aracriatures03 20180310

Infància

“La investigació confirma que els adults amb dislèxia presenten dificul-tats en tasques de processament fono-lògic, en velocitat de processament, memòria verbal així com de fluïdesa lectora i d’escriptura; per aquest mo-tiu, no resulta estrany que dediquin menys temps a la lectura”, apunta Sa-la, que, a més, és la degana del Col·le-gi de Logopedes de Catalunya.

ELS RESULTATS “Tot i que cada nen amb dislèxia és di-ferent, des del sector educatiu i sani-tari cal tenir en compte que les perso-nes amb dislèxia no només tenen di-ficultats en la lectura. També els cos-ta el càlcul, les taules de multiplicar, aprendre idiomes, dir ràpidament l’hora analògica, les dates (dia de la setmana, mes, celebracions...), els in-tèrfons (1r-2a, 3rB...), memoritzar els rius, les comarques, noms de polítics, ciutats o països, fer un discurs oral àgil i ràpid perquè han de buscar la parau-la adequada...”, subratlla Huguet. Ara, gràcies a la investigació de Trivium, constaten que “la majoria dels adults dislèxics han après estratègies de compensació per afrontar dificultats com aquestes”. “Molts joves dislèxics ens comenten que els proble-mes que van tenir a l’es-cola els han ajudat a desenvolupar habili-tats diferents als no dislèxics” i, per tant, han potenciat altres habilitats. “Cal que des dels centres educatius es faci un tractament de la diversitat dels alumnes i un bon acompanyament emo-cional, ja que l’autoesti-

ma acadèmica dels infants amb dislè-xia és baixa. Està ferida”, afirma la pe-dagoga Huguet.

A la investigació, tots els partici-pants han respost a un ampli qüesti-onari sobre hàbits lectors, persistèn-cia de dificultats, informació retros-pectiva sobre el rendiment acadèmic i aspectes socioemocionals. Se’ls dema-nen dades concretes sobre els idiomes que dominen, els antecedents famili-

PALOMA A. USÓ

L

Un estudi de l’institut Trivium conclou que

els adults amb dislèxia tenen

dificultats en la fluïdesa lectora, en l’escriptura o en el

càlcul, però han après estratègies de compensació

per afrontar les dificultats

“La dislèxia és un trastorn d’aprenen-tatge d’origen neurobiològic que acompanya la persona durant tota la seva vida. Es caracteritza per proble-mes amb el reconeixement de parau-les de manera precisa i fluida i per di-ficultats en l’ortografia i en la descodi-ficació. Aquestes dificultats resulten d’un dèficit en el component fonològic del llenguatge”. Amb aquesta claredat ho explica la psicopedagoga i logope-da Mireia Sala, codirectora juntament la pedagoga i logopeda Carme Huguet de Trivium (www.trivium.cat), l’Insti-tut de Neurociència Cognitiva Aplica-da a l’Aprenentatge, de Barcelona. Tò-pics fora: no és una malaltia que es cu-ri, ni les persones que tenen aquest trastorn veuen les lletres ballant sobre el llibre. És més complex.

La dislèxia s’ha estudiat àmplia-ment durant el període escolar, però, ara per ara, els experts disposen de menys informació sobre com afecta en l’etapa adulta. Davant d’aquesta reali-tat i després d’atendre 5.300 infants durant 25 anys de vida de Trivium –no tots amb dislèxia, però sí bona part–, Sala i Huguet es van plantejar com els havia anat la vida a aquells infants un cop s’han fet grans. ¿Amb quines difi-cultats s’havien trobat a l’hora de con-tinuar estudiant, de buscar feina, de re-lacionar-se socialment? Quines estra-tègies, fortaleses o intel·ligències havi-en desenvolupat per compensar el trastorn d’aprenentatge? Van buscar la resposta després de contactar amb 52 adults –ara, l’estudi s’ampliarà fins a 77– d’entre 18 i 32 anys, diagnosticats de dislèxia al llarg de la seva escolarit-zació i que van rebre tractament espe-cialitzat a Trivium (la meitat dels quals durant més de 4 anys). Els van passar un ampli qüestionari sobre els seus hà-bits vitals i l’aprenentatge del passat.

EL REPTE DE LA DISLÈXIA

Detecció precoç i aposta pública “A la consulta ens trobem amb infants amb dislèxia als quals els costa llegir en veu alta o fan moltes faltes d’ortografia, però que al mateix temps són excel·lents en àrees creatives com l’art o et poden fer una construcció amb Lego impressionant. Fins i tot tenim criatures amb altes capacitats i, alhora, amb dislèxia”, exemplifiquen Mireia Sala i Carme Huguet. “També hi ha nens no detectats com a dislèxics que acaben quedant-se amb l’etiqueta de ganduls o de fracassats escolars per desconeixement de les seves necessitats”, alerten. Per això, les logopedes reivindiquen que “cal fer una detecció precoç de la dislèxia i s’ha de gestionar des del sistema sanitari públic”. “Una proporció alta d’aquests infants són tractats en institucions privades i cal ser conscients que d’una classe de 25 alumnes, dos poden tenir dislèxia, de mitjana”, destaca la degana del Col·legi de Logopedes de Catalunya. “Una detecció precoç des del sistema sanitari i educatiu estalviaria molt patiment a l’infant i a l’entorn. Si un infant mostra un bon nivell d’aprenentatge en la resta d’àmbits i té una mecànica lectora molt lenta amb els consegüents problemes de comprensió, ha de saltar l’alarma i cal atendre’l”, aconsella Sala.

L’apunt

aracriatures 03 201803 11

Ai Merlí, Merlí, la teva mort ens ha deixat una mica orfes. Has sigut un personatge de sèrie ex-cel·lent. Una sèrie amb una posada en escena molt bona, unes interpretacions magnífiques, uns moments inoblidables, una direcció ben portada... i un final extraordinari, sobretot si pensem que la mort és l’última gran lliçó que ens donen els nostres grans i tu, que sempre has volgut ser un referent, ho has sigut fins a la se-qüència final.

Errors? I tant! Per exemple, una bona part de raó hi havia en la crítica que t’han fet provinent del món feminista, personatges femenins a l’ombra dels masculins, tot i que els guions van corregir aquest problema, sobretot a la terce-ra etapa. Immigració? Ni una lleugera ombra quan en bona part dels instituts la diversitat d’orígens i de llengües és d’una evidència en-riquidora. Molts embolics sexuals. Els adults també semblaven adolescents. Bé el tracta-ment de l’homosexualitat, i pots descansar tranquil, que el teu fill i el teu deixeble predilec-te fan molt bona parella. Tu eres un depredador de magnitud considerable, la qual cosa vol dir que eres un immadur i a la teva edat costa d’en-tendre-ho, tot i que la teva simpatia i els dots de seductor i manipulador –ens feies pensar en el Keating dels poetes morts– feien que t’ho per-donéssim tot. O gairebé.

Ara bé, nosaltres, gats vells en l’ofici d’edu-car, però encara aprenents de tot, no t’hem vist mai com un referent escolar i no sé si et voldrí-em com a company de claustre. No podem jut-jar gaire el teu paper dins l’aula, de fet sempre feies servir la mateixa manera d’adreçar-te als teus Peripatètics. I no gaire bon company. Més ben dit, un company al fons de tot del qual hi ni-ava sempre voler ser el més enrotllat i trempat del ramat. I perdona la triple rima.

Però si aixequessis el cap i veiessis com ha acabat la teva colla! Després de set anys ningú ha qüestionat el sistema i els dos deixebles pre-dilectes han seguit les teves consignes al peu de la lletra. Un, el que no volia sortir de casa, ara és un aventurer, com tu vas profetitzar, i l’altre, en Pol, comença la seva primera classe de filosofia amb les teves paraules. Merlins en miniatura, i aquest no ens sembla un objectiu gaire lloable, perquè el que cal és ajudar a construir persones que continuïn estimant els seus mestres, sobre-tot perquè els saben qüestionar.✖

LA SETENA HORA

BENVOLGUT MERLÍ

JAUME CELA Mestre i escriptor

JULI PALOU Doctor en filosofia i educador

Recursos pràctics ➜ Prodiscat. Protocol de Detecció i Actuació en la Dislèxia, Àmbit Educatiu. Pautes a càrrec del departament d’Ensenyament i redactades pel Col·legi de Logopedes de Catalunya. http://www.clc.cat/pdf/module_34/13/prodiscat_batx____tYlgtkOXo74JiwVAPhKX_ca.pdf ➜ www.acd.cat (Associació Catalana de Dislèxia) ➜ https://orientacionandujar. wordpress.com ➜ www.prodislex.com ➜ www.nuance.es/ naturallyspeaking/ ➜ www.xtec.es/creda ➜ www.trivium.cat ➜ www.xtec.es/recursos/clic ➜ www.clc.cat Col·legi de Logopedes de Catalunya ➜ www.pipoclub.com

ars amb dificultats d’aprenentatge, l’experiència acadèmica (nivell de for-mació i estudis màxims aconseguits), l’experiència laboral, les dificultats concretes en les diferents etapes esco-lars i les actuals relacionades amb la dislèxia, els problemes emocionals as-sociats i els seus hàbits de lectura. “Un objectiu important ha sigut conèixer el grau de satisfacció en relació a l’es-forç invertit i els resultats obtinguts”,

FOTOS: GETTY

detalla Sala. “L’atenció especialitzada que se’ls ha donat des de Trivium ha sigut una sobrecàrrega de temps i energia durant un període important de la seva etapa escolar, però els ha compensat satisfactòriament, ens han destacat”. En general, la majoria dels enquestats “perceben la seva trajectò-ria com una oportunitat de superació, tot i l’esforç que ha suposat sobreviu-re al sistema educatiu”.

ESTUDIS I PROFESSIONS A la investigació, quan els enquestats parlen del currículum escolar, “les llengües han sigut les assignatures que els han representat més dificul-tats i sobretot hi figura l’aprenentat-ge d’un idioma estranger, ja que han necessitat suport extra i molt inten-siu com estades a l’estranger, classes particulars o assistència a escoles d’idiomes”. D’altra banda, les assigna-tures en les quals se sentien més hà-bils eren les de tipus més pràctic, ar-tístic i d’educació física.

Una anàlisi dels estudis i professi-ons escollides indica una preferència per “llocs de treball en els quals la lec-tura no resulta essencial; el 60% lle-geixen entre poc i gens a la feina. I pel que fa a la lectura com a oci, el 54% no llegeixen habitualment”. Una dada destacable és la gran incidència d’an-tecedents familiars: més del 50% cor-roboren que tenen familiars amb pro-blemes similars als seus, confirmen Sala i Huguet com a conclusió.✖