Immigrant. L´emigració segons Chaplin

8/6/2019 Immigrant. Lemigraci segons Chaplin

1/9


2/9

FITXA DE LA PELLCULA

Ttol: The immigrant Pas i any de producci:EUA, 1917

Director: Charles ChaplinProductor: Charles ChaplinGui: Charles ChaplinFotografia: Bland TotherotDurada: 18 minuts

Intrprets: Charles Chaplin(home immigrant); EdnaPurviance (noia immigrant);Eric Campbell (cap delscambrers); Albert Austin (un

client del restaurant); HenryBergman (lartista o lapersona que els ofereixfeina); Kity Bradbury (marede la noia); Frank J. Coleman(oficial del vaixell); TomHarrington (empleat del registre civil); James T. Kelley (home indigent del restaurant);John Raud (client borratxo que no vol pagar).

BLOC I: ACTIVITATS BSIQUES

Amb el visionat daquesta petita obra mestra del cinema que sThe Immigrant , lobjectiuque ens proposarem consistir en qu lalumnat treballi el tema de la immigraci i sinici en el coneixement del cinema clssic.

rees des don es pot treballar el curtmetratge a partir de les activitats proposades:

- Llengua: comprensi dun text escrit i lexpressi oral en els debats. - Cincies Socials: aproximaci al coneixement dels moviments migratoris.- Tutoria, ja que es tracta el tema de la diversitat de lalumnat. Lalumnat que ha estat

en un procs dimmigraci pateix una poca de dol que hauria de ser coneguda pelscompanys de lescola. Es pot treballar el valor de la tolerncia des daquest sentit. - TIC: s de les noves tecnologies, si es fan servir les activitats proposades (s

dinternet, word, tractament dimatges). - Llengua Anglesa, ja que en la majoria de webs sobre el tema, la informaci que

trobem de la pellcula s en angls.- En activitats o crdits variables sobre Educaci en C omunicaci, lestudi de

lunivers de Chaplin representa un tema cabdal.


3/9

Nivells a qu es destina

Es tracta duna pellcula i dun tema fora adequats per treballar a partir de Cicle Mitjde Primria, fins als primers cursos de Secundria (veure Activitats dAmpliaci).Recomanem lactivitat relacionada amb les TIC per a lalumnat dEducaci Especial, per

la motivaci afegida que suposa per aquests nois i noies fer servir aquestes einestecnolgiques.

Metodologia de treball i activitats

La distribu ci sha estructurat en tres sessions, per la temporalitzaci definitivadependr de la realitat de cada aula.

Sessi 1

Abans del passi del curtmetratge proposarem una sessi que servir perqu els alumnesrealitzin una recerca per Internet i omplin la fitxa segent:

A cada ordinador podran treballar dos alumnes. El professor/a haur incls una carpeta alordinador per a cada grup on hi hagi un document amb la fitxa i les ajudes que es donena continuaci:

Pellcula

a) Fotografia

b) Web

c) Estratgia

d) Imatge

e) Web

f )Estratgiag) Biografia deldirectorh) Webi) Ttols daltrespellcules mudesdel mateixdirector j) Web


4/9

Ajuda per realitzar la fitxa

En la primera casella collocarem el ttol original de la pellcula.

a) Inserir una fotografia dun actor, per exemple den Chaplin.

b) Escriure ladrea de la web on sha trobat la fotografia. c) Descriure el cam que hem seguit per arribar a aquesta web.d) Incloure una imatge daquesta pellcula. e) Escriure ladrea de la web on hemtrobat la imatge.f) Descriure el cam seguit per arribar a la Web.g) Enganxar una biografia (en catal, castell o angls)

Adreces web dutilitat: http://buscacine.com/cinealdia/ http://personal.redestb.es/lonesome/ http://www.hollywood.com/

Quan la fitxa estigui plena, la imprimirem o la desarem.

Sessi 2En aquesta segona sessi, procedirem a passar el curt. Abans, per, distribuirem entrelalumnat un full de seguiment semblant al segent:

The Emigrant Aspectes a observar:

1 - El moviment del vaixell.2 - Lalimentaci al vaixell. 3 - La partida de cartes. Larma que treuen Charles Chaplin.4 - Els diners de la butxaca de la noia.5 - El barret den Chaplin al restaurant. 6 - El menjar del restaurant.7 - Apallissen un home.8 - Qui paga el compte?9 - Com es marca el pas del temps?10 - Hi ha plans de detall?

Assenyaleu tots aquells aspectes que heuobservat amb una creu.
http://buscacine.com/cinealdia/http://buscacine.com/cinealdia/http://personal.redestb.es/lonesome/http://personal.redestb.es/lonesome/http://www.hollywood.com/http://www.hollywood.com/http://www.hollywood.com/http://personal.redestb.es/lonesome/http://buscacine.com/cinealdia/


5/9

Un cop vista la pellcula, cadasc comprovar si ha vist els detalls importants.Recomanem realitzar un resum per escrit o oralment.

Al final daquesta segona sessi demanarem als alumnes que, per a la propera sessi,portin algun article o reportatge periodstic que parli dels problemes que pateixen els

immigrants.

Sessi 3En aquesta tercera sessi, analitzarem un dels articles proposats pels alumnes. A talldexemple, treballem a continuaci un article publicat al Diari dels Estudiantshttp://www.diaridelsestudiants.com/

Milers d'immigrants subsaharians han arribat aquestany a les costes canries.Un any marcat per la immigraci.

Barcelona. (Redacci).-Si algun tema ha marcatl'actualitat social durantla primera meitatd'aquest 2006 ha estat,

sens dubte, l'arribadade milers d'immigrants a territori espanyol.Actualment, Espanya sel pas de la UE queregistra un creixementms alt d'immigrants enels ltims quatre anys.

En aquest sentit, es calcula que ms de 7.600 immigrants han arribat a les costescanries des de comenament d'any, xifra que gaireb duplica el total de sense papers comptabilitzats l'any 2005.

La constant arribada a l'arxiplag canari de pasteres o cayucos procedents deMauritnia o del Shara Occidental, va provocar a principis d'any una crisi humanitriaque va forar la intervenci directa del govern espanyol. Es tracta de milersd'immigrants subsaharians que decideixen buscar un futur millor a Europa i arrisquenla vida salpant clandestinament en aquestes embarcacions, i que fan una primera paradaa l'Estat espanyol. Aquest viatge s, per, molt perills i, segons dades de la Creu Roja,

ja han mort ofegades ms de 1.000 persones des del mes de novembre.
http://www.diaridelsestudiants.com/http://www.diaridelsestudiants.com/http://www.diaridelsestudiants.com/


6/9

Activitats

Prviament llegirem la informaci entre tots i realitzarem un debat sobre la qesti, que

es pot basar en les segents preguntes:1 -Per qu hi ha persones que han de marxar del seu pas cap a un altre?

2 -Quines diferncies observem entre el viatge que fa Charles Chaplin al film i el viatgeque han de fer els actuals immigrants?

3 - Com es diuen els vaixells que porten els emigrants que arriben a les costesdEspanya? Don prov el nom?

4 - Per qu en arribar a port, al curtme tratge de Chaplin, sobserva un cartell que diuArribada al pas de la llibertat?

5 - A larticle parla dels sense papers. Definiu qu vol dir.

6 -Feu una reflexi sobre els moviments migratoris dins del nostre pas.

7 -Si coneixeu algun company del vostre centre escolar que hagi vingut fa poc del seupas, interesseu-vos sobre com era la vida a casa seva.

BLOC II: ACTIVITATS DAMPLIACI

UN CINEASTA ANOMENAT CHARLES CHAPLIN

Charles Chaplin va nixer a Londres lany 1889. El seu pare, Charles Chaplin, era unactor dorigen jueu, un virtus del violoncel, per alcohlic. Va abandonar els seus fills iva morir molt jove. La seva mare, Hannah, cantant i ballarina, era una actriu de poc xit,tamb alcohlica, que va intentar fer-se crrec dels dos fills, Sydney i Charles. Charles vasubstituir la seva mare en la funci teatral un dia que es va quedar sense veu. Amb lamateixa can que cantava la seva mare, Charlie, que llavors tenia cinc anys, va tenir unxit memorable. Des daquell dia el noi va seguir actuant i la mare va deixar de fer-ho.Aix va fer que en poc temps ans adquirint una gran capacitat interpretativa per a lacomdia i la mmica. (...)

Quan la mare va morir, els germans Chaplin van viure de la caritat pblica i de treballsocasional s al carrer i al teatre. La seva vida era dextrema pobresa. Charlie es guanyava lavida cantant i fent mmica als carrers de Londres. A partir dels dotze anys, va treballar endiverses companyies teatrals fins que va aconseguir una molt bona fama com a mim.


7/9

A principis del segle XX va arribar alsEstats Units amb la troupe cmica de FredKarno. Mack Sennet, cap de la productoracinematogrfica Keystone, el va veureactuar, va percebre de seguida la seva

vlua i sel va emportar a Califrnia. Roddesenes de pellcules per a Sennet finsque va comenar a fer les seves prpiesproduccions. Gaireb des dels seus inicisva crear el personatge del rodamn,conegut a Europa com a Charlot, que el vafer mundialment fams (...).

Entre 1914 i 1923 Chaplin va interpretar, escriure, musicar, supervisar la fotografia,dirigir i produir 69 films. Va rodar 35 curtmetratges per a la Keystone, molts dels qualsdirig. All va perfeccionar el seu ofici i va passar per altres companyies fins a tenir el seu

estudi propi, l any 1917. En aquesta poca va rodar films memorables (comThe Immigrant ). Lany 1921 va rodar el seu primer llargmetratge (The Kid ), pellcula socialon inclou elements autobiogrfics i la seva preocupaci pels nens abandonats.

Lany 1925 va dirigir The Gold Rush i el 1928, The Circus , considerades com les millorsobres de la seva filmografia. En aquest temps el cinema sonor va preocupar Chaplin, queva veure caure directors i estrelles del cinema mut. Els seus segents films, que ja vanincloure sons o msiques, van seguir sent eminentment de mmica i pantomima mudamalgrat que el cinema ja havia entrat de ple en lera del sonor.

Les crtiques del puritanisme nord-americ, produdes pels continguts i transfons socialsde les pellcules de Chaplin, es van incrementar notablement amb la pellcula The Great

Dictator (1940), una stira contra les dictadures, on personificava Hitler de formacaricaturesca (...). Les campanyes de descrdit contra Chaplin saguditzaren a partir delfilm Monsieur Verdoux (1947), sobre un cnic personatge que, imitant Barba Blava, esdedicava a enamorar dones per quedar- se amb els seus diners desprs dassassinar -les. Eltransfons comparatiu entre els crims de Verdoux i el que feien els aliats durant la guerrafreda no va agradar massa les autoritats i els patriotes americans, i Charles Chaplin es vaacabar exiliant dels Estats Units lany 1953 (...).

Un cop a Londres va dirigir i interpretar A King in New York (1957), una crticadespietada contra la societat nord-americana, les persecucions de la caa de bruixes deMcCarthy que ell havia patit, i sobre el domini de la publicitat (...).

Charles Chaplin va morir, envoltat dels seus fills, nts i la seva darrera esposa, Oona, filladel gran dramaturg nord- americ Eugene ONeill,a Vevey (Sussa), el dia de Nadal de1977.

Enrique Martnez-Salanova (2002) Aprender con el cine, aprender de pelcula.Huelva: Grupo Comunicar. (Traducci i adaptaci de CinEscola.info)


8/9

Activitats

1 Quins trets autobiogrfics de Charles Chaplin observeu en The Emigrant ?

2 Com s el personatge del rodamn? Expliqueu les seves caracterstiques fsiques,

dindumentria, de personalitat... Per qu a Europa el van batejar comCharlot , a CharlieChaplin?

3 Visioneu The Gold Rush o The Circus , tradudes com a La quimera de lor i El Circ .Feu-ne, a continuaci una valoraci.

4 Per qu el cinema sonor devia preocupar Charles Chaplin?

5 Investigueu qu fou la Caa de Bruixes de McCarthy.

Llenguatge i tcniques audiovisuals1 -Localitzeu en The Immigrant dues preses amb cmera fixa; dos primers plans i un plade detall.

2 -Com es tracta el pas del temps en aquest curtmetratge.

3 Feu la storyboard de la seqncia del vaixell.

LA IMMIGRACI ARA

LA DESESPERACIN SE LES VEA EN CARA

Un pesquero espaol rescata a 76 subsaharianos cuando se perdan a la deriva en el Atlntico

Cuando un ser humano est en peligro en alta mar, lo primero es salvarle la vida yluego ya veremos qu ocurre, reflexiona con su voz bronca, cortada por laradiofrecuencia, Jos Antonio Vzquez, de 46 aos, patrn gallego del Gene, un

pesquero de 30 metros de eslora que, con 13 tripulantes, se haba echado a la mar ellunes desde Las Palmas para faenar en el banco canario subsahariano. Vzquez y sus 13tripulantes protagonizaron ayer otro rescate de inmigrantes al lmite, esta vez a ms de90 millas (ms de 162 kilmetros) al sur de la isla de El Hierro, cuando el cayuco quetransportaba a 76 subsaharianos se qued a la deriva, a merced de las duras corrientesque lo empujaban al vientre del Atlntico, con dos motores inservibles y su cascosemisumergido por una va de agua, ms los litros que dejaban a bordo olas de hastatres metros de altura.


9/9

Vzquez asegura que lo primero es la vidade la gente que est en el mar (...) Segn elrelato de su patrn , el Gene localiz por lamaana el cayuco semihundido. Al poco,un avin del Servicio Areo de Rescate dio

un vuelo de reconocimiento y les ordenmantenerse a 10 metros de distancia.Pasada una hora, los autorizaron ar escatarlos. En cuanto nos vieron en ladistancia, nos hicieron muchas seales; les

lanzamos muchas botellas de agua de litro y medio pero cuando nos acercamos para subirlos a bordo se levantaron todos y casi se acaba ah la historia, relata este gallegonatural de Baiona. (...)

Cuando los tuvieron en la cubierta reconocieron las caritas asustadas de cinco nios deno ms de 12 aos, cuyos padres los haban embarcado con la esperanza de que

llegaran a Canarias. La desesperacin se vea en sus caras, r econoce Jos AntonioVzquez, en una frase de titular. Hablaban francs y apenas hemos podido entendernos, pero sabemos que llevaban 11 das navegando y que son de Mal, Senegal, Guinea- Bissau y Guinea- Conakry; corto, dice utilizando la jerga que permite hablar con ltelefnicamente a travs de la radio costera de UHF. No puedo decir qu habra sidode esta gente si no llegamos a encontrarlos de casualidad esta maana, pero estaban a laderiva, semihundidos, golpeados por las grandes olas y la corriente los arrastraba alinterior del ocano.

Simultneamente a este nuevo rescate heroico llegaba otro cayuco ms a la costa sur deTenerife con 96 subsaharianos. (...)

Juan Manuel Pardellas La desesperacin se les vea en la cara El Pas, 2 dagost de 2006

Activitats

1.- Elaboreu un mapa on apareguin les Illes Canries (marqueu especialment la ciutat deLas Palmas i lilla de El Hierro) i els pasos dorigen dels immigrants: Mal, Senegal,Guinea-Bissau y Guinea-Conakry. Com s que els subsaharians parlaven francs?

2.- Com s que la majoria dels immigrants sn ara clandestins, mentre que al film deChaplin (1917) no?

3.-Per qu es parla de desesperaci? Desesperaci per qu?

4.- Qu provoca que uns pares embarquin els seus fills de dotze anys en una embarcacitan feble per creuar lAtlntic?

5.- Per qu a lestiu hi ha ms arribades clandestines dimmigrants?

Documents

Immigrant. L´emigració segons Chaplin