Inf salud nº 73 - gva.espublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/IS128_VAL.pdf · tit, cal destacar que el 2008 tots els centres ubicats a la Comunitat Valenciana han comunicat

INFORMES DE SALUT

REGISTRE DE MALALTS RENALS

DE LA COMUNITAT VALENCIANA

INFORMES 2008 - 2009

Núm. 128

REGISTRE DEMALALTS RENALS DE LA

COMUNITAT VALENCIANA2008 - 2009

RESPONSABLES DE L’EDICIÓ:

Servici Estudis Epidemiològics i Estadístiques SanitàriesÀrea d’EpidemiologiaDirecció General d’Investigació i Salut Pública Conselleria de SanitatAv. Catalunya, 21. 46020 València

Manuel Ferrer AlamarJordi Pérez PanadésOscar Zurriaga Llorens Concha Quer MartínezIsabel Ibáñez Albarracín

Comissió de Seguiment del Registre de MalaltsRenals de la Comunitat Valenciana:

Manuel Escolano Puig, director general d’Investigació i Salut Pública Manuel de la Concepció, Director del Programa de Trasplantaments Comunitat Valenciana.Alfonso de Miguel Carrasco, Hospital Clínic Universitari de València Antonio Llopis, Sanatori Perpetu Socors d’Alacant Julio Hernández Estepes, Hospital General de Castelló Jesús Olivares Martín, Hospital General d’Alacant Luis Pallardó Mateo, Hospital Dr. Peset de València Alfonso Pérez García, Hospital General de València Florencio Sigüenza, Hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva Isabel Zamora, Hospital Infantil la Fe de València José Maria Escobedo, Societat Valenciana de Nefrologia.Oscar Zurriaga, Àrea d’epidemiologia DGSP

Edita: Generalitat. Conselleria de Sanitat© de la presente edició: Generalitat, 2011

1.ª edició, 2011ISSN: 1139-6873

Maquetació: Grafimar Coop. V.www.grafimar.com

PRESENTACIÓ

La Conselleria de Sanitat està especialment sensibilitzada amb els pacients que patixen d’insuficièn-cia renal crònica; per això, un dels seus objectius principals és el de millorar les condicions que garantis-quen a estos pacients una qualitat assistencial del més alt nivell.

Per este motiu és fonamental disposar d’un sistema estructurat d’informació que permeta conéixerla situació actual, l’evolució i les característiques dels pacients amb insuficiència renal crònica a laComunitat Valenciana. A més a més, este sistema es convertix en una ferramenta essencial perquè els pro-fessionals sanitaris planifiquen les actuacions futures en esta matèria.

En este context naix en 1992 el Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana (REMRE-NAL), que és la unitat de gestió que col.labora d’una manera contínua amb els servicis assistencials que rea-litzen el tractament renal substitutiu per a recopilar la informació necessària de la situació d’estos pacients.L’objectiu és tindre un registre actualitzat i dinàmic que servix com a base per a l’elaboració de la informa-ció epidemiològica corresponent, els resultats de la qual es publiquen en un informe periòdicament.

En esta publicació que ara presentem es troba l’informe de salut corresponent als anys 2008 i 2009.Estos documents han estat possibles gràcies a la col.laboració de tots els professionals sanitaris, especial-ment dels nefròlegs que realitzen l’assistència al pacient amb tractament renal substitutiu, i que col.laborenen la recopilació de la informació que necessita este registre.

Luis E. Rosado BretónConseller de Sanitat

ÍNDEX

PRESENTACIÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

I. INFORME DEL REGISTRE DE MALALTS RENALS 2008-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

I.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

I.2. Fonts d’informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

I.3. Metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

I.4. Resultats 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

I.4.1. Resultats globals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

I.4.2. Prevalença . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

I.4.3. Incidència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

I.4.4. Malaltia renal primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

I.4.5. Modalitats de tractament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34

I.4.6. Trasplantament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40

I.4.7. Mortalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

I.4.8. Tipus de centre en què es rep tractament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 46

I.4.9. Factors de risc en el moment de la inclusió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49

I.5. Resultats 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

I.5.1. Resultats globals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

I.5.2. Prevalença . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59

I.5.3. Incidència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67

I.5.4. Malaltia renal primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

I.5.5. Modalitats de tractament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83

I.5.6. Trasplantament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

I.5.7. Mortalitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

I.5.8. Tipus de centre en què es rep tractament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95

I.5.9. Factors de risc en el moment de la inclusió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98

II.- ANÀLISI DE LA SUPERVIVÈNCIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108

II.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

II.2. Material i mètodes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

II.3. Resultats 2008 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110

II.4. Resultats 2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122

III.- ANNEXOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134

Annex I. Full de notificació registre malalts renals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135

Annex II.A. Població Comunitat Valenciana. Padró 2008

Distribució per grups edat i sexe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 136

Annex II.B. Població Comunitat Valenciana. Padró 2009

Distribució per grups edat i sexe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137

Annex III.A. Població Comunitat Valenciana. Padró 2008

Distribució per Departaments de Salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138

Annex III.B. Població Comunitat Valenciana. Padró 2009

Distribució per Departaments de Salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139

Annex IV.- Departaments de Salut . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140

Annex V.- Centres informadors 2008-2009 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

BIBLIOGRAFIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 142

I. INFORME DELREGISTRE DE MALATS RENALS

2008 - 2009

I. INFORME DEL REGISTRE DE MALALTSRENALS, ANY 2008-2009.

I.1. INTRODUCCIÓ

En el present informe s’exposa la informaciódisponible arreplegada a través del Registre deMalalts Renals de la Comunitat Valenciana sobrela insuficiència renal crònica a la nostra comuni-tat autònoma.

En l’informe es consideren els aspectes relacio-nats amb la morbiditat, mortalitat, les característi-ques sociodemogràfiques i altres característiquesdels malalts renals crònics amb tractament renalsubstitutiu de 2008 i 2009. Fem també una exposi-ció succinta de l’evolució global de la insuficiènciarenal a la Comunitat Valenciana des de l’any 2000.

Una vegada més, volem agrair a tot el personalque treballa en els diferents centres de laComunitat Valenciana, especialment a aquellsamb tasques relacionades amb el Remrenal, labona disposició i inestimable col.laboració, senseles quals no haguera sigut possible l’elaboració il’anàlisi de les dades que es presenten en esteinforme.

I.2. FONTS D’INFORMACIÓ

La informació amb què s’ha confeccionat l’a-nàlisi continguda en este informe procedix deldocument de recollida de dades específiques delRegistre de Malalts Renals de la ComunitatValenciana instaurat en 1992, per mitjà del quales produïx la comunicació regular i continuada ala Unitat Central del registre (annex I).

Tant l’aplicació informàtica utilitzada com elprocés de validació de dades que habitualment esrealitza permeten la detecció de duplicats i elmanteniment de la nostra base de dades amb lafiabilitat adequada.

És important recordar que l’exhaustivitat i fiabi-litat de les dades en un registre de base poblacio-nal, depén bàsicament que la informació que s’ar-replega no interrompa la continuïtat en el momentde la notificació i a més que abarque la totalitat

dels centres informadors, i, dins d’estos, a tots elsmalalts en tractament en cada centre. En este sen-tit, cal destacar que el 2008 tots els centres ubicatsa la Comunitat Valenciana han comunicat lesseues dades al Registre de Malalts Renals en tempsi forma.

Les dades poblacionals, utilitzades com adenominadors en els diferents índexs calculats,procedixen dels Padrons d’Habitants de 2008 i2009 de l’Institut Nacional d’Estadística1, i poste-riorment en el Registre de Malalts Renals de laComunitat Valenciana, i s’han desagregat elsdepartaments de salut (annexos II i III).

Els resultats referits a la distribució espacialdels malalts es presenten per províncies i perdepartaments de salut (annex IV). Tota la informa-ció relativa als departaments de salut es presentaseguint la nova demarcació del mapa sanitari dela Comunitat Valenciana segons l’Orde de 12 demaig del 2005 per la qual es creen els departa-ments de salut (DOGV núm. 5.009, de 19 de maigde 2005).

En l’annex V es presenten la relació de centresque estaven establits a la Comunitat Valenciana el2008-2009 que han comunicat dades dels malaltsque hi seguien tractament.

I.3. MÈTODES

En el nostre registre es considera “cas” el“malalt diagnosticat d’insuficiència renal crònicaque rep tractament substitutiu en l’àmbit geogràficde la Comunitat Valenciana”.

Per al càlcul de la incidència hem consideratels casos nous incorporats a tractament substitutiudurant 2008 i 2009 comunicats al registre.

Els casos prevalents de 2008 i 2009 són totsaquells malalts que el 31 de desembre de 2008 i2009 seguien tractament substitutiu renal en qual-sevol dels centres ubicats a la ComunitatValenciana.

Hem tingut en compte, en un principi, tots elsmalalts independentment de la seua residència,

REGISTRE DE MALALTS RENALSDE LA COMUNITAT VALENCIANA2008 -2009

8

d’estos indicadors quan són utilitzats en l’àmbitmunicipal resulta necessària donada la pocaquantitat de població de molts dels municipis. Permitjà del mètode de suavització proposat s’estima-rà la RME en cada municipi tenint en compte elsvalors de l’indicador esmentat en els municipisconfrontants. D’esta manera aconseguirem esti-macions més estables de les RME, i així resultenparticularment beneficiats els municipis ambmenor població, on l’estimació d’este indicadorpresentava major variabilitat.

La variable “ocupació” ha servit, igual quealtres anys, per a efectuar una aproximació a laclasse social. Per a això hem utilitzat les equiva-lències entre la “Classificació nacional d’ocupa-cions“ amb els codis de classe social proposatsper Domingo i Marcos3.

Així mateix, s’ha efectuat l’estudi detallat delsmalalts renals morts i dels malalts trasplantatsdurant el període que abraça l’informe.

S’han efectuat les comparacions dels nostresresultats amb aquells que ha sigut possible obtin-dre referits a estes, o pròximes, dates de la nostraanàlisi i a realitats geogràfiques comparables.S’han utilitzat, principalment, les dades del nostrepropi registre d’anys anteriors4, les del comité deregistre de la Societat Espanyola de Nefrologia(SEN) i els altres registres de malalts renals autonò-mics5, i dades provinents de l’OrganitzacióNacional de Trasplantaments.6

encara que per al càlcul dels índexs referits a laComunitat Valenciana (taxes d’incidència o deprevalença) només s’han considerat els que figura-ven amb residència a la Comunitat Valenciana.

A més a més de les diferents mesures específi-ques per edat i les taxes brutes per a tots els grupsd’edats, s’han calculat també les taxes estandardit-zades per edat pel mètode indirecte, i les raons demorbiditat estandarditzades (RME o SMR) utilit-zant com a població estàndard el total de laComunitat Valenciana corresponent al 2008 i2009. La RME és el quocient entre el nombre decasos en un departament de salut donada i elscasos esperats sobre la base de l’estructura d’edatdel departament de salut i les taxes específiquesper edat de la Comunitat Valenciana.

Esta mesura ens permet comparar cada una deles RME dels departaments de salut amb la RMEde la Comunitat Valenciana (el valor de la qual éssempre 100 ja que els observats i els esperats sóniguals) obviant les diferents estructures etàries delsdepartaments de salut, que podrien confondre lesmesures calculades. S’ha elaborat, així mateix,l’interval de confiança de la RME al 95 %. S’ha fetl’estudi de la distribució geogràfica de la incidèn-cia i la prevalença de la malaltia renal crònica enl’àmbit municipal, representant les respectivesraons estandarditzades al nivell geogràfic esmen-tat. No obstant això, estos indicadors han sigutsuavitzats prèviament segons la metodologia pro-posada per Besag, York i Mollié2. La suavització

Totals Residents CV Taxa pmp Casos al dia 31.12.2008 5.456 5.424 1.078,42 Casos nous el 2008 683 681 135,40 Trasplantaments 2008 198 194 37,18 Èxitus el 2008 517 516 8,7 % (*) (*) Letalitat Residents CV: (Èxitus CV / Prevalents CV + Èxitus CV) x 100

I.4. RESULTATS:

I.4.1. Resultats globals de 2008:


9

El 2008 la prevalença va ser de 5.456 casos absolutstotals i 5.424 casos residents a la Comunitat Valenciana,amb una prevalença de 1.078,42 per milió de població(pmp). La taxa de prevalença del 2008 és semblant al2006 (1.077 pmp) i inferior al 2007 (1.087 pmp).

La incidència de 2008 és de 683 casos absoluts, delsque 681 són residents a la Comunitat Valenciana, ambuna taxa d’incidència de 135,40 pmp. La incidència ésla més baixa des de l’any 2000.

Els trasplantaments el 2008 van ser de 198, delsquals 187 són de residents a la Comunitat Valenciana,amb una taxa de 37,18 pmp. La taxa de trasplantamentsés la més baixa del període 2000-2008.

La mortalitat dels pacients amb tractament renal sub-stitutiu el 2008 és de 516 èxitus amb una letalitat de8,7%. La letalitat és inferior al 2007 i superior al 2006.

I.4.2. PREVALENÇA

El nombre total de malalts amb tractamentrenal substitutiu el dia 31 de desembre de 2008 enels diferents centres assistencials de la ComunitatValenciana era de 5.456 en qualsevol de lesmodalitats de tractament renal substitutiu. D’ellssón residents a la Comunitat Valenciana un total

10

I.4. RESULTATS: I.4.1. Resultats globals de 2008:

Totals Residents CV Taxa pmp Casos al dia 31.12.2008 5.456 5.424 1.078,42 Casos nous el 2008 683 681 135,40 Trasplantaments 2008 198 194 37,18 Èxitus el 2008 517 516 9,51 % (*) (*) Letalitat

El 2008 la prevalença va ser de 5.456 casos absoluts totals i 5.424 casos residents a la Comunitat Valenciana, amb una prevalença de 1.078,42 per milió de població (pmp). La taxa de prevalença del 2008 és semblant al 2006 (1.077 pmp) i inferior al 2007 (1.087 pmp). La incidència de 2008 és de 683 casos absoluts, dels que 681 són residents a la Comunitat Valenciana, amb una taxa d'incidència de 135,40 pmp. La incidència és la més baixa des de l'any 2000. Els trasplantaments el 2008 van ser de 198, dels quals 187 són de residents a la Comunitat Valenciana, amb una taxa de 37,18 pmp. La taxa de trasplantaments és la més baixa del període 2000-2008. La mortalitat dels pacients amb tractament renal substitutiu el 2008 és de 517 èxitus amb una letalitat de 9,52 %. La letalitat és inferior al 2007 i superior al 2006.

EEvvoolluucciióó ddee llaa iinnssuuffiicciièènncciiaa rreennaall ccrròònniiccaa aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa PPeerrííooddee 22000000--22000088

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Prevalença nombre pmp

4.079 990

4.249 1.011

4.502 1.041

4.624 1.034

4.836 1.064

4.955 1.056

5.177 1.077

5.304 1.086

5.424 1.078

Incidència nombre pmp

675 164

584 139

669 155

673 151

733 161

676 144

686 143

713 146

681 135

Trasplanta-ments

nombre pmp

181 44

179 43

191 45

210 47

199 44

204 44

181 38

224 46

187 37

Mortalitat nombre %

394 9,5

372 9,5

392 8,6

459 8,6

447 9,8

539 9,2

446 8,5

556 10,4

517 9,5

de 5.424, mentre que 32 tenen residència enaltres comunitats autònomes o a l’estranger (taules1 i 2). Si considerem només els malalts residents ala Comunitat Valenciana, la prevalença represen-ta 1.078,42 malalts per milió de població (taula2). Esta taxa és inferior al 2007 i semblant al 2006,i se situa des de l’any 2001 per damunt de 1.000pmp.

11

I.4.2. PREVALENÇA El nombre total de malalts amb tractament renal substitutiu el dia 31 de desembre de 2008 en els diferents centres assistencials de la Comunitat Valenciana era de 5.456 en qualsevol de les modalitats de tractament renal substitutiu. D'ells són residents a la Comunitat Valenciana un total de 5.424, mentre que 32 tenen residència en altres comunitats autònomes o a l'estranger (taules 1 i 2). Si considerem només els malalts residents a la Comunitat Valenciana, la prevalença representa 1.078,42 malalts per milió de població (taula 2). Esta taxa és inferior al 2007 i semblant al 2006, i se situa des de l'any 2001 per damunt de 1.000 pmp.

TTaauullaa 11

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088 PPrreevvaalleennççaa ttoottaall ddee mmaallaallttss ((rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss))

DDiissttrriibbuucciióó ppeerr sseexxee ii pprroovvíínncciiaa ddee rreessiiddèènncciiaa

Província

Homes Dones Total Nombre % Nombre Província Nombre %

Alacant 1.071 31,74 664 31,89 1.735 31,80 Castelló 414 12,27 241 11,58 655 12,01 València 1.867 55,33 1.167 56,05 3.034 55,61 Altres províncies 22 0,65 10 0,48 32 0,59 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 Total 3.374 100,00 2.082 100,00 5.456 100,00

Taula 2

Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana. 2008 Taxes de prevalença (pmp) - Total malalts (només residents)

Distribució per sexe i província de residència

Província

Homes Dones Total nombre pmp nombre pmp nombre pmp

Alacant 1.071 1.130,32 664 703,42 1.735 917,27 Castelló 414 1.380,79 241 816,71 655 1.101,00 València 1.867 1.480,48 1167 910,21 3.034 1.192,98 Total 3.352 1.336,29 2.072 821,84 5.424 1.078,42

La prevalença d'Espanya5 l'any 2008, va ser de 968 pmp, per a una cobertura del 77,29 % de la població espanyola. El valor obtingut indica que la taxa d'Espanya és inferior a la de la Comunitat Valenciana, amb la qual cosa es confirma que l'evolució de la prevalença de la insuficiència renal crònica en tractament renal substitutiu a la Comunitat Valenciana és superior a la d'Espanya en el període d'estudi.

Figura 1. Evolució de la taxa de prevalença (pmp). 2008 Comunitat Valenciana i Espanya

9681009

991915919956

895885820

10781086107710561064103410411011990

600

700

800

900

1000

1100

1200

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008E n m ni V l n i n


10

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Prevalença nombre

pmp 4.079 990

4.249 1.011

4.502 1.041

4.624 1.034

4.836 1.064

4.955 1.056

5.177 1.077

5.304 1.086

5.424 1.078


675 164

584 139

669 155

673 151

733 161

676 144

686 143

713 146

681 135

Trasplanta-ments

nombre pmp

181 44

179 43

191 45

210 47

199 44

204 44

181 38

224 46

187 37

Mortalitat nombre %

394 8,8

372 8,1

392 8,0

459 9,0

447 8,5

539 9,8

446 7,9

556 9,5

516 8,7

La prevalença d’Espanya5 l’any 2008, va ser de968 pmp, per a una cobertura del 77,29 % de lapoblació espanyola. El valor obtingut indica quela taxa d’Espanya és inferior a la de la ComunitatValenciana, amb la qual cosa es confirma que l’e-

volució de la prevalença de la insuficiència renalcrònica en tractament renal substitutiu a laComunitat Valenciana és superior a la d’Espanyaen el període d’estudi.

11


Taula 1

Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana. 2008 Prevalença total de malalts (residents i no residents)


Província



TTaauullaa 22

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088 TTaaxxeess ddee pprreevvaalleennççaa ((ppmmpp)) -- TToottaall mmaallaallttss ((nnoommééss rreessiiddeennttss))


Província




Figura 1. Evolució de la taxa de prevalença (pmp). 2008 Comunitat Valenciana i Espanya

9681009

991915919956

895885820

10781086107710561064103410411011990

600

700

800

900

1000

1100

1200

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008E n m ni V l n i n

11


Taula 1



Província



Taula 2



Província




FFiigguurraa 11.. EEvvoolluucciióó ddee llaa ttaaxxaa ddee pprreevvaalleennççaa ((ppmmpp)).. 22000088 CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa ii EEssppaannyyaa

9681009

991915919956

895885820

10781086107710561064103410411011990

600

700

800

900

1000

1100

1200

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008Espanya Comunitat Valenciana


11

En altres comunitats autònomes (figura 2) ambregistres semblants al nostre trobem que el 2008,

la Comunitat Valenciana té la taxa més alta detotes les comunitats autònomes.

12

En altres comunitats autònomes (figura 2) amb registres semblants al nostre trobem que el 2008, la Comunitat Valenciana té la taxa més alta de totes les comunitats autònomes.

FFiigguurraa 22.. TTaaxxeess ddee pprreevvaalleennççaa aannyy 22000088 ((ppmmpp)).. CCoommuunniittaattss aauuttòònnoommeess..

PREVALENCIA CC AA (PMP)

0 200 400 600 800 1000 1200

Cantabria

C.La M ancha

Extremadura

Andalucía

C.y León

Ceuta

Asturias

M elilla

CAPV

La Rioja

Canarias

Galicia

Navarra

M adrid

C.Valenciana

Distribució per grups de sexe i edat: Com podem observar en la figura 3, segueix mantenint-se el predomini masculí i el desplaçament de la distribució dels malalts renals crònics cap a edats avançades.

Figura 3 PREVALENCIA TASA PMP

0,00

500,00

1000,00

1500,00

2000,00

2500,00

3000,00

3500,00

4000,00

GRUPO DE EDAD

TAS

HOMBRES

MUJERES

TOTAL

En els malalts residents a la Comunitat Valenciana observem un predomini de casos masculins sobre els femenins amb un 61,8 % de barons davant del 38,2 % de dones (taula 3), i l'índex de masculinitat és d'1,62 (1,58 el 2007), que es manté inferior a l'estatal (1,82 el 2008) i per damunt del valor 1 en la majoria de grups d'edat, a excepció del grup d'edat entre 0 a 5 anys que és igual a 1 i en el grup d'edat entre 10 i 15 anys que és 0,7. En estudiar la distribució per grups d'edat pot observar-se com el grup que aporta un nombre més gran de malalts és el de 70-79 anys, seguit pel grup de 80 i més anys i el de 60-69 anys. El nombre de casos més baix es presenta entre els menors de 15 anys, amb 36 malalts, amb un lleuger increment respecte a l'any 2007, que va ser de 32 malalts. En la taula 3 i en la figura 3 es pot vore com les taxes específiques per grups d'edat s'incrementen en funció d'esta. Les taxes específiques més elevades s'observen en el grup de 70-79 anys (2.828,82 pmp) seguida per la del grup de majors de 80 anys (2.313,02 pmp) i de 60-70 anys (2.300,74 pmp). Les taxes específiques més baixes les presenten el grup de menors de 5 anys amb una taxa específica de 30,85 pmp, seguit pel de 5-9 anys amb una taxa de 45,77 pmp.

Distribució per grups de sexe i edat:

Com podem observar en la figura 3, segueix

mantenint-se el predomini masculí i el desplaça-ment de la distribució dels malalts renals crònicscap a edats avançades.

12

En altres comunitats autònomes (figura 2) amb registres semblants al nostre trobem que el 2008, la Comunitat Valenciana té la taxa més alta de totes les comunitats autònomes.

Figura 2. Taxes de prevalença any 2008 (pmp). Comunitats autònomes.

PREVALENCIA CC AA (PMP)

0 200 400 600 800 1000 1200

Cantabria

C.La M ancha

Extremadura

Andalucía

C.y León

Ceuta

Asturias

M elilla

CAPV

La Rioja

Canarias

Galicia

Navarra

M adrid

C.Valenciana


FFiigguurraa 33 PREVALENCIA TASA PMP

0,00

500,00

1000,00

1500,00

2000,00

2500,00

3000,00

3500,00

4000,00

GRUPO DE EDAD

TASA

HOMBRES

MUJERES

TOTAL

En els malalts residents a la Comunitat Valenciana observem un predomini de casos masculins sobre els femenins amb un 61,8 % de barons davant del 38,2 % de dones (taula 3), i l'índex de masculinitat és d'1,62 (1,58 el 2007), que es manté inferior a l'estatal (1,82 el 2008) i per damunt del valor 1 en la majoria de grups d'edat, a excepció del grup d'edat entre 0 a 5 anys que és igual a 1 i en el grup d'edat entre 10 i 15 anys que és 0,7. En estudiar la distribució per grups d'edat pot observar-se com el grup que aporta un nombre més gran de malalts és el de 70-79 anys, seguit pel grup de 80 i més anys i el de 60-69 anys. El nombre de casos més baix es presenta entre els menors de 15 anys, amb 36 malalts, amb un lleuger increment respecte a l'any 2007, que va ser de 32 malalts. En la taula 3 i en la figura 3 es pot vore com les taxes específiques per grups d'edat s'incrementen en funció d'esta. Les taxes específiques més elevades s'observen en el grup de 70-79 anys (2.828,82 pmp) seguida per la del grup de majors de 80 anys (2.313,02 pmp) i de 60-70 anys (2.300,74 pmp). Les taxes específiques més baixes les presenten el grup de menors de 5 anys amb una taxa específica de 30,85 pmp, seguit pel de 5-9 anys amb una taxa de 45,77 pmp.


12

En els malalts residents a la ComunitatValenciana observem un predomini de casos mas-culins sobre els femenins amb un 61,8 % debarons davant del 38,2 % de dones (taula 3), i l’ín-dex de masculinitat és d’1,62 (1,58 el 2007), quees manté inferior a l’estatal (1,82 el 2008) i perdamunt del valor 1 en la majoria de grups d’edat,a excepció del grup d’edat entre 0 a 5 anys que ésigual a 1 i en el grup d’edat entre 10 i 15 anys queés 0,7. En estudiar la distribució per grups d’edatpot observar-se com el grup que aporta un nombremés gran de malalts és el de 70-79 anys, seguit pelgrup de 80 i més anys i el de 60-69 anys. El nom-

bre de casos més baix es presenta entre els menorsde 15 anys, amb 36 malalts, amb un lleuger incre-ment respecte a l’any 2007, que va ser de 32malalts. En la taula 3 i en la figura 3 es pot vorecom les taxes específiques per grups d’edat s’in-crementen en funció d’esta. Les taxes específiquesmés elevades s’observen en el grup de 70-79 anys(2.828,82 pmp) seguida per la del grup de majorsde 80 anys (2.313,02 pmp) i de 60-70 anys(2.300,74 pmp). Les taxes específiques més baixesles presenten el grup de menors de 5 anys ambuna taxa específica de 30,85 pmp, seguit pel de 5-9 anys amb una taxa de 45,77 pmp.

13

TTAAUULLAA 33

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088 PPrreevvaalleenncciiaa ttoottaall mmaallaallttss rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. TTaaxxeess ddee pprreevvaalleennççaa..

DDiissttrriibbuucciióó ppeerr ggrruuppss dd’eeddaatt ii sseexxee

Grup d’edat

Homes Dones Total Nombre Taxa pmp Nombre Grup d’edat Nombre Taxa pmp

< 5 4 29,97 4 31,78 8 30,85 5 - 10 9 72,90 2 17,12 11 45,77

10 - 15 7 57,86 10 87,94 17 72,44 15 - 20 43 327,11 13 104,10 56 218,47 20 - 30 162 435,59 102 292,72 264 366,48 30 - 40 322 693,42 189 449,93 511 577,77 40 - 50 495 1.274,64 299 800,88 794 1.042,43 50 - 60 662 2.274,95 410 1.361,25 1.072 1.810,23 60 - 70 712 3.026,91 412 1.626,43 1.124 2.300,74 70 - 80 660 3.796,03 428 2.030,88 1.088 2.828,82 > 80 276 3 712,27 203 1.529,29 479 2.313,02

TOTAL 3.352 (61,8 %) 1 336,29 2.072 (38,2 %) 821,84 5.424 (100 %) 1.078,42


13

14


Distribució espacial:

Presentem la distribució espacial per departa-ments de salut en base a la nova organització ter-ritorial, segons l’Orde de 12 de maig de 2005 perla qual es creen els departaments de salut (DOGVnúm. 5.009, de 19 de maig de 2005).

En la taula 4 observem que el departament 8que té la major taxa de prevalença de laComunitat Valenciana, amb una taxa bruta de1.399,81 pmp. El segueixen els departaments dela ciutat de València, 10 i 02. Les prevalences mésbaixes es troben en els departaments 21, 13 i 16.

Els valors de la taxa bruta oscil.len entre 1.399,81pmp en el Departament 8 i 700,06 pmp en elDepartament 21.

Per sexes pot vore’s que la taxa específica persexe i departament de salut és superior en el sexemasculí excepte el Departament 19 (sense la ciu-tat d’Alacant), i que la diferència de taxes per sexeés més acusada en el Departament 8, amb unestaxes de 2.073,36 pmp en homes i 702,49 pmp endones, mentre que les taxes més pròximes s’obser-ven en el Departament 19 (849,24 pmp en homesi 951,38 pmp en dones) i en el 22 (amb 850,26 i635,84 pmp).

14

Distribució espacial: Presentem la distribució espacial per departaments de salut en base a la nova organització territorial, segons l'Orde de 12 de maig de 2005 per la qual es creen els departaments de salut (DOGV núm. 5.009,de 19 de maig de 2005). En la taula 4 observem que el departament 8 que té la major taxa de prevalença de la Comunitat Valenciana, amb una taxa bruta de 1.399,81 pmp. El segueixen els departaments de la ciutat de València, 10 i 02. Les prevalences més baixes es troben en els departaments 21, 13 i 16. Els valors de la taxa bruta oscil·len entre 1.399,81 pmp en el Departament 8 i 700,06 pmp en el Departament 21. Per sexes pot vore’s que la taxa específica per sexe i departament de salut és superior en el sexe masculí excepte el Departament 19 (sense la ciutat d'Alacant), i que la diferència de taxes per sexe és més acusada en el Departament 8, amb unes taxes de 2.073,36 pmp en homes i 702,49 pmp en dones, mentre que les taxes més pròximes s'observen en el Departament 19 (849,24 pmp en homes i 951,38 pmp en dones) i en el 22 (amb 850,26 i 635,84 pmp).

TTAAUULLAA 44 RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088

TTaaxxeess ddee pprreevvaalleennççaa ppeerr ddeeppaarrttaammeennttss ddee ssaalluutt NNoommééss mmaallaallttss rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa

Departament Homes Dones Total Diferència

Taxes H/D pmp Nombre Taxa pmp Nombre Taxa pmp Nombre Nombre No consta 2 0 2 0

01 49 1.075,15 31 699,96 80 890,24 375,19 02 215 1.504,85 122 861,81 337 1.184,81 643,04 03 126 1.345,77 74 804,01 200 1.077,20 541,76 04 96 1.268,87 55 731,77 151 1.001,21 537,10 05* 69 1.308,65 52 975,08 121 1.140,92 333,57 06* 209 1.359,08 120 791,39 329 1.077,23 567,69 07* 106 1.456,16 58 799,37 164 1.128,30 656,79 08 55 2.073,36 18 702,49 73 1.399,81 1.370,87 09 162 1.381,89 103 892,69 265 1.139,24 489,19 10* 102 1.618,94 59 942,27 161 1.281,65 676,68 11 176 1.356,59 118 906,46 294 1.131,14 450,13 12 122 1.274,12 82 883,24 204 1.081,70 390,88 13 96 967,02 45 463,22 141 717,85 503,80 14 114 1.106,39 87 857,99 201 983,18 248,40 15 99 1.436,11 61 864,75 160 1.147,14 571,37 16 82 864,00 55 592,65 137 729,85 271,36

17** 47 1.134,80 31 740,46 78 936,57 394,34 18 121 1.108,25 78 713,53 199 910,77 394,72

19** 27 849,24 30 951,38 57 900,10 -102,14 20 194 1.339,90 114 797,31 308 1.070,31 542,58 21 88 897,88 47 495,62 135 700,06 402,26 22 83 850,26 59 635,84 142 745,77 214,42

València 679 1.747,35 429 1.024,82 1.108 1.372,65 722,53 Alacant 233 1.441,81 144 846,32 377 1.136,40 595,49 TOTAL 3.352 1.336,29 2.072 821,84 5.424 1.078,42 514,45

* Exceptuant la ciutat de València. ** Exceptuant la ciutat d’ Alacant.

15


Per a una millor comparació entre departa-ments de salut utilitzem com a mesura la raó demorbiditat estandarditzada (RME en taula 5)). Elsdepartaments de Salut amb una raó de morbiditatestandarditzada més alta són el departament 8amb una RME de 129,8 amb un interval de con-fiança al 95 % de + 29,78, i la ciutat de Valènciaamb una RME de 127,28 [+ 7,49]. Les RME mésbaixes s’observen en els departaments 21 (64,92[+ 10,95]), seguit pel 13 (66,57 [+ 10,99].

En relació amb la distribució per sexes, elDepartament 8 i la ciutat de València són els que

presenten més RME en el sexe masculí, amb unesRME respectivament de 155,16 [+41,01] i 130,76[+ 9,84], mentre que en el sexe femení són la ciu-tat de València i el Departament 5 els que presen-ten les majors RME, que són respectivament de124,7 [+11,8] i 118,65 [+32,25]. En la part inferiorde la distribució tenim els departaments 19 (63,55[+23,97]) i 22 (63,63 [+13,69]) són els que menorRME presenten en el sexe masculí, mentre que enel femení són els departaments 13 (56,36[+14.47]), 21 (60,31 [+17,24]) els que presentenles RME més baixes.

15

Per a una millor comparació entre departaments de salut utilitzem com a mesura la raó de morbiditat estandarditzada (RME en taula 5)). Els departaments de Salut amb una raó de morbiditat estandarditzada més alta són el departament 8 amb una RME de 129,8 amb un interval de confiança al 95 % de � 29,78, i la ciutat de València amb una RME de 127,28 [� 7,49]. Les RME més baixes s'observen en els departaments 21 (64,92 [� 10,95]), seguit pel 13 (66,57 [� 10,99]. En relació amb la distribució per sexes, el Departament 8 i la ciutat de València són els que presenten més RME en el sexe masculí, amb unes RME respectivament de 155,16 [�41,01] i 130,76 [� 9,84], mentre que en el sexe femení són la ciutat de València i el Departament 5 els que presenten les majors RME, que són respectivament de 124,7 [�11,8] i 118,65 [�32,25]. En la part inferior de la distribució tenim els departaments 19 (63,55 [�23,97]) i 22 (63,63 [�13,69]) són els que menor RME presenten en el sexe masculí, mentre que en el femení són els departaments 13 (56,36 [�14.47]), 21 (60,31 [�17,24]) els que presenten les RME més baixes.

TTaauullaa 55 RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088

PPrreevvaalleennççaa.. RRaaóó ddee mmoorrbbiiddiittaatt eessttaannddaarrddiittzzaaddaa DDeeppaarrttaammeennttss ddee ssaalluutt ((nnoommééss mmaallaallttss rreessiiddeennttss))

Homes Dones Total

Departament RME IC RME IC RME IC 01 80,46 22,53 85,17 29,98 82,55 18,09 02 112,61 15,05 104,86 18,61 109,87 11,73 03 100,71 17,58 97,83 22,29 99,89 13,84 04 94,95 18,99 89,04 23,53 92,84 14,81 05* 97,93 23,11 118,65 32,25 105,80 18,85 06* 101,70 13,79 96,29 17,23 99,89 10,79 07* 108,97 20,74 97,27 25,03 104,63 16,01 08 155,16 41,01 85,48 39,49 129,80 29,78 09 103,41 15,92 108,62 20,98 105,64 12,72 10* 121,15 23,51 114,65 29,26 118,85 18,36 11 101,52 15,00 110,30 19,90 104,89 11,99 12 95,35 16,92 107,47 23,26 100,30 13,76 13 72,37 14,48 56,36 16,47 66,57 10,99 14 82,80 15,20 104,40 21,94 91,17 12,60 15 107,47 21,17 105,22 26,41 106,37 16,48 16 64,66 13,99 72,11 19,06 67,68 11,33

17** 84,92 24,28 90,10 31,72 86,85 19,27 18 82,93 14,78 86,82 19,27 84,45 11,73

19** 63,55 23,97 115,76 41,43 83,47 21,67 20 100,27 14,11 97,02 17,81 99,25 11,08 21 67,19 14,04 60,31 17,24 64,92 10,95 22 63,63 13,69 77,37 19,74 69,15 11,37

Alacant 107,90 13,85 102,98 16,82 105,38 10,64 València 130,76 9,84 124,70 11,80 127,28 7,49


16


16

A la figura 4 observem que, si prenem com a valor 100 el RME de la Comunitat Valenciana, se situen amb una RME significativament superior a 100 (marcats en la llegenda del mapa com SIG.SUP) la ciutat de València i els departaments 8 i 10. Amb valors de RME significativament inferiors a 100 (figuren en la llegenda del mapa com SIG.INF) tenim els departaments següents: 13,16, 18, 21 i 22. Els altres departaments de salut presenten valors de la RME que no són significativament diferents del conjunt de departaments de salut.

FFiigguurraa 44

A la figura 4 observem que, si prenem com avalor 100 el RME de la Comunitat Valenciana, sesituen amb una RME significativament superior a100 (marcats en la llegenda del mapa comSIG.SUP) la ciutat de València i els departaments8 i 10. Amb valors de RME significativament infe-

riors a 100 (figuren en la llegenda del mapa comSIG.INF) tenim els departaments següents: 13,16,18, 21 i 22.Els altres departaments de salut presen-ten valors de la RME que no són significativamentdiferents del conjunt de departaments de salut.

17


Burjassot, Almussafes, Almoines i Foios, tots ambRME superiors a 134. En l’interval més baix (RMEinferior a 80) destaca la zona costanera d’Alacant,concretament de l’àrea 12, i la zona sud de la pro-víncia d’Alacant.

S’ha fet la representació geogràfica de les raonsde morbiditat estandarditzada (RME) a nivellmunicipal per mitjà del mètode de suavització deBesag, York i Mollié3. Els cinc municipis ambmajor RME són, per este orde, Beniparrell,

17

S'ha fet la representació geogràfica de les raons de morbiditat estandarditzada (RME) a nivell municipal per mitjà del mètode de suavització de Besag, York i Mollié3. Els cinc municipis amb major RME són, per este orde, Beniparrell, Burjassot, Almussafes, Almoines i Foios, tots amb RME superiors a 134. En l’interval més baix (RME inferior a 80) destaca la zona costanera d'Alacant, concretament de l'àrea 12, i la zona sud de la província d'Alacant.

FFiigguurraa 55.. PPrreevvaalleennççaa 22000088

Razón de morbilidad estandarizada. Ambos sexos

<8080-9090-110110-125>125

18


683 pacients, dels quals 681 són residents a laComunitat Valenciana (taula 6). La taxa d’incidèn-cia observada és de 135,40 pmp (taula 7).

I.4.3. INCIDÈNCIA:

Durant l’any 2008 van iniciar tractament renalsubstitutiu a la Comunitat Valenciana un total de

18

I.4.3. INCIDÈNCIA: Durant l'any 2008 van iniciar tractament renal substitutiu a la Comunitat Valenciana un total de 683 pacients, dels quals 681 són residents a la Comunitat Valenciana (taula 6). La taxa d'incidència observada és de 135,40 pmp (taula 7).


IInncciiddèènncciiaa.. MMaallaallttss ((rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss)) DDiissttrriibbuucciióó ppeerr sseexxee ii pprroovvíínncciiaa ddee rreessiiddèènncciiaa

Província

Homes Dones Total Nombre % Nombre % Nombre %

Alacant 134 29,00 63 28,51 197 28,84 Castelló 69 14,94 37 16,74 106 15,52 València 257 55,63 121 54,75 378 55,34 Altres províncies 2 0,43 0 0,00 2 0,29 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 Total 462 100,00 221 100,00 683 100,00

Taula 7

Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana. 2008 Taxes d'incidència (només malalts residents a la Comunitat Valenciana)


Província

Homes Dones Total Nombre Taxa pmp Nombre Província Nombre Taxa pmp

Alacant 134 141,42 63 66,74 197 104,15 Castelló 69 230,13 37 125,39 106 178,18 València 257 203,79 121 94,37 378 148,63 Total 460 183,38 221 87,66 681 135,40

S'ha produït una lleugera disminució de la incidència respecte a l'últim any, com es pot observar en la figura 6. En el conjunt d'Espanya, el 2008 segons dades procedents de l'Informe 2008 de Diàlisi i Trasplantament de la Societat Espanyola de Nefrologia4, la incidència és de 127 pmp (per a una cobertura de població del 77,29 %), taxa inferior a la de la Comunitat Valenciana (135,40 pmp amb una cobertura 100 % població).

Figura 6. Evolució incidència 2008

En referència a la comparativa amb la resta de comunitats autònomes (fig. 7) de les quals es tenen dades el 2008 (totes excepte Aragó, Múrcia i Catalunya) la Comunitat Valenciana és una

12 712 513 212 612 713 213 212 913 2

13 514 614 314 4

16 115 015 4

13 9

16 4

80

100

120

140

160

180


18


Taula 6 Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana. 2008

Incidència. Malalts (residents i no residents) Distribució per sexe i província de residència

Província



TTaauullaa 77

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088 TTaaxxeess dd''iinncciiddèènncciiaa ((nnoommééss mmaallaallttss rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa))


Província






12 712 513 212 612 713 213 212 913 2

13 514 614 314 4

16 115 015 4

13 9

16 4

80

100

120

140

160

180


19


En referència a la comparativa amb la resta decomunitats autònomes (fig. 7) de les quals estenen dades el 2008 (totes excepte Aragó, Múrcia

i Catalunya) la Comunitat Valenciana és una deles que té la incidència més elevada, després deles de Canàries i Galícia. 18




Província



Taula 7



Província




FFiigguurraa 66.. EEvvoolluucciióó iinncciiddèènncciiaa 22000088


12 712 513 212 612 713 213 212 913 2

13 514 614 314 4

16 115 015 4

13 9

16 4

80

100

120

140

160

180


19

de les que té la incidència més elevada, després de les de Canàries i Galícia.

FFiigguurraa 77.. TTaaxxeess dd''iinncciiddèènncciiaa aannyy 22000088 ((ppmmpp)) ppeerr ccoommuunniittaattss aauuttòònnoommeess

0 50 100 150 200

C.La M ancha

CP País Vasco

Illes Balears

Cantabria

Asturias

C.y León

M adrid

Andalucía

Navarra

La Rio ja

Extremadura

C.Valenciana

Galicia

Canarias

Distribbució per grups dde sexe i eddat: En els nous casos de tractament renal substitutiu (figura 8) s'observa una major incidència en homes, i per grups d'edat hi ha un predomini d'edats avançades, tal com passa en anys anteriors.

Figura 8

INCIDENCIATASAS ESPECIFICAS POR EDAD Y SEXO

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

GRUPO DE

EDAD

< 5 05-09 10-14 15-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 80 Y M AS T OT A L

EDAD

TASA

PM

Serie1 Serie2 Serie3

En els residents a la Comunitat Valenciana, la majoria dels casos incidents (taula 8) s'han produït en malalts del sexe masculí, com ja ocorria en anys precedents. El 2008 el 67,55 % són homes davant del 32,45 % de dones. L'índex de masculinitat és de 2,08, superior al de 2007 que va

S’ha produït una lleugera disminució de la inci-dència respecte a l’últim any, com es pot observaren la figura 6. En el conjunt d’Espanya, el 2008segons dades procedents de l’Informe 2008 deDiàlisi i Trasplantament de la Societat Espanyola

de Nefrologia4, la incidència és de 127 pmp (pera una cobertura de població del 77,29 %), taxainferior a la de la Comunitat Valenciana (135,40pmp amb una cobertura 100 % població).

20


tiu (figura 8) s’observa una major incidència enhomes, i per grups d’edat hi ha un predomini d’e-dats avançades, tal com passa en anys anteriors.


En els nous casos de tractament renal substitu-

19

de les que té la incidència més elevada, després de les de Canàries i Galícia.

Figura 7. Taxes d'incidència any 2008 (pmp) per comunitats autònomes

0 50 100 150 200

C.La M ancha

CP País Vasco

Illes Balears

Cantabria

Asturias

C.y León

M adrid

Andalucía

Navarra

La Rio ja

Extremadura

C.Valenciana

Galicia

Canarias

Distribució per grups de sexe i edat: En els nous casos de tractament renal substitutiu (figura 8) s'observa una major incidència en homes, i per grups d'edat hi ha un predomini d'edats avançades, tal com passa en anys anteriors.

FFiigguurraa 88


0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

GRUPO DE

EDAD

< 5 05-09 10-14 15-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 80 Y M AS T OT A L

EDAD

TASA

PM

P


En els residents a la Comunitat Valenciana, la majoria dels casos incidents (taula 8) s'han produït en malalts del sexe masculí, com ja ocorria en anys precedents. El 2008 el 67,55 % són homes davant del 32,45 % de dones. L'índex de masculinitat és de 2,08, superior al de 2007 que va

21


20

ser d’1,97. Per grups d'edat s'observa un predomini del nombre absolut de casos nous entre els majors de 50 anys, mentre que entre els menors de 15 anys se situen les edats amb menys casos nous amb 6 casos, 3 casos entre 5 i 15 anys, i 3 casos corresponen a menors de cinc anys.

El grup etari que presenta una major incidència específica per grups d'edat (taula 8), es correspon amb el de 70 i 80 anys (572,01 pmp), seguit pel grup de majors de 80 anys amb una taxa de 478,06 pmp i del de 60-70 anys (296,80 pmp). Esta distribució confirma la distribució per edats dels nous casos cap a les més avançades que ja advertíem anteriorment. De la mateixa manera, les taxes específiques per sexe, tant en homes com en dones s'incrementen amb l'edat i les taxes més elevades es concentren a partir dels 70 anys d'edat.


TTaaxxeess dd''iinncciiddèènncciiaa ((nnoommééss rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa)) DDiissttrriibbuucciióó ppeerr eeddaatt ii sseexxee

Grups d’edat

Homes Dones Total Nombre Taxa pmp Nombre Taxa pmp Nombre Taxa pmp

< 5 1 7,49 2 15,89 3 11,57 5 - 10 1 8,10 0 0,00 1 4,16

10 - 15 0 0,00 2 17,59 2 8,52 15 - 20 3 22,82 0 0,00 3 11,70 20 - 30 4 10,76 5 14,35 9 12,49 30 - 40 26 55,99 8 19,04 34 38,44 40 - 50 37 95,28 17 45,54 54 70,90 50 - 60 75 257,74 36 119,52 111 187,44 60 - 70 106 450,64 39 153,96 145 296,80 70 - 80 144 828,22 76 360,62 220 572,01

> 80 63 847,37 36 271,20 99 478,06 TOTAL 460 (67,55 %) 183,38 221 (32,45 %) 87,66 681 135,40

En els residents a la Comunitat Valenciana, lamajoria dels casos incidents (taula 8) s’han produïten malalts del sexe masculí, com ja ocorria en anysprecedents. El 2008 el 67,55 % són homes davantdel 32,45 % de dones. L’índex de masculinitat ésde 2,08, superior al de 2007 que va ser d’1,97.

Per grups d’edat s’observa un predomini delnombre absolut de casos nous entre els majors de50 anys, mentre que entre els menors de 15 anysse situen les edats amb menys casos nous amb 6casos, 3 casos entre 5 i 15 anys, i 3 casos corres-ponen a menors de cinc anys.

El grup etari que presenta una major incidènciaespecífica per grups d’edat (taula 8), es corresponamb el de 70 i 80 anys (572,01 pmp), seguit pelgrup de majors de 80 anys amb una taxa de478,06 pmp i del de 60-70 anys (296,80 pmp).Esta distribució confirma la distribució per edatsdels nous casos cap a les més avançades que jaadvertíem anteriorment. De la mateixa manera,les taxes específiques per sexe, tant en homes comen dones s’incrementen amb l’edat i les taxes méselevades es concentren a partir dels 70 anys d’e-dat.

22


departaments 2, 4 i 1 (179,3, 179,02 i 178,05pmp). La incidència per departament de salut mésbaixa pot vore’s en els departaments de salut 21(72,60 pmp), i el 18 (82,38 pmp) respectivament.


En descriure per departaments de salut, el2008, la incidència bruta més elevada (taula 9) sesitua en el Departament 8 (230,11 pmp), seguit del

21

Distribució espacial: En descriure per departaments de salut, el 2008, la incidència bruta més elevada (taula 9) se situa en el Departament 8 (230,11 pmp), seguit del departaments 2, 4 i 1 (179,3, 179,02 i 178,05 pmp). La incidència per departament de salut més baixa pot vore’s en els departaments de salut 21 (72,60 pmp), i el 18 (82,38 pmp) respectivament.

TTaauullaa 99

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088 TTaaxxeess dd''iinncciiddèènncciiaa ppeerr ddeeppaarrttaammeennttss ddee ssaalluutt

NNoommééss mmaallaallttss rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa

Departament

Homes Dones Total

Nombre Taxa pmp Nombre Departament Nombre taxa pmp

NO CONSTA 1 0 1 01 8 175,53 8 180,64 16 178,05 02 35 244,98 16 113,02 51 179,30 03 19 202,93 11 119,51 30 161,58 04 19 251,13 8 106,44 27 179,02 05* 11 208,63 5 93,76 16 150,87 06* 34 221,09 12 79,14 46 150,62 07* 11 151,11 12 165,39 23 158,24 08 9 339,28 3 117,08 12 230,11 09 24 204,72 12 104,00 36 154,76 10* 11 174,59 2 31,94 13 103,49 11 24 184,99 8 61,45 32 123,12 12 15 156,65 7 75,40 22 116,65 13 12 120,88 5 51,47 17 86,55 14 15 145,58 17 167,65 32 156,53 15 10 145,06 6 85,06 16 114,71 16 10 105,37 6 64,65 16 85,24

17** 5 120,72 3 71,66 8 96,06 18 9 82,43 9 82,33 18 82,38

19** 5 157,27 2 63,43 7 110,54 20 26 179,57 9 62,95 35 121,63 21 9 91,83 5 52,73 14 72,60 22 11 112,69 6 64,66 17 89,28

València 91 234,18 37 88,39 128 158,57

Alacant 36 222,77 12 70,53 48 144,69

TOTAL 460 183,38 221 87,66 681 135,40

* Exceptuant la ciutat de València. ** Exceptuant la ciutat d’Alacant.

23


22

En els casos incidents el 2008, la raó de morbiditat estandarditzada (RME) per departaments de salut (taula 10) aconsegueix els valors màxims en els departaments 8 (169,95 � 96,16), 2 (132,43 � 36,35) i 4 (132,22 � 49,87). Els valors més baixos de la RME el 2008 els tenen els departaments 21 (53,62 � 28,09) i 18 (60,84 � 28,11).

TTaauullaa 1100

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088 IInncciiddèènncciiaa rraaóó ddee mmoorrbbiiddiittaatt eessttaannddaarrddiittzzaaddaa ppeerr ddeeppaarrttaammeennttss ddee ssaalluutt

NNoommééss mmaallaallttss rreessiiddeennttss

Departament

Homes Dones Total Departament RME IC RME IC RME IC

01 95,72 66,33 206,07 142,80 131,50 64,43 02 133,59 44,26 128,94 63,18 132,43 36,35 03 110,66 49,76 136,34 80,57 119,34 42,70 04 136,94 61,58 121,43 84,14 132,22 49,87 05* 113,77 67,23 106,96 93,75 111,42 54,60 06* 120,56 40,53 90,28 51,08 111,24 32,15 07* 82,40 48,70 188,67 106,75 116,87 47,76 08 185,01 120,87 133,57 151,15 169,95 96,16 09 111,64 44,66 118,65 67,13 114,30 37,34 10* 95,21 56,26 36,44 50,50 76,43 41,55 11 100,88 40,36 70,11 48,58 90,93 31,51 12 85,43 43,23 86,01 63,72 86,16 36,00 13 65,92 37,30 58,72 51,47 63,92 30,39 14 79,39 40,17 191,26 90,92 115,60 40,05 15 79,10 49,03 97,03 77,64 84,72 41,51 16 57,46 35,61 73,76 59,02 62,95 30,85

17** 65,83 57,70 81,75 92,50 70,94 49,16 18 44,95 29,37 93,92 61,36 60,84 28,11

19** 85,76 75,17 72,36 100,28 81,64 60,48 20 97,92 37,64 71,81 46,91 89,83 29,76 21 50,08 32,72 60,15 52,72 53,62 28,09 22 61,45 36,31 73,77 59,03 65,94 31,35



.

En els casos incidents el 2008, la raó de mor-biditat estandarditzada (RME) per departaments desalut (taula 10) aconsegueix els valors màxims enels departaments 8 (169,95 + 96,16), 2 (132,43 +

36,35) i 4 (132,22 + 49,87). Els valors més baixosde la RME el 2008 els tenen els departaments 21(53,62 + 28,09) i 18 (60,84 + 28,11).

24


SUP.). Amb valors de la RME significativamentinferiors a 100 tenim els departaments 16, 18, 21i 22 ( SIG. INF en la llegenda del mapa ).

A la Comunitat Valenciana (fig. 9) cap departa-ment presenta valors significativament superiors a100 (marcat en la llegenda del mapa com SIG.

23

A la Comunitat Valenciana (fig. 9) cap departament presenta valors significativament superiors a 100 (marcat en la llegenda del mapa com SIG. SUP.). Amb valors de la RME significativament inferiors a 100 tenim els departaments 16, 18, 21 i 22 ( SIG. INF en la llegenda del mapa ).

FFIIGGUURRAA 99

25


per este ordre, la Vall d’Uixó, Olocau del Rey,Moncofa, Nules i Segorbe, tots amb RIE superiors a135. La província d’Alacant, en general, presentaels valors d’incidència més baixos de la Comunitat.

En la representació municipal de les raons d’in-cidència estandarditzada suavitzada (RIE) s’observala distribució de la incidència per al 2008 a nivellmunicipal. Els cinc municipis amb majors RIE són,

24

En la representació municipal de les raons d'incidència estandarditzada suavitzada (RIE) s'observa la distribució de la incidència per al 2008 a nivell municipal. Els cinc municipis amb majors RIE són, per este ordre, la Vall d'Uixó, Olocau del Rey, Moncofa, Nules i Segorbe, tots amb RIE superiors a 135. La província d'Alacant, en general, presenta els valors d'incidència més baixos de la Comunitat.

FFiigguurraa 1100

Razón de incidencia estandarizada. Ambos sexos

<8080-9090-110110-125>125

26


tius (taula 11), en els casos incidents, és la classe6 (grup de menor especificació) L’existència del53,44 % dels casos sense omplir (major al 47,98% de 2007), distorsiona esta afirmació. Després dela classe 6 ( 26,06% dels casos; 24,83 % el 2007),se situa la classe 4 (9,52 % dels casos; 12,97 % el2007) i la classe 5 de treballadors no especialitzats(7,47 % dels casos), mentre que a la classe 2 éspertany el menor nombre de casos (0,88%). Ladistribució de la variable classe social és semblanta la de 2007. Continua l’elevat percentatge decasos en què no es pot assignar la classe social perfalta d’ompliment de la variable ocupació, l’evolu-ció de la qual es descriu a continuació:

Classe Social

Per a l’estudi de la classe social hem seguit lamateixa agrupació utilitzada en anys anteriorsconcretada en sis classes:

-Classe 1: directius i tècnics superiors.-Classe 2: altres directius. Tècnics mitjans-Classe 3: quadres intermedis. Administratius-Classe 4: treballadors especialitzats.-Classe 5: treballadors no especialitzats.-Classe 6: no classificable.

La classe social amb nombre més gran d’efec-

25


IInncciiddèènncciiaa,, mmaallaallttss rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss.. DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss ccllaassssee ssoocciiaall ii ggrruupp dd''eeddaatt

Grups d’edat

Classe 1

Classe 2

Classe 3

Classe 4

Classe 5

Classe 6

No consta Total

Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % < 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 4 0,59 4 0,59

5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,15 1 0,15 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,15 1 0,15 2 0,29 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,29 1 0,15 3 0,44 20 - 30 0 0,00 1 0,15 0 0,00 2 0,29 1 0,15 0 0,00 5 0,73 9 1,32 30 - 40 1 0,15 0 0,00 0 0,00 2 0,29 2 0,29 10 1,46 20 2,93 35 5,12 40 - 50 0 0,00 1 0,15 1 0,15 7 1,02 6 0,88 12 1,76 27 3,95 54 7,91 50 - 60 3 0,44 0 0,00 1 0,15 11 1,61 10 1,46 27 3,95 59 8,64 111 16,25 60 - 70 1 0,15 1 0,15 1 0,15 19 2,78 10 1,46 40 5,86 73 10,69 145 21,23 70 - 80 1 0,15 3 0,44 6 0,88 20 2,93 11 1,61 64 9,37 115 16,84 220 32,21

> 80 1 0,15 0 0,00 2 0,29 4 0,59 11 1,61 22 3,22 59 8,64 99 14,49

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 7 1,02 6 0,88 11 1,61 65 9,52 51 7,47 178 26,06 365 53,44 683 100,00

Classe Social Per a l'estudi de la classe social hem seguit la mateixa agrupació utilitzada en anys anteriors concretada en sis classes: -Classe 1: directius i tècnics superiors. -Classe 2: altres directius. Tècnics mitjans -Classe 3: quadres intermedis. Administratius -Classe 4: treballadors especialitzats. -Classe 5: treballadors no especialitzats. -Classe 6: no classificable. La classe social amb nombre més gran d'efectius (taula 11), en els casos incidents, és la classe 6 (grup de menor especificació) L'existència del 53,44 % dels casos sense omplir (major al 47,98 % de 2007), distorsiona esta afirmació. Després de la classe 6 ( 26,06% dels casos; 24,83 % el 2007), se situa la classe 4 (9,52 % dels casos; 12,97 % el 2007) i la classe 5 de treballadors no especialitzats (7,47 % dels casos), mentre que a la classe 2 és pertany el menor nombre de casos (0,88%). La distribució de la variable classe social és semblant a la de 2007. Continua l'elevat percentatge de casos en què no es pot assignar la classe social per falta d'ompliment de la variable ocupació, l'evolució de la qual es descriu a continuació: Evolució del percentatge de falta d'ompliment de la variable ocupació:

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 41,1 % 39,6 % 45 % 40,7 % 45,9 % 44,5 % 46,37 % 47,98 % 53,44 %

Per grups d'edat s'observa que en la classe més freqüent (classe 6) predominen les persones

entre 60 i 79 anys, exactament igual que en la classe 4. Entre els pacients més joves, entre 20 i 40 anys predominen en les classes 6, 5 i 4.

25


Incidència, malalts residents i no residents. Distribució segons classe social i grup d'edat

Grups d’edat

Classe 1

Classe 2

Classe 3

Classe 4

Classe 5

Classe 6

No consta Total


5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,15 1 0,15 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,15 1 0,15 2 0,29 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,29 1 0,15 3 0,44 20 - 30 0 0,00 1 0,15 0 0,00 2 0,29 1 0,15 0 0,00 5 0,73 9 1,32 30 - 40 1 0,15 0 0,00 0 0,00 2 0,29 2 0,29 10 1,46 20 2,93 35 5,12 40 - 50 0 0,00 1 0,15 1 0,15 7 1,02 6 0,88 12 1,76 27 3,95 54 7,91 50 - 60 3 0,44 0 0,00 1 0,15 11 1,61 10 1,46 27 3,95 59 8,64 111 16,25 60 - 70 1 0,15 1 0,15 1 0,15 19 2,78 10 1,46 40 5,86 73 10,69 145 21,23 70 - 80 1 0,15 3 0,44 6 0,88 20 2,93 11 1,61 64 9,37 115 16,84 220 32,21

> 80 1 0,15 0 0,00 2 0,29 4 0,59 11 1,61 22 3,22 59 8,64 99 14,49

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 7 1,02 6 0,88 11 1,61 65 9,52 51 7,47 178 26,06 365 53,44 683 100,00

Classe Social Per a l'estudi de la classe social hem seguit la mateixa agrupació utilitzada en anys anteriors concretada en sis classes: -Classe 1: directius i tècnics superiors. -Classe 2: altres directius. Tècnics mitjans -Classe 3: quadres intermedis. Administratius -Classe 4: treballadors especialitzats. -Classe 5: treballadors no especialitzats. -Classe 6: no classificable. La classe social amb nombre més gran d'efectius (taula 11), en els casos incidents, és la classe 6 (grup de menor especificació) L'existència del 53,44 % dels casos sense omplir (major al 47,98 % de 2007), distorsiona esta afirmació. Després de la classe 6 ( 26,06% dels casos; 24,83 % el 2007), se situa la classe 4 (9,52 % dels casos; 12,97 % el 2007) i la classe 5 de treballadors no especialitzats (7,47 % dels casos), mentre que a la classe 2 és pertany el menor nombre de casos (0,88%). La distribució de la variable classe social és semblant a la de 2007. Continua l'elevat percentatge de casos en què no es pot assignar la classe social per falta d'ompliment de la variable ocupació, l'evolució de la qual es descriu a continuació: EEvvoolluucciióó ddeell ppeerrcceennttaattggee ddee ffaallttaa dd''oommpplliimmeenntt ddee llaa vvaarriiaabbllee ooccuuppaacciióó::

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 41,1 % 39,6 % 45 % 40,7 % 45,9 % 44,5 % 46,37 % 47,98 % 53,44 %


entre 60 i 79 anys, exactament igual que en la classe 4. Entre els pacients més joves, entre 20 i 40 anys predominen en les classes 6, 5 i 4. Per grups d’edat s’observa que en la classe més

freqüent (classe 6) predominen les persones entre60 i 79 anys, exactament igual que en la classe 4.

Entre els pacients més joves, entre 20 i 40 anyspredominen en les classes 6, 5 i 4.

27


l’1,76 % (2,23 % el 2007) són analfabets.

En esta distribució cal destacar l’augment enquasi tres punts de no ompliment, el que represen-ta un lleuger augment a l’observat el 2007, ambl’excepció dels estudis mitjans en què es manté elmateix percentatge.

Nivell d’instrucció

Entre els nous casos notificats (taula 12) el29,58 % han declarat estudis primaris (31,80 % el2007). L’11,86 % són pacients sense estudis(12,41 % el 2005), el 10,40 % (10,60 % el 2007)han realitzat estudis mitjans i el 3,51 % tenenestudis superiors (5,30 % el 2007) mentre que

26

Nivell d'instrucció Entre els nous casos notificats (taula 12) el 29,58 % han declarat estudis primaris (31,80 % el 2007). L’11,86 % són pacients sense estudis (12,41 % el 2005), el 10,40 % (10,60 % el 2007) han realitzat estudis mitjans i el 3,51 % tenen estudis superiors (5,30 % el 2007) mentre que l'1,76 % (2,23 % el 2007) són analfabets. En esta distribució cal destacar l'augment en quasi tres punts de no ompliment, el que representa un lleuger augment a l'observat el 2007, amb l'excepció dels estudis mitjans en què es manté el mateix percentatge.


IInncciiddèènncciiaa DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss nniivveellll dd''iinnssttrruucccciióó ii ggrruuppss dd''eeddaatt

Grups d’edat

Analfabets Sense estudis

Estudis primaris

Estudis mitjans

Estudis superiors No class. No consta Total

Nombre % Nre. % Nre. % Nre. % % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. < 5 0 0,00 1 0,15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 3 0,44 4 0,59 5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,15 1 0,15 10 - 15 0 0,00 0 0,00 1 0,15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,15 2 0,29 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,29 0 0,00 0 0,00 1 0,15 3 0,44 20 - 30 0 0,00 0 0,00 3 0,44 2 0,29 0 0,00 0 0,00 4 0,59 9 1,32 30 - 40 0 0,00 0 0,00 15 2,20 2 0,29 2 0,29 0 0,00 16 2,34 35 5,12 40 - 50 1 0,15 6 0,88 18 2,64 8 1,17 3 0,44 0 0,00 18 2,64 54 7,91 50 - 60 1 0,15 12 1,76 37 5,42 14 2,05 5 0,73 0 0,00 42 6,15 111 16,25 60 - 70 2 0,29 15 2,20 44 6,44 18 2,64 3 0,44 1 0,15 62 9,08 145 21,23 70 - 80 8 1,17 35 5,12 58 8,49 18 2,64 9 1,32 0 0,00 92 13,47 220 32,21 > 80 0 0,00 12 1,76 26 3,81 7 1,02 2 0,29 0 0,00 52 7,61 99 14,49

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 12 1,76 81 11,86 202 29,58 71 10,40 24 3,51 1 0,15 292 42,75 683 100,00

Per edats observem que el grup d'edat més freqüent en tots els nivells d'instrucció és el de 60-79 anys. També ha de ser destacat que en el 42,75 % dels casos incidents no consta el nivell d'instrucció, que augmenta un 2,79 % en referència a 2007. Evolució del percentatge de falta d'ompliment de la variable nivell d'instrucció:

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20,8 % 19,5 % 24,5 % 21,6 % 23,1 % 21,6 % 29,07 % 39,96 % 42,75 %

26

Nivell d'instrucció Entre els nous casos notificats (taula 12) el 29,58 % han declarat estudis primaris (31,80 % el 2007). L’11,86 % són pacients sense estudis (12,41 % el 2005), el 10,40 % (10,60 % el 2007) han realitzat estudis mitjans i el 3,51 % tenen estudis superiors (5,30 % el 2007) mentre que l'1,76 % (2,23 % el 2007) són analfabets. En esta distribució cal destacar l'augment en quasi tres punts de no ompliment, el que representa un lleuger augment a l'observat el 2007, amb l'excepció dels estudis mitjans en què es manté el mateix percentatge.


Incidència Distribució segons nivell d'instrucció i grups d'edat

Grups d’edat

Analfabets Sense estudis

Estudis primaris

Estudis mitjans

Estudis superiors No class. No consta Total

Nombre % Nre. % Nre. % Nre. % % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. < 5 0 0,00 1 0,15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 3 0,44 4 0,595 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,15 1 0,1510 - 15 0 0,00 0 0,00 1 0,15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,15 2 0,2915 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,29 0 0,00 0 0,00 1 0,15 3 0,4420 - 30 0 0,00 0 0,00 3 0,44 2 0,29 0 0,00 0 0,00 4 0,59 9 1,3230 - 40 0 0,00 0 0,00 15 2,20 2 0,29 2 0,29 0 0,00 16 2,34 35 5,1240 - 50 1 0,15 6 0,88 18 2,64 8 1,17 3 0,44 0 0,00 18 2,64 54 7,9150 - 60 1 0,15 12 1,76 37 5,42 14 2,05 5 0,73 0 0,00 42 6,15 111 16,2560 - 70 2 0,29 15 2,20 44 6,44 18 2,64 3 0,44 1 0,15 62 9,08 145 21,2370 - 80 8 1,17 35 5,12 58 8,49 18 2,64 9 1,32 0 0,00 92 13,47 220 32,21 > 80 0 0,00 12 1,76 26 3,81 7 1,02 2 0,29 0 0,00 52 7,61 99 14,49

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 12 1,76 81 11,86 202 29,58 71 10,40 24 3,51 1 0,15 292 42,75 683 100,00

Per edats observem que el grup d'edat més freqüent en tots els nivells d'instrucció és el de 60-79 anys. També ha de ser destacat que en el 42,75 % dels casos incidents no consta el nivell d'instrucció, que augmenta un 2,79 % en referència a 2007. EEvvoolluucciióó ddeell ppeerrcceennttaattggee ddee ffaallttaa dd''oommpplliimmeenntt ddee llaa vvaarriiaabbllee nniivveellll dd''iinnssttrruucccciióó::

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 20,8 % 19,5 % 24,5 % 21,6 % 23,1 % 21,6 % 29,07 % 39,96 % 42,75 %

Per edats observem que el grup d’edat més fre-qüent en tots els nivells d’instrucció és el de 60-79anys. També ha de ser destacat que en el 42,75 %

dels casos incidents no consta el nivell d’instruc-ció, que augmenta un 2,79 % en referència a2007.

28


trasplantament (36,82 % el 2007), mentre que en404 casos (59,15 %) no consta com tindre ompliteste ítem (56,35 % el 2005).

Cal destacar que augmenta un 2,80 % el per-centatge de no-ompliment d’esta variable en refe-rència al 2007.

Llista d’espera de trasplantament

Dels nous casos notificats el 2008, s’ha infor-mat al registre en el moment de la inclusió (taula13) que 37 (5,42%) es troben en llista d’espera pera un trasplantament renal (6,83 % el 2007) i 242(35,43 %) no es van incloure en llista d’espera de

Per grups d’edat, s’observa que els majors per-centatges de no-inclusió en llista d’espera, es tro-ben en els malalts de 70-80 anys amb el 14,35%

(15,06 % el 2007), el segueix el grup de 60-70anys amb el 6,59 % (6,14 % el 2007).

27

Llista d'espera de trasplantament Dels nous casos notificats el 2008, s'ha informat al registre en el moment de la inclusió (taula 13) que 37 (5,42%) es troben en llista d'espera per a un trasplantament renal (6,83 % el 2007) i 242 (35,43 %) no es van incloure en llista d'espera de trasplantament (36,82 % el 2007), mentre que en 404 casos (59,15 %) no consta com tindre omplit este ítem (56,35 % el 2005). Cal destacar que augmenta un 2,80 % el percentatge de no-ompliment d'esta variable en referència al 2007.


IInncciiddèènncciiaa,, mmaallaallttss rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss eenn eessppeerraa ddee ttrraassppllaannttaammeenntt sseeggoonnss ggrruuppss dd''eeddaatt

Inclusió en espera de trasplantament

Grups d’edat

Sí No No consta Total Nre. %. Nre. % Nre. % Nre. %

< 5 0 0,00 0 0,00 4 0,59 4 0,59 5 - 10 0 0,00 0 0,00 1 0,15 1 0,15

10 - 15 0 0,00 0 0,00 2 0,29 2 0,29 15 - 20 0 0,00 0 0,00 3 0,44 3 0,44 20 - 30 1 0,15 3 0,44 5 0,73 9 1,32 30 - 40 5 0,73 8 1,17 22 3,22 35 5,12 40 - 50 6 0,88 15 2,20 33 4,83 54 7,91 50 - 60 11 1,61 32 4,69 68 9,96 111 16,25 60 - 70 12 1,76 45 6,59 88 12,88 145 21,23 70 - 80 2 0,29 98 14,35 120 17,57 220 32,21

> 80 0 0,00 41 6,00 58 8,49 99 14,49 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 37 5,42 242 35,43 404 59,15 683 100,00

Per grups d'edat, s'observa que els majors percentatges de no-inclusió en llista d'espera, es troben en els malalts de 70-80 anys amb el 14,35% (15,06 % el 2007), el segueix el grup de 60-70 anys amb el 6,59 % (6,14 % el 2007). Evolució del percentatge de falta d'ompliment de la variable inclusió en llista d'espera de trasplantament:

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 8,9 % 7,3 % 16,7 % 15,7 % 18,6 % 33,3 % 39,97 % 56,35 % 59,15 %

27

Llista d'espera de trasplantament Dels nous casos notificats el 2008, s'ha informat al registre en el moment de la inclusió (taula 13) que 37 (5,42%) es troben en llista d'espera per a un trasplantament renal (6,83 % el 2007) i 242 (35,43 %) no es van incloure en llista d'espera de trasplantament (36,82 % el 2007), mentre que en 404 casos (59,15 %) no consta com tindre omplit este ítem (56,35 % el 2005). Cal destacar que augmenta un 2,80 % el percentatge de no-ompliment d'esta variable en referència al 2007.


Incidència, malalts residents i no residents. Distribució de pacients en espera de trasplantament segons grups d'edat


Grups d’edat


< 5 0 0,00 0 0,00 4 0,59 4 0,59 5 - 10 0 0,00 0 0,00 1 0,15 1 0,15

10 - 15 0 0,00 0 0,00 2 0,29 2 0,29 15 - 20 0 0,00 0 0,00 3 0,44 3 0,44 20 - 30 1 0,15 3 0,44 5 0,73 9 1,32 30 - 40 5 0,73 8 1,17 22 3,22 35 5,12 40 - 50 6 0,88 15 2,20 33 4,83 54 7,91 50 - 60 11 1,61 32 4,69 68 9,96 111 16,25 60 - 70 12 1,76 45 6,59 88 12,88 145 21,23 70 - 80 2 0,29 98 14,35 120 17,57 220 32,21

> 80 0 0,00 41 6,00 58 8,49 99 14,49 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 37 5,42 242 35,43 404 59,15 683 100,00

Per grups d'edat, s'observa que els majors percentatges de no-inclusió en llista d'espera, es troben en els malalts de 70-80 anys amb el 14,35% (15,06 % el 2007), el segueix el grup de 60-70 anys amb el 6,59 % (6,14 % el 2007). EEvvoolluucciióó ddeell ppeerrcceennttaattggee ddee ffaallttaa dd''oommpplliimmeenntt ddee llaa vvaarriiaabbllee iinncclluussiióó eenn lllliissttaa dd''eessppeerraa ddee ttrraassppllaannttaammeenntt::

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 8,9 % 7,3 % 16,7 % 15,7 % 18,6 % 33,3 % 39,97 % 56,35 % 59,15 %

29


Per grups d’edat la causa d’exclusió per edat esconcentra en el grup de majors de 60 anys. Lapatologia associada és la causa d’exclusió més fre-qüent en el grup de 60 a 80 anys. L’exclusió perestar pendent d’estudis clínics presenta el nombremés gran d’efectius en el grup de 50 a 70 anys.L’exclusió per més d’un motiu és més freqüent enel grup de majors 70-80 anys.

En analitzar les causes d’exclusió de llista d’es-pera de trasplantament (taula 14) en els casos inci-dents el 2008, s’observa que la causa més freqüentd’exclusió és l’edat amb un 33,47% dels casos(45,83 % el 2007) seguit per patologia associadaamb 11,98% (18,18 % el 2007), pendent d’estudi9,09 % (12,50 % el 2007) , per altres motius ambun 9,92 % (9,85 % el 2007). En el 31,40 % delscasos no consta tindre omplit l’ítem, i amb mésd’una causa d’exclusió 2,07 %.

28

TTaauullaa 1144

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088 IInncciiddèènncciiaa,, mmaallaallttss rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss

eexxcclloossooss ddee ttrraassppllaannttaammeenntt ppeerr ccaauussaa dd''eexxcclluussiióó sseeggoonnss ggrruuppss dd''eeddaatt

Causa d’exclusió

Grups d’edat

Edat Patologia associada

Exclusió voluntària

Pendent d’estudi Altres Més d’una No consta Total


5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,83 0 0,00 1 0,41 3 1,24 30 - 40 0 0,00 1 0,41 2 0,83 2 0,83 1 0,41 0 0,00 2 0,83 8 3,31 40 - 50 0 0,00 3 1,24 1 0,41 2 0,83 2 0,83 0 0,00 7 2,89 15 6,20 50 - 60 1 0,41 4 1,65 1 0,41 10 4,13 10 4,13 0 0,00 6 2,48 32 13,22 60 - 70 4 1,65 9 3,72 1 0,41 7 2,89 6 2,48 0 0,00 18 7,44 45 18,60 70 - 80 51 21,07 11 4,55 0 0,00 1 0,41 2 0,83 4 1,65 29 11,98 98 40,50

> 80 25 10,33 1 0,41 0 0,00 0 0,00 1 0,41 1 0,41 13 5,37 41 16,94 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 81 33,47 29 11,98 5 2,07 22 9,09 24 9,92 5 2,07 76 31,40 242 100,00

En analitzar les causes d'exclusió de llista d'espera de trasplantament (taula 14) en els casos incidents el 2008, s'observa que la causa més freqüent d'exclusió és l'edat amb un 33,47% dels casos (45,83 % el 2007) seguit per patologia associada amb 11,98% (18,18 % el 2007), pendent d'estudi 9,09 % (12,50 % el 2007) , per altres motius amb un 9,92 % (9,85 % el 2007). En el 31,40 % dels casos no consta tindre omplit l'ítem, i amb més d'una causa d'exclusió 2,07 %. Per grups d'edat la causa d'exclusió per edat es concentra en el grup de majors de 60 anys. La patologia associada és la causa d'exclusió més freqüent en el grup de 60 a 80 anys. L'exclusió per estar pendent d'estudis clínics presenta el nombre més gran d'efectius en el grup de 50 a 70 anys. L'exclusió per més d'un motiu és més freqüent en el grup de majors 70-80 anys.

30


patitis C en disminuïx 3 i el VIH n’augmenta dos.

Els casos positius al virus de l’hepatitis C, comja es va observar l’any anterior es presenten majo-ritàriament en el grup d’edat de 70-80 anys (8 dels30 casos declarats) i entre els 50-70 anys (12casos).

Dels dos casos positius a hepatitis B, un es pre-senta entre 40-50 anys i l’altre entre 60-70 anys,mentre que dels set casos positius a VIH, cincs’han presentat en els grups de 30-50 anys i dosentre 50-70 anys.

Marcadors vírics

Trenta-sis casos incidents el 2008 s’han comu-nicat al Registre de Malalts Renals amb marcadorsvírics positius (taula 15). El 2007 van ser un totalde 43 malalts amb marcadors vírics positius.

D’estos 36 casos, 2 presenten anticossos davantdel virus de l’hepatitis B, 27 a hepatitis C i 7 a VIH.En conjunt, els 36 casos representen un nombreabsolut inferior en 7 malalts a l’observat el 2007,amb una distribució en què s’observa una disminu-ció de l’hepatitis B, que disminuïx en 6 casos, l’he-

I.4.4. MALALTIA RENAL PRIMÀRIA:

La distribució de la malaltia renal primària éssemblant a la d’anys anteriors tant en els casosprevalents com a incidents, en els casos preva-lents (taula 16) les primeres causes de malaltiarenal primària són la glomerulonefritis, amb un20,75 % (20,82 % el 2007), i les d’origen desco-negut o no filiades, amb 20,03 % (20,70 % el

2007). Les nefropaties vasculars suposen un 16,83%, percentatge semblant al de 2007(16,66 %). Lespielonefritis/nefritis intersticials amb el 12,59 % iun valor igual al referit l’any anterior (12,59 %). Lamalaltia poliquística renal representa el 9,00 %dels casos, semblant que l’any anterior (8,81 %), ila nefropatia diabètica amb el 10,80 % de casosprevalents (10,74 % el 2007).

29

Marcadors vírics Trenta-sis casos incidents el 2008 s'han comunicat al Registre de Malalts Renals amb marcadors vírics positius (taula 15). El 2007 van ser un total de 43 malalts amb marcadors vírics positius. D'estos 36 casos, 2 presenten anticossos davant del virus de l'hepatitis B, 27 a hepatitis C i 7 a VIH. En conjunt, els 36 casos representen un nombre absolut inferior en 7 malalts a l'observat el 2007, amb una distribució en què s'observa una disminució de l'hepatitis B, que disminuïx en 6 casos, l'hepatitis C en disminuïx 3 i el VIH n’augmenta dos. Els casos positius al virus de l'hepatitis C, com ja es va observar l'any anterior es presenten majoritàriament en el grup d'edat de 70-80 anys (8 dels 30 casos declarats) i entre els 50-70 anys (12 casos). Dels dos casos positius a hepatitis B, un es presenta entre 40-50 anys i l'altre entre 60-70 anys, mentre que dels set casos positius a VIH, cinc s'han presentat en els grups de 30-50 anys i dos entre 50-70 anys.


IInncciiddèènncciiaa,, mmaallaallttss rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss mmaarrccaaddoorrss vvíírriiccss ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups d’edat

Hepatitis B Hepatitis C VIH Total Nombre Nombre Nombre Nombre

< 5 0 0 0 0 5 - 10 0 0 0 0

10 - 15 0 0 0 0 15 - 20 0 0 0 0 20 - 30 0 0 0 0 30 - 40 0 1 2 3 40 - 50 1 5 3 9 50 - 60 0 6 1 7 60 - 70 1 6 1 8 70 - 80 0 8 0 8

> 80 0 1 0 1 Total 2 27 7 36

I.4.4. MALALTIA RENAL PRIMÀRIA: La distribució de la malaltia renal primària és semblant a la d'anys anteriors tant en els casos prevalents com a incidents, en els casos prevalents (taula 16) les primeres causes de malaltia renal primària són la glomerulonefritis, amb un 20,75 % (20,82 % el 2007), i les d'origen desconegut o no filiades, amb 20,03 % (20,70 % el 2007). Les nefropaties vasculars suposen un 16,83 %, percentatge semblant al de 2007(16,66 %). Les pielonefritis/nefritis intersticials amb el 12,59 % i un valor igual al referit l'any anterior (12,59 %). La malaltia poliquística renal representa el 9,00 % dels casos, semblant que l'any anterior (8,81 %), i la nefropatia diabètica amb el 10,80 % de casos prevalents (10,74 % el 2007).

31


senten una major concentració d’efectius en elsgrups de 50-80 anys (705 casos sobre 1.093 i un12,93% del total). Les nefropaties vasculars, ambun 16,83 %, són molt més freqüents en els grupsd’edat entre 60-80 anys i les nefropaties intersti-cials, amb un 12,59 %, són més freqüents en elsgrups d’edat entre 50-80 anys. La nefropatia dia-bètica com a malaltia renal primària representa un10,80 % de tots els casos prevalents.

En observar la distribució de la prevalença pergrups d’edat (taula 17) veiem que la malaltia renalprimària més freqüent, amb un 20,75 %, són lesglomerulonefritis, que es distribueixen en tots elsgrups d’edat, i que són més freqüents en els grupsd’edat de 40-70 (725 dels 5.456 casos i un 13,28% del total). Les de causa desconeguda represen-ten un 20,03% i està present en tots els grups d’e-dat excepte en els menors de 5 anys d’edat, i pre-

30


PPrreevvaalleennççaa ttoottaall mmaallaallttss ((RReessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa )) DDiissttrriibbuucciióó ppeerr mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa

Malaltia renal primària Casos % Desconeguda 1.093 20,03 Malaltia poliquística 491 9,00 Glomerulonefritis 1.132 20,75 Hereditàries / congènites 250 4,58 Nefropatia diabètica 589 10,80 D’altres 99 1,81 Pielonefritis/ nefritis intersticial 687 12,59 Sistèmiques 197 3,61 Vasculars 918 16,83 No consta 0 0,00 Total 5.456 100,00

En observar la distribució de la prevalença per grups d'edat (taula 17) veiem que la malaltia renal primària més freqüent, amb un 20,75 %, són les glomerulonefritis, que es distribueixen en tots els grups d'edat, i que són més freqüents en els grups d'edat de 40-70 (725 dels 5.456 casos i un 13,28 % del total). Les de causa desconeguda representen un 20,03% i està present en tots els grups d'edat excepte en els menors de 5 anys d'edat, i presenten una major concentració d'efectius en els grups de 50-80 anys (705 casos sobre 1.093 i un 12,93% del total). Les nefropaties vasculars, amb un 16,83 %, són molt més freqüents en els grups d'edat entre 60-80 anys i les nefropaties intersticials, amb un 12,59 %, són més freqüents en els grups d'edat entre 50-80 anys. La nefropatia diabètica com a malaltia renal primària representa un 10,80 % de tots els casos prevalents.

Taula 17

Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana. 2008 Prevalença total de malalts (residents i no residents a la Comunitat Valenciana)

Distribució per malaltia renal primària i grups d'edat

Grups d’edat

Glomer. Pielonefr. M. poliq. Hereditàries N. vasc. N. diab. N. sistem. Altres No

coneguda Total

Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. %

< 5 1 0,02 2 0,04 0 0,00 7 0,13 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,02 0 0,00 11 0,20

5 - 10 2 0,04 2 0,04 0 0,00 6 0,11 0 0,00 0 0,00 1 0,02 2 0,04 1 0,02 14 0,26

10 - 15 3 0,05 6 0,11 0 0,00 7 0,13 1 0,02 0 0,00 0 0,00 0 0,00 3 0,05 20 0,37

15 - 20 17 0,31 13 0,24 0 0,00 20 0,37 2 0,04 1 0,02 5 0,09 1 0,02 1 0,02 60 1,10

20 - 30 79 1,45 59 1,08 2 0,04 45 0,82 8 0,15 11 0,20 22 0,40 6 0,11 33 0,60 265 4,86

30 - 40 162 2,97 91 1,67 27 0,49 37 0,68 36 0,66 49 0,90 28 0,51 7 0,13 79 1,45 516 9,46

40 - 50 243 4,45 109 2,00 97 1,78 38 0,70 66 1,21 68 1,25 39 0,71 11 0,20 127 2,33 798 14,63

50 - 60 292 5,35 111 2,03 166 3,04 37 0,68 127 2,33 115 2,11 31 0,57 14 0,26 182 3,34 1075 19,70

60 - 70 190 3,48 113 2,07 127 2,33 27 0,49 230 4,22 148 2,71 26 0,48 25 0,46 241 4,42 1127 20,66

70 - 80 113 2,07 113 2,07 56 1,03 22 0,40 296 5,43 147 2,69 36 0,66 26 0,48 282 5,17 1091 20,00

> 80 30 0,55 68 1,25 16 0,29 4 0,07 152 2,79 50 0,92 9 0,16 6 0,11 144 2,64 479 8,78

NO CONSTA 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

TOTAL 1132 20,75 687 12,59 491 9,00 250 4,58 918 16,83 589 10,80 197 3,61 99 1,81 1093 20,03 5456 100,00

30


Prevalença total malalts (Residents i no residents a la Comunitat Valenciana ) Distribució per malaltia renal primària

Malaltia renal primària Casos % Desconeguda 1.093 20,03 Malaltia poliquística 491 9,00 Glomerulonefritis 1.132 20,75 Hereditàries / congènites 250 4,58 Nefropatia diabètica 589 10,80 D’altres 99 1,81 Pielonefritis/ nefritis intersticial 687 12,59 Sistèmiques 197 3,61 Vasculars 918 16,83 No consta 0 0,00 Total 5.456 100,00

En observar la distribució de la prevalença per grups d'edat (taula 17) veiem que la malaltia renal primària més freqüent, amb un 20,75 %, són les glomerulonefritis, que es distribueixen en tots els grups d'edat, i que són més freqüents en els grups d'edat de 40-70 (725 dels 5.456 casos i un 13,28 % del total). Les de causa desconeguda representen un 20,03% i està present en tots els grups d'edat excepte en els menors de 5 anys d'edat, i presenten una major concentració d'efectius en els grups de 50-80 anys (705 casos sobre 1.093 i un 12,93% del total). Les nefropaties vasculars, amb un 16,83 %, són molt més freqüents en els grups d'edat entre 60-80 anys i les nefropaties intersticials, amb un 12,59 %, són més freqüents en els grups d'edat entre 50-80 anys. La nefropatia diabètica com a malaltia renal primària representa un 10,80 % de tots els casos prevalents.

TTaauullaa 1177

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088 PPrreevvaalleennççaa ttoottaall ddee mmaallaallttss ((rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa))

DDiissttrriibbuucciióó ppeerr mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa ii ggrruuppss dd''eeddaatt

Grups d’edat


coneguda Total


< 5 1 0,02 2 0,04 0 0,00 7 0,13 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,02 0 0,00 11 0,20

5 - 10 2 0,04 2 0,04 0 0,00 6 0,11 0 0,00 0 0,00 1 0,02 2 0,04 1 0,02 14 0,26

10 - 15 3 0,05 6 0,11 0 0,00 7 0,13 1 0,02 0 0,00 0 0,00 0 0,00 3 0,05 20 0,37

15 - 20 17 0,31 13 0,24 0 0,00 20 0,37 2 0,04 1 0,02 5 0,09 1 0,02 1 0,02 60 1,10

20 - 30 79 1,45 59 1,08 2 0,04 45 0,82 8 0,15 11 0,20 22 0,40 6 0,11 33 0,60 265 4,86

30 - 40 162 2,97 91 1,67 27 0,49 37 0,68 36 0,66 49 0,90 28 0,51 7 0,13 79 1,45 516 9,46

40 - 50 243 4,45 109 2,00 97 1,78 38 0,70 66 1,21 68 1,25 39 0,71 11 0,20 127 2,33 798 14,63

50 - 60 292 5,35 111 2,03 166 3,04 37 0,68 127 2,33 115 2,11 31 0,57 14 0,26 182 3,34 1075 19,70

60 - 70 190 3,48 113 2,07 127 2,33 27 0,49 230 4,22 148 2,71 26 0,48 25 0,46 241 4,42 1127 20,66

70 - 80 113 2,07 113 2,07 56 1,03 22 0,40 296 5,43 147 2,69 36 0,66 26 0,48 282 5,17 1091 20,00

> 80 30 0,55 68 1,25 16 0,29 4 0,07 152 2,79 50 0,92 9 0,16 6 0,11 144 2,64 479 8,78

NO CONSTA 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

TOTAL 1132 20,75 687 12,59 491 9,00 250 4,58 918 16,83 589 10,80 197 3,61 99 1,81 1093 20,03 5456 100,00

32


nefropatia diabètica amb un 16,11% (17,43 % el2007) dels nous casos. Les glomerulonefritis sesituen amb un percentatge de presentació en elsnous casos de 12,30 % (12,41 % el 2007) i lesnefropaties intersticials amb el 9,66 % (9,90 %l’any anterior). La malaltia poliquística apareix enel 7,17% dels nous casos (6,14 % el 2007) i lesd’origen sistèmic en el 3,07 % (3,49 % el 2007).

Casos nous (taula 18):

Si considerem exclusivament els casos nous, laprimera causa que apareix referenciada com amalaltia renal primària són les neuropaties vascu-lars amb el 24,01 % dels casos (24,83 % l’anyanterior), ocupa el segon lloc les N. desconegudesamb un 21,52% ( 22,45 % el 2007). Seguix la

31

Casos nous (taula 18): Si considerem exclusivament els casos nous, la primera causa que apareix referenciada com a malaltia renal primària són les neuropaties vasculars amb el 24,01 % dels casos (24,83 % l'any anterior), ocupa el segon lloc les N. desconegudes amb un 21,52% ( 22,45 % el 2007). Seguix la nefropatia diabètica amb un 16,11% (17,43 % el 2007) dels nous casos. Les glomerulonefritis se situen amb un percentatge de presentació en els nous casos de 12,30 % (12,41 % el 2007) i les nefropaties intersticials amb el 9,66 % (9,90 % l'any anterior). La malaltia poliquística apareix en el 7,17% dels nous casos (6,14 % el 2007) i les d'origen sistèmic en el 3,07 % (3,49 % el 2007).

TTAAUULLAA 1188

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088 IInncciiddèènncciiaa

ddiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa

Malaltia renal primària Casos % Desconeguda 147 21,52 M. poliquística 49 7,17 Glomerulonefritis 84 12,30 Hereditàries / congènites 14 2,05 Nefropatia diabètica 110 16,11 Altres 28 4,10 Pielonefritis / nefritis intersticial 66 9,66 Sistèmiques 21 3,07 Vasculars 164 24,01 No consta 0 0,00 TOTAL 683 100,00

En la distribució per grups d'edat dels nous casos segons la malaltia renal primària (taula 19) podem vore que la nefropatia vascular és més freqüent en els grups d'edat de 70-80; igual que succeïx amb la de causa desconeguda o no filiada, mentre que les sistèmiques són més freqüents en els grups d'edat entre 60 i 80 anys d'edat. La nefropatia diabètica s'observa més freqüentment en els grups d'edat entre els 60 i els 80 anys. En les glomerulonefritis els nous casos són més freqüents en els grups d'edat entre 40-70 anys, la malaltia poliquística renal és més freqüent entre els 50 i els 70 anys.

TAULA 19

Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana. 6 Incidència total malalts (residents a la Comunitat Valenciana i no residents)


Grups d’edat

Glomer. Pielon. Malaltia Poliquís. Heredit. Vascular

Nefr. diabetis Sistèm. Altres Descon. No consta

Nre. % N. % N. % N. % N. % N. % N. % N. % N. % N. % < 5 0 0,00 1 0,15 0 0,00 2 0,29 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,15 0 0,00 4 0,59

5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,15 10 - 15 0 0,00 1 0,15 0 0,00 1 0,15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,29 15 - 20 1 0,15 1 0,15 0 0,00 0 0,00 1 0,15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 3 0,44 20 - 30 2 0,29 1 0,15 0 0,00 1 0,15 1 0,15 0 0,00 2 0,29 1 0,15 1 0,15 9 1,32 30 - 40 14 2,05 4 0,59 6 0,88 1 0,15 1 0,15 3 0,44 0 0,00 3 0,44 3 0,44 35 5,12 40 - 50 17 2,49 5 0,73 7 1,02 1 0,15 5 0,73 9 1,32 1 0,15 2 0,29 7 1,02 54 7,91 50 - 60 20 2,93 10 1,46 13 1,90 0 0,00 11 1,61 26 3,81 5 0,73 4 0,59 22 3,22 111 16,25 60 - 70 14 2,05 12 1,76 12 1,76 1 0,15 33 4,83 28 4,10 6 0,88 7 1,02 32 4,69 145 21,23 70 - 80 13 1,90 20 2,93 9 1,32 5 0,73 72 10,54 30 4,39 6 0,88 9 1,32 56 8,20 220 32,21

> 80 3 0,44 11 1,61 2 0,29 1 0,15 40 5,86 14 2,05 1 0,15 1 0,15 26 3,81 99 14,49 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 84 12,30 66 9,66 49 7,17 14 2,05 164 24,01 110 16,11 21 3,07 28 4,10 147 21,52 683 100,00

33


31

Casos nous (taula 18): Si considerem exclusivament els casos nous, la primera causa que apareix referenciada com a malaltia renal primària són les neuropaties vasculars amb el 24,01 % dels casos (24,83 % l'any anterior), ocupa el segon lloc les N. desconegudes amb un 21,52% ( 22,45 % el 2007). Seguix la nefropatia diabètica amb un 16,11% (17,43 % el 2007) dels nous casos. Les glomerulonefritis se situen amb un percentatge de presentació en els nous casos de 12,30 % (12,41 % el 2007) i les nefropaties intersticials amb el 9,66 % (9,90 % l'any anterior). La malaltia poliquística apareix en el 7,17% dels nous casos (6,14 % el 2007) i les d'origen sistèmic en el 3,07 % (3,49 % el 2007).

TAULA 18

Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana. 2008 Incidència

distribució segons malaltia renal primària


En la distribució per grups d'edat dels nous casos segons la malaltia renal primària (taula 19) podem vore que la nefropatia vascular és més freqüent en els grups d'edat de 70-80; igual que succeïx amb la de causa desconeguda o no filiada, mentre que les sistèmiques són més freqüents en els grups d'edat entre 60 i 80 anys d'edat. La nefropatia diabètica s'observa més freqüentment en els grups d'edat entre els 60 i els 80 anys. En les glomerulonefritis els nous casos són més freqüents en els grups d'edat entre 40-70 anys, la malaltia poliquística renal és més freqüent entre els 50 i els 70 anys.

TTAAUULLAA 1199

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 66 IInncciiddèènncciiaa ttoottaall mmaallaallttss ((rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa ii nnoo rreessiiddeennttss))


Grups d’edat

Glomer. Pielon. Malaltia Poliquís. Heredit. Vascular

Nefr. diabetis Sistèm. Altres Descon. No consta

Nre. % N. % N. % N. % N. % N. % N. % N. % N. % N. % < 5 0 0,00 1 0,15 0 0,00 2 0,29 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,15 0 0,00 4 0,59

5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,15 10 - 15 0 0,00 1 0,15 0 0,00 1 0,15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,29 15 - 20 1 0,15 1 0,15 0 0,00 0 0,00 1 0,15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 3 0,44 20 - 30 2 0,29 1 0,15 0 0,00 1 0,15 1 0,15 0 0,00 2 0,29 1 0,15 1 0,15 9 1,32 30 - 40 14 2,05 4 0,59 6 0,88 1 0,15 1 0,15 3 0,44 0 0,00 3 0,44 3 0,44 35 5,12 40 - 50 17 2,49 5 0,73 7 1,02 1 0,15 5 0,73 9 1,32 1 0,15 2 0,29 7 1,02 54 7,91 50 - 60 20 2,93 10 1,46 13 1,90 0 0,00 11 1,61 26 3,81 5 0,73 4 0,59 22 3,22 111 16,25 60 - 70 14 2,05 12 1,76 12 1,76 1 0,15 33 4,83 28 4,10 6 0,88 7 1,02 32 4,69 145 21,23 70 - 80 13 1,90 20 2,93 9 1,32 5 0,73 72 10,54 30 4,39 6 0,88 9 1,32 56 8,20 220 32,21

> 80 3 0,44 11 1,61 2 0,29 1 0,15 40 5,86 14 2,05 1 0,15 1 0,15 26 3,81 99 14,49 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 84 12,30 66 9,66 49 7,17 14 2,05 164 24,01 110 16,11 21 3,07 28 4,10 147 21,52 683 100,00

En la distribució per grups d’edat dels nouscasos segons la malaltia renal primària (taula 19)podem vore que la nefropatia vascular és més fre-qüent en els grups d’edat de 70-80; igual que suc-ceïx amb la de causa desconeguda o no filiada,mentre que les sistèmiques són més freqüents enels grups d’edat entre 60 i 80 anys d’edat.

La nefropatia diabètica s’observa més freqüent-ment en els grups d’edat entre els 60 i els 80 anys.En les glomerulonefritis els nous casos són mésfreqüents en els grups d’edat entre 40-70 anys, lamalaltia poliquística renal és més freqüent entreels 50 i els 70 anys.

34


substitutius renals (TSR) un percentatge semblantals tres anys anteriors. El 2008 es registren 7malalts en la modalitat d’hemodiàlisi domiciliària,el que representa un 0,13 %.

I.4.5. MODALITAT DE TRACTAMENT

La modalitat de tractament predominant en eltotal de casos continua sent l’hemodiàlisi en cen-tre (taula 20) amb un 56,03 % dels tractaments

32

I.4.5. MODALITAT DE TRACTAMENT La modalitat de tractament predominant en el total de casos continua sent l'hemodiàlisi en centre (taula 20) amb un 56,03 % dels tractaments substitutius renals (TSR) un percentatge semblant als tres anys anteriors. El 2008 es registren 7 malalts en la modalitat d'hemodiàlisi domiciliària, el que representa un 0,13 %.

Taula 20

Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana. 2008 Prevalença total malalts (residents a la Comunitat Valenciana i no residents)

Distribució segons últim tractament rebut

Darrer tractament rebut Casos % Hemodiàlisi o hemofiltració a l’hospital/centre 3.057 56,03 Diàlisi peritoneal 203 3,72 Hemodiàlisi o hemofiltració domiciliària 7 0,13 Trasplantaments 2.185 40,05 Fracàs no reversible del renyó trasplantat 1 0,02 Malalt perdut per a control 1 0,02 Malalts que recobren la funció renal 2 0,04 Total 5.456 100,00

Com pot vore’s en la taula 21 la diàlisi peritoneal representa el 3,72 %, el que suposa un percentatge lleugerament inferior al de 2007 (4,35 %). El trasplantament presenta 40,05 % un percentatge superior a l'any anterior (39,75 % el 2007). Dels 32 pacients no residents en la Comunitat Valenciana (0,59 % del total de malalts) que reben tractament renal substitutiu en la nostra Comunitat, 27 ho han fet en la modalitat de trasplantament renal, 3 en hemodiàlisi i dos en diàlisi peritoneal.


PPrreevvaalleennççaa ttoottaall mmaallaallttss ((rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa)) DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss ttiippuuss ddee ttrraaccttaammeenntt ii pprroovvíínncciiaa ddee rreessiiddèènncciiaa

Prov.

HEM. HOSPITAL.

HEM. DOMICIL.

DIÀLISI PERITON. TRASPL. FRACÀS

NO CONSTA ALTRES TOTAL

Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Alacant 980 17,96 2 0,04 41 0,75 712 13,05 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1735 31,80 Castelló 428 7,84 3 0,05 29 0,53 195 3,57 0 0,00 0 0,00 0 0,00 655 12,01 Valencia 1.646 30,17 2 0,04 131 2,40 1.251 22,93 1 0,02 0 0,00 3 0,05 3.034 55,61 Altres prov. 3 0,05 0 0,00 2 0,04 27 0,49 0 0,00 0 0,00 0 0,00 32 0,59 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

TOTAL 3.057 56,03 7 0,13 203 3,72 2.185 40,05 1 0,02 0 0,00 3 0,05 5.456 100,00

Com pot vore’s en la taula 21 la diàlisi perito-neal representa el 3,72 %, el que suposa un per-centatge lleugerament inferior al de 2007 (4,35%). El trasplantament presenta 40,05 % un per-centatge superior a l’any anterior (39,75 % el2007). Dels 32 pacients no residents en la

Comunitat Valenciana (0,59 % del total demalalts) que reben tractament renal substitutiu enla nostra Comunitat, 27 ho han fet en la modalitatde trasplantament renal, 3 en hemodiàlisi i dos endiàlisi peritoneal.

32

I.4.5. MODALITAT DE TRACTAMENT La modalitat de tractament predominant en el total de casos continua sent l'hemodiàlisi en centre (taula 20) amb un 56,03 % dels tractaments substitutius renals (TSR) un percentatge semblant als tres anys anteriors. El 2008 es registren 7 malalts en la modalitat d'hemodiàlisi domiciliària, el que representa un 0,13 %.

TTaauullaa 2200

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088 PPrreevvaalleennççaa ttoottaall mmaallaallttss ((rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa ii nnoo rreessiiddeennttss))

DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss úúllttiimm ttrraaccttaammeenntt rreebbuutt


Com pot vore’s en la taula 21 la diàlisi peritoneal representa el 3,72 %, el que suposa un percentatge lleugerament inferior al de 2007 (4,35 %). El trasplantament presenta 40,05 % un percentatge superior a l'any anterior (39,75 % el 2007). Dels 32 pacients no residents en la Comunitat Valenciana (0,59 % del total de malalts) que reben tractament renal substitutiu en la nostra Comunitat, 27 ho han fet en la modalitat de trasplantament renal, 3 en hemodiàlisi i dos en diàlisi peritoneal.


Prevalença total malalts (residents i no residents a la Comunitat Valenciana) Distribució segons tipus de tractament i província de residència

Prov.

HEM. HOSPITAL.

HEM. DOMICIL.

DIÀLISI PERITON. TRASPL. FRACÀS

NO CONSTA ALTRES TOTAL

Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Alacant 980 17,96 2 0,04 41 0,75 712 13,05 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1735 31,80 Castelló 428 7,84 3 0,05 29 0,53 195 3,57 0 0,00 0 0,00 0 0,00 655 12,01 Valencia 1.646 30,17 2 0,04 131 2,40 1.251 22,93 1 0,02 0 0,00 3 0,05 3.034 55,61 Altres prov. 3 0,05 0 0,00 2 0,04 27 0,49 0 0,00 0 0,00 0 0,00 32 0,59 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

TOTAL 3.057 56,03 7 0,13 203 3,72 2.185 40,05 1 0,02 0 0,00 3 0,05 5.456 100,00

35


33

A l'analitzar la modalitat de tractament per departaments de salut (taula 22), trobem que la proporció de pacients en hemodiàlisi oscil·la entre el 70,00 % del Departament 1 i el 43,78 % del Departament 14. La diàlisi peritoneal abraça un rang entre l’11,44 % del Departament 14 al 0,00 % dels departaments 21 i 8. Els majors percentatges de malalts trasplantats per departaments són el 52,76 % del Departament 18, el Departament 21 (48,89%), el Departament 11 (47,96%) i el Departament 10 (47,83 %).

TTaauullaa 2222 RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088 PPrreevvaalleennççaa ttoottaall mmaallaallttss rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa

DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss ttiippuuss ddee ttrraaccttaammeenntt ii ddeeppaarrttaammeenntt ddee rreessiiddèènncciiaa

Departament

Hemod. hospital

Hemod. domicil.

Diàlisi

Trasplant.

Fracàs

No consta

Altres

Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % No consta 2 100,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 100,00

01 55 68,75 1 1,25 6 7,50 18 22,50 0 0,00 0 0,00 80 100,00 02 231 68,55 2 0,59 9 2,67 95 28,19 0 0,00 0 0,00 337 100,00 03 122 61,00 0 0,00 12 6,00 66 33,00 0 0,00 0 0,00 200 100,00 04 77 50,99 0 0,00 7 4,64 67 44,37 0 0,00 0 0,00 151 100,00 05* 69 57,02 0 0,00 8 6,61 44 36,36 0 0,00 0 0,00 121 100,00 06* 192 58,36 0 0,00 14 4,26 121 36,78 0 0,00 2 0,61 329 100,00 07* 86 52,44 1 0,61 9 5,49 68 41,46 0 0,00 0 0,00 164 100,00 08 44 60,27 0 0,00 0 0,00 29 39,73 0 0,00 0 0,00 73 100,00 09 156 58,87 0 0,00 6 2,26 103 38,87 0 0,00 0 0,00 265 100,00 10* 82 50,93 0 0,00 2 1,24 77 47,83 0 0,00 0 0,00 161 100,00 11 141 47,96 0 0,00 12 4,08 141 47,96 0 0,00 0 0,00 294 100,00 12 112 54,90 0 0,00 11 5,39 80 39,22 1 0,49 0 0,00 204 100,00 13 84 59,57 0 0,00 1 0,71 56 39,72 0 0,00 0 0,00 141 100,00 14 88 43,78 0 0,00 23 11,44 90 44,78 0 0,00 0 0,00 201 100,00 15 91 56,88 0 0,00 8 5,00 61 38,13 0 0,00 0 0,00 160 100,00 16 85 62,04 1 0,73 2 1,46 49 35,77 0 0,00 0 0,00 137 100,00

17** 44 56,41 0 0,00 2 2,56 32 41,03 0 0,00 0 0,00 78 100,00 18 89 44,72 0 0,00 5 2,51 105 52,76 0 0,00 0 0,00 199 100,00

19** 36 63,16 0 0,00 1 1,75 20 35,09 0 0,00 0 0,00 57 100,00 20 176 57,14 0 0,00 5 1,62 127 41,23 0 0,00 0 0,00 308 100,00 21 68 50,37 1 0,74 0 0,00 66 48,89 0 0,00 0 0,00 135 100,00 22 83 58,45 0 0,00 6 4,23 53 37,32 0 0,00 0 0,00 142 100,00

València 618 55,78 1 0,09 41 3,70 447 40,34 0 0,00 1 0,09 1.108 100,00 Alacant 223 59,15 0 0,00 11 2,92 143 37,93 0 0,00 0 0,00 377 100,00 Total 3.054 56,31 7 0,13 201 3,71 2158 39,79 1 0,02 3 0,06 5.424 100,00

* Exceptuant la ciutat de València. ** Exceptuant la ciutat d'Alacant.

A l’analitzar la modalitat de tractament perdepartaments de salut (taula 22), trobem que laproporció de pacients en hemodiàlisi oscil.la entreel 70,00 % del Departament 1 i el 43,78 % delDepartament 14.

La diàlisi peritoneal abraça un rang entre

l’11,44 % del Departament 14 al 0,00 % delsdepartaments 21 i 8.

Els majors percentatges de malalts trasplantatsper departaments són el 52,76 % del Departament18, el Departament 21 (48,89%), el Departament11 (47,96%) i el Departament 10 (47,83 %).

36


anys els que presenten nombre més gran demalalts. El trasplantament com a modalitat de trac-tament es distribueix en tots els grups d’edat peròes concentra sobretot entre els 40 i els 70 anys. Elsset malalts en hemodiàlisi domiciliària, sónmalalts majors de 50 anys.

En l’anàlisi de la modalitat de tractament pergrups d’edat (taula 23) veiem que el grup d’edatamb nombre més gran d’efectius en el tractamentd’hemodiàlisi en centre és el de 70-80 anys segu-it pel de 60-70, com ja succeïa en anys anteriors.En els malalts en DPCA són els grups de 40-80

34

TTaauullaa 2233


DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss úúllttiimm ttrraaccttaammeenntt rreebbuutt ii ggrruuppss dd''eeddaatt

Grups d’edat

Hemo. hospit.

Hemo. domicil. Diàlisi Trasplan. Fracàs No consta Altres Total


5 - 10 2 0,04 0 0,00 0 0,00 12 0,22 0 0,00 0 0,00 0 0,00 14 0,26 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 0,37 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 0,37 15 - 20 9 0,16 0 0,00 0 0,00 51 0,93 0 0,00 0 0,00 0 0,00 60 1,10 20 - 30 61 1,12 0 0,00 12 0,22 192 3,52 0 0,00 0 0,00 0 0,00 265 4,86 30 - 40 154 2,82 0 0,00 24 0,44 338 6,20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 516 9,46 40 - 50 288 5,28 0 0,00 29 0,53 481 8,82 0 0,00 0 0,00 0 0,00 798 14,63 50 - 60 457 8,38 3 0,05 50 0,92 564 10,34 1 0,02 0 0,00 0 0,00 1.075 19,70 60 - 70 668 12,24 2 0,04 37 0,68 418 7,66 0 0,00 0 0,00 2 0,04 1.127 20,66 70 - 80 956 17,52 1 0,02 34 0,62 100 1,83 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1.091 20,00

> 80 462 8,47 1 0,02 14 0,26 1 0,02 0 0,00 0 0,00 1 0,02 479 8,78 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 Total 3057 56,03 7 0,13 203 3,72 2185 40,05 1 0,02 0 0,00 3 0,05 5456 100,00

En l'anàlisi de la modalitat de tractament per grups d'edat (taula 23) veiem que el grup d'edat amb nombre més gran d'efectius en el tractament d'hemodiàlisi en centre és el de 70-80 anys seguit pel de 60-70, com ja succeïa en anys anteriors. En els malalts en DPCA són els grups de 40-80 anys els que presenten nombre més gran de malalts. El trasplantament com a modalitat de tractament es distribueix en tots els grups d'edat però es concentra sobretot entre els 40 i els 70 anys. Els set malalts en hemodiàlisi domiciliària, són malalts majors de 50 anys.

TAULA 24 Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana. 2008

Incidència Distribució segons últim tractament rebut

Darrer tractament rebut Casos % Hemodiàlisi o hemofiltració al hospital/centre 611 89,46 Diàlisi peritoneal 43 6,30 Trasplantaments 2 0,29 Fracàs no reversible del renyó trasplantat 17 2,49

Malalt recupera suficient funció dels renyons i no necessita diàlisi 10 1,46

Total 683 100,00

Els casos nous de 2008 que han iniciat tractament renal substitutiu (taula 24) en la seua major part han fet hemodiàlisi en centre (89,46 % d'ells) percentatge semblant al de 2007 (88,42 %). El 6,30 % dels casos es van incorporar a diàlisi peritoneal contínua amb una disminució percentual d’1,79 % al 2007 que va ser de 8,09 %. Enguany, al 2,49 % dels casos incidents se’ls havia fet un trasplantament renal a final d'any (2,79 % el 2007). Deu casos incidents (1,46 %) van recuperar la funció renal al final d'any.

34

Taula 23


Distribució segons últim tractament rebut i grups d'edat

Grups d’edat

Hemo. hospit.

Hemo. domicil. Diàlisi Trasplan. Fracàs No consta Altres Total


5 - 10 2 0,04 0 0,00 0 0,00 12 0,22 0 0,00 0 0,00 0 0,00 14 0,26 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 0,37 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 0,37 15 - 20 9 0,16 0 0,00 0 0,00 51 0,93 0 0,00 0 0,00 0 0,00 60 1,10 20 - 30 61 1,12 0 0,00 12 0,22 192 3,52 0 0,00 0 0,00 0 0,00 265 4,86 30 - 40 154 2,82 0 0,00 24 0,44 338 6,20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 516 9,46 40 - 50 288 5,28 0 0,00 29 0,53 481 8,82 0 0,00 0 0,00 0 0,00 798 14,63 50 - 60 457 8,38 3 0,05 50 0,92 564 10,34 1 0,02 0 0,00 0 0,00 1.075 19,70 60 - 70 668 12,24 2 0,04 37 0,68 418 7,66 0 0,00 0 0,00 2 0,04 1.127 20,66 70 - 80 956 17,52 1 0,02 34 0,62 100 1,83 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1.091 20,00

> 80 462 8,47 1 0,02 14 0,26 1 0,02 0 0,00 0 0,00 1 0,02 479 8,78 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 Total 3057 56,03 7 0,13 203 3,72 2185 40,05 1 0,02 0 0,00 3 0,05 5456 100,00

En l'anàlisi de la modalitat de tractament per grups d'edat (taula 23) veiem que el grup d'edat amb nombre més gran d'efectius en el tractament d'hemodiàlisi en centre és el de 70-80 anys seguit pel de 60-70, com ja succeïa en anys anteriors. En els malalts en DPCA són els grups de 40-80 anys els que presenten nombre més gran de malalts. El trasplantament com a modalitat de tractament es distribueix en tots els grups d'edat però es concentra sobretot entre els 40 i els 70 anys. Els set malalts en hemodiàlisi domiciliària, són malalts majors de 50 anys.


IInncciiddèènncciiaa DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss úúllttiimm ttrraaccttaammeenntt rreebbuutt



Total 683 100,00

Els casos nous de 2008 que han iniciat tractament renal substitutiu (taula 24) en la seua major part han fet hemodiàlisi en centre (89,46 % d'ells) percentatge semblant al de 2007 (88,42 %). El 6,30 % dels casos es van incorporar a diàlisi peritoneal contínua amb una disminució percentual d’1,79 % al 2007 que va ser de 8,09 %. Enguany, al 2,49 % dels casos incidents se’ls havia fet un trasplantament renal a final d'any (2,79 % el 2007). Deu casos incidents (1,46 %) van recuperar la funció renal al final d'any.

Els casos nous de 2008 que han iniciat tracta-ment renal substitutiu (taula 24) en la seua majorpart han fet hemodiàlisi en centre (89,46 % d’ells)percentatge semblant al de 2007 (88,42 %). El6,30 % dels casos es van incorporar a diàlisi peri-toneal contínua amb una disminució percentual

d’1,79 % al 2007 que va ser de 8,09 %. Enguany,al 2,49 % dels casos incidents se’ls havia fet untrasplantament renal a final d’any (2,79 % el2007). Deu casos incidents (1,46 %) van recupe-rar la funció renal al final d’any.

37


que el 2008 han rebut un trasplantament renalestan concentrats en el grup de 30-40 anys (5 dels17 casos). En algun moment de l’any 2008 hanestat en tractament amb DP (taula 26) un total de774 malalts, dels que 571 han finalitzat l’any enun altre tipus de tractament (157 en hemodiàlisi i414 en trasplantament) i 203 han continuat entractament de DP.

En la distribució per grups d’edat dels malaltsincidents segons el tipus de tractament renal sub-stitutiu rebut (taula 25) a hemodiàlisi en centres’han incorporat amb més freqüència pacientsmajors de 50 anys; estes edats representen el78,18 % dels casos nous registrats. En els pacientsincorporats a diàlisi peritoneal el grup d’edat mésnombrós és el de 40-80 anys. Els casos incidents

35


IInncciiddèènncciiaa DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss úúllttiimm ttrraaccttaammeenntt rreebbuutt ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups d’edat

Hemodiàlisi hospital

Hemodiàlisi domicil. Diàlisi Trasplantament Fracàs

No consta Altres Total

Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. %

< 5 0 0,00 0 0,00 2 0,29 2 0,29 0 0,00 0 0,00 0 0,00 4 0,59 5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,15

10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,29 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,29 15 - 20 2 0,29 0 0,00 0 0,00 1 0,15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 3 0,44 20 - 30 6 0,88 0 0,00 3 0,44 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 9 1,32 30 - 40 26 3,81 0 0,00 4 0,59 5 0,73 0 0,00 0 0,00 0 0,00 35 5,12 40 - 50 43 6,30 0 0,00 8 1,17 1 0,15 0 0,00 0 0,00 2 0,29 54 7,91 50 - 60 97 14,20 1 0,15 9 1,32 2 0,29 0 0,00 0 0,00 2 0,29 111 16,25 60 - 70 131 19,18 1 0,15 8 1,17 3 0,44 0 0,00 0 0,00 2 0,29 145 21,23 70 - 80 209 30,60 0 0,00 8 1,17 0 0,00 0 0,00 0 0,00 3 0,44 220 32,21

> 80 97 14,20 0 0,00 1 0,15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,15 99 14,49

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 611 89,46 2 0,29 43 6,30 17 2,49 0 0,00 0 0,00 10 1,46 683 100,00

En la distribució per grups d'edat dels malalts incidents segons el tipus de tractament renal substitutiu rebut (taula 25) a hemodiàlisi en centre s'han incorporat amb més freqüència pacients majors de 50 anys; estes edats representen el 78,18 % dels casos nous registrats. En els pacients incorporats a diàlisi peritoneal el grup d'edat més nombrós és el de 40-80 anys. Els casos incidents que el 2008 han rebut un trasplantament renal estan concentrats en el grup de 30-40 anys (5 dels 17 casos). En algun moment de l'any 2008 han estat en tractament amb DP (taula 26) un total de 774 malalts, dels que 571 han finalitzat l'any en un altre tipus de tractament (157 en hemodiàlisi i 414 en trasplantament) i 203 han continuat en tractament de DP.


Tipus de tractament: diàlisi peritoneal Trànsit per la tècnica el 2008. Distribució per grups d’edat

Grup d’edat Hemodiàlisi Diàlisi perit. Trasplantament Total

< 5 0 3 7 10 5 - 10 1 0 7 8

10 - 15 0 0 6 6 15 - 20 1 0 5 6 20 - 30 7 12 46 65 30 - 40 16 24 85 125 40 - 50 30 29 102 161 50 - 60 32 50 81 163 60 - 70 36 37 57 130 70 - 80 25 34 18 77

> 80 9 14 0 23 No consta 0 0 0 0

Total 157 203 414 774


Incidència Distribució segons últim tractament rebut i grups

En la distribució per grups d'edat dels malalts incidents segons el tipus de tractament renal substitutiu rebut (taula 25) a hemodiàlisi en centre s'han incorporat amb més freqüència pacients majors de 50 anys; estes edats representen el 78,18 % dels casos nous registrats. En els pacients incorporats a diàlisi peritoneal el grup d'edat més nombrós és el de 40-80 anys. Els casos incidents que el 2008 han rebut un trasplantament renal estan concentrats en el grup de 30-40 anys (5 dels 17 casos). En algun moment de l'any 2008 han estat en tractament amb DP (taula 26) un total de 774 malalts, dels que 571 han finalitzat l'any en un altre tipus de tractament (157 en hemodiàlisi i 414 en trasplantament) i 203 han continuat en tractament de DP.


Tipus de tractament: diàlisi peritoneal Trànsit per la tècnica el 2008. Distribució per grups

Hemodiàlisi Diàlisi perit. Trasplantament Total < 5 0 3 7 10

5 - 10 1 0 7 8 10 - 15 0 0 6 6 15 - 20 1 0 5 6 20 - 30 7 12 46 65 30 - 40 16 24 85 125 40 - 50 30 29 102 161 50 - 60 32 50 81 163 60 - 70 36 37 57 130 70 - 80 25 34 18 77

> 80 9 14 0 23 No consta 0 0 0 0

Total 157 203 414 774

38


i Alacant, que són les que més centres de diàlisitenen, reben malalts d’un gran nombre de depar-taments i concretament del 4, 5, 6, 7, 9, i 11 en elcas dels centres de la ciutat de València; i del17,18, 19, i 20 en els centres de la ciutatd’Alacant.

En la taula 27 es presenta la distribució delsmalalts segons el seu departament de residènciaenfront del departament de salut a què acudeix ahemodiàlisi, la qual cosa ens indica sobre l’ade-quació necessitat/oferta assistencial. Igual com enanys anteriors, succeïx que les ciutats de València

Els departaments amb major adequació entreoferta i necessitats són:

El departament 12: té 112 malalts necessitatsd’hemodiàlisi i en dialisa el 96,43 % .

El departament ciutat Alacant: té 223 malaltsresidents dels quals dialisa el 96,41 %.

El departament 15: 91 malalts residents i endialisa el 95,6 %.

El departament 16: on dels 85 malalts necessi-tats d’hemodiàlisi resident en el departament, el94,12 % reben tractament en la mateixa ciutat.

36

En la taula 27 es presenta la distribució dels malalts segons el seu departament de residència enfront del departament de salut a què acudeix a hemodiàlisi, la qual cosa ens indica sobre l'adequació necessitat/oferta assistencial. Igual com en anys anteriors, succeïx que les ciutats de València i Alacant, que són les que més centres de diàlisi tenen, reben malalts d'un gran nombre de departaments i concretament del 4, 5, 6, 7, 9, i 11 en el cas dels centres de la ciutat de València; i del 17,18, 19, i 20 en els centres de la ciutat d'Alacant.

TTaauullaa 2277 RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088 DDiissttrriibbuucciióó ppeerr ddeeppaarrttaammeenntt ddee rreessiiddèènncciiaa ii ddeeppaarrttaammeenntt oonn

aaccuuddiixx aa hheemmooddiiààlliissii

Dept.

Departament on acudix a hemodialisi

1 2 3 4 5* 6* 7* 8 9 10* 11 12 13 14 15 16 17** 18 19** 20 21 22 Val. Ala. Tot. % 1 37 17 1 0 0 55 67,27

2 3 209 15 1 3 0 231 90,48

3 9 108 5 0 122 88,52

4 16 44 1 16 0 77 57,14

5* 2 2 65 0 69 0,00

6* 149 1 3 1 1 37 0 192 77,60

7* 6 4 12 64 0 86 0,00

8 1 36 2 5 0 44 81,82

9 2 127 27 0 156 81,41

10* 1 1 11 1 1 1 66 0 82 0,00

11 1 1 124 1 2 12 0 141 87,94

12 3 108 1 0 0 112 96,43

13 1 1 77 1 1 1 2 84 91,67

14 1 1 1 79 1 5 0 88 89,77

15 87 0 4 91 95,60

16 80 1 1 0 3 85 94,12

17** 1 1 1 0 41 44 0,00

18 1 74 1 0 13 89 83,15

19** 1 0 35 36 0,00

20 154 2 0 20 176 87,50

21 1 1 3 53 7 0 3 68 77,94

22 1 1 4 69 0 8 83 83,13

VAL 2 1 2 31 2 8 5 4 1 562 0 618 90,94

ALA 1 1 4 1 1 0 215 223 96,41

TOT 40 237 141 48 0 194 0 46 165 0 136 116 79 82 91 83 0 77 0 164 62 79 868 344 3052 100,00

* Excepte la ciutat de València. ** Excepte la ciutat d'Alacant .

Els departaments amb major adequació entre oferta i necessitats són:

El departament 12: té 112 malalts necessitats d'hemodiàlisi i en dialisa el 96,43 % . El departament ciutat Alacant: té 223 malalts residents dels quals dialisa el 96,41 %. El departament 15: 91 malalts residents i en dialisa el 95,6 %. El departament 16: on dels 85 malalts necessitats d'hemodiàlisi resident en el

departament, el 94,12 % reben tractament en la mateixa ciutat.

39


amb un 100 % d’adequació entre oferta i deman-da, en la qual tots els pacients en la modalitat deDPCA residents hi reben el tractament. I ambbaixa adequació els departaments 4, 5, 6, 7, 8, 9,10, 16, 17, 19, 20 i 21.

La distribució dels malalts segons el seu depar-tament de residència davant del departament desalut on reben el tractament de DP s’exposa en lataula 28, en la qual podem vore que el departa-ment 2, 13, 14 i les ciutats de València i Alacant

37

La distribució dels malalts segons el seu departament de residència davant del departament de salut on reben el tractament de DP s'exposa en la taula 28, en la qual podem vore que el departament 2, 13, 14 i les ciutats de València i Alacant amb un 100 % d'adequació entre oferta i demanda, en la qual tots els pacients en la modalitat de DPCA residents hi reben el tractament. I amb baixa adequació els departaments 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 16, 17, 19, 20 i 21.


aaccuuddiixx aa ddiiààlliissii ppeerriittoonneeaall

Departament on acudix a CAPD Dept. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 Val. Ala. Tot.

1 4 1 1 0 6 2 9 0 0 9 3 12 0 0 12 4 7 0 7 5* 8 0 8 6* 14 0 14 7* 9 0 9 8 0 0 0 9 6 0 6

10* 2 0 2 11 9 3 0 12 12 1 10 0 0 11 13 1 0 0 1 14 23 0 0 23 15 7 1 0 8 16 0 2 2

17** 0 2 2 18 3 0 2 5

19** 0 1 1 20 0 5 5 21 0 0 0 22 3 0 3 6

Ala. 0 11 11 Val. 41 0 41

Total 0 25 0 0 0 0 0 0 0 0 10 10 1 23 8 0 0 3 0 0 0 3 92 26 201

* Exceptuant la ciutat de València. ** Exceptuant la ciutat d'Alacant .

40


194, amb la qual cosa la taxa de trasplantats és de38,57 pmp (taula 29), taxa inferior a la de l’anyanterior en el qual va haver-hi 194 malalts tras-plantats de la nostra Comunitat amb una taxa de45,85 pmp.

I.4.6. TRASPLANTAMENTS:

S’han comunicat al Registre de Malalts Renalsun total de 198 malalts trasplantats el 2008, delsquals eren residents a la Comunitat Valenciana

Els departaments de salut que presenten unamajor taxa pmp de malalts trasplantats el 2008

són el 04 (72,94 pmp) i el 09 (60,19pmp) i els quemenor taxa presenten són l’1 i el 19**(0,00 pmp).

38

I.4.6. TRASPLANTAMENTS: S'han comunicat al Registre de Malalts Renals un total de 198 malalts trasplantats el 2008, dels quals eren residents a la Comunitat Valenciana 194, amb la qual cosa la taxa de trasplantats és de 38,57 pmp (taula 29), taxa inferior a la de l'any anterior en el qual va haver-hi 194 malalts trasplantats de la nostra Comunitat amb una taxa de 45,85 pmp. TTaaxxaa ddee mmaallaallttss ttrraassppllaannttaattss ((ppmmpp))::

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

43,92 42,59 44,14 46,97 43,8 43,47 37,65 45,85 38,57


Malalts trasplantats el 2008 (només residents a la Comunitat Valenciana) Distribució per departaments de residència

Homes Dones Total

Departament Nombre Taxa pmp Nombre Departament Nombre Taxa pmp No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

01 0 0,00 0 0,00 0 0,00 02 6 42,00 3 21,19 9 31,64 03 4 42,72 0 0,00 4 21,54 04 9 118,96 2 26,61 11 72,94 05* 1 18,97 1 18,75 2 18,86 06* 6 39,02 4 26,38 10 32,74 07* 3 41,21 2 27,56 5 34,40 08 2 75,39 0 0,00 2 38,35 09 10 85,30 4 34,67 14 60,19 10* 4 63,49 3 47,91 7 55,72 11 6 46,25 4 30,73 10 38,47 12 4 41,77 3 32,31 7 37,12 13 8 80,59 1 10,29 9 45,82 14 3 29,12 3 29,59 6 29,35 15 5 72,53 2 28,35 7 50,19 16 1 10,54 2 21,55 3 15,98

17** 0 0,00 1 23,89 1 12,01 18 2 18,32 4 36,59 6 27,46

19** 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 7 48,35 5 34,97 12 41,70 21 4 40,81 3 31,64 7 36,30 22 6 61,46 3 32,33 9 47,27

València 26 66,91 10 23,89 36 44,60 Alacant 13 80,44 4 23,51 17 51,24 Total 130 51,83 64 25,39 194 38,57


Els departaments de salut que presenten una major taxa pmp de malalts trasplantats el 2008 són el 04 (72,94 pmp) i el 09 (60,19pmp) i els que menor taxa presenten són l'1 i el 19**(0,00 pmp).

38

I.4.6. TRASPLANTAMENTS: S'han comunicat al Registre de Malalts Renals un total de 198 malalts trasplantats el 2008, dels quals eren residents a la Comunitat Valenciana 194, amb la qual cosa la taxa de trasplantats és de 38,57 pmp (taula 29), taxa inferior a la de l'any anterior en el qual va haver-hi 194 malalts trasplantats de la nostra Comunitat amb una taxa de 45,85 pmp. Taxa de malalts trasplantats (pmp):

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

43,92 42,59 44,14 46,97 43,8 43,47 37,65 45,85 38,57


MMaallaallttss ttrraassppllaannttaattss eell 22000088 ((nnoommééss rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa)) DDiissttrriibbuucciióó ppeerr ddeeppaarrttaammeennttss ddee rreessiiddèènncciiaa

Homes Dones Total


01 0 0,00 0 0,00 0 0,00 02 6 42,00 3 21,19 9 31,64 03 4 42,72 0 0,00 4 21,54 04 9 118,96 2 26,61 11 72,94 05* 1 18,97 1 18,75 2 18,86 06* 6 39,02 4 26,38 10 32,74 07* 3 41,21 2 27,56 5 34,40 08 2 75,39 0 0,00 2 38,35 09 10 85,30 4 34,67 14 60,19 10* 4 63,49 3 47,91 7 55,72 11 6 46,25 4 30,73 10 38,47 12 4 41,77 3 32,31 7 37,12 13 8 80,59 1 10,29 9 45,82 14 3 29,12 3 29,59 6 29,35 15 5 72,53 2 28,35 7 50,19 16 1 10,54 2 21,55 3 15,98

17** 0 0,00 1 23,89 1 12,01 18 2 18,32 4 36,59 6 27,46

19** 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 7 48,35 5 34,97 12 41,70 21 4 40,81 3 31,64 7 36,30 22 6 61,46 3 32,33 9 47,27



Els departaments de salut que presenten una major taxa pmp de malalts trasplantats el 2008 són el 04 (72,94 pmp) i el 09 (60,19pmp) i els que menor taxa presenten són l'1 i el 19**(0,00 pmp).

41


el masculí en tots els grups d’edat menys els com-presos entre 10-15 anys, en què hi ha igualtat. Elstrasplantaments en el sexe masculí suposen el 67,17% i el 32,83 % en el de dones.

Respecte a la situació vital dels malalts trasplan-tats (taula 31) podem ressenyar que el 2008 hanmort 2 malalts dels 198 trasplantats en el mateixany, el que representa un percentatge de l’1,01 %, iinferior al 2007 (3,13 %).

La major part dels malalts trasplantats a laComunitat Valenciana el 2008 (taula 30) són perso-nes compreses entre 30 i 70 anys i el grup d’edatmés freqüent és el de 40-50 anys amb el 25,25 %dels casos (el 2007 va ser el mateix grup el de majorpercentatge amb 24,78 %). El percentatge de malaltsde 60-70 anys trasplantats el 2008 és del 21,72 %.Els malalts trasplantats menors de 15 anys (onzemalalts) suposen el 5,56 %. El sexe predominant és

39


MMaallaallttss ttrraassppllaannttaattss eell 22000088 ((rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss)) DDiissttrriibbuucciióó ppeerr ggrruuppss dd’eeddaatt ii sseexxee

grup d’edat Homes Dones Total

Nombre % Nombre % Nombre % < 5 4 2,02 2 1,01 6 3,03

5 - 10 1 0,51 0 0,00 1 0,51 10 - 15 2 1,01 2 1,01 4 2,02 15 - 20 4 2,02 0 0,00 4 2,02 20 - 30 9 4,55 5 2,53 14 7,07 30 - 40 20 10,10 11 5,56 31 15,66 40 - 50 34 17,17 16 8,08 50 25,25 50 - 60 21 10,61 12 6,06 33 16,67 60 - 70 29 14,65 14 7,07 43 21,72 70 - 80 9 4,55 3 1,52 12 6,06

> 80 0 0,00 0 0,00 0 0,00 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 133 67,17 65 32,83 198 100,00

La major part dels malalts trasplantats a la Comunitat Valenciana el 2008 (taula 30) són persones compreses entre 30 i 70 anys i el grup d'edat més freqüent és el de 40-50 anys amb el 25,25 % dels casos (el 2007 va ser el mateix grup el de major percentatge amb 24,78 %). El percentatge de malalts de 60-70 anys trasplantats el 2008 és del 21,72 %. Els malalts trasplantats menors de 15 anys (onze malalts) suposen el 5,56 %. El sexe predominant és el masculí en tots els grups d'edat menys els compresos entre 10-15 anys, en què hi ha igualtat. Els trasplantaments en el sexe masculí suposen el 67,17 % i el 32,83 % en el de dones. Respecte a la situació vital dels malalts trasplantats (taula 31) podem ressenyar que el 2008 han mort 2 malalts dels 198 trasplantats en el mateix any, el que representa un percentatge de l'1,01 %, i inferior al 2007 (3,13 %).

TAULA 31

Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana. 2008 Malalts trasplantats el 2008

Distribució per situació vital i edat

Grup d’edat Malalts Percentatge < 5 0 0,00

5 - 10 0 0,00 10 - 15 0 0,00 15 - 20 0 0,00 20 - 30 0 0,00 30 - 40 1 50,00 40 - 50 1 50,00 50 - 60 0 0,00 60 - 70 0 0,00 70 - 80 0 0,00

> 80 0 0,00 No consta 0 0,00

Total 2 100,00

39


Malalts trasplantats el 2008 (residents i no residents) Distribució per grups d’edat i sexe



5 - 10 1 0,51 0 0,00 1 0,51 10 - 15 2 1,01 2 1,01 4 2,02 15 - 20 4 2,02 0 0,00 4 2,02 20 - 30 9 4,55 5 2,53 14 7,07 30 - 40 20 10,10 11 5,56 31 15,66 40 - 50 34 17,17 16 8,08 50 25,25 50 - 60 21 10,61 12 6,06 33 16,67 60 - 70 29 14,65 14 7,07 43 21,72 70 - 80 9 4,55 3 1,52 12 6,06

> 80 0 0,00 0 0,00 0 0,00 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 133 67,17 65 32,83 198 100,00

La major part dels malalts trasplantats a la Comunitat Valenciana el 2008 (taula 30) són persones compreses entre 30 i 70 anys i el grup d'edat més freqüent és el de 40-50 anys amb el 25,25 % dels casos (el 2007 va ser el mateix grup el de major percentatge amb 24,78 %). El percentatge de malalts de 60-70 anys trasplantats el 2008 és del 21,72 %. Els malalts trasplantats menors de 15 anys (onze malalts) suposen el 5,56 %. El sexe predominant és el masculí en tots els grups d'edat menys els compresos entre 10-15 anys, en què hi ha igualtat. Els trasplantaments en el sexe masculí suposen el 67,17 % i el 32,83 % en el de dones. Respecte a la situació vital dels malalts trasplantats (taula 31) podem ressenyar que el 2008 han mort 2 malalts dels 198 trasplantats en el mateix any, el que representa un percentatge de l'1,01 %, i inferior al 2007 (3,13 %).

TTAAUULLAA 3311

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088 MMaallaallttss ttrraassppllaannttaattss eell 22000088

DDiissttrriibbuucciióó ppeerr ssiittuuaacciióó vviittaall ii eeddaatt


5 - 10 0 0,00 10 - 15 0 0,00 15 - 20 0 0,00 20 - 30 0 0,00 30 - 40 1 50,00 40 - 50 1 50,00 50 - 60 0 0,00 60 - 70 0 0,00 70 - 80 0 0,00

> 80 0 0,00 No consta 0 0,00

Total 2 100,00

42


renal desconeguda o no filiada amb un 18,18 %dels casos trasplantats (17,39 % el 2007) i lanefropatia diabètica es duplica respecte a l’anyanterior amb un 14,14 % (6,96 % el 2007). Lamalaltia poliquística ha suposat el 9,09 % ambuna disminució important respecte a l’any anterior(16,09 %). Les nefritis intersticials, amb l’11,11 %dels casos (12,61 % el 2007) i les nefropaties vas-culars amb l’11,11 % (10,43 % el 2007) amb pro-porcions semblants respecte a l’any anterior.

Quant a la pèrdua de l’empelt (taula 32) es vaproduir en el 5,05 % dels malalts trasplantats en elmateix any natural en què es va fer el trasplanta-ment, semblant respecte al 2007, en el qual hihagué un 5,65 % de rebutjos de l’empelt.

La malaltia renal primària més freqüent decla-rada en els 50 malalts trasplantats (taula 33) és laglomerulonefritis amb un 23,23 % dels casos tras-plantats (23,48 % el 2007) seguida de la malaltia

40

TTaauullaa 3322


sseeggoonnss ffrraaccààss ddeell ttrraassppllaannttaammeenntt ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups

d’edat

Fracàs del trasplantament No Sí Total

Nombre % (C) % (F) Nombre % (C) % (F) Nombre % (C) < 5 6 3,19 100,00 0 0,00 0,00 6 3,03

5 - 10 1 0,53 100,00 0 0,00 0,00 1 0,51 10 - 15 4 2,13 100,00 0 0,00 0,00 4 2,02 15 - 20 4 2,13 100,00 0 0,00 0,00 4 2,02 20 - 30 14 7,45 100,00 0 0,00 0,00 14 7,07 30 - 40 31 16,49 100,00 0 0,00 0,00 31 15,66 40 - 50 47 25,00 94,00 3 30,00 6,00 50 25,25 50 - 60 29 15,43 87,88 4 40,00 12,12 33 16,67 60 - 70 40 21,28 93,02 3 30,00 6,98 43 21,72 70 - 80 12 6,38 100,00 0 0,00 0,00 12 6,06

> 80 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 No consta 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00

TOTAL 188 100,00 94,95 10 100,00 5,05 198 100,00 (F): fila ; (C): columna


MMaallaallttss ttrraassppllaannttaattss eell 22000088 DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa

Malaltia renal primària Malalts Percentatge Glomerulonefritis 46 23,23 Pielonefritis / Nefritis intersticial 22 11,11 Malaltia poliquística 18 9,09 Hereditàries / congènites 19 9,60 Vasculars 22 11,11 Nefropatia diabètica 28 14,14 Sistèmiques 5 2,53 Altres 2 1,01 Desconeguda 36 18,18 Glomerulonefritis 0 0,00 Total 198 100,00

Quant a la pèrdua de l'empelt (taula 32) es va produir en el 5,05 % dels malalts trasplantats en el mateix any natural en què es va fer el trasplantament, semblant respecte al 2007, en el qual hi hagué un 5,65 % de rebutjos de l'empelt. La malaltia renal primària més freqüent declarada en els 50 malalts trasplantats (taula 33) és la glomerulonefritis amb un 23,23 % dels casos trasplantats (23,48 % el 2007) seguida de la malaltia renal desconeguda o no filiada amb un 18,18 % dels casos trasplantats (17,39 % el 2007) i la nefropatia diabètica es duplica respecte a l'any anterior amb un 14,14 % (6,96 % el 2007). La malaltia poliquística ha suposat el 9,09 % amb una disminució important respecte a l'any anterior (16,09 %). Les nefritis intersticials, amb l’11,11 % dels casos (12,61 % el 2007) i les nefropaties vasculars amb l’11,11 % (10,43 % el 2007) amb proporcions semblants respecte a l'any anterior.

43


no determinada amb 28,63 % (26,03 % el 2007), lescardíaques amb un 18,38 % ( 20,47 % el 2007), lesinfeccioses amb un 12,77 % (15,08 % el 2007), i percàncer amb un 7,16 % (9,16 % el 2007).

Les morts degudes a causes psicològi-ques/socials amb el 6,19 % (3,77 % el 2007) hanaugmentat respecte a l’any anterior. Hi ha hagutdos casos de mort sobtada (0,39%), mentre que el2007 no n’hi hagué cap.

I.4.7. MORTALITAT:

El nombre total de malalts morts amb tracta-ment renal substitutiu durant 2008 va ser de 517,nombre inferior als 557 de 2007. La letalitat delsmalalts renals ha sigut del 9,51%, superior a la de2007 (10,42 %).

Les causes de mortalitat més freqüents el 2008en el nostre registre (taula 34) han sigut: les de causa

41

TTaauullaa 3344

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088 MMoorrttss eell 22000088.. DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss ccaauussaa ddee mmoorrtt

Causa de mort Casos % Càncer 4 0,77 Cardíaca 37 7,16 Gastrointestinal 95 18,38 Hepàtica 19 3,68 Infecciosa 8 1,55 Mort sobtada 66 12,77 No determinada 2 0,39 Psicològica / social 148 28,63 Diversos 32 6,19 Vascular 53 10,25 No consta 53 10,25 Càncer 0 0,00 Total 517(*) 100,00

(*) 516 èxitus a la Comunitat Valenciana. Un èxitus en altres comunitats autònomes. I.4.7. MORTALITAT: El nombre total de malalts morts amb tractament renal substitutiu durant 2008 va ser de 517, nombre inferior als 557 de 2007. La letalitat dels malalts renals ha sigut del 9,51%, superior a la de 2007 (10,42 %). Les causes de mortalitat més freqüents el 2008 en el nostre registre (taula 34) han sigut: les de causa no determinada amb 28,63 % (26,03 % el 2007), les cardíaques amb un 18,38 % ( 20,47 % el 2007), les infeccioses amb un 12,77 % (15,08 % el 2007), i per càncer amb un 7,16 % (9,16 % el 2007). Les morts degudes a causes psicològiques/socials amb el 6,19 % (3,77 % el 2007) han augmentat respecte a l'any anterior. Hi ha hagut dos casos de mort sobtada (0,39%), mentre que el 2007 no n’hi hagué cap.


Morts el 2008 Distribució per edat i sexe

Grup d’edat

Homes

Dones

Total

Casos % Casos Casos % < 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00

5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 - 30 1 0,19 0 0,00 1 0,19 30 - 40 3 0,58 5 0,97 8 1,55 40 - 50 11 2,13 1 0,19 12 2,32 50 - 60 28 5,42 19 3,68 47 9,09 60 - 70 75 14,51 25 4,84 100 19,34 70 - 80 123 23,79 61 11,80 184 35,59

> 80 85 16,44 80 15,47 165 31,91 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 326 63,06 191 36,94 517 100,00

41

Taula 34

Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana. 2008 Morts el 2008. Distribució segons causa de mort

Causa de mort Casos % Càncer 4 0,77 Cardíaca 37 7,16 Gastrointestinal 95 18,38 Hepàtica 19 3,68 Infecciosa 8 1,55 Mort sobtada 66 12,77 No determinada 2 0,39 Psicològica / social 148 28,63 Diversos 32 6,19 Vascular 53 10,25 No consta 53 10,25 Càncer 0 0,00 Total 517(*) 100,00

(*) 516 èxitus a la Comunitat Valenciana. Un èxitus en altres comunitats autònomes. I.4.7. MORTALITAT: El nombre total de malalts morts amb tractament renal substitutiu durant 2008 va ser de 517, nombre inferior als 557 de 2007. La letalitat dels malalts renals ha sigut del 9,51%, superior a la de 2007 (10,42 %). Les causes de mortalitat més freqüents el 2008 en el nostre registre (taula 34) han sigut: les de causa no determinada amb 28,63 % (26,03 % el 2007), les cardíaques amb un 18,38 % ( 20,47 % el 2007), les infeccioses amb un 12,77 % (15,08 % el 2007), i per càncer amb un 7,16 % (9,16 % el 2007). Les morts degudes a causes psicològiques/socials amb el 6,19 % (3,77 % el 2007) han augmentat respecte a l'any anterior. Hi ha hagut dos casos de mort sobtada (0,39%), mentre que el 2007 no n’hi hagué cap.


MMoorrttss eell 22000088 DDiissttrriibbuucciióó ppeerr eeddaatt ii sseexxee

Grup d’edat

Homes

Dones

Total


5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 - 30 1 0,19 0 0,00 1 0,19 30 - 40 3 0,58 5 0,97 8 1,55 40 - 50 11 2,13 1 0,19 12 2,32 50 - 60 28 5,42 19 3,68 47 9,09 60 - 70 75 14,51 25 4,84 100 19,34 70 - 80 123 23,79 61 11,80 184 35,59

> 80 85 16,44 80 15,47 165 31,91 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 326 63,06 191 36,94 517 100,00

44


qüent és el de 70-80 anys d’edat, i en el sexefemení el grup d’edat amb més morts és el demajors de 80 anys. La letalitat va augmentant enfunció de l’edat i destaca, com en anys anteriors,que no hi ha cap mort en menors de vint anys.

El grup d’edat que presenta nombre més grande malalts morts en tractament renal substitutiu(taula 35) és el grup de 70-80 anys seguit del delsmajors de 80 anys i del de 60-70 anys, situaciósemblant a la dels sis últims anys. Per sexes, obser-vem que en el sexe masculí el grup d’edat més fre-

42

El grup d'edat que presenta nombre més gran de malalts morts en tractament renal substitutiu (taula 35) és el grup de 70-80 anys seguit del dels majors de 80 anys i del de 60-70 anys, situació semblant a la dels sis últims anys. Per sexes, observem que en el sexe masculí el grup d'edat més freqüent és el de 70-80 anys d'edat, i en el sexe femení el grup d'edat amb més morts és el de majors de 80 anys. La letalitat va augmentant en funció de l'edat i destaca, com en anys anteriors, que no hi ha cap mort en menors de vint anys.


MMoorrttss eell 22000088 DDiissttrriibbuucciióó ppeerr mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa

Malaltia renal primaria Casos % Desconeguda 142 27,47 Malaltia poliquística 30 5,80 Glomerulonefritis 55 10,64 Hereditàries / congènites 8 1,55 Nefropatia diabètica 79 15,28 Altres 15 2,90 Pielonefritis / nefritis intersticial 50 9,67 Sistèmiques 15 2,90 Vasculars 123 23,79 No consta 0 0,00 Total 517 100,00

La malaltia renal primària més freqüent entre els morts el 2008 (taula 36) ha sigut la malaltia renal desconeguda o no filiada amb el 27,47 % dels casos morts (22,98 % el 2007) seguida de les nefritis vasculars, amb el 23,79 % dels casos morts (21,01 % el 2007) i per la nefropatia diabètica que ha suposat el 15,28 % (18,85% el 2007). Les glomerulonefritis han representat el 10,64 % de les morts (9,87 % el 2007) mentre que les pielonefritis/nefritis intersticials han suposat el 9,67 % de les morts (12,93 % el 2007).


Morts el 2008. Distribució segons l’últim tractament rebut

Darrer tractament rebut Casos % Fracàs no reversible del renyó trasplantat 3 0,58 Hemodiàlisi o hemofiltració domiciliària 1 0,19 Hemodiàlisi o hemofiltració en hospital/centre 456 88,20 Diàlisi 16 3,09 Trasplantament 41 7,93 No consta 0 0,00 Total 517 100,00

El tractament renal substitutiu en què es trobaven la gran majoria dels malalts en el moment de la mort (taula 37) era l'hemodiàlisi en centre amb un 88,20%, xifra lleugerament superior al de l'any 2007 (87,07 %). Els pacients que consten com a trasplantats en el moment de la mort han sigut el 7,93 %, el que suposa una lleugera disminució respecte al 2007 (8,89%). Enguany han mort un 0,19 % de pacients per fracàs del trasplantament (0,18 % el 2007). El 3,09 % dels morts es trobaven en diàlisi peritoneal (2,88 % el 2007) com a TRS.

La malaltia renal primària més freqüent entreels morts el 2008 (taula 36) ha sigut la malaltiarenal desconeguda o no filiada amb el 27,47 %dels casos morts (22,98 % el 2007) seguida de lesnefritis vasculars, amb el 23,79 % dels casos morts(21,01 % el 2007) i per la nefropatia diabètica que

ha suposat el 15,28 % (18,85% el 2007). Les glo-merulonefritis han representat el 10,64 % de lesmorts (9,87 % el 2007) mentre que les pielonefri-tis/nefritis intersticials han suposat el 9,67 % de lesmorts (12,93 % el 2007).

42

El grup d'edat que presenta nombre més gran de malalts morts en tractament renal substitutiu (taula 35) és el grup de 70-80 anys seguit del dels majors de 80 anys i del de 60-70 anys, situació semblant a la dels sis últims anys. Per sexes, observem que en el sexe masculí el grup d'edat més freqüent és el de 70-80 anys d'edat, i en el sexe femení el grup d'edat amb més morts és el de majors de 80 anys. La letalitat va augmentant en funció de l'edat i destaca, com en anys anteriors, que no hi ha cap mort en menors de vint anys.


Morts el 2008 Distribució per malaltia renal primària

Malaltia renal primaria Casos % Desconeguda 142 27,47 Malaltia poliquística 30 5,80 Glomerulonefritis 55 10,64 Hereditàries / congènites 8 1,55 Nefropatia diabètica 79 15,28 Altres 15 2,90 Pielonefritis / nefritis intersticial 50 9,67 Sistèmiques 15 2,90 Vasculars 123 23,79 No consta 0 0,00 Total 517 100,00

La malaltia renal primària més freqüent entre els morts el 2008 (taula 36) ha sigut la malaltia renal desconeguda o no filiada amb el 27,47 % dels casos morts (22,98 % el 2007) seguida de les nefritis vasculars, amb el 23,79 % dels casos morts (21,01 % el 2007) i per la nefropatia diabètica que ha suposat el 15,28 % (18,85% el 2007). Les glomerulonefritis han representat el 10,64 % de les morts (9,87 % el 2007) mentre que les pielonefritis/nefritis intersticials han suposat el 9,67 % de les morts (12,93 % el 2007).


MMoorrttss eell 22000088.. DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss ll’úúllttiimm ttrraaccttaammeenntt rreebbuutt

Darrer tractament rebut Casos % Fracàs no reversible del renyó trasplantat 3 0,58 Hemodiàlisi o hemofiltració domiciliària 1 0,19 Hemodiàlisi o hemofiltració en hospital/centre 456 88,20 Diàlisi 16 3,09 Trasplantament 41 7,93 No consta 0 0,00 Total 517 100,00

El tractament renal substitutiu en què es trobaven la gran majoria dels malalts en el moment de la mort (taula 37) era l'hemodiàlisi en centre amb un 88,20%, xifra lleugerament superior al de l'any 2007 (87,07 %). Els pacients que consten com a trasplantats en el moment de la mort han sigut el 7,93 %, el que suposa una lleugera disminució respecte al 2007 (8,89%). Enguany han mort un 0,19 % de pacients per fracàs del trasplantament (0,18 % el 2007). El 3,09 % dels morts es trobaven en diàlisi peritoneal (2,88 % el 2007) com a TRS.

45


Entre els malalts que estaven en TRS en hemo-diàlisi, els èxitus es van produir principalment percauses no determinades, cardíaques i infeccioses(taula 38). Els malalts trasplantats que van morir hovan fer principalment per causa no determinada icardíaques. Els malalts que es trobaven en diàlisiperitoneal contínua van morir principalment percauses cardíaques, no determinades i diverses. Lacausa de mort d’origen psicològic/social represen-ta el 6,19 %, 31 èxitus de l’hemodiàlisi en centre iun èxitus de la diàlisi peritoneal.

El tractament renal substitutiu en què es troba-ven la gran majoria dels malalts en el moment dela mort (taula 37) era l’hemodiàlisi en centre ambun 88,20%, xifra lleugerament superior al de l’any2007 (87,07 %). Els pacients que consten com atrasplantats en el moment de la mort han sigut el7,93 %, el que suposa una lleugera disminuciórespecte al 2007 (8,89%). Enguany han mort un0,19 % de pacients per fracàs del trasplantament(0,18 % el 2007). El 3,09 % dels morts es trobavenen diàlisi peritoneal (2,88 % el 2007) com a TRS.

43

Entre els malalts que estaven en TRS en hemodiàlisi, els èxitus es van produir principalment per causes no determinades, cardíaques i infeccioses (taula 38). Els malalts trasplantats que van morir ho van fer principalment per causa no determinada i cardíaques. Els malalts que es trobaven en diàlisi peritoneal contínua van morir principalment per causes cardíaques, no determinades i diverses. La causa de mort d'origen psicològic/social representa el 6,19 %, 31 èxitus de l'hemodiàlisi en centre i un èxitus de la diàlisi peritoneal.


MMoorrttss eell 22000088 DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss ccaauussaa ddee mmoorrtt ii ttiippuuss ddee ttrraaccttaammeenntt

Causa de mort

Tractament Hemodiàlisi

centre Hemodiàlisi

domicili Diàlisi

peritoneal Trasplant. Fracàs Malalt perdut

Recobrar FX renal Total


Cardíaca 85 16,44 0 0,00 6 1,16 4 0,77 0 0,00 0 0,00 0 0,00 95 18,38

Vascular 50 9,67 0 0,00 2 0,39 1 0,19 0 0,00 0 0,00 0 0,00 53 10,25

Mort sobtada 2 0,39 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,39

Infecciosa 63 12,19 0 0,00 0 0,00 3 0,58 0 0,00 0 0,00 0 0,00 66 12,77

Càncer 28 5,42 0 0,00 0 0,00 8 1,55 1 0,19 0 0,00 0 0,00 37 7,16

Hepàtica 7 1,35 0 0,00 0 0,00 1 0,19 0 0,00 0 0,00 0 0,00 8 1,55

Gastrointestinal 18 3,48 0 0,00 0 0,00 1 0,19 0 0,00 0 0,00 0 0,00 19 3,68

Psicol. / social 31 6,00 0 0,00 1 0,19 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 32 6,19

Accidental 4 0,77 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 4 0,77

Diverses 49 9,48 0 0,00 3 0,58 1 0,19 0 0,00 0 0,00 0 0,00 53 10,25

No determinada 119 23,02 0 0,00 4 0,77 22 4,26 0 0,00 0 0,00 3 0,58 148 28,63

Peritonitis 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 456 88,20 0 0,00 16 3,09 41 7,93 1 0,19 0 0,00 3 0,58 517 100,00

46


enfront d’un 75,53 % que ho fan en centres privatsconcertats. Respecte al 2007 (25,11 % en públicsenfront del 74,89 % en privats), es redueix lleuge-rament la proporció de malalts que reben tracta-ment en centres públics. El 2008 hi hagué setmalalts en hemodiàlisi domiciliària, sis reben trac-tament en un centre públic tots majors de 50 anys,i un cas major de 70 anys rep tractament en uncentre privat (taules 39, 40, 41 i 42).

I.4.8. TIPUS DE CENTRE EN QUÈ ES REP ELTRACTAMENT:

El 75,53% dels malalts en tractament d’hemo-diàlisi en centre la reben en centres privats con-certats, mentre que el 96,55 % dels malalts enDPCA reben el tractament en centres públics. Siconsiderem els malalts amb TRS d’hemodiàlisi, el24,47 % reben tractament en centres públics

44


PPrreevvaalleennççaa ttoottaall mmaallaallttss ((rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa nnoo rreessiiddeennttss)) TTiippuuss ddee ttrraaccttaammeenntt:: hheemmooddiiààlliissii eenn cceennttrree

DDiissttrriibbuucciióó ppeerr ggrruuppss dd’eeddaatt ii ddeeppeennddèènncciiaa ddeell cceennttrree

Grups d’edat

Tipus de centre

Públic Privat o concertat Total Nre. % (C) % (F) Nombre % C) % (F) Nombre % (C)

< 5 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 5 - 10 2 0,27 100,00 0 0,00 0,00 2 0,07

10 - 15 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 15 - 20 5 0,67 55,56 4 0,17 44,44 9 0,29 20 - 30 19 2,54 31,15 42 1,82 68,85 61 2,00 30 - 40 42 5,61 27,27 112 4,85 72,73 154 5,04 40 - 50 88 11,76 30,56 200 8,66 69,44 288 9,42 50 - 60 114 15,24 24,95 343 14,85 75,05 457 14,95 60 - 70 163 21,79 24,40 505 21,87 75,60 668 21,85 70 - 80 200 26,74 20,92 756 32,74 79,08 956 31,27 > 80 115 15,37 24,89 347 15,03 75,11 462 15,11

No consta 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 Total 748 100,00 24,47 2.309 100,00 75,53 3057 100,00

I.4.8. TIPUS DE CENTRE EN QUÈ ES REP EL TRACTAMENT: El 75,53% dels malalts en tractament d'hemodiàlisi en centre la reben en centres privats concertats, mentre que el 96,55 % dels malalts en DPCA reben el tractament en centres públics. Si considerem els malalts amb TRS d'hemodiàlisi, el 24,47 % reben tractament en centres públics enfront d'un 75,53 % que ho fan en centres privats concertats. Respecte al 2007 (25,11 % en públics enfront del 74,89 % en privats), es redueix lleugerament la proporció de malalts que reben tractament en centres públics. El 2008 hi hagué set malalts en hemodiàlisi domiciliària, sis reben tractament en un centre públic tots majors de 50 anys, i un cas major de 70 anys rep tractament en un centre privat (taules 39, 40, 41 i 42).


Prevalença total malalts (residents a la Comunitat Valenciana i no residents) Tipus de tractament: hemodiàlisi domiciliària

Distribució per grups d’edat i dependència del centre

Grups d’edat

Tipus de centre Públic Privat Total

Nre. % (F) Nre. % (F) Nre. % (C) < 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00

5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 30 - 40 0 0,00 0 0,00 0 0,00 40 - 50 0 0,00 0 0,00 0 0,00 50 - 60 3 100,00 0 0,00 3 42,86 60 - 70 2 100,00 0 0,00 2 28,57 70 - 80 0 0,00 1 100,00 1 14,29 > 80 1 100,00 0 0,00 1 14,29

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 TOTAL 6 85,71 1 14,29 7 100,00

47


entre 40-80 anys, hi destaca que tres malalts entreels menors de 5 anys en esta modalitat de tracta-ment estan en un centre públic (taula 41).

La diàlisi peritoneal contínua com a modalitatde tractament la seguixen 203 pacients (232 en2007), es realitza en el 96,55 % dels casos en cen-tres públics, i es concentra en els grups d’edat

44


Prevalença total malalts (residents a la Comunitat Valenciana no residents) Tipus de tractament: hemodiàlisi en centre


Grups d’edat

Tipus de centre

Públic Privat o concertat Total Nre. % (C) % (F) Nombre % C) % (F) Nombre % (C)

< 5 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 5 - 10 2 0,27 100,00 0 0,00 0,00 2 0,07

10 - 15 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 15 - 20 5 0,67 55,56 4 0,17 44,44 9 0,29 20 - 30 19 2,54 31,15 42 1,82 68,85 61 2,00 30 - 40 42 5,61 27,27 112 4,85 72,73 154 5,04 40 - 50 88 11,76 30,56 200 8,66 69,44 288 9,42 50 - 60 114 15,24 24,95 343 14,85 75,05 457 14,95 60 - 70 163 21,79 24,40 505 21,87 75,60 668 21,85 70 - 80 200 26,74 20,92 756 32,74 79,08 956 31,27 > 80 115 15,37 24,89 347 15,03 75,11 462 15,11

No consta 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 Total 748 100,00 24,47 2.309 100,00 75,53 3057 100,00

I.4.8. TIPUS DE CENTRE EN QUÈ ES REP EL TRACTAMENT: El 75,53% dels malalts en tractament d'hemodiàlisi en centre la reben en centres privats concertats, mentre que el 96,55 % dels malalts en DPCA reben el tractament en centres públics. Si considerem els malalts amb TRS d'hemodiàlisi, el 24,47 % reben tractament en centres públics enfront d'un 75,53 % que ho fan en centres privats concertats. Respecte al 2007 (25,11 % en públics enfront del 74,89 % en privats), es redueix lleugerament la proporció de malalts que reben tractament en centres públics. El 2008 hi hagué set malalts en hemodiàlisi domiciliària, sis reben tractament en un centre públic tots majors de 50 anys, i un cas major de 70 anys rep tractament en un centre privat (taules 39, 40, 41 i 42).


PPrreevvaalleennççaa ttoottaall mmaallaallttss ((rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa ii nnoo rreessiiddeennttss)) TTiippuuss ddee ttrraaccttaammeenntt:: hheemmooddiiààlliissii ddoommiicciilliiààrriiaa


Grups d’edat


Nre. % (F) Nre. % (F) Nre. % (C) < 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00

5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 30 - 40 0 0,00 0 0,00 0 0,00 40 - 50 0 0,00 0 0,00 0 0,00 50 - 60 3 100,00 0 0,00 3 42,86 60 - 70 2 100,00 0 0,00 2 28,57 70 - 80 0 0,00 1 100,00 1 14,29 > 80 1 100,00 0 0,00 1 14,29

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 TOTAL 6 85,71 1 14,29 7 100,00

45


PPrreevvaalleennççaa ttoottaall mmaallaallttss ((rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa ii nnoo rreessiiddeennttss)) TTiippuuss ddee ttrraaccttaammeenntt:: ddiiààlliissii ppeerriittoonneeaall


Grups d’edat


Nre. % (C) % (F) Nre. % (C) % (F) Nre. % (C) < 5 3 1,53 100,00 0 0,00 0,00 3 1,48

5 - 10 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 15 - 20 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 20 - 30 12 6,12 100,00 0 0,00 0,00 12 5,91 30 - 40 24 12,24 100,00 0 0,00 0,00 24 11,82 40 - 50 29 14,80 100,00 0 0,00 0,00 29 14,29 50 - 60 49 25,00 98,00 1 14,29 2,00 50 24,63 60 - 70 34 17,35 91,89 3 42,86 8,11 37 18,23 70 - 80 34 17,35 100,00 0 0,00 0,00 34 16,75 > 80 11 5,61 78,57 3 42,86 21,43 14 6,90

No consta 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 Total 196 100,00 96,55 7 100,00 3,45 203 100,00

La diàlisi peritoneal contínua com a modalitat de tractament la seguixen 203 pacients (232 en 2007), es realitza en el 96,55 % dels casos en centres públics, i es concentra en els grups d'edat entre 40-80 anys, hi destaca que tres malalts entre els menors de 5 anys en esta modalitat de tractament estan en un centre públic (taula 41).


Prevalença total malalts (residents a la Comunitat Valenciana i no residents) Tipus de tractament: seguiment trasplantament


Grups d’edat


Nre. % C(*) % F(**) Nre. % C(*) % F(**) Nre. % C(*) < 5 8 0,37 100,00 0 0,00 0,00 8 0,37

5 - 10 12 0,55 100,00 0 0,00 0,00 12 0,55 10 - 15 20 0,92 100,00 0 0,00 0,00 20 0,92 15 - 20 51 2,34 100,00 0 0,00 0,00 51 2,33 20 - 30 192 8,83 100,00 0 0,00 0,00 192 8,79 30 - 40 335 15,40 99,11 3 30,00 0,89 338 15,47 40 - 50 481 22,11 100,00 0 0,00 0,00 481 22,01 50 - 60 559 25,70 99,11 5 50,00 0,89 564 25,81 60 - 70 417 19,17 99,76 1 10,00 0,24 418 19,13 70 - 80 99 4,55 99,00 1 10,00 1,00 100 4,58

> 80 1 0,05 100,00 0 0,00 0,00 1 0,05 No consta 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00

Total 2.175 100,00 99,54 10 100,00 0,46 2.185 100,00

48


anys precedents, principalment, entre els 30 i els70 anys. Els malalts trasplantats menors de 15anys són 8 i representen el 0,37 % sobre el total.Hi ha un pacient de més de 80 anys en seguimentde trasplantament.

La taula 42 mostra que del total de 2.185malalts que es troben trasplantats amb seguiment,un 99,54 el fan en centres públics, mentre que hiha un 0,46 % que el fan en centres privats concer-tats. Estos se situen, igual que es va observar en

45


Prevalença total malalts (residents a la Comunitat Valenciana i no residents) Tipus de tractament: diàlisi peritoneal


Grups d’edat


Nre. % (C) % (F) Nre. % (C) % (F) Nre. % (C) < 5 3 1,53 100,00 0 0,00 0,00 3 1,48

5 - 10 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 15 - 20 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 20 - 30 12 6,12 100,00 0 0,00 0,00 12 5,91 30 - 40 24 12,24 100,00 0 0,00 0,00 24 11,82 40 - 50 29 14,80 100,00 0 0,00 0,00 29 14,29 50 - 60 49 25,00 98,00 1 14,29 2,00 50 24,63 60 - 70 34 17,35 91,89 3 42,86 8,11 37 18,23 70 - 80 34 17,35 100,00 0 0,00 0,00 34 16,75 > 80 11 5,61 78,57 3 42,86 21,43 14 6,90

No consta 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 Total 196 100,00 96,55 7 100,00 3,45 203 100,00

La diàlisi peritoneal contínua com a modalitat de tractament la seguixen 203 pacients (232 en 2007), es realitza en el 96,55 % dels casos en centres públics, i es concentra en els grups d'edat entre 40-80 anys, hi destaca que tres malalts entre els menors de 5 anys en esta modalitat de tractament estan en un centre públic (taula 41).


PPrreevvaalleennççaa ttoottaall mmaallaallttss ((rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa ii nnoo rreessiiddeennttss)) TTiippuuss ddee ttrraaccttaammeenntt:: sseegguuiimmeenntt ttrraassppllaannttaammeenntt


Grups d’edat


Nre. % C(*) % F(**) Nre. % C(*) % F(**) Nre. % C(*) < 5 8 0,37 100,00 0 0,00 0,00 8 0,37

5 - 10 12 0,55 100,00 0 0,00 0,00 12 0,55 10 - 15 20 0,92 100,00 0 0,00 0,00 20 0,92 15 - 20 51 2,34 100,00 0 0,00 0,00 51 2,33 20 - 30 192 8,83 100,00 0 0,00 0,00 192 8,79 30 - 40 335 15,40 99,11 3 30,00 0,89 338 15,47 40 - 50 481 22,11 100,00 0 0,00 0,00 481 22,01 50 - 60 559 25,70 99,11 5 50,00 0,89 564 25,81 60 - 70 417 19,17 99,76 1 10,00 0,24 418 19,13 70 - 80 99 4,55 99,00 1 10,00 1,00 100 4,58

> 80 1 0,05 100,00 0 0,00 0,00 1 0,05 No consta 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00

Total 2.175 100,00 99,54 10 100,00 0,46 2.185 100,00

49


present en major quantia en el moment de lainclusió en el registre dels malalts renals, seguitdels factors de risc dislipèmia, cardíac, i vascular(taula 43).

I.4.9. FACTORS DE RISC EN EL MOMENT DELA INCLUSIÓ

La hipertensió arterial, igual que s’ha observaten anys anteriors, continua sent el factor de risc

46

La taula 42 mostra que del total de 2.185 malalts que es troben trasplantats amb seguiment, un 99,54 el fan en centres públics, mentre que hi ha un 0,46 % que el fan en centres privats concertats. Estos se situen, igual que es va observar en anys precedents, principalment, entre els 30 i els 70 anys. Els malalts trasplantats menors de 15 anys són 8 i representen el 0,37 % sobre el total. Hi ha un pacient de més de 80 anys en seguiment de trasplantament. I.4.9.FACTORS DE RISC EN EL MOMENT DE LA INCLUSIÓ La hipertensió arterial, igual que s'ha observat en anys anteriors, continua sent el factor de risc present en major quantia en el moment de la inclusió en el registre dels malalts renals, seguit dels factors de risc dislipèmia, cardíac, i vascular (taula 43).


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee mmaallaallttss rreennaallss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó

Malalts Percentatge

Cardíacs Sí 213 31,28

No 468 68,72 Vasculars

Sí 176 25,84 No 505 74,16

Hepatopatia Sí 26 3,82

No 655 96,18 M. sistèmica

Sí 122 17,91 No 559 82,09

Hipertensió A. Sí 477 70,04

No 204 29,96 Tuberculosi

Sí 15 2,20 No 666 97,80

I. respiratòria crònica. Sí 40 5,87

No 641 94,13 Dislipèmia

Sí 253 37,15 No 428 62,85

Factors socials Sí 18 2,64

No 663 97,36 Altres factors de risc

Sí 86 12,63 No 595 87,37

Total 681 100,00

50


en els majors de 60 anys. La patologia cardíacamés freqüent (taula 44-2) ha sigut les coronariopa-ties (13,62%), que afecten sobretot als malaltsentre 60-80 anys, les arítmies ha representat el8,45 % dels casos, i és el grup d’edat més afectattambé el de 70-80 anys, mentre que altres patolo-gies cardíaques i la insuficiència cardíaca hanafectat el 7,98 % i el 7,51% respectivament. En el61,50% dels casos amb factor de risc cardíac noconsta el tipus de malaltia cardíaca.

CARDÍACS

Al començament del tractament renal substitu-tiu, el 31,28% dels casos incidents presentavenpatologia cardíaca (taula 44-1), enfront del 68,72% que no la presentaven. Açò suposa un lleugeraugment de la freqüència de presentació respecteal 2007, quan van afectar al 28,75% dels casosincidents. El 2008 es tracta principalment de casosen els grups d’edat més avançats i es concentren

47

CARDÍACS Al començament del tractament renal substitutiu, el 31,28% dels casos incidents presentaven patologia cardíaca (taula 44-1), enfront del 68,72 % que no la presentaven. Açò suposa un lleuger augment de la freqüència de presentació respecte al 2007, quan van afectar al 28,75% dels casos incidents. El 2008 es tracta principalment de casos en els grups d'edat més avançats i es concentren en els majors de 60 anys. La patologia cardíaca més freqüent (taula 44-2) ha sigut les coronariopaties (13,62%), que afecten sobretot als malalts entre 60-80 anys, les arítmies ha representat el 8,45 % dels casos, i és el grup d'edat més afectat també el de 70-80 anys, mentre que altres patologies cardíaques i la insuficiència cardíaca han afectat el 7,98 % i el 7,51% respectivament. En el 61,50% dels casos amb factor de risc cardíac no consta el tipus de malaltia cardíaca.

TTAAUULLAA 4444--11

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088 IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss

eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((ccaarrddííaaccss)) ii ggrruupp dd''eeddaatt

Grups d’edat

Cardíacs Sí No Total

Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. < 5 0 0,00 3 0,44 3 0,44

5 - 10 0 0,00 1 0,15 1 0,15 10 - 15 0 0,00 2 0,29 2 0,29 15 - 20 0 0,00 4 0,59 4 0,59 20 - 30 0 0,00 12 1,76 12 1,76 30 - 40 3 0,44 33 4,85 36 5,29 40 - 50 5 0,73 51 7,49 56 8,22 50 - 60 20 2,94 100 14,68 120 17,62 60 - 70 44 6,46 107 15,71 151 22,17 70 - 80 97 14,24 123 18,06 220 32,31

> 80 44 6,46 32 4,70 76 11,16 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

TOTAL 213 31,28 468 68,72 681 100,00

TTaauullaa 4444--22 RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088

IINNCCIIDDÈÈNNCCIIAA.. DDIISSTTRRIIBBUUCCIIÓÓ DDEE PPAACCIIEENNTTSS SSEEGGOONNSS FFAACCTTOORRSS DDEE RRIISSCC PPRREESSEENNTTSS EENN EELL MMOOMMEENNTT DDEE LLAA IINNCCLLUUSSIIÓÓ ((CCAARRDDÍÍAACCSS)) II GGrruuppss dd’eeddaatt

Grups d’edat

Cardíacs Arítm. Coronar. I.cardíac Pericard. Altres No consta Total Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq.

< 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 30 - 40 0 0,00 1 0,47 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,94 3 1,41 40 - 50 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,47 1 0,47 3 1,41 5 2,35 50 - 60 1 0,47 4 1,88 2 0,94 0 0,00 2 0,94 11 5,16 20 9,39 60 - 70 2 0,94 7 3,29 6 2,82 1 0,47 4 1,88 24 11,27 44 20,66 70 - 80 11 5,16 11 5,16 3 1,41 0 0,00 5 2,35 67 31,46 97 45,54

> 80 4 1,88 6 2,82 5 2,35 0 0,00 5 2,35 24 11,27 44 20,66 No con. 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 Total 18 8,45 29 13,62 16 7,51 2 0,94 17 7,98 131 61,50 213 100,00

51


% dels casos és la més freqüent. La patologia vas-cular cerebral, que ha afectat el 13,64 % delspacients, és la segona més freqüent. El percentat-ge de casos en què no s’ha consignat el tipus deprocés vascular present en el moment de la inclu-sió és del 66,48 %. Mentre que només hi ha mésd’un procés vascular en un 2,84 % de casos.

VASCULARS

El 25,84 % dels nous casos presenten factorsde risc de tipus vascular al començament del trac-tament (taula 45-1), que apareixen de forma mésacusada en els majors de 60 anys d’edat; la pato-logia vascular perifèrica (taula 45.2) amb el 17,05

48

VASCULARS El 25,84 % dels nous casos presenten factors de risc de tipus vascular al començament del tractament (taula 45-1), que apareixen de forma més acusada en els majors de 60 anys d'edat; la patologia vascular perifèrica (taula 45.2) amb el 17,05 % dels casos és la més freqüent. La patologia vascular cerebral, que ha afectat el 13,64 % dels pacients, és la segona més freqüent. El percentatge de casos en què no s'ha consignat el tipus de procés vascular present en el moment de la inclusió és del 66,48 %. Mentre que només hi ha més d'un procés vascular en un 2,84 % de casos.


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((vvaassccuullaarrss)) ii ggrruupp dd''eeddaatt

Grups d’edat

Vasculars Sí no Total


5 - 10 0 0,00 1 0,15 1 0,15 10 - 15 0 0,00 2 0,29 2 0,29 15 - 20 0 0,00 4 0,59 4 0,59 20 - 30 1 0,15 11 1,62 12 1,76 30 - 40 6 0,88 30 4,41 36 5,29 40 - 50 7 1,03 49 7,20 56 8,22 50 - 60 15 2,20 105 15,42 120 17,62 60 - 70 36 5,29 115 16,89 151 22,17 70 - 80 75 11,01 145 21,29 220 32,31

> 80 36 5,29 40 5,87 76 11,16 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 176 25,84 505 74,16 681 100,00


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((vvaassccuullaarrss)) ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups d’edat

Vasculars Cerebral Perifèrica més d’una Altres No cons. Total Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq.

< 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,57 1 0,57 30 - 40 1 0,57 2 1,14 0 0,00 0 0,00 3 1,70 6 3,41 40 - 50 0 0,00 3 1,70 0 0,00 0 0,00 4 2,27 7 3,98 50 - 60 2 1,14 4 2,27 1 0,57 0 0,00 8 4,55 15 8,52 60 - 70 5 2,84 8 4,55 1 0,57 0 0,00 22 12,50 36 20,45 70 - 80 9 5,11 5 2,84 3 1,70 0 0,00 58 32,95 75 42,61

> 80 7 3,98 8 4,55 0 0,00 0 0,00 21 11,93 36 20,45 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 24 13,64 30 17,05 5 2,84 0 0,00 117 66,48 176 100,00

52


centatge de casos correspon a hepatopatia pervirus C amb 4 casos i el 15,38 % dels casos (20,00% el 2007) seguida d’altres hepatopaties que hansuposat el 7,69 % (el 2007 el 20,00 %).L’hepatopatia per virus B amb cap cas (1 cas i 2,50% el 2007). Els casos d’hepatitis C i de les altreshepatopaties es concentren en els grups d’edatentre els 50-60 anys. En un 76,92 % dels casos(percentatge superior al 57,50 % de 2007) noconsta el tipus d’hepatopatia.

HEPATOPATIA

En el moment de la inclusió, 26 dels pacientspresentaven algun tipus de malaltia hepàtica(taula 46-1), amb el 3,82 % de percentatge lleuge-rament inferior al de 2007 (5,61 %), i els casos esconcentren en el grups d’edat entre 50 i 80 anys.

A la taula 46-2 podem apreciar la distribucióde les hepatopaties, on destaca que el major per-

49

HEPATOPATIA En el moment de la inclusió, 26 dels pacients presentaven algun tipus de malaltia hepàtica (taula 46-1), amb el 3,82 % de percentatge lleugerament inferior al de 2007 (5,61 %), i els casos es concentren en el grups d'edat entre 50 i 80 anys. A la taula 46-2 podem apreciar la distribució de les hepatopaties, on destaca que el major percentatge de casos correspon a hepatopatia per virus C amb 4 casos i el 15,38 % dels casos (20,00 % el 2007) seguida d'altres hepatopaties que han suposat el 7,69 % (el 2007 el 20,00 %). L'hepatopatia per virus B amb cap cas (1 cas i 2,50 % el 2007). Els casos d'hepatitis C i de les altres hepatopaties es concentren en els grups d'edat entre els 50-60 anys. En un 76,92 % dels casos (percentatge superior al 57,50 % de 2007) no consta el tipus d'hepatopatia.


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((hheeppaattooppaattiiaa)) ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups d’edat

Hepatopatia Sí No Total


5 - 10 0 0,00 1 0,15 1 0,15 10 - 15 0 0,00 2 0,29 2 0,29 15 - 20 0 0,00 4 0,59 4 0,59 20 - 30 0 0,00 12 1,76 12 1,76 30 - 40 2 0,29 34 4,99 36 5,29 40 - 50 2 0,29 54 7,93 56 8,22 50 - 60 10 1,47 110 16,15 120 17,62 60 - 70 4 0,59 147 21,59 151 22,17 70 - 80 7 1,03 213 31,28 220 32,31

> 80 1 0,15 75 11,01 76 11,16 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

TOTAL 26 3,82 655 96,18 681 100,00

TTAAUULLAA 4466--22 RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088


Grups d’edat

Hepatopatia Virus B Virus C Altres virus Altres No consta Total

Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. < 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 30 - 40 0 0,00 1 3,85 0 0,00 0 0,00 1 3,85 2 7,69 40 - 50 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 7,69 2 7,69 50 - 60 0 0,00 2 7,69 0 0,00 1 3,85 7 26,92 10 38,46 60 - 70 0 0,00 1 3,85 0 0,00 0 0,00 3 11,54 4 15,38 70 - 80 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 7 26,92 7 26,92

> 80 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 3,85 0 0,00 1 3,85 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 0 0,00 4 15,38 0 0,00 2 7,69 20 76,92 26 100,00

53


centatge de casos en què no consta de quinamalaltia sistèmica es tracta és del 43,44 %, inferioren 7,28 % al de 2007 (50,72 %). En els casos enquè s’ha notificat la diabetis com a factor de risc,els grups d’edat més afectats són entre 50-80 anys,encara que es registren casos en totes les edats perdamunt dels 30 anys.

MALALTIA SISTÈMICA

El 17,91 % dels casos incidents el 2008 (19,35% el 2007) patien una malaltia sistèmica (taules47,1 i 47,2), que en el 55,74 % es tracta de diabe-tis. El mieloma amb un cas i amb cap cas altresmalalties, l’amiloïdosi i el lupus eritematós. El per-

50

MALALTIA SISTÈMICA El 17,91 % dels casos incidents el 2008 (19,35 % el 2007) patien una malaltia sistèmica (taules 47,1 i 47,2), que en el 55,74 % es tracta de diabetis. El mieloma amb un cas i amb cap cas altres malalties, l'amiloïdosi i el lupus eritematós. El percentatge de casos en què no consta de quina malaltia sistèmica es tracta és del 43,44 %, inferior en 7,28 % al de 2007 (50,72 %). En els casos en què s'ha notificat la diabetis com a factor de risc, els grups d'edat més afectats són entre 50-80 anys, encara que es registren casos en totes les edats per damunt dels 30 anys.


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((mmaallaallttiiaa ssiissttèèmmiiccaa)) ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups d’edat

Malalties sistèmiques Sí No Total


5 - 10 0 0,00 1 0,15 1 0,15 10 - 15 0 0,00 2 0,29 2 0,29 15 - 20 0 0,00 4 0,59 4 0,59 20 - 30 0 0,00 12 1,76 12 1,76 30 - 40 4 0,59 32 4,70 36 5,29 40 - 50 9 1,32 47 6,90 56 8,22 50 - 60 21 3,08 99 14,54 120 17,62 60 - 70 30 4,41 121 17,77 151 22,17 70 - 80 47 6,90 173 25,40 220 32,31

> 80 11 1,62 65 9,54 76 11,16 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

TOTAL 122 17,91 559 82,09 681 100,00



Grups d’edat

Malalties sistèmiques Amiloïdosi Diabetis Mieloma Lupus erit. Altres No consta Total

Nre. Freq. (TT) Nre.

Freq. (TT) Nre.

Freq. (TT) Nre.

Freq. (TT) Nre.

Freq. (TT) Nre.

Freq. (TT) Nre.

Freq. (TT)

< 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 30 - 40 0 0,00 1 0,82 0 0,00 0 0,00 0 0,00 3 2,46 4 3,28 40 - 50 0 0,00 5 4,10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 4 3,28 9 7,38 50 - 60 0 0,00 12 9,84 0 0,00 0 0,00 0 0,00 9 7,38 21 17,21 60 - 70 0 0,00 18 14,75 1 0,82 0 0,00 0 0,00 11 9,02 30 24,59 70 - 80 0 0,00 25 20,49 0 0,00 0 0,00 0 0,00 22 18,03 47 38,52

> 80 0 0,00 7 5,74 0 0,00 0 0,00 0 0,00 4 3,28 11 9,02 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 0 0,00 68 55,74 1 0,82 0 0,00 0 0,00 53 43,44 122 100,00

54


tatge semblant al de 2007 (70,55 %). Els grups d’e-dat en què apareix amb més freqüència són els de70-80 i 50-70 anys respectivament, encara que espresenten casos en quasi tots els grups d’edatexcepte en els menors de quinze anys.

HIPERTENSIÓ

La hipertensió com a factor de risc en elmoment de la inclusió en el registre (taula 48) s’hapresentat en el 70,04 % dels casos nous, percen-

51

HIPERTENSIÓ La hipertensió com a factor de risc en el moment de la inclusió en el registre (taula 48) s'ha presentat en el 70,04 % dels casos nous, percentatge semblant al de 2007 (70,55 %). Els grups d'edat en què apareix amb més freqüència són els de 70-80 i 50-70 anys respectivament, encara que es presenten casos en quasi tots els grups d'edat excepte en els menors de quinze anys.

TTAAUULLAA 4488


eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((hhiippeerrtt.. aarrtteerriiaall)) ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups d’edat

Hipertensió Sí No Total


5 - 10 0 0,00 1 0,15 1 0,15 10 - 15 0 0,00 2 0,29 2 0,29 15 - 20 2 0,29 2 0,29 4 0,59 20 - 30 7 1,03 5 0,73 12 1,76 30 - 40 24 3,52 12 1,76 36 5,29 40 - 50 36 5,29 20 2,94 56 8,22 50 - 60 84 12,33 36 5,29 120 17,62 60 - 70 104 15,27 47 6,90 151 22,17 70 - 80 159 23,35 61 8,96 220 32,31

> 80 61 8,96 15 2,20 76 11,16 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 477 70,04 204 29,96 681 100,00


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((ttuubbeerrccuulloossii)) ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups

d’edat

Tuberculosi Sí No Total


5 - 10 0 0,00 1 0,15 1 0,15 10 - 15 0 0,00 2 0,29 2 0,29 15 - 20 0 0,00 4 0,59 4 0,59 20 - 30 0 0,00 12 1,76 12 1,76 30 - 40 1 0,15 35 5,14 36 5,29 40 - 50 2 0,29 54 7,93 56 8,22 50 - 60 2 0,29 118 17,33 120 17,62 60 - 70 4 0,59 147 21,59 151 22,17 70 - 80 4 0,59 216 31,72 220 32,31

> 80 2 0,29 74 10,87 76 11,16 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 15 2,20 666 97,80 681 100,00

55


piratòria crònica (taula 50), percentatge lleugera-ment inferior al de l’any anterior; predominant enels grups edat majors de 50 anys.

DISLIPÈMIES

La dislipèmia com a factor de risc en elmoment de la inclusió s’ha donat en el 37,15 %dels casos incidents (taula 51), percentatge lleuge-rament superior al de 2007 (32,82 %). Ha afectatmés als grups d’edat entre 40 i 80 anys.

TUBERCULOSI

La tuberculosi (taula 49) estava present en elmoment de la inclusió en 15 casos (4 el 2007), ambun percentatge del 2,20 % (0,56 % el 2007) el quesuposa un increment substancial en un any. Es pre-senten entre els grups d’edat majors de 30 anys.

INFECCIÓ RESPIRATÒRIA CRÒNICA

El 5,87 % dels pacients patien una infecció res-

52

TUBERCULOSI La tuberculosi (taula 49) estava present en el moment de la inclusió en 15 casos (4 el 2007), amb un percentatge del 2,20 % (0,56 % el 2007) el que suposa un increment substancial en un any. Es presenten entre els grups d'edat majors de 30 anys. INFECCIÓ RESPIRATÒRIA CRÒNICA El 5,87 % dels pacients patien una infecció respiratòria crònica (taula 50), percentatge lleugerament inferior al de l'any anterior; predominant en els grups edat majors de 50 anys. DISLIPÈMIES La dislipèmia com a factor de risc en el moment de la inclusió s'ha donat en el 37,15 % dels casos incidents (taula 51), percentatge lleugerament superior al de 2007 (32,82 %). Ha afectat més als grups d'edat entre 40 i 80 anys.


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((iinnff.. rreesspp.. ccrròònniiccaa)) ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups d’edat

Infecció respiratòria crònica Sí No Total


5 - 10 0 0,00 1 0,15 1 0,15 10 - 15 0 0,00 2 0,29 2 0,29 15 - 20 0 0,00 4 0,59 4 0,59 20 - 30 0 0,00 12 1,76 12 1,76 30 - 40 1 0,15 35 5,14 36 5,29 40 - 50 0 0,00 56 8,22 56 8,22 50 - 60 9 1,32 111 16,30 120 17,62 60 - 70 6 0,88 145 21,29 151 22,17 70 - 80 16 2,35 204 29,96 220 32,31

> 80 8 1,17 68 9,99 76 11,16 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 40 5,87 641 94,13 681 100,00


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((ddiisslliippèèmmiiaa)) ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups d’edat

Dislipemia Sí No Total

Nombre Freqüència Nombre Freqüència Nombre Freqüència < 5 0 0,00 3 0,44 3 0,44

5 - 10 0 0,00 1 0,15 1 0,15 10 - 15 0 0,00 2 0,29 2 0,29 15 - 20 2 0,29 2 0,29 4 0,59 20 - 30 2 0,29 10 1,47 12 1,76 30 - 40 12 1,76 24 3,52 36 5,29 40 - 50 21 3,08 35 5,14 56 8,22 50 - 60 43 6,31 77 11,31 120 17,62 60 - 70 55 8,08 96 14,10 151 22,17 70 - 80 87 12,78 133 19,53 220 32,31

> 80 31 4,55 45 6,61 76 11,16 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 253 37,15 428 62,85 681 100,00

56


s’acumulen entre els 40-80 anys. Enguany, s’hacomunicat un cas per factors familiars, cap minus-validesa física i dos d’un altre tipus de factorssocials (taula 52-2). Hem de destacar que el per-centatge de casos en què no consta el tipus de fac-tor social ha sigut el 97,36 %, superior al 64,00 %de l’any 2007.

FACTORS SOCIALS

Els factors de risc de tipus social (taula 52-1)han estat presents en 18 casos (25 casos el 2007)el que representa un percentatge del 2,64 % (3,51% el 2007). La distribució per grups d’edat mostraque els casos de factors de risc per causes socials

53

FACTORS SOCIALS Els factors de risc de tipus social (taula 52-1) han estat presents en 18 casos (25 casos el 2007) el que representa un percentatge del 2,64 % (3,51 % el 2007). La distribució per grups d'edat mostra que els casos de factors de risc per causes socials s'acumulen entre els 40-80 anys. Enguany, s'ha comunicat un cas per factors familiars, cap minusvalidesa física i dos d'un altre tipus de factors socials (taula 52-2). Hem de destacar que el percentatge de casos en què no consta el tipus de factor social ha sigut el 97,36 %, superior al 64,00 % de l'any 2007.


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((ffaaccttoorrss ssoocciiaallss)) II GGrruuppss dd’eeddaatt

Grups d’edat

Factors socials Sí No Total


5 - 10 0 0,00 1 0,15 1 0,15 10 - 15 1 0,15 1 0,15 2 0,29 15 - 20 0 0,00 4 0,59 4 0,59 20 - 30 0 0,00 12 1,76 12 1,76 30 - 40 2 0,29 34 4,99 36 5,29 40 - 50 7 1,03 49 7,20 56 8,22 50 - 60 3 0,44 117 17,18 120 17,62 60 - 70 2 0,29 149 21,88 151 22,17 70 - 80 2 0,29 218 32,01 220 32,31

> 80 1 0,15 75 11,01 76 11,16 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 18 2,64 663 97,36 681 100,00


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((ffaaccttoorrss ssoocciiaallss)) ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups d’edat

Factors socials F. familiar Minusv. fisica Altres No consta Total Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq.

< 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 5,56 1 5,56 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 30 - 40 0 0,00 0 0,00 1 5,56 1 5,56 2 11,11 40 - 50 0 0,00 0 0,00 0 0,00 7 38,89 7 38,89 50 - 60 1 5,56 0 0,00 1 5,56 1 5,56 3 16,67 60 - 70 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 11,11 2 11,11 70 - 80 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 11,11 2 11,11

> 80 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 5,56 1 5,56 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 1 5,56 0 0,00 2 11,11 15 83,33 18 100,00

57


2008; 50,00 % el 2007), les neoplàsies, que hanaugmentat (10,20 % el 2007; 17,44 el 2008) i elstrastorns mentals (4,65% el 2008; 2,04 % el2007). En un 18,60 % dels casos no constavaaltres factors de risc, percentatge molt inferior al2007, en què no es va donar esta informació enun 26,53 %. En estos factors, igual que en tots elsaltres factors de risc, els grups d’edat més afectatsel 2008 són els compresos entre 50 i 80 anys d’e-dat.

ALTRES FACTORS DE RISC

En el 12,63 % dels casos existien altres factorsde risc distints dels anteriors (13,74 % el 2007) iels casos augmenten amb l’edat (taula 53-1). Igualcom en altres anys, i donat el caràcter obert de l’í-tem que li confereix una gran diversitat, els pro-cessos continguts s’han agrupat segons els gransgrups de malalties de la CIM-9 (taula 53-2), ondestaquen, com ja ha succeït en anys anteriors, lesmalalties endocrines i metabòliques (45,35 % el

54

ALTRES FACTORS DE RISC En el 12,63 % dels casos existien altres factors de risc distints dels anteriors (13,74 % el 2007) i els casos augmenten amb l'edat (taula 53-1). Igual com en altres anys, i donat el caràcter obert de l'ítem que li confereix una gran diversitat, els processos continguts s'han agrupat segons els grans grups de malalties de la CIM-9 (taula 53-2), on destaquen, com ja ha succeït en anys anteriors, les malalties endocrines i metabòliques (45,35 % el 2008; 50,00 % el 2007), les neoplàsies, que han augmentat (10,20 % el 2007; 17,44 el 2008) i els trastorns mentals (4,65% el 2008; 2,04 % el 2007). En un 18,60 % dels casos no constava altres factors de risc, percentatge molt inferior al 2007, en què no es va donar esta informació en un 26,53 %. En estos factors, igual que en tots els altres factors de risc, els grups d'edat més afectats el 2008 són els compresos entre 50 i 80 anys d'edat.

TTaauullaa 5533--11


eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((aallttrreess ffaaccttoorrss)) ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups d’edat

Altres factors de risc Sí No Total


5 - 10 0 0,00 1 0,15 1 0,15 10 - 15 0 0,00 2 0,29 2 0,29 15 - 20 1 0,15 3 0,44 4 0,59 20 - 30 0 0,00 12 1,76 12 1,76 30 - 40 2 0,29 34 4,99 36 5,29 40 - 50 7 1,03 49 7,20 56 8,22 50 - 60 14 2,06 106 15,57 120 17,62 60 - 70 20 2,94 131 19,24 151 22,17 70 - 80 33 4,85 187 27,46 220 32,31

> 80 9 1,32 67 9,84 76 11,16 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 86 12,63 595 87,37 681 100,00

58


I.5. RESULTATS:

I.5.1. Resultats globals de 2009:

55

TTaauullaa 5533--22

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000088 DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss


Grups d’edat

Altres Factors

Neoplàsia Endocr. nutric.

Trast. mental

Sist. nerviós

Aparell circulatori

Aparell respiratori

Aparell digestiu

Aparell genitourinari Ap. musc Diversos No consta Total

Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq.

< 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

15 - 20 0 0,00 1 1,16 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 1,16

20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

30 - 40 0 0,00 1 1,16 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 1,16 2 2,33

40 - 50 2 2,33 2 2,33 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 3 3,49 7 8,14

50 - 60 2 2,33 6 6,98 2 2,33 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 1,16 0 0,00 3 3,49 14 16,28

60 - 70 3 3,49 10 11,63 1 1,16 1 1,16 1 1,16 1 1,16 0 0,00 1 1,16 0 0,00 0 0,00 2 2,33 20 23,26

70 - 80 8 9,30 12 13,95 0 0,00 2 2,33 0 0,00 1 1,16 0 0,00 2 2,33 1 1,16 1 1,16 6 6,98 33 38,37

> 80 0 0,00 7 8,14 1 1,16 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 1,16 9 10,47 No

consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 15 17,44 39 45,35 4 4,65 3 3,49 1 1,16 2 2,33 0 0,00 3 3,49 2 2,33 1 1,16 16 18,60 86 100

Totals Residents CV Taxa pmp Casos al dia 31.12.2009 5643 5611 1.101,35 Casos nous el 2009 716 716 140,54 Trasplantaments 2009 208 205 40.24 Èxitus el 2009 493 491 8.0% (*) (*) Letalitat Residents CV: (Èxitus CV / Prevalents CV + Èxitus CV) x 100

59


El 2009 la prevalença va ser de 5.643 casosabsoluts totals i 5.611 casos residents a la ComunitatValenciana, amb una prevalença de 1.101.35 permilió de població (pmp). La taxa de prevalença del2009 és superior a 2008 (1.078 pmp) i la més eleva-da del període d’estudi

La incidència de 2009 és de 716 casos absoluts,tots el casos són residents a la Comunitat Valenciana,amb una taxa d’incidència de 141 pmp. La incidència

és similar als anys anterior amb l’excepció de 2008.

Els trasplantaments el 2009 van ser de 208, delsquals 205 són de residents a la Comunitat Valenciana,amb una taxa de 40.24 pmp. La taxa de trasplanta-ments és la més baixa del període 2000-2009.

La mortalitat dels pacients amb tractament renalsubstitutiu el 2009 és de 491 èxitus amb una letalitatde 8.0 %. La letalitat és inferior als dos anys anteriors.

11

EEvvoolluucciióó ddee llaa iinnssuuffiicciièènncciiaa rreennaall ccrròònniiccaa aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa PPeerrííooddee 22000000--22000099

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2008 2009 2009


4.079 990

4.249 1.011

4.502 1.041

4.624 1.034

4.836 1.064

4.955 1.056

5.177 1.077

5.304 1.086

5424 1078

5611 1101


675 164

584 139

669 155

673 151

733 161

676 144

686 143

713 146

681 135

716 141

Trasplanta-ments

nombre pmp

181 44

179 43

191 45

210 47

199 44

204 44

181 38

224 46

187 37

205 40.24

Mortalitat nombre %

394 9,5

372 9,5

392 8,6

459 8,6

447 9,8

539 9,2

446 8,5

556 10,4

517 9,5

491 8.04

I.4.2. PREVALENÇA El nombre total de malalts amb tractament renal substitutiu el dia 31 de desembre de 2009 en els diferents centres assistencials de la Comunitat Valenciana era de 5.643 en qualsevol de les modalitats de tractament renal substitutiu. D'ells són residents a la Comunitat Valenciana un total de 5.611, mentre que 32 tenen residència en altres comunitats autònomes o a l'estranger (taules 1 i 2). Si considerem només els malalts residents a la Comunitat Valenciana, la prevalença representa 1.101.35 malalts per milió de població (taula 2). Esta taxa és la més elevada del període d’estudi.

Taula 1



Província



Taula 2



Província


Alacant 1137 1186,60 672 700,87 1809 943,66 Castelló 418 1377,45 259 866,68 677 1124,02 València 1910 1496,59 1215 935,25 3125 1213,42 Total 3465 1.365,30 2146 839,34 5611 1.101,35

La prevalença d'Espanya5 l'any 2009, va ser de 1039 pmp, per a una cobertura del 73.8 %

de la població espanyola. El valor obtingut indica que la taxa d'Espanya és inferior a la de la

I.5.2. PREVALENÇA

El nombre total de malalts amb tractamentrenal substitutiu el dia 31 de desembre de 2009 enels diferents centres assistencials de la ComunitatValenciana era de 5.643 en qualsevol de lesmodalitats de tractament renal substitutiu. D’ells

són residents a la Comunitat Valenciana un totalde 5.611, mentre que 32 tenen residència en altrescomunitats autònomes o a l’estranger (taules 1 i 2).Si considerem només els malalts residents a laComunitat Valenciana, la prevalença representa1.101.35 malalts per milió de població (taula 2).Esta taxa és la més elevada del període d’estudi.

11

Evolució de la insuficiència renal crònica a la Comunitat Valenciana Període 2000-2009

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2008 2009 2009


4.079 990

4.249 1.011

4.502 1.041

4.624 1.034

4.836 1.064

4.955 1.056

5.177 1.077

5.304 1.086

5424 1078

5611 1101


675 164

584 139

669 155

673 151

733 161

676 144

686 143

713 146

681 135

716 141

Trasplanta-ments

nombre pmp

181 44

179 43

191 45

210 47

199 44

204 44

181 38

224 46

187 37

205 40.24

Mortalitat nombre %

394 9,5

372 9,5

392 8,6

459 8,6

447 9,8

539 9,2

446 8,5

556 10,4

517 9,5

491 8.04


TTaauullaa 11

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000099 PPrreevvaalleennççaa ttoottaall ddee mmaallaallttss ((rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss))


Província



Taula 2



Província





2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 Prevalença nombre

pmp 4.079 990

4.249 1.011

4.502 1.041

4.624 1.034

4.836 1.064

4.955 1.056

5.177 1.077

5.304 1.086

5.424 1.078

5.611 1.101


675 164

584 139

669 155

673 151

733 161

676 144

686 143

713 146

681 135

716 141

Trasplanta-ments

nombre pmp

181 44

179 43

191 45

210 47

199 44

204 44

181 38

224 46

187 37

205 40.24

Mortalitat nombre %

394 8,8

372 8,1

392 8,0

459 9,0

447 8,5

539 9,8

446 7,9

556 9,5

516 8,7

491 8.0

60


La prevalença d’Espanya5 l’any 2009, va ser de1039 pmp, per a una cobertura del 73.8 % de lapoblació espanyola. El valor obtingut indica quela taxa d’Espanya és inferior a la de la ComunitatValenciana, amb la qual cosa es confirma que l’e-

volució de la prevalença de la insuficiència renalcrònica en tractament renal substitutiu a laComunitat Valenciana continua essent superior ala d’Espanya i supera per primera vegada la taxade 1.100 pmp en el període d’estudi.

11

Evolució de la insuficiència renal crònica a la Comunitat Valenciana Període 2000-2009

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2008 2009 2009


4.079 990

4.249 1.011

4.502 1.041

4.624 1.034

4.836 1.064

4.955 1.056

5.177 1.077

5.304 1.086

5424 1078

5611 1101


675 164

584 139

669 155

673 151

733 161

676 144

686 143

713 146

681 135

716 141

Trasplanta-ments

nombre pmp

181 44

179 43

191 45

210 47

199 44

204 44

181 38

224 46

187 37

205 40.24

Mortalitat nombre %

394 9,5

372 9,5

392 8,6

459 8,6

447 9,8

539 9,2

446 8,5

556 10,4

517 9,5

491 8.04


Taula 1



Província



TTaauullaa 22

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000099 TTaaxxeess ddee pprreevvaalleennççaa ((ppmmpp)) -- TToottaall mmaallaallttss ((nnoommééss rreessiiddeennttss))


Província





12

Comunitat Valenciana, amb la qual cosa es confirma que l'evolució de la prevalença de la insuficiència renal crònica en tractament renal substitutiu a la Comunitat Valenciana continua essent superior a la d'Espanya i supera per primera vegada la taxa de 1.100 pmp en el període d'estudi.

FFiigguurraa 11.. EEvvoolluucciióó ddee llaa ttaaxxaa ddee pprreevvaalleennççaa ((ppmmpp)).. 22000099

CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa ii EEssppaannyyaa

10391101

10239931003915919956

895885820

10781086107710561064103410411011990

600

700

800

900

1000

1100

1200

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009Espanya Comunitat Valenciana

En altres comunitats autònomes (figura 2) amb registres semblants al nostre trobem que el 2009, la Comunitat Valenciana té una taxa de les més altes després de Catalunya i Canàries.

Figura 2. Taxes de prevalença any 2009 (pmp). Comunitats autònomes.

PREVALENCIA CC AA (PMP).2009

473588

803874

929952

9779911004

10251038

10791101

11651169

0 200 400 600 800 1000 1200 1400

Navarra

Illes Balears

M elilla

Cantabria

C.La M ancha

Extremadura

Andalucía

Asturias

Ceuta

CAPV

La Rioja

Galicia

C.Valenciana

Cataluña

Canarias


61


12

Comunitat Valenciana, amb la qual cosa es confirma que l'evolució de la prevalença de la insuficiència renal crònica en tractament renal substitutiu a la Comunitat Valenciana continua essent superior a la d'Espanya i supera per primera vegada la taxa de 1.100 pmp en el període d'estudi.

Figura 1. Evolució de la taxa de prevalença (pmp). 2009

Comunitat Valenciana i Espanya

10391101

10239931003915919956

895885820

10781086107710561064103410411011990

600

700

800

900

1000

1100

1200

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009Es an a Comunitat Valenciana

En altres comunitats autònomes (figura 2) amb registres semblants al nostre trobem que el 2009, la Comunitat Valenciana té una taxa de les més altes després de Catalunya i Canàries.

FFiigguurraa 22.. TTaaxxeess ddee pprreevvaalleennççaa aannyy 22000099 ((ppmmpp)).. CCoommuunniittaattss aauuttòònnoommeess..

PREVALENCIA CC AA (PMP).2009

473588

803874

929952

9779911004

10251038

10791101

11651169

0 200 400 600 800 1000 1200 1400

Navarra

Illes Balears

M elilla

Cantabria

C.La M ancha

Extremadura

Andalucía

Asturias

Ceuta

CAPV

La Rioja

Galicia

C.Valenciana

Cataluña

Canarias



Com podem observar en la figura 3, segueix

mantenint-se el predomini masculí i el desplaça-ment de la distribució dels malalts renals crònicscap a edats avançades.

13

FFiigguurraa 33

PREVALENCIA TASA PMP 2009

0,00

500,00

1000,00

1500,00

2000,00

2500,00

3000,00

3500,00

4000,00

4500,00

GRUPO DE EDAD

TASA

HOMBRES

MUJERES

TOTAL

En els malalts residents a la Comunitat Valenciana observem un predomini de casos masculins sobre els femenins amb un 61,75 % de barons davant del 38,25 % de dones (taula 3), i l'índex de masculinitat és d'1,61 (1.62 el 2008), que es manté inferior a l'estatal (1,82 el 2009) i per damunt del valor 1 en la majoria de grups d'edat, a excepció del grup d'edat entre 10 a 15 anys que és igual a 1 i en el grup d'edat entre 0 i 5 anys que és 0,5. En estudiar la distribució per grups d'edat pot observar-se com el grup que aporta un nombre més gran de malalts és el de 60-70 anys, seguit pel grup de 70-80 anys i el de 50-60 anys. El nombre de casos més baix es presenta entre els menors de 20 anys, amb 149 malalts. En la taula 3 i en la figura 3 es pot vore com les taxes específiques per grups d'edat s'incrementen en funció d'esta. Les taxes específiques més elevades s'observen en el grup de 70-80 anys (2.944.02 pmp) seguida per la del grup de majors de 80 anys (2.381.49 pmp) i de 60-70 anys (2.316.03 pmp). Les taxes específiques més baixes les presenten el grup de menors de 5 anys amb una taxa específica de 22.415 pmp, seguit pel de 5-10 anys amb una taxa de 48.32 pmp.


Prevalencia total malalts residents a la Comunitat Valenciana. Taxes de prevalença. Distribució per grups d’edat i sexe

Grup d’edat

Homes

Dones

Total

Nombre Taxa pmp Nombre Grup d’edat Nombre Taxa pmp

< 5 2 14,49 4 30,84 6 22,41 5 - 10 10 78,59 2 16,52 12 48,32

10 - 15 8 66,08 8 70,13 16 68,04 15 - 20 45 344,00 16 129,54 61 239,85 20 - 30 167 466,35 104 307,05 271 388,92 30 - 40 313 663,74 195 456,78 508 565,40 40 - 50 513 1289,83 307 803,91 820 1051,81 50 - 60 667 2249,42 420 1367,74 1087 1800,87 60 - 70 747 3072,97 425 1616,27 1172 2316,03 70 - 80 693 3946,60 448 2113,50 1141 2944,02 > 80 300 3837,89 217 1562,02 517 2381,49

TOTAL 3465(61.75%) 1365,30 2146(38.25%) 839,34 5611 1101,35 Distribució espacial:

En altres comunitats autònomes (figura 2) ambregistres semblants al nostre trobem que el 2009,

la Comunitat Valenciana té una taxa de les mésaltes després de Catalunya i Canàries.

62


En els malalts residents a la ComunitatValenciana observem un predomini de casos mas-culins sobre els femenins amb un 61,75 % debarons davant del 38,25 % de dones (taula 3), il’índex de masculinitat és d’1,61 (1.62 el 2008),que es manté inferior a l’estatal (1,82 el 2009) i perdamunt del valor 1 en la majoria de grups d’edat,a excepció del grup d’edat entre 10 a 15 anys queés igual a 1 i en el grup d’edat entre 0 i 5 anys queés 0,5. En estudiar la distribució per grups d’edatpot observar-se com el grup que aporta un nombremés gran de malalts és el de 60-70 anys, seguit pelgrup de 70-80 anys i el de 50-60 anys. El nombre

de casos més baix es presenta entre els menors de20 anys, amb 149 malalts. En la taula 3 i en lafigura 3 es pot vore com les taxes específiques pergrups d’edat s’incrementen en funció d’esta. Lestaxes específiques més elevades s’observen en elgrup de 70-80 anys (2.944.02 pmp) seguida per ladel grup de majors de 80 anys (2.381.49 pmp) i de60-70 anys (2.316.03 pmp). Les taxes específiquesmés baixes les presenten el grup de menors de 5anys amb una taxa específica de 22.415 pmp,seguit pel de 5-10 anys amb una taxa de 48.32pmp.

13

Figura 3

PREVALENCIA TASA PMP 2009

0,00

500,00

1000,00

1500,00

2000,00

2500,00

3000,00

3500,00

4000,00

4500,00

GRUPO DE EDAD

TAS

HOMBRES

MUJERES

TOTAL

En els malalts residents a la Comunitat Valenciana observem un predomini de casos masculins sobre els femenins amb un 61,75 % de barons davant del 38,25 % de dones (taula 3), i l'índex de masculinitat és d'1,61 (1.62 el 2008), que es manté inferior a l'estatal (1,82 el 2009) i per damunt del valor 1 en la majoria de grups d'edat, a excepció del grup d'edat entre 10 a 15 anys que és igual a 1 i en el grup d'edat entre 0 i 5 anys que és 0,5. En estudiar la distribució per grups d'edat pot observar-se com el grup que aporta un nombre més gran de malalts és el de 60-70 anys, seguit pel grup de 70-80 anys i el de 50-60 anys. El nombre de casos més baix es presenta entre els menors de 20 anys, amb 149 malalts. En la taula 3 i en la figura 3 es pot vore com les taxes específiques per grups d'edat s'incrementen en funció d'esta. Les taxes específiques més elevades s'observen en el grup de 70-80 anys (2.944.02 pmp) seguida per la del grup de majors de 80 anys (2.381.49 pmp) i de 60-70 anys (2.316.03 pmp). Les taxes específiques més baixes les presenten el grup de menors de 5 anys amb una taxa específica de 22.415 pmp, seguit pel de 5-10 anys amb una taxa de 48.32 pmp.


PPrreevvaalleenncciiaa ttoottaall mmaallaallttss rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. TTaaxxeess ddee pprreevvaalleennççaa.. DDiissttrriibbuucciióó ppeerr ggrruuppss dd’eeddaatt ii sseexxee

Grup d’edat

Homes

Dones

Total

Nombre Taxa pmp Nombre Grup d’edat Nombre Taxa pmp

< 5 2 14,49 4 30,84 6 22,41 5 - 10 10 78,59 2 16,52 12 48,32

10 - 15 8 66,08 8 70,13 16 68,04 15 - 20 45 344,00 16 129,54 61 239,85 20 - 30 167 466,35 104 307,05 271 388,92 30 - 40 313 663,74 195 456,78 508 565,40 40 - 50 513 1289,83 307 803,91 820 1051,81 50 - 60 667 2249,42 420 1367,74 1087 1800,87 60 - 70 747 3072,97 425 1616,27 1172 2316,03 70 - 80 693 3946,60 448 2113,50 1141 2944,02 > 80 300 3837,89 217 1562,02 517 2381,49

TOTAL 3465(61.75%) 1365,30 2146(38.25%) 839,34 5611 1101,35 Distribució espacial:

63


14

Presentem la distribució espacial per departaments de salut en base a la nova organització territorial, segons l'Orde de 12 de maig de 2005 per la qual es creen els departaments de salut (DOGV núm. 5.009,de 19 de maig de 2005). En la taula 4 observem que el departament 8 que té la major taxa de prevalença de la Comunitat Valenciana, amb una taxa bruta de 1.405.37 pmp. El segueixen els departaments de la ciutat de València, i el 09. Les prevalences més baixes es troben en els departaments 19**, 22 i 14. Els valors de la taxa bruta oscil·len entre 1.405.37 pmp en el Departament 8 i 625.25 pmp en el Departament 21. Per sexes pot vore’s que la taxa específica per sexe i departament de salut és superior en el sexe masculí excepte el Departament 19** (sense la ciutat d'Alacant), i que la diferència de taxes per sexe és més acusada en el Departament 8, amb unes taxes de 2.053,00 pmp en homes i 734,58 pmp en dones, mentre que les taxes més pròximes s'observen en el Departament 22 (980.66 pmp en homes i 704.20 pmp en dones) i en el 14 (amb 1.141.90 i 882.03 pmp).


TTaaxxeess ddee pprreevvaalleennççaa ppeerr ddeeppaarrttaammeennttss ddee ssaalluutt NNoommééss mmaallaallttss rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa

Departament Homes Dones Total Diferència

Taxes H/D pmp Nombre Taxa pmp Nombre Taxa pmp Nombre Nombre No consta 1 0 1

01 50 1085,40 34 760,29 84 925,25 325,11 02 216 1492,30 131 913,18 347 1204,03 579,12 03 131 1385,47 81 869,01 212 1129,08 516,46 04 97 1264,04 57 746,78 154 1006,10 517,26 05* 69 1272,24 53 964,11 122 1117,13 308,13 06* 215 1469,57 124 855,89 339 1164,23 613,69 07* 116 1165,42 69 696,20 185 931,31 469,22 08 55 2053,00 19 734,58 74 1405,37 1318,42 09 160 1537,43 116 1132,77 276 1336,73 404,66 10* 100 1564,33 57 894,05 157 1229,64 670,29 11 176 1340,45 120 911,11 296 1125,45 429,34 12 124 1293,12 90 961,38 214 1129,25 331,74 13 104 1038,02 47 475,28 151 758,49 562,74 14 121 1171,90 90 882,03 211 1027,82 289,87 15 102 1473,37 67 946,47 169 1206,99 526,90 16 88 912,03 51 537,41 139 726,27 374,62

17** 49 1159,82 31 722,59 80 939,53 437,22 18 132 1202,88 76 689,14 208 945,37 513,73

19** 26 794,40 28 859,61 54 826,93 -65,21 20 208 1424,16 121 837,78 329 1132,60 586,38 21 89 892,13 46 474,23 135 686,11 417,91 22 97 980,66 67 704,20 164 845,12 276,46

València 697 1776,70 433 1026,29 1130 1387,85 750,41 Alacant 242 1486,00 138 802,77 380 1135,15 683,23 TOTAL 3465 1365,3 2146 839,34 5611 1101,35 525,96



Presentem la distribució espacial per departa-ments de salut en base a la nova organització ter-ritorial, segons l’Orde de 12 de maig de 2005 perla qual es creen els departaments de salut (DOGVnúm. 5.009,de 19 de maig de 2005).

En la taula 4 observem que el departament 8que té la major taxa de prevalença de laComunitat Valenciana, amb una taxa bruta de1.405.37 pmp. El segueixen els departaments dela ciutat de València, i el 09. Les prevalences mésbaixes es troben en els departaments 19**, 22 i

14. Els valors de la taxa bruta oscil.len entre1.405.37 pmp en el Departament 8 i 625.25 pmpen el Departament 21.

Per sexes pot vore’s que la taxa específica persexe i departament de salut és superior en el sexemasculí excepte el Departament 19** (sense laciutat d’Alacant), i que la diferència de taxes persexe és més acusada en el Departament 8, ambunes taxes de 2.053,00 pmp en homes i 734,58pmp en dones, mentre que les taxes més pròximess’observen en el Departament 22 (980.66 pmp enhomes i 704.20 pmp en dones) i en el 14 (amb1.141.90 i 882.03 pmp).

64


Per a una millor comparació entre departa-ments de salut utilitzem com a mesura la raó demorbiditat estandarditzada (RME en taula 5). Elsdepartaments de Salut amb una raó de morbiditatestandarditzada més alta són el departament 8amb una RME de 127.61 amb un interval de con-fiança al 95 % de + 29,07, i la ciutat de Valènciaamb una RME de 126.01 [+ 7,35]. Les RME mésbaixes s’observen en els departaments 21 (62.30[+ 10,51]), seguit pel 16(65.94 [ + 10,96].

En relació amb la distribució per sexes, elDepartament 8 i la ciutat de València són els que

presenten més RME en el sexe masculí, amb unesRME respectivament de 150.37 [+±39.74] i130,13 [+ 9,66], mentre que en el sexe femení sónel Departament 9 i la ciutat de València els quepresenten les majors RME, que són respectivamentde 134.96 [+±24.56] i 122.27 [+11.52]. En la partinferior de la distribució tenim els departaments19 (58.19 [+±22,37]) i 21 (65,34 [+13,58]) són elsque menor RME presenten en el sexe masculí,mentre que en el femení són els departaments 21(56,50 [+16.33]), i 13 (56,19 [+16,19]) els quepresenten les RME més baixes.

15

Per a una millor comparació entre departaments de salut utilitzem com a mesura la raó de morbiditat estandarditzada (RME en taula 5). Els departaments de Salut amb una raó de morbiditat estandarditzada més alta són el departament 8 amb una RME de 127.61 amb un interval de confiança al 95 % de 29,07, i la ciutat de València amb una RME de 126.01 [ 7,35]. Les RME més baixes s'observen en els departaments 21 (62.30 [ 10,51]), seguit pel 16(65.94 [ 10,96]. En relació amb la distribució per sexes, el Departament 8 i la ciutat de València són els que presenten més RME en el sexe masculí, amb unes RME respectivament de 150.37 [ 39.74] i 130,13 [ 9,66], mentre que en el sexe femení són el Departament 9 i la ciutat de València els que presenten les majors RME, que són respectivament de 134.96 [ 24.56] i 122.27 [ 11.52]. En la part inferior de la distribució tenim els departaments 19 (58.19 [ 22,37]) i 21 (65,34 [ 13,58]) són els que menor RME presenten en el sexe masculí, mentre que en el femení són els departaments 21 (56,50 [ 16.33]), i 13 (56,19 [ 16,19]) els que presenten les RME més baixes.


PPrreevvaalleennççaa.. RRaaóó ddee mmoorrbbiiddiittaatt eessttaannddaarrddiittzzaaddaa DDeeppaarrttaammeennttss ddee ssaalluutt ((nnoommééss mmaallaallttss rreessiiddeennttss))

Homes Dones Total

Departament RME IC RME IC RME IC 01 79,50 22,04 90,58 30,45 84,01 17,97 02 109,30 14,58 108,80 18,63 109,32 11,50 03 101,48 17,38 103,53 22,55 102,52 13,80 04 92,58 18,42 88,97 23,10 91,35 14,43 05* 93,18 21,99 114,87 30,92 101,43 18,00 06* 107,64 14,39 101,97 17,95 105,71 11,25 07* 85,36 15,53 82,95 19,57 84,56 12,19 08 150,37 39,74 87,52 39,35 127,61 29,07 09 112,61 17,45 134,96 24,56 121,37 14,32 10* 114,58 22,46 106,52 27,65 111,65 17,46 11 98,18 14,51 108,55 19,42 102,19 11,64 12 94,71 16,67 114,54 23,66 102,53 13,74 13 76,03 14,61 56,63 16,19 68,87 10,98 14 85,83 15,29 105,09 21,71 93,32 12,59 15 107,92 20,94 112,76 27,00 109,59 16,52 16 66,80 13,96 64,03 17,57 65,94 10,96

17** 84,95 23,79 86,09 30,31 85,31 18,69 18 88,10 15,03 82,11 18,46 85,84 11,67

19** 58,19 22,37 102,41 37,94 75,08 20,03 20 104,31 14,18 99,81 17,79 102,84 11,11 21 65,34 13,58 56,50 16,33 62,30 10,51 22 71,83 14,29 83,90 20,09 76,73 11,74



65


16

A la figura 4 observem que, si prenem com a valor 100 el RME de la Comunitat Valenciana, se situen amb una RME significativament superior a 100 (marcats en la llegenda del mapa com SIG.SUP) la ciutat de València i el departament 09. Amb valors de RME significativament inferiors a 100 (figuren en la llegenda del mapa com SIG.INF) tenim els departaments següents: 07, 13 ,16, 18, 19, 21 i 22. Els altres departaments de salut presenten valors de la RME que no són significativament diferents del conjunt de departaments de salut.

FFiigguurraa 44

A la figura 4 observem que, si prenem com avalor 100 el RME de la Comunitat Valenciana, sesituen amb una RME significativament superior a100 (marcats en la llegenda del mapa comSIG.SUP) la ciutat de València i el departament09. Amb valors de RME significativament inferiors

a 100 (figuren en la llegenda del mapa comSIG.INF) tenim els departaments següents: 07, 13,16, 18, 19, 21 i 22. Els altres departaments desalut presenten valors de la RME que no són signi-ficativament diferents del conjunt de departa-ments de salut.

66


S’ha fet la representació geogràfica de les raonsde morbiditat estandarditzada (RME) a nivellmunicipal per mitjà del mètode de suavització deBesag, York i Mollié3. Els cinc municipis ambmajor RME són, per este orde, Burjassot, Alaquàs,

Manises, Massalfassar i Almussafes, tots amb RMEsuperiors a 133. En l’interval més baix (RME infe-rior a 80) destaca la zona costanera i sud de laprovíncia d’Alacant.

17

S'ha fet la representació geogràfica de les raons de morbiditat estandarditzada (RME) a nivell municipal per mitjà del mètode de suavització de Besag, York i Mollié3. Els cinc municipis amb major RME són, per este orde, Burjassot, Alaquàs, Manises, Massalfassar i Almussafes, tots amb RME superiors a 133. En l’interval més baix (RME inferior a 80) destaca la zona costanera i sud de la província d'Alacant.

FFiigguurraa 55.. PPrreevvaalleennççaa 22000088

Razón de morbilidad estandarizada. Ambos sexos

<8080-9090-110110-125>125

67


I.5.3. INCIDÈNCIA:

Durant l’any 2009 van iniciar tractament renalsubstitutiu a la Comunitat Valenciana un total de

716 pacients, dels quals tots són residents a laComunitat Valenciana (taula 6). La taxa d’incidèn-cia observada és de 140.54 pmp (taula 7).

18

I.4.3. INCIDÈNCIA: Durant l'any 2009 van iniciar tractament renal substitutiu a la Comunitat Valenciana un total de 716 pacients, dels quals tots són residents a la Comunitat Valenciana (taula 6). La taxa d'incidència observada és de 140.54 pmp (taula 7).


IInncciiddèènncciiaa.. MMaallaallttss ((rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss)) DDiissttrriibbuucciióó ppeerr sseexxee ii pprroovvíínncciiaa ddee rreessiiddèènncciiaa

Província



Taula 7



Província



S'ha produït una lleuger augment de la incidència respecte a l'últim any, com es pot observar en la figura 6. En el conjunt d'Espanya, el 2009 segons dades procedents de l'Informe 2009 de Diàlisi i Trasplantament de la Societat Espanyola de Nefrologia4, la incidència és de 129 pmp (per a una cobertura de població del 73.8 %), taxa inferior a la de la Comunitat Valenciana (140.54 pmp amb una cobertura 100 % població).


129140,54

127125132126127132132129132

135146143144161

150154139

164

80

100

120

140

160

180


18




Província



TTaauullaa 77

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000099 TTaaxxeess dd''iinncciiddèènncciiaa ((nnoommééss mmaallaallttss rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa))


Província





129140,54

127125132126127132132129132

135146143144161

150154139

164

80

100

120

140

160

180


68


En referència a la comparativa amb la resta decomunitats autònomes (fig. 7) de les quals estenen dades el 2009 (totes excepte Aragó i

Múrcia) la Comunitat Valenciana és una de lesque té la incidència més elevada, després de lesde Catalunya, Rioja i Canàries.

18




Província



Taula 7



Província




FFiigguurraa 66.. EEvvoolluucciióó iinncciiddèènncciiaa 22000099

129140,54

127125132126127132132129132

135146143144161

150154139

164

80

100

120

140

160

180

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009Espanya Comunitat Valenciana

19

En referència a la comparativa amb la resta de comunitats autònomes (fig. 7) de les quals es tenen dades el 2009 (totes excepte Aragó i Múrcia) la Comunitat Valenciana és una de les que té la incidència més elevada, després de les de Catalunya, Rioja i Canàries.

FFiigguurraa 77.. TTaaxxeess dd''iinncciiddèènncciiaa aannyy 22000099 ((ppmmpp)) ppeerr ccoommuunniittaattss aauuttòònnoommeess

0 50 100 150 200

Illes Balears

C.La M ancha

Extremadura

Andalucía

Navarra

M elilla

Galicia

Cantabria

CAPV

Asturies

C.Valenciana

Cataluña

Rio ja

Canarias


Figura 8


0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

GRUPO DE

EDAD

< 5 05-09 10-14 15-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 80 Y M AS T OT AL

EDAD

TASA

PM


S’ha produït una lleuger augment de la inci-dència respecte a l’últim any, com es pot observaren la figura 6. En el conjunt d’Espanya, el 2009segons dades procedents de l’Informe 2009 deDiàlisi i Trasplantament de la Societat Espanyola

de Nefrologia4, la incidència és de 129 pmp (pera una cobertura de població del 73.8 %), taxainferior a la de la Comunitat Valenciana (140.54pmp amb una cobertura 100 % població).

69



En els nous casos de tractament renal substitu-tiu (figura 8) s’observa una major incidència en

homes, i per grups d’edat hi ha un predomini d’e-dats avançades, tal com passa en anys anteriors.

19

En referència a la comparativa amb la resta de comunitats autònomes (fig. 7) de les quals es tenen dades el 2009 (totes excepte Aragó i Múrcia) la Comunitat Valenciana és una de les que té la incidència més elevada, després de les de Catalunya, Rioja i Canàries.

Figura 7. Taxes d'incidència any 2009 (pmp) per comunitats autònomes

0 50 100 150 200

Illes Balears

C.La M ancha

Extremadura

Andalucía

Navarra

M elilla

Galicia

Cantabria

CAPV

Asturies

C.Valenciana

Cataluña

Rio ja

Canarias


FFiigguurraa 88


0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

GRUPO DE

EDAD

< 5 05-09 10-14 15-19 20-29 30-39 40-49 50-59 60-69 70-79 80 Y M AS T OT AL

EDAD

TASA

PM

P


70


20

En els residents a la Comunitat Valenciana, la majoria dels casos incidents (taula 8) s'han produït en malalts del sexe masculí, com ja ocorria en anys precedents. El 2009 el 64.80 % són homes davant del 35.20 % de dones. L'índex de masculinitat és de 1.84, superior al de 2008 que va ser d’2.08. Per grups d'edat s'observa un predomini del nombre absolut de casos nous entre els majors de 50 anys, mentre que entre els menors de 20 anys se situen les edats amb menys casos nous (amb 6 casos). El grup etari que presenta una major incidència específica per grups d'edat (taula 8), es correspon amb el de 70 i 80 anys (648.01 pmp), seguit pel grup de majors de 80 anys amb una taxa de 376.30 pmp i del de 60-70 anys (335.94 pmp). Esta distribució confirma la distribució per edats dels nous casos cap a les més avançades. De la mateixa manera, les taxes específiques per sexe, tant en homes com en dones son semblants entre 30-40 anys, les taxes més elevades es concentren a partir dels 60 anys d'edat.


TTaaxxeess dd''iinncciiddèènncciiaa ((nnoommééss rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa)) DDiissttrriibbuucciióó ppeerr eeddaatt ii sseexxee

Grups d’edat

Homes Dones

Total

Nombre Taxa pmp Nombre Nombre Taxa pmp < 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00

5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 2 16,52 0 0,00 2 8,51 15 - 20 2 15,29 2 16,19 4 15,73 20 - 30 10 64,97 7 47,39 17 56,36 30 - 40 18 88,16 16 83,77 34 86,04 40 - 50 44 180,25 22 99,82 66 142,09 50 - 60 63 276,96 33 159,80 96 221,21 60 - 70 100 473,25 38 190,49 138 335,94 70 - 80 150 804,62 89 487,94 239 648,01

> 80 75 474,81 45 279,61 120 376,30 TOTAL 464 247,47 252 142,27 716 196,36

En els residents a la Comunitat Valenciana, lamajoria dels casos incidents (taula 8) s’han produïten malalts del sexe masculí, com ja ocorria en anysprecedents. El 2009 el 64.80 % són homes davantdel 35.20 % de dones. L’índex de masculinitat ésde 1.84, superior al de 2008 que va ser d’2.08.

Per grups d’edat s’observa un predomini delnombre absolut de casos nous entre els majors de50 anys, mentre que entre els menors de 20 anysse situen les edats amb menys casos nous (amb 6casos).

El grup etari que presenta una major incidèn-cia específica per grups d’edat (taula 8), es corres-pon amb el de 70 i 80 anys (648.01 pmp), seguitpel grup de majors de 80 anys amb una taxa de376.30 pmp i del de 60-70 anys (335.94 pmp).Esta distribució confirma la distribució per edatsdels nous casos cap a les més avançades. De lamateixa manera, les taxes específiques per sexe,tant en homes com en dones son semblants entre30-40 anys, les taxes més elevades es concentrena partir dels 60 anys d’edat.

71



En descriure per departaments de salut, el2009, la incidència bruta més elevada (taula 9) sesitua en el Departament 20 (192.78 pmp), seguit

del departaments 3, 15 i 9 (186.41, 178.55 i174.36 pmp). La incidència per departament desalut més baixa pot vore’s en els departaments desalut 19 (1 malalt home i 15.31 pmp), i el 21(66.07 pmp).

21

Distribució espacial: En descriure per departaments de salut, el 2009, la incidència bruta més elevada (taula 9) se situa en el Departament 20 (192.78 pmp), seguit del departaments 3, 15 i 9 (186.41, 178.55 i 174.36 pmp). La incidència per departament de salut més baixa pot vore’s en els departaments de salut 19 (1 malalt home i 15.31 pmp), i el 21 (66.07 pmp).


TTaaxxeess dd''iinncciiddèènncciiaa ppeerr ddeeppaarrttaammeennttss ddee ssaalluutt NNoommééss mmaallaallttss rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa

Departament

Homes Dones

Total

Nombre Taxa pmp Nombre Departament Nombre taxa pmp

NO CONSTA 0 0 0 01 5 108,54 4 89,45 9 99,13 02 30 207,26 18 125,47 48 166,55 03 20 211,52 15 160,93 35 186,41 04 11 143,34 5 65,51 16 104,53 05* 12 221,26 6 109,14 18 164,82 06* 24 164,05 13 89,73 37 127,07 07* 15 150,70 12 121,08 27 135,92 08 6 223,96 3 115,99 9 170,92 09 14 134,52 22 214,84 36 174,36 10* 10 156,43 2 31,37 12 93,98 11 23 175,17 11 83,52 34 129,27 12 15 156,43 15 160,23 30 158,31 13 18 179,66 6 60,67 24 120,55 14 19 184,02 12 117,60 31 151,01 15 13 187,78 12 169,52 25 178,55 16 18 186,55 4 42,15 22 114,95

17** 6 142,02 2 46,62 8 93,95 18 17 154,92 6 54,41 23 104,54

19** 1 30,55 0 0,00 1 15,31 20 39 267,03 17 117,70 56 192,78 21 9 90,22 4 41,24 13 66,07 22 17 171,87 10 105,10 27 139,14

València 91 231,97 48 113,77 139 170,72

Alacant 31 190,36 5 29,09 36 107,54

TOTAL 464 182,83 252 98,56 716 140,54 * Exceptuant la ciutat de València. ** Exceptuant la ciutat d’Alacant.

72


En els casos incidents el 2009, la raó de morbi-ditat estandarditzada (RME) per departaments desalut (taula 10) aconsegueix els valors màxims enels departaments 20 (137,17 + 35.93), 3 (132,64 +

43.94) i 15 (127,05 + 49,80). Els valors més bai-xos de la RME el 2009 els tenen els departaments19 (10,90 + 21,36) i 21 (47,01 + 25,56)..

22

En els casos incidents el 2009, la raó de morbiditat estandarditzada (RME) per departaments de salut (taula 10) aconsegueix els valors màxims en els departaments 20 (137,17 � 35.93), 3 (132,64 � 43.94) i 15 (127,05 � 49,80). Els valors més baixos de la RME el 2009 els tenen els departaments 19 (10,90 � 21,36) i 21 (47,01 � 25,56).

TTaauullaa 1100

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000099 IInncciiddèènncciiaa rraaóó ddee mmoorrbbiiddiittaatt eessttaannddaarrddiittzzaaddaa ppeerr ddeeppaarrttaammeennttss ddee ssaalluutt

NNoommééss mmaallaallttss rreessiiddeennttss

Departament

Homes Dones

Total

Departament RME IC RME RME IC

01 59,37 52,04 90,75 88,94 70,54 46,09 02 113,37 40,57 127,31 58,81 118,51 33,53 03 115,69 50,71 163,28 82,63 132,64 43,94 04 78,40 46,33 66,46 58,26 74,38 36,45 05* 121,02 68,47 110,74 88,61 117,28 54,18 06* 89,73 35,90 91,04 49,49 90,42 29,13 07* 82,43 41,71 122,85 69,51 96,71 36,48 08 122,50 98,02 117,68 133,17 121,62 79,46 09 73,58 38,54 217,97 91,08 124,06 40,53 10* 85,56 53,03 31,83 44,11 66,87 37,84 11 95,81 39,16 84,74 50,08 91,98 30,92 12 85,56 43,30 162,57 82,27 112,64 40,31 13 98,27 45,40 61,56 49,26 85,78 34,32 14 100,65 45,26 119,32 67,51 107,45 37,82 15 102,71 55,83 171,99 97,31 127,05 49,80 16 102,04 47,14 42,76 41,91 81,79 34,18

17** 77,68 62,16 47,30 65,55 66,85 46,33 18 84,73 40,28 55,20 44,17 74,38 30,40

19** 16,71 32,76 0,00 0,00 10,90 21,36 20 146,05 45,84 119,42 56,77 137,17 35,93 21 49,34 32,24 41,84 41,00 47,01 25,56 22 94,01 44,69 106,64 66,10 99,00 37,34



.

73


A la Comunitat Valenciana (fig. 9) els departa-ments 20 i la ciutat de València presenten unsvalors significativament superiors a 100 ( marcaten la llegenda del mapa com SIG. SUP.). Amb

valors de la RME significativament inferiors a 100tenim els departaments 19, i 21 ( SIG. INF en lallegenda del mapa ).

23

A la Comunitat Valenciana (fig. 9) els departaments 20 i la ciutat de València presenten uns valors significativament superiors a 100 ( marcat en la llegenda del mapa com SIG. SUP.). Amb valors de la RME significativament inferiors a 100 tenim els departaments 19, i 21 ( SIG. INF en la llegenda del mapa ).

FFIIGGUURRAA 99

74


En la representació municipal de les raonsd’incidència estandarditzada suavitzada (RIE)s’observa la distribució de la incidència per al2009 a nivell municipal. Els cinc municipis amb

majors RIE són, per este ordre, Burriana, Manuel,Aldaia, Elx y Alcoi, tots amb RIE superiors a 130.La província d’Alacant, en general, presenta elsvalors d’incidència més baixos de la Comunitat.

24

En la representació municipal de les raons d'incidència estandarditzada suavitzada (RIE) s'observa la distribució de la incidència per al 2009 a nivell municipal. Els cinc municipis amb majors RIE són, per este ordre, Burriana, Manuel, Aldaia, Elx y Alcoi, tots amb RIE superiors a 130. La província d'Alacant, en general, presenta els valors d'incidència més baixos de la Comunitat.

FFiigguurraa 1100

Razón de incidencia estandarizada. Ambos sexos

<8080-9090-110110-125>125

75


Classe Social

Per a l’estudi de la classe social hem seguit lamateixa agrupació utilitzada en anys anteriorsconcretada en sis classes:

-Classe 1: directius i tècnics superiors.-Classe 2: altres directius. Tècnics mitjans-Classe 3: quadres intermedis. Administratius-Classe 4: treballadors especialitzats.-Classe 5: treballadors no especialitzats.-Classe 6: no classificable.

La classe social amb nombre més gran d’efec-

tius (taula 11), en els casos incidents, és la classe6 (grup de menor especificació) L’existència del60.67 % dels casos sense omplir (major al 53.44% de 2008), distorsiona esta afirmació. Després dela classe 6 ( 22.45% dels casos; 26.06 % el 2008),se situa la classe 4 (7.11 % dels casos; 9.52 % el2008) i la classe 5 de treballadors no especialitzats(6.00 % dels casos), mentre que a la classe 2 éspertany el menor nombre de casos (0,56%). Ladistribució de la variable classe social és semblanta la de 2008. Continua l’elevat percentatge decasos en què no es pot assignar la classe social perfalta d’ompliment de la variable ocupació, l’evolu-ció de la qual es descriu a continuació:

25


IInncciiddèènncciiaa,, mmaallaallttss rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss.. DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss ccllaassssee ssoocciiaall ii ggrruupp dd''eeddaatt

Grups d’edat

Classe 1

Classe 2

Classe 3

Classe 4

Classe 5

Classe 6

No consta Total


5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,28 2 0,28 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,14 3 0,42 4 0,56 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,14 3 0,42 13 1,81 17 2,37 30 - 40 1 0,14 1 0,14 2 0,28 4 0,56 0 0,00 7 0,98 19 2,65 34 4,74 40 - 50 2 0,28 0 0,00 0 0,00 7 0,98 3 0,42 14 1,95 40 5,58 66 9,21 50 - 60 0 0,00 2 0,28 2 0,28 8 1,12 4 0,56 23 3,21 58 8,09 97 13,53 60 - 70 5 0,70 0 0,00 2 0,28 13 1,81 12 1,67 28 3,91 78 10,88 138 19,25 70 - 80 0 0,00 1 0,14 4 0,56 16 2,23 14 1,95 55 7,67 149 20,78 239 33,33

> 80 2 0,28 0 0,00 3 0,42 3 0,42 9 1,26 30 4,18 73 10,18 120 16,74

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 10 1,39 4 0,56 13 1,81 51 7,11 43 6,00 161 22,45 435 60,67 717 100,00

Classe Social Per a l'estudi de la classe social hem seguit la mateixa agrupació utilitzada en anys anteriors concretada en sis classes: -Classe 1: directius i tècnics superiors. -Classe 2: altres directius. Tècnics mitjans -Classe 3: quadres intermedis. Administratius -Classe 4: treballadors especialitzats. -Classe 5: treballadors no especialitzats. -Classe 6: no classificable. La classe social amb nombre més gran d'efectius (taula 11), en els casos incidents, és la classe 6 (grup de menor especificació) L'existència del 60.67 % dels casos sense omplir (major al 53.44 % de 2008), distorsiona esta afirmació. Després de la classe 6 ( 22.45% dels casos; 26.06 % el 2008), se situa la classe 4 (7.11 % dels casos; 9.52 % el 2008) i la classe 5 de treballadors no especialitzats (6.00 % dels casos), mentre que a la classe 2 és pertany el menor nombre de casos (0,56%). La distribució de la variable classe social és semblant a la de 2008. Continua l'elevat percentatge de casos en què no es pot assignar la classe social per falta d'ompliment de la variable ocupació, l'evolució de la qual es descriu a continuació: Evolució del percentatge de falta d'ompliment de la variable ocupació:

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 41.1% 39.6% 45% 40.7% 45.9 % 44.5 % 46.37% 47.98% 53.44% 60,67%


entre 70 i 80 anys, exactament igual que en la classe 4. Entre els pacients més joves, entre 20 i 40 anys predominen en les classes 6, i 5.

25


Incidència, malalts residents i no residents. Distribució segons classe social i grup d'edat

Grups d’edat

Classe 1

Classe 2

Classe 3

Classe 4

Classe 5

Classe 6

No consta Total


5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,28 2 0,28 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,14 3 0,42 4 0,56 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,14 3 0,42 13 1,81 17 2,37 30 - 40 1 0,14 1 0,14 2 0,28 4 0,56 0 0,00 7 0,98 19 2,65 34 4,74 40 - 50 2 0,28 0 0,00 0 0,00 7 0,98 3 0,42 14 1,95 40 5,58 66 9,21 50 - 60 0 0,00 2 0,28 2 0,28 8 1,12 4 0,56 23 3,21 58 8,09 97 13,53 60 - 70 5 0,70 0 0,00 2 0,28 13 1,81 12 1,67 28 3,91 78 10,88 138 19,25 70 - 80 0 0,00 1 0,14 4 0,56 16 2,23 14 1,95 55 7,67 149 20,78 239 33,33

> 80 2 0,28 0 0,00 3 0,42 3 0,42 9 1,26 30 4,18 73 10,18 120 16,74

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 10 1,39 4 0,56 13 1,81 51 7,11 43 6,00 161 22,45 435 60,67 717 100,00

Classe Social Per a l'estudi de la classe social hem seguit la mateixa agrupació utilitzada en anys anteriors concretada en sis classes: -Classe 1: directius i tècnics superiors. -Classe 2: altres directius. Tècnics mitjans -Classe 3: quadres intermedis. Administratius -Classe 4: treballadors especialitzats. -Classe 5: treballadors no especialitzats. -Classe 6: no classificable. La classe social amb nombre més gran d'efectius (taula 11), en els casos incidents, és la classe 6 (grup de menor especificació) L'existència del 60.67 % dels casos sense omplir (major al 53.44 % de 2008), distorsiona esta afirmació. Després de la classe 6 ( 22.45% dels casos; 26.06 % el 2008), se situa la classe 4 (7.11 % dels casos; 9.52 % el 2008) i la classe 5 de treballadors no especialitzats (6.00 % dels casos), mentre que a la classe 2 és pertany el menor nombre de casos (0,56%). La distribució de la variable classe social és semblant a la de 2008. Continua l'elevat percentatge de casos en què no es pot assignar la classe social per falta d'ompliment de la variable ocupació, l'evolució de la qual es descriu a continuació: EEvvoolluucciióó ddeell ppeerrcceennttaattggee ddee ffaallttaa dd''oommpplliimmeenntt ddee llaa vvaarriiaabbllee ooccuuppaacciióó::

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 41.1% 39.6% 45% 40.7% 45.9 % 44.5 % 46.37% 47.98% 53.44% 60,67%


entre 70 i 80 anys, exactament igual que en la classe 4. Entre els pacients més joves, entre 20 i 40 anys predominen en les classes 6, i 5.

Per grups d’edat s’observa que en la classemés freqüent (classe 6) predominen les personesentre 70 i 80 anys, exactament igual que en la

classe 4. Entre els pacients més joves, entre 20 i40 anys predominen en les classes 6, i 5.

76


Nivell d’instrucció

Entre els nous casos notificats (taula 12) el28.17 % han declarat estudis primaris (29.58 % el2008). L’12.83 % són pacients sense estudis(11.86 % el 2008), el 8.09 % (10,40 % el 2008)han realitzat estudis mitjans i el 3,77 % tenenestudis superiors (3.51 % el 2008) mentre que

l’0.98 % (2,23 % el 2008) són analfabets.

En esta distribució cal destacar l’augment enquasi tres punts de no ompliment, el que represen-ta un lleuger augment a l’observat el 2008, ambl’excepció dels estudis mitjans en què es manté elmateix percentatge.

26

Nivell d'instrucció Entre els nous casos notificats (taula 12) el 28.17 % han declarat estudis primaris (29.58 % el 2008). L’12.83 % són pacients sense estudis (11.86 % el 2008), el 8.09 % (10,40 % el 2008) han realitzat estudis mitjans i el 3,77 % tenen estudis superiors (3.51 % el 2008) mentre que l'0.98 % (2,23 % el 2008) són analfabets. En esta distribució cal destacar l'augment en quasi tres punts de no ompliment, el que representa un lleuger augment a l'observat el 2008, amb l'excepció dels estudis mitjans en què es manté el mateix percentatge.


IInncciiddèènncciiaa DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss nniivveellll dd''iinnssttrruucccciióó ii ggrruuppss dd''eeddaatt

Grups d’edat

Analfabets

Sense estudis

Estudis primaris

Estudis mitjans

Estudis superiors

No class.

No consta

Total

Nombre % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. < 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,28 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,28 15 - 20 0 0,00 1 0,14 1 0,14 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,28 4 0,56 20 - 30 1 0,14 1 0,14 3 0,42 1 0,14 3 0,42 0 0,00 8 1,12 17 2,37 30 - 40 0 0,00 2 0,28 10 1,39 3 0,42 4 0,56 0 0,00 15 2,09 34 4,74 40 - 50 2 0,28 1 0,14 22 3,07 11 1,53 2 0,28 1 0,14 27 3,77 66 9,21 50 - 60 1 0,14 10 1,39 31 4,32 11 1,53 7 0,98 0 0,00 37 5,16 97 13,53 60 - 70 2 0,28 15 2,09 41 5,72 10 1,39 2 0,28 1 0,14 67 9,34 138 19,25 70 - 80 1 0,14 40 5,58 69 9,62 15 2,09 5 0,70 2 0,28 107 14,92 239 33,33 > 80 0 0,00 22 3,07 25 3,49 5 0,70 4 0,56 0 0,00 64 8,93 120 16,74

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 Total 7 0,98 92 12,83 202 28,17 58 8,09 27 3,77 4 0,56 327 45,61 717 100,00

Per edats observem que el grup d'edat més freqüent en tots els nivells d'instrucció és el de 70-80 anys. També ha de ser destacat que en el 45.61 % dels casos incidents no consta el nivell d'instrucció, que augmenta lleugerament en referència a 2008. Evolució del percentatge de falta d'ompliment de la variable nivell d'instrucció:

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 20.8% 19.5% 24.5% 21.6% 23.1 % 21.6 % 29.07% 39.96% 42.75% 45,61%

26

Nivell d'instrucció Entre els nous casos notificats (taula 12) el 28.17 % han declarat estudis primaris (29.58 % el 2008). L’12.83 % són pacients sense estudis (11.86 % el 2008), el 8.09 % (10,40 % el 2008) han realitzat estudis mitjans i el 3,77 % tenen estudis superiors (3.51 % el 2008) mentre que l'0.98 % (2,23 % el 2008) són analfabets. En esta distribució cal destacar l'augment en quasi tres punts de no ompliment, el que representa un lleuger augment a l'observat el 2008, amb l'excepció dels estudis mitjans en què es manté el mateix percentatge.


Incidència Distribució segons nivell d'instrucció i grups d'edat

Grups d’edat

Analfabets

Sense estudis

Estudis primaris

Estudis mitjans

Estudis superiors

No class.

No consta

Total

Nombre % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. < 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,28 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,28 15 - 20 0 0,00 1 0,14 1 0,14 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,28 4 0,56 20 - 30 1 0,14 1 0,14 3 0,42 1 0,14 3 0,42 0 0,00 8 1,12 17 2,37 30 - 40 0 0,00 2 0,28 10 1,39 3 0,42 4 0,56 0 0,00 15 2,09 34 4,74 40 - 50 2 0,28 1 0,14 22 3,07 11 1,53 2 0,28 1 0,14 27 3,77 66 9,21 50 - 60 1 0,14 10 1,39 31 4,32 11 1,53 7 0,98 0 0,00 37 5,16 97 13,53 60 - 70 2 0,28 15 2,09 41 5,72 10 1,39 2 0,28 1 0,14 67 9,34 138 19,25 70 - 80 1 0,14 40 5,58 69 9,62 15 2,09 5 0,70 2 0,28 107 14,92 239 33,33 > 80 0 0,00 22 3,07 25 3,49 5 0,70 4 0,56 0 0,00 64 8,93 120 16,74

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 Total 7 0,98 92 12,83 202 28,17 58 8,09 27 3,77 4 0,56 327 45,61 717 100,00

Per edats observem que el grup d'edat més freqüent en tots els nivells d'instrucció és el de 70-80 anys. També ha de ser destacat que en el 45.61 % dels casos incidents no consta el nivell d'instrucció, que augmenta lleugerament en referència a 2008. EEvvoolluucciióó ddeell ppeerrcceennttaattggee ddee ffaallttaa dd''oommpplliimmeenntt ddee llaa vvaarriiaabbllee nniivveellll dd''iinnssttrruucccciióó::

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 20.8% 19.5% 24.5% 21.6% 23.1 % 21.6 % 29.07% 39.96% 42.75% 45,61%

Per edats observem que el grup d’edat més fre-qüent en tots els nivells d’instrucció és el de 70-80anys. També ha de ser destacat que en el 45.61 %

dels casos incidents no consta el nivell d’instruc-ció, que augmenta lleugerament en referència a2008.

77


Llista d’espera de trasplantament

Dels nous casos notificats el 2009, s’ha infor-mat al registre en el moment de la inclusió (taula13) que 23 (3.21%) es troben en llista d’espera per

a un trasplantament renal (5.42 % el 2008) i 209(29.15 %) no es van incloure en llista d’espera detrasplantament (35.43 % el 2008), mentre que en485 casos (67.64 %) no consta com tindre ompliteste ítem (59.15 % el 2008).

27

Llista d'espera de trasplantament Dels nous casos notificats el 2009, s'ha informat al registre en el moment de la inclusió (taula 13) que 23 (3.21%) es troben en llista d'espera per a un trasplantament renal (5.42 % el 2008) i 209 (29.15 %) no es van incloure en llista d'espera de trasplantament (35.43 % el 2008), mentre que en 485 casos (67.64 %) no consta com tindre omplit este ítem (59.15 % el 2008).


IInncciiddèènncciiaa,, mmaallaallttss rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss eenn eessppeerraa ddee ttrraassppllaannttaammeenntt sseeggoonnss ggrruuppss dd''eeddaatt


Grups d’edat


< 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

10 - 15 0 0,00 0 0,00 2 0,28 2 0,28 15 - 20 0 0,00 1 0,14 3 0,42 4 0,56 20 - 30 1 0,14 1 0,14 15 2,09 17 2,37 30 - 40 3 0,42 7 0,98 24 3,35 34 4,74 40 - 50 6 0,84 13 1,81 47 6,56 66 9,21 50 - 60 10 1,39 19 2,65 68 9,48 97 13,53 60 - 70 3 0,42 35 4,88 100 13,95 138 19,25 70 - 80 0 0,00 92 12,83 147 20,50 239 33,33

> 80 0 0,00 41 5,72 79 11,02 120 16,74 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 23 3,21 209 29,15 485 67,64 717 100,00

Per grups d'edat, s'observa que els majors percentatges de no-inclusió en llista d'espera, es

troben en els malalts de 70-80 anys amb el 20.50% (14.35 % el 2008), el segueix el grup de 60-70 anys amb el 13.95 % (6.59 % el 2008). Evolució del percentatge de falta d'ompliment de la variable inclusió en llista d'espera de trasplantament:

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 8.9% 7.3% 16.7% 15.7% 18.6 % 33.3 % 39.97 56.35 59.15 67,64%

Per grups d’edat, s’observa que els majors per-centatges de no-inclusió en llista d’espera, es tro-ben en els malalts de 70-80 anys amb el 20.50%

(14.35 % el 2008), el segueix el grup de 60-70anys amb el 13.95 % (6.59 % el 2008).

27

Llista d'espera de trasplantament Dels nous casos notificats el 2009, s'ha informat al registre en el moment de la inclusió (taula 13) que 23 (3.21%) es troben en llista d'espera per a un trasplantament renal (5.42 % el 2008) i 209 (29.15 %) no es van incloure en llista d'espera de trasplantament (35.43 % el 2008), mentre que en 485 casos (67.64 %) no consta com tindre omplit este ítem (59.15 % el 2008).


Incidència, malalts residents i no residents. Distribució de pacients en espera de trasplantament segons grups d'edat


Grups d’edat


< 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

10 - 15 0 0,00 0 0,00 2 0,28 2 0,28 15 - 20 0 0,00 1 0,14 3 0,42 4 0,56 20 - 30 1 0,14 1 0,14 15 2,09 17 2,37 30 - 40 3 0,42 7 0,98 24 3,35 34 4,74 40 - 50 6 0,84 13 1,81 47 6,56 66 9,21 50 - 60 10 1,39 19 2,65 68 9,48 97 13,53 60 - 70 3 0,42 35 4,88 100 13,95 138 19,25 70 - 80 0 0,00 92 12,83 147 20,50 239 33,33

> 80 0 0,00 41 5,72 79 11,02 120 16,74 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 23 3,21 209 29,15 485 67,64 717 100,00

Per grups d'edat, s'observa que els majors percentatges de no-inclusió en llista d'espera, es

troben en els malalts de 70-80 anys amb el 20.50% (14.35 % el 2008), el segueix el grup de 60-70 anys amb el 13.95 % (6.59 % el 2008). EEvvoolluucciióó ddeell ppeerrcceennttaattggee ddee ffaallttaa dd''oommpplliimmeenntt ddee llaa vvaarriiaabbllee iinncclluussiióó eenn lllliissttaa dd''eessppeerraa ddee ttrraassppllaannttaammeenntt::

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 8.9% 7.3% 16.7% 15.7% 18.6 % 33.3 % 39.97 56.35 59.15 67,64%

78


En analitzar les causes d’exclusió de llista d’es-pera de trasplantament (taula 14) en els casos inci-dents el 2009, s’observa que la causa més freqüentd’exclusió és l’edat amb un 28.71% dels casos(33.47 % el 2008) seguit per patologia associadaamb 13.40% (18,98 % el 2008), pendent d’estudi8.13 % (9.09 % el 2008) , per altres motius ambun 11.48 % (9.92 % el 2008). En el 36.36 % delscasos no consta tindre omplit l’ítem, i amb mésd’una causa d’exclusió 0.96 %.

Per grups d’edat la causa d’exclusió per edat esconcentra en el grup de majors de 60 anys. Lapatologia associada és la causa d’exclusió més fre-qüent en el grup de 60 a 80 anys. L’exclusió perestar pendent d’estudis clínics presenta el nombremés gran d’efectius en el grup de 50 a 60 anys.L’exclusió per més d’un motiu és més freqüent enel grup de majors 70 anys.

28


IInncciiddèènncciiaa,, mmaallaallttss rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss eexxcclloossooss ddee ttrraassppllaannttaammeenntt ppeerr ccaauussaa dd''eexxcclluussiióó sseeggoonnss ggrruuppss dd''eeddaatt

Causa d’exclusió

Grups d’edat

Edat Patologia associada

Exclusió voluntària

Pendent d’estudi Altres Més d’una No consta Total


5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,48 0 0,00 0 0,00 1 0,48 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,48 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,48 30 - 40 0 0,00 1 0,48 0 0,00 2 0,96 3 1,44 0 0,00 1 0,48 7 3,35 40 - 50 0 0,00 4 1,91 0 0,00 4 1,91 3 1,44 0 0,00 2 0,96 13 6,22 50 - 60 0 0,00 2 0,96 0 0,00 6 2,87 5 2,39 0 0,00 6 2,87 19 9,09 60 - 70 2 0,96 10 4,78 1 0,48 3 1,44 4 1,91 0 0,00 15 7,18 35 16,75 70 - 80 34 16,27 11 5,26 1 0,48 1 0,48 8 3,83 1 0,48 36 17,22 92 44,02

> 80 24 11,48 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,48 16 7,66 41 19,62 No

consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 Total 60 28,71 28 13,40 2 0,96 17 8,13 24 11,48 2 0,96 76 36,36 209 100,00

En analitzar les causes d'exclusió de llista d'espera de trasplantament (taula 14) en els casos incidents el 2009, s'observa que la causa més freqüent d'exclusió és l'edat amb un 28.71% dels casos (33.47 % el 2008) seguit per patologia associada amb 13.40% (18,98 % el 2008), pendent d'estudi 8.13 % (9.09 % el 2008) , per altres motius amb un 11.48 % (9.92 % el 2008). En el 36.36 % dels casos no consta tindre omplit l'ítem, i amb més d'una causa d'exclusió 0.96 %. Per grups d'edat la causa d'exclusió per edat es concentra en el grup de majors de 60 anys. La patologia associada és la causa d'exclusió més freqüent en el grup de 60 a 80 anys. L'exclusió per estar pendent d'estudis clínics presenta el nombre més gran d'efectius en el grup de 50 a 60 anys. L'exclusió per més d'un motiu és més freqüent en el grup de majors 70 anys.

79


Marcadors vírics

Trenta-sis casos incidents el 2009 s’han comuni-cat al Registre de Malalts Renals amb marcadorsvírics positius (taula 15). El 2009 van ser un total de38 malalts amb marcadors vírics positius.

D’estos 38 casos, 7 presenten anticossos davantdel virus de l’hepatitis B, 27 a hepatitis C i 4 a VIH.En conjunt, els 38 casos representen un nombreabsolut similar a l’observat el 2008( 36, amb una dis-tribució en què s’observa l’hepatitis B augmenta en

5 casos), l’hepatitis C es manté igual i el VIH n’aug-menta tres.

Els casos positius al virus de l’hepatitis C, com jaes va observar l’any anterior es presenten majoritària-ment en el grup d’edat de 70-80 anys (11 dels 27casos declarats) i entre els 40-50 anys (5 casos).

Dels set casos positius a hepatitis B, un es presen-ta entre 40-50 anys, l’altre entre 70-80 anys, i dosentre 50-70 anys; mentre que els quatre casos posi-tius a VIH s’han presentat en els grups de 30-60 anys.

29

Marcadors vírics Trenta-sis casos incidents el 2009 s'han comunicat al Registre de Malalts Renals amb marcadors vírics positius (taula 15). El 2009 van ser un total de 38 malalts amb marcadors vírics positius. D'estos 38 casos, 7 presenten anticossos davant del virus de l'hepatitis B, 27 a hepatitis C i 4 a VIH. En conjunt, els 38 casos representen un nombre absolut similar a l'observat el 2008( 36, amb una distribució en què s'observa l'hepatitis B augmenta en 5 casos), l'hepatitis C es manté igual i el VIH n’augmenta tres. Els casos positius al virus de l'hepatitis C, com ja es va observar l'any anterior es presenten majoritàriament en el grup d'edat de 70-80 anys (11 dels 27 casos declarats) i entre els 40-50 anys (5 casos). Dels set casos positius a hepatitis B, un es presenta entre 40-50 anys, l'altre entre 70-80 anys, i dos entre 50-70 anys; mentre que els quatre casos positius a VIH s'han presentat en els grups de 30-60 anys.


IInncciiddèènncciiaa,, mmaallaallttss rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss mmaarrccaaddoorrss vvíírriiccss ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups d’edat

Hepatitis B Hepatitis C VIH Total Nombre Nombre Nombre Nombre

< 5 0 0 0 0 5 - 10 0 0 0 0

10 - 15 0 0 0 0 15 - 20 0 0 0 0 20 - 30 0 0 0 0 30 - 40 0 2 1 3 40 - 50 2 5 2 9 50 - 60 1 2 1 4 60 - 70 1 4 0 5 70 - 80 2 11 0 13

> 80 1 3 0 4 Total 7 27 4 38

I.4.4. MALALTIA RENAL PRIMÀRIA: La distribució de la malaltia renal primària és semblant a la d'anys anteriors tant en els casos prevalents com a incidents, en els casos prevalents (taula 16) les primeres causes de malaltia renal primària són la glomerulonefritis, amb un 20,32 % (20,75 % el 2008), i les d'origen desconegut o no filiades, amb 19.88 % (20,03 % el 2008). Les nefropaties vasculars suposen un 17.12 %, percentatge semblant al de 2008(16,83 %). Les pielonefritis/nefritis intersticials amb el 12,28 % i un valor igual al referit l'any anterior (12,59 %). La malaltia poliquística renal representa el 9,02 % dels casos, semblant que l'any anterior (8,81 %), i la nefropatia diabètica amb el 11.34 % de casos prevalents (10,80 % el 2008).

I.5.4. MALALTIA RENAL PRIMÀRIA:

La distribució de la malaltia renal primària éssemblant a la d’anys anteriors tant en els casosprevalents com a incidents, en els casos preva-lents (taula 16) les primeres causes de malaltiarenal primària són la glomerulonefritis, amb un20,32 % (20,75 % el 2008), i les d’origen desco-negut o no filiades, amb 19.88 % (20,03 % el

2008). Les nefropaties vasculars suposen un 17.12%, percentatge semblant al de 2008(16,83 %). Lespielonefritis/nefritis intersticials amb el 12,28 % iun valor igual al referit l’any anterior (12,59 %). Lamalaltia poliquística renal representa el 9,02 %dels casos, semblant que l’any anterior (8,81 %), ila nefropatia diabètica amb el 11.34 % de casosprevalents (10,80 % el 2008).

80


En observar la distribució de la prevalença pergrups d’edat (taula 17) veiem que la malaltia renalprimària més freqüent, amb un 20,32 %, són lesglomerulonefritis, que es distribueixen en tots elsgrups d’edat, i que són més freqüents en els grupsd’edat de 40-70 (742 i un 13,15 % del total). Lesde causa desconeguda representen un 19.88 % iestà present en tots els grups d’edat excepte en elsmenors de 5 anys d’edat, i presenten una major

concentració d’efectius en els grups de 50-80 anys(720 casos i un 12,77% del total). Les nefropatiesvasculars, amb un 17.12 %, són molt més fre-qüents en els grups d’edat entre 60-80 anys i lesnefropaties intersticials, amb un 12,28 %, són mésfreqüents en els grups d’edat entre 40-70 anys. Lanefropatia diabètica com a malaltia renal primàriarepresenta un 11.34 % de tots els casos prevalents.

30


PPrreevvaalleennççaa ttoottaall mmaallaallttss ((RReessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa )) DDiissttrriibbuucciióó ppeerr mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa

Malaltia renal primària Casos % Desconeguda 1122 19,88 Malaltia poliquística 509 9,02 Glomerulonefritis 1147 20,32 Hereditàries / congènites 262 4,64 Nefropatia diabètica 640 11,34 D’altres 106 1,88 Pielonefritis/ nefritis intersticial 693 12,28 Sistèmiques 199 3,53 Vasculars 966 17,12 No consta 0 0,00 Total 5644 100,00

En observar la distribució de la prevalença per grups d'edat (taula 17) veiem que la malaltia renal primària més freqüent, amb un 20,32 %, són les glomerulonefritis, que es distribueixen en tots els grups d'edat, i que són més freqüents en els grups d'edat de 40-70 (742 i un 13,15 % del total). Les de causa desconeguda representen un 19.88 % i està present en tots els grups d'edat excepte en els menors de 5 anys d'edat, i presenten una major concentració d'efectius en els grups de 50-80 anys (720 casos i un 12,77% del total). Les nefropaties vasculars, amb un 17.12 %, són molt més freqüents en els grups d'edat entre 60-80 anys i les nefropaties intersticials, amb un 12,28 %, són més freqüents en els grups d'edat entre 40-70 anys. La nefropatia diabètica com a malaltia renal primària representa un 11.34 % de tots els casos prevalents.

Taula 17

Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana. 2009 Prevalença total de malalts (residents i no residents a la Comunitat Valenciana)


Grups d’edat


coneguda Total


< 5 1 0,02 1 0,02 0 0,00 5 0,09 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,02 0 0,00 8 0,14

5 - 10 2 0,04 2 0,04 0 0,00 6 0,11 0 0,00 0 0,00 1 0,02 2 0,04 1 0,02 14 0,25

10 - 15 3 0,05 5 0,09 0 0,00 7 0,12 1 0,02 0 0,00 0 0,00 1 0,02 2 0,04 19 0,34

15 - 20 17 0,30 14 0,25 0 0,00 24 0,43 2 0,04 1 0,02 5 0,09 1 0,02 4 0,07 68 1,20

20 - 30 83 1,47 60 1,06 3 0,05 46 0,82 7 0,12 10 0,18 21 0,37 6 0,11 36 0,64 272 4,82

30 - 40 157 2,78 88 1,56 28 0,50 36 0,64 37 0,66 49 0,87 30 0,53 8 0,14 80 1,42 513 9,09

40 - 50 243 4,31 114 2,02 110 1,95 38 0,67 67 1,19 79 1,40 38 0,67 11 0,19 124 2,20 824 14,60

50 - 60 284 5,03 125 2,21 165 2,92 38 0,67 126 2,23 121 2,14 33 0,58 13 0,23 186 3,30 1091 19,33

60 - 70 215 3,81 116 2,06 128 2,27 31 0,55 236 4,18 150 2,66 26 0,46 26 0,46 247 4,38 1175 20,82

70 - 80 113 2,00 104 1,84 63 1,12 26 0,46 321 5,69 169 2,99 34 0,60 26 0,46 287 5,09 1143 20,25

> 80 29 0,51 64 1,13 12 0,21 5 0,09 169 2,99 61 1,08 11 0,19 11 0,19 155 2,75 517 9,16 NO

CONSTA 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

TOTAL 1147 20,32 693 12,28 509 9,02 262 4,64 966 17,12 640 11,34 199 3,53 106 1,88 1122 19,88 5644 100,00

30


Prevalença total malalts (Residents i no residents a la Comunitat Valenciana ) Distribució per malaltia renal primària

Malaltia renal primària Casos % Desconeguda 1122 19,88 Malaltia poliquística 509 9,02 Glomerulonefritis 1147 20,32 Hereditàries / congènites 262 4,64 Nefropatia diabètica 640 11,34 D’altres 106 1,88 Pielonefritis/ nefritis intersticial 693 12,28 Sistèmiques 199 3,53 Vasculars 966 17,12 No consta 0 0,00 Total 5644 100,00

En observar la distribució de la prevalença per grups d'edat (taula 17) veiem que la malaltia renal primària més freqüent, amb un 20,32 %, són les glomerulonefritis, que es distribueixen en tots els grups d'edat, i que són més freqüents en els grups d'edat de 40-70 (742 i un 13,15 % del total). Les de causa desconeguda representen un 19.88 % i està present en tots els grups d'edat excepte en els menors de 5 anys d'edat, i presenten una major concentració d'efectius en els grups de 50-80 anys (720 casos i un 12,77% del total). Les nefropaties vasculars, amb un 17.12 %, són molt més freqüents en els grups d'edat entre 60-80 anys i les nefropaties intersticials, amb un 12,28 %, són més freqüents en els grups d'edat entre 40-70 anys. La nefropatia diabètica com a malaltia renal primària representa un 11.34 % de tots els casos prevalents.

TTaauullaa 1177

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000099 PPrreevvaalleennççaa ttoottaall ddee mmaallaallttss ((rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa))


Grups d’edat


coneguda Total


< 5 1 0,02 1 0,02 0 0,00 5 0,09 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,02 0 0,00 8 0,14

5 - 10 2 0,04 2 0,04 0 0,00 6 0,11 0 0,00 0 0,00 1 0,02 2 0,04 1 0,02 14 0,25

10 - 15 3 0,05 5 0,09 0 0,00 7 0,12 1 0,02 0 0,00 0 0,00 1 0,02 2 0,04 19 0,34

15 - 20 17 0,30 14 0,25 0 0,00 24 0,43 2 0,04 1 0,02 5 0,09 1 0,02 4 0,07 68 1,20

20 - 30 83 1,47 60 1,06 3 0,05 46 0,82 7 0,12 10 0,18 21 0,37 6 0,11 36 0,64 272 4,82

30 - 40 157 2,78 88 1,56 28 0,50 36 0,64 37 0,66 49 0,87 30 0,53 8 0,14 80 1,42 513 9,09

40 - 50 243 4,31 114 2,02 110 1,95 38 0,67 67 1,19 79 1,40 38 0,67 11 0,19 124 2,20 824 14,60

50 - 60 284 5,03 125 2,21 165 2,92 38 0,67 126 2,23 121 2,14 33 0,58 13 0,23 186 3,30 1091 19,33

60 - 70 215 3,81 116 2,06 128 2,27 31 0,55 236 4,18 150 2,66 26 0,46 26 0,46 247 4,38 1175 20,82

70 - 80 113 2,00 104 1,84 63 1,12 26 0,46 321 5,69 169 2,99 34 0,60 26 0,46 287 5,09 1143 20,25

> 80 29 0,51 64 1,13 12 0,21 5 0,09 169 2,99 61 1,08 11 0,19 11 0,19 155 2,75 517 9,16 NO

CONSTA 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

TOTAL 1147 20,32 693 12,28 509 9,02 262 4,64 966 17,12 640 11,34 199 3,53 106 1,88 1122 19,88 5644 100,00

81


Casos nous (taula 18):

Si considerem exclusivament els casos nous, laprimera causa que apareix referenciada com amalaltia renal primària són les neuropaties vascu-lars amb el 24,83 % dels casos (t24,01 % l’anyanterior), ocupa el segon lloc les N. desconegudesamb un 23.15% (21.52 % el 2008). Seguix la

nefropatia diabètica amb un 17.57 % (16.11 % el2008) dels nous casos. Les glomerulonefritis sesituen amb un percentatge de presentació en elsnous casos de 9.90 % (12,30 % el 2008) i lesnefropaties intersticials amb el 9,90 % (9,66 %l’any anterior). La malaltia poliquística apareix enel 6.28% dels nous casos (7.17 % el 2008) i lesd’origen sistèmic en el 3,77 % (3,07 % el 2008).

31

Casos nous (taula 18): Si considerem exclusivament els casos nous, la primera causa que apareix referenciada com a malaltia renal primària són les neuropaties vasculars amb el 24,83 % dels casos (t24,01 % l'any anterior), ocupa el segon lloc les N. desconegudes amb un 23.15% (21.52 % el 2008). Seguix la nefropatia diabètica amb un 17.57 % (16.11 % el 2008) dels nous casos. Les glomerulonefritis se situen amb un percentatge de presentació en els nous casos de 9.90 % (12,30 % el 2008) i les nefropaties intersticials amb el 9,90 % (9,66 % l'any anterior). La malaltia poliquística apareix en el 6.28% dels nous casos (7.17 % el 2008) i les d'origen sistèmic en el 3,77 % (3,07 % el 2008).

TTAAUULLAA 1188

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000099 IInncciiddèènncciiaa

ddiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa


En la distribució per grups d'edat dels nous casos segons la malaltia renal primària (taula 19) podem vore que la nefropatia vascular és més freqüent en els grups d'edat de 70-80; igual que succeïx amb la de causa desconeguda o no filiada, mentre que les sistèmiques són més freqüents en els grups d'edat majors de 60 anys d'edat. La nefropatia diabètica s'observa més freqüentment en els grups d'edat entre els 50 i els 80 anys. En les glomerulonefritis els nous casos són més freqüents en els grups d'edat entre 40-70 anys.


Incidència total malalts (residents a la Comunitat Valenciana i no residents) Distribució per malaltia renal primària i grups d'edat

Grups d’edat

Glomer. Pielon.

Malaltia Poliquís.

Heredit.

Vascular

Nefr. diabetis

Sistèm. Altres

Descon. No consta

Nre. % N. % N. % N. % N. % N. % N. % N. % N. % N. % < 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,28 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,28 15 - 20 0 0,00 1 0,14 0 0,00 1 0,14 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,28 4 0,56 20 - 30 5 0,70 2 0,28 1 0,14 2 0,28 0 0,00 1 0,14 3 0,42 0 0,00 3 0,42 17 2,37 30 - 40 7 0,98 4 0,56 3 0,42 2 0,28 5 0,70 5 0,70 1 0,14 1 0,14 6 0,84 34 4,74 40 - 50 13 1,81 8 1,12 17 2,37 1 0,14 4 0,56 13 1,81 2 0,28 0 0,00 8 1,12 66 9,21 50 - 60 14 1,95 13 1,81 10 1,39 1 0,14 16 2,23 21 2,93 3 0,42 2 0,28 17 2,37 97 13,53 60 - 70 15 2,09 17 2,37 9 1,26 3 0,42 29 4,04 23 3,21 7 0,98 2 0,28 33 4,60 138 19,25 70 - 80 10 1,39 17 2,37 4 0,56 2 0,28 78 10,88 50 6,97 7 0,98 10 1,39 61 8,51 239 33,33

> 80 7 0,98 9 1,26 1 0,14 1 0,14 46 6,42 13 1,81 4 0,56 3 0,42 36 5,02 120 16,74 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 71 9,90 71 9,90 45 6,28 15 2,09 178 24,83 126 17,57 27 3,77 18 2,51 166 23,15 717 100,00

82


En la distribució per grups d’edat dels nouscasos segons la malaltia renal primària (taula 19)podem vore que la nefropatia vascular és més fre-qüent en els grups d’edat de 70-80; igual que suc-ceïx amb la de causa desconeguda o no filiada,mentre que les sistèmiques són més freqüents en

els grups d’edat majors de 60 anys d’edat. Lanefropatia diabètica s’observa més freqüentmenten els grups d’edat entre els 50 i els 80 anys. En lesglomerulonefritis els nous casos són més freqüentsen els grups d’edat entre 40-70 anys.

31

Casos nous (taula 18): Si considerem exclusivament els casos nous, la primera causa que apareix referenciada com a malaltia renal primària són les neuropaties vasculars amb el 24,83 % dels casos (t24,01 % l'any anterior), ocupa el segon lloc les N. desconegudes amb un 23.15% (21.52 % el 2008). Seguix la nefropatia diabètica amb un 17.57 % (16.11 % el 2008) dels nous casos. Les glomerulonefritis se situen amb un percentatge de presentació en els nous casos de 9.90 % (12,30 % el 2008) i les nefropaties intersticials amb el 9,90 % (9,66 % l'any anterior). La malaltia poliquística apareix en el 6.28% dels nous casos (7.17 % el 2008) i les d'origen sistèmic en el 3,77 % (3,07 % el 2008).

TAULA 18

Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana. 2009 Incidència

distribució segons malaltia renal primària


En la distribució per grups d'edat dels nous casos segons la malaltia renal primària (taula 19) podem vore que la nefropatia vascular és més freqüent en els grups d'edat de 70-80; igual que succeïx amb la de causa desconeguda o no filiada, mentre que les sistèmiques són més freqüents en els grups d'edat majors de 60 anys d'edat. La nefropatia diabètica s'observa més freqüentment en els grups d'edat entre els 50 i els 80 anys. En les glomerulonefritis els nous casos són més freqüents en els grups d'edat entre 40-70 anys.


IInncciiddèènncciiaa ttoottaall mmaallaallttss ((rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa ii nnoo rreessiiddeennttss)) DDiissttrriibbuucciióó ppeerr mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa ii ggrruuppss dd''eeddaatt

Grups d’edat

Glomer. Pielon.

Malaltia Poliquís.

Heredit.

Vascular

Nefr. diabetis

Sistèm. Altres

Descon. No consta

Nre. % N. % N. % N. % N. % N. % N. % N. % N. % N. % < 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,28 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,28 15 - 20 0 0,00 1 0,14 0 0,00 1 0,14 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,28 4 0,56 20 - 30 5 0,70 2 0,28 1 0,14 2 0,28 0 0,00 1 0,14 3 0,42 0 0,00 3 0,42 17 2,37 30 - 40 7 0,98 4 0,56 3 0,42 2 0,28 5 0,70 5 0,70 1 0,14 1 0,14 6 0,84 34 4,74 40 - 50 13 1,81 8 1,12 17 2,37 1 0,14 4 0,56 13 1,81 2 0,28 0 0,00 8 1,12 66 9,21 50 - 60 14 1,95 13 1,81 10 1,39 1 0,14 16 2,23 21 2,93 3 0,42 2 0,28 17 2,37 97 13,53 60 - 70 15 2,09 17 2,37 9 1,26 3 0,42 29 4,04 23 3,21 7 0,98 2 0,28 33 4,60 138 19,25 70 - 80 10 1,39 17 2,37 4 0,56 2 0,28 78 10,88 50 6,97 7 0,98 10 1,39 61 8,51 239 33,33

> 80 7 0,98 9 1,26 1 0,14 1 0,14 46 6,42 13 1,81 4 0,56 3 0,42 36 5,02 120 16,74 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 71 9,90 71 9,90 45 6,28 15 2,09 178 24,83 126 17,57 27 3,77 18 2,51 166 23,15 717 100,00

83


I.5.5. MODALITAT DE TRACTAMENT:

La modalitat de tractament predominant en eltotal de casos continua sent l’hemodiàlisi en cen-tre (taula 20) amb un 55.85 % dels tractaments

substitutius renals (TSR) un percentatge semblantals tres anys anteriors. El 2009 es registren 5malalts en la modalitat d’hemodiàlisi domiciliària,el que representa un 0,09 %.

32

I.4.5. MODALITAT DE TRACTAMENT: La modalitat de tractament predominant en el total de casos continua sent l'hemodiàlisi en centre (taula 20) amb un 55.85 % dels tractaments substitutius renals (TSR) un percentatge semblant als tres anys anteriors. El 2009 es registren 5 malalts en la modalitat d'hemodiàlisi domiciliària, el que representa un 0,09 %.

Taula 20


Distribució segons últim tractament rebut


Com pot vore’s en la taula 21 la diàlisi peritoneal representa el 3,61 %, el que suposa un percentatge lleugerament inferior al de 2008 (3.72 %). El trasplantament presenta 40,33 % un percentatge superior a l'any anterior (40.05 % el 2008). Dels 32 pacients no residents en la Comunitat Valenciana (0,57 % del total de malalts) que reben tractament renal substitutiu en la nostra Comunitat, 28 ho han fet en la modalitat de trasplantament renal, 3 en hemodiàlisi i 1 en diàlisi peritoneal.


PPrreevvaalleennççaa ttoottaall mmaallaallttss ((rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa)) DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss ttiippuuss ddee ttrraaccttaammeenntt ii pprroovvíínncciiaa ddee rreessiiddèènncciiaa

Prov.

HEM. HOSPITAL.

HEM. DOMICIL.

DIÀLISI PERITON.

TRASPL..

FRACÀS

NO CONSTA

ALTRES

TOTAL


Alacant 1029 18,23 1 0,02 32 0,57 746 13,22 1 0,02 0 0,00 0 0,00 1809 32,05

Castelló 448 7,94 3 0,05 32 0,57 194 3,44 0 0,00 0 0,00 0 0,00 677 12,00

Valencia 1672 29,62 1 0,02 139 2,46 1308 23,18 1 0,02 0 0,00 5 0,09 3126 55,39

Altres prov. 3 0,05 0 0,00 1 0,02 28 0,50 0 0,00 0 0,00 0 0,00 32 0,57

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

TOTAL 3152 55,85 5 0,09 204 3,61 2276 40,33 2 0,04 0 0,00 5 0,09 5644 100,00

Com pot vore’s en la taula 21 la diàlisi perito-neal representa el 3,61 %, el que suposa un per-centatge lleugerament inferior al de 2008 (3.72%). El trasplantament presenta 40,33 % un per-centatge superior a l’any anterior (40.05 % el2008). Dels 32 pacients no residents en la

Comunitat Valenciana (0,57 % del total demalalts) que reben tractament renal substitutiu enla nostra Comunitat, 28 ho han fet en la modalitatde trasplantament renal, 3 en hemodiàlisi i 1 endiàlisi peritoneal.

32

I.4.5. MODALITAT DE TRACTAMENT: La modalitat de tractament predominant en el total de casos continua sent l'hemodiàlisi en centre (taula 20) amb un 55.85 % dels tractaments substitutius renals (TSR) un percentatge semblant als tres anys anteriors. El 2009 es registren 5 malalts en la modalitat d'hemodiàlisi domiciliària, el que representa un 0,09 %.

TTaauullaa 2200


DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss úúllttiimm ttrraaccttaammeenntt rreebbuutt


Com pot vore’s en la taula 21 la diàlisi peritoneal representa el 3,61 %, el que suposa un percentatge lleugerament inferior al de 2008 (3.72 %). El trasplantament presenta 40,33 % un percentatge superior a l'any anterior (40.05 % el 2008). Dels 32 pacients no residents en la Comunitat Valenciana (0,57 % del total de malalts) que reben tractament renal substitutiu en la nostra Comunitat, 28 ho han fet en la modalitat de trasplantament renal, 3 en hemodiàlisi i 1 en diàlisi peritoneal.


Prevalença total malalts (residents i no residents a la Comunitat Valenciana) Distribució segons tipus de tractament i província de residència

Prov.

HEM. HOSPITAL.

HEM. DOMICIL.

DIÀLISI PERITON.

TRASPL..

FRACÀS

NO CONSTA

ALTRES

TOTAL


Alacant 1029 18,23 1 0,02 32 0,57 746 13,22 1 0,02 0 0,00 0 0,00 1809 32,05

Castelló 448 7,94 3 0,05 32 0,57 194 3,44 0 0,00 0 0,00 0 0,00 677 12,00

Valencia 1672 29,62 1 0,02 139 2,46 1308 23,18 1 0,02 0 0,00 5 0,09 3126 55,39

Altres prov. 3 0,05 0 0,00 1 0,02 28 0,50 0 0,00 0 0,00 0 0,00 32 0,57

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

TOTAL 3152 55,85 5 0,09 204 3,61 2276 40,33 2 0,04 0 0,00 5 0,09 5644 100,00

84


33

A l'analitzar la modalitat de tractament per departaments de salut (taula 22), trobem que la proporció de pacients en hemodiàlisi oscil·la entre el 69.05 % del Departament 1 i el 43.14 % del Departament 14. La diàlisi peritoneal abraça un rang entre l’11,00 % del Departament 14 al 0,00 % dels departaments 17, 19 i 21.

Els majors percentatges de malalts trasplantats per departaments són el 551.92 % del Departament 18, el Departament 10 (49,68%), el Departament 11 (48,65%) i el Departament 21 (48,15 %).

TTaauullaa 2222 RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000099 PPrreevvaalleennççaa ttoottaall mmaallaallttss rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa

DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss ttiippuuss ddee ttrraaccttaammeenntt ii ddeeppaarrttaammeenntt ddee rreessiiddèènncciiaa

Departament

Hemod. hospital

Hemod. domicil.

Diàlisi

Trasplant.

Fracàs

No consta

Altres

Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % No consta 1 0,02 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 100

01 58 69,05 1 1,19 6 7,14 19 22,62 0 0 0 0 84 100 02 236 68,01 2 0,58 11 3,17 98 28,24 0 0 0 0 347 100 03 135 63,68 0 0 14 6,6 63 29,72 0 0 0 0 212 100 04 75 48,7 0 0 9 5,84 70 45,45 0 0 0 0 154 100 05* 73 59,84 0 0 7 5,74 42 34,43 0 0 0 0 122 100 06* 205 60,47 0 0 10 2,95 123 36,28 0 0 1 0,29 339 100 07* 101 54,59 1 0,54 7 3,78 76 41,08 0 0 0 0 185 100 08 44 59,46 0 0 0 0 30 40,54 0 0 0 0 74 100 09 154 55,8 0 0 9 3,26 113 40,94 0 0 0 0 276 100 10* 78 49,68 0 0 1 0,64 78 49,68 0 0 0 0 157 100 11 134 45,27 0 0 17 5,74 144 48,65 1 0,34 0 0 296 100 12 123 57,48 0 0 10 4,67 81 37,85 0 0 0 0 214 100 13 91 60,26 0 0 1 0,66 59 39,07 0 0 0 0 151 100 14 93 43,87 0 0 23 10,8 96 45,28 0 0 0 0 212 100 15 97 57,4 0 0 8 4,73 64 37,87 0 0 0 0 169 100 16 88 63,31 1 0,72 2 1,44 48 34,53 0 0 0 0 139 100

17** 48 60 0 0 0 0 32 40 0 0 0 0 80 100 18 94 45,19 0 0 6 2,88 108 51,92 0 0 0 0 208 100

19** 35 64,81 0 0 0 0 19 35,19 0 0 0 0 54 100 20 195 59,27 0 0 3 0,91 130 39,51 1 0,3 0 0 329 100 21 70 51,85 0 0 0 0 65 48,15 0 0 0 0 135 100 22 97 59,15 0 0 4 2,44 63 38,41 0 0 0 0 164 100

València 610 53,98 0 0 47 4,16 469 41,5 0 0 4 0,35 1130 100 Alacant 214 56,32 0 0 8 2,11 158 41,58 0 0 0 0 380 100 Total 3149 56,10 5 0,09 203 3,62 2248 40,06 2 0,04 5 0.09 5612 100,00

* Exceptuant la ciutat de València. ** Exceptuant la ciutat d'Alacant.

A l’analitzar la modalitat de tractament perdepartaments de salut (taula 22), trobem que laproporció de pacients en hemodiàlisi oscil.la entreel 69.05 % del Departament 1 i el 43.14 % delDepartament 14. La diàlisi peritoneal abraça unrang entre l’11,00 % del Departament 14 al 0,00% dels departaments 17, 19 i 21.

Els majors percentatges de malalts trasplantatsper departaments són el 551.92 % delDepartament 18, el Departament 10 (49,68%), elDepartament 11 (48,65%) i el Departament 21(48,15 %).

85


En l’anàlisi de la modalitat de tractament pergrups d’edat (taula 23) veiem que el grup d’edatamb nombre més gran d’efectius en el tractamentd’hemodiàlisi en centre és el de 70-80 anys segu-it pel de 60-70, com ja succeïa en anys anteriors.En els malalts en DPCA són els grups de 40-80

anys els que presenten nombre més gran demalalts. El trasplantament com a modalitat de trac-tament es distribueix en tots els grups d’edat peròes concentra sobretot entre els 40 i els 70 anys. Elscinc malalts en hemodiàlisi domiciliària, sónmalalts majors de 50 anys.

34


PPrreevvaalleennççaa ttoottaall mmaallaallttss ((rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa ii nnoo rreessiiddeennttss)) DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss úúllttiimm ttrraaccttaammeenntt rreebbuutt ii ggrruuppss dd''eeddaatt

Grups d’edat

Hemo. hospit.

Hemo. domicil.

Diàlisi

Trasplan.

Fracàs

No consta

Altres Total Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. % Nre. %

< 5 0 0,00 0 0,00 2 0,04 6 0,11 0 0,00 0 0,00 0 0,00 8 0,14 5 - 10 2 0,04 0 0,00 0 0,00 12 0,21 0 0,00 0 0,00 0 0,00 14 0,25

10 - 15 1 0,02 0 0,00 0 0,00 18 0,32 0 0,00 0 0,00 0 0,00 19 0,34 15 - 20 7 0,12 0 0,00 3 0,05 57 1,01 1 0,02 0 0,00 0 0,00 68 1,20 20 - 30 63 1,12 0 0,00 14 0,25 195 3,45 0 0,00 0 0,00 0 0,00 272 4,82 30 - 40 159 2,82 0 0,00 16 0,28 338 5,99 0 0,00 0 0,00 0 0,00 513 9,09 40 - 50 309 5,47 0 0,00 25 0,44 489 8,66 0 0,00 0 0,00 1 0,02 824 14,60 50 - 60 436 7,73 2 0,04 52 0,92 599 10,61 1 0,02 0 0,00 1 0,02 1091 19,33 60 - 70 685 12,14 1 0,02 40 0,71 447 7,92 0 0,00 0 0,00 2 0,04 1175 20,82 70 - 80 989 17,52 1 0,02 40 0,71 113 2,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1143 20,25

> 80 501 8,88 1 0,02 12 0,21 2 0,04 0 0,00 0 0,00 1 0,02 517 9,16 No

consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 Total 3152 55,85 5 0,09 204 3,61 2276 40,33 2 0,04 0 0,00 5 0,09 5644 100,00

En l'anàlisi de la modalitat de tractament per grups d'edat (taula 23) veiem que el grup d'edat amb nombre més gran d'efectius en el tractament d'hemodiàlisi en centre és el de 70-80 anys seguit pel de 60-70, com ja succeïa en anys anteriors. En els malalts en DPCA són els grups de 40-80 anys els que presenten nombre més gran de malalts. El trasplantament com a modalitat de tractament es distribueix en tots els grups d'edat però es concentra sobretot entre els 40 i els 70 anys. Els cinc malalts en hemodiàlisi domiciliària, són malalts majors de 50 anys.





Total 717 100,00

Els casos nous de 2009 que han iniciat tractament renal substitutiu (taula 24) en la seua major part han fet hemodiàlisi en centre (87,45 % d'ells) percentatge semblant al de 2008 (89,46 %). El 9.21 % dels casos es van incorporar a diàlisi peritoneal contínua amb una disminució percentual de 2.91 % respecte. Enguany, al 0.14 % dels casos incidents se’ls havia fet un trasplantament renal a final d'any (0.29 % el 2008). Set casos incidents (0.98 %) van recuperar la funció renal al final d'any.

34


Prevalença total malalts (residents a la Comunitat Valenciana i no residents) Distribució segons últim tractament rebut i grups d'edat

Grups d’edat

Hemo. hospit.

Hemo. domicil.

Diàlisi

Trasplan.

Fracàs

No consta


< 5 0 0,00 0 0,00 2 0,04 6 0,11 0 0,00 0 0,00 0 0,00 8 0,14 5 - 10 2 0,04 0 0,00 0 0,00 12 0,21 0 0,00 0 0,00 0 0,00 14 0,25

10 - 15 1 0,02 0 0,00 0 0,00 18 0,32 0 0,00 0 0,00 0 0,00 19 0,34 15 - 20 7 0,12 0 0,00 3 0,05 57 1,01 1 0,02 0 0,00 0 0,00 68 1,20 20 - 30 63 1,12 0 0,00 14 0,25 195 3,45 0 0,00 0 0,00 0 0,00 272 4,82 30 - 40 159 2,82 0 0,00 16 0,28 338 5,99 0 0,00 0 0,00 0 0,00 513 9,09 40 - 50 309 5,47 0 0,00 25 0,44 489 8,66 0 0,00 0 0,00 1 0,02 824 14,60 50 - 60 436 7,73 2 0,04 52 0,92 599 10,61 1 0,02 0 0,00 1 0,02 1091 19,33 60 - 70 685 12,14 1 0,02 40 0,71 447 7,92 0 0,00 0 0,00 2 0,04 1175 20,82 70 - 80 989 17,52 1 0,02 40 0,71 113 2,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1143 20,25

> 80 501 8,88 1 0,02 12 0,21 2 0,04 0 0,00 0 0,00 1 0,02 517 9,16 No

consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 Total 3152 55,85 5 0,09 204 3,61 2276 40,33 2 0,04 0 0,00 5 0,09 5644 100,00



IInncciiddèènncciiaa DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss úúllttiimm ttrraaccttaammeenntt rreebbuutt



Total 717 100,00


34


Prevalença total malalts (residents a la Comunitat Valenciana i no residents) Distribució segons últim tractament rebut i grups d'edat

Grups d’edat

Hemo. hospit.

Hemo. domicil.

Diàlisi

Trasplan.

Fracàs

No consta


< 5 0 0,00 0 0,00 2 0,04 6 0,11 0 0,00 0 0,00 0 0,00 8 0,14 5 - 10 2 0,04 0 0,00 0 0,00 12 0,21 0 0,00 0 0,00 0 0,00 14 0,25

10 - 15 1 0,02 0 0,00 0 0,00 18 0,32 0 0,00 0 0,00 0 0,00 19 0,34 15 - 20 7 0,12 0 0,00 3 0,05 57 1,01 1 0,02 0 0,00 0 0,00 68 1,20 20 - 30 63 1,12 0 0,00 14 0,25 195 3,45 0 0,00 0 0,00 0 0,00 272 4,82 30 - 40 159 2,82 0 0,00 16 0,28 338 5,99 0 0,00 0 0,00 0 0,00 513 9,09 40 - 50 309 5,47 0 0,00 25 0,44 489 8,66 0 0,00 0 0,00 1 0,02 824 14,60 50 - 60 436 7,73 2 0,04 52 0,92 599 10,61 1 0,02 0 0,00 1 0,02 1091 19,33 60 - 70 685 12,14 1 0,02 40 0,71 447 7,92 0 0,00 0 0,00 2 0,04 1175 20,82 70 - 80 989 17,52 1 0,02 40 0,71 113 2,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1143 20,25

> 80 501 8,88 1 0,02 12 0,21 2 0,04 0 0,00 0 0,00 1 0,02 517 9,16 No

consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 Total 3152 55,85 5 0,09 204 3,61 2276 40,33 2 0,04 0 0,00 5 0,09 5644 100,00






Total 717 100,00


Els casos nous de 2009 que han iniciat tracta-ment renal substitutiu (taula 24) en la seua majorpart han fet hemodiàlisi en centre (87,45 % d’ells)percentatge semblant al de 2008 (89,46 %). El 9.21% dels casos es van incorporar a diàlisi peritoneal

contínua amb una disminució percentual de 2.91% respecte. Enguany, al 0.14 % dels casos inci-dents se’ls havia fet un trasplantament renal a finald’any (0.29 % el 2008). Set casos incidents (0.98%) van recuperar la funció renal al final d’any.

86


En la distribució per grups d’edat dels malaltsincidents segons el tipus de tractament renal sub-stitutiu rebut (taula 25) a hemodiàlisi en centres’han incorporat amb més freqüència pacientsmajors de 50 anys; estes edats representen el82.85 % dels casos nous registrats. En els pacientsincorporats a diàlisi peritoneal el grup d’edat mésnombrós és el de 50-80 anys. Els casos incidents

que el 2009 han rebut un trasplantament renalestan concentrats en el grup de 40-70 anys (12dels 16 casos). En algun moment de l’any 2009han estat en tractament amb DP (taula 26) un totalde 809 malalts, dels que 605 han finalitzat l’anyen un altre tipus de tractament (163 en hemodià-lisi i 442 en trasplantament) i 204 han continuaten tractament de DP.

35


IInncciiddèènncciiaa DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss úúllttiimm ttrraaccttaammeenntt rreebbuutt ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups d’edat

Hemodiàlisi hospital

Hemodiàlisi domicil.

Diàlisi

Trasplantament

Fracàs

No consta Altres Total


< 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

10 - 15 1 0,14 0 0,00 0 0,00 1 0,14 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 0,28

15 - 20 0 0,00 0 0,00 3 0,42 0 0,00 1 0,14 0 0,00 0 0,00 4 0,56

20 - 30 11 1,53 0 0,00 6 0,84 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 17 2,37

30 - 40 29 4,04 0 0,00 3 0,42 2 0,28 0 0,00 0 0,00 0 0,00 34 4,74

40 - 50 56 7,81 0 0,00 7 0,98 3 0,42 0 0,00 0 0,00 0 0,00 66 9,21

50 - 60 71 9,90 0 0,00 16 2,23 6 0,84 0 0,00 0 0,00 4 0,56 97 13,53

60 - 70 120 16,74 0 0,00 13 1,81 3 0,42 0 0,00 0 0,00 2 0,28 138 19,25

70 - 80 223 31,10 0 0,00 14 1,95 1 0,14 0 0,00 0 0,00 1 0,14 239 33,33

> 80 116 16,18 0 0,00 4 0,56 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 120 16,74

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 627 87,45 0 0,00 66 9,21 16 2,23 1 0,14 0 0,00 7 0,98 717 100,00

En la distribució per grups d'edat dels malalts incidents segons el tipus de tractament renal substitutiu rebut (taula 25) a hemodiàlisi en centre s'han incorporat amb més freqüència pacients majors de 50 anys; estes edats representen el 82.85 % dels casos nous registrats. En els pacients incorporats a diàlisi peritoneal el grup d'edat més nombrós és el de 50-80 anys. Els casos incidents que el 2009 han rebut un trasplantament renal estan concentrats en el grup de 40-70 anys (12 dels 16 casos). En algun moment de l'any 2009 han estat en tractament amb DP (taula 26) un total de 809 malalts, dels que 605 han finalitzat l'any en un altre tipus de tractament (163 en hemodiàlisi i 442 en trasplantament) i 204 han continuat en tractament de DP.


Tipus de tractament: diàlisi peritoneal Trànsit per la tècnica el 2009. Distribució per grups d’edat

Grup d’edat Hemodiàlisi Diàlisi perit. Trasplantament Total

< 5 0 2 6 8 5 - 10 1 0 8 9

10 - 15 0 0 6 6 15 - 20 1 3 6 10 20 - 30 4 14 49 67 30 - 40 19 16 89 124 40 - 50 27 25 105 157 50 - 60 35 52 90 177 60 - 70 43 40 62 145 70 - 80 26 40 21 87

> 80 7 12 0 19 No consta 0 0 0 0

Total 163 204 442 809

En la taula 27 es presenta la distribució dels malalts segons el seu departament de residència enfront


Incidència Distribució segons últim tractament rebut i grups d edat

En la distribució per grups d'edat dels malalts incidents segons el tipus de tractament renal substitutiu rebut (taula 25) a hemodiàlisi en centre s'han incorporat amb més freqüència pacients majors de 50 anys; estes edats representen el 82.85 % dels casos nous registrats. En els pacients incorporats a diàlisi peritoneal el grup d'edat més nombrós és el de 50-80 anys. Els casos incidents que el 2009 han rebut un trasplantament renal estan concentrats en el grup de 40-70 anys (12 dels 16 casos). En algun moment de l'any 2009 han estat en tractament amb DP (taula 26) un total de 809 malalts, dels que 605 han finalitzat l'any en un altre tipus de tractament (163 en hemodiàlisi i 442 en trasplantament) i 204 han continuat en tractament de DP.


TTiippuuss ddee ttrraaccttaammeenntt:: ddiiààlliissii ppeerriittoonneeaall TTrràànnssiitt ppeerr llaa ttèèccnniiccaa eell 22000099.. DDiissttrriibbuucciióó ppeerr ggrruuppss dd eeddaatt

Hemodiàlisi Diàlisi perit. Trasplantament Total

< 5 0 2 6 8 5 - 10 1 0 8 9 10 - 15 0 0 6 6 15 - 20 1 3 6 10 20 - 30 4 14 49 67 30 - 40 19 16 89 124 40 - 50 27 25 105 157 50 - 60 35 52 90 177 60 - 70 43 40 62 145 70 - 80 26 40 21 87

> 80 7 12 0 19 No consta 0 0 0 0

Total 163 204 442 809

En la taula 27 es presenta la distribució dels malalts segons el seu departament de residència enfront

87


En la taula 27 es presenta la distribució delsmalalts segons el seu departament de residènciaenfront del departament de salut a què acudeix ahemodiàlisi, la qual cosa ens indica sobre l’ade-quació necessitat/oferta assistencial. Igual com enanys anteriors, succeïx que les ciutats de València

i Alacant, que són les que més centres de diàlisitenen, reben malalts d’un gran nombre de depar-taments i concretament dels 2, 4, , 6, 9, 11 i 12en el cas dels centres de la ciutat de València; idels 17,18, 19, i 20 en els centres de la ciutatd’Alacant.

36

del departament de salut a què acudeix a hemodiàlisi, la qual cosa ens indica sobre l'adequació necessitat/oferta assistencial. Igual com en anys anteriors, succeïx que les ciutats de València i Alacant, que són les que més centres de diàlisi tenen, reben malalts d'un gran nombre de departaments i concretament dels 2, 4, , 6, 9, 11 i 12 en el cas dels centres de la ciutat de València; i dels 17,18, 19, i 20 en els centres de la ciutat d'Alacant.


aaccuuddiixx aa hheemmooddiiààlliissii

Dept.

Departament on acudix a hemodialisi

1 2 3 4 5* 6* 7* 8 9 10* 11 12 13 14 15 16 17** 18 19** 20 21 22 Val. Ala. Tot. %

1 34 24 0 0 58 58,62

2 3 211 16 1 1 4 0 236 89,41

3 1 13 115 6 0 135 85,19

4 18 39 1 17 0 75 52,00

5* 1 1 71 0 73 0,00

6* 1 154 1 3 1 43 0 203 75,86

7* 8 5 13 65 0 91 0,00

8 1 39 4 0 44 88,64

9 2 3 114 24 0 143 79,72

10* 1 1 11 1 1 63 0 78 0,00

11 1 1 1 120 1 3 7 0 134 89,55

12 1 4 115 1 1 1 0 123 93,50

13 1 83 1 1 5 91 91,21

14 2 1 84 1 4 0 92 91,30

15 94 1 0 2 97 96,91

16 83 2 1 0 2 88 94,32

17** 1 1 0 39 41 0,00

18 78 2 0 14 94 82,98

19** 3 0 32 35 0,00

20 1 172 1 1 0 20 195 88,21

21 1 2 55 9 0 3 70 78,57

22 1 4 85 0 7 97 87,63

VAL 2 2 28 10 6 4 1 1 1 555 0 610 90,98

ALA 1 3 3 0 205 212 96,70

TOT 38 251 149 45 0 198 0 47 152 0 132 123 84 90 97 86 0 83 0 182 63 101 865 329 3115

* Excepte la ciutat de València. ** Excepte la ciutat d'Alacant .

Els departaments amb major adequació entre oferta i necessitats són:

El departament 15: té 97 malalts necessitats d'hemodiàlisi i en diàlisi a el 96,91 % . El departament ciutat Alacant: té 205 malalts residents dels quals diàlisi el 96,70 %. El departament 16: 88 malalts residents i en diàlisi el 94.32 %. El departament 12: on dels 123 malalts amb hemodiàlisi resident en el departament, el

95.50 % reben tractament en la mateixa ciutat.

Els departaments amb major adequació entreoferta i necessitats són:

El departament 15: té 97 malalts necessitatsd’hemodiàlisi i en diàlisi a el 96,91 % .

El departament ciutat Alacant: té 205 malaltsresidents dels quals diàlisi el 96,70 %.

El departament 16: 88 malalts residents i endiàlisi el 94.32 %.

El departament 12: on dels 123 malalts ambhemodiàlisi resident en el departament, el95.50 % reben tractament en la mateixa ciutat.

88


La distribució dels malalts segons el seu depar-tament de residència davant del departament desalut on reben el tractament de DP s’exposa en lataula 28, en la qual podem vore que el departa-ment 2 i les ciutats de València i Alacant amb un

100 % d’adequació entre oferta i demanda, en laqual tots els pacients en la modalitat de DPCAresidents hi reben el tractament. I amb baixa ade-quació els departaments 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10,16, 17, 19, 20 i 21.

37

La distribució dels malalts segons el seu departament de residència davant del departament de salut on reben el tractament de DP s'exposa en la taula 28, en la qual podem vore que el departament 2 i les ciutats de València i Alacant amb un 100 % d'adequació entre oferta i demanda, en la qual tots els pacients en la modalitat de DPCA residents hi reben el tractament. I amb baixa adequació els departaments 1, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 16, 17, 19, 20 i 21.


aaccuuddiixx aa ddiiààlliissii ppeerriittoonneeaall

Departament on acudix a CAPD Dept. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 Val. Ala. Tot.

1 5 1 0 6 2 11 0 0 11 3 14 0 0 14 4 9 0 9 5* 7 0 7 6* 10 0 10 7* 7 0 7 8 0 0 0 9 9 0 9

10* 1 0 1 11 14 3 0 17 12 1 9 0 0 10 13 1 0 0 1 14 1 21 1 0 23 15 6 1 1 8 16 0 2 2

17** 0 0 0 18 3 0 3 6

19** 0 0 0 20 0 3 3 21 0 0 0 22 3 0 1 4

Ala. 0 8 8 Val. 47 0 47

Total 0 30 0 0 0 0 0 0 0 0 16 9 1 21 6 0 0 3 0 0 0 3 96 18 203


89


I.5.6. TRASPLANTAMENTS:

S’han comunicat al Registre de Malalts Renalsun total de 208 malalts trasplantats el 2009, delsquals eren residents a la Comunitat Valenciana

205, amb la qual cosa la taxa de trasplantats és de40.24 pmp (taula 29), inferior al de l’any anterioren el qual va haver-hi 205 malalts trasplantats dela nostra Comunitat amb una taxa de 38.57 pmp.

38

I.4.6. TRASPLANTAMENTS: S'han comunicat al Registre de Malalts Renals un total de 208 malalts trasplantats el 2009, dels quals eren residents a la Comunitat Valenciana 205, amb la qual cosa la taxa de trasplantats és de 40.24 pmp (taula 29), inferior al de l'any anterior en el qual va haver-hi 205 malalts trasplantats de la nostra Comunitat amb una taxa de 38.57 pmp. TTaaxxaa ddee mmaallaallttss ttrraassppllaannttaattss ((ppmmpp))::

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

43.92 42.59 44.14 46.97 43.8 43.47 37.65 45.85 38.57 40.24

Els departaments de salut que presenten una major taxa pmp de malalts trasplantats el 2009 són el 17 (82.31 pmp) i la ciutat d’ Alacant (77.67pmp) i els que menor taxa presenten són l'1 (11.01 pmp) i el 19**(15.31 pmp).


Malalts trasplantats el 2009 (només residents a la Comunitat Valenciana) Distribució per departaments de residència

Homes Dones Total


01 0 0,00 0 0,00 0 0,00 02 6 42,00 3 21,19 9 31,64 03 4 42,72 0 0,00 4 21,54 04 9 118,96 2 26,61 11 72,94 05* 1 18,97 1 18,75 2 18,86 06* 6 39,02 4 26,38 10 32,74 07* 3 41,21 2 27,56 5 34,40 08 2 75,39 0 0,00 2 38,35 09 10 85,30 4 34,67 14 60,19 10* 4 63,49 3 47,91 7 55,72 11 6 46,25 4 30,73 10 38,47 12 4 41,77 3 32,31 7 37,12 13 8 80,59 1 10,29 9 45,82 14 3 29,12 3 29,59 6 29,35 15 5 72,53 2 28,35 7 50,19 16 1 10,54 2 21,55 3 15,98

17** 0 0,00 1 23,89 1 12,01 18 2 18,32 4 36,59 6 27,46

19** 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 7 48,35 5 34,97 12 41,70 21 4 40,81 3 31,64 7 36,30 22 6 61,46 3 32,33 9 47,27



Els departaments de salut que presenten unamajor taxa pmp de malalts trasplantats el 2009són el 17 (82.31 pmp) i la ciutat d’ Alacant

(77.67pmp) i els que menor taxa presenten són l’1(11.01 pmp) i el 19**(15.31 pmp).

38

I.4.6. TRASPLANTAMENTS: S'han comunicat al Registre de Malalts Renals un total de 208 malalts trasplantats el 2009, dels quals eren residents a la Comunitat Valenciana 205, amb la qual cosa la taxa de trasplantats és de 40.24 pmp (taula 29), inferior al de l'any anterior en el qual va haver-hi 205 malalts trasplantats de la nostra Comunitat amb una taxa de 38.57 pmp. Taxa de malalts trasplantats (pmp):

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

43.92 42.59 44.14 46.97 43.8 43.47 37.65 45.85 38.57 40.24

Els departaments de salut que presenten una major taxa pmp de malalts trasplantats el 2009 són el 17 (82.31 pmp) i la ciutat d’ Alacant (77.67pmp) i els que menor taxa presenten són l'1 (11.01 pmp) i el 19**(15.31 pmp).


MMaallaallttss ttrraassppllaannttaattss eell 22000099 ((nnoommééss rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa)) DDiissttrriibbuucciióó ppeerr ddeeppaarrttaammeennttss ddee rreessiiddèènncciiaa

Homes Dones Total


01 0 0,00 0 0,00 0 0,00 02 6 42,00 3 21,19 9 31,64 03 4 42,72 0 0,00 4 21,54 04 9 118,96 2 26,61 11 72,94 05* 1 18,97 1 18,75 2 18,86 06* 6 39,02 4 26,38 10 32,74 07* 3 41,21 2 27,56 5 34,40 08 2 75,39 0 0,00 2 38,35 09 10 85,30 4 34,67 14 60,19 10* 4 63,49 3 47,91 7 55,72 11 6 46,25 4 30,73 10 38,47 12 4 41,77 3 32,31 7 37,12 13 8 80,59 1 10,29 9 45,82 14 3 29,12 3 29,59 6 29,35 15 5 72,53 2 28,35 7 50,19 16 1 10,54 2 21,55 3 15,98

17** 0 0,00 1 23,89 1 12,01 18 2 18,32 4 36,59 6 27,46

19** 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 7 48,35 5 34,97 12 41,70 21 4 40,81 3 31,64 7 36,30 22 6 61,46 3 32,33 9 47,27



90


La major part dels malalts trasplantats a laComunitat Valenciana el 2009 (taula 30) són per-sones del grup d’edat de 40-50 anys amb el 50.00% dels casos (el 2008 va ser el mateix grup el demajor percentatge amb 25.25 %). El percentatgede malalts de 60-70 anys trasplantats el 2009 ésdel 22.60 %. Els malalts trasplantats menors de 20anys (onze malalts) suposen el 4.32 %. El sexe pre-dominant és el masculí en tots els grups d’edatmenys els compresos entre 10-30 anys, en què hi

predomina el femení. Els trasplantaments en elsexe masculí suposen el 57.77 % i el 44.23 % enel de dones.

Respecte a la situació vital dels malalts tras-plantats (taula 31) podem ressenyar que el 2009han mort 3 malalts dels 208 trasplantats en elmateix any, el que representa un percentatge del’1,44 %, i inferior al 2008 (1.01 %).

39


MMaallaallttss ttrraassppllaannttaattss eell 22000099 ((rreessiiddeennttss ii nnoo rreessiiddeennttss)) DDiissttrriibbuucciióó ppeerr ggrruuppss dd’eeddaatt ii sseexxee



5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 2 0,96 0 0,00 2 0,96 15 - 20 4 1,92 2 0,96 6 2,88 20 - 30 3 1,44 9 4,33 12 5,77 30 - 40 17 8,17 9 4,33 26 12,50 40 - 50 20 9,62 19 9,13 39 18,75 50 - 60 36 17,31 29 13,94 65 31,25 60 - 70 28 13,46 19 9,13 47 22,60 70 - 80 5 2,40 5 2,40 10 4,81

> 80 0 0,00 0 0,00 0 0,00 Total 116 55,77 92 44,23 208 100,00

La major part dels malalts trasplantats a la Comunitat Valenciana el 2009 (taula 30) són persones del grup d'edat de 40-50 anys amb el 50.00 % dels casos (el 2008 va ser el mateix grup el de major percentatge amb 25.25 %). El percentatge de malalts de 60-70 anys trasplantats el 2009 és del 22.60 %. Els malalts trasplantats menors de 20 anys (onze malalts) suposen el 4.32 %. El sexe predominant és el masculí en tots els grups d'edat menys els compresos entre 10-30 anys, en què hi predomina el femení. Els trasplantaments en el sexe masculí suposen el 57.77 % i el 44.23 % en el de dones. Respecte a la situació vital dels malalts trasplantats (taula 31) podem ressenyar que el 2009 han mort 3 malalts dels 208 trasplantats en el mateix any, el que representa un percentatge de l'1,44 %, i inferior al 2008 (1.01 %).

TAULA 31

Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana. 2009 Malalts trasplantats el 2009

Distribució per situació vital i edat


5 - 10 0 0,00 10 - 15 0 0,00 15 - 20 0 0,00 20 - 30 0 0,00 30 - 40 1 33,33 40 - 50 0 0,00 50 - 60 0 0,00 60 - 70 2 66,67 70 - 80 0 0,00

> 80 0 0,00 Total 3 100,00

39


Malalts trasplantats el 2009 (residents i no residents) Distribució per grups d’edat i sexe



5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 2 0,96 0 0,00 2 0,96 15 - 20 4 1,92 2 0,96 6 2,88 20 - 30 3 1,44 9 4,33 12 5,77 30 - 40 17 8,17 9 4,33 26 12,50 40 - 50 20 9,62 19 9,13 39 18,75 50 - 60 36 17,31 29 13,94 65 31,25 60 - 70 28 13,46 19 9,13 47 22,60 70 - 80 5 2,40 5 2,40 10 4,81

> 80 0 0,00 0 0,00 0 0,00 Total 116 55,77 92 44,23 208 100,00

La major part dels malalts trasplantats a la Comunitat Valenciana el 2009 (taula 30) són persones del grup d'edat de 40-50 anys amb el 50.00 % dels casos (el 2008 va ser el mateix grup el de major percentatge amb 25.25 %). El percentatge de malalts de 60-70 anys trasplantats el 2009 és del 22.60 %. Els malalts trasplantats menors de 20 anys (onze malalts) suposen el 4.32 %. El sexe predominant és el masculí en tots els grups d'edat menys els compresos entre 10-30 anys, en què hi predomina el femení. Els trasplantaments en el sexe masculí suposen el 57.77 % i el 44.23 % en el de dones. Respecte a la situació vital dels malalts trasplantats (taula 31) podem ressenyar que el 2009 han mort 3 malalts dels 208 trasplantats en el mateix any, el que representa un percentatge de l'1,44 %, i inferior al 2008 (1.01 %).

TTAAUULLAA 3311


DDiissttrriibbuucciióó ppeerr ssiittuuaacciióó vviittaall ii eeddaatt


5 - 10 0 0,00 10 - 15 0 0,00 15 - 20 0 0,00 20 - 30 0 0,00 30 - 40 1 33,33 40 - 50 0 0,00 50 - 60 0 0,00 60 - 70 2 66,67 70 - 80 0 0,00

> 80 0 0,00 Total 3 100,00

91


Quant a la pèrdua de l’empelt (taula 32) es vaproduir en el 7.66 % dels malalts trasplantats en elmateix any natural en què es va fer el trasplanta-ment, semblant respecte al 2008, en el qual hihagué un 5,05 % de rebutjos de l’empelt.

La malaltia renal primària més freqüent decla-rada en els 208 malalts trasplantats (taula 33) és laglomerulonefritis amb un 26.79 % dels casos tras-plantats (23,23 % el 2008) seguida de la malaltia

renal desconeguda o no filiada amb un 16.75 %dels casos trasplantats (18.18 % el 2008) i lanefropatia diabètica es duplica respecte a l’anyanterior amb un 8.61 % (14.14 % el 2008). Lamalaltia poliquística ha suposat el 13.88 % ambuna disminució important respecte a l’any anterior(9,09 %). Les nefritis intersticials, amb l’10.53 %dels casos (11.11 % el 2008) i les nefropaties vas-culars amb l’13.40 % (11.11 % el 2008) amb pro-porcions semblants respecte a l’any anterior.

40


MMaallaallttss ttrraassppllaannttaattss eell 22000099 sseeggoonnss ffrraaccààss ddeell ttrraassppllaannttaammeenntt ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups

d’edat

Fracàs del trasplantament No Sí Total

Nombre % (C) % (F) Nombre % (C) % (F) Nombre % (C) < 5 1 0,52 100,00 0 0 0,00 1 0,48

5 - 10 0 0,00 0,00 0 0 0,00 0 0,00 10 - 15 2 1,04 100,00 0 0 0,00 2 0,96 15 - 20 4 2,07 66,67 2 13 33,33 6 2,87 20 - 30 12 6,22 100,00 0 0 0,00 12 5,74 30 - 40 22 11,40 84,62 4 25 15,38 26 12,44 40 - 50 34 17,62 87,18 5 31 12,82 39 18,66 50 - 60 63 33,16 96,97 2 13 3,03 65 31,58 60 - 70 46 23,83 97,87 1 6 2,13 47 22,49 70 - 80 8 4,15 80,00 2 13 20,00 10 4,78

> 80 0 0,00 0,00 0 0 0,00 0 0,00 No consta 0 0,00 0,00 0 0 0,00 0 0,00

TOTAL 192 100,00 92,34 16 100 7,66 208 100,00 (F): fila ; (C): columna


MMaallaallttss ttrraassppllaannttaattss eell 22000099 DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa

Malaltia renal primària Malalts Percentatge Glomerulonefritis 56 26,79 Pielonefritis / Nefritis intersticial 22 10,53 Malaltia poliquística 29 13,88 Hereditàries / congènites 10 4,78 Vasculars 28 13,40 Nefropatia diabètica 18 8,61 Sistèmiques 8 3,83 Altres 3 1,44 Desconeguda 34 16,75 Total 208 100,00

Quant a la pèrdua de l'empelt (taula 32) es va produir en el 7.66 % dels malalts trasplantats en el mateix any natural en què es va fer el trasplantament, semblant respecte al 2008, en el qual hi hagué un 5,05 % de rebutjos de l'empelt. La malaltia renal primària més freqüent declarada en els 208 malalts trasplantats (taula 33) és la glomerulonefritis amb un 26.79 % dels casos trasplantats (23,23 % el 2008) seguida de la malaltia renal desconeguda o no filiada amb un 16.75 % dels casos trasplantats (18.18 % el 2008) i la nefropatia diabètica es duplica respecte a l'any anterior amb un 8.61 % (14.14 % el 2008). La malaltia poliquística ha suposat el 13.88 % amb una disminució important respecte a l'any anterior (9,09 %). Les nefritis intersticials, amb l’10.53 % dels casos (11.11 % el 2008) i les nefropaties vasculars amb l’13.40 % (11.11 % el 2008) amb proporcions semblants respecte a l'any anterior.

92


I.5.7. MORTALITAT:

El nombre total de malalts morts amb tractamentrenal substitutiu durant 2009 va ser de 493, nombreinferior als 517 de 2008. La letalitat dels malaltsrenals ha sigut del 8.04%, inferior a la de 2008(9.51 %). Les causes de mortalitat més freqüents el2009 en el nostre registre (taula 34) han sigut: les de

causa no determinada amb 29,96 % (28,63 % el2008), les cardíaques amb un 17.00 % (18,38 % el2008), les infeccioses amb un 15,59 % (12,77 % el2008), càncer i diversos amb un 9,72 % .

Les morts degudes a causes psicològiques/so-cials amb el 3,44 % (6.19 % el 2008) han augmen-tat respecte a l’any anterior.

41


MMoorrttss eell 22000099.. DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss ccaauussaa ddee mmoorrtt

Causa de mort Casos % Càncer 48 9,72 Cardíaca 84 17,00 Gastrointestinal 19 3,85 Hepàtica 10 2,02 Infecciosa 77 15,59 Mort sobtada 4 0,81 No determinada 148 29,96 Psicològica / social 17 3,44 Diversos 48 9,72 Vascular 39 7,89 Total 494 100,00

I.4.7. MORTALITAT: El nombre total de malalts morts amb tractament renal substitutiu durant 2009 va ser de 493, nombre inferior als 517 de 2008. La letalitat dels malalts renals ha sigut del 8.04%, superior a la de 2008 (9.51 %). Les causes de mortalitat més freqüents el 2009 en el nostre registre (taula 34) han sigut: les de causa no determinada amb 29,96 % (28,63 % el 2008), les cardíaques amb un 17.00 % (18,38 % el 2008), les infeccioses amb un 15,59 % (12,77 % el 2008), càncer i diversos amb un 9,72 % . Les morts degudes a causes psicològiques/socials amb el 3,44 % (6.19 % el 2008) han augmentat respecte a l'any anterior.


Morts el 2009 Distribució per edat i sexe

Grup d’edat

Homes

Dones

Total


5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 1 0,20 0 0,00 1 0,20 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 30 - 40 4 0,81 3 0,61 7 1,42 40 - 50 14 2,84 6 1,22 20 4,06 50 - 60 27 5,48 14 2,84 41 8,32 60 - 70 59 11,97 24 4,87 83 16,84 70 - 80 122 24,75 58 11,76 180 36,51

> 80 96 19,47 65 13,18 161 32,66 Total 323 65,52 170 34,48 493 100,00

El grup d'edat que presenta nombre més gran de malalts morts en tractament renal substitutiu (taula 35) és el grup de 70-80 anys seguit del dels majors de 80 anys i del de 60-70 anys, situació semblant a la dels sis últims anys. Per sexes, observem que en el sexe masculí el grup d'edat més freqüent és el de 70-80 anys d'edat, i en el sexe femení el grup d'edat amb més morts és el de majors de 80 anys. La letalitat va augmentant en funció de l'edat i destaca, com en anys

41


Morts el 2009. Distribució segons causa de mort

Causa de mort Casos % Càncer 48 9,72 Cardíaca 84 17,00 Gastrointestinal 19 3,85 Hepàtica 10 2,02 Infecciosa 77 15,59 Mort sobtada 4 0,81 No determinada 148 29,96 Psicològica / social 17 3,44 Diversos 48 9,72 Vascular 39 7,89 Total 494 100,00

I.4.7. MORTALITAT: El nombre total de malalts morts amb tractament renal substitutiu durant 2009 va ser de 493, nombre inferior als 517 de 2008. La letalitat dels malalts renals ha sigut del 8.04%, superior a la de 2008 (9.51 %). Les causes de mortalitat més freqüents el 2009 en el nostre registre (taula 34) han sigut: les de causa no determinada amb 29,96 % (28,63 % el 2008), les cardíaques amb un 17.00 % (18,38 % el 2008), les infeccioses amb un 15,59 % (12,77 % el 2008), càncer i diversos amb un 9,72 % . Les morts degudes a causes psicològiques/socials amb el 3,44 % (6.19 % el 2008) han augmentat respecte a l'any anterior.


MMoorrttss eell 22000099 DDiissttrriibbuucciióó ppeerr eeddaatt ii sseexxee

Grup d’edat

Homes

Dones

Total


5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 1 0,20 0 0,00 1 0,20 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 30 - 40 4 0,81 3 0,61 7 1,42 40 - 50 14 2,84 6 1,22 20 4,06 50 - 60 27 5,48 14 2,84 41 8,32 60 - 70 59 11,97 24 4,87 83 16,84 70 - 80 122 24,75 58 11,76 180 36,51

> 80 96 19,47 65 13,18 161 32,66 Total 323 65,52 170 34,48 493 100,00

El grup d'edat que presenta nombre més gran de malalts morts en tractament renal substitutiu (taula 35) és el grup de 70-80 anys seguit del dels majors de 80 anys i del de 60-70 anys, situació semblant a la dels sis últims anys. Per sexes, observem que en el sexe masculí el grup d'edat més freqüent és el de 70-80 anys d'edat, i en el sexe femení el grup d'edat amb més morts és el de majors de 80 anys. La letalitat va augmentant en funció de l'edat i destaca, com en anys

93


El grup d’edat que presenta nombre més grande malalts morts en tractament renal substitutiu(taula 35) és el grup de 70-80 anys seguit del delsmajors de 80 anys i del de 60-70 anys, situaciósemblant a la dels sis últims anys. Per sexes, obser-vem que en el sexe masculí el grup d’edat més fre-

qüent és el de 70-80 anys d’edat, i en el sexefemení el grup d’edat amb més morts és el demajors de 80 anys. La letalitat va augmentant enfunció de l’edat i destaca, com en anys anteriors,que hi ha un mort en menors de vint anys.

42

anteriors, que hi ha un mort en menors de vint anys.


MMoorrttss eell 22000099 DDiissttrriibbuucciióó ppeerr mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa

Malaltia renal primària Casos % Desconeguda 124 25,15 Malaltia poliquística 22 4,46 Glomerulonefritis 48 9,74 Hereditàries / congènites 2 0,41 Nefropatia diabètica 78 15,82 Altres 11 2,23 Pielonefritis / nefritis intersticial 60 12,17 Sistèmiques 24 4,87 Vasculars 124 25,15 Total 493 100,00

La malaltia renal primària més freqüent entre els morts el 2009 (taula 36) ha sigut la malaltia renal desconeguda o no filiada amb el 25,15 % dels casos morts (27,47 % el 2008) seguida de les nefritis vasculars amb el 25,15 % dels casos morts (23,79 % el 2008) i per la nefropatia diabètica que ha suposat el 15,82 % (15,82% el 2008). Les glomerulonefritis han representat el 9,74 % de les morts (10,64 % el 2008) mentre que les pielonefritis/nefritis intersticials han suposat el 12,17 % de les morts (9,67 % el 2008).


Morts el 2009. Distribució segons l’últim tractament rebut

Darrer tractament rebut Casos %

Fracàs no reversible del renyó trasplantat 1 0,20


Hemodiàlisi o hemofiltració domiciliària 1 0,20

Hemodiàlisi o hemofiltració en hospital/centre 431 87,25

Diàlisi 15 3,04

Trasplantament 44 8,91

Total 494 100,00

El tractament renal substitutiu en què es trobaven la gran majoria dels malalts en el moment de la mort (taula 37) era l'hemodiàlisi en centre amb un 87,25%, xifra lleugerament superior al de l'any 2008 (88,20 %). Els pacients que consten com a trasplantats en el moment de la mort han sigut el 8,91 %, el que suposa una lleugera disminució respecte al 2008 (7,93%). Enguany han mort un 0,40 % de pacients per fracàs del trasplantament (0,19 % el 2008). El 3,04 % dels morts es trobaven en diàlisi peritoneal (3,09 % el 2008) com a TRS. Entre els malalts que estaven en TRS en hemodiàlisi, els èxitus es van produir principalment per causes no determinades, cardíaques i infeccioses (taula 38). Els malalts trasplantats que van morir ho van fer principalment per causa no determinada i càncer. Els malalts que es trobaven en diàlisi peritoneal contínua van morir principalment per causes cardíaques, no determinades i diverses. La causa de mort d'origen psicològic/social representa el 3.44 %.

La malaltia renal primària més freqüent entreels morts el 2009 (taula 36) ha sigut la malaltiarenal desconeguda o no filiada amb el 25,15 %dels casos morts (27,47 % el 2008) seguida de lesnefritis vasculars amb el 25,15 % dels casos morts(23,79 % el 2008) i per la nefropatia diabètica que

ha suposat el 15,82 % (15,82% el 2008). Les glo-merulonefritis han representat el 9,74 % de lesmorts (10,64 % el 2008) mentre que les pielone-fritis/nefritis intersticials han suposat el 12,17 % deles morts (9,67 % el 2008).

42

anteriors, que hi ha un mort en menors de vint anys.


Morts el 2009 Distribució per malaltia renal primària

Malaltia renal primària Casos % Desconeguda 124 25,15 Malaltia poliquística 22 4,46 Glomerulonefritis 48 9,74 Hereditàries / congènites 2 0,41 Nefropatia diabètica 78 15,82 Altres 11 2,23 Pielonefritis / nefritis intersticial 60 12,17 Sistèmiques 24 4,87 Vasculars 124 25,15 Total 493 100,00

La malaltia renal primària més freqüent entre els morts el 2009 (taula 36) ha sigut la malaltia renal desconeguda o no filiada amb el 25,15 % dels casos morts (27,47 % el 2008) seguida de les nefritis vasculars amb el 25,15 % dels casos morts (23,79 % el 2008) i per la nefropatia diabètica que ha suposat el 15,82 % (15,82% el 2008). Les glomerulonefritis han representat el 9,74 % de les morts (10,64 % el 2008) mentre que les pielonefritis/nefritis intersticials han suposat el 12,17 % de les morts (9,67 % el 2008).


MMoorrttss eell 22000099.. DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss ll’úúllttiimm ttrraaccttaammeenntt rreebbuutt

Darrer tractament rebut Casos %



Hemodiàlisi o hemofiltració domiciliària 1 0,20

Hemodiàlisi o hemofiltració en hospital/centre 431 87,25

Diàlisi 15 3,04

Trasplantament 44 8,91

Total 494 100,00

El tractament renal substitutiu en què es trobaven la gran majoria dels malalts en el moment de la mort (taula 37) era l'hemodiàlisi en centre amb un 87,25%, xifra lleugerament superior al de l'any 2008 (88,20 %). Els pacients que consten com a trasplantats en el moment de la mort han sigut el 8,91 %, el que suposa una lleugera disminució respecte al 2008 (7,93%). Enguany han mort un 0,40 % de pacients per fracàs del trasplantament (0,19 % el 2008). El 3,04 % dels morts es trobaven en diàlisi peritoneal (3,09 % el 2008) com a TRS. Entre els malalts que estaven en TRS en hemodiàlisi, els èxitus es van produir principalment per causes no determinades, cardíaques i infeccioses (taula 38). Els malalts trasplantats que van morir ho van fer principalment per causa no determinada i càncer. Els malalts que es trobaven en diàlisi peritoneal contínua van morir principalment per causes cardíaques, no determinades i diverses. La causa de mort d'origen psicològic/social representa el 3.44 %.

94


El tractament renal substitutiu en què es troba-ven la gran majoria dels malalts en el moment dela mort (taula 37) era l’hemodiàlisi en centre ambun 87,25%, xifra lleugerament superior al de l’any2008 (88,20 %). Els pacients que consten com atrasplantats en el moment de la mort han sigut el8,91 %, el que suposa una lleugera disminuciórespecte al 2008 (7,93%). Enguany han mort un0,40 % de pacients per fracàs del trasplantament(0,19 % el 2008). El 3,04 % dels morts es trobavenen diàlisi peritoneal (3,09 % el 2008) com a TRS.

Entre els malalts que estaven en TRS en hemo-diàlisi, els èxitus es van produir principalment percauses no determinades, cardíaques i infeccioses(taula 38). Els malalts trasplantats que van morirho van fer principalment per causa no determina-da i càncer. Els malalts que es trobaven en diàlisiperitoneal contínua van morir principalment percauses cardíaques, no determinades i diverses. Lacausa de mort d’origen psicològic/social represen-ta el 3.44 %.

43


MMoorrttss eell 22000099 DDiissttrriibbuucciióó sseeggoonnss ccaauussaa ddee mmoorrtt ii ttiippuuss ddee ttrraaccttaammeenntt

Causa de mort

Tractament

Hemodiàlisi centre

Hemodiàlisi domicili

Diàlisi peritoneal Trasplant. Fracàs

Malalt perdut

Recobrar FX renal

Total


Cardíaca 79 15,99 0 0,00 2 0,40 3 0,61 0 0,00 0,00 0 0 0,00 84 17,00

Vascular 34 6,88 0 0,00 3 0,61 2 0,40 0 0,00 0,00 0 0 0,00 39 7,89

Mort sobtada 3 0,61 0 0,00 0 0,00 1 0,20 0 0,00 0,00 0 0 0,00 4 0,81

Infecciosa 71 14,37 0 0,00 0 0,00 4 0,81 2 0,40 0,00 0 0 0,00 77 15,59

Càncer 36 7,29 0 0,00 1 0,20 11 2,23 0 0,00 0,00 0 0 0,00 48 9,72

Hepàtica 8 1,62 0 0,00 0 0,00 2 0,40 0 0,00 0,00 0 0 0,00 10 2,02

Gastrointestinal 16 3,24 0 0,00 0 0,00 3 0,61 0 0,00 0,00 0 0 0,00 19 3,85

Psicol. / social 17 3,44 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0,00 0 0 0,00 17 3,44

Accidental 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0,00 0 0 0,00 0 0,00

Diverses 40 8,10 0 0,00 4 0,81 4 0,81 0 0,00 0,00 0 0 0,00 48 9,72

No determinada 127 25,71 1 0,20 5 1,01 14 2,83 0 0,00 0,00 0 1 0,20 148 29,96

Peritonitis 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0,00 0 0 0,00 0 0,00

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0,00 0 0 0,00 0 0,00

Total 431 87,25 1 0,20 15 3,04 44 8,91 2 0,40 0,00 0 1 0,20 494 100,00


Prevalença total malalts (residents a la Comunitat Valenciana no residents) Tipus de tractament: hemodiàlisi en centre


Grups

d’edat

Tipus de centre

Públic

Privat o concertat Total

Nre. % (C) % (F) Nombre % C) % (F) Nombre % (C) < 5 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00

5 - 10 2 0,25 100,00 0 0,00 0,00 2 0,06 10 - 15 1 0,12 100,00 0 0,00 0,00 1 0,03 15 - 20 5 0,61 71,43 2 0,09 28,57 7 0,22 20 - 30 23 2,83 36,51 40 1,71 63,49 63 2,00 30 - 40 45 5,53 28,30 114 4,88 71,70 159 5,04 40 - 50 92 11,30 29,77 217 9,28 70,23 309 9,80 50 - 60 120 14,74 27,52 316 13,52 72,48 436 13,83 60 - 70 176 21,62 25,69 509 21,77 74,31 685 21,73 70 - 80 215 26,41 21,74 774 33,11 78,26 989 31,38 > 80 135 16,58 26,95 366 15,65 73,05 501 15,89

No consta 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 Total 814 100,00 25,82 2338 100,00 74,18 3152 100,00

95


I.5.8. TIPUS DE CENTRE EN QUÈ ES REP ELTRACTAMENT:

El 74.18% dels malalts en tractament d’hemo-diàlisi en centre la reben en centres privats con-certats, mentre que el 80.00 % dels malalts enDPCA reben el tractament en centres públics. Siconsiderem els malalts amb TRS d’hemodiàlisi, el25.82 % reben tractament en centres públics

enfront d’un 74,18 % que ho fan en centres privatsconcertats. Respecte al 2008 (24,47 % en públicsenfront del 75,53 % en privats), es redueix lleuge-rament la proporció de malalts que reben tracta-ment en centres públics. El 2009 hi hagué setmalalts en hemodiàlisi domiciliària, sis reben trac-tament en un centre públic tots majors de 50 anys,i un cas major de 70 anys rep tractament en uncentre privat (taules 39, 40, 41 i 42).

43


Morts el 2009 Distribució segons causa de mort i tipus de tractament

Causa de mort

Tractament

Hemodiàlisi centre

Hemodiàlisi domicili

Diàlisi peritoneal Trasplant. Fracàs

Malalt perdut

Recobrar FX renal

Total


Cardíaca 79 15,99 0 0,00 2 0,40 3 0,61 0 0,00 0,00 0 0 0,00 84 17,00

Vascular 34 6,88 0 0,00 3 0,61 2 0,40 0 0,00 0,00 0 0 0,00 39 7,89

Mort sobtada 3 0,61 0 0,00 0 0,00 1 0,20 0 0,00 0,00 0 0 0,00 4 0,81

Infecciosa 71 14,37 0 0,00 0 0,00 4 0,81 2 0,40 0,00 0 0 0,00 77 15,59

Càncer 36 7,29 0 0,00 1 0,20 11 2,23 0 0,00 0,00 0 0 0,00 48 9,72

Hepàtica 8 1,62 0 0,00 0 0,00 2 0,40 0 0,00 0,00 0 0 0,00 10 2,02

Gastrointestinal 16 3,24 0 0,00 0 0,00 3 0,61 0 0,00 0,00 0 0 0,00 19 3,85

Psicol. / social 17 3,44 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0,00 0 0 0,00 17 3,44

Accidental 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0,00 0 0 0,00 0 0,00

Diverses 40 8,10 0 0,00 4 0,81 4 0,81 0 0,00 0,00 0 0 0,00 48 9,72

No determinada 127 25,71 1 0,20 5 1,01 14 2,83 0 0,00 0,00 0 1 0,20 148 29,96

Peritonitis 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0,00 0 0 0,00 0 0,00

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0,00 0 0 0,00 0 0,00

Total 431 87,25 1 0,20 15 3,04 44 8,91 2 0,40 0,00 0 1 0,20 494 100,00


PPrreevvaalleennççaa ttoottaall mmaallaallttss ((rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa nnoo rreessiiddeennttss)) TTiippuuss ddee ttrraaccttaammeenntt:: hheemmooddiiààlliissii eenn cceennttrree


Grups

d’edat

Tipus de centre

Públic

Privat o concertat Total

Nre. % (C) % (F) Nombre % C) % (F) Nombre % (C) < 5 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00

5 - 10 2 0,25 100,00 0 0,00 0,00 2 0,06 10 - 15 1 0,12 100,00 0 0,00 0,00 1 0,03 15 - 20 5 0,61 71,43 2 0,09 28,57 7 0,22 20 - 30 23 2,83 36,51 40 1,71 63,49 63 2,00 30 - 40 45 5,53 28,30 114 4,88 71,70 159 5,04 40 - 50 92 11,30 29,77 217 9,28 70,23 309 9,80 50 - 60 120 14,74 27,52 316 13,52 72,48 436 13,83 60 - 70 176 21,62 25,69 509 21,77 74,31 685 21,73 70 - 80 215 26,41 21,74 774 33,11 78,26 989 31,38 > 80 135 16,58 26,95 366 15,65 73,05 501 15,89

No consta 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 Total 814 100,00 25,82 2338 100,00 74,18 3152 100,00

96


80 anys, hi destaca que cinc malalts entre elsmenors de 20 anys en esta modalitat de tracta-ment estan en un centre públic (taula 41).

La diàlisi peritoneal contínua com a modalitatde tractament la seguixen 204 pacients (198 en2008), es concentra en els grups d’edat entre 40-

44

I.4.8. TIPUS DE CENTRE EN QUÈ ES REP EL TRACTAMENT: El 74.18% dels malalts en tractament d'hemodiàlisi en centre la reben en centres privats concertats, mentre que el 80.00 % dels malalts en DPCA reben el tractament en centres públics. Si considerem els malalts amb TRS d'hemodiàlisi, el 25.82 % reben tractament en centres públics enfront d'un 74,18 % que ho fan en centres privats concertats. Respecte al 2008 (24,47 % en públics enfront del 75,53 % en privats), es redueix lleugerament la proporció de malalts que reben tractament en centres públics. El 2009 hi hagué set malalts en hemodiàlisi domiciliària, sis reben tractament en un centre públic tots majors de 50 anys, i un cas major de 70 anys rep tractament en un centre privat (taules 39, 40, 41 i 42).


PPrreevvaalleennççaa ttoottaall mmaallaallttss ((rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa ii nnoo rreessiiddeennttss)) TTiippuuss ddee ttrraaccttaammeenntt:: hheemmooddiiààlliissii ddoommiicciilliiààrriiaa


Grups

d’edat


Nre. % (F) Nre. % (F) Nre. % (C) < 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00

5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 30 - 40 0 0,00 0 0,00 0 0,00 40 - 50 0 0,00 0 0,00 0 0,00 50 - 60 2 100,00 0 0,00 2 40,00 60 - 70 1 100,00 0 0,00 1 20,00 70 - 80 0 0,00 1 100,00 1 20,00 > 80 1 100,00 0 0,00 1 20,00

No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 TOTAL 4(80%) 100,00 1(20%) 100,00 5 100,00

TTaauullaa 4411


TTiippuuss ddee ttrraaccttaammeenntt:: ddiiààlliissii ppeerriittoonneeaall DDiissttrriibbuucciióó ppeerr ggrruuppss dd’eeddaatt ii ddeeppeennddèènncciiaa ddeell cceennttrree

Grups

d’edat


Nre. % (C) % (F) Nre. % (C) % (F) Nre. % (C) < 5 2 1,01 100,00 0 0,00 0,00 2 100,00

5 - 10 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 15 - 20 3 1,52 100,00 0 0,00 0,00 3 100,00 20 - 30 14 7,07 100,00 0 0,00 0,00 14 100,00 30 - 40 16 8,08 100,00 0 0,00 0,00 16 100,00 40 - 50 25 12,63 100,00 0 0,00 0,00 25 100,00 50 - 60 49 24,75 94,23 3 50,00 5,77 52 100,00 60 - 70 39 19,70 97,50 1 16,67 2,50 40 100,00 70 - 80 40 20,20 100,00 0 0,00 0,00 40 100,00 > 80 10 5,05 83,33 2 33,33 16,67 12 100,00

No consta 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00 Total 198 100,00 97,06 6 100,00 2,94 204 100,00

97


La taula 42 mostra que del total de 2.276malalts que es troben trasplantats amb seguiment,un 99,60 el fan en centres públics, mentre que hiha un 0,40 % que el fan en centres privats concer-tats. Estos se situen, igual que es va observar en

anys precedents, principalment, entre els 30 i els70 anys. Els malalts trasplantats menors de 20anys són 93 i representen el 4,09 % sobre el total.Hi ha dos pacient de més de 80 anys en seguimentde trasplantament.

45

La diàlisi peritoneal contínua com a modalitat de tractament la seguixen 204 pacients (198 en 2008), es concentra en els grups d'edat entre 40-80 anys, hi destaca que cinc malalts entre els menors de 20 anys en esta modalitat de tractament estan en un centre públic (taula 41).


PPrreevvaalleennççaa ttoottaall mmaallaallttss ((rreessiiddeennttss aa llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa ii nnoo rreessiiddeennttss)) TTiippuuss ddee ttrraaccttaammeenntt:: sseegguuiimmeenntt ttrraassppllaannttaammeenntt


Grups

d’edat


Nre. % C(*) % F(**) Nre. % C(*) % F(**) Nre. % C(*) < 5 6 0,26 100,00 0 0,00 0,00 6 100,00

5 - 10 12 0,53 0,00 0 0,00 0,00 12 0,00 10 - 15 18 0,79 0,00 0 0,00 0,00 18 0,00 15 - 20 57 2,51 100,00 0 0,00 0,00 57 100,00 20 - 30 195 8,60 100,00 0 0,00 0,00 195 100,00 30 - 40 335 14,78 99,11 3 33,33 0,89 338 100,00 40 - 50 488 21,53 99,80 1 11,11 0,20 489 100,00 50 - 60 596 26,29 99,50 3 33,33 0,50 599 100,00 60 - 70 445 19,63 99,55 2 22,22 0,45 447 100,00 70 - 80 113 4,98 100,00 0 0,00 0,00 113 100,00

> 80 2 0,09 100,00 0 0,00 0,00 2 100,00 No consta 0 0,00 0,00 0 0,00 0,00 0 0,00

Total 2267 100,00 99,60 9 100,00 0,40 2276 100,00

La taula 42 mostra que del total de 2.276 malalts que es troben trasplantats amb seguiment, un 99,60 el fan en centres públics, mentre que hi ha un 0,40 % que el fan en centres privats concertats. Estos se situen, igual que es va observar en anys precedents, principalment, entre els 30 i els 70 anys. Els malalts trasplantats menors de 20 anys són 93 i representen el 4,09 % sobre el total. Hi ha dos pacient de més de 80 anys en seguiment de trasplantament.

98


I.5.9.FACTORS DE RISC EN EL MOMENT DELA INCLUSIÓ

La hipertensió arterial, igual que s’ha observaten anys anteriors, continua sent el factor de risc

present en major quantia en el moment de lainclusió en el registre dels malalts renals, seguitdels factors de risc dislipèmia, cardíac, i vascular(taula 43).

46

I.4.9.FACTORS DE RISC EN EL MOMENT DE LA INCLUSIÓ La hipertensió arterial, igual que s'ha observat en anys anteriors, continua sent el factor de risc present en major quantia en el moment de la inclusió en el registre dels malalts renals, seguit dels factors de risc dislipèmia, cardíac, i vascular (taula 43).


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee mmaallaallttss rreennaallss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó

Malalts Percentatge

Cardíacs Sí 231 32,22

No 486 67,78 Vasculars

Sí 193 26,92 No 524 73,08

Hepatopatia Sí 37 5,16

No 680 94,84 M. sistèmica

Sí 137 19,11 No 580 80,89

Hipertensió A. Sí 506 70,57

No 211 29,43 Tuberculosi

Sí 4 0,56 No 713 99,44

I. respiratòria crònica. Sí 39 5,44

No 678 94,56 Dislipèmia

Sí 267 37,24 No 450 62,76

Factors socials Sí 19 2,65

No 698 97,35 Altres factors de risc

Sí 96 13,39 No 621 86,61

Total 717 100,00

99


CARDÍACS

Al començament del tractament renal substitu-tiu, el 32,22 % dels casos incidents presentavenpatologia cardíaca (taula 44-1). Açò suposa unlleuger augment de la freqüència de presentaciórespecte al 2008, quan van afectar al 31.28 % delscasos incidents. El 2009 es tracta principalment decasos en els grups d’edat més avançats i es con-centren en els majors de 60 anys. La patologia car-

díaca més freqüent ha sigut les coronariopaties(9,52 %), que afecten sobretot als malalts entre70-80 anys, les arítmies ha representat el 6,06 %dels casos, i és el grup d’edat més afectat també elde 50-80 anys, mentre que altres patologies car-díaques i la insuficiència cardíaca han afectat el4,33 % i el 5,19 % respectivament (taula 44-2). Enel 74,46 % dels casos amb factor de risc cardíacno consta el tipus de malaltia cardíaca.

47

CARDÍACS Al començament del tractament renal substitutiu, el 32,22 % dels casos incidents presentaven patologia cardíaca (taula 44-1). Açò suposa un lleuger augment de la freqüència de presentació respecte al 2008, quan van afectar al 31.28 % dels casos incidents. El 2009 es tracta principalment de casos en els grups d'edat més avançats i es concentren en els majors de 60 anys. La patologia cardíaca més freqüent ha sigut les coronariopaties (9,52 %), que afecten sobretot als malalts entre 70-80 anys, les arítmies ha representat el 6,06 % dels casos, i és el grup d'edat més afectat també el de 50-80 anys, mentre que altres patologies cardíaques i la insuficiència cardíaca han afectat el 4,33 % i el 5,19 % respectivament (taula 44-2). En el 74,46 % dels casos amb factor de risc cardíac no consta el tipus de malaltia cardíaca.

TTAAUULLAA 4444--11


eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((ccaarrddííaaccss)) ii ggrruupp dd''eeddaatt

Grups

d’edat

Cardíacs Sí No Total


5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 4 0,56 4 0,56 15 - 20 1 0,14 3 0,42 4 0,56 20 - 30 1 0,14 18 2,51 19 2,65 30 - 40 4 0,56 33 4,60 37 5,16 40 - 50 10 1,39 60 8,37 70 9,76 50 - 60 21 2,93 77 10,74 98 13,67 60 - 70 47 6,56 98 13,67 145 20,22 70 - 80 106 14,78 137 19,11 243 33,89

> 80 41 5,72 56 7,81 97 13,53 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

TOTAL 231 32,22 486 67,78 717 100,00


IINNCCIIDDÈÈNNCCIIAA.. DDIISSTTRRIIBBUUCCIIÓÓ DDEE PPAACCIIEENNTTSS SSEEGGOONNSS FFAACCTTOORRSS DDEE RRIISSCC PPRREESSEENNTTSS EENN EELL MMOOMMEENNTT DDEE LLAA IINNCCLLUUSSIIÓÓ ((CCAARRDDÍÍAACCSS)) II GGrruuppss dd’eeddaatt

Grups

d’edat

Cardíacs Arítm. Coronar. I.cardíac Pericard. Altres No consta Total Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq.

< 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,43 1 0,43 20 - 30 0 0,00 1 0,43 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,43 30 - 40 0 0,00 1 0,43 0 0,00 0 0,00 2 0,87 1 0,43 4 1,73 40 - 50 1 0,43 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,43 8 3,46 10 4,33 50 - 60 3 1,30 2 0,87 0 0,00 0 0,00 1 0,43 15 6,49 21 9,09 60 - 70 3 1,30 2 0,87 4 1,73 0 0,00 2 0,87 36 15,58 47 20,35 70 - 80 7 3,03 14 6,06 5 2,16 1 0,43 4 1,73 75 32,47 106 45,89

> 80 0 0,00 2 0,87 3 1,30 0 0,00 0 0,00 36 15,58 41 17,75 No con. 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 Total 14 6,06 22 9,52 12 5,19 1 0,43 10 4,33 172 74,46 231 100,00

100


VASCULARS

El 26,92 % dels nous casos presenten factorsde risc de tipus vascular al començament del trac-tament (taula 45-1), que apareixen de forma mésacusada en els majors de 60 anys d’edat; la pato-logia vascular perifèrica (taula 45.2) amb el 16,58% dels casos és la més freqüent. La patologia vas-

cular cerebral, que ha afectat el 7,77 % delspacients, és la segona més freqüent. El percentat-ge de casos en què no s’ha consignat el tipus deprocés vascular present en el moment de la inclu-sió és del 66,48 %. Mentre que només hi ha 3casos d’altres processos vasculars ( 1,55 % decasos) i 5 casos de més d’un procés vascular(2.59%).

48

VASCULARS El 26,92 % dels nous casos presenten factors de risc de tipus vascular al començament del tractament (taula 45-1), que apareixen de forma més acusada en els majors de 60 anys d'edat; la patologia vascular perifèrica (taula 45.2) amb el 16,58 % dels casos és la més freqüent. La patologia vascular cerebral, que ha afectat el 7,77 % dels pacients, és la segona més freqüent. El percentatge de casos en què no s'ha consignat el tipus de procés vascular present en el moment de la inclusió és del 66,48 %. Mentre que només hi ha 3 casos d’altres processos vasculars ( 1,55 % de casos) i 5 casos de més d’un procés vascular (2.59%).


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((vvaassccuullaarrss)) ii ggrruupp dd''eeddaatt

Grups

d’edat

Vasculars Sí no Total


5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 4 0,56 4 0,56 15 - 20 1 0,14 3 0,42 4 0,56 20 - 30 0 0,00 19 2,65 19 2,65 30 - 40 5 0,70 32 4,46 37 5,16 40 - 50 8 1,12 62 8,65 70 9,76 50 - 60 20 2,79 78 10,88 98 13,67 60 - 70 43 6,00 102 14,23 145 20,22 70 - 80 82 11,44 161 22,45 243 33,89

> 80 34 4,74 63 8,79 97 13,53 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 193 26,92 524 73,08 717 100,00


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((vvaassccuullaarrss)) ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups

d’edat

Vasculars Cerebral Perifèrica més d’una Altres No cons. Total Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq.

< 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,52 1 0,52 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 30 - 40 0 0,00 4 2,07 0 0,00 0 0,00 1 0,52 5 2,59 40 - 50 1 0,52 2 1,04 0 0,00 0 0,00 5 2,59 8 4,15 50 - 60 2 1,04 7 3,63 1 0,52 0 0,00 10 5,18 20 10,36 60 - 70 5 2,59 5 2,59 2 1,04 1 0,52 30 15,54 43 22,28 70 - 80 6 3,11 10 5,18 1 0,52 2 1,04 63 32,64 82 42,49

> 80 1 0,52 4 2,07 1 0,52 0 0,00 28 14,51 34 17,62 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 15 7,77 32 16,58 5 2,59 3 1,55 138 71,50 193 100,00

101


HEPATOPATIA

En el moment de la inclusió, 37 dels pacientspresentaven algun tipus de malaltia hepàtica(taula 46-1), amb el 5,16 % de percentatge lleuge-rament inferior al de 2008 (3.82 %), i els casos esconcentren en el grups d’edat majors de 40 anys.

A la taula 46-2 podem apreciar la distribucióde les hepatopaties, on destaca que el major per-

centatge de casos correspon a hepatopatia pervirus C amb 6 casos i el 16,22 % dels casos (15,38% el 2008) seguida d’altres hepatopaties que hansuposat el 8,11 % (el 2008 el 7.69 %).L’hepatopatia per virus B amb cap cas i 2.70%(cap cas i 0,00 % el 2008). Els casos d’hepatitisC i de les altres hepatopaties es concentren en elsgrups d’edat entre els 40-50 anys. En un 72,97 %dels casos (76,92 % de 2008) no consta el tipusd’hepatopatia.

49

HEPATOPATIA En el moment de la inclusió, 37 dels pacients presentaven algun tipus de malaltia hepàtica (taula 46-1), amb el 5,16 % de percentatge lleugerament inferior al de 2008 (3.82 %), i els casos es concentren en el grups d'edat majors de 40 anys. A la taula 46-2 podem apreciar la distribució de les hepatopaties, on destaca que el major percentatge de casos correspon a hepatopatia per virus C amb 6 casos i el 16,22 % dels casos (15,38 % el 2008) seguida d'altres hepatopaties que han suposat el 8,11 % (el 2008 el 7.69 %). L'hepatopatia per virus B amb cap cas i 2.70 %(cap cas i 0,00 % el 2008). Els casos d'hepatitis C i de les altres hepatopaties es concentren en els grups d'edat entre els 40-50 anys. En un 72,97 % dels casos (76,92 % de 2008) no consta el tipus d'hepatopatia.



Grups

d’edat

Hepatopatia Sí No Total


5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 4 0,56 4 0,56 15 - 20 0 0,00 4 0,56 4 0,56 20 - 30 1 0,14 18 2,51 19 2,65 30 - 40 2 0,28 35 4,88 37 5,16 40 - 50 8 1,12 62 8,65 70 9,76 50 - 60 9 1,26 89 12,41 98 13,67 60 - 70 5 0,70 140 19,53 145 20,22 70 - 80 9 1,26 234 32,64 243 33,89

> 80 3 0,42 94 13,11 97 13,53 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

TOTAL 37 5,16 680 94,84 717 100,00



Grups

d’edat

Hepatopatia Virus B Virus C Altres virus Altres No consta Total

Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. < 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 2,70 1 2,70 30 - 40 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 2,70 1 2,70 2 5,41 40 - 50 0 0,00 2 5,41 0 0,00 0 0,00 6 16,22 8 21,62 50 - 60 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 2,70 8 21,62 9 24,32 60 - 70 1 2,70 0 0,00 0 0,00 0 0,00 4 10,81 5 13,51 70 - 80 0 0,00 4 10,81 0 0,00 1 2,70 4 10,81 9 24,32

> 80 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 3 8,11 3 8,11 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 1 2,70 6 16,22 0 0,00 3 8,11 27 72,97 37 100,00

102


MALALTIA SISTÈMICA

El 19,11 % dels casos incidents el 2009 (17,91% el 2008) patien una malaltia sistèmica (taules47,1 i 47,2), que en el 35,77 % es tracta de diabe-tis. El mieloma amb un cas i amb cap cas altresmalalties, l’amiloïdosi i el lupus eritematós.

El percentatge de casos en què no consta dequina malaltia sistèmica es tracta és del 62.04 %.En els casos en què s’ha notificat la diabetis com afactor de risc, els grups d’edat més afectats sónentre 60-80 anys, encara que es registren casos entotes les edats a partir dels 30 anys.

50

MALALTIA SISTÈMICA El 19,11 % dels casos incidents el 2009 (17,91 % el 2008) patien una malaltia sistèmica (taules 47,1 i 47,2), que en el 35,77 % es tracta de diabetis. El mieloma amb un cas i amb cap cas altres malalties, l'amiloïdosi i el lupus eritematós. El percentatge de casos en què no consta de quina malaltia sistèmica es tracta és del 62.04 %. En els casos en què s'ha notificat la diabetis com a factor de risc, els grups d'edat més afectats són entre 60-80 anys, encara que es registren casos en totes les edats a partir dels 30 anys.


IInncciiddèènncciiaa..DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((mmaallaallttiiaa ssiissttèèmmiiccaa)) ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups

d’edat

Malalties sistèmiques Sí No Total


5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 4 0,56 4 0,56 15 - 20 1 0,14 3 0,42 4 0,56 20 - 30 4 0,56 15 2,09 19 2,65 30 - 40 8 1,12 29 4,04 37 5,16 40 - 50 9 1,26 61 8,51 70 9,76 50 - 60 18 2,51 80 11,16 98 13,67 60 - 70 32 4,46 113 15,76 145 20,22 70 - 80 47 6,56 196 27,34 243 33,89

> 80 18 2,51 79 11,02 97 13,53 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

TOTAL 137 19,11 580 80,89 717 100,00



Grups

d’edat

Malalties sistèmiques Amiloïdosi Diabetis Mieloma Lupus erit. Altres No consta Total

Nre. Freq. (TT) Nre.

Freq. (TT) Nre.

Freq. (TT) Nre.

Freq. (TT) Nre.

Freq. (TT) Nre.

Freq. (TT) Nre.

Freq. (TT)

< 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 0,73 1 0,73 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 4 2,92 4 2,92 30 - 40 0 0,00 4 2,92 0 0,00 0 0,00 0 0,00 4 2,92 8 5,84 40 - 50 0 0,00 2 1,46 0 0,00 0 0,00 0 0,00 7 5,11 9 6,57 50 - 60 1 0,73 6 4,38 0 0,00 0 0,00 0 0,00 11 8,03 18 13,14 60 - 70 0 0,00 12 8,76 1 0,73 0 0,00 0 0,00 19 13,87 32 23,36 70 - 80 0 0,00 18 13,14 1 0,73 0 0,00 0 0,00 28 20,44 47 34,31

> 80 0 0,00 7 5,11 0 0,00 0 0,00 0 0,00 11 8,03 18 13,14 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 1 0,73 49 35,77 2 1,46 0 0,00 0 0,00 85 62,04 137 100,00

103


HIPERTENSIÓ

La hipertensió com a factor de risc en elmoment de la inclusió en el registre (taula 48) s’hapresentat en el 70,57 % dels casos nous, percen-

tatge semblant al de 2008 (70,04 %). Els grups d’e-dat en què apareix amb més freqüència són elsmajors de 50 anys respectivament, encara que espresenten casos en quasi tots els grups d’edatmajors de quinze anys.

51

HIPERTENSIÓ La hipertensió com a factor de risc en el moment de la inclusió en el registre (taula 48) s'ha presentat en el 70,57 % dels casos nous, percentatge semblant al de 2008 (70,04 %). Els grups d'edat en què apareix amb més freqüència són els majors de 50 anys respectivament, encara que es presenten casos en quasi tots els grups d'edat majors de quinze anys.

TTAAUULLAA 4488


eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((hhiippeerrtt.. aarrtteerriiaall)) ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups

d’edat

Hipertensió Sí No Total


5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 4 0,56 4 0,56 15 - 20 1 0,14 3 0,42 4 0,56 20 - 30 10 1,39 9 1,26 19 2,65 30 - 40 24 3,35 13 1,81 37 5,16 40 - 50 50 6,97 20 2,79 70 9,76 50 - 60 67 9,34 31 4,32 98 13,67 60 - 70 100 13,95 45 6,28 145 20,22 70 - 80 182 25,38 61 8,51 243 33,89

> 80 72 10,04 25 3,49 97 13,53 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 506 70,57 211 29,43 717 100,00


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((ttuubbeerrccuulloossii)) ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups

d’edat

Tuberculosi Sí No Total


5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 4 0,56 4 0,56 15 - 20 0 0,00 4 0,56 4 0,56 20 - 30 0 0,00 19 2,65 19 2,65 30 - 40 0 0,00 37 5,16 37 5,16 40 - 50 0 0,00 70 9,76 70 9,76 50 - 60 0 0,00 98 13,67 98 13,67 60 - 70 3 0,42 142 19,80 145 20,22 70 - 80 1 0,14 242 33,75 243 33,89

> 80 0 0,00 97 13,53 97 13,53 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 4 0,56 713 99,44 717 100,00

104


TUBERCULOSI

La tuberculosi (taula 49) estava present en el moment de lainclusió en 4 casos (15 el 2008), amb un percentatge del 0,56% (2,20 % el 2008) el que suposa una disminució substancialen un any. Es presenten entre els grups d’edat de 60-80 anys.

INFECCIÓ RESPIRATÒRIA CRÒNICA

El 5,44 % dels pacients patien una infecció respiratòria

crònica (taula 50), percentatge similar al de l’any anterior(5.87 %); predominant en els grups edat majors de 60 anys.

DISLIPÈMIES

La dislipèmia com a factor de risc en el moment dela inclusió s’ha donat en el 37,24 % dels casos inci-dents (taula 51), percentatge lleugerament superior alde 2008 (37,15 %). Ha afectat més als grups d’edatentre 40 i 80 anys.

52

TUBERCULOSI La tuberculosi (taula 49) estava present en el moment de la inclusió en 4 casos (15 el 2008), amb un percentatge del 0,56 % (2,20 % el 2008) el que suposa una disminució substancial en un any. Es presenten entre els grups d'edat de 60-80 anys. INFECCIÓ RESPIRATÒRIA CRÒNICA El 5,44 % dels pacients patien una infecció respiratòria crònica (taula 50), percentatge similar al de l'any anterior (5.87 %); predominant en els grups edat majors de 60 anys. DISLIPÈMIES La dislipèmia com a factor de risc en el moment de la inclusió s'ha donat en el 37,24 % dels casos incidents (taula 51), percentatge lleugerament superior al de 2008 (37,15 %). Ha afectat més als grups d'edat entre 40 i 80 anys.


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((iinnff.. rreesspp.. ccrròònniiccaa)) ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups

d’edat

Infecció respiratòria crònica Sí No Total


5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 4 0,56 4 0,56 15 - 20 0 0,00 4 0,56 4 0,56 20 - 30 0 0,00 19 2,65 19 2,65 30 - 40 0 0,00 37 5,16 37 5,16 40 - 50 2 0,28 68 9,48 70 9,76 50 - 60 5 0,70 93 12,97 98 13,67 60 - 70 9 1,26 136 18,97 145 20,22 70 - 80 15 2,09 228 31,80 243 33,89

> 80 8 1,12 89 12,41 97 13,53 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 39 5,44 678 94,56 717 100,00


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((ddiisslliippèèmmiiaa)) ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups

d’edat

Dislipemia Sí No Total

Nombre Freqüència Nombre Freqüència Nombre Freqüència < 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00

5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 4 0,56 4 0,56 15 - 20 2 0,28 2 0,28 4 0,56 20 - 30 5 0,70 14 1,95 19 2,65 30 - 40 12 1,67 25 3,49 37 5,16 40 - 50 24 3,35 46 6,42 70 9,76 50 - 60 40 5,58 58 8,09 98 13,67 60 - 70 63 8,79 82 11,44 145 20,22 70 - 80 87 12,13 156 21,76 243 33,89

> 80 34 4,74 63 8,79 97 13,53 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 267 37,24 450 62,76 717 100,00

105


FACTORS SOCIALS

Els factors de risc de tipus social (taula 52-1)han estat presents en 19 casos (18 casos el 2008)el que representa un percentatge del 2,65 % (2,64% el 2008). La distribució per grups d’edat mostraque els casos de factors de risc per causes socials

s’acumulen entre els 40-80 anys. Enguany, s’hacomunicat un cas per factors familiars, cap minus-validesa física i dos d’un altre tipus de factorssocials (taula 52-2). Hem de destacar que el per-centatge de casos en què no consta el tipus de fac-tor social ha sigut el 89.47 %, inferior al 83.33 %de l’any 2008.

53

FACTORS SOCIALS Els factors de risc de tipus social (taula 52-1) han estat presents en 19 casos (18 casos el 2008) el que representa un percentatge del 2,65 % (2,64 % el 2008). La distribució per grups d'edat mostra que els casos de factors de risc per causes socials s'acumulen entre els 40-80 anys. Enguany, s'ha comunicat un cas per factors familiars, cap minusvalidesa física i dos d'un altre tipus de factors socials (taula 52-2). Hem de destacar que el percentatge de casos en què no consta el tipus de factor social ha sigut el 89.47 %, inferior al 83.33 % de l'any 2008.


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((ffaaccttoorrss ssoocciiaallss)) II GGrruuppss dd’eeddaatt

Grups

d’edat

Factors socials Sí No Total


5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 1 0,14 3 0,42 4 0,56 15 - 20 1 0,14 3 0,42 4 0,56 20 - 30 1 0,14 18 2,51 19 2,65 30 - 40 2 0,28 35 4,88 37 5,16 40 - 50 4 0,56 66 9,21 70 9,76 50 - 60 3 0,42 95 13,25 98 13,67 60 - 70 2 0,28 143 19,94 145 20,22 70 - 80 4 0,56 239 33,33 243 33,89

> 80 1 0,14 96 13,39 97 13,53 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 19 2,65 698 97,35 717 100,00


IInncciiddèènncciiaa.. DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss eenn eell mmoommeenntt ddee llaa iinncclluussiióó ((ffaaccttoorrss ssoocciiaallss)) ii ggrruuppss dd’eeddaatt

Grups

d’edat

Factors socials F. familiar Minusv. fisica Altres No consta Total Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq.

< 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 5,26 1 5,26 15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 5,26 1 5,26 20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 5,26 1 5,26 30 - 40 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 10,53 2 10,53 40 - 50 0 0,00 0 0,00 1 5,26 3 15,79 4 21,05 50 - 60 0 0,00 0 0,00 0 0,00 3 15,79 3 15,79 60 - 70 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 10,53 2 10,53 70 - 80 0 0,00 0 0,00 0 0,00 4 21,05 4 21,05

> 80 0 0,00 0 0,00 1 5,26 0 0,00 1 5,26 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 0 0,00 0 0,00 2 10,53 17 89,47 19 100,00

106


ALTRES FACTORS DE RISC

En el 13.39 % dels casos existien altres factorsde risc distints dels anteriors (12,63 % el 2008) iels casos augmenten amb l’edat (taula 53-1). Igualcom en altres anys, i donat el caràcter obert de l’í-tem que li confereix una gran diversitat, els pro-cessos continguts s’han agrupat segons els gransgrups de malalties de la CIM-9 (taula 53-2), on

destaquen, com ja ha succeït en anys anteriors, lesmalalties endocrines i metabòliques (46,88 % el2009; 45,35 % el 2008), les neoplàsies (12,50 %el 2009; 17,44 el 2008) i els trastorns mentals(6,25% el 2009; 4,65 % el 2008). Sols dos casosde F.R. aparell circulatori, i u de l’aparell respira-tori, digestiu i genitourinari. De la resta F.R. capcas.

54

ALTRES FACTORS DE RISC En el 13.39 % dels casos existien altres factors de risc distints dels anteriors (12,63 % el 2008) i els casos augmenten amb l'edat (taula 53-1). Igual com en altres anys, i donat el caràcter obert de l'ítem que li confereix una gran diversitat, els processos continguts s'han agrupat segons els grans grups de malalties de la CIM-9 (taula 53-2), on destaquen, com ja ha succeït en anys anteriors, les malalties endocrines i metabòliques (46,88 % el 2009; 45,35 % el 2008), les neoplàsies (12,50 % el 2009; 17,44 el 2008) i els trastorns mentals (6,25% el 2009; 4,65 % el 2008). Sols dos casos de F.R aparell circulatori, i u de l’aparell respiratori, digestiu i genitourinari

TTaauullaa 5533--11



Grups

d’edat

Altres factors de risc Sí No Total


5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 10 - 15 0 0,00 4 0,56 4 0,56 15 - 20 0 0,00 4 0,56 4 0,56 20 - 30 1 0,14 18 2,51 19 2,65 30 - 40 4 0,56 33 4,60 37 5,16 40 - 50 9 1,26 61 8,51 70 9,76 50 - 60 17 2,37 81 11,30 98 13,67 60 - 70 21 2,93 124 17,29 145 20,22 70 - 80 33 4,60 210 29,29 243 33,89

> 80 11 1,53 86 11,99 97 13,53 No consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 96 13,39 621 86,61 717 100,00

107


55

TTaauullaa 5533--22

RReeggiissttrree ddee MMaallaallttss RReennaallss ddee llaa CCoommuunniittaatt VVaalleenncciiaannaa.. 22000099 DDiissttrriibbuucciióó ddee ppaacciieennttss sseeggoonnss ffaaccttoorrss ddee rriisscc pprreesseennttss


Grups d’edat

Altres Factors

Neoplàsia Endocr. nutric.

Trast. mental Sist. nerviós

Aparell circulatori

Aparell respiratori

Aparell digestiu

Aparell genitourinari Ap. musc Diversos No consta

Total

Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq. Nre. Freq.

< 5 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

5 - 10 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

10 - 15 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

15 - 20 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

20 - 30 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 1,04 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 1,04

30 - 40 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 4 4,17 4 4,17

40 - 50 0 0,00 4 4,17 2 2,08 0 0,00 0 0,00 0 0,00 1 1,04 0 0,00 0 0,00 0 0,00 2 2,08 9 9,38

50 - 60 0 0,00 10 10,42 1 1,04 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 6 6,25 17 17,71

60 - 70 6 6,25 9 9,38 1 1,04 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 5 5,21 21 21,88

70 - 80 4 4,17 16 16,67 2 2,08 0 0,00 2 2,08 1 1,04 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 8 8,33 33 34,38

> 80 2 2,08 6 6,25 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 3 3,13 11 11,46 No

consta 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00 0 0,00

Total 12 12,50 45 46,88 6 6,25 0 0,00 2 2,08 1 1,04 1 1,04 1 1,04 0 0,00 0 0,00 28 29,17 96 100,00

ANÀLISI DE SUPERVIVÈNCIA 2008 -2009

zació multivariant emprem un model de regressió deCox de riscos proporcionals.

Per a les variables que no segueixen canviants enel temps, el test utilitzat per a la comparació de cor-bes de supervivència, resultants de l’aplicació delmètode de Kaplan-Meier, és la prova de log-rang.

Per a la valoració de la proporcionalitat de riscos,cada vegada que s’ha efectuat una regressió de Cox,s’ha utilitzat el comandament cox.zph de R que hi haper a això i que està basat en els residus resultantsd’eixes regressions.

En l’anàlisi de supervivència per sexe, malaltiarenal primària i supervivència de l’empelt, la unitatd’estudi serà el malalt renal. En l’estudi de la supervi-vència segons els grups d’edat, els subjectes d’estudiseran les persones-“grups d’edat”, per ser l’edat unavariable canviant en el temps.

Finalment, per a l’estudi del tractament i anàlisimultivariant la unitat d’estudi seran les persones-“grups d’edat”-tractament, ja que el tipus de tracta-ment també varia per a cada persona durant el perío-de d’estudi.

En l’anàlisi de regressió de Cox, a més de la corbade supervivència, mostrarem l’estimació de la funcióde risc per al grup basal per aquest grup. Esta repre-sentació té l’avantatge que, sota el model de regres-sió de Cox, les funcions de risc són proporcionals perals distints valors de les variables que intervenen enl’anàlisi, així si disposem de a variables, la funció derisc per a un individu g està donada per:

En què Rb(t) és la funció de risc en el grup basal ila resta de multiplicadors corresponen als riscos rela-tius associats a les categories de les variables a quèpertany l’individu g.

A més, a partir de la funció de risc es pot conèi-xer la probabilitat que l’individu g sobrevisca untemps T per mitjà de:

En què és l’àrea per davall de la funcióde risc de l’individu g fins a l’instant T.


109

II.1. INTRODUCCIÓ:

Per al càlcul de la supervivència dels malalts entractament renal substitutiu s’ha treballat amb elsmalalts inclosos en el Registre de Malalts Renals dela Comunitat Valenciana amb data de començamentde tractament entre l’1 de gener de 1990 i el 31 dedesembre de 2008 i 2009.

El total de pacients inclosos en l’estudi de 2009 ésde 12.077, el que suposa un increment del 6,5 %respecte a l’any 2008 i d’un 143,4 % respecte a l’any2007. L’anàlisi de la supervivència es presenta persexe, grups d’edat, malaltia renal primària i tipus detractament de forma univariant.

A més a més, s’inclou un estudi multivariant dela supervivència amb totes les variables anteriors.També s’ha estudiat la supervivència de l’empelt des-prés de la realització de trasplantament amb ajust decovariables i sense.

Els estudis univariants de supervivència s’inclo-uen a manera de descriptiu del conjunt dels malaltsi per a afavorir la comparabilitat amb altres registresde malalts renals. No obstant això, hem d’assenyalarque els resultats d’esta anàlisi no són del tot apropiatsper a valorar com influixen les distintes covariablessobre la supervivència ja que no es controlen altresvariables confusionistes .

L’anàlisi multivariant de la supervivència, queinclou totes les variables estudiades, ens proporcio-narà una valoració de la influència de cada variablesobre la supervivència controlant l’efecte de totes lesaltres.

Així doncs, les conclusions d’este estudi no esveuran afectades per les possibles interaccions entrevariables.

II.2. MATERIAL I MÈTODES:

L’anàlisi de supervivència s’ha dut a terme permitjà del paquet estadístic R versió 2.8.1 juntamentamb la llibreria Survival.

L’estudi univariant de la supervivència s’ha fet permitjà del mètode de Kaplan-Meier per al conjunt delsmalalts renals i grups seleccionats. Per a la modelit- 57

II.1. INTRODUCCIÓ: Per al càlcul de la supervivència dels malalts en tractament renal substitutiu s'ha treballat amb els malalts inclosos en el Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana amb data de començament de tractament entre l'1 de gener de 1990 i el 31 de desembre de 2008. El total de pacients inclosos en l'estudi d'enguany és d’11.315, el que suposa un increment del 6,5 % respecte a l'any 2007 i d'un 14,3 % respecte a l'any 2006.L'anàlisi de la supervivència es presenta per sexe, grups d'edat, malaltia renal primària i tipus de tractament de forma univariant. A més a més, s'inclou un estudi multivariant de la supervivència amb totes les variables anteriors. També s'ha estudiat la supervivència de l'empelt després de la realització de trasplantament amb ajust de covariables i sense. Els estudis univariants de supervivència s'inclouen a manera de descriptiu del conjunt dels malalts i per a afavorir la comparabilitat amb altres registres de malalts renals. No obstant això, hem d'assenyalar que els resultats d'esta anàlisi no són del tot apropiats per a valorar com influixen les distintes covariables sobre la supervivència ja que no es controlen altres variables confusionistes . L'anàlisi multivariant de la supervivència, que inclou totes les variables estudiades, ens proporcionarà una valoració de la influència de cada variable sobre la supervivència controlant l'efecte de totes les altres. Així doncs, les conclusions d'este estudi no es veuran afectades per les possibles interaccions entre variables.

II.2. MATERIAL I MÈTODES: L'anàlisi de supervivència s'ha dut a terme per mitjà del paquet estadístic R versió 2.8.1 juntament amb la llibreria Survival. L'estudi univariant de la supervivència s'ha fet per mitjà del mètode de Kaplan-Meier per al conjunt dels malalts renals i grups seleccionats. Per a la modelització multivariant emprem un model de regressió de Cox de riscos proporcionals. Per a les variables que no segueixen canviants en el temps, el test utilitzat per a la comparació de corbes de supervivència, resultants de l'aplicació del mètode de Kaplan-Meier, és la prova de log-rang. Per a la valoració de la proporcionalitat de riscos, cada vegada que s'ha efectuat una regressió de Cox, s'ha utilitzat el comandament cox.zph de R que hi ha per a això i que està basat en els residus resultants d’eixes regressions. En l'anàlisi de supervivència per sexe, malaltia renal primària i supervivència de l'empelt, la unitat d'estudi serà el malalt renal. En l'estudi de la supervivència segons els grups d'edat, els subjectes d'estudi seran les persones-“grups d'edat”, per ser l'edat una variable canviant en el temps. Finalment, per a l'estudi del tractament i anàlisi multivariant la unitat d'estudi seran les persones-“grups d'edat”-tractament, ja que el tipus de tractament també varia per a cada persona durant el període d'estudi. En l'anàlisi de regressió de Cox, a més de la corba de supervivència, mostrarem l'estimació de la funció de risc per al grup basal per aquest grup. Esta representació té l'avantatge que, sota el model de regressió de Cox, les funcions de risc són proporcionals per als distints valors de les variables que intervenen en l'anàlisi, així si disposem de a variables, la funció de risc per a un individu g està donada per:

ga

gbg tRtR *...**)()( 1

En què Rb(t) és la funció de risc en el grup basal i la resta de multiplicadors corresponen als riscos relatius associats a les categories de les variables a què pertany l'individu g.

A més, a partir de la funció de risc es pot conèixer la probabilitat que l'individu g sobrevisca un temps T per mitjà de:

))(exp()( TTS gg

En què )(Tg és l'àrea per davall de la funció de risc de l'individu g fins a l'instant T.

57



ga

gbg tRtR *...**)()( 1



))(exp()( TTS gg


57



ga

gbg tRtR *...**)()( 1



))(exp()( TTS gg


fiança al 95 %, es mostra en la corba de la figura 1.

Les probabilitats de supervivència varien de0,884 a 0,403 entre el primer i el huité any des dela inclusió en el registre.


II.3. RESULTATS 2008

La supervivència del conjunt de malalts en trac-tament renal substitutiu des de gener del 1990 fins adesembre del 2008, així com la seua banda de con-

110

La supervivència és molt semblant a l’observada en anys anteriors.

58

II.3. RESULTATS:

La supervivència del conjunt de malalts en tractament renal substitutiu des de gener del 1990 fins a desembre del 2008, així com la seua banda de confiança al 95 %, es mostra en la corba de la figura 1. Les probabilitats de supervivència varien de 0,884 a 0,403 entre el primer i el huité any des de la inclusió en el registre.

FFiigguurraa 11.. FFuunncciióó ddee ssuuppeerrvviivvèènncciiaa

Casos 1r any 2n any 3r any 5é any 8é any

P CI CS P CI CS P CI CS P CI CS P CI CS

11.315 .884 .878 .890 .786 .778 .794 .697 .688 .706 .555 .544 .565 .403 .392 .414

La supervivència és molt semblant a l’observada en anys anteriors. La figura 2 mostra la supervivència segons sexe. Les diferències trobades entre estos

dos sexes no resulten significatives (p= 0,139). La probabilitat de supervivència al huité any és de 0,398 per als homes i del 0,411 per a les dones. Es pot observar una major supervivència a llarg termini de les dones, encara que, tal com s'ha assenyalat, la diferència no arriba a ser significativa.

per als homes i del 0,411 per a les dones. Es potobservar una major supervivència a llarg terminide les dones, encara que, tal com s’ha assenyalat,la diferència no arriba a ser significativa.


111

La figura 2 mostra la supervivència segonssexe. Les diferències trobades entre estos dossexes no resulten significatives (p= 0,139). La pro-babilitat de supervivència al huité any és de 0,398

59

FFiigguurraa 22.. FFuunncciióó ddee ssuuppeerrvviivvèènncciiaa sseeggoonnss sseexxee

Log-rang: p = 0,139



Homes 6,991 .882 .874 .890 .783 .773 .793 .694 .683 .706 .552 .539 .565 .398 .384 .413

Dones 4.324 .888 .878 .898 .790 .777 .803 .702 .687 .716 .559 .543 .576 .411 .393 .429

La supervivència és molt semblant a la observada en anys anteriors.

La supervivència segons grups d'edat, tractada com a variable canviant en el temps, es mostra en la figura 3. Esta variable s'ha categoritzat en cinc grups: de 0 a 14; de 15 a 44; de 45 a 64; de 65 a 74 i majors de 74 anys. Com ocorria en estudis anteriors, s'observa en els grups de menor edat una millor supervivència. En particular, per als menors de 15 anys, resulta una probabilitat de sobreviure de 0,960 un any després de la incidència i de 0,816 huit anys després de la entrada al registre. Valors semblants s'obtenen per al grup d'edat de 15 a 44 anys. La supervivència en el grup de 45-64 anys passa d'una probabilitat de sobreviure del 0,932 en el primer any a 0,582 al huité any.



La supervivència segons grups d’edat, tractadacom a variable canviant en el temps, es mostra enla figura 3. Esta variable s’ha categoritzat en cincgrups: de 0 a 14; de 15 a 44; de 45 a 64; de 65 a74 i majors de 74 anys. Com ocorria en estudisanteriors, s’observa en els grups de menor edatuna millor supervivència. En particular, per alsmenors de 15 anys, resulta una probabilitat de

112


60

FFiigguurraa 33.. FFuunncciióó ddee ssuuppeerrvviivvèènncciiaa sseeggoonnss ggrruupp dd''eeddaatt

CASOS 1r any 2n any 3r any 5é any 8é any


0 – 14 300 .960 .927 .995 .941 .899 .985 .929 .883 .978 .912 .856 .972 .816 .718 .926

15 – 44 3.236 .973 .965 .981 .943 .932 .955 .916 .902 .931 .890 .873 .907 .850 .829 .872

45 – 64 6.399 .932 .924 9,40 .865 .854 .877 .804 .791 .818 .702 .686 .719 .582 .562 .603

65 – 74 5.076 .871 .859 .883 .747 .731 .762 .639 .621 .656 .485 .466 .504 .311 .292 .332

> = 75 3.822 .797 .781 .813 .639 .621 .659 .513 .494 .533 .302 .284 .320 .133 .120 .147

La supervivència és molt semblant a la observada en anys anteriors. La probabilitat de supervivència en el grup d'edat de 65 a 74 anys varia entre el 0,871 al primer any i el 0,311 al huité any. En el grup de major edat, majors de 74 anys, la supervivència en el huité any d'estudi disminueix al 0,133. Per tant, es pot observar un gradient d'edat en la supervivència de malalts renals que resulta en una major supervivència en els grups d'edat més baixa. Estos resultats són molt semblants als obtinguts en l'estudi amb finalització l'any 2007. No obstant això, s'observa un lleuger increment en la supervivència en tots els grups d'edat. La supervivència segons malaltia renal primària està representada en la figura 4, evidenciant diferències significatives (p=0) entre les corbes. La nefropatia diabètica és la que registra una menor supervivència, com ja s'ha destacat en informes anteriors, amb una probabilitat de supervivència de 0,201 al huité any. Servisca com a dada comparativa que la probabilitat de supervivència a huit anys dels malalts de glomerulonefritis és de 0,636. També tenen alta probabilitat de supervivència els malalts amb poliquistosi (probabilitat de supervivència al huité any de 0,657). La nefropatia d'origen vascular se situa també entre aquelles malalties renals primàries amb menor supervivència, perquè la probabilitat de sobreviure oscil·la entre el 0,869 a un any i el 0,307 a huit anys.

sobreviure de 0,960 un any després de la incidèn-cia i de 0,816 huit anys després de la entrada alregistre. Valors semblants s’obtenen per al grupd’edat de 15 a 44 anys. La supervivència en elgrup de 45-64 anys passa d’una probabilitat desobreviure del 0,932 en el primer any a 0,582 alhuité any.

cies significatives (p=0) entre les corbes. La nefropa-tia diabètica és la que registra una menor supervi-vència, com ja s’ha destacat en informes anteriors,amb una probabilitat de supervivència de 0,201 alhuité any. Servisca com a dada comparativa que laprobabilitat de supervivència a huit anys delsmalalts de glomerulonefritis és de 0,636. Tambétenen alta probabilitat de supervivència els malaltsamb poliquistosi (probabilitat de supervivència alhuité any de 0,657). La nefropatia d’origen vascularse situa també entre aquelles malalties renals primà-ries amb menor supervivència, perquè la probabili-tat de sobreviure oscil.la entre el 0,869 a un any i el0,307 a huit anys.


113

La probabilitat de supervivència en el grup d’e-dat de 65 a 74 anys varia entre el 0,871 al primerany i el 0,311 al huité any. En el grup de major edat,majors de 74 anys, la supervivència en el huité anyd’estudi disminueix al 0,133. Per tant, es pot obser-var un gradient d’edat en la supervivència de malaltsrenals que resulta en una major supervivència en elsgrups d’edat més baixa. Estos resultats són molt sem-blants als obtinguts en l’estudi amb finalització l’any2007. No obstant això, s’observa un lleuger incre-ment en la supervivència en tots els grups d’edat.

La supervivència segons malaltia renal primàriaestà representada en la figura 4, evidenciant diferèn-

61

FFiigguurraa 44.. FFuunncciióó ddee ssuuppeerrvviivvèènncciiaa sseeggoonnss mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa

Log-rang: p = 0



Glomeru. 1.493 .939 .927 .951 .880 .863 .898 .827 .807 .848 .744 .720 .768 .636 .608 .666

Interstic. 1.385 .906 .890 .921 .825 .805 .846 .742 .718 .766 .613 .585 .641 .449 .419 .481

Poliquíst. 738 .969 .957 .982 .919 .899 .940 .865 .839 .892 .779 .746 .813 .657 .617 .699

Vascular 2.277 .869 .855 .883 .754 .736 .773 .652 .631 .673 .482 .459 .506 .307 .284 .332

Diabètica 1.709 .858 .842 .875 .714 .692 .737 .580 .555 .606 .385 .358 .413 .201 .176 .230

Altres 3.713 .859 .847 .870 .758 .744 .772 .673 .657 .689 .525 .508 .544 .374 .355 .393


Quant a la supervivència segons tipus de tractament (figura 5) es presenta novament l'estudi univariant de la supervivència per mitjà del mètode de Kaplan-Meier, encara que en este cas s'ha considerat una aproximació de variables canviants en el temps ja que el tractament dels pacients sol variar durant el temps de permanència del pacient en el registre S'observen els millors resultats a llarg termini en el cas de trasplantament amb una probabilitat de supervivència de 0,834 al huité any, en tant que la d'hemodiàlisi és del 0,281 i la de la diàlisi peritoneal és de 0,258 en el huité any. No obstant, fins al seté any els valors de supervivència dels malalts en diàlisi peritoneal han sigut millors que els malalts sotmesos a hemodiàlisi.


S’observen els millors resultats a llarg terminien el cas de trasplantament amb una probabilitatde supervivència de 0,834 al huité any, en tantque la d’hemodiàlisi és del 0,281 i la de la diàlisiperitoneal és de 0,258 en el huité any. No obstant,fins al seté any els valors de supervivència delsmalalts en diàlisi peritoneal han sigut millors queels malalts sotmesos a hemodiàlisi.


Quant a la supervivència segons tipus de trac-tament (figura 5) es presenta novament l’estudiunivariant de la supervivència per mitjà del mèto-de de Kaplan-Meier, encara que en este cas s’haconsiderat una aproximació de variables can-viants en el temps ja que el tractament delspacients sol variar durant el temps de permanèn-cia del pacient en el registre.

114

62

FFiigguurraa 55.. SSuuppeerrvviivvèènncciiaa sseeggoonnss ttiippuuss ddee ttrraaccttaammeenntt


CI CS CI CS CI CS CI CS CI CS

Hemodiàlisi 11.204 .884 .878 .890 .772 .763 .780 .666 .655 .676 .480 .468 .492 .281 .268 .294

Diàl. peritoneal 1.382 .937 .923 .952 .856 .833 .880 .745 .713 .779 .553 .508 .601 .258 .205 .326

Trasplantament 2.826 .956 .922 .990 .932 .898 .967 .919 .885 .955 .889 .855 .924 .834 .800 .869


Cal assenyalar que les característiques pròpies dels malalts en cada tipus de tractament, particularment en el grup de malalts trasplantats, són completament distintes i per això les diferències que s'observen en la supervivència en l'estudi anterior no es deuen únicament a l'efecte del tipus de tractament, sinó a les característiques dels malalts que componen cadascun dels grups.

Una vegada fets els estudis univariants de la supervivència en funció de distintes variables, a continuació analitzem la supervivència de l'empelt per a totes les persones que han sigut trasplantades. La corba de supervivència de l'empelt renal després de trasplantament es mostra en la figura 6 al costat del seu interval de confiança. En la representació s'observa que la probabilitat de supervivència de l'empelt varia lleugerament del primer al huité any ja que va de 0,906 a 0,739 en este període, s’hi pot observar una baixada de la probabilitat de supervivència més pronunciada durant el primer any seguida d'una estabilització posterior. Cal assenyalar que en este estudi s'han considerat censurades totes les observacions corresponents a malalts que moren abans que fracasse el seu empelt.


tades. La corba de supervivència de l’empelt renaldesprés de trasplantament es mostra en la figura 6al costat del seu interval de confiança. En la repre-sentació s’observa que la probabilitat de supervi-vència de l’empelt varia lleugerament del primeral huité any ja que va de 0,906 a 0,739 en esteperíode, s’hi pot observar una baixada de la pro-babilitat de supervivència més pronunciadadurant el primer any seguida d’una estabilitzacióposterior. Cal assenyalar que en este estudi s’hanconsiderat censurades totes les observacions cor-responents a malalts que moren abans que fracas-se el seu empelt.


115

Cal assenyalar que les característiques pròpiesdels malalts en cada tipus de tractament, particu-larment en el grup de malalts trasplantats, sóncompletament distintes i per això les diferènciesque s’observen en la supervivència en l’estudianterior no es deuen únicament a l’efecte del tipusde tractament, sinó a les característiques delsmalalts que componen cadascun dels grups.

Una vegada fets els estudis univariants de lasupervivència en funció de distintes variables, acontinuació analitzem la supervivència de l’em-pelt per a totes les persones que han sigut trasplan-

63

FFiigguurraa 66.. SSuuppeerrvviivvèènncciiaa ddee ll''eemmppeelltt



2.826 .906 .895 .917 .882 .869 .894 .861 .848 .875 .817 .801 .833 .739 .718 .759


També s'ha dut a terme un estudi multivariant de la supervivència de l'empelt per mitjà de regressió de Cox. La unitat d'estudi ací és l'empelt, i pot tindre més d'una entrada per a una mateixa persona (trasplantats més d'una vegada). A partir d'este estudi es pretén valorar quins factors influïxen sobre la dita supervivència. S'ha dut a terme un ajust segons sexe, edat del receptor (variable canviant en el temps), malaltia renal primària, data d'inici del tractament renal i data de realització del trasplantament. De l'anàlisi hem exclòs el grup de major edat (majors de 74 anys) aconsellat per la xicoteta mostra amb què estan representats (n = 46). A més, s'ha estratificat el grup d'edat, com es pot apreciar en la figura 7, el comportament del reg no és proporcional entre estos grups.


També s’ha dut a terme un estudi multivariantde la supervivència de l’empelt per mitjà deregressió de Cox. La unitat d’estudi ací és l’empelt,i pot tindre més d’una entrada per a una mateixa

persona (trasplantats més d’una vegada).

A partir d’este estudi es pretén valorar quinsfactors influïxen sobre la dita supervivència. S’ha

vència de l’empelt són el sexe i la data en què esva fer el trasplantament. El risc en els distints grupsd’edat es pot valorar en la figura 7, on presentemles funcions de risc per a fallada de l’empelt, ajus-tades per sexe i data del trasplantament (regressióde Cox).

Eixes funcions corresponen al risc d’un home ique ha sigut trasplantat entre els anys 2005 i 2007,i estes categories són les que es prenen com abasals per a cada una dels seus variables. Tambéincloem la taula amb els valors de la supervivèn-cia dels empelts per als grups basals mencionatsanteriorment, per a cada categoria d’edat.


dut a terme un ajust segons sexe, edat del recep-tor (variable canviant en el temps), malaltia renalprimària, data d’inici del tractament renal i data derealització del trasplantament.

De l’anàlisi hem exclòs el grup de major edat(majors de 74 anys) aconsellat per la xicoteta mos-tra amb què estan representats (n = 46). A més,s’ha estratificat el grup d’edat, com es pot apreciaren la figura 7, el comportament del reg no és pro-porcional entre estos grups.

Hem trobat que les úniques variables quetenen una influència significativa sobre la supervi-

116


64

Hem trobat que les úniques variables que tenen una influència significativa sobre la supervivència de l'empelt són el sexe i la data en què es va fer el trasplantament. El risc en els distints grups d'edat es pot valorar en la figura 7, on presentem les funcions de risc per a fallada de l'empelt, ajustades per sexe i data del trasplantament (regressió de Cox). Eixes funcions corresponen al risc d'un home i que ha sigut trasplantat entre els anys 2005 i 2007, i estes categories són les que es prenen com a basals per a cada una dels seus variables. També incloem la taula amb els valors de la supervivència dels empelts per als grups basals mencionats anteriorment, per a cada categoria d'edat.

FFiigguurraa 77.. RRiisscc ddee ffaallllaaddaa ddee ll''eemmppeelltt



-14 142

.820 .755 .891 .793 .722 .870 .749 .669 .839 .647 .547 .767 .553 .435 .705

15-44 1.125

.919 .896 .942 .889 .860 .919 .865 .831 .900 .797 .749 .848 .712 .648 .783

45-64 1.701

.919 .899 .941 .896 .870 .922 .872 .842 .904 .829 .790 .871 .766 .714 .823

65-74 553

897 857 939 878 833 924 874 828 921 818 761 878 748 679 824


A la figura 7 s'aprecia com el risc de fallada de l'empelt disminuÏx gradualment fins aproximadament els dos anys posteriors al trasplantament, moment en què es produïx un mínim i el risc s'estabilitza. A partir del tercer any el risc és creixent, encara que amb pendent moderat. Les diferències en la proporcionalitat dels riscos de fracàs de l'empelt segons edat es deuen principalment als dos primers anys després del trasplantament.

plantaments. Recordem que el risc per a qualsevolgrup de la població està donat per:

on Rg(t) serà la supervivència en l’instant t delgrup que volem estudiar, Rb(t) serà la supervivèn-cia per al grup basal o referència, i sónels corresponents riscos relatius per als categoriesde les variables a què pertany el trasplantat.

Per tant, com més gran siga el risc relatiu d’unvalor de certa variable entendrem que és major elrisc al qual s’està sotmès i per tant serà menor eltemps de supervivència de l’empelt per a eixe grup.


117

A la figura 7 s’aprecia com el risc de fallada del’empelt disminuÏx gradualment fins aproximada-ment els dos anys posteriors al trasplantament,moment en què es produïx un mínim i el risc s’es-tabilitza.

A partir del tercer any el risc és creixent, enca-ra que amb pendent moderat. Les diferències en laproporcionalitat dels riscos de fracàs de l’empeltsegons edat es deuen principalment als dos pri-mers anys després del trasplantament.

A la taula 1 es representen els riscos relatiusdels distints grups d’edat del receptor, així com perals diferents períodes en què es van fer els tras-

65

A la taula 1 es representen els riscos relatius dels distints grups d'edat del receptor, així com per als diferents períodes en què es van fer els trasplantaments. Recordem que el risc per a qualsevol grup de la població està donat per:

nbg tRtR *...**)()( 1 on Rg(t) serà la supervivència en l'instant t del grup que volem estudiar, Rb(t) serà la supervivència

per al grup basal o referència, i n,...,1 són els corresponents riscos relatius per als categories de les variables a què pertany el trasplantat. Per tant, com més gran siga el risc relatiu d'un valor de certa variable entendrem que és major el risc al qual s'està sotmès i per tant serà menor el temps de supervivència de l'empelt per a eixe grup.

Taula 1. Riscos relatius obtinguts per mitjà del model de Cox en la supervivència de l'empelt

Grup Risc relatiu Significació

Data del

trasplantament

90 – 92 1,93 0

93 – 95 1,40 0,02

96 – 98 1,40 0,02

99 – 01 1,08 0,60

02 – 04 0,95 0,74

05 – 07 1 *

08 – 08 1,16 0,58

Sexe Dona 1,02 0,09

Home 1 *

S'aprecia una evolució positiva del risc de fracàs del trasplantament en funció de la data en què es va dur a terme fins al període 2002-2004. En els dos últims períodes considerats el risc pareix augmentar, encara que no de forma significativa. Finalment presentem l'estudi multivariant de la supervivència dels malalts del registre per mitjà d'un model de regressió de Cox. Hem inclòs com a variables explicatives el sexe, l'edat (canviant en el temps), la malaltia renal primària, el tractament renal substitutiu (canviant en el temps) i el període en què es produïx l'inici del tractament renal substitutiu. En el model definitiu incloem totes les variables explicatives i estratifiquem per tractament renal substitutiu i per malaltia renal primària. En informes anteriors hem realitzat dues anàlisis independents atés que la categoria altres de la malaltia renal primària té associat un risc el comportament del qual és qualitativament diferent de vascular (categoria de referència en esta anàlisi) que incomplix així la proporcionalitat de riscos que exigix el model de Cox. Enguany hem observat el mateix fet en la categoria poliquística. En conseqüència, en compte d'analitzar diversos conjunts de dades per separat (segons la malaltia renal primària) hem decidit aplicar un únic model sobre les dades completes però estratificant per tractament renal substitutiu i per malaltia renal primària. Per a la presentació de resultats s'ha considerat com a grup basal o de referència, els malalts de sexe masculí, que han iniciat tractament en el període 05-07 i que tenen, almenys, 75 anys.

65




Taula 1. Riscos relatius obtinguts per mitjà del model de Cox en la supervivència de l'empelt


Data del

trasplantament

90 – 92 1,93 0

93 – 95 1,40 0,02

96 – 98 1,40 0,02

99 – 01 1,08 0,60

02 – 04 0,95 0,74

05 – 07 1 *

08 – 08 1,16 0,58

Sexe Dona 1,02 0,09

Home 1 *


S’aprecia una evolució positiva del risc de fra-càs del trasplantament en funció de la data en quèes va dur a terme fins al període 2002-2004. En elsdos últims períodes considerats el risc pareix aug-mentar, encara que no de forma significativa.

Finalment presentem l’estudi multivariant de lasupervivència dels malalts del registre per mitjàd’un model de regressió de Cox. Hem inclòs coma variables explicatives el sexe, l’edat (canviant enel temps), la malaltia renal primària, el tractamentrenal substitutiu (canviant en el temps) i el perío-de en què es produïx l’inici del tractament renalsubstitutiu. En el model definitiu incloem totes lesvariables explicatives i estratifiquem per tracta-ment renal substitutiu i per malaltia renal primària.En informes anteriors hem realitzat dues anàlisis

independents atés que la categoria altres de lamalaltia renal primària té associat un risc el com-portament del qual és qualitativament diferent devascular (categoria de referència en esta anàlisi)que incomplix així la proporcionalitat de riscosque exigix el model de Cox.

Enguany hem observat el mateix fet en la cate-goria poliquística. En conseqüència, en compted’analitzar diversos conjunts de dades per separat(segons la malaltia renal primària) hem deciditaplicar un únic model sobre les dades completesperò estratificant per tractament renal substitutiu iper malaltia renal primària.

Per a la presentació de resultats s’ha consideratcom a grup basal o de referència, els malalts de

65




TTaauullaa 11.. RRiissccooss rreellaattiiuuss oobbttiinngguuttss ppeerr mmiittjjàà ddeell mmooddeell ddee CCooxx eenn llaa ssuuppeerrvviivvèènncciiaa ddee ll''eemmppeelltt


Data del

trasplantament

90 – 92 1,93 0

93 – 95 1,40 0,02

96 – 98 1,40 0,02

99 – 01 1,08 0,60

02 – 04 0,95 0,74

05 – 07 1 *

08 – 08 1,16 0,58

Sexe Dona 1,02 0,09

Home 1 *


Així, s’observa que els trasplantats tenen un riscuniforme i baix, excepte per a diabètics i altres on elrisc és molt alt els dos primers anys després del tras-plantament. Els pacients en diàlisi peritoneal, engeneral tenen un risc creixent (més o menys mode-rat) fins al quart any.

Després, segons la malaltia renal primària, esterisc pot continuar augmentant o disminuir.Finalment, quant als pacients en hemodiàlisi, el riscés pràcticament uniforme en els 8 anys després de l’i-nici de tractament.

La diferència entre diagnosticats està en elvalor d’eixe risc.


sexe masculí, que han iniciat tractament en elperíode 05-07 i que tenen, almenys, 75 anys.

En la figura 8 es presenten els riscos de morirsegons tractament renal substitutiu (HD = hemodiàli-si, TR = trasplantament i DP = diàlisi peritoneal) imalaltia renal primària (VAS = vascular, DIA = diabè-tica, GLO = glomerulonefritis, INT = intersticial, OTR= altres i POL = poliquística).

Com ja s’indicava en informes anteriors, la malal-tia renal primària té un efecte molt acusat sobre elrisc de morir i la supervivència. Comprovem ara quehi ha este risc i que, a més, és diferent segons lamalaltia renal primària que es va diagnosticar.

118

66

En la figura 8 es presenten els riscos de morir segons tractament renal substitutiu (HD = hemodiàlisi, TR = trasplantament i DP = diàlisi peritoneal) i malaltia renal primària (VAS = vascular, DIA = diabètica, GLO = glomerulonefritis, INT = intersticial, OTR = altres i POL = poliquística). Com ja s'indicava en informes anteriors, la malaltia renal primària té un efecte molt acusat sobre el risc de morir i la supervivència. Comprovem ara que hi ha este risc i que, a més, és diferent segons la malaltia renal primària que es va diagnosticar. Així, s'observa que els trasplantats tenen un risc uniforme i baix, excepte per a diabètics i altres on el risc és molt alt els dos primers anys després del trasplantament. Els pacients en diàlisi peritoneal, en general tenen un risc creixent (més o menys moderat) fins al quart any. Després, segons la malaltia renal primària, este risc pot continuar augmentant o disminuir. Finalment, quant als pacients en hemodiàlisi, el risc és pràcticament uniforme en els 8 anys després de l'inici de tractament. La diferència entre diagnosticats està en el valor d'eixe risc.

FFiigguurraa 88.. RRiisscc ddee mmoorriirr sseeggoonnss mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa ii ttrraaccttaammeenntt rreennaall ssuubbssttiittuuttiiuu..

0 2 4 6 8

0.0

0.1

0.2

0.3

0.4

0.5

0.6

Tiempo desde incidencia (años)

Rie

sgo

Riesgo de morir (GLOMERULONEFRITIS)

HemodiálisisD.PeritonealTrasplante

0 2 4 6 8

0.0

0.1

0.2

0.3

0.4

0.5

0.6


Rie

sgo

Riesgo de morir (INTERSTICIAL)


0 2 4 6

0.0

0.1

0.2

0.3

0.4

0.5

0.6


Rie

sgo

Riesgo de morir (POLIQUISTICA)


0 2 4 6 8

0.0

0.1

0.2

0.3

0.4

0.5

0.6


Rie

sgo

Riesgo de morir (VASCULAR)


0 2 4 6 8

0.0

0.1

0.2

0.3

0.4

0.5

0.6


Rie

sgo

Riesgo de morir (DIABETICA)


0 2 4 6 8

0.0

0.1

0.2

0.3

0.4

0.5

0.6


Rie

sgo

Riesgo de morir (OTRAS)


de confiança obtinguts, les diferències entre estes esti-macions, en la majoria dels casos, no són estadística-ment significatives. A 8 anys vista, les diferències deprobabilitats de supervivència entre els tractamentssón més clares independentment de la malaltia renalprimària.

La supervivència dels malalts en diàlisi peritonealés la menor de totes, seguida de prop dels pacients enhemodiàlisi i finalment els trasplantats, que presen-ten els millors valors de supervivència.


119

A la taula 2 es mostren les probabilitats de super-vivència a 1, 2, 3, 5 i 8 anys dels malalts del grupbasal segons tractament renal substitutiu i malaltiarenal primària.

Respecte a la probabilitat de supervivència a 1any, en general, pareix que el grup de malalts en dià-lisi peritoneal presenten els millors resultats seguitsdels malalts en hemodiàlisi i finalment els trasplantats.

En qualsevol cas, donada l’amplitud dels intervals


67

A la taula 2 es mostren les probabilitats de supervivència a 1, 2, 3, 5 i 8 anys dels malalts del grup basal segons tractament renal substitutiu i malaltia renal primària. Respecte a la probabilitat de supervivència a 1 any, en general, pareix que el grup de malalts en diàlisi peritoneal presenten els millors resultats seguits dels malalts en hemodiàlisi i finalment els trasplantats. En qualsevol cas, donada l'amplitud dels intervals de confiança obtinguts, les diferències entre estes estimacions, en la majoria dels casos, no són estadísticament significatives. A 8 anys vista, les diferències de probabilitats de supervivència entre els tractaments són més clares independentment de la malaltia renal primària. La supervivència dels malalts en diàlisi peritoneal és la menor de totes, seguida de prop dels pacients en hemodiàlisi i finalment els trasplantats, que presenten els millors valors de supervivència.

TTaauullaa 22.. PPrroobbaabbiilliittaattss eessttiimmaaddeess ddee ssuuppeerrvviivvèènncciiaa aa 11,, 22,, 33,, 55 ii 88 aannyyss ddeellss mmaallaallttss ddeell ggrruupp bbaassaall sseeggoonnss

ttrraaccttaammeenntt rreennaall ssuubbssttiittuuttiiuu ii mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa

1r any 2n any 3r any 5é any 8éany

CASOS P CI CS P CI CS P CI CS P CI CS P CI CS

VAS

HD 2.723 .851 .831 .872 .715 .685 .746 .595 .559 .633 .399 .358 .445 .205 .169 .249

TR 399 .921 .784 1.00 .808 .654 .999 .778 .627 .966 .685 .544 .862 .593 .463 .760

DP 226 .873 .812 .938 .658 .568 .762 .562 .466 .678 .383 .282 .521 .075 .024 .228

DIA

HD 1.949 .800 .771 .830 .596 557 .637 .432 .390 .479 .216 .179 .261 .071 .050 .101

TR 184 .542 .208 1.00 .442 .164 1.00 .412 .152 1.00 .371 .136 1.00 .274 .097 .771

DP 257 .891 .826 .962 .697 .600 .810 .464 .359 .599 .286 .193 .423 .088 .037 .208

GLO

HD 1.747 .872 . 844 .901 .748 .708 .789 .644 .598 .694 .475 .422 .534 .303 .252 .365

TR 950 1.00 1.00 1.00 .948 .899 1.00 .914 .859 .973 .873 .813 .938 .765 .696 .841

DP 322 .941 .892 .993 .884 .814 .960 .764 .660 .883 .555 .415 .741 282 .149 .536

INT

HD 1.705 .870 .845 .895 .757 .722 .793 .635 .593 .679 .463 .416 .515 .260 .216 .312

TR 500 .866 .694 .00 .849 678 .00 .813 .645 ..00 .748 .588 .952 .657 .509 .848

DP 201 .902 .830 .981 .803 .702 .918 .693 .574 .836 .463 .335 639 .154 .064 .369

OTR

HD 4.457 .815 .794 .837 .672 .642 .703 .566 .531 .603 .381 .343 .424 .204 .170 .244

TR 1.084 .758 .543 1.00 .745 .533 .00 .732 .523 1.00 .664 .472 .933 .570 .402 .808

DP 450 .836 .781 .894 .726 .658 .802 .555 .475 .648 .312 .236 .413 .124 .070 .219

POL

HD 921 .950 .927 .974 .887 .852 .924 .784 .734 .837 .625 .562 .695 .420 .351 .501

TR 450 .940 .833 1.00 .787 .663 .933 .753 .631 .899 .703 .583 .846 .614 .501 .752

DP 100 .943 .869 1.00 .866 .750 1.00 .676 .508 .900 .484 .276 .847 .484 .276 .847


Els pacients en diàlisi peritoneal, en generaldisminuïxen la supervivència de forma més omenys moderada fins al quart any. Després,segons la malaltia renal primària, augmenten odisminuïxen en major mesura.

I finalment, quant als pacients en hemodiàlisi,la supervivència és pràcticament lineal excepteper a diabètics i altres.


En la figura 9 es presenten les corbes de super-vivència acumulada segons tractament renal sub-stitutiu i malaltia renal primària.

Es poden observar els mateixos comportamentsque les gràfiques de risc han mostrat amb granintensitat. En els pacients trasplantats i diagnosti-cats amb diabetis o altres hi ha caigudes de lasupervivència en els dos primers anys.

120

68

En la figura 9 es presenten les corbes de supervivència acumulada segons tractament renal substitutiu i malaltia renal primària. Es poden observar els mateixos comportaments que les gràfiques de risc han mostrat amb gran intensitat. En els pacients trasplantats i diagnosticats amb diabetis o altres hi ha caigudes de la supervivència en els dos primers anys. Els pacients en diàlisi peritoneal, en general disminuïxen la supervivència de forma més o menys moderada fins al quart any. Després, segons la malaltia renal primària, augmenten o disminuïxen en major mesura. I finalment, quant als pacients en hemodiàlisi, la supervivència és pràcticament lineal excepte per a diabètics i altres.

FFiigguurraa 99.. SSuuppeerrvviivvèènncciiaa sseeggoonnss mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa ii ttrraaccttaammeenntt rreennaall ssuubbssttiittuuttiiuu..

0 2 4 6 8

0.0

0.2

0.4

0.6

0.8

1.0


Supe

rviv

enci

a Ac

umul

ada

Supervivencia (GLOMERULONEFRITIS)


0 2 4 6 8

0.0

0.2

0.4

0.6

0.8

1.0


Supe

rviv

enci

a Ac

umul

ada

Supervivencia (INTERSTICIAL)


0 2 4 6 8

0.0

0.2

0.4

0.6

0.8

1.0


Supe

rviv

enci

a Ac

umul

ada

Supervivencia (POLIQUISTICA)


0 2 4 6 8

0.0

0.2

0.4

0.6

0.8

1.0


Supe

rviv

enci

a Ac

umul

ada

Supervivencia (VASCULAR)


0 2 4 6 8

0.0

0.2

0.4

0.6

0.8

1.0


Supe

rviv

enci

a Ac

umul

ada

Supervivencia (DIABETICA)


0 2 4 6 8

0.0

0.2

0.4

0.6

0.8

1.0


Supe

rviv

enci

a Ac

umul

ada

Supervivencia (OTRAS)


69

Respecte a l'ajust dels coeficients del model, en la taula 3 podem observar els valors obtinguts per als riscos relatius de cada grup i la seua significació. En primer lloc observem l'efecte de la data d'inici del tractament sobre la supervivència: s'aprecia que el risc durant els primers quatre períodes és significativament superior al del període 05-07 (període de referència). El risc dels pacients que van iniciar tractament en el període 02-04 ja no és significativament distint del 05-07. El risc dels que van iniciar tractament el 2008 pareix superior però no de forma significativa. Hem de tindre en compte que este grup té menor grandària que la resta. Així doncs, el risc ha disminuït excepte enguany però podria indicar que ha existit una millora en la resposta als tractaments durant els últims anys. Respecte al sexe, observem que les dones tenen un risc significativament inferior al dels homes, en concret el 87,1 % del risc associat al sexe masculí. Finalment, observem un clar efecte de l'edat en la supervivència dels pacients. El mínim risc està associat al grup de 15 a 44 anys, que té un risc més de 6 vegades inferior al risc del grup de major edat.

TTaauullaa 33.. RRiissccooss rreellaattiiuuss sseeggoonnss eell mmooddeell mmuullttiivvaarriiaanntt ddee rreeggrreessssiióó ddee CCooxx


Perío

de d

’inic

i

90-92 1.303 0

93-95 1.327 0

96-98 1.273 0

99-01 1.249 0

02-04 1.072 0,21

05-07 1 *

08-08 1.249 0,14

Se

xe Dona 0,871 0

Home 1 *

Edat

<15 0,241 0

15-44 0,137 0

45-64 0,368 0

65-74 0,601 0

>74 1 *

*Grup de referència


Hem de tindre en compte que este grup témenor grandària que la resta. Així doncs, el risc hadisminuït excepte enguany però podria indicarque ha existit una millora en la resposta als tracta-ments durant els últims anys.

Respecte al sexe, observem que les donestenen un risc significativament inferior al delshomes, en concret el 87,1 % del risc associat alsexe masculí. Finalment, observem un clar efectede l’edat en la supervivència dels pacients.

El mínim risc està associat al grup de 15 a 44anys, que té un risc més de 6 vegades inferior alrisc del grup de major edat.

121

Respecte a l’ajust dels coeficients del model,en la taula 3 podem observar els valors obtingutsper als riscos relatius de cada grup i la seua signi-ficació. En primer lloc observem l’efecte de la datad’inici del tractament sobre la supervivència: s’a-precia que el risc durant els primers quatre perío-des és significativament superior al del període05-07 (període de referència).

El risc dels pacients que van iniciar tractamenten el període 02-04 ja no és significativament dis-tint del 05-07. El risc dels que van iniciar tracta-ment el 2008 pareix superior però no de formasignificativa.

58

II.3. RESULTATS:

La supervivència del conjunt de malalts en tractament renal substitutiu des de gener del

1990 fins a desembre del 2009, així com la seua banda de confiança al 95 %, es mostra en la corba de la figura 1. Les probabilitats de supervivència varien de 0,885 a 0,404 entre el primer i el huité any des de la inclusió en el registre.

FFiigguurraa 11.. FFuunncciióó ddee ssuuppeerrvviivvèènncciiaa


P ICI ICS P ICI ICS P ICI ICS P ICI ICS P ICI ICS

12.077 .885 .879 .890 .786 .779 .794 .698 .690 .707 .555 .546 .565 .404 .393 .414


La figura 2 mostra la supervivència segons sexe. Les diferències trobades entre estos dos sexes no

La supervivencia es muy similar a la observada en años anteriores.


de confiança al 95 %, es mostra en la corba de lafigura 1. Les probabilitats de supervivència variende 0,885 a 0,404 entre el primer i el huité any desde la inclusió en el registre.

II.4. RESULTADOS 2009

La supervivència del conjunt de malalts entractament renal substitutiu des de gener del 1990fins a desembre del 2009, així com la seua banda

122

59

resulten significatives (p= 0,097). La probabilitat de supervivència al huité any és de 0,398 per als homes i del 0,412 per a les dones. Es pot observar una major supervivència a llarg termini de les dones, encara que, tal com s'ha assenyalat, la diferència no arriba a ser significativa.

FFiigguurraa 22.. FFuunncciióó ddee ssuuppeerrvviivvèènncciiaa sseeggoonnss sseexxee

Log-rang: p = 0,097



Homes 7.485 .882 .875 .890 .783 .773 .793 .695 .684 .706 .551 .539 .564 .398 .385 .412

Dones 4.592 .888 .879 .897 .792 .780 .804 .704 .690 .718 .562 .547 .578 .412 .396 .430

La supervivència segons grups d'edat, tractada com a variable canviant en el temps, es mostra en la figura 3. Esta variable s'ha categoritzat en cinc grups: de 0 a 14; de 15 a 44; de 45 a 64; de 65 a 74 i majors de 74 anys. Com ocorria en estudis anteriors, s'observa en els grups de menor edat una


per als homes i del 0,412 per a les dones. Es potobservar una major supervivència a llarg terminide les dones, encara que, tal com s’ha assenyalat,la diferència no arriba a ser significativa.

123

La figura 2 mostra la supervivència segonssexe. Les diferències trobades entre estos dossexes no resulten significatives (p= 0,097). La pro-babilitat de supervivència al huité any és de 0,398

La probabilitat de supervivència en el grup d’e-dat de 65 a 74 anys varia entre el 0,871 al primerany i el 0,320 al huité any. En el grup de majoredat, majors de 74 anys, la supervivència en elhuité any d’estudi disminueix al 0,131. Per tant, espot observar un gradient d’edat en la supervivèn-

cia de malalts renals que resulta en una majorsupervivència en els grups d’edat més baixa. Estosresultats són molt semblants als obtinguts en l’es-tudi amb finalització l’any 2008. No obstant això,s’observa un lleuger increment en la supervivèn-cia en tots els grups d’edat.

60

millor supervivència. En particular, per als menors de 15 anys, resulta una probabilitat de sobreviure de 0,962 un any després de la incidència i de 0,816 huit anys després de la entrada al registre. Valors semblants s'obtenen per al grup d'edat de 15 a 44 anys. La supervivència en el grup de 45-64 anys passa d'una probabilitat de sobreviure del 0,934 en el primer any a 0,592 al huité any.

FFiigguurraa 33.. FFuunncciióó ddee ssuuppeerrvviivvèènncciiaa sseeggoonnss ggrruupp dd''eeddaatt

CASOS 1r any 2n any 3r any 5é any 8é any


0 – 14 308 .962 .929 .995 .944 .889 .980 .933 .889 .980 .905 .848 .966 .816 .723 .921

15 – 44 3.441 .974 .966 .982 .944 .932 .955 .917 .904 .931 .891 .874 .907 .854 .834 .875

45 – 64 6.859 .934 .926 .942 .868 .857 .879 .807 .794 .821 .707 .691 .723 .592 .573 .612

65 – 74 5.424 .871 .860 .883 .749 .734 .764 .643 .626 .660 .492 .474 .511 .320 .302 .340

> = 75 4.257 .799 .784 .814 .642 .624 .660 .515 .497 .534 .303 .286 .320 .131 .120 .144

La probabilitat de supervivència en el grup d'edat de 65 a 74 anys varia entre el 0,871 al primer any i el 0,320 al huité any. En el grup de major edat, majors de 74 anys, la supervivència en el huité any d'estudi disminueix al 0,131. Per tant, es pot observar un gradient d'edat en la supervivència de malalts renals que resulta en una major supervivència en els grups d'edat més baixa. Estos resultats són molt semblants als obtinguts en l'estudi amb finalització l'any 2008. No obstant això, s'observa un lleuger increment en la supervivència en tots els grups d'edat.

La supervivència segons malaltia renal primària està representada en la figura 4, evidenciant diferències significatives (p=0) entre les corbes. La nefropatia diabètica és la que registra una menor supervivència, com ja s'ha destacat en informes anteriors, amb una probabilitat de supervivència de 0,218 al huité any. Servisca com a dada comparativa que la probabilitat de supervivència a huit


de 15 anys, resulta una probabilitat de sobreviurede 0,962 un any després de la incidència i de0,816 huit anys després de la entrada al registre.Valors semblants s’obtenen per al grup d’edat de 15a 44 anys. La supervivència en el grup de 45-64anys passa d’una probabilitat de sobreviure del0,934 en el primer any a 0,592 al huité any.

La supervivència segons grups d’edat, tractadacom a variable canviant en el temps, es mostra enla figura 3. Esta variable s’ha categoritzat en cincgrups: de 0 a 14; de 15 a 44; de 45 a 64; de 65 a74 i majors de 74 anys. Com ocorria en estudisanteriors, s’observa en els grups de menor edat unamillor supervivència. En particular, per als menors

124

61

anys dels malalts de glomerulonefritis és de 0,639. També tenen alta probabilitat de supervivència els malalts amb poliquistosi (probabilitat de supervivència al huité any de 0,668). La nefropatia d'origen vascular se situa també entre aquelles malalties renals primàries amb menor supervivència, perquè la probabilitat de sobreviure oscil·la entre el 0,867 a un any i el 0,305 a huit anys.

FFiigguurraa 44.. FFuunncciióó ddee ssuuppeerrvviivvèènncciiaa sseeggoonnss mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa

Log-rang: p = 0



Glomeru. 1.572 .941 .930 .953 .885 .869 .901 .831 .812 .851 .744 .720 .767 .639 .612 .668

Interstic. 1.458 .905 .890 .920 .821 .800 .841 .735 .711 .759 .602 .575 .629 .440 .411 .470

Poliquíst. 787 .968 .956 .981 .921 .901 .941 .867 .842 .893 .783 .752 .816 .668 .630 .708

Vascular 2.457 .867 .853 .880 .754 .736 .772 .656 .636 .676 .484 .463 .508 .305 .283 .329

Diabètica 1.844 .863 .847 .879 .720 .699 .742 .591 .567 .616 .397 .372 .424 .218 .193 .246

Altres 3.959 .859 .848 .870 .758 .744 .772 .672 .657 .687 .527 .510 .545 .373 .356 .392

Quant a la supervivència segons tipus de tractament (figura 5) es presenta novament l'estudi univariant de la supervivència per mitjà del mètode de Kaplan-Meier, encara que en este cas s'ha considerat una aproximació de variables canviants en el temps ja que el tractament dels pacients sol variar durant el temps de permanència del pacient en el registre. S'observen els millors resultats a llarg termini en el cas de trasplantament amb una probabilitat de supervivència de 0,839 al huité


0,639. També tenen alta probabilitat de supervi-vència els malalts amb poliquistosi (probabilitatde supervivència al huité any de 0,668). La nefro-patia d’origen vascular se situa també entre aque-lles malalties renals primàries amb menor supervi-vència, perquè la probabilitat de sobreviureoscil.la entre el 0,867 a un any i el 0,305 a huitanys.

125

La supervivència segons malaltia renal primà-ria està representada en la figura 4, evidenciantdiferències significatives (p=0) entre les corbes. Lanefropatia diabètica és la que registra una menorsupervivència, com ja s’ha destacat en informesanteriors, amb una probabilitat de supervivènciade 0,218 al huité any. Servisca com a dada com-parativa que la probabilitat de supervivència ahuit anys dels malalts de glomerulonefritis és de

Cal assenyalar que les característiques pròpiesdels malalts en cada tipus de tractament, particu-larment en el grup de malalts trasplantats, sóncompletament distintes i per això les diferències

que s’observen en la supervivència en l’estudianterior no es deuen únicament a l’efecte del tipusde tractament, sinó a les característiques delsmalalts que componen cadascun dels grups.

62

any, en tant que la d'hemodiàlisi és del 0,280 i la de la diàlisi peritoneal és de 0,276 en el huité any. No obstant, fins al seté any els valors de supervivència dels malalts en diàlisi peritoneal han sigut millors que els malalts sotmesos a hemodiàlisi.

FFiigguurraa 55.. SSuuppeerrvviivvèènncciiaa sseeggoonnss ttiippuuss ddee ttrraaccttaammeenntt


ICI ICS ICI ICS ICI ICS ICI ICS ICI ICS

Hemodiàlisi 11.990 .884 .878 .890 .772 .764 .781 .667 .657 .677 .481 .469 .492 .280 .268 .292

Diàlisi peritoneal 1.480 .938 .924 .953 .858 .836 .881 .748 .717 .781 .558 .514 .604 .276 .224 .340

Trasplantament 3.037 .958 .926 .991 .935 .903 .969 .923 .891 .956 .893 .861 .926 .839 .807 .872

Cal assenyalar que les característiques pròpies dels malalts en cada tipus de tractament,

particularment en el grup de malalts trasplantats, són completament distintes i per això les diferències que s'observen en la supervivència en l'estudi anterior no es deuen únicament a l'efecte del tipus de tractament, sinó a les característiques dels malalts que componen cadascun dels grups.

Una vegada fets els estudis univariants de la supervivència en funció de distintes variables, a continuació analitzem la supervivència de l'empelt per a totes les persones que han sigut trasplantades. La corba de supervivència de l'empelt renal després de trasplantament es mostra en la figura 6 al costat del seu interval de confiança. En la representació s'observa que la probabilitat de supervivència de l'empelt varia lleugerament del primer al huité any ja que va de 0,912 a 0,759 en este període, s’hi pot observar una baixada de la probabilitat de supervivència més pronunciada durant el primer any seguida d'una estabilització posterior. Cal assenyalar que en este estudi s'han


millors resultats a llarg termini en el cas de tras-plantament amb una probabilitat de supervivènciade 0,839 al huité any, en tant que la d’hemodiàli-si és del 0,280 i la de la diàlisi peritoneal és de0,276 en el huité any. No obstant, fins al seté anyels valors de supervivència dels malalts en diàlisiperitoneal han sigut millors que els malalts sotme-sos a hemodiàlisi.

Quant a la supervivència segons tipus de trac-tament (figura 5) es presenta novament l’estudiunivariant de la supervivència per mitjà del mèto-de de Kaplan-Meier, encara que en este cas s’haconsiderat una aproximació de variables can-viants en el temps ja que el tractament delspacients sol variar durant el temps de permanèn-cia del pacient en el registre. S’observen els

126

canviant en el temps), malaltia renal primària,data d’inici del tractament renal i data de realitza-ció del trasplantament. De l’anàlisi s’ha exclòs elgrup de major edat (majors de 74 anys) aconsellatper la xicoteta mostra amb què estan representats(n = 68). A més, s’ha estratificat el grup d’edat,com es pot apreciar en la figura 7, el comporta-ment del reg no és proporcional entre estos grups.

També s’ha dut a terme un estudi multivariantde la supervivència de l’empelt per mitjà de laregressió de Cox. La unitat d’estudi ací és l’empelt,i pot tindre més d’una entrada per a una mateixapersona (trasplantats més d’una vegada). A partird’este estudi es pretén valorar quins factors influ-ïxen sobre la dita supervivència. S’ha dut a termeun ajust segons sexe, edat del receptor (variable

63

considerat censurades totes les observacions corresponents a malalts que moren abans que fracasse el seu empelt.

FFiigguurraa 66.. SSuuppeerrvviivvèènncciiaa ddee ll''eemmppeelltt



3.037 .912 .902 .922 .890 .878 .901 .871 .859 .883 .830 .815 .844 .759 .741 .778

També s'ha dut a terme un estudi multivariant de la supervivència de l'empelt per mitjà de la regressió de Cox. La unitat d'estudi ací és l'empelt, i pot tindre més d'una entrada per a una mateixa persona (trasplantats més d'una vegada). A partir d'este estudi es pretén valorar quins factors influïxen sobre la dita supervivència. S'ha dut a terme un ajust segons sexe, edat del receptor (variable canviant en el temps), malaltia renal primària, data d'inici del tractament renal i data de realització del trasplantament. De l'anàlisi s’ha exclòs el grup de major edat (majors de 74 anys) aconsellat per la xicoteta mostra amb què estan representats (n = 68). A més, s'ha estratificat el grup d'edat, com es pot apreciar en la figura 7, el comportament del reg no és proporcional entre estos grups.

De l’anàlisi es deduix que les úniques variables que tenen una influència significativa sobre la supervivència de l'empelt són el sexe i la data en què es va fer el trasplantament. El risc en els distints grups d'edat es pot valorar en la figura 7, on presentem les funcions de risc per a fallada de l'empelt, ajustades per sexe i data del trasplantament (regressió de Cox). Eixes funcions corresponen al risc d'un home i que ha sigut trasplantat entre els anys 2005 i 2007, i estes categories són les que es prenen com a basals per a cada una dels seus variables. També incloem la taula amb els valors


l’empelt varia lleugerament del primer al huité anyja que va de 0,912 a 0,759 en este període, s’hi potobservar una baixada de la probabilitat de supervi-vència més pronunciada durant el primer anyseguida d’una estabilització posterior. Cal assenya-lar que en este estudi s’han considerat censuradestotes les observacions corresponents a malalts quemoren abans que fracasse el seu empelt.

127

Una vegada fets els estudis univariants de lasupervivència en funció de distintes variables, acontinuació analitzem la supervivència de l’empeltper a totes les persones que han sigut trasplantades.La corba de supervivència de l’empelt renal desprésde trasplantament es mostra en la figura 6 al costatdel seu interval de confiança. En la representaciós’observa que la probabilitat de supervivència de

A la figura 7 s’aprecia com el risc de fallada del’empelt disminuix gradualment fins aproximada-ment els dos anys posteriors al trasplantament,moment en què es produïx un mínim. Per alsgrups de 15-44 i 45-64 anys, a partir del tercer anyel risc és creixent, encara que amb pendent mode-

rat fins que s’estabilitza. Per als grups d’edat 0-14i 65-74 també s’observa un període estable fins alsext any. A partir d’aleshores, sobserva un aug-ment del risc. Degut a que el nombre de casos enaquests grups es menor, una fallada de l’empelt témés efecte en la representació del risc.

64

de la supervivència dels empelts per als grups basals mencionats anteriorment, per a cada categoria d'edat.

FFiigguurraa 77.. RRiisscc ddee ffaallllaaddaa ddee ll''eemmppeelltt



0-14 145

.833 .772 .898 .793 .725 .868 .738 .659 .826 .626 .528 .741 .514 .397 .666

15-44 1.198

.916 .894 .939 .886 .858 .915 .863 .831 .896 .794 .749 .841 .708 .648 .773

45-64 1.849

.918 .898 .939 .895 .844 .902 .872 .844 .902 .828 .791 .867 .762 .712 .814

65-74 635

.896 .857 .936 .879 .837 .923 .872 .829 .917 .822 .770 .878 .746 .682 .817

A la figura 7 s'aprecia com el risc de fallada de l'empelt disminuix gradualment fins aproximadament els dos anys posteriors al trasplantament, moment en què es produïx un mínim. Per als grups de 15-44 i 45-64 anys, a partir del tercer any el risc és creixent, encara que amb pendent moderat fins que s’estabilitza. Per als grups d’edat 0-14 i 65-74 també s’observa un període estable fins al sext any. A partir d’aleshores, sobserva un augment del risc. Degut a que el nombre de casos en aquests grups es menor, una fallada de l’empelt té més efecte en la representació del risc.



per al grup basal o referència, i n,...,1 són els corresponents riscos relatius per als categories de


nen al risc d’un home i que ha sigut trasplantatentre els anys 2005 i 2007, i estes categories sónles que es prenen com a basals per a cada unadels seus variables. També incloem la taula ambels valors de la supervivència dels empelts per alsgrups basals mencionats anteriorment, per a cadacategoria d’edat.

De l’anàlisi es deduix que les úniques variablesque tenen una influència significativa sobre lasupervivència de l’empelt són el sexe i la data enquè es va fer el trasplantament. El risc en els dis-tints grups d’edat es pot valorar en la figura 7, onpresentem les funcions de risc per a fallada del’empelt, ajustades per sexe i data del trasplanta-ment (regressió de Cox). Eixes funcions correspo-

128

64


Figura 7. Risc de fallada de l'empelt



0-14 145

.833 .772 .898 .793 .725 .868 .738 .659 .826 .626 .528 .741 .514 .397 .666

15-44 1.198

.916 .894 .939 .886 .858 .915 .863 .831 .896 .794 .749 .841 .708 .648 .773

45-64 1.849

.918 .898 .939 .895 .844 .902 .872 .844 .902 .828 .791 .867 .762 .712 .814

65-74 635

.896 .857 .936 .879 .837 .923 .872 .829 .917 .822 .770 .878 .746 .682 .817





64


Figura 7. Risc de fallada de l'empelt



0-14 145 .833 .772 .898 .793 .725 .868 .738 .659 .826 .626 .528 .741 .514 .397 .666

15-44 1.198 .916 .894 .939 .886 .858 .915 .863 .831 .896 .794 .749 .841 .708 .648 .773

45-64 1.849 .918 .898 .939 .895 .844 .902 .872 .844 .902 .828 .791 .867 .762 .712 .814

65-74 635 .896 .857 .936 .879 .837 .923 .872 .829 .917 .822 .770 .878 .746 .682 .817





65

les variables a què pertany el trasplantat. Per tant, com més gran siga el risc relatiu d'un valor de certa variable entendrem que és major el risc al qual s'està sotmès i per tant serà menor el temps de supervivència de l'empelt per a eixe grup.

TTaauullaa 11.. RRiissccooss rreellaattiiuuss oobbttiinngguuttss ppeerr mmiittjjàà ddeell mmooddeell ddee CCooxx eenn llaa ssuuppeerrvviivvèènncciiaa ddee ll''eemmppeelltt Grup Risc relatiu Significació

Data del

trasplantament

90 – 92 1.98 0.000

93 – 95 1.47 0.005

96 – 98 1.42 0.008

99 – 01 1.06 0.670

02 – 04 1.01 0.965

05 – 07 1 *

08 – 08 1.20 0.333

Sexe Dona 1.02 0.212

Home 1 *

S'aprecia una evolució positiva del risc de fracàs del trasplantament en funció de la data en què es va dur a terme fins al període 2005-2007. En l’últim període considerat el risc pareix augmentar, encara que no de forma significativa. Finalment presentem l'estudi multivariant de la supervivència dels malalts del registre per mitjà d'un model de regressió de Cox. Hem inclòs com a variables explicatives el sexe, l'edat (canviant en el temps), lamalaltia renal primària, el tractament renal substitutiu (canviant en el temps) i el període en què es produïx l'inici del tractament renal substitutiu.

Per verificar la hipòtesi de proporcionalitat de riscs que demana l’anàlisi de Cox, en el model definitiu s’inclouen totes les variables explicatives i s’estratifica per tractament renal substitutiu i per malaltia renal primària.

Per a la presentació de resultats s'ha considerat com a grup basal o de referència, els malalts de sexe masculí, que han iniciat tractament en el període 05-07 i que tenen, almenys, 75 anys.

En la figura 8 es presenten els riscos de morir segons tractament renal substitutiu (HD = hemodiàlisi, TR = trasplantament i DP = diàlisi peritoneal) i malaltia renal primària (VAS = vascular, DIA = diabètica, GLO = glomerulonefritis, INT = intersticial, OTR = altres i POL = poliquística). Com ja s'indicava en informes anteriors, la malaltia renal primària té un efecte molt acusat sobre el risc de morir i la supervivència. Comprovem ara que hi ha este risc i que, a més, és diferent segons la malaltia renal primària que es va diagnosticar. Així, s'observa que els trasplantats tenen un risc uniforme i baix, excepte per a diabètics i altres on el risc és molt alt els dos primers anys després del trasplantament. Els pacients en diàlisi peritoneal, en general tenen un risc creixent (més o menys

S’aprecia una evolució positiva del risc de fra-càs del trasplantament en funció de la data en quèes va dur a terme fins al període 2005-2007. Enl’últim període considerat el risc pareix augmentar,encara que no de forma significativa.

Finalment presentem l’estudi multivariant de lasupervivència dels malalts del registre per mitjà d’unmodel de regressió de Cox. Hem inclòs com a varia-bles explicatives el sexe, l’edat (canviant en eltemps), lamalaltia renal primària, el tractament renalsubstitutiu (canviant en el temps) i el període en què

es produïx l’inici del tractament renal substitutiu.

Per verificar la hipòtesi de proporcionalitat deriscs que demana l’anàlisi de Cox, en el modeldefinitiu s’inclouen totes les variables explicativesi s’estratifica per tractament renal substitutiu i permalaltia renal primària.

Per a la presentació de resultats s’ha consideratcom a grup basal o de referència, els malalts desexe masculí, que han iniciat tractament en elperíode 05-07 i que tenen, almenys, 75 anys.


que volem estudiar, Rb(t) serà la supervivència peral grup basal o referència, i són elscorresponents riscos relatius per als categories deles variables a què pertany el trasplantat. Per tant,com més gran siga el risc relatiu d’un valor decerta variable entendrem que és major el risc alqual s’està sotmès i per tant serà menor el tempsde supervivència de l’empelt per a eixe grup.

129

A la taula 1 es representen els riscos relatiusdels distints grups d’edat del receptor, així com perals diferents períodes en què es van fer els tras-plantaments. Recordem que el risc per a qualsevolgrup de la població està donat per:

on Rg(t) serà la supervivència en l’instant t del grup

66

moderat) fins al quart any. Després, segons la malaltia renal primària, este risc pot continuar augmentant o disminuir. Finalment, quant als pacients en hemodiàlisi, el risc és pràcticament uniforme en els 8 anys després de l'inici de tractament. La diferència entre diagnosticats està en el valor d'eixe risc.

FFiigguurraa 88.. RRiisscc ddee mmoorriirr sseeggoonnss mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa ii ttrraaccttaammeenntt rreennaall ssuubbssttiittuuttiiuu..

0 2 4 6 8

0.0

0.1

0.2

0.3

0.4

0.5

0.6


Rie

sgo

Riesgo de morir (GLOMERULONEFRITIS)


0 2 4 6 8

0.0

0.1

0.2

0.3

0.4

0.5

0.6


Rie

sgo

Riesgo de morir (INTERSTICIAL)


0 2 4 6 8

0.0

0.1

0.2

0.3

0.4

0.5

0.6


Rie

sgo

Riesgo de morir (POLIQUISTICA)


0 2 4 6 8

0.0

0.1

0.2

0.3

0.4

0.5

0.6


Rie

sgo

Riesgo de morir (VASCULAR)


0 2 4 6 8

0.0

0.1

0.2

0.3

0.4

0.5

0.6


Rie

sgo

Riesgo de morir (DIABETICA)


0 2 4 6 8

0.0

0.1

0.2

0.3

0.4

0.5

0.6


Rie

sgo

Riesgo de morir (OTRAS)


A la taula 2 es mostren les probabilitats de supervivència a 1, 2, 3, 5 i 8 anys dels malalts del grup basal segons tractament renal substitutiu i malaltia renal primària. Respecte a la probabilitat de supervivència a 1 any, en general, pareix que el grup de malalts en diàlisi peritoneal presenten els millors resultats seguits dels malalts en hemodiàlisi i finalment els trasplantats. En qualsevol cas, donada l'amplitud dels intervals de confiança obtinguts, les diferències entre estes estimacions, en la majoria dels casos, no són estadísticament significatives. A 8 anys vista, les diferències de probabilitats de supervivència entre els tractaments són més clares independentment de la malaltia renal primària. La supervivència dels malalts en diàlisi peritoneal és la menor de totes, seguida de prop dels pacients en hemodiàlisi i finalment els trasplantats, que


uniforme i baix, excepte per a diabètics i altres onel risc és molt alt els dos primers anys després deltrasplantament. Els pacients en diàlisi peritoneal,en general tenen un risc creixent (més o menysmoderat) fins al quart any. Després, segons lamalaltia renal primària, este risc pot continuaraugmentant o disminuir. Finalment, quant alspacients en hemodiàlisi, el risc és pràcticamentuniforme en els 8 anys després de l’inici de tracta-ment. La diferència entre diagnosticats està en elvalor d’eixe risc.

En la figura 8 es presenten els riscos de morirsegons tractament renal substitutiu (HD = hemo-diàlisi, TR = trasplantament i DP = diàlisi perito-neal) i malaltia renal primària (VAS = vascular,DIA = diabètica, GLO = glomerulonefritis, INT =intersticial, OTR = altres i POL = poliquística).Com ja s’indicava en informes anteriors, la malal-tia renal primària té un efecte molt acusat sobre elrisc de morir i la supervivència. Comprovem araque hi ha este risc i que, a més, és diferent segonsla malaltia renal primària que es va diagnosticar.Així, s’observa que els trasplantats tenen un risc

130

67

presenten els millors valors de supervivència.

TTaauullaa 22.. PPrroobbaabbiilliittaattss eessttiimmaaddeess ddee ssuuppeerrvviivvèènncciiaa aa 11,, 22,, 33,, 55 ii 88 aannyyss ddeellss mmaallaallttss ddeell ggrruupp bbaassaall sseeggoonnss ttrraaccttaammeenntt rreennaall ssuubbssttiittuuttiiuu ii mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa

1r any 2n any 3r any 5é any 8éany

CASOS P ICI ICS P ICI ICS P ICI ICS P ICI ICS P ICI ICS

VAS

HD 2.936 .828 ..807 .850 .683 .654 .713 .559 .526 .594 .358 .322 .397 .165 .136 .200

TR 441 .913 ..764 1.00 .794 .630 .999 .763 .603 .965 .661 .515 .848 .565 .433 .738

DP 245 .856 ..790 .927 .623 .531 .730 .527 .432 .644 .317 .222 .454 .052 .016 .169

DIA

HD 2.127 .782 .752 .812 .561 .522 .602 .398 .359 .441 .185 .154 .222 .057 .041 .081

TR 208 .377 .073 1.00 .302 .057 1.00 .283 .053 1.00 .256 .048 1.00 .186 .034 1.00

DP 276 .883 .814 .959 .677 .576 .796 .424 .321 .560 .254 .167 .385 .082 .035 .189

GLO

HD 1.877 .861 .831 .891 .727 .687 .769 .612 .566 .661 .429 .380 .485 .259 .214 .313

TR 1.038 1.00 1.00 1.00 .945 .893 1.00 .909 .851 .971 .855 .792 .924 .744 .673 .822

DP 341 .936 .884 .992 .875 .800 .957 .746 .638 .874 .536 .397 .724 .246 .123 .492

INT

HD 1.810 .850 .824 .878 .721 .686 .759 .588 .546 .632 .405 .361 .454 .209 .172 .254

TR 541 .850 .661 1.00 .832 .645 1.00 .780 .599 1.00 .714 .543 .938 .624 .469 .831

DP 206 .892 .813 .978 .784 .677 .909 .664 .539 .819 .394 .269 .578 .086 .027 .273

OTR

HD 4.768 .792 .770 .814 .637 .608 .667 .523 .490 .557 .336 .302 .373 .165 .138 .198

TR 1.171 .759 ..547 1.00 .745 .536 1.00 .731 526 1.00 .660 .472 .923 .549 .389 .774

DP 489 .815 .757 .878 .696 .626 .775 .514 .434 .609 .280 .209 .375 .106 .059 .190

POL

HD 983 .940 .914 .967 .871 .832 .911 .754 .701 .811 .584 .520 .655 .379 .314 .457

TR 496 .933 .814 1.00 .769 .636 .929 .735 .605 .893 .683 .557 .837 .593 .476 .740

DP 106 .938 .859 1.00 .858 .736 1.00 .654 .480 .892 .474 .272 .828 209 .038 1.00

En la figura 9 es presenten les corbes de supervivència acumulada segons tractament renal substitutiu i malaltia renal primària. Es poden observar els mateixos comportaments que les gràfiques de risc han mostrat amb gran intensitat. En els pacients trasplantats i diagnosticats amb diabetis o altres hi ha caigudes de la supervivència en els dos primers anys. Els pacients en diàlisi peritoneal, en general disminuïxen la supervivència de forma més o menys moderada fins al quart any. Després, segons la malaltia renal primària, augmenten o disminuïxen en major mesura. I finalment, quant als pacients en hemodiàlisi, la supervivència és pràcticament lineal excepte per a diabètics i altres.


en la majoria dels casos, no són estadísticamentsignificatives.

A 8 anys vista, les diferències de probabilitatsde supervivència entre els tractaments són mésclares independentment de la malaltia renal pri-mària. La supervivència dels malalts en diàlisiperitoneal és la menor de totes, seguida de propdels pacients en hemodiàlisi i finalment els tras-plantats, que presenten els millors valors de super-vivència.

131

A la taula 2 es mostren les probabilitats desupervivència a 1, 2, 3, 5 i 8 anys dels malalts delgrup basal segons tractament renal substitutiu imalaltia renal primària. Respecte a la probabilitatde supervivència a 1 any, en general, pareix queel grup de malalts en diàlisi peritoneal presentenels millors resultats seguits dels malalts en hemo-diàlisi i finalment els trasplantats. En qualsevolcas, donada l’amplitud dels intervals de confiançaobtinguts, les diferències entre estes estimacions,

68

FFiigguurraa 99.. SSuuppeerrvviivvèènncciiaa sseeggoonnss mmaallaallttiiaa rreennaall pprriimmààrriiaa ii ttrraaccttaammeenntt rreennaall ssuubbssttiittuuttiiuu..

0 2 4 6 8

0.0

0.2

0.4

0.6

0.8

1.0


Supe

rviv

enci

a Ac

umul

ada

Supervivencia (GLOMERULONEFRITIS)


0 2 4 6 8

0.0

0.2

0.4

0.6

0.8

1.0


Supe

rviv

enci

a Ac

umul

ada

Supervivencia (INTERSTICIAL)


0 2 4 6 8

0.0

0.2

0.4

0.6

0.8

1.0


Supe

rviv

enci

a Ac

umul

ada

Supervivencia (POLIQUISTICA)


0 2 4 6 8

0.0

0.2

0.4

0.6

0.8

1.0


Supe

rviv

enci

a Ac

umul

ada

Supervivencia (VASCULAR)


0 2 4 6 8

0.0

0.2

0.4

0.6

0.8

1.0


Supe

rviv

enci

a Ac

umul

ada

Supervivencia (DIABETICA)


0 2 4 6 8

0.0

0.2

0.4

0.6

0.8

1.0


Supe

rviv

enci

a Ac

umul

ada

Supervivencia (OTRAS)


Respecte a l'ajust dels coeficients del model, en la taula 3 podem observar els valors obtinguts per als riscos relatius de cada grup i la seua significació. En primer lloc observem l'efecte de la data d'inici del tractament sobre la supervivència: s'aprecia que el risc durant els primers cinc períodes va disminuuint és significativament respecte el període de referència, 2005-2007. El risc dels pacients que van iniciar tractament en 2008 i 2009 es un poc inferior però no de forma significativa. Així doncs, pareix que el risc ha anat disminuït amb el pas del temps. Ens podria indicar que ha existit una millora en la resposta als tractaments durant els últims anys. Respecte al sexe, observem que les dones tenen un risc significativament inferior al dels homes, en concret el 86,7% del risc associat al sexe masculí. Finalment, observem un clar efecte de l'edat en la supervivència dels


en general disminuïxen la supervivència de formamés o menys moderada fins al quart any. Després,segons la malaltia renal primària, augmenten odisminuïxen en major mesura. I finalment, quantals pacients en hemodiàlisi, la supervivència éspràcticament lineal excepte per a diabètics ialtres.

En la figura 9 es presenten les corbes de super-vivència acumulada segons tractament renal sub-stitutiu i malaltia renal primària. Es poden obser-var els mateixos comportaments que les gràfiquesde risc han mostrat amb gran intensitat. En elspacients trasplantats i diagnosticats amb diabetis oaltres hi ha caigudes de la supervivència en elsdos primers anys. Els pacients en diàlisi peritoneal,

132

69

pacients. El mínim risc està associat al grup de 15 a 44 anys, que té un risc més de 4 vegades inferior al risc del grup de major edat.

TTaauullaa 33.. RRiissccooss rreellaattiiuuss sseeggoonnss eell mmooddeell mmuullttiivvaarriiaanntt ddee rreeggrreessssiióó ddee CCooxx


Perío

de d

’inic

i

90-92 1.358 0

93-95 1.381 0

96-98 1.310 0

99-01 1.289 0

02-04 1.11 0.038

05-07 1 *

08-08 0.996 0.967

Se

xe Dona 0.866 0

Home 1 *

Edat

<15 0.245 0

15-44 0.137 0

45-64 0.362 0

65-74 0.593 0

>74 1 *

*Grup de referència


minuït amb el pas del temps. Ens podria indicarque ha existit una millora en la resposta als tracta-ments durant els últims anys. Respecte al sexe,observem que les dones tenen un risc significati-vament inferior al dels homes, en concret el86,7% del risc associat al sexe masculí. Finalment,observem un clar efecte de l’edat en la supervi-vència dels pacients. El mínim risc està associat algrup de 15 a 44 anys, que té un risc més de 4vegades inferior al risc del grup de major edat.

133

Respecte a l’ajust dels coeficients del model,en la taula 3 podem observar els valors obtingutsper als riscos relatius de cada grup i la seua signi-ficació. En primer lloc observem l’efecte de la datad’inici del tractament sobre la supervivència: s’a-precia que el risc durant els primers cinc períodesva disminuuint és significativament respecte elperíode de referència, 2005-2007. El risc delspacients que van iniciar tractament en 2008 i2009 es un poc inferior però no de forma signifi-cativa. Així doncs, pareix que el risc ha anat dis-

ANNEXOS

135


Annex I

Model de full de notificació del Registre de Malalts Renals.

71

Annex I

Model de full de notificació del Reggistre de Malalts Renals.

136


Annex II-A

Població de la Comunitat Valenciana. Padró 2008.Distribució per grups d’edat i sexe:

72

Annex II

Població de la Comunitat Valenciana. Padró 2008. Distribució per grups d’edat i sexe:

Grups d’ edat Homes Dones Ambdós sexes

0-4 133.484 125.868 259.352 5-9 123.463 116.856 240.319

10-14 120.980 113.708 234.688 15-19 131.454 124.874 256.328 20-29 371.911 348.458 720.369 30-39 464.362 420.070 884.432 40-49 388.346 373.338 761.684 50-59 290.996 301.193 592.189 60-69 235.223 253.316 488.539 70-79 173..866 210.746 384.612 80 + 743.48 132.741 207.089 Total 2.508.433 2.521.168 5.029.601

137


72

Annex II

Població de la Comunitat Valenciana. Padró 2009. Distribució per grups d’edat i sexe:

Grupo de edad Ambos sexos Hombres Mujeres

0-4 267689 137999 129690 5-9 248337 127246 121091

10-14 235148 121071 114077 15-19 254324 130813 123511 20-29 696804 358101 338703 30-39 898473 471572 426901 40-49 779610 397726 381884 50-59 603596 296521 307075 60-69 506038 243087 262951 70-79 387565 175594 211971 80 + 217091 78168 138923 Total 5094675 2537898 2556777

Annex II-B

Població de la Comunitat Valenciana. Padró 2009.Distribució per grups d’edat i sexe:

138


73

Annex III

Població de la Comunitat Valenciana. Padró 2008. Distribució per departaments de salut:

Departament Homes Dones Total

1 45.575 44.288 89.863 2 142.871 141.562 284.433 3 93.627 92.039 185.666 4 75.658 75.160 150.818 5* 52.726 53.329 106.055 6* 153.781 151.632 305.413 7* 72.794 72.557 145.351 8 26.527 25.623 52.150 9* 117.231 115.381 232.612 10* 63.004 62.615 125.619 11 129.737 130.177 259.914 12 95.752 92.840 188.592 13 99.274 97.146 196.420 14 103.038 101.400 204.438 15 68.936 70.541 139.477 16 94.907 92.804 187.711

17** 41.417 41.866 83.283 18 109.181 109.315 218.496

19** 31.793 31.533 63.326 20 144.787 142.980 287.767 21 98.009 94.831 192.840 22 97.617 92.790 190.407

València ciutat 388.589 418.611 807.200 Alacant ciutat 161.602 170.148 331.750

TOTAL 2.508.433 2.521.168 5.029.601

*Exceptuant València ciutat **Exceptuant Alacant ciutat

Annex III-A


139


Annex III-B


73

Annex III


Departament Homes Dones Total

1 46066 44720 90786 2 144743 143455 288198 3 94553 93210 187763 4 76738 76328 153066 5* 54235 54973 109208 6* 146301 144879 291180 7* 99535 99109 198644 8 26790 25865 52655 9* 104070 102404 206474 10* 63925 63755 127680 11 131299 131707 263006 12 95892 93615 189507 13 100191 98890 199081 14 103251 102037 205288 15 69229 70789 140018 16 96488 94900 191388

17** 42248 42901 85149 18 109737 110282 220019

19** 32729 32573 65302 20 146051 144430 290481 21 99761 97000 196761 22 98913 95143 194056

València ciutat 392300 421908 814208 Alacant ciutat 162853 171904 334757

TOTAL 2537898 2556777 5094675

*Exceptuant València ciutat **Exceptuant Alacant ciutat

140


Annex IVDepartaments de salut:(amb denominació 2011)

Departament1: Vinaròs.Departament 2: Castellón.Departament 3: La Plana.Departament 4: Sagunto.Departament 5: Valencia – Clínico – Malvarrosa.Departament 6: Valencia - Arnau de Vilanova – Llíria.Departament 7: Valencia - La Fe.Departament 8: Requena.Departament 9: Valencia- Hospital General (Incluix Dep. 23 actual: Manises).Departament 10: Valencia – Doctot Pesset.Departament 11: La Ribera.Departament 12: Gandía.Departament 13: Dénia.Departament 14: Xátiva – Ontinyent.Departament 15: Alcoy.Departament 16: La Marina Baixa.Departament 17: Alicante - Sant Joan d’Alacant.Departament 18: Elda.Departament 19: Alicante – Hospital General.Departament 20: Elx – Hospital General (incluix dep. 24 actual: Elx – Crevillent – Asp).Departament 21: Orihuela.Departament 22: Torrevieja.

74

Annex IV Departaments de salut:

Departament 1: Vinaròs Departament 2: Castelló Departament 3: la Plana Departament 4: Sagunt Departament 5: València - Clínic Departament 6: València - Arnau de Vilanova Departament 7: València - la Fe Departament 8: Requena Departament 9: CE Joan Llorenç —Torrent - Aldaia Departament 10: València — Dr. Peset Departament 11: la Ribera Departament 12: Gandia Departament 13: Dénia Departament 14: Xàtiva - Ontinyent Departament 15: Alcoi Departament 16: la Vila Joiosa Departament 17: Alacant - Sant Joan d'Alacant Departament 18: Elda Departament 19: Alacant Departament 20: Elx Departament 21: Orihuela Departament 22: Torrevieja

141


Annex VCentres informadors durant 2008:- Ashdo Elx- Ashdo Orihuela- Ashdo Torrevieja- Cediat Aldaia- Cediat Cullera- Cediat Requena /Hospital de Requena- Cediat Llíria- Cediat Torrent- Cedicas Castelló- Cedicas Vinaròs- Cedival- Centro Médico Jesús- Clínica Benidorm- Clínica Virgen del Consuelo- Clínica Vistahermosa- Gamapal- Gamapal Burjassot- Hemogan- Hospital Clínic Universitari- Hospital de Dénia- Hospital de la Ribera- Hospital de la Vila Joiosa- Hospital Doctor Peset- Hospital General d’Alacant- Hospital General de Castelló- Hospital General d’Elda- Hospital General d’Elx- Hospital General la Fe- Hospital General Universitari de València- Hospital Infantil la Fe- Hospital Lluís Alcanyís de Xàtiva- Hospital Torrevieja Salud- Hospital Sant Francesc de Borja- Hospital Valencia al Mar- Hospital Mare de Déu dels Lliris d’Alcoi- Nefroclínica Sometur- Nefroclub- Nefrontinyent- Nefroplana Castelló- Nefroplana Vila-real- Nefrovall- Policlínic San Carlos de Dénia- Sanatorio Casa de la Salud- Sanatori Perpetu Socors Alacant- Sanatori Perpeto Socors Elda- Sanatori Perpetu Socors Elx- Valnefron

BIBLIOGRAFIA


1. Institut Nacional d’Estadística. Padró municipal d’habitants 2008-2009http://www.ine.es/jaxi/menú.do?type=pcaxis&file=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245%2FP04%2F%2Fa2008http://www.ine.es/jaxi/menú.do?type=pcaxis&file=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe245%2FP04%2F%2Fa2009

2. Besag, J., York, J., and Mollié, A. (1991). Bayesian Image Restoration with Two Applications in SpatialStatistics. Annals of the Institute of Mathematical Statistics, 43, 1-59.

3. Domingo A, Marcos J. (1989). Propuesta de un indicador de la “clase social” basado en la ocupación.Gaseta Sanitària, 10, 320-326.

4. Generalitat Valenciana. Conselleria de Sanitat. Registre de Malalts Renals de la Comunitat Valenciana.Informes 1990-2007. Sèrie Informes de Salut núms. 4, 17, 30, 34, 37, 52, 53, 64, 68, 76, 87, 88 ,102,106 i 117. Generalitat Valenciana, 1995-2008.

5. Sociedad Española de Nefrologia (SEN), Organización Nacional de Trasplantes (ONT) El tratamientorenal substitutivo en España. Informe de diálisis y trasplantes 2008.http://www.senefro.org/modules.php?name=webstructure&idwebstructure=128

6. Organización Nacional de Trasplantes (ONT): Actividad de Donación y Trasplantes en España 2008.http://www.ont.es/Estadística?accion=3&id_estadistica=48&posicion=11

143

Documents

Inf salud nº 73 - gva.espublicaciones.san.gva.es/publicaciones/documentos/IS128_VAL.pdf · tit, cal destacar que el 2008 tots els centres ubicats a la Comunitat Valenciana han comunicat