Organitzaci i funcionament dels serveis educatius (CRP, EAP, ELIC, CREDA i CdA) i del Programa de mestres itinerants per a deficients visuals

Curs 2009-2010

Resoluci de 25 de juny de 2009 relativa a lorganitzaci i el funcionament dels serveis educatius (CRP, EAP, ELIC, CREDA i CdA) i del Programa de mestres itinerants per a deficients visuals per al curs 2009-2010 Dacord amb el Decret 269/2007, d11 de desembre, de reestructuraci del Departament dEducaci (DOGC nm. 5028, de 13.12.2007), correspon a la Direcci General dInnovaci, per mitj del Servei de Coordinaci dels Serveis Educatius, la direcci dels serveis educatius a qu fa referncia el Decret 155/1994, de 28 de juny, modificat pel Decret 180/2005, de 30 dagost. Tamb li correspon la direcci de latenci educativa de lalumnat deficient visual de Catalunya, que es garanteix per mitj dun conveni de collaboraci entre el Departament dEducaci i lONCE de Barcelona i disposa dun programa de mestres itinerants per a deficients visuals i dun EAP per a deficients visuals. Aix mateix, en el seu mbit dactuaci correspon a la direcci dels serveis territorials del Departament dEducaci executar les directrius del Departament en matria de serveis educatius i coordinar les accions que shi relacionen. Atesa la necessitat de concretar per al curs 2009-2010 les instruccions per a lorganitzaci i el funcionament dels serveis educatius, vistes les propostes formulades per la unitat directiva corresponent, sens perjudici de les competncies del Consorci dEducaci de Barcelona en matria de gesti dels serveis educatius ubicats a la ciutat de Barcelona, i en virtut de les atribucions que em confereix larticle 16 de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, dorganitzaci, procediment i rgim jurdic de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, RESOLC: 1. Aprovar les instruccions per a lorganitzaci i el funcionament dels serveis educatius i del Programa de mestres itinerants per a deficients visuals per al curs 2009-2010 en els termes establerts en aquesta resoluci, sens perjudici de les competncies que, per precisar-les, desenvolupar-les i adaptar-les a lmbit de la ciutat de Barcelona, corresponen al Consorci dEducaci. 2. Fer pbliques les instruccions aprovades per aquesta resoluci a la pgina web del Departament dEducaci (www.gencat.cat/educacio). Barcelona, 25 de juny de 2009 Maria Dolors Rius i Benito Secretria general

http://www.gencat.cat/educacio)

Organitzaci i funcionament dels serveis educatius (CRP, EAP, ELIC, CREDA i CdA) i del Programa de mestres itinerants per a deficients visuals per al curs 2009-2010

I. Serveis educatius i Programa de mestres itinerants per a deficients visuals .......... 6 I.1. Els serveis educatius ........................................................................................ 6 I.2. Treball compartit i coordinaci dels professionals dels serveis educatius ........ 7

I.2.1. Espais de treball i de coordinaci interns................................................... 7 I.2.2. Espais de treball i de coordinaci externs.................................................. 8 I.2.3. Altres aspectes organitzatius dels espais de treball i de coordinaci ........ 9 I.2.4. La coordinaci dels equips de suport i assessorament en llengua, interculturalitat i cohesi social.......................................................................... 10

I.3. Elaboraci, tramitaci i aprovaci de les memries i dels plans d'actuaci dels serveis educatius .................................................................................................. 11 I.4. Jornada i horaris de treball dels professionals dels serveis educatius ........... 12

I.4.1. Control horari ........................................................................................... 13 I.4.2. Jornada continuada.................................................................................. 16 I.4.3. Modificacions horries.............................................................................. 17 I.4.4. Vacances ................................................................................................. 17 I.4.5. Dies festius............................................................................................... 18 I.4.6. Reduccions de jornada ............................................................................ 18 I.4.7. Llicncies ................................................................................................. 20 I.4.8. Permisos .................................................................................................. 21

I.5. Formaci dels professionals dels serveis educatius ....................................... 25 I.5.1. Formaci d'acollida dels nous professionals............................................ 26 I.5.2. Formaci d'actualitzaci i aprofundiment ................................................. 26 I.5.3. Formaci per a la gesti dels serveis educatius ...................................... 27 I.5.4. Criteris generals sobre contingut, metodologia, modalitats i participaci de la formaci......................................................................................................... 27 I.5.5. Criteris generals sobre horaris, calendari i llocs de realitzaci de la formaci ............................................................................................................ 28 I.5.6. Pla de formaci del servei educatiu ......................................................... 29

I.6. Edici i difusi de documents i publicacions ................................................... 30 I.7. Seguretat i salut .............................................................................................. 30

I.7.1. Farmaciola ............................................................................................... 30 I.7.2. Prevenci del tabaquisme i de l'alcoholisme............................................ 30 I.7.3. Control de plagues ................................................................................... 31 I.7.4. Plans d'emergncia.................................................................................. 32 I.7.5. Accidents laborals .................................................................................... 32

I.8. Accs a biblioteques i museus........................................................................ 33 I.9. Aspectes especfics ........................................................................................ 33

II. Serveis educatius de zona (SEZ).......................................................................... 34 II.1. Els serveis educatius actuen com a servei educatiu de zona........................ 34 II.2. Pla d'actuaci i memria anual - SEZ ............................................................ 36 II.3. Organitzaci funcional - SEZ ......................................................................... 37

II.3.1. L'equip de direcci tcnica - SEZ............................................................ 37 II.3.2. La coordinaci del servei educatiu de zona ............................................ 38 II.3.3. Reuni plenria - SEZ............................................................................. 39 II.3.4. Altres grups de coordinaci - SEZ........................................................... 39

II.4. Gesti interna - SEZ....................................................................................... 39 II.4.1. Gesti econmica - SEZ ......................................................................... 39 II.4.2. Gesti administrativa - SEZ..................................................................... 40 II.4.3. Gesti documental - SEZ ........................................................................ 40 II.4.4. Gesti informtica - SEZ ......................................................................... 41

3

II.4.5. Gesti de l'equipament - SEZ ................................................................. 41 II.4.6. Imatge corporativa - SEZ ........................................................................ 42

II.5. Organitzaci pedaggica - SEZ ..................................................................... 42 II.5.1. Atenci als centres - SEZ........................................................................ 42 II.5.2. Prioritats especfiques d'actuaci i orientaci general horria per perfils professionals ..................................................................................................... 43

II.6. Horari del servei educatiu de zona................................................................. 45 II.6.1. Horari dels professionals docents adscrits als SEZ ................................ 45 II.6.2. Horari dels professionals PAS adscrits als SEZ...................................... 46

III. Serveis educatius especfics................................................................................ 47 III.1. Serveis educatius especfics - SEE .............................................................. 47

III.1.1. Intervenci dels SEE.............................................................................. 47 III.1.2. Demanda: sollicitud d'intervenci de SEE............................................. 48 III.1.3. Acceptaci de la demanda pel SEE i acords ......................................... 48

III.2. Organitzaci funcional dels serveis educatius especfics ............................. 49 III.2.1. Unitat de valoraci i orientaci - SEE..................................................... 49 III.2.2. Unitat de suport i seguiment escolar - SEE............................................ 49 III.2.3. Unitat de tecnologia, actualitzaci i formaci - SEE............................... 49

III.3. Els CREDA.................................................................................................... 49 III.3.1. Pla d'actuaci i memria anual - CREDA............................................... 52 III.3.2. Organitzaci funcional - CREDA............................................................ 54 III.3.3. Gesti interna - CREDA ......................................................................... 56

III.3.3.1. Gesti econmica - CREDA............................................................ 56 III.3.3.2. Gesti administrativa - CREDA ....................................................... 56 III.3.3.3. Gesti documental - CREDA........................................................... 56 III.3.3.4. Gesti de l'equipament - CREDA.................................................... 57 III.3.3.5. Imatge corporativa - CREDA........................................................... 57

III.3.4. Organitzaci pedaggica - CREDA........................................................ 58 III.3.4.1. Unitat de valoraci i orientaci - CREDA ........................................ 58 III.3.4.2. Unitat de seguiment escolar - CREDA ............................................ 58 III.3.4.3. Unitat de tecnologia, actualitzaci i formaci - CREDA .................. 59

III.3.5. Horaris - CREDA.................................................................................... 59 III.4. Programa de deficients visuals: conveni Departament d'Educaci-ONCE Barcelona .............................................................................................................. 61

III.4.1. Pla d'actuaci i memria anual - CREDV............................................... 63 III.4.2. Organitzaci funcional - CREDV............................................................ 65 III.4.3. Gesti interna - CREDV ......................................................................... 66

III.4.3.1. Gesti documental - CREDV........................................................... 66 III.4.3.2. Gesti de l'equipament - CREDV.................................................... 67 III.4.3.3. Imatge corporativa - CREDV........................................................... 67 III.4.3.4. Gesti econmica de l'EAP de deficients visuals - CREDV............ 67

III.4.4. Organitzaci pedaggica - CREDV........................................................ 68 III.4.4.1. Unitat de valoraci i orientaci de l'alumnat amb dficit visual - CREDV.......................................................................................................... 68 III.4.4.2. Unitat de seguiment escolar - CREDV ............................................ 69 III.4.4.3. Unitat de tecnologia, actualitzaci i formaci - CREDV .................. 69

III.4.5. Horaris - CREDV.................................................................................... 69 III.4.5.1. Horari dels professionals - CREDV................................................. 69 III.4.5.2. Modificacions horries - CREDV..................................................... 71 III.4.5.3. Control horari - CREDV................................................................... 71 III.4.5.4. Formaci permanent - CREDV ....................................................... 71 III.4.5.5. Dietes i desplaaments - CREDV ................................................... 71

IV. Camps d'aprenentatge - CdA .............................................................................. 72 IV.1. Introducci - CdA .......................................................................................... 72 IV.2. Prioritats especfiques per al curs 2009-2010 - CdA .................................... 72

4

IV.3. Organitzaci del servei - CdA ....................................................................... 72 IV.3.1. Horari - CdA........................................................................................... 72

IV.3.1.1. Horari del servei - CdA.................................................................... 72 IV.3.1.2. Horari del personal docent - CdA.................................................... 73

IV.3.2. Organitzaci del treball - CdA................................................................ 73 IV.3.2.1. Distribuci de tasques - CdA .......................................................... 73 IV.3.2.2. Rtios alumne/docent del camp d'aprenentatge - CdA................... 73

IV.4. Pla d'actuaci per al curs 2009-2010 - CdA ................................................. 74 IV.5. Memria avaluativa d'actuaci per al curs 2009-2010 - CdA ....................... 74 IV.6. Gesti econmica - CdA............................................................................... 75 IV.7. Gesti d'activitats - CdA................................................................................ 75

V. Referents normatius ............................................................................................. 76 M. Models.................................................................................................................. 78

5

I. Serveis educatius i Programa de mestres itinerants per a deficients visuals

I.1. Els serveis educatius

Els serveis educatius sn equips multiprofessionals que donen suport i assessorament als centres educatius pblics i privats concertats de nivells educatius no universitaris (professorat, alumnat i famlies).

Els centres de recursos pedaggics (CRP), els equips dassessorament i orientaci psicopedaggica (EAP) i els equips de suport i assessorament en llengua, interculturalitat i cohesi social (ELIC) sn els serveis educatius que actuen en els centres duna zona especfica. Actuaran com a servei educatiu de zona.

Els centres de recursos educatius per a discapacitats auditius i alumnes amb trastorns greus del llenguatge (CREDA) i el centre de recursos educatius per a discapacitats visuals (CREDV) sn serveis educatius especfics. Aquests serveis educatius especfics adrecen la seva activitat a un ampli conjunt de la poblaci escolar, que no coincideix necessriament amb una nica zona.

Els camps daprenentatge (CdA) sn una xarxa de serveis situats en contextos singulars que donen suport al professorat per tal que lalumnat assoleixi objectius daprenentatge relacionats amb lestudi del medi a partir de projectes que es desenvolupen en estades al camp daprenentatge, en activitats a lentorn o en el centre mateix.

Els serveis educatius han de coordinar les actuacions en el marc de la zona o del territori que escaigui amb altres serveis de titularitat municipal o daltres institucions.

Els serveis educatius i el programa de mestres itinerants per a deficients visuals han dorganitzar els seus plans dactuaci --en el marc de les seves funcions i del seu mbit dintervenci-- tenint en compte les segents lnies dactuaci:

El suport a totes les poltiques educatives dissenyades pel Departament dEducaci i que es concretaran, entre altres, en els seus plans i programes dactuaci.

La intervenci coordinada de suport als centres educatius amb la finalitat dafavorir-ne lxit escolar, lequitat i la cohesi social.

Les accions conjuntes dels serveis educatius en els entorns educatius dels centres (treball en xarxa amb serveis dajuntaments i institucions). Es far un suport especfic als objectius que el Departament determini en les zones educatives experimentals.

6

La comissi dordenaci de cadascun dels serveis territorials ha de vetllar per la concreci de les prioritats que sestableixin de manera general i, responent a les necessitats del territori, establir-ne de noves per a laprovaci i seguiment dels plans dactuaci dels serveis educatius.

Sens perjudici dels altres desenvolupaments i adaptacions daquestes instruccions que corresponen al Consorci dEducaci de Barcelona, les referncies expresses als serveis territorials sentendran fetes als rgans competents del Consorci dEducaci en lmbit de la ciutat de Barcelona.

El pla dactuaci de cada servei educatiu sajustar per poder atendre les necessitats dels centres educatius i del seu alumnat, dacord amb les caracterstiques de la zona, conjuntament amb les prioritats generals i territorials, i tenint en compte els recursos materials i humans de qu disposa el servei educatiu i els criteris i instruccions especfiques que es desenvolupen en els punts II, III i IV daquest text, referides respectivament a:

II. Serveis educatius de zona (SEZ) III. Serveis educatius especfics (SEE) IV. Camps daprenentatge (CdA)

I.2. Treball compartit i coordinaci dels professionals dels serveis educatius

La complexitat de les actuacions que els serveis educatius han dassumir i la necessitat, entre altres, de coordinar actuacions, definir procediments i compartir prctiques, justifica lexistncia duns espais --interns i externs-- de treball i de coordinaci que cal preveure i que hauran de formar part dels plans dactuaci dels serveis educatius. En tots els casos caldr vetllar per una utilitzaci i optimitzaci adequades, efectives i eficients dels recursos temporals destinats a la coordinaci.

I.2.1. Espais de treball i de coordinaci interns

Aquests espais tenen la finalitat destablir i compartir criteris entre membres del mateix servei educatiu, determinar procediments i coordinar i valorar actuacions.

Treball i coordinaci del conjunt de professionals dels serveis educatius per tal de fomentar la participaci i definir criteris de les seves actuacions als centres i a la zona. Es reuniran com a mnim una vegada cada dos mesos de manera plenria.

Treball i coordinaci dels professionals dun mateix perfil especialitzat, que es reuniran per tal de tractar sobre les actuacions especifiques, la seva metodologia, instruments...

Treball i coordinaci per temes o projectes diversos, si escau.

7

En aquestes coordinacions hi podran participar els i les professionals dels serveis educatius especfics si els temes hi estan relacionats. Igualment, i si es considera convenient, shi podran convidar altres professionals.

Per tal de prioritzar latenci als centres i facilitar lorganitzaci daltres activitats, les reunions de treball i coordinaci es faran ordinriament en dimarts i dijous, i preferentment a la tarda.

I.2.2. Espais de treball i de coordinaci externs

Aquests espais tenen la finalitat destablir i compartir criteris amb unitats o institucions externes al servei educatiu, determinar procediments i coordinar i valorar actuacions.

a) Treball i coordinaci en cada centre educatiu amb lequip directiu, amb el professorat individualment, en comissions de treball, etc. Es prioritzaran les comissions datenci a la diversitat dels centres.

b) Treball i coordinaci amb professionals, entitats i institucions de la zona relacionades amb els centres educatius: serveis de salut, gestors municipals, biblioteques Es prioritzaran els plans educatius dentorn.

c) Treball i coordinaci als serveis territorials per perfils professionals o funcions --coordinadors de serveis educatius de zona, directors de CRP i dEAP, assessors dels equips LIC i representants daltres perfils-- i reunions de treball de temtiques especfiques prioritzades a cada un dels serveis territorials.

En lmbit dels serveis territorials les reunions de coordinaci dels coordinadors dels serveis educatius de zona o per perfils professionals en el territori estaran planificades des de linici de curs i han de tenir complementarietat amb les reunions per perfils de cada servei educatiu. Es procurar, per tant, un s efectiu i eficient dels temps de les coordinacions. Dacord amb lapartat I.2.1. Espais de treball i coordinaci interns, es faran preferiblement en dimarts per tal de facilitar la coordinaci interna. Sn convocades pel director/a dels serveis territorials i poden ser coordinades pels caps de secci de Serveis Educatius i Formaci Permanent dels serveis territorials, per representants de la Inspecci territorial o per altres professionals en qui la direcci dels ST ho delegui. Hi podran participar tcnics dels serveis centrals, si escau.

Per tal dassegurar la coordinaci dels serveis educatius del territori, les reunions en lmbit dels serveis territorials, es faran, almenys, una vegada cada dos mesos i de cada reuni sen far un resum amb els acords establerts, que ser accessible en lnia a lespai e-Catalunya.

d) Treball i reunions de consulta --de perfils especfics i de temtiques-- del Servei de Coordinaci dels Serveis Educatius i altres unitats dels serveis centrals del Departament dEducaci amb: coordinadors del servei educatiu de zona, directors de CRP i dEAP, coordinadors ELIC, directors de serveis

8

educatius especfics, directors de CdA i representants territorials per a temtiques especfiques. Correspon als serveis territorials proposar els professionals del territori que participen en aquestes reunions de treball.

Aquestes reunions sn convocades per les unitats dels serveis centrals i, dacord amb els serveis territorials, facilitaran als serveis i persones implicades un calendari anual que, si escau, es podr modificar trimestralment.

I.2.3. Altres aspectes organitzatius dels espais de treball i de coordinaci

El pla dactuaci de cada servei educatiu haur de concretar les temtiques i les caracterstiques de lorganitzaci o la participaci en els espais de treball i coordinaci interns i externs. En el cas dels serveis educatius de zona, tenint en compte que sn els referents ordinaris per als centres educatius dalguns plans i projectes del Departament dEducaci, hauran de donar prioritat a aquestes temtiques.

La direcci dels serveis educatius vetllar per lorganitzaci dels recursos temporals del servei i la distribuci de responsabilitats entre els i les professionals dels equips. Lespecificitat o la crrega horria que comporten algunes daquestes tasques requerir que sincloguin dins la franja horria datenci als centres educatius i a la zona.

Quant als espais de treball i coordinaci externs, els serveis territorials concretaran aquelles temtiques, de proposta prpia o de la Direcci General dInnovaci, que demanin la participaci dels serveis educatius per unificar criteris, afavorir la implantaci dactuacions i lassoliment dobjectius, difondre recursos i experincies o garantir una formaci especifica dels professionals mateixos.

Les direccions dels serveis territorials poden assignar encrrecs a professionals dels serveis educatius per als temes en qu hi hagi una proposta de treball o coordinaci especfica de les unitats de la Direcci General dInnovaci. Lassignaci es far tenint en compte ladequaci del perfil professional en relaci amb la temtica que es treballa i de la disponibilitat de temps amb relaci a les tasques ordinries del SEZ. Aquests encrrecs sassignaran preveient la seva continutat al llarg de tot el temps que calgui.

La Direcci General dInnovaci far una proposta especfica de temtiques prioritzades a linici del curs escolar i excepcionalment desprs del primer trimestre. A banda dels temes que es concretin ms endavant, els serveis educatius hauran de donar suport especfic a lnies dactuaci relacionades amb:

Autonomia de centres i plans de millora Biblioteca escolar puntedu Bones prctiques educatives Coeducaci

9

Convivncia Currculum per competncies Immersi lingstica Inclusi Pla experimental de Llenges estrangeres Salut i Escola Tecnologies per a laprenentatge i el coneixement

Per tal de desenvolupar les actuacions previstes dins del Pla integral de Poltiques de Gnere i dIgualtat dOportunitats del Departament dEducaci, els serveis educatius han de vetllar per:

Utilitzar un llenguatge verbal i grfic inclusiu dhomes i dones.

Integrar la perspectiva de gnere transversalment en els pressupostos, estadstiques, enquestes...

Promoure activitats de formaci que incloguin la igualtat doportunitats i la perspectiva de gnere.

Promoure el coneixement i la utilitzaci de la Guia de coeducaci per als centres educatius: pautes de reflexi i recursos per a lelaboraci dun projecte de centre.

I.2.4. La coordinaci dels equips de suport i assessorament en llengua, interculturalitat i cohesi social

Dacord amb el Decret 180/2005, de 30 d'agost, de modificaci del Decret 155/1994 , de 28 de juny, pel qual es regulen els serveis educatius, el coordinador o coordinadora de lequip de suport i assessorament en llengua, interculturalitat i cohesi social (ELIC) exerceix les funcions de director/a dels equips ELIC. Mentre no sen reguli el procediment reglamentari rebr lencrrec del director o directora dels serveis territorials.

El coordinador o coordinadora de lequip de suport i assessorament en llengua, interculturalitat i cohesi social (ELIC) t dependncia orgnica dels serveis territorials i sintegra en la Secci de Serveis Educatius i Formaci Permanent, i t tamb dependncia funcional de la Direcci General dInnovaci.

El coordinador o coordinadora dels ELIC participar en la comissi territorial de llengua i cohesi social dels seus serveis territorials, integrada pel director o directora dels serveis territorials, linspector/a coordinador/a de LIC, el/la cap de la Secci de Serveis Educatius i Formaci Permanent i una representaci de les direccions de primria i secundria.

El coordinador o coordinadora ELIC vetllar per lescolaritzaci de lalumnat gitano amb el suport, en aquells serveis educatius on nhi hagi, del promotor o promotora descolaritzaci daquest alumnat.

10

http://www20.gencat.cat/docs/icdones/Serveis/Documents/Arxius/PDF%20GUIA%20COEDUCACIO.pdfhttp://www20.gencat.cat/docs/icdones/Serveis/Documents/Arxius/PDF%20GUIA%20COEDUCACIO.pdfhttp://www20.gencat.cat/docs/icdones/Serveis/Documents/Arxius/PDF%20GUIA%20COEDUCACIO.pdfhttp://www.gencat.cat/diari/4460/05209037.htmhttp://www4.gencat.cat:82/BASIS/dogc/TOTAL/text_catala/DDD/93253049.htmhttp://www4.gencat.cat:82/BASIS/dogc/TOTAL/text_catala/DDD/93253049.htm

I.3. Elaboraci, tramitaci i aprovaci de les memries i dels plans d'actuaci dels serveis educatius

Els serveis educatius i el Programa de mestres itinerants per a deficients visuals han delaborar un pla dactuaci i una memria anual. La memria anual 2009-2010 sinclour com a apartat de resum avaluatiu diagnstic en el pla d'actuaci del curs 2010-2011.

A efectes d'aprovaci, la memria del curs 2008-2009 podr ser substituda per un resum avaluatiu diagnstic, que sincorporar com una part del pla dactuaci del curs 2009-2010.

Aix mateix, podran elaborar un pla dactuaci plurianual, amb una durada mxima de quatre anys. Aquest pla plurianual haur de tenir un seguiment anual. El pla plurianual seguir el mateix gui que el pla dactuaci anual definit a lapartat II.2, incloent-hi la seqenciaci anual dactuacions que caldr tenir present per a lassoliment daquests objectius i els indicadors de valoraci de cadascuna de les parts del procs.

Anualment, el coordinador/a del servei educatiu de zona, el/la director/a del servei educatiu especfic o el/la director/a del camp daprenentatge, haur de presentar un resum avaluatiu de la situaci de desenvolupament del pla, en la qual shaur de fer constar:

Valoraci de lassoliment dels objectius previstos per al curs amb indicaci, si escau, dels obstaculitzadors que han dificultat lassoliment dels objectius.

Canvis que shagin pogut produir en lestructura i funcionament del servei.

La coordinaci dels serveis educatius de zona i la direcci dels serveis educatius especfics i dels camps daprenentatge, han de trametre el pla dactuaci del curs 2009-2010, o el pla plurianual, abans del 2 doctubre de 2009. Com a primer punt del pla dactuaci 2009-2010 sinclour un resum avaluatiu diagnstic amb propostes de millora, extret de la memria del curs 2008-2009. Del pla dactuaci, sen prepararan tres exemplars, en suport digital, que es lliuraran als serveis territorials corresponents.

La memria avaluativa de les activitats dutes a terme el curs 2009-2010 restar en el servei educatiu a disposici de la Inspecci dEducaci. Es considerar aprovada la memria quan saprovi el pla dactuaci que ha incls el resum avaluatiu diagnstic.

Abans del 17 doctubre de 2009 els inspectors i inspectores supervisors dels serveis educatius i programes lliuraran un informe sobre la memria i el pla dactuaci a lrgan corresponent dels serveis territorials.

A cada territori es constituir una comissi que estudiar els diversos plans dactuaci i, si escau, les memries dels serveis educatius i nelevar una proposta daprovaci o no-aprovaci a la direcci dels serveis territorials

11

abans del 31 doctubre de 2009. Aquesta comissi estar integrada per Iinspector o inspectora en cap o persona en qui delegui, el cap o la cap de la Secci de Serveis Educatius i Formaci Permanent dels serveis territorials i, si escau, un o una representant de la Direcci General dInnovaci.

El/la director/a dels serveis territorials notificar a cada servei i programa Iaprovaci o les instruccions de modificaci del pla dactuaci i de la memria avaluativa. Laprovaci de les activitats proposades en el pla dactuaci queda condicionada a les disponibilitats pressupostries.

Laprovaci del pla dactuaci i de la memria de lEAP de deficients visuals i del Programa de mestres itinerants per a deficients visuals es far dacord amb all que estableix el conveni vigent, signat per lONCE i el Departament dEducaci.

I.4. Jornada i horaris de treball dels professionals dels serveis educatius

Lhorari de treball de cadascun dels professionals adscrits a qualsevol dels equips que integren els serveis educatius ser lestablert amb carcter ordinari per al personal de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya: 37 hores i 30 minuts setmanals, i es regir segons les condicions fixades en la Resoluci de la Secretaria General d1 de setembre de 1995 per la qual sestableix la distribuci horria dels serveis educatius, modificada per la Resoluci de 23 de juny de 1998 i per la Resoluci de 10 de juliol de 2002.

Personal dadministraci

La jornada de treball del personal auxiliar dadministraci (o administratiu) s la que estableix larticle 3 del Decret 295/2006, de 18 de juliol, sobre jornada i horaris de treball del personal funcionari al servei de lAdministraci de la Generalitat (DOGC nm. 4681, de 21.7.2006). En cas de jornada completa, la jornada laboral s de 37 hores i 30 minuts en jornada ordinria i 35 hores en perode destiu (entre l1 de juny i el 30 de setembre, ambds inclosos), de treball efectiu en cmput setmanal de dilluns a divendres. De conformitat amb all que estableix el Decret 295/2006, de 18 de juliol, durant els perodes compresos entre el 15 de desembre i el 10 de gener, ambds inclosos, i durant la Setmana Santa, la jornada ordinria de treball setmanal ser equivalent a multiplicar el nombre de dies laborables daquests perodes per 7 hores diries.

Professionals dels serveis educatius

Els professionals estan obligats a complir lhorari i el calendari dactivitats establert en el pla dactuaci de cada servei o programa, aprovat pel director/a dels serveis territorials. Tamb estan obligats a assistir a les reunions degudament convocades per la direcci o la coordinaci, dins lhorari de servei.

12

http://www.gencat.cat/diari/4681/06187039.htmhttp://www.gencat.cat/diari/4681/06187039.htm

Els perodes no lectius corresponents a Nadal i Setmana Santa, i el comprs entre el 16 i el 31 de juliol, es dedicaran a activitats la realitzaci de les quals no implica necessriament la presncia en el lloc de treball.

Per exercir una altra activitat remunerada cal obtenir prviament lautoritzaci de compatibilitat corresponent, dacord amb all que estableix la Llei 21/1987, de 26 de novembre, dincompatibilitats del personal al servei de lAdministraci de la Generalitat.

Distribuci de lhorari setmanal (37 hores i mitja)

Personal docent: CRP, EAP, ELIC, CdA, CREDA i CREDV

28 hores datenci directa a centres i zona. 7 hores presencials per a treball dequip i coordinaci, treball

individual, i per a formaci. Dins d'aquest lhorari presencial es podr fer fins a un mxim de 40 hores de formaci per curs.

2 hores i mitja per a formaci i treball individual fora del lloc de treball.

El temps de desplaaments entre centres, dins l'horari lectiu, es comptabilitzar dins les 35 hores de presncia en el lloc de treball.

Personal docent: mestres amb logopdia del CREDA i mestres itinerants del CREDV

23 hores datenci directa a lalumnat. 7 hores presencials per a assessorament (centres, famlies i

professorat), coordinacions, treball dequip. 7 hores i mitja per a formaci i treball individual fora del lloc de treball.

Ats el carcter itinerant daquests mestres, els desplaaments sinclouran en les 30 hores dhorari presencial.

PAS: Audioprotetistes, Fisioterapeutes i Treballadors socials

35 hores datenci directa a centres (alumnes, professorat i famlies), a zona, desplaaments entre centres, coordinaci i treball dequip.

2 hores i mitja per a formaci i treball individual.

I.4.1. Control horari

La responsabilitat directa del control de la jornada i lhorari recau en el director/a del servei educatiu, sens perjudici de les competncies que corresponen a la direcci dels serveis territorials. A cada servei educatiu la direcci ha d'establir un sistema de control dassistncia de tot el personal que hi estigui destinat. Donades les caracterstiques datenci dels professionals dels serveis educatius, aquests lliuraran a la direcci una previsi sobre els centres o altres espais on faran la seva tasca i el temps que hi destinaran, setmanalment o quinzenalment.

13

http://www4.gencat.cat:82/BASIS/dogc/TOTAL/text_catala/DDD/87335023.htmhttp://www4.gencat.cat:82/BASIS/dogc/TOTAL/text_catala/DDD/87335023.htm

Quan es produeixi una falta dassistncia o de puntualitat i no resulti justificada, el director o directora ho notificar immediatament a la persona interessada, dacord amb el model Notificaci individual de faltes dassistncia o de puntualitat no justificades del personal.

Les faltes dassistncia sn justificades quan hi ha llicncia o perms concedits, en els termes que sexpliciten en els apartats "I.4.7. Llicncies" i "I.4.8. Permisos".

En inters del servei educatiu, el director o directora podr assignar un encrrec de serveis a qualsevol professional, sempre que es reuneixin les condicions segents:

Que hi hagi lacord del o la professional. Que sorganitzi ladequada prestaci del servei mentre duri aquest

encrrec.

Els encrrecs de serveis en cap cas no poden superar els cinc dies laborables a l'any per professional. Quan aquestes absncies afectin professionals dels EAP, ELIC o dels CREDA, es comunicaran a la direcci dels centres educatius en els quals presten servei i, en tots els casos, a la Inspecci d'Educaci, mitjanant una relaci mensual.

Els serveis han de disposar dun registre dabsncies, que sha de mantenir al dia i en el qual s'ha dexplicitar el motiu de labsncia segons la classificaci segent:

Malaltia Llicncia Perms Encrrec de serveis Accident laboral o en servei Accident no laboral Fora major Exercici del dret de vaga Sense justificar

El servei ha darxivar i tenir a disposici dels professionals afectats i de la Inspecci dEducaci la documentaci interna emprada per fer el control dabsncies, els justificants presentats i les relacions mensuals acumulatives (on han de constar les faltes dels mesos anteriors). En acabar el curs, al mes de juny, es trametr a la Inspecci dEducaci la relaci dels i les professionals amb les faltes dassistncia acumulades durant el curs, classificades per grups de motius.

Totes les absncies, justificades o no, shan de donar a conixer als professionals afectats, que han de poder presentar-hi allegacions.

14

Faltes d'assistncia o de puntualitat justificades

Les absncies justificades es poden donar a conixer mitjanant lexposici duna relaci o mitjanant comunicaci individual mensual.

Amb aquests efectes, no ms tard del dia 5 de cada mes el director o directora podr exposar una relaci de tot el personal amb les faltes dassistncia i de puntualitat a les diferents activitats corresponents al mes anterior, fent-hi constar els motius, agrupats dacord amb la llista anterior.

Constar tamb en aquesta relaci la suma acumulada per cada professional de les faltes dassistncia o de puntualitat corresponents als mesos anteriors. Els professionals podran presentar a la direcci les allegacions pertinents en aquest respecte.

Faltes d'assistncia o de puntualitat no justificades

Sens perjudici del que s'estableix en l'apartat anterior, les faltes dassistncia o de puntualitat no justificades shan de donar a conixer a la persona afectada mitjanant la notificaci individual dacord amb el model Notificaci individual de faltes dassistncia o de puntualitat no justificades del personal.

No ms tard del dia 10 de cada mes el director o directora del servei trametr a la Subdirecci General de la Inspecci de Serveis de la Secretaria General del Departament dEducaci la relaci del personal del servei amb faltes dassistncia o de puntualitat sense justificar del mes anterior, tot especificant, per a cada persona, el dia de la falta i les hores no treballades, amb expressi del cmput total mensual dhores no treballades i, si escau, les possibles allegacions de la persona interessada.

La tramesa es far directament a la Subdirecci General de la Inspecci de Serveis per fax (al nmero 932 415 333) o per correu electrnic (sgis.educacio@gencat.cat), En ambds casos es trametr tamb immediatament per correu ordinari (Via Augusta, 202-226, planta 5B, 08021 Barcelona). Sadjuntar a aquesta relaci cpia de la respectiva Notificaci individual de faltes dassistncia o de puntualitat no justificades del personal, lliurada a la persona interessada i lescrit de les seves allegacions, si nhi hagus.

Excepcionalment, i per ra de les previsions del conveni collectiu vigent, quan es produeixi una falta dassistncia o de puntualitat del personal laboral i no es justifiqui, el director o directora ho ha de comunicar immediatament a la persona interessada, dacord amb el model Notificaci individual de faltes dassistncia o de puntualitat no justificades del personal, la qual disposar de cinc dies per presentar les allegacions que consideri pertinents. Finalitzat aquest termini, i de manera immediata, el director o directora ha de comunicar a la Inspecci de Serveis de la Secretaria General del Departament dEducaci les faltes dassistncia o de puntualitat sense

15

mailto:sgis.educacio@gencat.cat

justificar, amb lexpressi del nombre dhores no treballades i les possibles allegacions de la persona interessada, si escau. La tramesa es far per fax o per correu electrnic, seguits de correu ordinari, a les adreces indicades en el pargraf anterior.

Per fer aquesta comunicaci s'utilitzar el model "Comunicaci de faltes dassistncia o de puntualitat no justificades a la Subdirecci General de la Inspecci de Serveis de la Secretaria General". En aquesta tramesa no sinclouran les faltes dassistncia degudes a lexercici del dret de vaga, ja que aquest supsit comporta la deducci dels havers corresponents, per no responsabilitats disciplinries.

Exercici del dret de vaga

En cas de vaga i un cop finalitzada, el director o directora del servei o el/la coordinador/a ELIC ha de fer servir laplicaci telemtica dintroducci i gesti de la informaci de la vaga. Amb aquesta aplicaci ha de confeccionar la relaci dincidncies derivades de lexercici del dret de vaga per part del personal, donar-la a conixer individualment, amb acusament de rebuda, a les persones interessades (Model "Comunicaci de faltes d'assistncia per haver exercit el dret de vaga") i donar-los un termini de cinc dies hbils per presentar allegacions. Transcorregut aquest termini, ha de trametre telemticament la relaci del personal que ha exercit el dret de vaga per tal que es pugui fer la corresponent deducci automtica de retribucions en la nmina, i arxivar al servei els comunicats lliurats i les allegacions rebudes.

Substitucions

La direcci del servei educatiu ha de comunicar als serveis territorials les baixes de personal perqu sen faci la substituci. En el cas dels centres de recursos educatius per a deficients auditius (CREDA), Programa de mestres itinerants per a deficients visuals i dels camps daprenentatge (CdA), la substituci es far seguint el procediment del personal dels centres de primria; en el cas dels equips dassessorament i orientaci psicopedaggica (EAP), els equips de suport i assessorament de llengua, interculturalitat i cohesi social (ELIC) i dels centres de recursos pedaggics (CRP), seguint el procediment dels centres de secundria.

I.4.2. Jornada continuada

Els serveis educatius podran fer jornada continuada entre les 8 i les 15 h, amb un mnim de sis hores diries de presncia en el lloc de treball, de l1 al 15 de juliol i durant el mateix perode en qu la facin els centres educatius de la zona.

En el cas dels centres de recursos pedaggics, si durant aquest perode hi ha activitats de formaci permanent, caldr assegurar la prestaci del servei.

16

En el cas dels camps daprenentatge, si durant aquest perode hi ha estades amb alumnes o activitats de formaci permanent, caldr assegurar la prestaci del servei.

En el cas dels mestres amb diplomatura de logopdia o amb reconeixement oficial de lespecialitat en audici i llenguatge i dels professionals del Programa de mestres itinerants per a deficients visuals, satindran a all que fixi el calendari per als mestres que ocupen llocs de treball en els centres educatius.

I.4.3. Modificacions horries

Per tal dadequar-se a necessitats concretes del servei, els serveis educatius podran proposar trimestralment, mitjanant els respectius plans dactuaci, modificacions a la distribuci horria degudament justificades, que podr autoritzar el director/a dels serveis territorials.

I.4.4. Vacances

Durada i gaudi

Les vacances anuals es faran durant el mes dagost.

Les vacances anuals retribudes per cada any complet de servei sn de 22 dies hbils de durada, o de 23 dies hbils si es gaudeixen en perodes fraccionats (mnim una setmana natural per cada fracci), o la part proporcional que correspongui quan el temps realment treballat sigui inferior a lany. En aquest cas, els dissabtes no tenen la consideraci de dies hbils.

Dies addicionals de vacances vinculats als anys de serveis prestats

El personal podr gaudir, en concepte de premi vinculat als anys de serveis prestats a lAdministraci de la Generalitat de Catalunya, de dies addicionals de vacances, que tindran el carcter de jornada efectiva laboral, dacord amb els criteris segents:

Entre 15 i 19 anys, ambds inclosos, de serveis: 1 dia laboral addicional anual

Entre 20 i 24 anys, ambds inclosos, de serveis: 2 dies laborals addicionals anual

Entre 25 i 29 anys, ambds inclosos, de serveis: 3 dies laborals addicionals anuals

Entre 30 i 34 anys, ambds inclosos, de serveis: 4 dies laborals addicionals anuals

35 o ms anys de serveis: 5 dies laborals addicionals anuals

Es tindr dret a aquest premi un cop shagin completat els anys de serveis prestats i es far efectiu a partir de lany natural segent al compliment del primer any de lantiguitat que correspongui.

17

Ats que lesmentat premi t la consideraci de dies addicionals de vacances, el seu gaudi haur datenir-se a all establert quant a la durada i gaudi de les vacances.

Els dies addicionals de vacances que preveu el punt 11.2 de lAcord general sobre condicions de treball del personal de lmbit daplicaci de la Mesa General de Catalunya per als anys 2005-2008 (publicat en la Resoluci TRI/3345/2005 de 15 de novembre, DOGC nm. 4517, de 24.11.2005) i recordats en el pargraf anterior, saplicaran a partir del 15 de juliol, perode en el qual no sexigeix la presncia dels professionals en els serveis.

I.4.5. Dies festius

Els dies festius per als serveis educatius seran els que determina la disposici corresponent del Departament de Treball.

Quant als dos dies de festa local, es faran els corresponents a la localitat on t la seu el servei o, en el cas dels mestres amb diplomatura de logopdia o amb reconeixement oficial de lespecialitat en audici i llenguatge, i dels professionals del Programa de mestres itinerants per a deficients visuals, a la localitat on tenen la destinaci o la seu.

Quant als tres dies de lliure disposici, dels quals, de manera general, gaudeixen els centres educatius, caldr tenir en compte que no es concedeixin a ttol personal. Ats que en lliurar el pla dactuaci ja sn coneguts els dies escollits pels centres educatius, el servei educatiu haur doptar per aquells dies que shagin escollit de manera majoritria a la localitat on t la seu o, en el cas dels mestres amb diplomatura de logopdia o amb reconeixement oficial de lespecialitat en audici i llenguatge, i dels professionals del Programa de mestres itinerants per a deficients visuals, a la localitat on tenen la destinaci o la seu.

I.4.6. Reduccions de jornada

El personal docent pot sollicitar reducci de jornada pels motius segents, dacord amb all que disposen els articles 23, 24, 25 i 26 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions pbliques de Catalunya:

1. Reducci de jornada amb la totalitat de retribucions:

Es pot gaudir de la reducci de com a mxim un ter de la jornada laboral amb la percepci del 100% de les retribucions per tenir cura dun fill o filla, amb una durada mxima dun any a partir del finiment del perms per maternitat o de la setzena setmana posterior al part, ladopci o lacolliment. Si la persona beneficiria ha gaudit del perms de paternitat, la durada de la reducci computa de manera consecutiva a partir del finiment daquest perms.

18

http://www.gencat.net/diari/4517/05321028.htmhttp://www.gencat.net/diari/4517/05321028.htmhttp://www.gencat.cat/diari/4675/06185182.htmhttp://www.gencat.cat/diari/4675/06185182.htm

El percentatge de reducci de jornada no s ampliable en el cas de part, adopci o acolliment mltiple ni per cap altre supsit.

Es podr optar pel dret a gaudir de la compactaci de la reducci dun ter de la jornada, tal com es regula en larticle 24 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, per un perode de 122 jornades consecutives senceres des del moment en qu es reincorpori a la feina desprs del perms de maternitat o de la setzena setmana posterior al part, ladopci o lacolliment o desprs del perms de paternitat, percebent el 100% de les retribucions.

Es tindr dret a la compactaci sempre que la persona beneficiria no estigui privada de la guarda legal del menor per resoluci judicial i que laltre progenitor treballi. El perode de compactaci no s ampliable en el cas de part, adopci o acolliment mltiple ni per cap altre supsit. Quan el perode de gaudiment de la compactaci de 122 dies coincideixi totalment o parcialment amb el perode de vacances durant el mes dagost, el cmput del perode de compactaci quedar interromput fins a lacabament del perode de vacances.

La concessi de la reducci de jornada s incompatible amb lautoritzaci de compatibilitat. Aquelles que estiguin concedides restaran suspeses dofici fins al finiment del termini de la reducci.

En el cas del personal funcionari inter i laboral temporal, nicament ser daplicaci a aquelles persones que tinguin nomenament per un curs escolar sencer, s a dir, des de l1 de setembre fins al 31 dagost.

Els fills successius donen dret a un nou perode reducci de jornada que posa fi al perode de qu sestigui gaudint.

Un cop iniciada la compactaci no shi pot renunciar: la persona sollicitant en gaudeix per tot el perode sense interrupcions.

2. Per tenir cura dun fill o filla menor de sis anys, sempre que sen tingui la guarda legal. La reducci que es pot sollicitar s dun ter o de la meitat de la jornada amb una percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra, respectivament.

3. Per tenir cura duna persona amb discapacitat psquica, fsica o sensorial que no faci cap activitat retribuda, sempre que sen tingui la guarda legal. Es t dret a una reducci dun ter o de la meitat de la jornada laboral amb una percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra, respectivament.

4. Pel fet de tenir a crrec un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb una incapacitat o disminuci reconeguda del 65% o ms o amb un grau de dependncia que li impedeix sser autnom, o que requereix dedicaci o atenci especial. Es t dret a una reducci dun ter o de la meitat de la jornada laboral amb una percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra, respectivament.

19

http://www.gencat.cat/diari/4675/06185182.htmhttp://www.gencat.cat/diari/4675/06185182.htm

5. Les dones vctimes de violncia de gnere, per fer efectiva llur protecci o llur dret a lassistncia social ntegra tenen dret a una reducci dun ter o de la meitat de la jornada laboral amb una percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra, respectivament.

6. Per discapacitat legalment reconeguda, quan per aquest motiu sha de rebre tractament en centres pblics o privats en lhorari laboral, es t dret a una reducci de jornada laboral equivalent al temps que hi ha de dedicar, sense prdua de les retribucions ntegres.

7. Els funcionaris als quals els manquin menys de cinc anys per complir ledat de jubilaci forosa o que estiguin en processos de recuperaci per malaltia, podran sollicitar la reducci de la seva jornada laboral en un ter o a la meitat amb una percepci del 80% o del 60% de la retribuci ntegra.

Aquestes reduccions de jornada sn incompatibles amb el desenvolupament de qualsevol activitat econmica retribuda o no retribuda durant la jornada objecte de la reducci.

Els funcionaris docents no universitaris poden sollicitar una reducci de la meitat de la jornada per inters particular amb la deducci proporcional de retribucions, dacord amb all que disposen el Decret 223/2002, de 23 de juliol (DOGC nm. 3715, de 6.9.2002), i la Resoluci EDU/1432/2009, de 14 de maig (DOGC nm. 5386, de 25.5.2009) per la qual es dicten instruccions sobre el procediment de sollicituds de reducci de jornada i de disminuci de dues hores lectives setmanals per al personal funcionari docent que tingui entre 55 i 64 anys per al curs 2009-2010, que regula el procediment de sollicitud de reducci de jornada per inters particular.

I.4.7. Llicncies

Les llicncies estan regulades en larticle 95 del Text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica (Decret legislatiu 1/1997, de 31 doctubre, DOGC nm. 2509, annex, de 3.11.1997).

Es concedeixen per les causes segents:

Per cursar estudis sobre matries directament relacionades amb el lloc de treball, sempre que hi hagi un informe favorable del director/a o coordinador/a del servei

Per a assumptes propis, sense retribuci, la durada acumulada de les quals no pot excedir en cap cas els sis mesos cada dos anys. Cal la conformitat del director/a o coordinador/a del servei

Per malaltia Per exercir funcions sindicals

20

http://www.gencat.cat/diari/3715/02189017.htmhttp://www.gencat.cat/diari/3715/02189017.htmhttp://www.gencat.cat/diari/5386/09131109.htmhttp://www.gencat.cat/diari/5386/09131109.htmhttp://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Normativa/Arxius/decleg1-97.pdf

Les llicncies les concedeix el director o directora territorial.

A fi dagilitar la tramitaci de les llicncies per malaltia, el director/a del servei vetllar perqu les comunicacions de baixa, confirmaci i, si escau, alta mdica siguin trameses als serveis territorials amb la mxima urgncia. Cal que tots aquests tipus de comunicats estiguin degudament emplenats en tots els seus apartats. A aquests efectes, el director/a del servei comunicar per correu electrnic o per fax la reincorporaci dels professionals al servei el mateix dia de la seva incorporaci.

Totes les comunicacions de baixes per malaltia, infantament, accident o risc durant l'embars han de contenir necessriament el nom complet, el NIF i el telfon de la persona, com tamb la durada prevista de la baixa i distinci entre si s motivada per malaltia comuna, part, accident, etc. En el cas dels treballadors adscrits al rgim de MUFACE, en les comunicacions de baixa tamb hi ha de constar si es tracta d'un accident laboral o d'un accident no laboral.

Tan bon punt el treballador tingui coneixement de la seva situaci de baixa n'avisar a la direcci del servei on est adscrit. Sense perjudici d'aix, els comunicats shan de presentar a la direcci del servei, com a molt tard, lendem de la seva expedici.

El personal funcionari adscrit a MUFACE que estigui acollit a lassistncia sanitria de la Seguretat Social ha de presentar els comprovants de baixa i alta mdica en els impresos de MUFACE, signats pel metge corresponent de la Seguretat Social.

Les llicncies per malaltia del personal funcionari adscrit a MUFACE podran ser revisades dacord amb la Resoluci de 9 de novembre de 2006 del secretari general del Departament dEducaci i Universitats, per la qual saproven les Instruccions per a laplicaci dun programa especfic de revisions i avaluacions de les incapacitats per contingncies comunes del personal funcionari del Departament dEducaci (Full de Disposicions nm. 1116, novembre 2006, pgina 3263).

Les situacions de baixa per incapacitat temporal del personal adscrit al rgim general de la Seguretat Social seran revisades dacord amb el programa especfic de revisions i avaluaci de les incapacitats per contingncies comunes dels empleats pblics de la Generalitat de Catalunya. Aquest programa est regulat per la Instrucci 1/2004, de 18 doctubre del director general de la Funci Pblica.

I.4.8. Permisos

Els permisos es concedeixen per les causes segents:

a. El progenitor o progenitora que no gaudeix del perms per maternitat t dret a un perms de cinc dies laborables consecutius dins els deu dies segents a la data de naixement, o a larribada del menor adoptat

21

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/doc_24035892_1.pdfhttp://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Normativa/Arxius/inst_1_2004.pdf

o acollit a la llar familiar en el cas dadopci o acolliment. En el cas de part, adopci o acolliment mltiple, la durada del perms samplia a deu dies si es tracta de dos fills i a quinze dies si en sn tres o ms.

b. Per trasllat de domicili; sense canvi de localitat, un dia; amb canvi, fins a quatre dies.

c. Per assistir a exmens finals en centres oficials, un dia, i per a altres proves definitives davaluaci, alliberadores de matria, en els centres esmentats, el temps indispensable per fer-les.

d. Per al compliment dun deure inexcusable de carcter pblic o personal (la causa ha de justificar-se per escrit i el temps de perms ser lindispensable per al compliment del deure).

e. Per ra de matrimoni dun familiar fins al segon grau dafinitat o consanguinitat, un dia. Aquest perms s ampliable a dos dies si el matrimoni t lloc fora de Catalunya.

f. Per a exmens prenatals i tcniques de preparaci al part, durant el temps necessari per a dur a terme aquestes prctiques, amb la justificaci prvia de la necessitat de fer-ho dins la jornada de treball. Les parelles que opten per ladopci o lacolliment permanent o preadoptiu tenen dret a absentar-se del lloc de treball per a dur a terme els trmits administratius requerits per ladministraci competent fets a Catalunya, durant el temps necessari, amb la justificaci prvia que shan de fer dins la jornada de treball.

g. Per assistir a activitats de formaci del Departament dEducaci, quan aix ho disposi el director o directora dels serveis territorials corresponents. Aix inclou la possibilitat dassistncia a jornades de formaci durant un mat, dins lhorari lectiu.

h. Els funcionaris amb fills discapacitats poden gaudir conjuntament dun perms retribut per assistir a reunions de coordinaci ordinria amb finalitats psicopedaggiques amb el centre deducaci especial o datenci preco on rebi tractament el fill o filla, o b per acompanyar-lo si ha de rebre suport addicional en lmbit sanitari. Aix mateix, el funcionari pot gaudir de dues hores de flexibilitat horria diria que li permeti conciliar els horaris del centre deducaci especial, o altres centres on el fill o filla discapacitat rebi atenci, amb els horaris del propi lloc de treball, tenint en compte la situaci del domicili familiar i el marc horari del centre.

i. Per la mort, laccident, la malaltia greu o lhospitalitzaci dun familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, dos dies laborables si lesdeveniment es produeix al mateix municipi i fins a quatre dies si s en un municipi diferent del municipi del lloc de treball. Excepcionalment i per motius degudament justificats, es pot ampliar el perms fins a sis dies laborables.

22

j. Per matrimoni, o per inici de convivncia, en el cas de les unions estables de parella, quinze dies naturals consecutius. Els cnjuges o convivents en poden gaudir dins el termini dun any a comptar de la data del casament o de linici de la convivncia.

k. Per maternitat, adopci o acolliment, setze setmanes ininterrompudes, que sn ampliables, en els casos de part, acolliment o adopci mltiple, a dues setmanes ms per cada fill o filla a partir del segon i en pot gaudir qualsevol dels dos progenitors. El perms per adopci o acolliment sampliar en dues setmanes ms en el supsit de discapacitat del menor adoptat o acollit i per cada fill, a partir del segon, en els supsits dadopci o acolliment mltiple. Si es tracta d'una adopci internacional, el perms pot comenar fins a sis setmanes abans.

l. Els funcionaris amb un fill o filla de menys de nou mesos tenen dret a un perms per lactncia duna hora diria dabsncia del treball, la qual es pot dividir en dues fraccions de trenta minuts, dacord amb el que estableix larticle 14 de la Llei 8/2006, de 5 de juliol, de mesures de conciliaci de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions pbliques de Catalunya. En els casos de part, adopci o acolliment mltiple el perms s de dues hores diries, les quals es poden dividir en dues fraccions duna hora. El perode del perms sinicia un cop finit el perms per maternitat i t una durada mxima de vint setmanes. A petici de linteressat o interessada, les hores del perms de lactncia es poden compactar per a gaudir-ne en jornades senceres de treball, de 16 dies consecutius, sense alterar el moment dinici del perode de perms i tenint en compte les necessitats del servei.

m. El progenitor o progenitora, sens perjudici del dret al perms per maternitat, t dret a un perms de paternitat de quatre setmanes consecutives des del finiment del perms per naixement del fill, des de la resoluci judicial per la qual es constitueix l'adopci o a partir de la decisi administrativa o judicial d'acolliment, i fins que finalitza el perms per maternitat, o tamb immediatament desprs del finiment d'aquest perms. El progenitor o progenitora duna famlia monoparental, si t la guarda legal exclusiva del fill o filla, tamb pot gaudir daquest perms a continuaci del de maternitat.

n. En el cas de naixement dun fill o filla prematur o que hagi dsser hospitalitzat a continuaci del part, satorga un perms equivalent al temps dhospitalitzaci fins a un mxim de tretze setmanes. Aquest perms sinicia a partir del finiment del perms de maternitat o de la setzena setmana posterior al part, ladopci o lacolliment. Si el perode del perms de maternitat, de paternitat o datenci de fills prematurs coincideix totalment o parcialment amb el perode de vacances, la persona afectada gaudeix de les vacances un cop finit el perms. El cmput de les vacances sinicia lendem de la data de finiment del perms.

23

http://www.gencat.cat/diari/4675/06185182.htm

o. Es poden concedir permisos sense retribuci per a atendre un familiar fins el segon grau de consaguinitat o afinitat per un perode mnim de deu dies i mxim de tres mesos, prorrogable, excepcionalment, fins a tres mesos ms. Aquest perms s incompatible amb lautoritzaci de compatibilitat, que resta suspesa dofici fins el finiment del perms.

p. Les dones vctimes de situacions de violncia de gnere que, per aquest motiu, shagin dabsentar del lloc de treball tenen dret que aquestes faltes dassistncia es considerin justificades dacord amb el que determinin els serveis socials, policacs o de salut corresponents. Aix mateix, tenen dret a les hores de flexibilitat horria que, dacord amb cada situaci concreta, siguin necessries per a llur protecci o assistncia social.

q. Permisos de flexibilitat horria recuperable: El director o directora dels centres educatius pblics podr autoritzar permisos dabsncia del lloc de treball dun mnim duna hora i mxim de set per a visites o proves mdiques del cnjuge i dels ascendents i descendents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat i per a reunions de tutoria amb els docents responsables dels fills. El temps dabsncia lha de recuperar la persona afectada en el termini dun mes a partir de qu gaudeix del perms. En el cas que aquests permisos hagin de ser peridics, caldr ajustar lhorari setmanal del personal docent que els gaudeixi, tenint en compte les necessitats de la prestaci del servei educatiu.

r. En els casos dadopci o acolliment internacional, si fos necessari el desplaament previ dels progenitors al pas dorigen de ladoptat, es tindr dret dun perms de fins a dos mesos de durada, que es podr gaudir de manera fraccionada, percebent durant aquest perode exclusivament les retribucions bsiques.

Els permisos regulats en els punts a), b), c), d), e), f), g), h), i), p), q) els concedeix el director o directora del servei. Shan de sollicitar prviament en els casos b), c), d), e), f), g). En cas que el deure de carcter personal esmentat en el punt d) pugui entendres com de fora major, sense possibilitat de ser sollicitat prviament, el director o directora podr qualificar-lo com a tal, ateses les raons que, amb posterioritat, es presentin per escrit. En aquest cas, correspon a la direcci del servei apreciar el carcter justificat de labsncia, atenent la singularitat o reiteraci de la situaci produda i les altres circumstncies que consideri oport de tenir en compte.

La resta de permisos (j, k, l, m, n, o, r) els concedeix el director o directora territorial.

Els permisos de fins a nou dies lany previstos en el punt segon de larticle 96 del Text nic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matria de funci pblica, aprovat pel Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, i els dies de lliure disposici establerts a la Llei 7/2007 de 12

24

http://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Normativa/Arxius/decleg1-97.pdfhttp://www20.gencat.cat/docs/governacio/Funcio%20Publica/Documents/Normativa/Arxius/decleg1-97.pdfhttp://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2007/07788

dabril, de lEstatut bsic de lempleat pblic (BOE nm. 89, de 13.4.2007) de 31 doctubre, en el cas dels funcionaris docents es consideren inclosos en aquells dies els perodes de vacances escolars en els quals no s exigida la seva presncia al centre (Nadal, Setmana Santa), ja que durant el perode lectiu no es pot garantir que sassumir sense dany per a terceres persones o per a la mateixa organitzaci de les tasques del funcionari al qual es concedeix el perms, condici a la qual la Llei subordina la concessi del perms.

El personal laboral que presta serveis o est adscrit a un servei educatiu satindr tamb, en aquests aspectes, a all que disposa el conveni nic vigent del personal laboral de la Generalitat de Catalunya.

I.5. Formaci dels professionals dels serveis educatius

La formaci especfica dels o de les professionals docents dels serveis educatius adopta el marc dactuaci i les orientacions generals que es formulen en el Pla marc de formaci permanent 2005-2010 i en el Pla de formaci de zona. Criteris i Instruccions 2009-2010.

El marc de formaci per als professionals dadministraci i serveis dels serveis educatius, depn de lAcord general sobre condicions de treball del personal de lmbit daplicaci de la Mesa General de Negociaci de lAdministraci de la Generalitat de Catalunya per als anys 2005-2008.

Es donar prioritat a la concepci de la formaci com un recurs especfic per assolir els objectius --especfics, estratgics, de millora-- referits a lactuaci i a lorganitzaci interna dels serveis educatius. Aquesta concepci i la voluntat doferir una resposta ajustada a les necessitats especfiques de cadascun dels collectius dels SE --que resulti equitativa quant a oferta i a condicions de participaci-- repercutir en els criteris de planificaci, seguiment i avaluaci de les activitats de formaci.

En el conjunt de propostes formatives destinades als professionals docents i als professionals dadministraci i serveis dels serveis educatius de zona, dels serveis educatius especfics i dels camps daprenentatge, cal distingir entre:

Formaci dacollida dels nous professionals Formaci dactualitzaci i aprofundiment Formaci per a la gesti dels serveis educatius (SE)

En els dos primers punts sidentifiquen tres mbits organitzatius: activitats de servei educatiu, de territori i de sistema.

Loferta formativa sajustar a les disponibilitats pressupostries.

25

http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2007/07788

I.5.1. Formaci d'acollida dels nous professionals

La formaci d'acollida dels nous professionals dels serveis educatius far referncia a continguts que permetin garantir una competncia bsica en el desenvolupament de les tasques encomanades, incloent-hi acompanyament i coneixements fonamentats en prctiques reals perqu les puguin incorporar a la seva experincia prvia.

Aquesta formaci es planificar en diferents mbits:

activitats en el SE, que inclour en el seu pla de formaci (o en el seu defecte, en el pla dactuaci) les estratgies i les accions dacollida dels nous i noves professionals,

activitats en els serveis territorials, que podran completar aquestes accions, si hi ha un nombre suficient de persones que sincorporen a les noves funcions,

activitats de sistema amb una formaci puntual, bsica i general organitzada pel Servei de Coordinaci dels Serveis Educatius.

I.5.2. Formaci d'actualitzaci i aprofundiment

En aquesta lnia de formaci es dna rellevncia a la formaci en el mateix servei educatiu, en el marc dun pla de formaci de SE, que siniciar durant el curs 2009-2010.

No totes les accions de formaci podran trobar la seva escala de realitzaci en el marc dun SE i que es far necessari comptar amb espais de formaci ms amplis per tractar problemes especfics que afecten un perfil professional determinat, per construir i coordinar projectes comuns dun ST, per intercanviar experincies, etc. Per aix sidentifiquen tres mbits organitzatius, equivalents als que existeixen en la formaci del professorat dels centres educatius:

Activitats en SE: sn activitats adreades als professionals dun sol SE sobre temes transversals, que afecten lactuaci de diferents perfils professionals o dun nic perfil, si el nombre de professionals ho permet.

En qualsevol dels casos la proposta duna activitat de formaci ha destar feta pel coordinador/a dels serveis educatius de zona, en nom de lequip de direcci tcnica, o pels directors dels serveis educatius especfics o dels camps daprenentatge i ha de respondre a un projecte clar de millora que tingui el comproms dels professionals implicats i que inclogui indicadors concrets i mesurables per facilitar lavaluaci sobre lassoliment dels objectius proposats i sobre el grau de transferncia dels coneixements a la tasca diria. La gesti daquestes activitats ser compartida entre el SE i els ST corresponents.

26

Activitats en territori: sn activitats entre serveis educatius, serveis territorials o de proposta institucional en qu poden participar els professionals de diferents SE. La responsabilitat de la gesti s dels serveis territorials o de la unitat organitzadora i, en alguns casos, es comptar amb la collaboraci dels serveis educatius.

Activitats de sistema: sn activitats de proposta institucional del Departament dEducaci, prioritriament de la Direcci General dInnovaci.

Dins daquests mbits, els ST esdevenen nuclis fonamentals en la concreci de prioritats, i criteris per a la formaci i laprovaci, planificaci i gesti de les activitats de formaci dels SE.

Els professionals dels serveis educatius podran participar tamb en activitats de formaci per als docents. Aquesta formaci es registrar en el pla dactuaci del servei educatiu.

I.5.3. Formaci per a la gesti dels serveis educatius

Aquesta formaci sadrea a professionals que assumeixen funcions directives o de coordinaci dels serveis educatius.

La finalitat daquesta formaci ser actualitzar i aprofundir els coneixements, les estratgies i les eines que permetin als membres dels equips directius dels serveis, millorar les competncies necessries per a lexercici de la funci directiva.

Aquesta formaci es basar en una proposta modular per a la formaci de directors i coordinadors de SE, en modalitat semipresencial i estar organitzada des del Servei de Coordinaci dels Serveis Educatius, de la Direcci General dInnovaci. Alguns continguts daquesta formaci seran comuns a la gesti de centres educatius i sestudiar la possibilitat de compartir alguns mduls de formaci.

I.5.4. Criteris generals sobre contingut, metodologia, modalitats i participaci de la formaci

El Servei de Coordinaci dels Serveis Educatius comunicar a linici de curs els continguts generals de formaci per al curs 2009-2010; la resta derivar de les necessitats especfiques dels ST i dels SE.

Quant a la metodologia, sincidir en propostes basades en la prctica contextualitzada, el desenvolupament de xarxes, lintercanvi dexperincies, etc., que permetin a les persones participants desenvolupar estratgies dintegraci del coneixement a la tasca diria.

Quant a les modalitats de formaci, es prioritzaran els grups de treball, seminaris i assessoraments. Tenint en compte la diversitat de situacions

27

professionals, objectius i contextos, no es descarten altres modalitats formatives.

La participaci en activitats de formaci especfica per als professionals dels serveis educatius ser determinada per les condicions que es fixin en la convocatria de cada activitat.

Els i les professionals dels SE podran completar loferta dactualitzaci especfica amb les activitats de formaci permanent que sofereixen als docents de la zona on intervenen, en les mateixes condicions que la resta del professorat, i les activitats formatives organitzades per altres entitats o institucions especialitzades.

I.5.5. Criteris generals sobre horaris, calendari i llocs de realitzaci de la formaci

La formaci especfica dels professionals dels SE est inclosa dins lhorari laboral (37 hores i mitja). A ms de les hores de treball individual, la formaci --en el servei mateix, en el territori, de sistema-- ocupar una part de lhorari destinat a les actuacions del servei educatiu que no sn datenci directa als centres --alumnes, professorat i famlies-- o zona, tal com sindica a lapartat I.4. Jornada i horaris de treball dels professionals dels serveis educatius.

La formaci per als mestres itinerants del CREDA i del CREDV es far fora de lhorari presencial de 30 hores.

Per al personal no docent, s vigent la quantificaci de fins a 40 hores de formaci anuals pactades en el III Acord general sobre condicions de treball del personal de lmbit daplicaci de la Mesa General Negociadora de lAdministraci de la Generalitat i el VI Conveni collectiu nic de personal laboral de la Generalitat de Catalunya per al perode 2004-2008.

En la mesura que la finalitat i les caracterstiques de les activitats ho permetin, es reduiran els desplaaments de les persones que hi participen i simpulsar loferta dactivitats telemtiques.

Per al curs 2009-2010 la formaci dels professionals docents dels SE seguir el procs i el calendari segents:

El Servei de Coordinaci dels Serveis Educatius (SCSE), altres unitats dels serveis centrals del Departament dEducaci i els ST publicaran loferta prpia especfica per als SE abans de l1 de setembre de 2009.

Els SE sistematitzaran les seves demandes de formaci usant un formulari especfic que el SCSE posar a la seva disposici entre el 25 de juny i el 25 de setembre de 2009.

Els ST valoraran les demandes, nadjudicaran lmbit territorial (SE, ST) i concretaran en laplicaci GTAF les activitats proposades: fins al 9 doctubre de 2009.

28

El SCSE i altres unitats dels serveis centrals del Departament dEducaci valoraran les demandes, adjudicaran la distribuci territorial i concretaran en laplicaci GTAF les activitats de proposta prpia: fins al 13 doctubre de 2009.

El SCSE, dacord amb les previsions pressupostries i a partir de les propostes dels ST i de les altres unitats del Departament dEducaci, aprovar la proposta formativa global: entre el 13 i el 16 doctubre de 2009.

De manera general, la inscripci es far per via telemtica, entre el 19 i el 30 doctubre de 2009.

I.5.6. Pla de formaci del servei educatiu

Els equips dels SE proposaran les activitats de formaci per al curs 2009-2010 dacord amb el pla de formaci del servei educatiu, amb la finalitat dutilitzar i organitzar la formaci com un recurs especfic per assolir els objectius que el SE vol aconseguir.

En el cas que el pla de formaci del SE per al curs 2009-2010 no estigui elaborat, caldr concretar-lo durant el primer trimestre del curs 2009-2010.

El coordinador o coordinadora dels serveis educatius de zona, en nom de lequip de direcci tcnica, i la direcci dels serveis educatius especfics (SEE) i dels CdA, com a resultat de lanlisi compartida amb lequip de professionals del SE, presentaran als ST en finalitzar el curs 2009-2010 una proposta de formaci raonada, coherent i quantificada que constituir el futur pla de formaci del SE. Aquest pla anir lligat a les dades i valoracions recollides en la memria del curs 2009-2010 i haur de tenir en compte o definir els aspectes segents:

dficits o necessitats en relaci amb els objectius estratgics del servei lligats a lespecificitat del SE i a la del territori on interv (desenvolupar nous projectes, canviar aspectes de gesti, incorporar noves tecnologies, incorporar noves metodologies dassessorament...),

objectius formatius que es volen assolir a curt termini, recursos formatius que sempraran i sistema davaluaci.

En lelaboraci del pla de formaci s important que el servei educatiu --en el marc de les prioritats, criteris i orientacions establertes pel Servei de Coordinaci dels Serveis Educatius i pels serveis territorials-- tingui en compte les aportacions de persones o institucions que, per la seva implicaci o contacte amb el servei, poden participar duna manera pertinent en lanlisi de necessitats formatives del SE.

29

El pla de formaci del SE tindr una vigncia plurianual i lhauran daprovar els ST. Posteriorment, el SE plasmar el seguiment i avaluaci del pla de formaci en les memries i plans dactuaci anuals. Dacord amb les instruccions del pla de formaci de zona, no es podran proposar despeses, derivades de formaci de servei educatiu, superiors a 45 hores de formador cada tres anys.

I.6. Edici i difusi de documents i publicacions

Com a norma general, pel que fa a ls dels logotips identificatius, tots els documents que editen o difonen els diferents serveis educatius, shan de cenyir a les normes que marca el Programa didentificaci visual (PIV) de la Generalitat de Catalunya, en lapartat Imatge grfica dels centres docents i dels serveis educatius (web del Departament: Centres educatius > Identificaci grfica dels centres docents pblics). Aquestes normes afecten tamb les collaboracions amb altres institucions i entitats.

Pel que fa a altres publicacions en suport paper (fullet, opuscle, pster, programa de jornada...) o en suport electrnic (web, presentaci, CD...), els serveis educatius utilitzaran els logotips identificatius de cada servei dacord amb el Manual ds de la imatge grfica dels serveis educatius (disponible a le-Catalunya) i el logotip del Departament dEducaci seguint les normes del PIV.

Totes les publicacions han de fer constar clarament la propietat intellectual del Departament dEducaci, el nom del servei educatiu o programa corresponent i la data de publicaci i, si escau, el nom dels autors i lautoritzaci per fer-ne fotocpies.

I.7. Seguretat i salut

I.7.1. Farmaciola

En cada servei educatiu hi ha dhaver una farmaciola en un lloc conegut i visible, preferiblement fresc i sec, a labast del personal, tancada per no amb clau, no accessible als alumnes i prxima a un punt daigua.

Tamb, a prop de cada farmaciola i en un lloc visible, hi ha dhaver les instruccions bsiques de primers auxilis i de contingut de la farmaciola, les quals, de manera orientativa, poden ser les que el Departament dEducaci facilita mitjanant el document: La farmaciola escolar.

El contingut de les farmacioles sha de revisar peridicament per tal de reposar el material i controlar-ne les dates de caducitat.

I.7.2. Prevenci del tabaquisme i de l'alcoholisme

Les mesures i accions per a la prevenci i assistncia en matria de substncies que poden generar dependncia estan regulades per la Llei 20/1985, de 25 de juliol (DOGC nm. 572, de 7.8.1985), modificada per la Llei

30

http://www.gencat.cat/pivhttp://www.xtec.cat/innovacio/salut/farmaciola.pdfhttp://educacio.gencat.net/extranet/dogc/llei_20_1985.htmlhttp://educacio.gencat.net/extranet/dogc/llei_20_1985.htmlhttp://educacio.gencat.net/extranet/dogc/llei_10_1991.html

10/1991, de 10 de maig (DOGC nm. 1445, de 22.5.1991) i per la Llei 8/1998, de 10 de juliol (DOGC nm. 2686, de 22.7.1998).

La Llei 28/2005, de 26 de desembre, de mesures sanitries per fer front al tabaquisme i reguladora de la venda, el subministrament, el consum i la publicitat dels productes de tabac (BOE nm. 309, de 27.12.2005) implanta mesures adreades a la prevenci de les patologies derivades del consum de tabac.

Aquestes mesures fan referncia al consum i la venda de tabac, a laugment dels espais sense fum i a la limitaci de la disponibilitat i accessibilitat als productes de tabac. La llei insisteix especialment en el paper modlic dels professionals docents i sanitaris, en la seva tasca educativa, de sensibilitzaci, conscienciaci i prevenci mitjanant el foment destils de vida sense tabac.

Dacord amb tota la normativa esmentada, s prohibida la venda i el subministrament de productes derivats del tabac, i tamb fumar en totes les dependncies dels centres de treball del Departament dEducaci. La prohibici afecta el professorat, el personal dadministraci i serveis i altre personal del centre i a tota persona que estigui a linterior de qualsevol dels recintes esmentats. La normativa preveu que els centres educatius, serveis educatius i altres centres dependents del Departament dEducaci no tinguin rees reservades per a fumadors.

Tampoc no s permesa la venda ni el consum de begudes alcohliques en centres educatius, serveis educatius i altres centres dependents del Departament dEducaci. Es recorda que sn alcohliques totes les begudes amb ms de 0,5 graus dalcohol. La cervesa es considera beguda alcohlica.

El coordinador/a o el director/a del servei educatiu ha de vetllar pel compliment de les mesures previstes en la normativa i la creaci i el manteniment duna cultura organitzativa que promogui un ambient saludable lliure de fum.

Lincompliment de la normativa ser degudament advertit i, si escau, sancionat, dacord amb el rgim disciplinari vigent.

Es pot consultar ms informaci a la pgina "Prevenci del tabaquisme" del web del Departament dEducaci > rees dactuaci > Centres i serveis educatius > Seguretat i salut.

I.7.3. Control de plagues

Des del Departament dEducaci se segueixen les lnies dactuaci de control integrat de plagues urbanes, amb la finalitat dintegrar totes les mesures possibles que afavoreixin una estratgia de control que causi la menor afectaci a les persones i a lentorn. Les mesures de control per a possibles plagues saplicaran quan siguin estrictament necessries, i sevitaran, sempre que es pugui, les actuacions de carcter merament preventiu.

31

http://educacio.gencat.net/extranet/dogc/llei_10_1991.htmlhttp://educacio.gencat.net/extranet/dogc/llei_8_1998.htmlhttp://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2005/21261http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.7489baa3d9df0d7105c12f10b0c0e1a0/?vgnextoid=778b2ae701405110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=778b2ae701405110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Quan shagin de dur a terme, caldr atenir-se a:

Les instruccions emeses des del Servei de Prevenci de Riscos Laborals, que es poden trobar a la Intranet del Departament d'Educaci (Eines i serveis > Entorn de treball > Seguretat i salut laboral > Control de plagues), elaborada dacord amb els criteris dactuaci que recomana la Direcci General de la Funci Pblica del Departament de Governaci i Administracions Pbliques.

Les recomanacions dictades des de la Direcci General de Salut Pblica del Departament de Salut: Salut. (Departament de Salut: Salut> mbits dactuaci > Professionals de la salut > Salut ambiental > Control de plagues i plaguicides > Control integrat de plagues urbanes).

I.7.4. Plans d'emergncia

La normativa vigent sobre prevenci de riscos laborals estableix lobligaci dadoptar les mesures de prevenci contra incendis i evacuaci dels treballadors i treballadores. Aquestes mesures shan de comprovar peridicament.

Caldr elaborar, revisar i actualitzar peridicament el pla demergncia. s aconsellable utilitzar el manual Pla demergncia del centre docent, editat pel Departament dEducaci (www.gencat.cat > Departament > Publicacions).

Els serveis educatius, a linici de curs, hauran de comprovar que el pla demergncia est actualitzat i hauran de garantir que, com a mnim, es far un simulacre durant el curs escolar, preferiblement durant el primer trimestre, dins de lhorari amb la mxima afluncia i dacord amb les caracterstiques de les activitats que es facin en aquest servei.

Una vegada shagi fet el simulacre, el coordinador/a o el director/a del servei educatiu far arribar a la direcci dels serveis territorials, un informe amb les fitxes 1, 26, 27, 28 i 29 del manual Pla demergncia del centre docent degudament formalitzades i tres cpies dels plnols del servei educatiu, si aquests plnols s'han actualitzat durant el darrer any.

I.7.5. Accidents laborals

Dacord amb la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenci de riscos laborals, la direcci del servei educatiu notifica als serveis territorials qualsevol accident laboral que hagi sofert el personal del Departament que treballa en el servei, sen segueixi o no una baixa de la persona afectada. Aquesta notificaci es fa amb el model "Full de notificaci daccident o incident laboral", degudament formalitzat, una cpia de la tramesa del qual sha de conservar a larxiu del servei educatiu.

32

http://educacio.gencat.net:7777/siteminderagent/forms/LoginEducacio.fcc?TYPE=33554433&REALMOID=06-b84f4c89-2fa4-4340-b076-2a4b0a948191&GUID=&SMAUTHREASON=0&METHOD=GET&SMAGENTNAME=$SM$mOIVHI73e%2fPZ1KgFJklyrvMFlfVy94e2wGiwKjFozog%3d&TARGET=$SM$h%20http://educacio.gencat.net:7777/siteminderagent/forms/LoginEducacio.fcc?TYPE=33554433&REALMOID=06-b84f4c89-2fa4-4340-b076-2a4b0a948191&GUID=&SMAUTHREASON=0&METHOD=GET&SMAGENTNAME=$SM$mOIVHI73e%2fPZ1KgFJklyrvMFlfVy94e2wGiwKjFozog%3d&TARGET=$SM$h%20http://www.gencat.cat/salut/ctrlplagues/Du13/html/ca/Du13/index.htmlhttp://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.e70ac6fbf752abb1c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=2db7f2da8c305110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2db7f2da8c305110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=1995/24292

I.8. Accs a biblioteques i museus

Dacord amb all que estableix larticle 104.3 de la Llei orgnica 2/2006, de 3 de maig, deducaci, ats lacord establert entre el Departament dEducaci i el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat de Catalunya, i a fi de cobrir la necessitat dactualitzaci, innovaci i recerca que acompanya la funci docent, el professorat degudament acreditat podr accedir de franc a les biblioteques i museus dependents dels poders pblics i daltres entitats privades adherides. Aix mateix pot fer s dels serveis de prstec de llibres i materials que ofereixin aquestes biblioteques. Es pot consultar la relaci dentitats al web del Departament (Educaci > rees dactuaci > Professorat > Carnet docent > Museus als quals dna accs el carnet).

Amb aquesta finalitat, el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci i el Departament dEducaci van signar un acord per oferir al personal docent el carnet daccs a la cultura, la innovaci i la recerca.

I.9. Aspectes especfics

Pel que fa a altres aspectes dorganitzaci i funcionament, els que sn especfics de cada servei educatiu o programa es fixen en els apartats respectius.

33

http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2006/07899http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=2006/07899http://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.e79d96e9bc498691c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=be4cfb75086a7110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=be4cfb75086a7110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/Educacio/menuitem.e79d96e9bc498691c65d3082b0c0e1a0/?vgnextoid=bb751d19166a7110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=bb751d19166a7110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

II. Serveis educatius de zona (SEZ)

II.1. Els serveis educatius actuen com a servei educatiu de zona

Els serveis educatius de zona sn rgans de suport permanent a la tasca docent dels i les mestres, dels professors i professores i dels centres educatius, que es constitueixen en nuclis de dinamitzaci pedaggica, dorientaci psicopedaggica,