Índex

Lèxic: El sentit propi i el sentitfigurat

Índex

Gramàtica: La conjugació verbal

Ortografia: L’accent diacrític

Temps verbals: L’imperfet desubjuntiu

© BarcanovaAutors del contingut del llibre de text: Lluís Homs i Josep Rosell

Índex

1. El sentit propi i el sentit figurat

Índex

1. El sentit propi i el sentit figurat1.1. Les paraules amb un sol sentit

Els articles del diccionari més senzills són els que defineixen paraules d’un sol sentit.

Per exemple:

Índex

1. El sentit propi i el sentit figurat1.2. Les paraules amb més d’un sentit

Hi ha paraules que volen dir més d’una cosa, com per exemple la paraula gallina.

Índex

1. El sentit propi i el sentit figurat1.2. Les paraules amb més d’un sentit

Hi ha paraules que volen dir més d’una cosa, com per exemple la paraula gallina.

El primer sentit de la definició de gallina és el sentit propi de la paraula, el segon correspon a un sentit figurat i el tercer recull una expressió popular també de sentit figurat.

Índex

2. La conjugació verbal

Índex

2. La conjugació verbal

Conjugar és dir o escriure totes les formes possibles d’un verb en funció del mode, el temps, el nombre i la persona gramatical.

Els temps verbals s’agrupen en tres modes:

el mode indicatiuel mode subjuntiuel mode imperatiu

Aquests modes indiquen quina és la nostra actitud davant l’acció expressada pel verb.

Índex

2. La conjugació verbal

• El mode indicatiu l’utilitzem quan volem expressar una acció que considerem real.

El tren surt a les vuit (present d’indicatiu).El tren sortia a les vuit (imperfet d’indicatiu).El tren va sortir a les vuit (passat perifràstic d’indicatiu).El tren sortirà a les vuit (futur d’indicatiu).

Índex

2. La conjugació verbal

• El mode subjuntiu l’utilitzem quan volem expressar una prohibició, un desig, una condició, etc.; per tant, accions que no considerem reals.

No surtis de casa (present de subjuntiu).Tant de bo que no sortís de casa! (imperfet de subjuntiu).Si et llevessis més d’hora (imperfet de subjuntiu), no faríem tard a l’escola.

• El mode imperatiu l’utilitzem per donar ordres.

Surt d’aquí!

Índex

2. La conjugació verbal

En la conjugació dels verbs podem distingir entre temps simples i temps compostos.

2.1. Temps simples i temps compostos

Els temps compostos estan formats per una formadel verb haver i el participi del verb conjugat (han cantat, havies cantat…) i expressen sempre una acció acabada.

Per estudiar la conjugació verbal, habitualment es presenten cinc models agrupats en tres conjugacions:

Índex

3. L’accent diacrític

Índex

3. L’accent diacrític

Els monosíl·labs (les paraules d’una sola síl·laba) nos’accentuen: pla, tren, mai, pi, tu, bo, quin, nus, pal…

Tampoc no s’accentuen les paraules planes que acaben en alguna d’aquestes dotze terminacions:-a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en -in.

Tanmateix hi ha una quarantena de paraules, la majoria d’una sola síl·laba, que s’escriuen amb accent gràfic per tal de distingir-les d’unes altres que s’escriuen igual. D’aquest accent en diem accent diacrític.

Índex

L’imperfet de subjuntiu

Índex

L’imperfet de subjuntiu

L’imperfet de subjuntiu l’utilitzem per expressar fets o accions no reals (possibles o desitjades) des d’una perspectiva del passat (Et vaig dir que hi anessis) o que depenen d’una condició (Què faries si et piqués un escurçó?).

L’imperfet de subjuntiu també s’utilitza per expressar una prohibició amb un èmfasi especial: No ho fessis pas!

Índex