Sumari

1

3

4

8

12

13

15

En portadaper Joan Puigdollers i FargasRegidor de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona

Butlletí de la delegació catalana

núm.35novembre 2011

Editorial“teatro, ¡la vida es puro teatro” per Pep Hurtado

Entrevistaa Sergi Cantó Jordi Subdirector General d’Avaluació Ambiental

Articleper Jesús Lanao Clavera

Notíciesper Aproma

TertúliesAnna Ruiz i Ramon Bretcha

Agenda

La incorporació dels criteris de sos-tenibilitat a la nostra societat ne-

cessita de l’estreta cooperació público-privada. Aquesta col·laboració s’ha de centrar tant en fixar objectius de qualitat ambiental, més estrictes però realistes; com en donar un preu monetari, que no distorsioni el sistema productiu, als valors ambientals. Exemples del primer cas són l’objectiu d’aconseguir edificis d’emissió zero de diòxid de carboni, o la rebaixa en els nivells permesos de contaminació de l’aire a les ciutats. Exemples del segon cas són l’establir un preu per a cada tona emesa de diòxid

Amb el suport de:

de carboni o l’increment del cànon de sanejament de l’aigua.

Analitzem un exemple de coope-ració i de les seves conseqüències: el govern anglès ha avançat els terminis d’implantació de la disminució de con-sum d’energia als edificis, respecte del límit fixat per la UE. La conseqüència immediata ha estat que a la Fira Eco-build 2011 celebrada el passat març a Londres, 1600 expositors, majori-tàriament anglesos, han presentat els seus productes per a la construcció sostenible, donat un gran avantatge a la industria d’aquest país en el nou

Sostenibilitati col·laboració público-privada

10Articleper Sr. Robert Álvarez Sastre

2 3

mercat emergent de la construcció sostenible. En certa manera és el que va fer Alemanya fa uns 15 anys amb els principis de Hannover i la construcció del barri sostenible de Kronsberg a la mateixa Hannover. Un clar exemple de fixació pública d’uns objectius que han donat un gran impuls al sector privat.

Un altre exemple: la Unió euro-pea ha anat disminuint progres-sivament els nivells permesos de contaminació de l’aire a les ciutats. Això ha fet que moltes ciutats europees no assoleixin els nous nivells demanats pel sector públic. Barcelona i altres ciutats catalanes també es troben en aquesta situa-

ció ja que depassen, encara que molt lleugerament, els nivells per-mesos de diòxid de nitrogen o de partícules en suspensió. Això impli-ca la necessitat d’elaboració d’un pla, que en el nostre cas i donades les nostres pròpies circumstàn-cies, rau en gran mesura en plans de mobilitat i actuacions sobre el trànsit, afavorint els vehicles més nets, especialment els vehicles elèctrics. Com que a Catalunya existeix un gran volum d’indústria relacionada amb el sector del mo-tor, aquest impuls pot i haurà de servir, per potenciar la industria del vehicle elèctric. De fet, des de l’Ajuntament de Barcelona ja hem

Joan Puigdollers i FargasRegidor de Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona

Teatro, ¡la vida es puro teatro!

començat amb una important firma privada, una experiència pilot amb 18 motos elèctriques que han de servir per analitzar el desenvolu-pament d’aquesta opció. Un altre exemple, i aquest molt proper, de cooperació público-privada.

La crisi exigeix un canvi, la soste-nibilitat indica el camí, i la coope-ració público-privada ha de definir i recórrer aquest camí.

Como casi todo ser huma-no con vocación de contribuir a la mejora de la sociedad que lo acoge en su seno, los profesionales ambientales se forman para desarrollar su profesión dispuestos a ob-tener garantía de suministro de empleo por parte de ésta.

En las últimas décadas, la con-ciencia social creciente sobre la conservación del entorno ambien-tal ha propiciado el desarrollo de estrategias para procurar la máxima eficiencia en el uso de recursos, es decir, un modelo de relaciones ade-cuadas que establece el escenario del pensamiento ambiental global. Los profesionales ambientales, antes y después de haberse formado, vieron en ese escenario de futuro positivo.

No obstante, esa conciencia renovada no se vincula de manera directa a un pleno empleo ambiental. La máxima eficiencia en el uso de los recursos no se mide para el largo plazo y las exter-nalidades inherentes no aparecen en el guión de la ecuación de cálculo del bi-nomio causa-efecto. La improvisación en las actuaciones humanas se hace más protagonista del resultado, sin conocer por ello las consecuencias reales. Así, los expertos en visionar con rigor y coherencia los efectos a largo plazo no son obligatorios

en escenarios de mirada cortopla-cista, por lo que su papel se ve rele-

gado, en todo caso, al de un guión en el que abundan actores secundarios.

No peores actores, sino menos experimentados.

Como ese teatro sólo busca representar una realidad con-vencional, a falta de elementos para componer la propia rea-lidad, los expertos con criterio adecuado se pueden substituir por agentes que trasladan razo-namientos de especialistas a través de la instrumentación de sus doc-trinas. Los imitadores no tienen por qué trasladar al escenario el carácter verdadero de un pensamiento crítico, sólo emularlo para que la función que el público espera no decaiga.

El caché de un experto se convierte, pues, en un objeto de subasta por el que pujan los más enérgicos que buscan exhi-bir, es decir, representar una realidad con dudosa sensatez. Para los no tan podero-sos, por acción o por reacción, un imitador ya sirve, ya figura de manera proporciona-da a sus expectativas.

Componer la realidad no es una cues-tión de marca, si no de calidad de ser-vicio, de exigir que se contemplen las prestaciones adecuadas al libreto origi-nal en el avance de la actuación, a que la representación no pierda el rigor y la coherencia de su concepción natural.

Como la vida laboral de los profe-sionales ambientales, en el escenario actual de vanidades acaecidas tanto de actores como de sus representantes, productores y espectadores, segura-mente es puro teatro, ¡mucha mierda para todos!

Pep Hurtado

Litoral Consult. Vocal General de APROMAIl·lustració de Laura Gómez Blog: lauragillustracio.blogspot.com

Portada Editorial

La clau és participar conjunta-ment en l’elaboració del Pla des del seu origen, tot i que no sigui sempre fàcil. L’avaluació d’impacte ambiental és difícil de fer si el pla ja està redactat, relligat, maque-tat; llavors qualsevol modificació, ni que es plantegi amb la millor de les voluntats, pot portar con-flicte ja que l’autor s’ho sent com una interferència. Si es treballa conjuntament i en paral·lel, des del principi, elaborant tota la documentació que formarà part d’aquell pla (per exemple en el cas del Pla d’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya, treballant colze a colze amb l’ICAEN, la Direcció General d’Energia i l’Oficina Cata-lana del Canvi Climàtic), el resultat serà molt més útil. Per tant, s’ha de poder avaluar l’impacte i escollir entre aquelles opcions que siguin possibles i viables les que tinguin un menor impacte. Jo defenso el medi ambient sempre, però entenc que hi ha altres aspectes a tenir en compte; la sostenibilitat té tres potes, hi ha l’aspecte ambiental (que és l’objecte de la nostra tasca diària) però entenc que hi pot ha-ver una alternativa amb una mica més d’impacte però que social i econòmicament sigui més desitja-ble o bé sigui d’un interès general.

ens van posar alguna demanda per tal què nosaltres no arribéssim a existir sinó que cercaven que ens integréssim en altres col·legis, al final hem aconseguit demostrar que podem conviure i que podem fer la nostra bona aportació dins el món ambiental a Catalunya.

- Canviant de tema, què et va portar a fer-te soci d’APROMA?

Vaig començar la meva activitat professional de medi ambient a l’Ajuntament de Sant Cugat, com a tècnic de medi ambient. Quan vaig entrar tenia un company que coneixia la gent que estava tirant endavant APROMA i m’ho va pro-posar. Em va dir: “escolta, es volen ajuntar diferents professionals, de ciències ambientals no hi ha massa gent”. Llavors vaig anar a alguna trobada i vaig conèixer el Josep Maria, el Joan Ramon, el Lorenzo i l’Anna, que ja estaven engegant aquest projecte. Jo estava co-mençant i em va semblar una ma-nera excel·lent i una oportunitat molt bona per poder participar, aprendre, compartir coneixements

4 5

Sergi Cantó JordiSubdirector General d’Avaluació Ambientalper Anna Solé

Secretària tècnica d’Aproma

Dels primers ambientòlegs cata-lans, Sergi Cantó s’ha anat obrint camí dins el món professional pri-mer com a director de Medi Am-bient de Sant Cugat i recentment, amb el seu nou càrrec de Subdirec-tor General d’Avaluació Ambiental, sent també el primer president del Col·legi d’ambientòlegs de Cata-lunya (COAMB) i soci d’APROMA des dels seus inicis.

- Com a primer president del COAMB, què creus que vàreu aportar la Junta de Govern?

Crec que durant els sis primers anys del col·legi, vàrem aconseguir assentar l’entitat a Catalunya. Ens donàrem a conèixer, participant diverses vegades al Parlament de Catalunya com a entitat, fent aportacions tècniques a les noves lleis ambientals que s’estaven tra-mitant. També vàrem incidir en la immersió del professional al món laboral així com vàrem intentar també diferenciar la figura de l’ambientòleg de les altres figures existents, però sempre buscant la complementació. Nosaltres no preteníem solucionar de cop tots els problemes del medi ambient, ja hi havia moltíssims professionals que des de feia anys treballen en aquest camp. Molts d’aquests pro-fessionals van ser els nostres pro-fessors, els nostres col·laboradors i actualment són els nostres com-panys. Penso que des del COAMB volíem aportar una nova sensibili-tat ambiental i per això, tot i que a l’inici va haver-hi algunes pors dins alguns col·lectius, fins i tot

Els ambientòlegs hem demostrat

que podem conviure amb altres

professionals del medi ambient i fer la

nostra aporta-ció dins el món

ambiental”

La sostenibilitat té tres potes, hi ha l’aspecte ambiental

però entenc que hi pot haver una

alternativa amb una mica més d’impacte

però que social i econòmicament

sigui més desitja-ble o bé sigui d’un

interès general

i inquietuds amb altres persones que tenien els mateixos interessos professionals que jo. En aquell mo-ment es feien trobades temàtiques per parlar i discutir diversos temes d’actualitat de medi ambient. També era i és una entitat que té branques a altres llocs d’Espanya. En definitiva, em va semblar i em segueix semblant avui en dia, una molt bona oportunitat per reflexio-nar i pensar amb altres professio-nals que tenen un bagatge i una gran experiència en el món del medi ambient.

- S’hauria de re-inventar o aportar alguna cosa nova?

És possible. En el seu moment APROMA va ser una cosa única per dir-ho així, perquè hi havia poques entitats que integressin professionals interdisciplinars del medi ambient i hi ha moltes enti-tats que, encara que no ho vulguin, com els Col·legis professionals que parlàvem abans, no deixen de ser entitats corporativistes. Per contra APROMA permet una major fle-xibilitat i qualsevol persona amb

una titulació que tingui quelcom a aportar pot ser convidada a formar-hi part. Penso que aquesta posició d’APROMA, agrupant pro-fessionals, generant coneixement, explicant avenços de diverses te-màtiques sense una càrrega polí-tica, donant a conèixer i difonent novetats ambientals que hi puguin haver, reflexionant, debaten, etc. és molt important.

- Com ha afectat la crisis en el volum de treball en el teu depar-tament?

Des de finals de maig 2011, que és quan em vaig incorporar, fruit de la crisis, però també d’altres si-tuacions, com les eleccions, l’estiu pel mig, si he vist que s’ha produït una reducció en el volum de pro-jectes a avaluar respecte d’anys anteriors. No obstant això, co-mençada la tardor sembla que es torni a activar, bàsicament perquè els ajuntaments ja s’han constituït i la planificació municipal ha de tirar-se endavant. Per altra banda, tam-bé estem avaluant actualment dos plans que crec que tenen molta importància, un és el Pla de millora de la Qualitat de l’Aire, amb la me-sura emblemàtica del control de velocitat a les entrades de Barcelo-na, sense oblidar que hi ha també moltes altres mesures incloses, i l’altre és el Pla d’Energia i Canvi Climàtic de Catalunya. Aquest darrer és un pla molt interessant, sobretot, perquè és la primera vegada que es fusionen aquests dos plans, és a dir, nosaltres tenim una Estratègia catalana pel can-vi climàtic i una Pla de l’energia 2006 – 2015, si no m’equivoco, i a partir d’ara s’integren en un. No tenia molt sentit que hi hagués un Pla d’energia per un costat i un Pla de lluita contra el canvi cli-màtic per l’altre. Nosaltres hi par-ticipem fent l’avaluació ambiental per col·laborar en l’elecció de les alternatives que suposin un menor impacte ambiental.

- El vostre departament treba-lla pràcticament en tot, qualsevol projecte pot produir un impacte ambiental...

Efectivament, una de les millors coses i que a mi m’agraden més de la meva feina, de fet, és que som l’únic Departament de la Genera-litat on arriben absolutament tots els plans que s’elaboren, potser a excepció de Presidència. Per tant, es té una visió de conjunt molt in-teressant, de quina és l’estratègia o les polítiques que es segueixen des de la Generalitat en tots els àmbits. Nosaltres evidentment ens ho mirem des d’una perspec-tiva de custodiar el medi ambient, però també ens dóna l’oportunitat de veure tot l’horitzó. Una feina molt important que es fa també és connectar tota aquesta informació dels diferents plans. Seguint amb l’exemple, si coneixem l’estratègia sobre el canvi climàtic, i després ens arriba un pla de mobilitat, nosaltres podem integrar tota aquesta informació i contribuir a prioritzar els models de trans-port més sostenibles. És una eina molt interessant, però ens hem d’autolimitar i hem de respectar el fet que nosaltres no som els autors ni els promotors d’aquests plans i per tant, a nosaltres no ens perto-ca fer de redactors.

- La Llei Òmnibus, modifi-ca la Llei 6/2009, de 28 d’abril d’avaluació ambiental de plans i programes. Com afectarà a la pràctica aquests canvis? Quins creus que són els punts més po-sitius d’aquestes modificacions i quins el més negatius?

Pel que fa a les modificacions de la Llei 6/2009, els canvis pro-posats són menors, però no poc importants. Són canvis fruit de l’experiència dels darrers anys, per exemple, una cosa que ens tro-bàvem, era que a vegades havíem d’avaluar ambientalment dues ve-gades el mateix projecte en dife-

Entrevista Entrevista

6 7

rents moments i això esperem que quedi resolt. També podíem tenir conflicte quan per exemple alguns plans especials d’àmbit urbanístic eren de directa execució, i per tant ja hi teníem poc a dir des del punt de vista de l’avaluació ambiental estratègica. Amb la nova llei es vol que quan es tracti d’un pla especial urbanístic però directament execu-table es redirigeixi ja a l’avaluació ambiental de projectes. Un darrer canvi ha estat coordinar encara més els procediments i la tramita-ció establerts a la Llei d’Urbanisme respecte l’avaluació ambiental.

- I algun punt negatiu? El que s’ha fet crec que esta bé,

però li faltaria ser una mica més ambiciós, per exemple una cosa que crec que no està encara ben resolta, des del meu punt de vista, però tampoc hi hagut l’oportunitat de resoldre-la aquí, és el tema del paisatge i el seu paper en l’avaluació ambiental. Hi seguirem treballant en el futur.

- Les sancions funcionen? Les empreses fan passos endavant per ser responsables vers el medi ambient?

Crec que la via de la sanció malauradament és encara neces-sària. De fet els mecanismes coer-citius i sancionadors són impor-tants en les polítiques ambientals de tot el món. No es pot donar la sensació d’impunitat, per tant, crec que s’ha de seguir mantenint una política sancionadora, inspec-tora i coercitiva perquè sinó, per desgràcia, hi ha alguns sectors que només pensen en termes econò-mics, i s’obliden dels altres dos, el medi ambient i l’aspecte social.

- Creus que les empreses han canviat el xip que fer millores ambientals pot implicar una reducció econòmica de costos: menys residus, menys consum,..?

Crec que hi hagut un canvi es-pectacular i importantíssim en els darrers anys. Malgrat que encara hi ha algunes empreses que ens deixen parats per la seva poca sensibilitat ambiental, en general hi hagut un canvi molt important. Des del nostre Departament tenim contacte amb moltes empreses, com ara Red Eléctrica, Endesa, Gas Natural o altres que són part de corporacions molt grans, les quals penso que sí que han evolucionat cap a una major sensibilitat vers el medi ambient. A Endesa mateix, malgrat estar a vegades en des-acord en algun tema concret, és palès que realment han incorpo-rat, a diferència de fa uns anys, els valors ambientals dins de la seva agenda i les seves prioritats com a empresa.

- A mitjans de setembre es va presentar el nou pla de Qualitat de l’aire, creus que és prou am-biciós?

El Pla de Qualitat de l’Aire es va presentar per donar-ne a conèixer els trets essencials però encara n’estem fent l’avaluació ambiental, conjuntament amb la Direcció Ge-neral de Qualitat Ambiental. Pot ser que, fruit del treball conjunt, hi hagi mesures que encara es po-tenciïn o d’altres que es redueixin. La primera versió d’aquest Pla ja va ser força polèmic en el seu origen perquè incloïa la mesura emble-màtica dels 80km/h. La velocitat és una component que influeix en l’emissió dels vehicles, però tant o més important és la tipologia del vehicle: els vehicles dièsel són mi-llors pel que fa a CO2, però pitjors pel que fa a l’emissió de partícules (PM10) i òxids de nitrogen i fins ara s’ha potenciat aquest tipus. Per tant, crec que s’ha de fer un canvi en la tipologia del vehicle impul-sant els vehicles híbrids, elèctrics, vehicles col·lectius... Fa molts anys que se’n parla però sense impulsar aquestes noves modalitats de ve-hicles, podem intentar córrer més

o menys, conduir d’una manera o un altra però no s’aconseguirà un canvi significatiu.

Altres accions com marcar vehicles més contaminants o im-plantar el peatge urbà, funciona-rien aquí?

Tindria moltíssimes crítiques, perquè aquí estem molt ben acos-tumats a desplaçar-nos amb total llibertat amb vehicle privat, però jo crec que és on arribarem tard o d’hora. Barcelona no es pot per-metre el luxe de tenir tants milers de cotxes ocupats per una sola persona. Crec que només amb la potenciació del transport públic i les motos elèctriques trobaríem una millora de la qualitat de l’aire de Barcelona espectacular. Però això què vol dir? Unes infraestruc-tures millors, com les que tenen Anglaterra, unes anelles verdes i uns pàrquings exteriors amb llançadores ràpides i eficients cap al centre. Penso que hem d’anar cap aquí, segur que portarà molta resistència, que caldrà molta va-lentia per tirar-ho endavant.

- Què en penses de l’aprovació de la prolongació del permís de funcionament de la Central Nu-clear d’Ascó I?

A nivell personal, crec que avui en dia l’energia nuclear malau-radament, amb tres subratllats, és necessària però no la veig una energia de futur. La nuclear, és un tipus d’energia que genera impac-tes, incertes, riscos, pors, etc. És una energia que suposa crear-te unes càrregues de risc per anys i anys, i això sabent que disposem actualment d’alternatives viables i potents que poden funcionar, deixant de banda el tema de l’estalvi i l’eficiència energètica, on també hi ha encara molta feina a fer. Les energies renovables, de les que se’n parla moltíssim, són per-fectament possibles i viables, més totes les noves energies que es vagin creant en un futur. Per tant,

Un fet que ha passat força desapercebut és que s’acaba de produir l’extinció de les centrals

tèrmiques de carbó a Catalunya, amb tot

l’impacte de sofre asso-ciat que produïen. Per tant, donat que aquest

any 2011 hem estat testimonis d’aquest tan-cament, a mi m’agradaria

poder viure el 2020 o l’any que toqui viure-ho, el tancament de l’última

central nuclear catalana.

jo optaria decididament per un tancament progressiu però conti-nu de les centrals nuclears. El tema és quan? Des del meu punt de vista, si aquest allargament no és una excusa, i s’allarga la vida total fins als 40 anys (vida màxima per una central nuclear), sent un límit improrrogable, i alhora es va pro-duint el canvi cap a altres energies netes amb voluntat ferma i un full de ruta establert, endavant.

- I ja entrant en l’última pre-gunta, com veus el futur en les polítiques ambientals a nivell de Catalunya i d’Espanya?

A nivell de Catalunya no em fa por, crec que ens en sortirem, i particularment intentaré aportar el meu gra de sorra perquè així sigui. Potser em decebo si veig que no avancem, però espero que no. Ara bé, a nivell d’Espanya sí que em preocupa, donat el canvi polític que ha tingut lloc i la poca sensibi-litat ambiental que sembla que hi ha. Suposo que ens trobarem, com

www.aproma.org

en èpoques anteriors, on Espan-ya no transposava les directives europees o que les transposava tard i malament. Catalunya va ser un bon exemple, i potser ho haurà de tornar a ser, avançant-nos i fent transposicions directes de norma-tiva europea i tornant a ser pioners en l’aplicació de les directives ambientals europees. Crec que hi haurà un fre bastant important a nivell de legislació bàsica estatal ambiental. Sempre cal mantenir un punt d’optimisme, però per totes les accions, comentaris i opinions que he pogut escoltar (com ara la negació del canvi climàtic o el poc interès en prioritzar polítiques de foment de les energies renova-bles) temo que puguem fer alguns passos enrere en els propers anys a nivell estatal. Confio, però, que Catalunya continuï mirant a Euro-pa, com sempre ha fet, i seguim aplicant polítiques de preservació i protecció dels nostre entorn i recursos naturals, esdevenint un exemple per a la resta.

Entrevista Entrevista

8 9

Reutilització i cooperació: Una “segona” vida als recursos per millorar “la vida” de les persones

Capacitació en informàtica bàsica a professors/es de primària a Santa Cruz-Bolivia

Una tramesa de llits a Uruguai

Article Article

per Jesús Lanao Clavera

Director de la Fundació Banc de Recursosjlanao@bancderecursos.org

La Declaració del Mil·lenni de les Nacions Unides és la

promesa més important que mai s’ha fet a les persones més vulne-rables del món amb 8 objectius de desenvolupament a aconseguir el 2015. L’objectiu 7 vol garantir la sostenibilitat del medi ambient i l’objectiu 8 fomenta una aliança mundial per al desenvolupament. Per aconseguir la sostenibilitat del medi ambient, la reutilització dels recursos existents és un factor clau. D’altra banda, la feina de moltes ONG en el camp de la cooperació al desenvolupament també és un instrument decisiu a l’hora de po-der aconseguir la millora de la vida dels mil milions de persones que es troben per sota del llindar de la pobresa. Reutilització i cooperació és un binomi important, per acon-seguir un doble objectiu.

Amb gran satisfacció observem l’increment exponencial en els da-rrers anys d’iniciatives i activitats vers la reutilització de recursos: mercats d’intercanvi, fires de se-gona mà, institucions que es creen per a un aprofitament més bo de màquines, eines i estris diversos. Des d’instàncies públiques i priva-des s’ha incentivat la consciència ecològica personal i col·lectiva, concretant-la en fets i actituds. El Tercer Sector també contribueix al foment de la reutilització dels

recursos a través de moltes ONG, plataformes, xarxes que formen diferents baules dins la cadena de la utilitat. Moltes empreses socials s’han creat amb el doble objectiu d’inserció laboral i de reciclatge divers (màquines, mobiliari, estris, roba).

Donar l’oportunitat d’una sego-na vida a estris, aparells i equipa-ments aprofitables no solament és un acte responsable ( i de super-vivència per a certs col·lectius en temps de crisi), sinó que és ren-dible i necessari en un món on els recursos són cada vegada són més escassos i tots porten una costo-sa “motxilla” energètica per a la seva obtenció. Quan un recurs útil es diposita en un abocador, s’està perdent aquesta motxilla energèti-ca. Malbaratar recursos és, també, malbaratar energia i no contribuir a la sostenibilitat del medi ambient.

El recursos al planeta no estan equilibradament i justament repar-tits per tota la terra. Les diferèn-

cies Nord-Sud fan més necessària que mai la cooperació al desen-volupament per fer front a unes relacions basades en la injustícia i els desequilibris. La cooperació al desenvolupament ha de vetllar per la interacció entre medi ambient i solidaritat, entre sostenibilitat dels recursos a nivell planetari i cultura del desenvolupament. Totes les variables estan interrelacionades i el que passa al sud repercuteix el que passa al nord i vice-versa. Do-nar una segona vida als recursos permet millorar la vida de les per-sones, de totes les persones, tant del nord com del sud. Els recursos no utilitzables al nord poden ser reutilitzats al sud sempre i quan sigui sostenible, rendible i eficaç el seu transport. La transferència de recursos i tecnologia ha d’anar acompanyada de la formació co-rresponent per tal de garantir l’ús i manteniment de l’aparell, màquina o estri. Cal que la cadena de sensibilització-conscienciació-

corresponsabilitat-coparticipació de tots els agents s’eixampli i no es trenqui. I això s’aconsegueix amb una bona informació a la ciutada-nia de les possibilitats concretes de reutilització. La implicació en aquestes alternatives reals aconse-gueix d’aquesta ciutadania la seva contribució a la causa solidària i mediambiental: la reutilització dels materials permet estalviar l’equivalent de l’energia aportada a la producció dels mateixos. Per això les entitats (ONG) dedica-des a aquests objectius dediquen mitjans i esforços en difondre la seva tasca, de manera que sigui coneguda pel màxim de població possible.

La Fundació Banc de Recursos (FBDR) és una Organització No Governamental d’ajuda al Desen-volupament (ONGD) creada l’any 1996. L’objectiu que va donar ori-gen a l’entitat es va concretar amb la frase: “Cap recurs aprofitable sense utilitzar!”. FBDR reutilitza i redistribueix béns d’equip i ex-cedents en bon ús que donen les empreses, institucions i particulars del nostre país, prioritàriament dels sectors mèdic, agrari i informàtic. Aquests recursos es destinen a equipar escoles, hospitals, centres de formació, cooperatives agríco-les de països del Sud (en projectes de cooperació propis o d’altres entitats). També poden servir per a entitats del Tercer Sector de casa nostra. El “pont solidari” entre re-cursos i necessitats aconsegueix el doble objectiu solidari i ecològic. I tot això fet amb criteris d´utilitat, rendiment, eficiència i eficàcia. FBDR assessora a ONG sobre la conveniència tècnica i logística de fer trameses al Sud i, si cal, ges-tiona aquesta tramesa fins el país de destinació. FBDR consciencia sobre una cooperació eficaç i efi-cient als països del sud i treballa en xarxa amb ONG que tinguin els criteris de cooperació assumits per les coordinadores d’ONGD de Catalunya i de tot l’estat. La FBDR

vincula la Responsabilitat Social de les empreses amb servei als col·lectius i persones amb menys possibilitats.

En els quinze anys de l’existència de FBDR , s’han pogut aprofitar materials, equipaments i estris di-versos per un valor total aproximat de 17 milions d’euros. D’aquests recursos se n’han beneficiat 88 ONGD de 21 països d’Àfrica i Llatinoamèrica, que abasten unes 158.000 persones i 28 entitats socials del Tercer Sector de Cata-lunya que atenen altres 27.000. A tall d’exemple, l’any 2010 el valor de les donacions d’equips i mate-rials gestionats per FBDR el 2010 ha estat d’un total de 950.000 €, dels quals s’ha enviat 9 conteni-dors a diversos països del Sud amb materials i equipaments per valor de 422.414 €. D’altra banda s’han pogut derivar materials per valor de 527.586 € a 27 entitats del Ter-cer Sector de Catalunya.

També FBDR aconseguí que la legislació sobre renovació de ma-quinària agrícola, a nivell de l’estat espanyol, introduís l’alternativa so-lidària, en el Pla Renove, per a trac-tors, a banda del desballestament.

En resum, la doble finalitat soli-dària i ecològica de BDR ha evi-tat que anessin a les deixalleries equipaments sanitaris (llits clínics, aparells de diagnosi, mobiliari específic) màquines per a escoles-

taller, ordinadors, tractors i ma-terial divers (escolar, ortopèdic, òptic) que són útils per a projectes que milloren la qualitat de vida de les persones. FBDR, membre de la FCONGD, forma part del com-promís de l’Agenda21 amb el qual assumeix la seva corresponsabilitat en la construcció d’un país més sos-tenible i es compromet a treballar activament per a aconseguir-ho. Alhora s’ofereix com a pont solida-ri entre ONG tant del nord com del sud, i amb persones i entitats que volen formar part de la cadena de la solidaritat.

Cal esmentar que el personal de FBDR és, majoritàriament, volun-tari. Cada persona desenvolupa la tasca que li agrada (per experièn-cia professional o per gust de fer un altra activitat), aprofitant les ca-pacitats personals vers un objectiu útil, col·lectiu i solidari.

La consecució dels objectius globals i mundials i a llarg termini es tasca de tothom. Totes les en-titats, públiques, privades i ONG, tenen l’obligació de posar el nostre gra de sorra, amb tots aquells que defensen que una altra manera de funcionar és possible. Que els ob-jectius del Mil·lenni, no es retardin més, sobretot per manca d’agents

10 11

Article Article

L’accés a la informació i la participació pública en el reglament del sorollper Sr.Robert Álvarez Sastre

Advocat. Col·legiat 19186.

Vocal de la Secció de Dret Ambiental de l’ICAB

Un cop resolt el desenvolupa-ment normatiu reglamentari

de la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contamina-ció acústica, pel Decret 176/2009, de 10 de novembre, cal plantejar-se en quina forma s’incorpora als processos d’elaboració i aprovació la participació, difusió i consulta ciutadana dels instruments norma-tivament previstos.

Val a dir que l’art. 9 d’aquest Reglament ha fet un salt qualitatiu important respecte el dret a la in-formació de la ciutadania, regulant aspectes de l’accés a la informació que cal tenir molt en compte per les administracions. Es regula que les administracions posin “a dis-posició de la població de manera clara, comprensible i fàcilment accessible, la informació relati-va a la contaminació acústica”. La facilitació de la informació és cabdal en matèria ambiental, atès el caràcter eminentment tècnic de la informació que s’ha de posar a l’abast ciutadà.

 La informació deixa de ser infor-mació quan és críptica per abús del coneixement tècnic de qui elabora els documents, i pot ser obscura i de difícil comprensió tot i ser co-rrecta i legalment acceptable. És, doncs, un deure dels tècnics que confegeixen els instruments que en les memòries i en els plànols i quadres, i en la documentació que

acompanya l’expedient, inclòs els informes preceptius i la contesta a les al·legacions formulades, que hi hagi claredat i que la documen-tació sigui de fàcil comprensió. La indicació que fa, doncs, el Regla-ment no és gens sobrera.

 En aquest punt radica la perfecta satisfacció del dret a la informació. Cal pensar que aquesta normativa és en la seva major part, llevat de la procedimental, de qualificació tècnica, però que, tanmateix, va directament dirigida a satisfer una necessitat de la ciutadania que va ser la que inicialment va fer dictami-nar en el Llibre Verd de la Comissió Europea de l’any 1996, la necessi-tat de regulació d’aquest tipus de contaminació de forma sistèmica. L’elaboració d’autèntics manuals tècnics en comptes d’instruments d’avaluació i planificació acústica cal preveure-la d’antuvi abans que es produeixi.

 Ens diu també l’esmentat art. 9 del Reglament que en matèria de contaminació acústica aquest dret d’accés públic a la informació am-biental inclou respecte a tots els instruments previstos:

  a) Adoptar les mesures orga-nitzatives necessàries per garan-tir que s’atenguin les sol·licituds d’informació.

b) Possibilitar la consulta per mitjans telemàtics.

c) Inserir en els diaris oficials anuncis que informin de la seva aprovació, i indiquin les condicions per les quals el seu contingut ínte-gre serà accessible a la població.

d) Publicar les taules de les zo-nes de soroll.

Aquestes mesures a implemen-tar són a posteriori de l’elaboració dels instruments. Sembla que a la norma hi ha una preocupació legitima i ben encarrilada en què la població conegui quins són els instruments aprovats i quina és l’avaluació de la situació acústica i quines són les mesures de gestió que es vol implementar en aquells casos que se excedeix els objec-tius de qualitat, o bé quines me-sures s’adoptaran per preservar la qualitat acústica existent. D’aquest desideràtum normatiu no hi cap la crítica i cal dir que és conforme amb els previsions d’informació ambiental del Conveni d’Aarhus, sobre l’accés a la informació, la par-ticipació pública en les decisions i l’accés a la justícia en qüestions mediambientals (1998), vigent a Espanya des del 29 de març de 2005.

 Tanmateix, llàstima que aquest Reglament no hagi portat a col·lació una altra de les tres po-tes en què se sustenta el Conveni d’Aarhus, em refereixo a la parti-cipació ciutadana en l’elaboració dels plans i mapes acústics. Cert és que la implementació del Conveni d’Aarhus s’ha fet en el nostre Estat a través de la Llei estatal 27/2006, que regula els drets d’accés a la informació, de participació públi-ca i d’accés a la justícia en matè-ria de medi ambient (Directives 2003/4/CE i 2003/35/CE), i que els operadors de l’administració

han de proveir i integrar les seves indicacions en quant a participació ciutadana. La mencionada Llei en el seu art. 3 manifesta que per fer efectiu el dret a un medi ambient adequat, cal que la ciutadania par-ticipi de manera efectiva i real en l’elaboració, modificació i revisió dels plans i disposicions generals inclosos en l’àmbit d’aplicació de la Llei, en el qual, segons indica l’art. 18, s’hi troba la protecció contra el soroll.

  Aquesta participació pública, segons indica la Llei en l’art. 16, es fa mitjançant avisos i comuni-cacions via e-mail, que siguin clars i intel·ligibles, tot convidant a la participació a través d’al·legacions i comentaris al respecte. És, però, indispensable que aquestes infor-macions es trametin quan encara estiguin obertes les possibilitats de l’instrument que se sotmet a participació. I que, posteriorment, l’administració inclogui en la seva decisió, de forma fonamentada, el resultat de la participació pública. Amb tot, la clau perquè aquest procés s’implementi de forma efectiva es troba en la determina-ció prèvia de quines han de ser les persones del públic que tindran la consideració d’interessats en el procediment. Sobre aquest punt la Llei, a banda dels interessats defi-nits a la Llei 30/1992, del procedi-ment comú, qualifica d’interessats a les persones jurídiques sense ànim de lucre que tinguin previst en els seus estatuts, en aquest cas,

la protecció del medi ambient o contra la contaminació acústica, i s’hagin constituït amb dos anys d’antelació. Legitimació que podria contravenir el Conveni d’Aarhus.

Res a dir si en la pràctica totes aquestes previsions se satisfessin. Però, el cert és que la participa-ció pública en aquestes qüestions mediambientals és de difícil conse-cució per la seva dificultat tècnica, principalment, però també per la recerca d’interlocutors realment representatius i qualificats. No obstant això, cal concloure que potser hagués estat força adequat fer una referència més explícita i articulada en el Reglament a la necessitat d’implementar adequa-dament la participació pública en el procés d’elaboració de plans i mapes acústics. I que en la pràc-tica també aquesta participació s’estigués produint de fet en tots els municipis i, especialment, en aquells que compten amb Agenda 21 aprovada i Consell de la Soste-nibilitat. És tan cabdal la divulgació i accés als instruments normatius com instrumentar la participa-ció ciutadana adequadament en l’elaboració de mapes i plans de forma que no tant sols siguin ela-borats des de directrius tècniques, sinó que incorporin, a través del diàleg, aquelles previsions que més són sol·licitades per la ciutadania, a la qual en primera instància va di-rigida la normativa que s’elabora al respecte, no als tècnics.

  Evidentment, la participació pública a la que m’he estat referint és diversa a la informació pública, típica i tradicional, que succeeix un cop elaborat l’instrument i prèvia-ment a la seva aprovació. En aquest punt la qüestió està adequadament regulada en quant a procediment i terminis d’exposició pública en el Reglament, llevat els casos –al meu entendre- dels mapes de capacitat acústica i dels plans específics. En el cas dels mapes de capacitat per la seva elisió i en el cas dels plans específics per l’omissió de la fase d’informació pública, on en deter-minats casos pot ser adequada la participació pública en la decisió i, per contrast amb la legislació ur-banística segons les previsions que s’incloguin (veure els annexos d) del Reglament i 9 la Llei), d’obligat compliment.

En definitiva i per concloure, el Reglament de la Llei 16/2002, en matèria de la participació públi-ca crec que ha estat una norma molt clarificadora en els proces-sos d’elaboració i aprovació dels instruments, llevat de les excep-cions apuntades, i ha aprofundit molt adequadament en la difusió i consulta dels mapes i plans que s’elaborin. Tanmateix, trobo a faltar indicacions concretes en matèria de participació ciutadana que mal-grat estar indicades a la Llei estatal 27/2006, no hagués estat de més que s’haguessin implementat per a una major claredat i, sobretot, efectivitat en la pràctica.

12 13

Notícies Tertúlies

Jornada tècnica: noves modalitats de trans-port més eficient energèticament i sostenible

APROMA juntament amb l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) van organitzar una jornada tècnica sobre les noves modalitats de transport més eficient energèti-cament i sostenible el passat 28 d’octubre.

Aquesta jornada celebrada a la Casa del Mar comptà amb la col·laboració d’experts dins el camp del transport i el seu futur. La inauguració de la jornada es va dur a terme per la Sra. Maite Masià, Directora de l’ICAEN, el Sr. Ricard Font, Director General de Transports i Mobilitat, la Sra. Isa-bel Hernández, Subdirectora Ge-neral de Prevenció i Control de la Contaminació Atmosfèrica i el Sr.

L’energia nuclear, una energia del futur o del passat?Anna Ruiz Secretaria d’APROMA

Ramon Bretcha, Tresorer d’APROMA

El dimecres 28 de setembre a la tarda, va tenir lloc la 3era

Tertúlia de Cafè al Roca Barcelona Gallery, on es va debatre l’energia nuclear i les seves perspectives de futur.

Gràcies a la col·laboració del Roca Barcelona Gallery, que ens ha cedit una sala, hem tingut la opor-tunitat d’estrenar nova localització per les Tertúlies de Cafè, caracte-ritzada per ser una sala molt ben comunicada i confortable just da-rrera del Corte Inglès de Diagonal.

Els ponents de la 3era Tertúlia de Cafè eren Consultors d’Energia i Medi Ambient el Sr. Coderch, i el Sr. Tahull. Malauradament el Sr. Coderch, el ponent que es posicionava en contra l’energia nu-clear, degut a un problema tècnic inesperat no va poder assistir a la Tertúlia. Tot i així, el Sr. Tahull va fer un explicació monogràfica sobre la seguretat de la indústria nuclear i la bondat de la mateixa.

Va iniciar l’explicació justificant la necessitat de l’energia nuclear per tractar-se d’una indústria molt segura i neta, malgrat que en la història de l’explotació d’aquesta tecnologia hi ha hagut puntual-ment alguns accidents greus, però del tot minoritaris en front del gran nombre de reactors existent en el món.

Segons dades de l’any 2008, en el món hi havia 436 reactors, 43 en procès de construcció i 266 en programació.

El Sr. Tahull també va justificar que alguns d’aquest accidents van ser causats per un mal disseny i una mala gestió de les plantes. El cas de Chernobyl va ser causat per un defecte en el disseny. El cas de Fukushima, tenia un defecte greu en el mal emplaçament de la plan-ta, entre altres aspectes de disseny. A Espanya existeixen 8 reactors, on s’han produït alguns incidents qualificats segons l’escala INES de grau 0 i d’altres de grau 1 i 2. Els accidents greus, el de Chernobyl es va catalogar amb un nivell 7, i el de Fukushima no ha estat encara catalogat.

En quant a l’afectació al personal de les plantes, l’exposició màxima

tolerable és de 50mSv/any, essent la radiació natural de 2,41mSv/any, limitació satisfeta per les plantes nuclears.

En quant els residus nuclears, una vegada extrets dels reactors segueixen tenint encara més del 90% de la seva capacitat energèti-ca, per tant han de ser dipositats en una piscina instalada dins de l’edifici protector dels reactors, per tal que es refredin i s’absorbeixi una gran part de la seva radiació. A Espanya es generen 150 m3/any, volum equivalent al corresponent al d’un habitatge de 60 m2 de su-perfície.

En quant a l’emmagatzematge posterior al de la piscina, hi ha solució de construir magatzems temporals de tipus individual (ATI) per planta, o centralitzats per varies plantes (ATC), havent-

3era Tertúlia de Cafè 2011.

Joan Ramon Vidal, Vicepresident d’APROMA.

Seguidament, es passà a parlar del transport i la seva planificació actual i futura on s’aprofundí més concretament en el Pla de Quali-tat de l’Aire, el procés d’elboració del futur Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020, el Corredor ferroviari mediterra-ni i la planificació del transport en l’àmbit comarcal. També, just abans del descans, els assistents van tenir l’oportunitat de pregun-tar i debatre les exposicions fins llavors realitzades.

Finalment en la segona part de la jornada, es van posar so-bre la taula les experiències i els

APROMA signa un conveni de col·laboració amb l’Institut Català de l’Energia (ICAEN)

La directora de l’ICAEN, la Sra. Maite Masià, i el vocal General d’APROMA, el Sr. Josep Hurta-do, van signar el 14 d’octubre un conveni per a la col·laboració en-tre ambdues entitats en matèria de promoció i difusió de l’estalvi i l’eficiència energètica i de les energies renovables. El princi-pal objectiu és la identificació d’accions conjuntes que respon-guin als objectius d’ambdues entitats.

Fruit de l’acord, l’ICAEN i APROMA van organitzar conjun-tament la jornada tècnica ‘Noves modalitats de transport més

eficient energèticament i sosteni-ble’, que es va celebrar el passat 28 d’octubre a la Casa del Mar de Barcelona i que es va dirigir tant als socis/es d’APROMA com els professionals del sector.

En el marc del conveni també es fomentarà la participació dels membres d’APROMA a les acti-vitats formatives, informatives i de sensibilització que organitza l’ICAEN, i se’ls facilitarà suport

tècnic per a possibles inversions en matèria d’estalvi i eficiència energètica i en la preparació de la licitació de procediments de contractació en la modalitat de serveis energètics.

El conveni també estableix que l’ICAEN participarà en dife-rents actuacions de comunicació d’APROMA, com el seu butlletí electrònic o el seu cicle de xerrades.

instruments, tant de l’empresa privada, com d’organitzacions o de l’administració en les noves modalitats de transports més efi-cients energèticament i sostenible. Més concretament, es parlà de la implantació del vehicle elèctric a la ciutat a través del Plataforma Live, de l’ambientalització de les Flotes de Transport públic a Barcelona, de les noves energies a flotes de serveis urbans, del el transport públic de baixa densitat, del Cars-haring, de la mobilitat en bicicleta i de les noves tecnologies de gestió a les flotes de transport.

Podeu trobar totes les presentacions a

la nostra pàgina web: clica aquí

Signatura del conveni de col·laboració amb la Directora General, la Sra. Maite Masià i el Vocal General d’APROMA, el Sr. Josep Hurtado.

Activitats Programades:

5ena Tertúlia de Cafè Tema: Crisis energètica, com ens trobem i què ens depara el futur?Dia: Dimarts 20 de desembre 2011Hora: A les 18:30Lloc: Roca Barcelona Gallery c/Joan Güell 211-213, BarcelonaPonents: El Sr. Mariano Marzo, Catedràtic de la Universitat de Bar-celona especialista en Recursos Energètics i el Sr. Daniel Gómez, President d’AEREN (Associació per l’estudi de recursos energètics) i editor de la web www.crisisenergetica.orgPer assistir a la tertúlia cal prèvia inscripció al FORMULARI ,contac-tant al telèfon  93 245 29 01 o enviant un correu electrònic a aproma@aproma.org. Activitat gratuïta

Jornada “GESTIÓ D’ENVASOS I RESIDUS D’ENVASOS A DEBAT. ASPECTES DE LA NOVA LLEI” Organitza: APROMA Dia: Dijous 26 de gener 2012Hora: 9.00-18:30Lloc: Casa del Mar (c/Alabreda 1-13, 08004 Barcelona) Programa: Pròximament a la nostra pàgina web Inscripció previ necessària, activitat gratuïta: Les inscripcions s’obriran pròximament.

II Jornada: Experiències a-tòpiques de turisme en el paisatge rural. Idees innovadores en un entorn per descobrir.Organitza: SOLC, municipi, turisme i paisatgeHora: 9:00 a 14:00Lloc: La Llanterna Teatre Municipal c/ Miquel Rojals, 1 43740 – Móra d’Ebre.Inscripcions de la jornada aquí

23 ºCTemperatura mitjana màxima

de setembre, pròpia del mes de juliol.

Observatori Fabra, segon màxim

històric des del 1914

Temperatura mitjana màxima de setembre,

pròpia del mes de juliol. Observatori Fabra,

segon màxim històric des del 1914

la xifra

14 15

hi la possibilitat de realitzar el seu emmagetzematge en magatzems profunds. A Espanya existeixen ac-tualment dos magetzems tipus ATI (Trillo i Cabrera), i s’està esperant que es decideixi la localització d’un magatzem temporal centralitzat (ATC).

El Sr. Tahull no va trobar proble-mes en la gestió dels residus, tot i que recalcà que l’emmagatzematge ha de ser en un lloc segur i contro-lat perquè no s’emetin radiacions de cap tipus. Fins i tot va explicar que en el cas que es pogués arribar a fer el cementiri nuclear a Ascó es posaria en marxa un projecte de investigació i desenvolupament sobre l’energia nuclear i els seus residus, que donaria treball a un número important de persones qualificades.

En quant al transport dels resi-dus, l’experiència mundial que fins a l’any 2008 va contabilitzar uns 90.000.000 Km de recorregut, es va fer sense cap incident, ni emis-sió radioactiva.

Va parlar també de la necessitat de l’energia nuclear per poder sub-ministrar en continuo a la societat, ja que la majoria d’energies reno-vables com la solar, l’eòlica i fins i tot la hidràulica no tenen un funcio-nament en continuo.

I finalment, va parlar de les emissions de C02, la generació d’energia elèctrica mitjançant les plantes nuclears és de cero Kg per Kwh generat, en front de 0,96 pel carbó, i pels residus sòlids urbans (RSU) és de 0,37.

Després d’aquesta conferència els assistents van tenir l’oportunitat de preguntar i rebatre molts dels seus arguments a favor de l’energia nuclear creant un espai de debat molt interessant i d’intercanvi d’opinions molt enriquidor.

Tertúlies Agenda

Consulta aquí les properes

Tertúlies de Cafè

Sr. Antoni Tahull, Membre de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers de Catalunya.

Edita: Delegació d’APROMA a Catalunya. Girona, 26 Pral.1a, 08010 Barcelona. Tel. 932 452 901 - Fax. 932 322 391 Correu-e: aproma@aproma.org - www.aproma.org. Coordinació: Pilar Ruiz Delgado. Disseny i Maquetació: Neus Rosell Gallart. Il·lustradora: Laura Gómez . APROMA és una ONG sense afany de lucre, fundadd en 1993, amb l’objectiu de fomentar el contacte pluridisciplinar dels professionals del medi ambient, promoure la seva participació en els debats ambientals i actuar de punt de trobada davant de la polarització dels discursos existents. La Delegació d’APROMA a Catalunya fou fundada l’any 1998. Delegat: Josep M. Ruiz Boqué. Secretària: Anna Ruiz Martínez. Tresorer: Ramón Bretcha. Membres del Consell Assessor: Ramón Bretcha Lorenzo Correa, Jaume Erruz, Josep Hurtado, David Puy, Josep M. Ruiz, Pilar Ruiz, Anna Ruiz, Jordi Serra, Joan R. Vidal. Secretaria Tècnica: Anna Solé. APROMA no comparteix necessàriament les opinions expressades en aquest butlletí. Autoritzem la reproduc-ció dels continguts, esmentant la font. A la nostra web hi ha una còpia íntegra dels diferents números del butlletí. Dipòsit legal: B-25298-00.

vull fer-me soci d’aproma

Segueix-nos a:

Per inscriure’t, apunta’t a: http://www.aproma.org/ca/asociacion/socios.html