NOVEMBRE 2010 Núm. 338 Preu 2,30PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

la Palanca

Inauguracions a Foradada i Collfred

la PalancaPUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

4

5

Inauguracions a Foradada i Collfred

Els primers caps de setmana de novem-bre van tenir lloc les inauguracions de di-versos equipaments i obres. Primer aCollfred i després a Foradada. En el casde Foradada van ser obres de diferentsnuclis del municipi.

Fotos: Eva Maza i Francesc Aymerich

26

9

27

20

37

42

46

12

15

41

la Palanca 3

7

39

30

1738

18

24

32

34

L’AGENDAMETEOROLOGIA

EDITORIALDe polítics i bolets

NOTICIARILa campanya electoral a Artesa

MUNICIPISFira de la Perdiu 2010

RETALLS D’HISTÒRIA

ENTREVISTAJosep M. Gilabert i Escolà, boletaire

NOGUERASortida de la Societat Catalana de Geografia al SegreMitjà

PARLEN LES ENTITATSÚltimes activitats de la temporada

REVIURE LA MEMÒRIA

ESPORTSLa PB Cubells comença una nova temporadaTravessa del Montsec de Rúbies amb BTTMontse Tello, campiona del món de body formPresentació del CENG bàsquet

TEMA DEL MESInauguracions al municipi de Foradada

VIDA SOCIALFesta dels 60 anys

PARLEN LES ENTITATSCollfred inaugura el nou Local SocialNovetats del Club de Lectures Artesenc

MÚSICA, MESTRE!L’Escola de Música enceta un nou cursMIDA I VIRACLESMacarrons a la Bolonyesa (i III)

FA 25 ANYS

CIÈNCIA I FICCIÓPER QUÈ DIEM...

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

RACÓ CULINARICOSES DEL BRIMERO

IN MEMORIAM

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRTeatre a les Monges. 1934

8

45

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

4 la Palanca

L’AGENDA

METEOROLOGIA

Fonts: Registre Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestatd’Artesa de Segre i Ajuntaments de Foradada i deVilanova de Meià.

OCTUBRE

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 10:Raul Gabriel Lascau, fill de Iuliu i d’AlinaMatrimonis:dia 2:Eduard Camarasa i Nogués (veí d’Artesa deSegre)

Raquel Galera i Mora (veïna d’Artesa de Segre)dia 5:M’Rabih Oult Amadi (veí d’Artesa de Segre)

Lalia Mnt Manani Uld Abda (veïna d’Artesa deSegre)dia 29:Olga Sabartés i Bernaus (veïna d’Artesa deSegre)

Romà Roset i Segalà (veí d’Artesa de Segre)Defuncions:dia 1:Rosa Jovell i Serra (77 anys),

natural d’Artesa de Segredia 3:Daniel Pijuan i Badia (86 anys),

natural d’Artesa de Segredia 11:Teresa Sirvan i Pallarés (98 anys),

natural d’Artesa de Segredia 14:Lluïsa Ribera i Jovell (86 anys),

natural d’Artesa de Segredia 27:Francisco Vilalta i Cirera (85 anys),

natural d’Artesa de Segre

Municipi de Vilanova de MeiàNaixements:dia 16:Berta Segura i Jaime, filla de Josep M. i deNúria

1 de desembre:A les 17:30h, a la Biblioteca Municipal d’Artesa, L’ho-ra del conte amb la Riet per a nens i nenes de 1r i2n de Primària (veure pàg. 38)

7 de desembre:A les 22h, al pavelló poliesportiu d’Artesa, Soparautogestionat amb concert Organitza: Comissió300 anys (veure pàg. 31)

15 de desembre:A les 17:30h, a la Biblioteca Municipal d’Artesa, L’ho-ra del conte amb la Fina per a nens i nenes de P3(veure pàg. 38)

19 de desembre:- A les 18h, a la Dàlia Blanca, Festival “Fem pinya”per la Marató de TV3. Organitza: Club de Lleure Altis(veure pàg. 35)- A Cubells, col·laboració amb la Marató de TV3:Xerrada del Dr. Bargés (organitza: Associació deDones Mareselva), Bingo solidari i berenar (orga-nitza: Associació de Joves Jo Qblls!)

Fonts: Ajuntaments d’Artesa de Segre, de Foradada i de Vilanova de Meià, i Servei Meteorològic de Catalunya.

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana: 12,5°Temperatura màxima: 25,3° (dia 6)Temperatura mínima: -0,5º (dia 19)Dies amb precipitacions: 12Precipitació màxima: 40,7 mm (dia 9)Total precipitacions: 109,8 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 5Precipitació màxima: 48 mm (dia 10)Total precipitacions: 86 mm

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana: 13,4°Temperatura màxima: 26,4° (dia 3)Temperatura mínima: -1º (dia 27)Dies amb precipitacions: 8Precipitació màxima: 39 mm (dia 9)Total precipitacions: 63,5 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana: 12,7°Temp. màx. i mín.: manquen dadesDies amb precipitacions: 12Precipitació màxima: 28,7 mm (dia 10)Total precipitacions: 67,4 mm

OCTUBRE

NOTA DE LA REDACCIÓEn l’apartat AGENDA CIUTADANA d’aquestasecció hi publiquen els naixements, els matri-monis i les defuncions dels municipis d’Alòs deBalaguer, Artesa de Segre, Foradada i Vilanovade Meià dels quals en tenim coneixement, ex-cepte quan les persones interessades ens fansaber de manera explícita que no ho volen.

Dipòsit Legal: L-283-1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

COORDINACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i Gili

COL·LABORADORSJordi Alins, Biblioteca Municipal d’Artesa, NicBoliart, Ton Bonet, Ramon I. Canyelles, AntoniEspañol, Josep M. Espinal, Noemí Farré,Maite Fons, David Fusté, Josep Manel Gil,Joan Giribet, Myriam Gutiérrez, Paquita Martí,Iolanda Masanés, Eva Maza, Ramon Monfà,Martí Regué, Josep M. Sabartés, FerranSánchez, Pere Serra, Noemí Torras, SergiValls, Albert Vidal, Anna M. Vilanova

MAQUETACIÓLa Palanca

IMPRIMEIXNorprint. Artesa de Segre

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 3025730 Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58correu electrònic: revista@lapalanca.cat

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La Palanca

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)35 euros (preu estranger)

www.lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportatge pu-blicat a la Premsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerencde l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge lo-cal de promoció turística 2004.

Membre de l’ACPC

NOTA: La Palanca està oberta a totes lescol·laboracions, però només s’admetran elsescrits signats amb el nom de l’autor o au-tors. Amb tot, la revista es reserva el dret depublicar-los.La Palanca no fa seves, necessàriament, lesopinions i criteris expressats pels seus col·la-boradors.

la Palanca 5

EDITORIAL

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat deCatalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal de laNoguera i l’Ajuntament d’Artesa de Segre.

De polítics i boletsEls dos temes més comentats a les tertúlies de carrer del mes denovembre són la campanya electoral al Parlament de Catalunya i lacampanya boletaire que està a punt d’acabar-se. De ben segur quea la gent li ve més de gust parlar de bolets, perquè dels polítics lamajoria en comencem a estar tips, cosa que no passa ni amb elsrovellons ni amb les mocoses, dels quals, per cert, enguany ens n’hemfet un fart, tant de plegar-ne com de menjar-ne. Quan tingueu aquesta revista a les mans potser ja se sabrà qui ésel nou president de Catalunya. Sigui qui sigui, esperem que vetlli illuiti pels interessos dels catalans amb voluntat de ferro i que noclaudiqui davant de les adversitats que, de ben segur, ens vindrande les “Espanyes”. O potser no cal esperar-ne gran cosa, perquè laclasse política catalana és propensa a vendre’s per quatre engrunesde pa i per assegurar-se un càrrec i una paga. Tornem als bolets, que tantes alegries ens han donat aquestacampanya. Enguany a les nostres contrades hi ha hagut una produccióboletaire mai vista. Qui més qui menys ha emplenat la cistella ben aprop de casa i n’ha pogut menjar, fer conserva, regalar i vendre,segons els casos. El tema dels bolets mereix una reflexió per part de tothom.Segurament només són quatre els desgraciats que llencen el paperd’alumini de l’entrepà, la burilla o la llauna de cervesa al bosc. Peròper culpa seva, el bosc s’embruta i fa mania. I potser per culpa detothom, el bosc està malmès i descuidat. Ens explicarem, la febre boletaire i la massificació dels boscos ésuna cosa recent, potser afavorida pel programa de TV3 “Caçadorsde bolets”. Cal que parem compte a no fer malbé les boleteres i a nocollir aquells bolets que no són comestibles. Cal també quel’administració es preocupi més de mantenir nets els boscos i arreglarels camins, evitant i prevenint així el risc d’incendis. De tothom és sabut que la majoria de boscos catalans són propietatprivada, però no deixen de ser el “jardí de tots”, que ens serveixd’esgambi, ja sigui plegant bolets, fent excursions o collint herbesmedicinals, per citar alguns exemples. Heus aquí el dilema sobre si fer pagar o no una taxa per collirbolets. Més que una taxa, caldria, potser, que els boletaires haguessinde treure’s una espècie de llicència per fer l’activitat. Caldria querebessin uns mínims de formació i informació sobre com respectar elbosc, sobre com orientar-se, com collir-los, etc. Aquesta llicènciapodria incloure algun tipus d’assegurança que cobrís possiblesaccidents i els rescats que mobilitzen desenes de bombers, policies,protecció civil, sanitaris, etc., i que paguem entre tots. I els propietaris dels boscos potser mereixen una compensacióeconòmica digna (ja sigui amb les taxes dels particulars o ambsubvencions públiques) per tal de motivar-los, i també obligar-los, atenir el bosc més cuidat.

la Palanca 7

NOTICIARI

Actes de campanya electoral a Artesaurant aquest mes de novembre, els diferentspartits polítics que es presenten a les elecci-ons al Parlament de Catalunya han fet una sè-

rie d’actes electorals a Artesa de Segre. Els partits s’han mogut molt per intentar captar elsvots de la ciutadania. L’acte més concorregut va serel protagonitzat per l’expresident del Barça JoanLaporta, que es presenta per Solidaritat Catalana, quiva aplegar prop de 300 persones a la sala d’actes dela Cooperativa el passat dia 7 de novembre. La nostra revista sortirà al carrer el mateix cap desetmana de les eleccions i arribarà a les mans d’al-guns lectors quan ja s’hagin celebrat. Les enquestesdonen a CiU com a clar favorit per guanyar i pronosti-quen una forta davallada del PSC i ERC. Veure’m quèpassarà...

La Palanca

D

ERC: La diputada M. Àngels Cabasés va fer una xerrada sobre “Laveritat del cas Palau” el 16 d’octubre. El 21 de novembre van “fermercat” i el 25, el diputat Estradé tenia previst fer un míting

Solidaritat Catalana: Acte de precampanya el dia 7 de novembre,amb Joan Laporta, Uriel Bertran i Xavier Segura (núm. 1 a les llistesper Lleida i exprofessor de l’IES Els Planells)

Reagrupament: Míting de Francesc Alcazar (veterinari, veí del Pontd’Alentorn, número 3 per Lleida) i Francesc Morreres, el 21 de no-vembre a la Sala d’Actes de l’Ajuntament

CiU: Míting electoral a les Monges el dia 18 de novembre, amb RamonAlturo, Carme Vidal, Antoni Balasch i l’exalcalde d’Artesa DomènecParís. El 21 de novembre van “fer mercat”

PSC: El 14 de novembre aquest partit va “fer mercat”. El mateix diaIniciativa també va “fer mercat”. A la imatge Joan Pellicer (veí d’Artesai suplent a les llistes del PSC) amb Celestino Corbacho i Joaquim Llena

8 la Palanca

MUNICIPIS

Fira de la Perdiu 2010n any més, pel voltant de lesdates de Sant Martí,Vilanova de Meià es prepa-

rava per celebrar una de les sevesfestes més importants de l’any, laFira de la Perdiu, enguany el pas-sat 14 de novembre. El dia es presentava esplèndid,tenint en compte el temps en quÈestem, tardor i molt variable, enaquests dies podem dir que ensacompanyà de ple “l’estiuet de SantMartí”, tal com anuncia la dita,temps de bonança i amb un climatemperat. Aquest bon temps tam-bé va ajudar a que prop d’uns14.000 visitants estiguessin pre-sents a la nostra fira i gaudissin del’àmplia exposició de perdius, aus,gossos (entre altres animals), pro-ductes del camp i derivats, artesa-nia i tot una diversitat de paradesque es podien trobar pels diversoscarrers que composaven el recintefiral. La inauguració de la fira va anara càrrec del delegat del Govern dela Generalitat a Lleida, MiquelPueyo París, el qual arribà a l’ajun-tament cap a les 11 del matí, on vaser rebut per les autoritats assis-tents a l’acte. Tot seguit, Pueyo vaprocedir a signar al Llibre d’Honorde l’Ajuntament, visità les seves

instal·lacions i continuaren amb unavisita pel poble. Mossèn AntoniPich, també va rebre l’honorablevisita a l’església de Sant Salvador,declarada monument històrico-ar-tístic de caràcter nacional pel De-partament de Cultura de la Gene-ralitat de Catalunya l’any 1984. Seguidament, les autoritats esvaren desplaçar cap al recinte fi-ral per veure les diverses activi-tats que hi tenien lloc durant tot elmatí. Entre els diversos actes progra-

mats, hi havia la mostra canina“Desfilcan” al pati de les escoles dela població, una exhibició de tir ambarc a càrrec de l’admirable ClubArquers del Montsec d’Artesa deSegre i tot un seguit de jocs medie-vals diversos a càrrec de MedievalCercòs, també d’Artesa. Per la seva part, els nens de l’es-cola Mare de Déu del Puig de Meià,varen participar en l’exposició detreballs realitzats a l’escola ambmotiu de la Fira de la Perdiu i unanova mostra d’art, amb el títol “A laperdiu no li esveris el niu”, la qualanava a càrrec de Gaspar Burón.Els nens varen fer unes perdius defusta de mides considerables, ambels seus ous i nius, les quals esvaren repartir per diferents puntsdel poble. Cap a mig matí, Pueyova entregar a cada alumne de l’es-cola un trofeu per la seva participa-ció en l’exposició i la mencionadamostra d’art. Durant el matí, un jurat presiditpel president de la Federació deCaça a Lleida, Fernando GonzálezCristòfol, va avaluar els millorsexemplars de perdius exposats ala fira: L’exposició va deixar palesal’alta qualitat i el bon plomatge quetenien. La perdiu roja va comptaramb un total d’uns 1.600 exem-

U

Aspecte general de la Fira on s’aprecia la gran concurrència de gent

Les diverses activitats programades van contribuir a l’èxit de la Fira

la Palanca 9

MUNICIPIS

Repartiment de premis a càrrec de les autoritats, encapçalades per Miquel Pueyo

RETALLS D’HISTÒRIA

Temps era temps... aquesta és la nostra històriaa fotografia que es presen-ta està presa en una botigade teixits de bastant presti-

gi del mateix Artesa de Segre, onpodem veure: tres poncelles, unjove ben plantat i un vailet molt ei-xerit amb pantalons bombatxos. Una de les noies és la Tresetade Cal Castelló o de Cal Boher.Renoi, quina jove més bonica!N’havia sentit a parlar a molts xi-cots com el Miquel Clua, l’Isidre dela Benita o Riudebàs, el RobertSala... entre molts altres. Val a dirque l’Enric del Boher en va quedar“prendat”. L’altra noia és l’Antonieta delSegon, del carrer de Sant Joan, quefeia parella amb el Joan delXarxalé. Quin jovenet més agraci-at! L’última de les noies és la Natidel mitger de la Coromina o tambéanomenada la Nati del Martimà,que com també era molt bonica te-nia molts pretendents, un d’ells erael jove de Cal Martimà de la Baro-

nia de Rialb. El xicot és el Roberto Sala quetenia, val a dir, un humor exquisitsempre explicant històries i conta-lles. Estava enamoradíssim de laConsol del Pont d’Alentorn. El nen del pantalons curts bombat-

xos, és el Tonet Roca de Cal Sastre,de la botiga de sastreria de la matei-xa plaça de la tenda de teixits. Aquesta història es remunta al’any 1942.

Antonio Roca Solans

L

plars. Al migdia, al recinte firal,les autoritats varen fer l’entregade trofeus als millors expositorsde perdius i als guanyadors delconcurs “Desfilcan”, on hi varenparticipar una gran varietat de ra-ces. Els trofeus de les perdius varenanar de la següent manera:- Millors exemplars: 1r, Josep M.Riera Pitarch; 2n, Laia TorregrossaSauret; 3r, Nicanor Pérez Velez.- Millors perdigots: 1r, RomanPalau Farré; 2n, Isidre GonzálezJiménez; 3r, Antonio Miró Olsina.- Millors parelles: 1r, Laura Piera;2n, Cinegètica Cal Marquet.- Premi per la constància a la fira:Joan Manel Torregrossa Giménez.- Premi a l’expositor més jove:Joan Ramon Fabregat Rodríguez(10 anys). Després de l’entrega de pre-

mis, es va celebrar un dinar al’Ajuntament amb totes les auto-ritats convidades a la fira. L’alcal-de, Xavier Terré, va agrair a tot-

hom l’assistència a tan comme-morable festa.

Text: Iolanda MasanésFotos: Eva Sala

la Palanca 11

RETALLS D’HISTÒRIA

Jaume Escolà GabernetFill d’Alentorn. Comercial i industrial a Cuba

’agradaria fer-vos avinent lapetita biografia d’una perso-na originària d’Alentorn, que

vaig trobar a la Biblioteca Munici-pal de Cienfuegos (Cuba). Ja fa més de mig any que reme-nant papers i llibres vells i moventdocuments d’un cantó a l’altre, a laBiblioteca Municipal de Cienfuegos,va caure a les meves mans un lli-bre en què hi ha un munt de currí-culums vitals d’espanyols i d’algunscatalans. En veure la fotografia d’enJaume Escolà, que sembla que ensestigui dient “Ei! No us oblideu demi! Que estic aquí!”, no me n’hepogut estar i he fet aquest escrit perpublicar la seva biografia a La Pa-lanca, a mode d’homenatge alscatalans que van emigrar en bus-ca del seu somni de “El Dorado”, ala recerca de més possibilitats defutur. He traduït al català aquesta pe-tita biografia del Sr. Escolà, quepodeu llegir en el quadre annex. A la guia telefònica de Matanzasde l’any 1958 apareix un númerode telèfon i un canvi de número decarrer: “Jaime Escolá Gabernet.Calle Tello Lamar, 116 (Matanzas).Teléfono 8072”. Ignoro què ha pogut passaramb el Sr. Escolà i si encara tédescendents a Alentorn. De totamanera, la publicació de la biogra-fia d’un personatge anònim és unacte de lleialtat als catalans noconeguts que es van veure obli-

Naixement: Alentorn (Lleida)Data: 1893. Conserva la ciutadania espa-nyolaPare: Jaume. Mare: AntòniaCasat al 1920 amb Filomena Blanch (cata-lana)Filles: Antònia i CecíliaVa arribar a Cuba al 1909, amb el vapor“Berenguer el Gran”. Primera ocupació aCuba: durant els primers dos anys, depen-dent en una fàbrica de licors a Matanzas(Cuba). Després va exercir a L’Havana,com a encarregat d’una casa de licors,durant quatre anys. Se’n va tornar a Espa-nya, però al cap de dos anys va retornar aCuba, reprenent la relació laboral amb la primera empresa on haviatreballat a Matanzas, ara com a soci industrial, societat que va pren-dre el nom de “J. Comas y Cía.” Als 4 anys es dissol aquesta compa-nyia com a tal, reprenent les activitats amb el nom amb què es coneixactualment, “Cía Licorera de Matanzas, S.A.”, i al mateix una altrasocietat anomenada “Yucayo”. Jaume Escolà és vicepresident de lesdues empreses i fa constants viatges a Estats Units, Portugal, Françai Espanya. Ha ocupat els càrrecs de directiu i tresorer del CasinoEspañol de Matanzas, vicepresident de la Secció Montserrat de l’es-mentat Casino, així com membre de diferents associacions locals. Laseva activitat comercial ha estat la d’importador i fabricant de totaclasse de conyacs, anís, vermuts, alcohols, aiguardents i l’acreditat ifamós Ron Yucayo. Ha treballat amb els bancs Banco Gelats de L’Ha-vana i City Bank de Matanzas. El domicili comercial: San Andrés ySan Cristóbal (Pueblo Nuevo), Matanzas. Domicili particular: CalleTello Lamar, 96. Matanzas.Pàg. 450 del llibre “Españoles en Cuba, 1953” de Gerardo MongeMuley

M

gats a emigrar, amb una mà aldavant i una altra al darrere, sen-se cap altre patrimoni que la sevajoventut, la recerca de nous horit-zons, la fam, les guerres, l’estima-

ció a la mare i a la seva terra,Catalunya.

Maria Apol·lònia Blàzquez Pastor

ENTREVISTA

Josep M. Gilabert i Escolà, boletairei féssim una enquestaentre la ciutadaniad’Artesa de Segre

sobre qui és el millor boletairede casa nostra, de ben segurque Josep M. Gilabertguanyaria per golejada. Hemconversat amb ell sobre elmón del bolet i la campanyad’enguany, que ha estatextraordinària.

Com qualificaria latemporada boletaired’aquest any?A deu quilòmetres a la rodonad’Artesa, la campanya ha sigutexcel·lent, la producció debolets ha estat bestial. Delsboscos de Montmagastre,Montargull, Folquer, Vall-llebrera, Alentorn i Baldomarn’han sortit tones i tones derovellons i mocoses, jo norecordo cap any tan bo. Encanvi, fora de les nostrescontrades, la campanya ha estatdesastrosa, els boscos del Pirineulleidatà i aragonès a penes handonat fruïts.

A què atribueix aquesta granproducció?Penso que les pedregades del’estiu a les zones que he esmentatabans, van donar una saó al boscque ha estat clau perquè sortissinbolets a dojo. El temps que ha fetaquesta tardor també haacompanyat, ha fet bonestemperatures i unes bonesplugetes.

Quants anys fa que es dedica abuscar bolets?Jo sempre dic que vaig néixer sotaun pi. Quan tenia nou anys d’edatja em vaig ficar a treballar al bosc,a tallar pins i a treure troncs. Durantuns anys també vaig fer de pastor iencara avui dia faig d’apicultor.Com aquell qui diu, he viscut totala vida al bosc, i això m’ha permèsconèixer-lo com el palmell de la

meva mà; em conec tots els raconson es fan bolets, podria caminar pelbosc amb els ulls tancats i no emperdria.

Quins consells donaria alsboletaires que s’inicien enaquest món?En primer lloc, cal que respectin elbosc, perquè així el podran disfrutarles properes generacions. Tambépenso que l’afició pels bolets s’ha

massificat massa. El que fa moltagent al bosc és una vergonya, norespecten res, tiren papers iporqueria, ho remenen i ho fanmalbé tot. Crec que el programa detelevisió “Caçadors de bolets” ha fetmolt mal, perquè ha estès la idea

que trobar bolets és molt fàcil ianar al bosc és un passeig.Sovint em trobo gent que a lacistella hi porten lleterols iamanites i jo els dic que nosaben el que es fan, que sónbolets verinosos que els podenarribar a matar. Anar al boscno és cap passejada, la gentha de ser conscient que elbosc és com el mar, t’hi potsperdre i t’hi pots ofegar, ambla diferència que del mar enpots sortir flotant i del bosc no.He hagut de rescatar vàriespersones perdudes, ques’havien enfonsat al bosc i quenomés feien que donar voltesi més voltes al mateix punt.

Té alguna fórmula màgicaper trobar bolets?És difícil explicar com trobarbolets, s’ha de ser moltobservador i estar concentrat,també s’ha de conèixer bé el

bosc. És una habilitat que es portadins, jo quan veig el terreny i lavegetació, ja sé si s’hi fan bolets ono.

Com veuria que es fes pagar unataxa per collir bolets?No ho veuria pas malament, potserfora una manera de regular l’accésal bosc i de conservar-lo en bonestat. A mi no em faria res pagar 5o 10 euros per plegar bolets,igualment tots en podríem treure unbon rendiment.

Quin és el seu rècord de trobarbolets?Fa 5 o 6 anys vaig trobar en un dia200 quilos de mocosa negra aSalàs de Pallars. Anava amb elVicent del Pub, al matí vaig trobar-ne 100 quilos i ell va baixar a Artesaa donar els dinars al seu restaurant.A la tarda em va pujar a buscar in’havia trobat 100 quilos més. Sies fan bolets a dojo puc emplenaruna cistella de 24 kg en pocaestona. Si la cosa va de baixa, puc

S

“El bosc s’ha de res-pectar, així el podrandisfrutar les properesgeneracions”

12 la Palanca

Josep M. Gilabert va néixer a l’Alzina el 1945. Casat i afillata Artesa, on viu des de fa 40 anys. A la imatge amb unacistella plena de mocosa negra

la Palanca 13

ENTREVISTA

estar-m’hi tot el matí, perònormalment l’empleno.

A més de collir-los, li agradamenjar-se’ls?M’agrada menjar-los, però no ambbogeria. Em menjo els rovellons ala graella, els fredolics amb truita ila mocosa acompanyant algunguisat. El que m’agrada de debò ésbuscar-los i plegar-los, és la mevapassió.

Text i fotos: Miquel Regué i Gili Imatge de Montargull i dels seus boscos, on enguany s’han collit molts bolets

Sobre els boletsEl bolet és l’aparell reproductordel fong. Els fongs s’alimentende restes orgàniques o són pa-ràsits d’altres organismes. Con-figuren el cinquè regne dels és-sers vius. Els fongs estan cons-tituïts per hifes que formen unmiceli i es reprodueixen per es-pores. Curiosament, l’aparell re-productor (el bolet) és molt mésgran que el mateix organisme (elfong). Sovint viuen associats ales arrels de diversos arbres i éshabitual que molts bolets es fa-cin al voltant d’aquests (pins, al-zines, roures, etc.). Per això ésimportant que quan la gent bus-ca bolets, no danyi el miceli fentservir rasclets o remenant la ter-

ra i el sotabosc. Els bolets tenen un gran valor cu-linari i es poden menjar de moltesmaneres. Sols a la brasa, al forn oa la paella, amb una picada d’all i

julivert; acompanyant un guisat (po-llastre, vedella, cabrit, etc.); ambtruita; amb arròs; crus ambcarpaccio o amanida, etc. El seu

valor nutritiu és mins (el 90% ésaigua i la resta vitamines, hidratsde carboni, proteïnes, minerals inomés 1% de greix), però el seusabor i la vistositat que donen alsplats, ho compensen. Comencen a sortir a finalsd’agost i durant el setembre, i se-gons les condicions climatològi-ques, poden sortir-ne fins al de-sembre (i excepcionalment a laprimavera). Si hi ha bon any, a Catalunyase’n cullen un milió de kg. pertemporada. Els més apreciatssón: rovelló i pinetell, pebràs,moixernó, camagroc, mocosa ollenega, fredolic, peu de rata,llingüina o agulleta, rossinyol,cep i carrereta o cama-sec.

la Palanca 15

LA NOGUERA

Sortida de la Societat Catalana de Geografia alSegre Mitjà

l Segre Mitjà és una unitatterritorial que comprèn 10municipis i 67 entitats de

població (22 de les quals a l’extensmunicipi d’Artesa de Segre), 745km2 (una comarca mitjana en elcontext català) i 8.380 habitants (el55% a la rodalia d’Artesa de Segre).Els minsos efectius demogràficsd’aquest territori el fan equiparablea comarques pirinenques com elPallars Sobirà. Un dels principals problemes,sinó el més important, per a la con-creció d’una futura comarca és quehi manca un centre urbà clar. O mésben dit, n’hi ha dos d’importànciasimilar: Artesa de Segre (la ciutatpròpiament dita compta amb 3.100habitants) i Ponts (la vila en té2.750). Ambdues poblacions cen-tren les respectives rodalies ambplena autoritat, atès que no hi hacap altre nucli de població que su-peri els 250 habitants. El Segre Mitjà fou objecte d’unasortida d’estudi, dins del cicle “lesaltres comarques”, per part de laSocietat Catalana de Geografia, fi-lial de l’Institut d’Estudis Catalans,el passat 23 d’octubre de 2010.Donat que el coordinador de la sor-tida, el Jesús Burgeño és profes-sor a la Universitat de Lleida, si afe-giren una desena d’alumnes de pri-mer curs de Geografia de l’esmen-tada Universitat. El recorregut s’inicià amb una de-tallada visita a la molt refeta col·-legiata de Sant Pere de Ponts, queva comptar amb les amenes expli-cacions de Manuel Gabriel, presidentde l’Associació d’Amics de Sant Perede Ponts. A continuació s’emprenguéun recorregut per la Baronia de Rialb,amb la visita a tres punts d’interès:en primer lloc al mirador de la presadel pantà de Rialb; en segon lloc aldolmen de Sòls de Riu i a l’esglésiade Santa Eulàlia de Pomanyons (ele-ments salvats de les aigües en eltram inferior del riu); i en tercer lloc a

l’església romànica de Santa Mariade Palau. Tot voltant l’emblemàtic i solitaricim cònic de Montmagastre, escontinuà el recorregut cap aVilanova de Meià, passant perAlentorn, poble dels antics forcairesque treballaven la dúctil fusta dellledoner. Amb el guiatge del geò-graf artesenc Josep MariaSabartés, es clogué el matí amb unrecorregut pels costeruts carrersconcèntrics de l’antiga vila fortifica-da de Vilanova, fins arribar a l’es-glésia de Sant Salvador. Havent dinat, la visita continuà capa l’engorjat santuari de Salgar, al ter-me municipal de Foradada. Des dela cova on hi ha la Mare de Déu, elsvisitants gaudiren de la magnífica vis-ta dels voltants, en particular de laplana regada d’Artesa i de l’encim-bellat poblat ibèric d’Antona, situat al’altra banda del riu. Per cloure la jornada, i al saló deplens de l’Ajuntament d’Artesa deSegre, es va realitzar una taula ro-dona sobre la realitat geogràfica ieconòmica del Segre Mitjà. Inter-

vingueren Ramon Giribet, en repre-sentació de la revista local La Pa-lanca. Publicació d’Artesa de Segrei comarca, i –novament– ManuelGabriel, per la revista Portaveu delSegre Mitjà, de Ponts. Sobre el debat planava, és clar, laqüestió comarcal i la molt més polè-mica de la capitalitat (si no fos peraixò, sembla que en principi el SegreMitjà seria vist amb bons ulls per tot-hom). Semblaria que només una hi-pòtesi de capitalitat compartida po-dria fer factible en un futur la forma-ció d’aquesta nova comarca. Esperem que no passi com enocasions anteriors, on la disputaper la capitalitat talli de soca-rel lareivindicació comarcal. Artesa deSegre i Ponts, caps de rodaliesbessones, rivals properes (a 14 kmo a 11 minuts de distància) mante-nen entre si una relació complexa:sembla que es miren de reüll ambmalfiança però alhora també ambenveja. Si algun dia troben la fór-mula de construir una realitat com-partida plegades, Catalunya gua-nyarà equilibri territorial.

E

Imatge de la taula rodona celebrada a l’Ajuntament d’Artesa de Segre, amb Jesús Burgueño alcentre. A la seva esquerra, Manuel Gabriel, i a la dreta, Ramon Giribet

la Palanca 17

PARLEN LES ENTITATS

Conferència sobre el canviclimàticEl divendres 15 d’octubre a les19:30h, al casal de Camarasa vatenir lloc una interessant conferèn-cia sobre el canvi climàtic a càrrecd’en Josep M. Mata, professor dela UPC i membre de la nostra as-sociació. La presentació va córrera càrrec de l’alcalde de la localitat,en Josep Vendrell. Hi varen assis-tir unes quaranta persones i al finalde la conferència hi va haver undiàleg obert entre el públic i el con-ferenciant.

Últimes activitats de la temporada

Sortida geològica al CincaBaix i MitjàEl dissabte 16 d’octubre, ens des-plaçàrem al Cinca Baix i Mitjà. A lalocalitat de Torrent de Cinca, enJosep M. Mata ens va explicar laimportància del carbó d’aquestazona envers la industrialització deCatalunya. Vàrem veure dues tor-beres antigues, relíquies de l’arque-ologia industrial. Seguidament ensdesplaçàrem prop de Vallobar, onhi ha uns penya-segats situats a laDepressió Geològica de l’Ebre, din-tre d’ella als sectors corresponentsa la denominada Depressió Cen-tral. Vam poder observar materialsgeològics de l’Oligocè pels contornsde Xalamera, Vallobar, Alcolea deCinca i Fraga. A la població de Vallobar, lloc del’aiguabarreig de l’Alcanadre ambel Cinca, hi vàrem contemplar elmajestuós pont medieval sobre elriu Alcanadre, un magnífic miradori lloc emblemàtic d’aquesta pobla-ció. Des del cim, on hi ha emplaça-da l’ermita romànica de SantaMaria de Xalamera, és un miradorexcel·lent des d’on es poden veureles poblacions d’Ontinyena, Bellverde Cinca i Alcolea de Cinca. En aquest lloc, a uns cent me-tres de l’ermita, hi ha un antic fornde calç. Allà, en Josep M. Mata ens

va explicar el seu emplaçament ifuncionament. Acte seguit i gràciesa la intervenció del nostre amic icol·laborador Manel M. Carbonell,ens endinsàrem a l’interior de l’er-mita, on en Ramon Bernaus ensexplicà els detalls dels capitells i dela construcció de l’ermita, que an-teriorment havia estat un monestir.En aquest mateix lloc i en recorddel desaparegut José AntonioLabordeta, en Josep M. Mata varecitar un poema dedicat a la sevamemòria. Abans de dinar i prop del pobled’Alcolea de Cinca, contemplàremunes formacions que en diuen“cantils” (en català penya-segats),de formes erosionades i capricio-ses, molt semblants a les formaci-ons de l’Oest Americà. Per cert, fauns quaranta anys que per aquests

Foto de grup amb el “cantil” d’Alcolea de Cinca de fons

contorns hi van rodar una pel·lículaque portava per títol “Villa cabalga”. Després de dinar al poble deXalamera, ens acomiadàrem fins alDivendres Sant de 2011, quan em-prendrem de nou les nostres acti-vitats. Mentrestant confeccionaremtot el programa de l’any vinent, queserà variat com de costum. Ja usinformarem quant estigui confecci-onat. Fins aviat.

Francesc GesséTerres del Marquesat

www.marquesat.net

18 la Palanca

REVIURE LA MEMÒRIA

Converses amb Melcior Solans (II)L’ambient socialLlavors a Barcelona hi havia lluitesentre el sindicat lliure (d’esquerres,comunistes, anarquistes) i el sindi-cat de la patronal (més conserva-dor). “També sabíem el que passa-va al país pels diaris que arribavena Alentorn. Nosaltres estàvemsubscrits a ‘Las Noticias’, de ten-dència conservadora, i altres veïnstenien ‘La Publicitat’, que era cata-lanista”. Durant els dies feiners, la vida alpoble transcorria normalment. Hihavia dos cafés: “el cafè de Dalt”,just al costat de la rectoria, regen-tat per la Mundeta del Cafè (maredel Dr. Solé que va exercir aArtesa), de tendència dretana i con-servadora; l’altre, “el cafè de Baix”,regentat pel Tonet del Mateu i situ-at a la plaça de Baix, era de ten-dència més proletària. En aquell temps, les noies no hientraven al cafè perquè estava moltmal vist. “El cafè de Dalt” va plegarper malaltia de la propietària, la qualva continuar vivint a la mateixacasa. El seu marit era CasimiroSolé i tenia el molí de l’Esquerrà,situat al Pont d’Alentorn.

El molí de l’oliA l’hivern, una altra distracció perla canalla era anar a veure com estreballava al molí d’oli, que estavasituat al darrere de les escoles i quedonava al “tros del Molí”. El camíde carro que hi anava començavaa cal Trill. Aquest molí no era delpoble, se’n cuidava gent de Vall-lle-brera. Era molt vell. Xafaven lesolives fent rodar la pedra a un ani-mal amb els ulls tancats. La prem-sa era de fusta i feia la pressió ambuna barra llarga de fusta. En uncostat hi havia una pedra grossa,que es feia pujar amb la força deles persones, i a l’altre costat es feiael premsat. “De petits, la nostra diversió eraveure com voltava el cavall (mula oruc) i també ajudar a pujar la barrade pedra. També ens donaven ‘su-

ques’, que era una llesca de pa a lapaella plena d’oli fregit”. Aquell molí va durar pocs anys.

L’esbarjoPoc després va obrir el cafè de calCurcó, situat al carrer Fondo, propdel forn del poble. “Els diumenges, el pare jugavaa la manilla al cafè de Baix, quedisposava d’una sala de ball i moltsdies de festa hi feien ball amb elpiano de cilindre”. Les dones s’arreplegaven i juga-ven a cartes al carrer (als recers) oa casa d’alguna d’elles. Sovint fe-ien més cridòria que els homes. Vala dir que en aquells anys a Alentornhi vivia molta gent, que feien l’am-bient molt animat, i a les festes, comavui, hi venia molta gent de la ro-dalia. També a cal Curcó es feia ball ila música s’obtenia d’una pianolaelèctrica que anava amb un rotllede paper. La música variava segonsel rotlle. S’engegava tirant 10 cèn-tims de pesseta en una caixeta.Més endavant, el Cafè Curcó va sercèlebre perquè durant la FestaMajor de l’estiu i la de l’hivern feienespectacles. A l’amo del cafè, quees deia Pepe Sala, li deien “el Noi”.Aquest feia d’arramassador i ana-va cada setmana a Barcelona aportar ous, gallines i conills (la fe-ram) que produïa ell i que tambécomprava a altres veïns del poble.Ho portava a vendre a Barcelona ifeia el trajecte setmanal amb el“recader d’Artesa”. A Barcelona, el Noi es devia po-sar en contacte amb cabarets desegona categoria i contractava doso tres artistes i alguns duets quevenien a fer l’espectacle al cafè decasa seva. Aquest sistema d’espec-tacles xocava amb les prohibicionsde l’església i també amb els cos-tums de l’època, ja que era l’únicpoble del voltant i comarca on esfeien semblants espectacles. Per afer aquestes actuacions calia dema-nar permís a l’alcalde del poble, i si

l’alcalde el denegava, llavors s’ana-va al governador civil (anys 1922-1923). “Donat que era el final de l’èpo-ca escolar, quan tenia 11-12 anysens va agafar la febre del futbol(anys 1924-1925). Així que sortíemde l’escola, a les 11 del matí, corrí-em tots cap al camp de futbol situ-at més enllà de les eres, i jugàvema tot gas fins a les 12. Tornàvem acasa a dinar ben suats. Per la tar-da ajudava a les feines de casa”. El futbol es va desenvolupar aAlentorn de la mà de BenitoTugues, que era de Ponts i feia depastisser al poble.

Costums, tradicions i anècdota“Quan jo era petit, al pobled’Alentorn hi havia dues personesmolt respectables: una era el se-nyor mestre, que ja hem comentat,i l’altra el senyor rector, que quanel veiem, ens hi atansàvem, ell ensdonava la mà i li besàvem el dors”. ”A l’ermita de Sant Salvador, si-tuada a la costa que dóna de caraal sot d’Alentorn, a 1,5 km del po-ble, s’hi anava dues vegades al’any: el dilluns de Pasqua i per SantAntoni, el 13 de juny. Sortíem del’església en processó i en silencifins a la sortida del poble. Al da-vant hi anaven tres banderes gransde l’església. Llavors plegaven lesbanderes i la gent podia parlar icomentar coses fins a 200 metresd’arribar a l’ermita, on es tornava adesplegar les banderes i s’arriba-va en processó a l’ermita. Desprésde la missa, la gent s’escampavapels voltants i es menjava la mona,de vegades amb la família i altresamb els amics. Passaven uns no-ies, t’apuntaven el nom al pagar laquantitat de 10 cèntims i al final esrifava una mona entre els assis-tents”. Al juny era semblant, amb la di-ferència que la família Arietd’Alentorn pagava coca i beure alsque portaven la bandera blava, ala qual ells hi tenien devoció.

la Palanca 19

REVIURE LA MEMÒRIA

”Un dia va venir a Alentorn elJaume Oliva amb una moto grossaa visitar els seus parents de ca l’Ari-et i va deixar la moto a la plaça deBaix. Me la mirava amb tant d’inte-rès que el Jaume Oliva em va pre-guntar si m’agradaria pujar-hi. Endir-li que sí, em va convidar a pu-jar-hi i em va dur fins al camí deSant Salvador. Allà em va fer bai-xar i em preguntà si m’havia agra-dat. Jo vaig dir-li tot emocionat queestava molt content i vaig donar-liles gràcies”.

A la recerca del seu futur“Als 13 anys, els pares i jo teníemalgunes converses per a resoldreel meu futur. En aquell temps pas-saven uns monjos que recolliennois per anar a un seminari o unconvent. A mi no m’agradava la ideade ser capellà, encara que ens de-ien que podíem menjar xocolatadesfeta. Amb tot, van arreplegartres nois, un pel seminari (de ca laBotigueta, el qual més endavant vaser capellà) i dos pel convent, un

de cal Parron i un altre de cal’Armengou, que més endavant vapenjar l’hàbit”. A l’any 1926 es va establir aArtesa un lloc per a realitzar estu-dis superiors, patrocinat per un ins-pector de primera ensenyança ano-menat Don Antonio Mitjavila.Aquest col·legi estava situat al ma-teix edifici de l’Escola Graduada,que avui es coneix com a les Esco-les Velles. En aquest edifici tambéhi havia l’Ajuntament (on hi ha l’ac-tual Biblioteca), amb el seu secre-tari i una sala de sessions. Tot ple-gat estava situat a l’extrem del po-ble, amb vistes a Montsonís. A lapart de ponent donava a una“gessera” en explotació. En aquell temps no hi havia lescases dels mestres, ni el Sindicat(actual Cooperativa), ni la Residèn-cia, ni altres construccions. Eracamp obert. A l’Escola Graduada les noiesocupaven la part alta i els nois lapart baixa. Estava regentada pertres mestres “nacionals” per als

nens, el Sr. Garret, que tenia grausuperior, el Sr. Vila, que feia la clas-se de 2n grau, i el Sr. Jusmet, queregentava el 1r grau. El Sr. Mitjavilafeia la “classe d’estudis superiors”.Després anaven en rotació a lesaltres classes, quan els nens petitshavien acabat la jornada escolar. “Els meus pares van mirar comeren aquests estudis superiors. Elshi van agradar i llavors em van dirsi volia ser mestre, batxiller o fer‘teneduria’ de llibres. Jo vaig dir queno volia ser mestre, que volia seradministrador de correus (distribuirla correspondència als carters) i emvan matricular per ser això. Als tresmesos, el Sr. Mitjavila va dir alsmeus pares que si volia continuarla carrera d’administrador de cor-reus, havia d’anar a Madrid, peròque li semblava que tenia bona pre-disposició per ser mestre. Em vanconvèncer i vaig accedir a estudiarMagisteri”.

Bartomeu Jové i Serra

La fotografia, que probablement ésde l’any 1926, correspon al grupque estudiava Magisteri a Artesa deSegre amb el Sr. Antonio Mitjavila,de València i inspector de primeraensenyança. D’esquerra a dreta, drets: Josep

Brescó Sellart (Foradada), senyo-reta Gili (Vernet), Agustina Baella(Alòs de Balaguer), Carme PedrolTrepat (Baldomar), senyor AntonioMitjavila, Rosita SantacreuSantesmases (Artesa de Segre),Pere Pocurull Fontana (Artesa de

Segre), Melcior Solans Torres(Alentorn). Assegudes: senyoretaSantesmases (Artesa de Segre),Teresa Riatos (Ribera del Sió),Paquita Castellana Mayol (Artesade Segre), Pilar Brescó (Baldomar),Enriqueta Pocurull Fontana (Artesade Segre), Josefa Mora Potensà(Artesa de Segre). A la imatge hi falten dos estudi-ants més, que eren de Foradada:Bonaventura Naudi Clua (va morirdurant la Guerra Civil al front d’Os-ca) i Ramon Armengol de casaCaragot (va morir a França en uncamp de concentració nazi). La fotografia va ser publicada aLa Palanca núm. 215, de febrer de2010, en l’article “EnriquetaPocurull, benefactora d’Artesa”. Enaquella ocasió la vam situar cap al’any 1930 i desconeixíem la iden-titat de les persones que hi aparei-xen, a excepció de la protagonistade l’article.

ESPORTS

20 la Palanca

La PB Cubells comença una nova temporadaesprés del reagrupament deles diferents categories delfutbol sala català duta a ter-

me per la Federació, la PB Cubellses va veure sorpresa amb un as-cens a la segona catalana, una ca-tegoria que, pels resultats obtingutsen el curs anterior, no pertocava.Així doncs, l’equip s’enfronta, jun-tament amb altres equips amb quicompartia calendari, a aquestanova lliga, una divisió més forta delque era l’any passat. L’objectiu ha de ser salvar la ca-tegoria i a tal efecte s’ha fet unapetita remodelació de la plantilla,que, això sí, manté la base que japorta uns anys competint junta.S’incorporen a l’equip dos jugadorsnous: Carlos Tresserras Macià,balaguerí excubellès, de 30 anys, iRobert Cluet Serrano, artesenc denaixement, de 19 anys. La llista dejugadors la completen Jordi Solé,Carlos Balagué, Oriol Garcia,Héctor Minoves, Julià Regué,

Edgar Solé, GerardEnrich i Joan AlbertEnrich. De moment, l’equipporta una trajectòriafluixa deguda a la gransuperioritat d’algunsdels rivals i han hagutd’esperar a la quartajornada per aconseguirel primer punt. De totesmaneres, els jugadorssón optimistes de caraa les properes jorna-des, ja que el calendari no ha estatfavorable i ha creuat la PB Cubellsamb els equips que ja eren enaquesta categoria l’any anterior. Encanvi, ha deixat els enfrontamentscontra equips amb qui compartienlliga per a més endavant. El club vol agrair l’esforç, per unabanda, de l’Ajuntament de Cubellsper la construcció del nou complexpoliesportiu, amb pista i vestidorsnous. Per l’altra, dels diferents pa-

trocinadors: Pub Tyrgips deBalaguer, Pub Zeppelin deBalaguer i Transports Brasal, ja quesense ells l’equip no seria possible. Animem des d’aquí els aficionatsal futbol que vinguin a veure elspartits que es disputen, si la plujaho permet, a la pista poliesportivade Cubells els dissabtes a les qua-tre de la tarda.

Martí Regué

D

Travessa del Montsec de Rúbies amb BTTl diumenge 3 d’octubre vamfer una excursió al Montsecde Rúbies amb la BTT (bici-

cleta tot terreny) per commemorarel 25è aniversari de la primera as-censió catalana a l’Everest. Des delCUDOS, ens vam sumar a la inici-ativa de la FEEC (Federació d’En-titats Excursionistes de Catalunya)de pujar un cim dels 25 que propo-saven i vam escollir el Mira Pallars.També vam aprofitar la sortida col·-lectiva per estrenar oficialment lanova equipació ciclista amb les si-gles i emblema del Cudòs. La ruta seguida va ser: sortidade Vilanova de Meià i, per carrete-ra, vam pujar fins a l’Hostal Roig,allà vam continuar per la pista queva direcció a la Portella Blanca.Aquesta pista, encara que no ésmolt pendent, és dura i tècnica pelseu mal estat. Prop de la cota mà-xima d’aquesta pista, vam prendre

una pista secundària que va a l’es-querra per assolir el Tossal de lesTorretes (vèrtex geodèsic) i en elsmapes actuals considerat el puntmés alt del Montsec, consideracióque fa uns anys tenia el Mira Pallars.Allà vam esmorzar i fer la foto de cim.Vam continuar per la carena delMontsec i en algun tram, com queno hi ha camí, vamhaver d’anar a perpeu empenyent labici. Al Mira Pallars,però, hi vam arribara cavall de la bici.Vam continuar per lacarena fins al Puigdel Camí Ramader ivam baixar pel camíramader, que és uncorriol que baixa finsal graó de Montsecper la cara sud.Aquesta és una bai-

xada “trialera”, tècnica i vertiginosa.La baixada a Santa Maria vam fer-la per la Cabroa, i d’allà per carre-tera fins Vilanova. Una gran ruta de bicicleta a lesmuntanyes de casa nostra! Que permolts any hi puguem tornar!

Joan Roca i LlobetCUDOS

E

la Palanca 21

ESPORTS

Montse Tello, campiona del món de body forml passat 13 de no-vembre, MontseTello es va procla-

mar campiona del món dela modalitat body form en elCampionat Mundial de Fí-sic-culturisme celebrat a Sit-ges durant aquell cap desetmana, en què Catalunyava aconseguir un èxit sen-se precedents, el campionatdel món per equips. Per al-tra banda, Ivan Coca vaaconseguir una meritòriaquarta posició en categoriasènior (més de 21 anys) de65 kg. Ambdós van obtenirunes puntuacions magnífi-ques. Amb anterioritat, el 6 denovembre, vam anar a ElVendrell per tal de disputarl’Open de Catalunya ambaquests dos atletes nostres.En aquesta ocasió, MontseTello, com sempre en moltbones línies musculars, va obtenirla segona posició en body form, fetque li va donar el passi directe alCampionat del Món de Sitges. Perla seva part, Ivan Coca va sortiramb un pes de 66,4 kg i va ser in-clòs en la categoria oberta de 75kg amb 13 atletes més, alguns delsquals de més de 70 kg i, per tant,més musculosos i més proporcio-nats. El bon treball de l’Ivan el vadur a una tercera posició de la ge-neral, obtenint, per sorpresa, tam-bé el passi per al Campionat delMón. Cal afegir que els nostres atle-tes estaven inclosos a la SeleccióCatalana, la qual es disputavaaquest campionat amb països comFrança, Itàlia, Bèlgica, Espanya,Tunísia, Polònia, Austràlia, EstatsUnits, Sud-Àfrica, Camerun… i al-guns més. L’Ivan, després de fer un granesforç durant tota la setmana percanviar-se de categoria i estar ensènior-65kg (ell és habitual enmenys de 70 kg), va disputar una

ronda classificatòria de moltíssimnivell i va obtenir una gran quartaposició del món, dar-rera d’atletes deFrança o Eslovàquia,països on el físic-culturisme té unagran consideració.L’Ivan presentava unfísic increïble, com-pacte i molt, molt de-finit. Després de lacompetició catalana,la Montse va teniruna setmanasuperestressant pelfet d’haver de canvi-ar la música peradaptar-se al màximals canons imposats.Va preparar una co-reografia nova, ambvestuari reformat,etc. L’esforç, però, liva ser plenamentcompensat amb laconsecució del cam-

E pionat del món de body form2010. La Selecció Catalana, amés del campionat de laMontse, va aconseguir duesprimeres posicions més, as-solint d’aquesta manera laprimera posició com a equip. Gran any, doncs, per aaquests dos atletes, com-promesos al màxim ambells mateixos i amb el queels hi agrada. Les nostressinceres felicitacions a ells,a les seves famílies, alRamon per la música, alDani pels seus “cops demà” d’úl t ima hora i amoltíssima gent més queha fet possible que aquestsomni sigui realitat.

Eduard Camarasa

Montse Tello, exultant, enarbora la senyera i la copa de campiona

Ivan Coca durant la competició mundial

la Palanca 23

ESPORTS

Presentació del CENG Bàsquet

l passat 6 de novembre esva fer la presentació delsequips de bàsquet del

CENG Artesa. El club presidit perTeresa Vall compta enguany amb11 equips i amb prop de 140 nois inoies al planter. Els equips són:-Escola de bàsquet (entrenadorsIvan Balagueró i Miquel Regué)-Pre-mini mixte, 2 equips (PereJubete, Nacho Bustamante i OtMaluquer)-Mini femení (Alba Codina i MariaCusola).-Mini masculí (Aureli Hervàs)

-Infantil masculí (Ramon Vilella iMarc Vilanova)-Infantil femení (Marc Vilanova)-Júnior masculí (Gerard Font)-Júnior femení (Víctor Coca)-Sènior B (Quique del Río)-Sènior A (Joan Ramon Estrada) Durant la presentació es va feruna menció especial als jugadorsque enguany han penjat les botes,amb una llarga trajectòria al club.Són Miquel Gilabert (sènior B),Francesc Balagueró “Fuji” (sèniorA) i els quatre “històrics”: MarcVilanova “Saldi”, David Saura “Pe-

E

tri” i Jordi i Miquel Regué “els ger-mans Corleone”. Després de mésde 20 temporades jugant ininter-rompudament al club d’Artesa, handeixat pas als joves.

24 la Palanca

TEMA DEL MES

Inauguracions al municipi de Foradadal dissabte dia 14 de novem-bre Tomàs Pujol, directordels Serveis Territorials a

Lleida del Departament de Gover-nació i Administracions Públiques,va inaugurar vàries obres i equipa-ments al municipi de Foradada. En una d’aquestes inauguraci-ons, la de les obres executades alPavelló Polivalent, va estar acom-panyat per la delegada de la Se-cretaria d’Esports a Lleida, NúriaRamon. Van començar la visita a l’edificide l’Ajuntament, on van signar elLlibre d’Honor acompanyats perl’alcalde del municipi, SalvadorBoliart, i altres alcaldes de munici-pis veïns. La primera de les obres en serinaugurada va ser al nucli deMarcovau i es tractava de l’obra“Abastament d’aigua potable enalta als nuclis de Rubió de Baix iMarcovau”. Acte seguit, i de tornada cap aForadada, es procedí a la inaugu-ració d’un seguit d’obres realitza-des al Pavelló Polivalent. Cal des-tacar la gran assistència dels ve-ïns i veïnes del municipi, que vanaprofitar l’acte per visitar les esmen-tades obres. Va ser aquí, al Pavelló Polivalent,on es van fer els parlaments perpart de les autoritats, durant elsquals es va destacar l’esforç quehan de fer els municipis petits perpoder executar actuacions comaquestes. Hem de dir que la realit-zació d’aquestes obres ha estatpossible gràcies al finançament dediferents Departaments de la Ge-neralitat i de la Diputació de Lleidai, també, gràcies a l’esforç de l’Ajun-tament de Foradada, ja que en capcas l’obra s’ha finançat mitjançantcontribucions especials imposadesals veïns i veïnes. També es va fe-licitar als habitants del municipi perhaver aconseguit uns equipamentsd’aquesta magnitud i, sobretot,d’aquesta versatilitat i se’ls va de-sitjar que els poguessin gaudir per

molts anys. En acabar els parlaments es vaoferir un refrigeri a tots els presents. La jornada va acabar amb la in-

E

auguració de l’obra “Ampliació deles xarxes de clavegueram i aiguaa Rubió de Dalt”.

Eva Maza i Batlle

Tomàs Pujol signant al llibre d’honor del municipi de Foradada

Moment de la inauguració de les obres del pavelló polivalent de Foradada

la Palanca 25

TEMA DEL MES

FITXA DE LES OBRES

Abastament d’aigua potable en alta als nuclisde Rubió de Baix i MarcovauPressupost: 162.683,75 eurosFinançament:- 90.109,65 euros (Agència Catalana de l’Aigua)- 40.000,00 euros (PUOSC, Departament de Go-vernació)- 23.780,10 euros (Pla de Finançament Local, Di-putació de Lleida)- 8.794,00 euros (Ajuntament de Foradada)

Ampliació i tancament del Pavelló PolivalentPressupost: 131.315,41 eurosFinançament:- 118.183,86 euros (PUOSC, Departament de Go-vernació)- 13.131,55 euros (Ajuntament de Foradada)

Mòdul de serveis: vestidors, lavabos i magat-zem, 1a fasePressupost: 94.484,62 euros

Finançament:- 57.904,00 euros (PUOSC, Departament de Go-vernació)- 60.900,00 euros (Consell Català de l’Esport, en-tre fase 1 i fase 2)

Mòdul de serveis: vestidors, lavabos i magat-zem, 2a fasePressupost: 95.109,17 eurosFinançament:- 60.000,00 euros (PUOSC, Departament de Go-vernació)- 10.789,79 euros (Ajuntament de Foradada, en-tre fase 1 i fase 2)

Ampliació de les xarxes de clavegueram i ai-gua a Rubió de DaltPressupost: 23.323,22 eurosFinançament:- 15.000,00 euros (PUOSC, Departament de Go-vernació)- 8.323,22 euros (Ajuntament de Foradada)

Nombrosos veïns i veïnes van aprofitat l’ocasió per a visitar les novesinstal·lacions del pavelló polivalent de Foradada

Inauguració al nucli de Marcovau La darrera inauguració, al nucli de Rubió de Dalt

Intervenció de Núria Ramon durant els parlaments de les autoritats

26 la Palanca

VIDA SOCIAL

Festa dels 60 anys

l passat 23 d’octubre es vafer la trobada de la gentd’Artesa i rodalies nascuts

el 1950, o sigui que durant aquestany 2010 han fet o faran 60 anys. La trobada va fer-se a Mont-

sonís, on es va celebrar missa al’església del poble, oficiada permossèn Joan Fenosa, ja que ell tam-bé era dels que complien anys. Després de la missa, visita guia-da al Castell de Montsonís… Sor-

tint del castell, la foto de grup… Iacte seguit, dinar al restaurant Ce-ller de l’Arnau. Tot en un agradableambient festiu i l’alegria de retro-bar-se després de 10 anys, quanvaren celebrar els 50.

E

la Palanca 27

PARLEN LES ENTITATS

Collfred inaugura el nou Local Social mitja tarda del dissabte 6 denovembre, Jaume Gilabert,president de la Diputació de

Lleida, va inaugurar les obres deremodelació del Local Social deCollfred, acompanyat de TomàsPujol, director territorial del Depar-tament de Governació i Administra-cions Públiques, a més de diversesautoritats locals i territorials. L’acte es va convertir en unaautèntica festa, a la qual hi van as-sistir unes 80 persones entre ve-ïns, propietaris i descendents delpoble. Després de la tradicional talladade cinta, que Gilabert va deixar enmans d’un dels assistents més jo-ves, el president de la Diputació varegalar al poble un llibre de signa-tures que ell mateix va encetar.Seguidament, va començar el tornde paraules Ramon Giribet, presi-dent dels Amics de Collfred; tot se-guit van intervenir Josep Riera, al-calde delegat de Collfred, i MingoSabanés, alcalde del municipid’Artesa de Segre; van tancar elsparlaments Pujol i Gilabert. Aquestúltim va posar com a exemple lespersones que havien ajudat desin-teressadament en l’execució de lesobres davant dels temps difícils queestem passant. Aquesta actuació ha estat pro-moguda per l’associació Amics deCollfred, entitat creada fa justamenttres anys, als volts de Sant Martí(11 novembre), patró del poble. Haconsistit en la reparació de la teu-lada, la reposició de tota la fusteriaexterior, la remodelació completade la sala de la planta baixa i el

A condicionament de la1a planta, a més del’adquisició de diver-sos d’equipaments. Ellocal és l’antiga esco-la, que data de pri-mers dels anys 1960 ies va tancar l’any1975, amb la concen-tració escolar a Artesade Segre. A principisd’aquest any, l’Ajunta-ment va aprovar lacessió formal del localal poble de Collfred, laqual cosa ha permèsals Amics de Collfredtirar endavant aquestprojecte. La realització de l’ac-tuació s’ha dut a termedurant els mesos desetembre i octubre. Elcost ha estat de 27.000euros, dels quals Go-vernació n’ha aportat13.200 i la Diputació10.000. La resta haanat a càrrec delsAmics de Collfred. Després de la inauguració, la fes-ta va continuar amb un recital depiano a l’acollidora església de SantMartí, a càrrec de Bernat Giribet,que va comptar amb la col·-laboració d’Arnau Farràs (violoncel)i Pau Mora (flauta travessera) enalgunes peces de la segona part.Es tractava del primer concertd’aquestes característiques al qualfeia front el Bernat i la veritat és queva deixar bocabadat tot el públic.En la primera part del recital va in-

terpretar cinc obres clàssiques(Bach, Mozart, Chopin, Mendelssohni Debussy) i a la segona ens va oferirquatre peces de creació pròpia. Finalment, al mateix local soci-al, es va oferir un petit refrigeri alsassistents, que van acabar de pas-sar una tarda festiva al petit i acolli-dor poble de Collfred.

Text: Amics de CollfredFotos: Francesc Aymerich

i Diputació de Lleida

La inauguració va despertar molta expectació entre la gent vinculada amb Collfred

Jaume Gilabert, president de la Diputació, va tancar els parla-ments oficials amb la seva intervenció

Bernat Giribet durant el recital de piano a l’acollidora esglésiade Sant Martí

la Palanca 29

PARLEN LES ENTITATS

Novetats del Club de Lectures Artesencquest mes de novembre elClub de Lectures Artesencha dut a terme dues activi-

tats. El diumenge 7 de novembre a les19:30h a la Dàlia Blanca i amb eltítol “Aquesta cosa absurda: unpoeta líric” es va fer un homenatgeal poeta lleidatà Màrius Torres iPereña en el centenari del seu nai-xement. Aquest acte es va poderrealitzar gràcies a la inestimablecol·laboració del Grup de Teatred’Artesa, sota la direcció de JoanRoca i d’Anton Not, professor al’Institut. L’homenatge començàamb el poema “Nit d’agost” recitatper M. Dolors Palet, que va ser se-guit per la presentació de l’acte acàrrec de Carme Barril en represen-tació del Club de Lectu-res. A continuació i entres blocs anomenatsMúsica, Temps i Senti-ments, Anton Not ens vaglossar la vida i obra deMàrius Torres il·lustrant-ho amb la projecció de di-apositives. Cada bloc vaser seguit per la lecturad’algun dels seus poe-mes pels membres delGrup de Teatre d’Artesa.En aquesta ocasió els/lesrapsodes foren CarmenDíaz, Vicenç Farràs,Helga López, JosepMiró, M. Dolors Palet,Neus Puigpinós, Joel Rey i JoanRoca, el qual va cloure l’acte reci-tant el conegut poema “Dolç Àngelde la Mort”. La il·luminació fou acàrrec d’en Josep Manel Gil. El divendres 12 de novembre ales 22h i a la sala anomenada “LaCapella”, en Josep Varela i Serra

ens presentà el seu llibre “Les vi-des d’Eduard Aunós”. Josep Varelaés catedràtic de matemàtiques iantic director de l’Institut SamuelGili i Gaya de Lleida. Fou presidentd’Òmnium Cultural a Lleida, capdels serveis territorials de Cultura id’Ensenyament, portaveu de CiU ala Paeria, diputat al Parlament de

Catalunya i senador. Ha escrit labiografia de Maria Rúbies i, enaquest llibre que va presentar-nos,la biografia dels Aunós, pare(Eduard Aunós Cau) i fill (EduardAunós Perez, el primer ministre llei-datà a Madrid). Aquesta nissagad’origen aranès, s’establí a Lleida

on els seus membres foren tractatsde nou rics i menystinguts perl’establishment local. El pare influíen el fill per destinar-lo a la políti-ca, cosa que ell no volia. Amb tot,el fill fou ministre de Treball, Indús-tria i Comerç amb Primo de Rivera(Lleida li deu l’estació de RENFE) ide Justícia amb Franco (Lleida lideu els antics edificis de l’Audièn-cia). Mantingué una més que nota-ble rivalitat amb Joan Maluquer iViladot, personatge fortament en-troncat amb Artesa de Segre. Com a anècdota, cal dir que enMàrius Torres era llogater d’EduardAunós a Lleida. Volem aprofitar aquestes líniesper manifestar el nostre agraïmenta tots els assistents als actes ja que

sense ells el que fem notindria sentit, a la Socie-tat Coral la Dàlia Blanca ia l’Ajuntament d’Artesade Segre, així com alsmitjans de comunicaciólocals Ràdio Artesa deSegre, Ràdio Foradada iRevista la Palanca. La propera activitat pre-vista és per Sant Jordiquan, si Déu vol, celebra-rem el 150 Aniversari deJoan Maragall. Per finalitzar, comuni-car-vos que, per impera-tiu legal, el nom de l’enti-tat ha passat a ser Club

de Lectures Artesenc AssociacióCultural.

Junta del Club de LecturesArtesenc Associació Cultural

A

Fe d’erratesSegons ens han informat des de l’Ajuntament d’Artesa de Segre, en les seccions NOTICIARI i INFORMA-CIÓ MUNICIPA D’ARTESA de la revista del mes passat apareixen unes informacions errònies: L’obra depavimentació dels carrers Sant Joan i Carnisseries es va adjudicar provisionalment a Toni Clotet SL i no aInfraestructures de Muntanya SL, i el preu d’adjudicació és de 182.933,46 euros (IVA exclòs) enlloc de216.631,74 euros.

MÚSICA, MESTRE!

L’Escola de Música enceta un nou curs‘Escola de Música comen-çà les activitats musicals elpassat 7 de setembre, se-

gons el nou calendari escolar fixatpel Departament d’Educació de laGeneralitat de Catalunya. Des dellavors són 140 alumnes els bene-ficiaris dels ensenyaments musi-cals del nostre centre. A l’Escola de Música s’impartei-xen assignatures de sensibilitzaciómusical, llenguatge musical, har-monia i composició, cant coral,música de cambra, conjunt instru-mental, orquestra i instrument (pi-ano, violí, violoncel, flauta traves-sera, fagot, trompeta, guitarra i per-cussió). L’aprenentatge musical espot iniciar al nostre centre des dels3 anys (nivell escolar de P-3). Tam-bé participem en la formació musi-cal d’alumnes adults i d’educacióespecial o amb necessitats educa-tives especialitzades. El dilluns 22 de novembre es varealitzar el Concert de SantaCecília, a les 20h, a la Sala de laCooperativa. En aquest concert hihan participat tots els conjunts mu-sicals que hi ha a l’escola, des delsconjunts de música de cambra,conjunts instrumentals, orquestresi conjunts de cant coral. Enguanys’ha inaugurat la nova Orquestra dePercussió, sota la direcció del pro-fessor Pau Bombardó. Aquest con-cert s’ha realitzat gràcies a l’orga-nització de la Regidoria d’Educació

i Cultura i del Claustre de Profes-sors de l’AMM, amb la col·laboracióde la Cooperativa d’Artesa deSegre i el patrocini de l’Ajuntament.Es tracta d’un acte obert a tothom itotalment gratuït. El dia 25 de novembre s’hauranfet les Eleccions per a la renovacióde membres al Consell Escolar delnostre centre. El Consell Escolar,representat pels diferents sectorsde la comunitat educativa (profes-sors, pares, alumnes i Ajuntament),és l’òrgan decisori on s’aprova, en-tre d’altres, el Pla Anual d’activitatsmusicals del nostre centre.

Del 9 al 15 de desembre es fa-ran les Audicions musicals trimes-trals, a l’actual Centre d’Entitats. Enaquestes audicions, obertes a totsels públics, hi participen els alum-nes instrumentistes, ja sigui demanera individual o col·lectiva, comels conjunts instrumentals i orques-tres. Les audicions són obertes atota la població i gratuïtes. Els alumnes de Sensibilització id’Aprenentatge Bàsic 1, durant elsdies anteriors a les festivitats na-dalenques, poden participar del tra-dicional “Caga Tió”. Tot cantant ipicant, el tió “caga” petits presents

L

30 la Palanca

la Palanca 31

MÚSICA, MESTRE!

pels alumnes participants. El dia 25 de desembre, dia deNadal, a les 19:30h i a l’esglésiaparroquial, la Coral Infantil Brotsd’Il·lusió - Conjunts de Cant Coralde l’Escola de Música, participaranen el tradicional Concert de Nadal,juntament amb l’Orfeó Artesenc. Elprograma musical de caire nada-lenc serà ofert al públic assistent.Aquest acte també és gratuït. Enguany, entre d’altres avantat-ges, els alumnes d’institut (ESO iBatxillerat) que cursen simultània-ment estudis musicals al nostrecentre, poden beneficiar-se de laconvalidació de matèries i assigna-tures a l’institut. Dins dels altresbeneficis que ofereix l’Escola deMúsica, hi ha també els descomp-tes econòmics per a famílies nom-broses.

Actualment, els estudis musicalsdonen una formació cultural i mu-sical. Aquests estudis són un valorafegit en la formació humana, aixícom també un enriquiment a la vidasocial i cultural de la població. Per a qualsevol tipus d’informa-ció sobre els nostres estudis queactualment oferim, us atendremdins del nostre horari d’atenció alpúblic al C/ Escoles s/n o al telèfon973400757. Si ho preferiu, tambéens podeu escriure a:escolademusica@artesadesegre.cat Que passeu una tardor ben mu-sical!

Jordi Morera i NoguerolaDirector de l’Aula Municipal de

Músicad’Artesa de Segre

Dissabte 25 de desembre (Nadal)a les 00:30h

CONCERT amb els grups7D RockThesmokingdogsPreu de les entrades (ambdós dies): 6 euros

Diumenge 26 de desembre(St. Esteve)a les 17hBALLADA DE SARDANESamb la cobla11 de setembreBALL DE TARDA amb

De Gala Grup Musical

3r SARDANADALal pavelló poliesportiu

Organitza: Col . laborac ions:Ajuntamentd’Artesa de Segre, FederacióSardanista de les Comarques deLleida, Pub Jack’s, Cafè del po-ble, Representacions ArtístiquesSubirós

Sopar autogestionat,Concert de la cantautora ponentinaMeritxell Genéi Cantada popular

7 de desembre a les 21:30al Pavelló Poliesportiu d’Artesa de Segre

Actuació de Meritxell Gené: poesies musicades de Jordi Pàmies,Miquel Martí i Pol, Maria Mercè Marsal iMàrius Torres (www.meritxellgene.cat)

Informació: 676296498Organitza: Comissió 300, Òmnium Cultural, Artesa de Segre DecideixCol·labora: Ajuntament d’Artesa de Segre, Castells de Lleida

MIDA I VIRACLES

Macarrons a la Bolonyesa (i III)

32 la Palanca

s el primer quevols preguntarquan arribes a la

ciutat on es va fer el plaque ha capficat a milersd’estudiants durant me-sos: com es fan, de veri-tat, els macarrons a la bo-lonyesa? Ho hem de des-cobrir!! Estàvem en el restau-rant de menú, desprèsd’haver fet uns quilòme-tres de “paquet”. I vista lallista de menges, demanouns tortellinis. No vull de-manar res més, perquèuns tortellinis omplen, itambé s’ha de guardar lalínia. És per això que de-mano un altre plat moltlleuger, una mica d’ama-nida amb pernil. Espe-rant, doncs, el plat fort,arriben els tortellinis: qua-tre. Sí, només quatretortellinis, ara, això sí,bastant grans, una cosaenorme, cadascun d’ells.Els tortellinis d’aquell dia es veu-ran recordats en una altra ocasiótotalment diferent, la dels galets deNadal, perquè aquest any els ga-lets foren immensos. De fet, erengalets d’origen italià. Serà que totté origen italià? Vejam, per sort elstorrons no, no existeixen. El pernil,no podrà ser emulat per unprosciutto, tot i que és força bo. Ami, la mortadel·la italiana tampoc noés que m’entusiasmi. I la coca derecapte no té res a veure amb lapizza. De fet no és que siguin mi-llors o pitjors, són diferents, peròsaben emprar molt bé elmàrqueting. O si no pregunteu-li oncompren l’oli d’oliva que desprésells embotellen i venen a tot el món!D’altra banda, per l’amanida, jo te-nia il·lusió per recordar, per tornara provar, el fantàstic tomàquet(pomodoro) amb orenga. Però nofou en aquesta ocasió, queda peruna altre dia descobrir com s’ho fan

per a què tingui tant gust el tomà-quet, que, total, només té unamiqueta d’orenga. La gira o viracle per la ciutat estàarribant a la seva fi. Aquesta ves-prada anem a passejar una micamés recònditament pels carreronsde la plaça Maggiore. Passem perdavant de la basílica de SanPetronio, que només està acaba-da amb marbre per la part inferior.Va arribar un moment que van ple-gar i mai més la van acabar. La res-ta de l’edifici està nu, en pedra ru-gosa i negrosa. Fem la foto que fantots els turistes des de sota el pòr-tic a la basílica de Santa Maria dellaVita. Passegem per un pou dins dela universitat d’Història, en uns jar-dins molt plaents on hi havia gentamb portàtils captant algun wi-figratuït facilitat per la corporacióveïna. Bars i pubs amb la mateixafilosofia que havíem vist la nitabans: ensaladilla russa i altres

menges a disposició delscomensals, sense sepa-ració ni control, cadascúde bon grat, i com diuenells “volentieri”, s’agafa lapart de menjar que li con-vé. El que és segur ésque en aquest cèntric nu-cli antic no hi falten cate-drals o basíliques. N’hi hamés que qui sap lo.Bologna té un nucli anticforça bonic i recomana-ble de visitar, tot i quepotser no té el renom quepot tenir Florència. Vam deturar-nos en unrestaurant i vam degus-tar per última vegada lacuina de l’Emilia-romanya, que no és unasenyora, si no que és elnom de la comarca. Du-rant el sopar, els meusacompanyants i jo vamparlar de moltes coses,però una cosa important,és que l’humor no té fron-teres, perquè ens el vam

passar explicant acudits. Per a mi,la millor manera de cloure una vet-llada. Gairebé me’n descuidava, però,de la meva recerca interior. M’ha-via promès que em descobriria larecepta secreta dels “Macarrons ala Bolognesa”. I heus-me aquí, pre-guntant a uns nadius de pro, comes fan els macarrons d’aquellamanera. I quina resposta obtinc?Doncs estupor, estranyesa i qual-sevol cosa menys una recepta. Notenen ni idea de què els parlo. “Sí,nois, i tant, amb carn i tomàquet,com ho feu això?” Res, no sabenel que és, fins que un hi cau: nosón a la “bolognesa”, si no que sónal “ragú”. El “ragú” és una mena desalsa de carn amb tomàquet. Pertant, si aneu a Itàlia, demaneu ma-carrons al “ragú” i assumpte o aferarreglat, resolt o solucionat, o simés no, mig girbat. Després de menjar en el restau-

É

Basílica de San Petronio (Bologna)

la Palanca 33

MIDA I VIRACLES

rant, carregat d’ornaments i fotosd’artistes de cinema a les parets,ben jovenets ells, vam sortir al car-rer a la negra nit i em vaig comen-çar a acomiadar de la ciutat, pas-sejant per sota la meva última por-xada. Ens acostàrem a una plaçaon hi havia el cotxe aparcat i vamentrar-hi. Jo de la visita, el que mésvaig recordar, és el preu de l’apar-cament: 2 hores d’aparcament, costsobre els 7 euros. L’endemà venia el més difícil, elscomiats i el viatge de tornada, queno implicava per sort matinar mas-sa. De tan sobtat o emocionant,busqueu l’excusa que vulgueu, finsi tot em vaig oblidar de l’abric. Se-gurament direu: si hagués fet proufred, no te l’hauries oblidat. No sé,ara ja és massa tard i no sé si eltornaré a veure. Potser a l’estiu, que

I heus-me aquí, pregun-tant a uns nadius de pro,com es fan els macar-rons d’aquella manera. Iquina resposta obtinc?Doncs estupor, estranye-sa i qualsevol cosamenys una recepta

www.lapalanca.cat

ja em farà falta. A la tornada, un cop a l’avió,m’esperava com a al·licient la mevaració de bastonets de pa ambrosmarino. Malauradament, no vanaparèixer. Només em va ser ofertala part més dura i difícil dels soparsd’avió. Per tant, em vaig quedarsense bastonets tot i pensant queme n’hagués guardat algun exem-plar per casa. No va ser fins que

els vaig trobar en una botiga espe-cialitzada a Barcelona, que els vaigaconseguir. Potser ja ho tinc, araque estem per casa, m’acostaré ala recerca de romaní i li barrejaréal pa, potser tinc sort i s’assemblende lluny amb els bastonetsd’Alitalia. Ja us explicaré què ensurt. Sí que és veritat que ara quanm’acosto a una botiga italiana, emsento més segur, tot i que quanhom hi fica l’ull, en veritat tenentants de menjars diferents als nos-tres que un s’hi perd d’allò més fà-cilment. I no són barats precisa-ment. Serà millor que em dediqui ala gastronomia artesenca, que estàmés bona. Apa, siau, ara sí.

Joan Giribet i Carlí

34 la Palanca

FA 25 ANYS

Novembre de 1985n diferents seccions de larevista (portada, editorial iinforme) es fa referència a

les Normes Subsidiàries de Plane-jament Urbanístic del municipid’Artesa. Resulta evident, doncs,que era el tema de màxim interèsdel moment. PORTADA. Les imatges corres-ponen als plànols de diferents zo-nes de la perifèria de la ciutatd’Artesa tal com quedarien en lesprimeres normes urbanístiques prò-pies que tindria el municipi, ques’estaven elaborant en aquella èpo-ca. EDITORIAL. Amb el títol Tot fenturbanisme, l’editorial tracta de lapresentació de la proposta de pla-nejament urbanístic, que tenia coma objectiu general millorar la quali-tat de vida dels artesencs. LOCAL. La Informació Municipalconté la relació de llicències d’obresaprovades al mes de setembre. Amés, s’informa de les retribucionsde l’alcalde i dels regidors de l’any1984, cinc d’ells van donar-les pera les obres del pavelló poliesportiu(unes 575.000 ptes. en total) i laresta les van cobrar (unes 600.000ptes.) Josep M. Solans ens ofereix unNoticiari Local farcit de breus infor-macions, entre les quals destaca lainclusió de diverses obres del Plad’Obres i Serveis en el pressupostmunicipal d’Artesa (voreres i sane-jament de la Ctra. de Ponts i partde la de Tremp, a més de diversesobres als pobles agregats) per untotal de 59,3 milions de ptes. Tam-bé fa esment del 12 d’octubre, ambles celebracions de la Guàrdia Ci-vil i de Correus, a més de ser l’inicide la temporada de caça. Confe-rències organitzades per la Coope-rativa, un curs de català, l’assem-blea de la Comunitat de Regants ila Setmana de la Prudència, entred’altres, són notícies que també hisón reflectides. EL TEMPS. Per primera vegada,la revista informa sobre dades me-

E

teorològiques. A Artesa, aquell oc-tubre va haver-hi un total de 40,4mm de pluja, mentre que les tem-peratures màxima i mínima van serrespectivament de 31º i 5º. COMARCA. Ferran SánchezAgustí, en el seu article Els miste-ris del Forat de l’or ens ofereix unescites històriques sobre els misterisd’aquesta cova del Montsec ubica-da al congost de Terradets. En aquesta secció també apareixuna breu notícia on s’informa quela Unió Hotelera de les Vallsd’Andorra va concedir la Medalla al

mèrit hoteler i turístic, entre altres,a Rossend Marsol “Sícoris”, col·-laborador de la revista. Acompanyat d’un parell de fotosde perdius, Josep M. Solans escriula crònica de la Fira de la Perdiud’aquell any, que tingué lloc el 10de novembre, i també en fa unamica d’història. CONSUM. Avantatges compara-tius de la llet pasteuritzada és unarticle del DARP on se’ns presentadiverses dades amb la pretensió desensibilitzar-nos sobre el consumd’aquest tipus de llet, sobretot en-

la Palanca 35

FA 25 ANYS

front de la llet esterilitzada, amb l’ar-gument que “beure llet pasteuritza-da vol dir beure llet més sana i con-sumir endemés un producte cata-là”. CIÈNCIA. Joan Aranés i JosepVilella segueixen amb l’article inici-at el mes anterior: Informàtica/Elec-trònica. Aquesta vegada ens expli-quen que és un ordinador, quina ésla seua utilitat i com funciona. INFORME. El municipi, avui ésun article dividit en 3 parts que ocu-pa les pàgines centrals. En la pri-mera s’explica abastament la reu-nió del 8 de novembre a la salad’actes de l’Ajuntament per tal d’in-formar del procés d’aprovació deles Normes Subsidiàries, que teniaun període de consulta pública iparticipació fins al 9 de desembre.La segona part fa referència a l’ad-judicació dels treballs de revisió delcadastre de la contribució urbanaen diversos municipis, entre elsquals Artesa. Finalment, la darrerapart és una aportació de l’Associa-ció Catalana de Municipis on es re-marca els avenços en la legislaciórelacionada amb la gestió munici-pal i es destaca que la Llei de Rè-gim Local ha significat un “canviqualitatiu”. DE LA VELLA ARTESA. Aques-ta secció conté dos articles. El pri-mer, del Brunet d’Artesa, porta elmateix títol que el mes passat peròescurçat: Vi bo de Guàrdia-Roja.De fet, és la continuació d’aquell

LA FITXA

Número: 47Data: novembre de 1985Preu: 75 ptes.Pàgines: 24

Tots amb la Marató de TV3per la lluita contra les lesions medul·lars i cerebrals adquirides

Diumenge 19 de desembrea les 18h

a la Dàlia Blanca

Festival FEM PINYAUs convidem a participar i gaudir del nostre festival

Organitza:

article, que en aquella ocasió cons-tava com a carta a la redacció. Bru-net recorda els temps en què elporró de vi no faltava mai a la taula El segon, Les dues cares de TotsSants, és del Sícoris, que ens par-la de la tristor del novembre i de lafesta de la Castanyada. Ens recor-da la castanyada que una colla ce-lebrava cada any a la barberia delXavier Mianes (“La setrillada” endeien ells). MÚSICA. Les noves tendènciesmusicals és l’article elaborat perFrancesc Martínez, Quim Borges iJosep M. Espinal amb motiu del’Any Europeu de la Música, elsquals ens ofereixen comentaris so-bre una àmplia mostra dels princi-pals grups musicals des del anysseixanta. OPINIÓ. Passeig de tardor, deJoan Aranés, és una reflexió en for-ma de prosa poètica sobre com elshumans contribuïm a la degrada-ció del nostre entorn. Aranés ho faa partir de la descripció d’una ca-minada que va fent per la munta-nya, sense explicitar-ne el lloc. Homenatge a la Sra. MariaMarsà i Barril és un text escrit per

Pere Espinal i Vila (de Solsona)amb motiu de la defunció d’aques-ta senyora que va viure durant 30anys a Montargull (tenien ferreriai botiga de queviures). Acompanyael text una poesia. CARTES A LA REDACCIÓ. Elgrup Nova Artesa escriu Nova

Artesa replica al president de laSocietat de Caçadors Roc delCudós, una extensa carta que varesponent en un to força crispat lesdures rèpliques del mes anterior. Alfinal, proposa com a “solució mésadient” la reunió de les “parts afec-tades: Ajuntament, Cambra Agrà-ria, Societat de Caçadors i propie-taris” que hauria de ser convocadaper “l’alcalde com a responsable del’ordre públic local”. Pobles de la comarca marginatsés la carta signada pel Paco deMontsonís on anuncia que es voldonar de baixa de diferents asso-ciacions artesenques pel fet que laComissió de Festes d’Artesa haviafet pagar entrada per la Festa Ma-jor als que no pertanyien al munici-pi. També proposa la dimissiód’aquesta Comissió, entre altrescoses. HUMOR. Com en les darrersmesos, l’acudit de Quimet i Cosmetanca la revista compartint contra-portada amb un anunci. En aques-ta ocasió tracta de l’IVA.

Ramon Giribet i Boneta

la Palanca 37

PER QUÈ DIEM...

CIÈNCIA I FICCIÓ

– Google, fill meu, la mare ha pen-sat regalar-te la “We-Play 3” pel teuaniversari. Aquest nou model incor-pora la funció “no-stop”. Només hasde pensar a quin joc vols jugar i la“Play” el selecciona automàtica-ment. Si no vols ni pensar, amb l’op-ció “no-think” va canviant el joc se-gons el temps programat i per or-dre de preferència d’acord amb elsgustos introduïts pel jugador. Ésd’allò més.– Però, mare, ja tinc tres video-con-soles, el portàtil, un m.p3, dos m-p4, l’i.pod, l’ipad i el mòbil! M’agra-daria que em regalessis una altracosa!

– És clar, amor meu, què vols?– Un llibre.– Un llibre? Ja t’ has tornat a carre-gar l’e-book?– No, mare, jo no vull dir un llibrevirtual, jo vull un llibre de veritat.Que el pugui tenir a les mans, pertocar-lo i admirar-lo, anar passantles fulles lentament, notar el seucruixir i la flaire que desprenen entombar. Vull un llibre de veritat per-què m’ensenyi a pensar, a dubtar,a imaginar altres móns passats ifuturs. Tan se val que em faci riureo plorar, que m’angoixi o m’emoci-oni, escrit en prosa o poesia... Endefinitiva, mare, vull un llibre per-

Antiguitatsquè crec fermament que em trans-metrà tota la saviesa i la vàlua delsmeus avantpassats i al mateixtemps m’ajudarà a descobrir quisóc.– Vols dir una d’aquelles antiguitatsque plenes de pols s’exhibeixen alsarmaris de les “multimediotèques”?Per l’amor de “Bill Gates”, quinescoses més estranyes que dius avui,Google. M’espantes i tot. Me’n vaiga trucar el teu psiquiatre de segui-da, això no pot ser normal.

Paquita Martí

questa forma adverbial s’uti-litza per a significar la bonaqualitat i l’excel·lent condició

que mostra una persona o que pos-seeix una cosa, la qual arriba a laseva màxima condició. La dita fa referència al joc decartes o, més pròpiament, als naipsutilitzats en el joc. Les cartes ano-menades “cabal” eren el tipus denaip que oferien més bona qualitati que tenien una plena garantia d’in-transparència. Això volia dir quejugar una partida amb naips “ca-bals”, és a dir, amb cartes cabals,donava la seguretat de que el joces desenvoluparia amb tota honra-desa i sense la possibilitat de fer

trampes. Això era degut a que la cartolinaamb que estaven fabricades les“cartes cabals” estava formada pertres fulls, dos de blancs, un d’ellsimprès per una banda amb el pal iel número i l’altre imprès amb la fi-gura del dors de la baralla, i un fullnegre entre els dos anteriors. Ambaquest mètode es garantia la mà-xima instransparència del naip, demanera que cap jugador poguésveure, a través del dors, quines car-tes tenia l’altre. Amb el temps, però, tots elsnaips van ser fabricats així i l’ex-pressió es va estendre per a refe-rir-se als procediments del joc i a

... que algú és honest o que alguna cosa és bonaa carta cabal?

la seva noblesa, tant pel que fa albon desenvolupament de la parti-da com a la sinceritat i rectitud delsjugadors. Dels jocs de cartes va passar autilitzar-se de manera més generali a aplicar-se a altres qüestions comara a l’honradesa d’una personadeterminada, a la pulcritud d’unnegoci o a la qualitat i perfecció d’unobjecte. Així, quan algú es consi-dera “honrat a carta cabal” vol dirque per ell es poden “posar lesmans al foc”, una altra dita la qualcomentarem en una propera oca-sió.

Albert Vidal

A

revista @ la la la la lapalanca palanca palanca palanca palanca . cat

38 la Palanca

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA

Novetats de novembreADULTS

Jim. Premi Roc Boronat 2009.Magí Sunyer. Ed. ProaLa història de Jim Hawkins comen-ça tot just quan acaba “L’illa del tre-sor”. Després de fer una segonalectura de la popular novel·la deStevenson, l’autor, va imaginard’aquest relat amb moltes potenci-alitats desaprofitades.

Que el món no pari de rodar.National book award 2009. ColumMcCann. Ed. La MagranaNova York, agost de 1974. Hi ha unhome que camina al cel i la ciutatha quedat paralitzada. L’equilibris-ta fa grans gambades sobre la cor-da fluixa, fa giragonses i el paveromentre passa d’una de les TorresBessones acabades d’estrenar al’altra. Sota seu, les vides de vuitestranys s’entrecreuen les unesamb les altres...

El fisioterapeuta a casa. Consellspràctics per moure’ns millor. Llu-ís Puig. Ed. Viena edicions¿Qui no ha tingut alguna vegadamal d’esquena després de parlaruna estona amb el telèfon repenjata l’espatlla? ¿I carregant maletesal cotxe, abans de marxar de viat-ge, o bé jugant amb els nens? Totssabem per experiència que els malshàbits posturals poden acabar pas-sant factura a la nostra salut, ben-estar i bon humor. En aquest llibre,Lluís Puig, el fisioterapeuta de cap-çalera d’Els Matins de TV3, expli-ca de manera clara i didàctica compodem estalviar-nos molts pati-ments sense restar res de la nos-tra activitat diària.

NOVEL·LA JUVENIL

La volta al món d’una armillapolar. Wolfgang Korn. Ed. TakatukaCom es pot explicar la globalitza-ció? Doncs, per exemple, mitjan-çant una armilla polar. Des dels ja-ciments petrolífers del Golf Pèrsic,passant per les fàbriques tèxtils deBangla Desh i uns grans magat-zems d’Alemanya, fins a una bar-ca d’emigrants clandestins que ar-riba a les Canàries. Wolfgang Kornnarra la interessant història d’unaarmilla polar i mostra el rerefons iles xarxes de la globalització.

PER ALS MÉS PETITS

Tramuntana a la granja. PremiBarcanova de literatura infantil i ju-venil. Carles Sal i Vila. Ed.Barcanova

DVD ADULTS

Speed racer. Acción de altavelocidad.

DVD INFANTILS

- Magik Tunnel. Descobrint els bom-bers.

- Los cuentos de los hermanosGrimm: Pulgarcito, La Cenicienta,Caperucita Roja, Blancanieves, Lossiete cabritillos y el lobo, Juan sinmiedo, El sastrecillo valiente, Elgato con botas, Hansel y Gretel,Los músicos de Bremen

Préstec de llibres, revistes iaudiovisuals

Servei d’internet i multimèdiaConexió wifii

Biblioteca Joan Maluquer iViladot

C/ Escoles, 625730 ARTESA DE SEGRE

Biblioteca.artesadesegre@gencat.catTel: 973400754

http://bibliotecaartesadesegre.blogspot.com

De dilluns a divendres: de 16:30ha 20:30hDissabtes: de 10h a 13h

Activitats de la biblioteca- 1 de desembre, dimecres, a 2/4 de 6 de la tarda, l’HORA DEL CON-TE amb la Riet per a nens i nenes de 1r i 2n de primària: El zorro i Elpequeño conejo blanco.

- 15 de desembre, dimecres, a 2/4 de 6 de la tarda, l’HORA DELCONTE amb la Fina a nens i nenes de P3: Els tres reis mags i Quan aen Matias li van agafar ganes de fer pipi la nit de Reis.

la Palanca 39

RACÓ CULINARI

’associació de restaurantsde la Noguera, NogueraCuina, enceta una nova

campanya que, sota el nom genè-ric “Del paisatge a la cuina”, volenguany centrar-se en la promociódel producte de qualitat de la co-marca de la Noguera. Per això, eltítol d’aquesta edició de 2010 és“Producte Noguera”. La campanya es desenvoluparàen onze restaurants, tots ells mem-bres de Noguera Cuina, de dife-rents pobles de la comarca. Lesdates de celebració seran entre eldia 12 de novembre i el 12 de de-sembre. Al llarg d’aquest mes, alsdiferents restaurants, el client po-drà degustar menús conformats, demanera principal, amb productesde la pròpia comarca i que gaudei-xen d’un merescut prestigi. Així, veurem formar part d’aquestsàpats: el corder i el cabritet, el conill

de qualitat, les verdures, els boletsi la tòfona, la mel, l’oli, el mató, lesfruites i les herbes aromàtiques, elstorrons i els vins; passats, això sí,per les mans i la imaginació delsdiferents cuiners i cuineres. A més, al final de la campanya,es farà un sorteig de diversos àpatsgratuïts a diferents restaurants en-tre els clients que hagin provat al-gun d’aquests menús. Els restaurants participants sónCal Farré i El Dien, de Vallfogonade Balaguer; Cal Pepito, Cal Xirriclói L’Espígol, de Balaguer; Casa Mer-cè, de Fontdepou; el restaurant delMonestir de les Avellanes, d’Os deBalaguer; La Solana, de Foradada;Lo Ponts, de Ponts; Rialb, deGualter; i Roma, de Cubells.

Noguera Cuina

Nova edició de la campanya gastronòmica “Delpaisatge a la cuina”

COSES DEL BRIMERO

Històries de la guerra (VI)n dia ens trien 30 o 40 i ensporten cap a Bilbao. Allí hivaig passar vuit mesos molt

bons amb la millor gent d’Espanya. A aquella gent ho hi havia formade fer-los creure. Ens feien cantarlo “Cara al sol”... la gent a riure icantaven les seues cançons. Esmuntava un bon embolic. Per duesvegades lo “jefe” del camp ens vafer formar i, cridant, ens va dir: “Amí me cuesta poco poner unaametralladora y barreros a todos”.I la gent vinga a riure. No en feienni cas. Allí, com que molts eren de Bilbao,rebien paquets de casa i a mi emdonaven lo que les sobrava.

Lo primer d’agafar lo ranxo eralo “cabo”, que estava en una taule-ta. Nosaltres l’agafàvem i passà-vem amb lo plat pel seu costat.Quan passava jo: “Catalán,¿quieres más?” Jo sempre li accep-tava i em posava unes culleradesdel seu plat. Donaven un pa de mig quilo cadadia. Lo “cabo” tenia un assistent iquan jo anava a buscar lo pa, comque no eren tots iguals, li deia: “Aéste dale el pan más grande”. Pelfet de ser català m’apreciava molt. Gent com los bascos no crec quen’hi hagi a cap racó del món. Hihavia baralles entre ells. Comença-ven dos i aviat eren vuit o deu.

Un dia arriben dos presos, uncapità i un tinent. Pel que es veu,una nit van sortir de patrulla i locapità, amb la pistola, va obligar eltinent a passar-se als “nacionals”.Aviat es va saber. Un dia, unsquants van agafar el capità i el te-nien dalt d’una finestra per a tirar-lo al pati. De crits no en vulgueumés. Ell, agafant-se com podia, esva salvar. Va pujar el “jefe” i unaaltra vegada va dir, cridant: “A míme cuesta poco emplazar unaametralladora y barreros a todos”. I per avui ja n’hi ha prou.

Ton Bonet

U

L

la Palanca 41

IN MEMORIAM

Nota d’agraïmentLes famílies Puigpinós-Sirvan i Jusmet-Puigpinós volem expressar el nostremés sincer agraïment a totes les persones per les moltíssimes i entranyablesmostres d’afecte rebudes vers la nostra padrina Treseta. Així mateix, també agrair afectuosament i especialment als metges i infer-meres del CAP d’Artesa per la seva tasca, tant professional com humana.

Per a nosaltres ja no serà el mateix tornar a pujar a la nostra Artesa i no trobar-te. Però sempre ens quedarà elrecord d’un bon amic i una millor persona amb la qual hem passat, juntament amb la Montserrat, unes estonestan bones que no se’ns esborraran mai més. No serem nosaltres sols els que et trobarem a faltar, sinó quetambé ho faran un gran nombre de persones que et conegueren i a les quals tu vas voler afavorir amb la tevaamistat. Ara unes paraules per a tu, Montserrat. Sabem què és perdre un ésser estimat, perquè també ho hemexperimentat. També sabem que ets una persona de Fe, que resa el Pare Nostre cada dia, pronunciant aque-lles paraules: “vingui a nosaltres el vostre Sant Regne”. En aquests moments al Sisco li ha vingut el SantRegne, complint-se la voluntat de Déu, sent estimat i volgut per tots els que el coneguérem i havent deixat unmolt bon record en el cor de tots els que l’hem tingut al costat. Els teus amics per sempre.

Julita i Antoni Rúbies

Amic Sisco

La Penya Barça d’Artesa de Segre i Comarca, amb motiu del traspàs del fundador i soci núm. 1 dela penya, Francesc Vilalta i Cirera, el passat 27 d’octubre, se’n fa ressò i s’uneix al dolor de lafamília. Aquest gran barcelonista també deixa un buit difícil d’omplir i un gran record en els culers artesencs.Vagi per endavant, doncs, el nostre respecte i la nostra admiració. Descansi en pau.

La Palanca se suma a les mostres de condol per la pèrdua d’aquest artesenc de pro, que va immor-talitzar amb les seves fotos bona part de la història de casa nostra i va col·laborar altruistament ambla nostra revista durant molts anys.

Notes de condol

AgraïmentsLa família Sisquet i tots els altres familiars volem donar el nostre sincer agra-ïment a tothom per les nombroses mostres de condol i afecte rebudes per lapèrdua del nostre estimat “Sisquet”. També volem donar les gràcies als nostres estimats amics de la PenyaBarça, del Club Esportiu Artesa, als companys de les colles de Salgar i delCastellot i a les companyes de la perruqueria. A tots i a totes, moltes gràcies!

42 la Palanca

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

Mes d’octubreSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari (7 d’octubre de 2010)Absències: Jordi París (ERC)

S’aproven, per unanimitat, les cer-tificacions d’obra següents:- Certificació núm. 2, per 19.443,13euros, de l’obra “Construcció d’unmur amb gabions a Montargull”,realitzada per ConstruccionsGilabert SL.- Certificació núm. 2, per 13.829,36euros, de l’obra “Equipar un pou decaptació d’aigües subterrànies iconducció fins al dipòsit existent alnucli de Comiols”, realitzada perInstalaciones y Proyectos deVanguardia SL.- Certificació núm. 2, per207.030,56 euros, de l’obra “Ges-pa artificial al camp de futbold’Artesa de Segre”, realitzada perUTE Camp de futbol d’Artesa deSegre.- Certificació en més, per 33.234,76euros, de l’obra “Gespa artificial alcamp de futbol d’Artesa de Segre”,realitzada per UTE Camp de futbold’Artesa de Segre.- Certificació núm. 1, per 40.208,17euros, de l’obra “Casal de la GentGran, fase 1”, realitzada per Cons-truccions Montsec SCCL.- Certificació núm. 2, per 27.510,61euros, de l’obra “Casal de la GentGran, fase 1”, realitzada per Cons-truccions Montsec SCCL.

S’aprova el reconeixement de crè-dit núm. 1 de 2010 per haver re-sultat inajornable la realització deles despeses que inclou i acordar,conseqüentment, l’aplicació al’exercici del 2010 de la relació dedespeses que sumen un total de415.844,55 euros.A favor: 4 vots (ERC)Abstencions: 6 vots (4 CiU + 2PSC)

S’aprova, per unanimitat, adjudi-car provisionalment l’obra “Pavi-mentació dels carrers Sant Joan i

de les Carnisseries” a Construcci-ons Toni Clotet SLU, per215.861,48 euros (IVA inclòs).

S’acorda admetre el recurs de re-posició interposat durant el termi-ni d’exposició pública de l’acordd’adjudicació provisional de l’obra“Ampliació i reforma del Centred’Atenció Primària d’Artesa deSegre” per l’empresa Carrers iObres SL. Per tant, no es proce-deix a l’adjudicació definitiva dela licitació a l’empresa que va re-sultar provisionalment adjudicatà-ria atès que de l’informe de revi-sió de les valoracions de les ofer-tes emès pels serveis tècnicsmunicipals se’n desprèn que l’em-presa que ha obtingut millor pun-tuació de la valoració de les ofer-tes és l’empresa reclamant. Peraixò, s’adjudica l’obra a l’empre-sa Carrers i Obres SL per772.031,72 euros.A favor: 6 vots (4 ERC + 2 PSC)En contra: 4 vots (CiU)

S’aprova la signatura del convenid’urbanització del carrer Vescomted’Àger amb el senyors FrancescBernaus Riart i M. Àngels MoreraSerentill.A favor: 8 vots (4 ERC + 4 CiU)Abstencions: 2 vots (PSC)

S’acorda, per unanimitat, aprovarles actes de les operacions de de-limitacions entre els termes muni-cipals d’Artesa de Segre i Alòs deBalaguer i d’Artesa de Segre i Isonai Conca Dellà.JUNTES DE GOVERN(ordinàries de 21 i 28 d’octubre)

S’aproven les relacions de facturesmajors de 120,20 euros pendentsd’aprovació, per un import de207.453,49 euros.

S’aproven les següents llicènciesd’obres:- A Said Dahmani, per canviar ca-nal i teules trencades per noves del’immoble situat a Ctra. de Ponts 7,Artesa de Segre.- A Ramon Figuera Farré, per can-viar bastiment d’una finestra i polircostats, de l’habitatge unifamiliarsituat al C/ Pati 10, Alentorn.- A Daniel Armengol Orpinell, percanviar teules trencades i posarOnduline, en l’habitatge situat al C/Església s/n, Collfred.- A Josep Vila Jovell, per arreglar lateulada, treure teules i ficar Uralitavermella, a l’immoble situat al C/Nou 7, Artesa de Segre.- A Gas Natural Distribución SGCSA, per obrir rasa d’aproximada-ment 96 m de llarg per 40 cm. d’am-

Renovació del DNIFins pròxim avís per part de la Policia, no es tornarà a renovar elDNI a l’Ajuntament d’Artesa de Segre.Recollida d’objectes voluminososPobles agregats: dijous 23 de desembreArtesa de Segre: dijous 23 de desembre (només en casos moltjustificats, que no puguin anar directament a la deixalleria)Cal trucar per informar del lloc de recollida i dels objectes (tel.973 40 00 13).

Ajuntament d’Artesa de Segre

Dates arecordar

la Palanca 43

Contractació del servei públic de les instal·lacions del Camp Municipal d’EsportsEn el Ple del passat 10 de novembre de 2010 es van aprovar els Plecs de Condicions que han de regir el concurs públic per a lacontractació del servei de neteja i vigilància de les instal·lacions municipals de les piscines, bar, pista poliesportiva i camp defutbol. Podeu obtenir el plec de clàusules a la web de l’Ajuntament d’Artesa de Segre: www.artesadesegre.cat (al perfil del contractant), oadreçant-vos a les dependències municipals en dies laborals i horari d’atenció al públic.

Sol·licituds per a ocupar els càrrecs de Jutge de Pau i suplentFinalitzant properament el mandat dels Jutges de Pau i suplent del municipi d’Artesa de Segre, de conformitat amb el que disposenels articles 101 i 102 de la Llei Orgànica del Poder Judicial i l’article 5 del Reglament 3/1995, de 7 de juny, s’obre un termini de vint dieshàbils (a partir de la publicació d’aquest anunci al BOP), perquè les persones interessades en ser designades per a ocuparaquests càrrecs, que reuneixin les condicions legals exigibles, ho sol·licitin mitjançant escrit adreçat a l’Alcaldia, aportant currículumvitae i justificant de no estar inclosos en cap dels supòsits que preveu l’article 303 de Llei Orgànica del Poder Judicial. L’expedient obert a l’efecte es pot examinar a les dependències municipals en dies laborals i horari d’atenció al públic.

Ajuntament d’Artesa de Segre

L’Ajuntament d’Artesa de Segre informa

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

teules velles i col·locar teules mix-tes de ceràmica, en l’immoble situ-at al C/ Sant Antoni M. Claret 26,Artesa de Segre.- A Josep M. Sabartés Guixés, percol·locar aïllament en paret mitge-ra amb placa tipus Onduline, del’immoble situat al C/ Escoles 15,Artesa de Segre.- A Gas Natural Distribución SDGSA, per obrir rasa d’aproximada-ment 26 m de llarg per 40 cm. d’am-ple i 1 m de profunditat, per la

instal·lació d’una canonada de gasper subministrament de gas natu-ral canalitzat a nous clients al C/Tarragona 13, Artesa de Segre.- A Elisabet Canes Chicote, per re-alització d’un gual remuntable envorada de vorera, davant de l’im-moble situat al C/ Sant Antoni M.Claret 28, Artesa de Segre.- A Carme Tarragona Gaset, pertreure teules existents, col·locarOnduline i recol·locar teules exis-tents, en l’habitatge situat al C/Balaguer 5, cantonada amb C/ SantJoan, Artesa de Segre.

S’aprova la llicència d’obertura d’es-tabliment i activitat a Benjamí LlobetFité, per la instal·lació i obertura d’unaexposició i venda d’articles de pueri-cultura, a desenvolupar al local situ-at a la Ctra. d’Agramunt 48-50, Artesade Segre.

S’acorda licitar la contractació, mit-jançant tramitació urgent i procedi-ment negociat sense publicitat, del’obra “Construcció del Casal de laGent Gran d’Artesa de Segre, 2afase”, amb un pressupost d’execu-ció per contracte de 147.142,86euros, així com aprovar el plec declàusules administratives que hande regir la contractació.

S’acorda ratificar l’aprovació prè-via del projecte d’una actuació espe-

cífica d’interès públic en sòl no urba-nitzable promoguda per FranceTelecom España SA, per la instal·-lació d’una estació base de telefoniamòbil a la xarxa GSM, a situar al po-lígon 13, parcel·la 51, Alentorn.

S’acorda aprovar prèviament unaactuació específica d’interès públicen sòl no urbanitzable, promogudaper Josep Duró Vidal, per la cons-trucció i instal·lació d’una explotacióporcina d’engreix, a situar al polígon24, parcel·la 186, Tudela de Segre.

INFORMES D’ALCALDIA

El Departament de Governació iAdministarcions Públiques ha con-cedit una subvenció de 42.000,07euros per a la compra d’una mà-quina escombradora.

El Departament d’Acció Social i Ciu-tadania ha concedit tres ajuts per albienni 2010-2011, un de 4.677 eurosper al pagament del personal tècnicde joventut, un de 12.000 euros peractivitats juvenils i un de 31.024 eurosper inversió al Casal Cultural.

L’IEI ha atorgat una subvenció de1.200 euros per a la gestió de l’Au-la Municipal de Música.

Eva Maza i Batlle

ple i 1 m de profunditat, per lainstal·lació d’una canonada de gasper subministrament de gas natu-ral canalitzat a nous clients en elscarrers València i Mare de Déu delPla 20, Artesa de Segre.- A Jordi Ros Ros, per repassarcanal de teulada, netejant-la o pin-tant-la amb productes especials, del’habitatge situat al C/ Únic 7, Colò-nia la Fàbrica.- A Jordi Ros Ros, per netejar ca-nal interior, pintant-lo amb produc-tes especials o canviar-la en el casque no es pugui arreglar, a l’immo-ble situat al C/ Sants Cosme iDamià 4, Artesa de Segre.- A Eusebi Guimet Berengueres, enrepresentació de Josep FrancescGalceran Ausàs, per la construcciód’un mur de contenció de terres, aixícom el tancat del solar situat al C/Ramon Llull 1-3, Artesa de Segre.- A Rosa Farré Martí, per canviar

la Palanca 45

PALANC-OCI

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

Encreuat per Jordi Alins

Jeroglíficper David Fusté

Quina és la teva amiga?

riu

ABRIL

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Oficinistes.- 2. Maria. Carbó.- 3. Nuat. Roma. M.- 4. In. Àtona. La.- 5. Pairà. arreT.- 6.R. Papa. Racó.- 7. Era. El. As. L.- 8. Sotanes. crO.- 9. Et. M. Soia. G.- 10. Núvol. Cu. Mi.- 11. Tauromàquia.VERTICALS: a partir de les horitzontals.JeroglíficÉs la més gran (Esla, mes gran).Problema d’escacs1- Dxh7+, Rxh7; 2- Th1+, Ch4+; 3- Txh4+, Rg6; 4- Th6+, Rg5; 5- Cf3, Cxf3 (si Rg4, 6- Th4++ ó 6- Ce3++);6- Rxf3 i 7- Af4++ ó 7- Ah4++

Horitzontals1. Pencaires de llapis, paper, ordinador i client.- 2. Nom degaleta o de verge que ha tingut fills. Pedra que es crema.- 3.Anusat. Capital europea amb les lletres de la qual es pot es-criure la paraula amor. Consonant amb dos muntets.- 4. Pre-fix negatiu. Dit de la paraula que no porta accent. Nota musi-cal posada com a model.- 5. Digerirà. Al revés, el nom delplaneta on vivim.- 6. Consonant vibrant. Cap d’estat que ténom d’un membre de la família. Espai entre dues parets.- 7.Lloc on se separava el gra de la palla. Article masculí. Indivi-du que excel·leix en un esport. Consonant cantonera.- 8. Plu-ral, bata llarga que feien servir els capellans. Al revés, dit delmal temps.- 9. Pronom de segona persona. Consonant queequival a mil. Granet usat per elaborar pinso. Consonant ar-ticulada a la gargamella.- 10. Pedaç posat al cel. Coure. Notamusical o pronom possessiu.- 11. Conjunt de normes relacio-nades amb l’art de torejar.Verticals1. Que té el do de l’ubiqüitat.- 2. Conjunt de d’animals d’un

lloc determinat. Al revés, el creador d’alguna cosa.- 3. Pecat capital que reclama tranquil·litat. Al revés, cobreixiamb una tapa. Consonant en forma de falca més una vocal usada per udolar.- 4. Esmentarà. Sentiment quemou el món i altres vísceres.- 5. Al revés, vocals que expressen una queixa. Cobreixen amb alguna cosa.Article que encara viu a la Catalunya Occidental.- 6. Consonant que representa el gas més abundant a l’atmos-fera. Al revés, metall preciós. Els braços d’un avió. Consonant amb dos geps.- 7. Imatge religiosa. Troncd’arbre.- 8. Gec de pell usat pels pastors. Al revés, pronom usat per formular preguntes.- 9. Al revés, habilitatespecial. Frega o eina de picapedrer. Vocal tancada de timbre greu.- 10. Al revés, el nom de la lletra mésgrassa. Al revés, el sostre del rodamón. Consonant vibrant. Pronom de primera persona.- 11. Estudi compara-tiu de l’estructura i del desenvolupament del cos dels éssers vius.

46 la Palanca

IMATGES D’AHIR

Teatre a les Monges. 1934

ren uns anys abans de lacontesa bèl·lica. Artesa eraun poble actiu, vivia del

camp, la major part de gent conre-ava l’hortet i els menestrals i la genten general estava molt enfeinada.Al redós d’algunes petites indústri-es locals (les fassines) i de la fàbri-ca Pericas Boixeda, hi havia un ci-nema (el Coliseum) i els bars o ca-fès (La Lluna i La Germanor) so-vint organitzaven sessions de ball.Les botigues, que n’hi havia mol-tes, tenien feina i el jovent i la gent,que estaven ben avinguts enaquest entorn, vivien un somni ben-estant. Poc es podia pensar ningúque aviat despertarien del seu som-ni, amb la realitat d’una cruentaGuerra Civil, que trasbalsaria lesseves vides. Hi havia les Escoles “nacionals”i eren uns anys d’un cert esplendorpel Col·legi de les Monges. Feienmoltes activitats, a més de l’ense-nyament reglat, com ara brodat,piano, assajar cançons... Avui ens

ocupa l’article el tema de les sessi-ons de teatre. Estava dirigit perla ”hermana” Ramona de cal Boet ide vegades per la “hermana” Do-lors. Generalment eren comedietessense un argument massa llarg,però aquest dia era un petit drama.Una nena òrfena deia a l’argument:“Estic tan sola al món i sóc tan pe-tita...” Eren paròdies de contes clàs-sics, arranjats per les “hermanas” iescenificats per les nenes i les no-ies. Hi havia noies de cases benes-tants, que seguien a les mongesfins arribar a edat casadora. Era unambient alegre, jovenívol i les no-ies hi estaven molt contentes. Des-prés de les classes, sempre hi ha-via un motiu per assajar, i general-ment eren collades, cada una en elseu paper. Es feien representaci-ons per Nadal i a l’estiu. A l’hiverna dins les aules i a l’estiu al pati.L’èxit estava assegurat, perquè hiassistien els pares, els padrins i elpúblic en general.

Ens han informat que les noies,mig disfressades per a l’ocasió,eren, d’esquerra a dreta i a dalt: laNati Sessé, la Rosita Xarpell (avuia Buenos Aires), la CarmetaMianes, la Noemí (casada a ca laPastora), la Cecília Sirvan, laCarme Pauleta de cal Tohà, la ne-boda del rector (Mn. Lluís), la Se-rafina del Cristòfol, la Paquita Reigi la Palmira Bernaus (casada ambel Tonet del Sord). A la fila de sota: la Bepeta delGabarrenc, la Josefina de l’Orcau,una noia de cal Pubill de Tudela, laNati Castellana, la Daniela Clua, laDolors Aubet (casada a ca l’Espi-nal) i la Maria del Forcaire. Tambéhem identificat una noia que espiapels vidres a les actrius d’aquellafunció de teatre. Era la Milieta Salade cal Tonet de l’Alberto, primeradona de l’arramassador de calCarbasse.

Text: Bartomeu Jové i SerraFoto de Fotos Sisquet

E

LA FOTO

Un campionat del món no s’assoleix així com així, però l’artesenca Montse Tello ho va aconseguir aSitges el 13 de novembre, representant Catalunya en body form. Felicitats! (Foto: Club de Lleure Altis)