informació per Comunicar la escriteines.ioc.cat/dages/nsl/repositori/propietats_textuals.pdf · El text expositiu El text expositiu ofereix infor-mació objectiva sobre un tema determinat

Comunicar lainformació perescrit Vicens Gómez MolinaLucia Herrero AlcortaHelena Palomares Larreula PID_00178331

© FUOC • PID_00178331 Comunicar la informació per escrit

Cap part d'aquesta publicació, incloent-hi el disseny general i la coberta, no pot ser copiada,reproduïda, emmagatzemada o transmesa de cap manera ni per cap mitjà, tant si és elèctric comquímic, mecànic, òptic, de gravació, de fotocòpia o per altres mètodes, sense l'autoritzacióprèvia per escrit dels titulars del copyright.

© FUOC • PID_00178331 Comunicar la informació per escrit

Índex

Introducció.................................................................................................. 5

Objectius....................................................................................................... 6

1. Creació de textos................................................................................ 7

1.1. Tipologia de textos ...................................................................... 7

1.2. Propietats dels textos .................................................................. 9

1.2.1. L’adequació del text ....................................................... 10

1.2.2. La coherència del text ................................................... 12

1.2.3. La cohesió del text ........................................................ 13

1.3. Fases per al procés d’elaboració d’un text .................................. 14

1.3.1. La planificació en el procés d’escriure ........................... 15

1.3.2. La redacció del text escrit .............................................. 15

1.3.3. La revisió del text escrit ................................................ 16

2. Comentari de text.............................................................................. 18

2.1. Què és un comentari de text ...................................................... 18

2.2. Com es fa un comentari de text ................................................. 19

3. Activitats i recursos.......................................................................... 23

3.1. Activitat 1: “Tipologia textual” ................................................... 23

3.2. Activitat 2: “Tipus de text” ......................................................... 24

3.3. Activitat 3: “Paraules i registres” ................................................ 25

3.4. Activitat 4: “Frases i registres” .................................................... 26

3.5. Activitat 5: “La coherència” ........................................................ 27

3.6. Activitat 6: “Ens repetim massa” ................................................ 27

3.7. Activitat 7: “La cohesió” ............................................................. 28

3.8. Activitat 8: “Les propietats textuals” .......................................... 29

3.9. Activitat 9: “La revisió del text” ................................................. 30

3.10. Activitat 10: “Una mica de tot” .................................................. 31

3.11. Activitat 11: “Comentari de text” .............................................. 34

3.12. Activitat 12: “Un altre comentari de text” ................................. 37

© FUOC • PID_00178331 5 Comunicar la informació per escrit

Introducció

En aquest apartat es treballen els aspectes relacionats amb la comunicació de

la informació per escrit, per tant, s’hi estudien els aspectes que cal tenir en

compte per a elaborar textos.

Per a crear textos escrits cal conèixer el tipus de text que es vol escriure. Veurem

també quines són les propietats dels textos que hem de tenir en compte a

l’hora d’escriure. Finalment, veurem les fases que s’han de seguir per a crear

textos: la planificació del que volem escriure, la redacció del text i la seva

revisió.

Parlarem de l’elaboració d’un text molt concret: el comentari de text. Es tracta

de veure com s’ha d’escriure un text quan es parteix de l’anàlisi i de la com-

prensió del text d’un altre autor.

Aquests continguts pretenen donar les eines necessàries per a saber escriure

textos de manera que siguin útils tant per a un exercici molt concret com

pot ser elaborar un comentari de text, com per a respondre exercicis i proves

d’avaluació o comunicar-se en general per escrit.


Objectius

Heu de ser capaços del següent:

1. Classificar textos de diferents tipologies: descriptius, narratius, expositius,

argumentatius, instructius, diàlegs.

2. Identificar les característiques del text: coherència, cohesió i adequació.

3. Identificar els registres lingüístics i el seu ús.

4. Produir textos propis amb coherència, cohesió i adequació.

5. Analitzar textos escrits.

6. Elaborar comentaris de text.

7. Escriure opinions i valoracions personals sobre temes i idees exposades per

altres.

8. Valorar la comunicació escrita com a mitjà per a l’intercanvi

d’informacions i opinions, i també com a mitjà d’adquisició de coneixe-

ments.


1. Creació de textos

Escriure sembla senzill: simplement ens posem davant d’un full de paper en

blanc i escrivim el primer que se’ns acut. Aquesta fórmula és un bon comen-

çament, però és només això, un començament. Escriure requereix planificar

el que es vol escriure, redactar el text i finalment revisar el que hem escrit.

El procés d’escriptura és el conjunt de fases que es duen a terme des

del moment en què es decideix escriure un text fins que el donem per

acabat.

La característica principal d’un text és, no tant la seva extensió, sinó la seva

capacitat per a constituir un producte lingüístic, que respongui a una volun-

tat de comunicació determinada, i els elements del qual es relacionen segons

aquesta intenció comunicativa.

Podem definir un text com una unitat lingüística escrita, de sentit com-

plet (totes les idees del qual estan relacionades) i que respon a una in-

tenció comunicativa concreta (informar, convèncer, entretenir...).

1.1. Tipologia de textos

Un text és una composició de lletres codificada, que té com a propòsit donar

informació. Segons el tipus d’informació que vulguem donar, farem servir un

tipus de text o un altre.

Els tipus de text:

1)�El�text�descriptiu: té la funció d’informar sobre l’estat de les coses, les per-

sones, un ambient... El text descriptiu presenta informació d’una manera acu-

mulativa. Són exemples de textos descriptius: els retrats, els paisatges, etc.

Exemple de text descriptiu

“Quan es van conèixer, ella tenia vint-i-cinc anys, en feia tres que havia acabat els estudisuniversitaris, treballava en una escola privada de noies, i es plantejava què fer de la sevavida [...]. Ella es posava llaços als cabells negres i somiava.”

R. James Waller, Els ponts de Madison County (1995)

El text descriptiu

El text descriptiu enumera lesqualitats d’una persona, d’unanimal o d’una cosa.


2)�El�text�narratiu: serveix per a explicar una successió d’accions o de fets

viscuts per uns personatges reals o imaginaris en un cert període de temps. Són

exemples de textos narratius: les novel·les, els contes, les notícies, els textos

històrics, les llegendes...

Exemple de text narratiu

“Dos anys abans, Kato havia anat a una competició gimnàstica en el cotxe dels paresd’algú, una avorrida competició no oficial. Els ‘gimnastes’ en aquells temps eren un gruppetit de nois sense líder que treballaven el cavall i les anelles. Van anar a la competicióestatal com a equip i van quedar quarts; llavors l’escola va comprar més equipament. Jeanva començar a portar els nois a entrenar quan eren massa joves per tenir carnet o cotxe.”

J. A. Phillips, Vies ràpides (1989)

El text narratiu

El text narratiu explica esdeve-niments o successos.

3)�El� text�expositiu�o�explicatiu: la funció principal del text explicatiu és

establir una relació d’influència entre l’emissor i el receptor. Són exemples de

textos expositius: els llibres de text, els articles divulgatius, les enciclopèdies...

Exemple de text expositiu

“La varietat de formes en què es manifesta la vida i la seva complexitat tant morfològi-ca com funcional són el resultat del lent i ininterromput procés de l’evolució. Durantaquest procés s’han anat establint i mantenint aquelles estructures i mecanismes quesón fonamentals pels éssers vius. Cal tenir en compte que, malgrat la seva complexitat,els éssers vius comparteixen un pla mestre d’organització morfofuncional en el qual lacèl·lula constitueix el sistema organitzat més simple. La cèl·lula és la portadora de lesfuncions vitals i constitueix la unitat anatòmica i fisiològica de la vida.”

Joan Ribera, El web de la cèl·lula (2005)

El text expositiu

El text expositiu ofereix infor-mació objectiva sobre un temadeterminat.

4)�El�text�argumentatiu: té com a objectiu persuadir o convèncer el receptor

d’una idea o interpretació de les coses. Són exemples de textos argumentatius:

els articles d’opinió, els editorials, els discursos, les conferències...

Exemple de text argumentatiu

“Tots els mitjans de comunicació, sense excepcions, destinen trossos de pàgina a les cosesmés diverses, entre les quals algunes de naturalesa més aviat vaga i imprecisa, que si sesuprimissin ningú no les enyoraria. Dóna’m de parer que, per contra, seríem molts els queagrairíem una secció –modesta, mal dissenyada, semisecreta– en la qual se seguissin finsa la seva fi, catastròfica o feliç, tots aquests esdeveniments, que altrament queden diluïtsen un estrany silenci que els acaba fent incomprensibles, i enrareix les seves reaparicions.Això en el millor dels casos. Perquè en el pitjor i més freqüent, l’absència d’informaciómés aviat dóna a entendre que els conflictes s’han solucionat com per art d’encantament.Que és art meritòria i admirable, però no gaire adequada a aquests afers.”

Anton M. Espadaler, Avui (1993, 8 de novembre)

El text argumentatiu

El text argumentatiu intentaconvèncer mitjançant raona-ments.

5)�El� text� instructiu: té com a objectiu ensenyar o guiar el receptor en la

consecució de determinades accions o realitzacions d’activitats. Són exemples

de textos instructius: els manuals d’instruccions, les receptes, les normes...

El text instructiu

El text instructiu ensenya a feruna tasca determinada.

http://lacelula.udl.es/principal.htm


Exemple de text instructiu

“Un cop nets i sense pell els llenguados, saleu-los i passeu-los lleugerament per llet, des-prés per farina, espolseu-los bé. Fregiu-los en una paella amb força oli calent. Quan esti-guin ben daurats, col·loqueu-los en una plàtera que pugui anar al forn i poseu-hi al da-munt la salsa següent: feu comuna salsa beixamel amb la mantega, 25 g de farina, fumetde peix (vegeu la pàg. 132), la llet i un xic de suc de coure els xampinyons.”

M. Seguí de Queralt, Cuinar és senzill (2000)

6)�El�diàleg: un diàleg reprodueix literalment les paraules d’uns personatges

en situació de conversa. Són exemples de diàlegs: les obres de teatre, els guions,

les entrevistes...

Exemple de diàleg

“—En total són... Setanta-cinc més trenta-cinc... vuitanta... noranta... cent... Cent deu!Cent deu més vuit... cent divuit. Cent divuit entre tres.—Trenta-nou, una mica més... —va calcular el J.—Espera, espera... —va fer el B. Deixa’m veure les butxaques.El P es deslligava la corda, que duia nuada a la cintura.—Aquesta sima s’ha de canviar... S’espellifa...—No m’enredaràs pas. Sempre te’n quedes, de monedes. Buida les butxaques.”

Q. Monzó, L’illa de Maians (1994)

Activitat

Feu l’activitat 1: “Tipologia textual” i l’activitat 2: “Tipus de text”, que trobareu al suba-partat “Activitats i recursos”.

1.2. Propietats dels textos

Un text pot estar molt ben escrit, molt ordenat i molt ben lligat, i no dir res

de res, o que, en llegir-lo, no sapiguem què vol dir. I a l’inrevés, podem trobar

un text amb unes informacions o reflexions molt sàvies, però tan mal escrites,

desordenades i incoherents, que costi molt de llegir i avorreixi el lector. El

secret és saber què cal dir i saber com s’ha de dir.

El diàleg

Els diàlegs presenten la conver-sa entre dues o més persones.

Perquè un conjunt de signes es pugui considerar un text, ha de tenir una sèrie

de condicions. A més d’una intenció�comunicativa, el text ha de ser adequat,

coherent i cohesionat.

A més a més, la informació d’un text ha d’avançar gradualment, d’acord amb

la informació coneguda que ja s’ha ofert, i aportar una conclusió final. Per

això, els textos han de tenir una estructura comuna: la introducció (situa el

contingut del text), el desenvolupament (el cos principal del text) i la conclu-

sió (recull de les idees principals o argumentacions).

Intenció comunicativa

És l’objectiu que perseguimquan parlem o escrivim: infor-mar, distreure, convèncer, do-nar ordres... La intenció comu-nicativa condiciona les estra-tègies i la forma que acaba te-nint el text.


1.2.1. L’adequació del text

L’adequació és la propietat dels textos que consisteix bàsicament que

l’emissor d’un text s’ha d’adaptar a la situació comunicativa en la qual

es troba, i ha d’utilitzar un registre de la llengua d’acord amb aquesta

situació i a la intenció comunicativa.

Per exemple, la situació comunicativa d’un examen o prova en què trobem

expressions malsonants, vulgars i alguna paraulota. Diríem que aquest text és

inadequat, ja que el que s’exigeix en el context d’aquesta prova és un registre

formal.

Exemples de textos no adequats

• En un prospecte de medicaments: “Si preneu moltes pastilletes, podeu tenir caguetesi grans a la cara”. El prospecte d’un medicament no pot tenir paraules vulgars. Hau-ria de dir: “Prendre’n més quantitat que la prescrita pel metge pot ocasionar dolorgastrointestinal i problemes cutanis”.

• En una invitació del rector de la universitat: “Demà, jornada de portes obertes, perpoder veure el meu local. Si veniu, us donaré de menjar”. Un escrit del rector de launiversitat no es pot escriure en llenguatge col·loquial, ha de ser formal. Hauria dedir: “Jornada de portes obertes a la universitat. Hi haurà un refrigeri per a tots elsassistents”.

El text ha de ser adequat a la situació�comunicativa, al receptor a qui va

dirigit i a la seva intenció�comunicativa.

Per tal d’aconseguir que un text sigui adequat, el llenguatge ha de ser com-

prensible per al receptor a qui va adreçat, i ajustat al contingut del text. Es

tracta de saber escollir les millors solucions lingüístiques per a cada situació

de comunicació; per això, el més important és tenir clar qui és el destinatari

del missatge i parlar amb el registre idoni (formal o informal, segons qui sigui

el nostre receptor).

Per saber que estem fent una bona adequació del text, hem de tenir en compte

que el text:

• Comunica el que vol comunicar.

• Té en compte els destinataris.

• Utilitza un vocabulari i registre lingüístic correctes.

El context comunicatiu són els elements no lingüístics que no se situen dins

del text, però que hi mantenen una relació:

• L’emissor: qui produeix el missatge.

• El receptor: rep el missatge i l’interpreta.


• El referent: és el tema del qual parla l’emissor.

• El canal: el suport amb que està escrit el text (diari, missatge, llibre, blog...).

• La intenció�comunicativa: quina finalitat té el text (informativa, argu-

mentativa, instructiva, entreteniment...).

El més important per a una bona adequació textual és saber trobar el registre

adient al context comunicatiu.

Els registres�lingüístics són conjunts de característiques que apareixen

en els textos segons el que exigeix la situació comunicativa.

Hi ha diferents maneres de classificar els registres lingüístics. Si es classifiquen

els registres lingüístics segons el seu grau d’elaboració, distingim entre:

1)�Els�registres�formals: són més elaborats i estan relacionats amb la comu-

nicació pública més generalitzada; bàsicament, es tracta de llengua escrita o

llegida, amb la finalitat d’informar d’una manera objectiva, clara i funcional.

Dins d’aquest grup hi ha el registre estàndard, el registre literari i el registre

científic. En un entorn d’estudi és el registre que cal utilitzar per a la comuni-

cació amb el professorat, a l’aula, per a elaborar exercicis, etc.

2)�Els� registres�no� formals: es caracteritzen per la seva espontaneïtat. Són

textos poc preparats i poc elaborats; bàsicament, es troben en llengua parlada,

tot i que també s’escriuen en l’àmbit privat. Hi ha el registre col·loquial i el

vulgar. En un entorn d’estudi és el registre lingüístic que es pot utilitzar amb

els companys de classe per a escriure en fòrums o xats informals, per a enviar

missatges de text curts com els SMS, missatges de correu electrònic informals,

etc.

Si es classifiquen els registres lingüístics segons l’estil de redacció, se’n troben

els següents:

1)�El�registre�estàndard: s’utilitza per a escriure en llenguatge normatiu, uni-

versal. Possibilita i garanteix la intercomunicació entre els parlants d’un ma-

teix idioma, en els àmbits formals. Per exemple, els diaris, publicacions ofici-

als, sol·licituds i missatges que s’escriuen a la secretaria del centre d’estudis, etc.

2)�El�registre�literari: té l’objectiu de crear emoció, expressivitat, té intenció

estètica. S’utilitza per a escriure poemes, contes, etc.

Reflexió

El més important perquè untext sigui adequat és trobarel registre�lingüístic adient alcontext comunicatiu.


3)�El�registre�cientificotècnic: utilitza un lèxic limitat i amb afany de precisió;

la intenció és donar a conèixer alguna idea o un producte especialitzats. Es pot

trobar en revistes o llibres especialitzats de diferents matèries, amb vocabulari

tècnic i precís.

4)�El�registre�col·loquial: s’utilitza per a temes relacionats amb la vida quoti-

diana, amb poca riquesa de recursos expressius. Fa servir onomatopeies, inter-

jeccions, refranys i frases fetes. Per exemple, en converses familiars, o d’amics,

per a aclarir dubtes de companys d’estudi.

5)�El�registre�vulgar: el trobem en textos molt poc elaborats, i sovint s’usen

amb intenció ofensiva o de burla. Hi trobem mots i construccions incorrectes,

mots grollers, paraulotes, etc. Ho podem trobar en revistes juvenils o altres.

Aquest registre lingüístic no és recomanable utilitzar-lo en un entorn d’estudi.

Activitat

Feu l’activitat 3: “Paraules i registres” i l’activitat 4: “Frases i registres”, que trobareu alsubapartat “Activitats i recursos”.

1.2.2. La coherència del text

La coherència en un text vol dir que totes les idees que inclou estan relaciona-

des semànticament i donen significat al text; d’aquesta manera, s’aconsegueix

la comprensió global del text i es compleix la seva intenció comunicativa.

La coherència és la propietat dels textos que indica quina és la infor-

mació que cal comunicar i com cal fer-ho, perquè el lector pugui trobar

el significat global del text.

Perquè un text sigui coherent, la informació ha de ser clara, no contenir in-

formació absurda, estar ben organitzada i no presentar contradiccions. Així,

doncs, en un text coherent:

• Les frases tenen sentit.

• Les frases estan ordenades amb lògica cronològica.

• L’estructura s’adequa al tipus de text.

• Cada paràgraf expressa una idea diferent.

Per exemple, un escrit en el qual trobem les idees desorganitzades, repetides,

barrejades i que no segueixen un esquema, diríem que és un text incoherent.

El text ha de ser coherent, és a dir, s’ha de centrar en un mateix tema, i la

informació que ofereix ha de guardar una relació lògica.


Exemples de textos no coherents

• “Anava passejant i em vaig trobar un euro. Com que venia del metge, anava miranta terra. Vaig poder arribar aviat a casa de la meva mare.” En aquest text les frases noestan ordenades cronològicament dins del paràgraf. Hauria de dir: “Vaig sortir aviatdel metge i anava cap a casa de la meva mare. Anava mirant a terra i vaig trobar uneuro”.

• “Va pujar per les escales de la catedral. Era de nit, però no plovia. Per cert, que nohavia parlat amb el meu germà de tu. I ara tinc son.” En aquest text les frases nolliguen entre elles dins del mateix paràgraf.

El paràgraf serveix per a estructurar les diverses parts de què consta un

text, hi dóna coherència i en facilita la comprensió.

Per això, en la redacció d’un paràgraf es recomana:

• Tractar de les mateixes idees en un sol paràgraf. No escriure idees que hau-

rien d’anar juntes en paràgrafs diferents.

• Connectar les idees d’un paràgraf entre elles, no escriure-les una darrere

de l’altra sense relacionar-les.

• Escriure paràgrafs curts ajuda a ordenar millor el text.

• Separar els paràgrafs amb espais dóna claredat al text.

• Cada paràgraf tracta d’una idea diferent sobre el tema; els paràgrafs s’han

d’anar relacionant els uns amb els altres i en el darrer paràgraf incloure la

conclusió final del text.

Activitat

Feu l’activitat 5: “La coherència”, que trobareu al subapartat “Activitats i recursos”.

1.2.3. La cohesió del text

Per a construir un text cohesionat, les diferents idees, paraules, frases i els

paràgrafs han d’estar correctament lligats entre ells, per tal que el conjunt del

text es percebi com una unitat.

Reflexió

Per a elaborar un text cohe-rent, cal fixar-se molt en laredacció dels paràgrafs.

Perquè un text sigui cohesionat, les idees han d’estar lligades entre elles

mitjançant connectors,�signes�de�puntuació�o�substitucions�prono-

minals que en garanteixin la unitat.

En un text en el qual no hi ha cohesió, les idees estan escrites de manera

aïllada, cosa que dóna la sensació d’estructura desorganitzada.

Connectors

Els connectors són paraules oconjunts de paraules que es-tableixen relacions entre lesfrases que componen un text.Són exemples de connectors:si més no, per tant, per la qualcosa... i les conjuncions.


Exemples de textos no cohesionats

• “Un treballador va trobar un tornavís a terra. Aquest treballador va preguntar de quiera, i ningú no li va contestar; aleshores el treballador se’l va posar a la seva butxaca.”En aquest text, les frases no estan unides entre elles, ja que es repeteix moltes vegadesla paraula treballador. Hauria de dir: “Un treballador va trobar un tornavís a terra i vapreguntar de qui era. Com que ningú no li va contestar, se’l va posar a la butxaca”.

• “El meu pare és boníssim, juga molt bé a futbol, és el millor jugador de futbol queconec.” En aquest text no hi ha cap connector i es repeteix la mateixa idea a les tresfrases. Hauria de dir: “El meu pare és boníssim jugant a futbol, és el millor”.

Per a escriure un text cohesionat és molt important:

• Utilitzar connectors variats; no repetir-los de manera abusiva.

• Utilitzar pronoms i adverbis adequadament.

• Utilitzar conjuncions i preposicions adequadament.

• Utilitzar adequadament els signes de puntuació.

Les frases han d’anar molt ben connectades entre elles per tal de donar

cohesió al text.

Per això, en la redacció de les frases es tindrà en compte:

• Que les frases siguin breus i simples, lligades amb comes o punts. Les frases

massa llargues compliquen la comprensió.

• No repetir una mateixa paraula en les frases següents.

• Respectar l’ordre lògic de la frase: subjecte + verb + complements.

• Procurar que el nombre de substantius i de verbs sigui equilibrat. Escriure

noms en excés i pocs verbs embolica la frase.

• Evitar les frases negatives i les passives perquè són més difícils d’entendre.

Procurar substituir-les per frases afirmatives i actives.

Activitat

Feu l’activitat 6: “Ens repetim massa”, l’activitat 7: “La cohesió” i l’activitat 8: “Les pro-pietats textuals”, que trobareu al subapartat “activitats”.

1.3. Fases per al procés d’elaboració d’un text

Abans d’escriure és molt important saber què es vol dir i com es vol dir; i, un

cop elaborat el text, valorar el producte final. Per tant, les fases o etapes per

les quals passa el procés d’elaboració d’un text són: planificació, redacció i

revisió.

Reflexió

Per elaborar un text cohesio-nat ens fixarem en la construc-ció de les frases.


1.3.1. La planificació en el procés d’escriure

La planificació és l’etapa en la qual es generen i se seleccionen les idees,

s’elaboren els esquemes previs, es prenen decisions sobre l’organització

del text, s’analitza a qui va dirigit i el context comunicatiu.

La planificació consisteix a:

1) Seleccionar i precisar el tema sobre el qual es vol escriure.

2) Identificar el propòsit específic i els destinataris.

3) Escriure una llista d’idees o arguments relacionats amb el propòsit.

4) Agrupar i ordenar les idees sobre les quals es vol escriure, si convé, elaborant

un petit esquema del seu contingut.

Per a planificar sobre què es vol escriure, pot ser útil respondre a preguntes

com:

• A qui va dirigit el text?

• Sobre quin tema escriurem?

• Quines idees són importants?

• Amb quin propòsit escriurem?

• Quin tipus de text escollirem?

1.3.2. La redacció del text escrit

Un cop hem planificat què volem escriure i com ho escriurem, ens podem

posar ja a redactar el text.

Redactar�un�text comporta posar per escrit el que s’ha planificat.

El que s’ha plantejat es tradueix en informació lingüística i això implica tenir

en compte diferents aspectes:

1) L’estructura�del�text. Qualsevol text ha de tenir l’estructura següent:

• Introducció: serveix per a situar el contingut del text, en dóna una expli-

cació o un resum breus; també pot explicar alguns antecedents que són

importants per al desenvolupament posterior del tema central. Un lector,

en llegir la introducció, s’hauria de poder fer una idea del contingut del

text.

Context comunicatiu

El context comunicatiu són elselements no lingüístics que nose situen dins del text, peròque hi mantenen una relació:• L’emissor: qui produeix el

missatge.• El receptor: rep el missatge

i l’interpreta.• El referent: és el tema del

qual parla l’emissor.• El canal: el suport amb què

està enviat el text (diari,missatge, llibre, blog...).

• La intenció�comunicati-va: quina finalitat té el text(informativa, argumenta-tiva, instructiva, entreteni-ment...).


• Desenvolupament: fa referència a escriure el contingut del text. En el

desenvolupament s’exposa una idea o idees principals, i es completa amb

exemples o argumentacions.

• Conclusió: implica incloure un comentari personal o opinió argumentada

sobre el text, i la recapitulació d’alguns punts bàsics.

2) L’adequació,�la�cohesió�i�la�coherència:

• Utilitzar el registre lingüístic adequat.

• Presentar en cada paràgraf una idea principal.

• Presentar les idees d’una manera clara i ordenada (separades en frases, pa-

ràgrafs).

• Redactar d’una manera fluida i seguida, no de manera esquemàtica.

3) Les normes�ortogràfiques, la morfosintaxi i la presentació�del�text:

• Escriure seguint les normes d’ortografia i de morfosintaxi de la llengua

amb la qual s’escriu.

• En el cas d’escriure a mà, cal fer-ho amb bona lletra, respectar els marges

del full de paper, etc.

• En el cas d’escriure amb ordinador, la lletra ha de ser clara i fàcil de llegir,

ha de tenir els marges i sagnats uniformes.

1.3.3. La revisió del text escrit

Un cop escrit el text és molt útil i recomanable fer una revisió del que hem

escrit.

Revisar el text escrit té com a finalitat millorar el resultat de la redacció.

Per a fer una revisió del text caldrà llegir-lo per complet, tenint en compte

aspectes com:

• Estructura�del�text: segueix una estructura clara i ordenada? Està orga-

nitzat seguint les pautes d’introducció, desenvolupament i conclusió? La

conclusió recull les idees del text o argumentacions sobre l’opinió perso-

nal?

• Adequació: quina és la intenció comunicativa del text? Utilitza el registre

lingüístic adequat?

• Coherència: són clares les idees que es transmeten en el text? Els paràgrafs

són curts? Cada paràgraf tracta d’un mateix tipus d’idees?


• Cohesió: la redacció té un llenguatge clar i comprensible? Les frases

s’enllacen sense contradiccions ni repeticions?

• Correcció�ortogràfica�i�morfosintàctica: les paraules estan relacionades

seguint les normes de la llengua amb la qual està escrit el text? Estan es-

crites correctament?

• Presentació�del�text: s’entén la lletra amb la qual s’ha escrit el text? El

text és visualment estètic?

Activitat

Feu l’activitat 9: “La revisió del text” i l’activitat 10: “Una mica de tot”, que trobareu alsubapartat “Activitats i recursos”.


2. Comentari de text

Si bé no hi ha una manera única de fer un comentari de text, en aquest apartat

veurem què és un comentari de text i una possible guia per a elaborar-lo, tenint

en compte els aspectes comuns en qualsevol tipologia de text (filosòfic, literari,

periodístic, cientificotècnic...).

2.1. Què és un comentari de text

El comentari� d’un� text és l’anàlisi del que diu el text i allò que

n’argumentem. També inclou la identificació del tipus de text i com es-

tà exposat, i la contextualització de l’autor i l’obra, si s’escau.

En un comentari de text és possible tenir en compte la intenció de

l’autor, la seva subjectivitat, la nostra opinió i el nostre punt de vista

sobre el tema.

Per a poder fer un comentari de text, cal comprendre la globalitat del text,

no sols pel que fa al contingut, sinó també pel que fa als aspectes formals.

Comprendre la globalitat del text implica entendre el missatge que el text

transmet. Els aspectes formals fan referència a la manera com el text comunica

el missatge, de quina manera està escrit, quin tipus de text, quin registre...

Els aspectes bàsics d’un comentari de text són:

• El que diu realment el text: implica una anàlisi detallada, la identificació

del tipus de text i la seva contextualització.

• El que es diu a partir del text: comporta emetre una opinió sobre el con-

tingut del text.

L’objectiu d’un comentari és captar el sentit, el missatge del text original i eme-

tre una opinió argumentada, ja sigui del contingut complet, d’un fragment o

responent a qüestions que es plantegen. La finalitat és explicar el que l’autor

diu, com ho diu, justificar per què ho diu així i quina impressió produeix so-

bre el lector.

El comentari de text no s’ha de confondre amb el resum. En un resum

s’explica amb paraules pròpies el que diu el text, d’una manera objectiva

i neutral; en un comentari de text, en canvi, s’aporta l’anàlisi del text

i s’emet una opinió personal.


Aquesta anàlisi del text i el seu comentari van més enllà del que el text diu.

Es tracta d’unir el comentari del contingut (què expressa el text) amb el de la

forma (com ho expressa).

2.2. Com es fa un comentari de text

Cada text exigirà incloure en el comentari algunes característiques particulars;

per exemple, el comentari d’una notícia farà referència als seus antecedents, el

comentari d’un text històric demanarà situar-se en l’època en la qual s’ha es-

crit, el comentari d’un text filosòfic pot incloure el corrent filosòfic de l’autor,

etc. Desenvolupar un comentari de text pot seguir unes pautes genèriques,

però segons el context (matèria/exercici) cal tenir present que es requereix in-

corporar altres aspectes que van més enllà de la interpretació i opinió del text.

Riscos en els comentaris de text

Hi ha dos perills a l’hora de fer un comentari de text que cal evitar:

• Un comentari de text no vol dir limitar-se a explicar només el que diu el text ambaltres paraules.

• Un comentari de text no s’ha de convertir en una demostració de tot el que sabemencara que no tingui relació pròpiament amb el que el text aporta. Per exemple: dela biografia de l’autor només esmentarem les dades que facin referència al continguti a la contextualització del text.

El guió que cal seguir per a fer un comentari de text pot ser el mateix, sigui

quin sigui el tipus de text: es tracta de fer primer una lectura comprensiva del

text, per a poder, a continuació, elaborar-ne el comentari.

1. La lectura�comprensiva�del�text comporta:

1.1. Fer la prelectura o lectura�ràpida del text.

Vegeu també

Vegeu la prelectura o lectura ràpida en el subapartat 1.3.1 de l’apartat 3 (“Seleccionar,recollir, organitzar i elaborar la informació escrita”) d’aquest material.

1.2. Fer una anàlisi�del�contingut�del�text a partir d’una lectura detallada

del text.

Vegeu també

Vegeu l’anàlisi del contingut en el subapartat 1.3.2 de l’apartat 3 (“Seleccionar, recollir,organitzar i elaborar la informació escrita”) d’aquest material.

1.3. Subratllar el text que s’ha de comentar, per a destacar-ne�les�paraules�o

frases�que�volem�remarcar�i�identificar-ne�les�idees�principals.

Vegeu també

Vegeu la selecció de la informació destacada en el subapartat 2 de l’apartat 3 (“Seleccionar,recollir, organitzar i elaborar la informació escrita”) d’aquest material.


2. L’elaboració�del�comentari�de�text implica:

2.1.�Planificar�el�que�es�vol�escriure. Les fases de la planificació de la redacció

de qualsevol text són: seleccionar i precisar el tema sobre el qual es vol escriure,

identificar el propòsit específic i els destinataris, escriure una llista d’idees o

d’arguments relacionats amb el propòsit, i ordenar-los o elaborar un esquema

sobre el seu contingut.

En el cas dels comentaris de text es pot partir de la llista ordenada i/o esquema-

titzada de les idees o dels arguments que es volen escriure i afegir�les�aporta-

cions�personals�pròpies: comentaris, crítica, valoracions, comparacions amb

altres autors o amb altres aspectes del tema, corrents de pensament, context

històric.

2.2.�Redactar. En qualsevol text, però especialment quan es redacti el comen-

tari personal (el text d’opinió), es redactarà seguint l’estructura bàsica següent:

A)�Introducció: situa el contingut del text que es redacta, i exposa d’una ma-

nera breu i sintètica la idea general del text; també pot explicar alguns antece-

dents que són importants per al desenvolupament posterior del tema central.

La introducció pot incloure: identificació, justificació i contextualització del

text.

I.�Identificació�i�justificació�del�tipus�de�text

Comporta identificar de quin tipus�de�text es tracta: si es tracta d’un text

literari, cientificotècnic, jurídic, un assaig, periodístic, publicitari, etc.; i justi-

ficar aquesta classificació amb els trets que defineixen el mateix text.

En el cas dels textos literaris és convenient precisar el gènere literari (lírica,

èpica, drama), el subgènere (novel·la, conte, comèdia, oda...) i la forma literària

(prosa o vers).

En el cas dels textos periodístics es pot especificar si es tracta d’un text infor-

matiu (notícia o reportatge), d’opinió (editorial o columna d’opinió) o un text

híbrid en el qual es barreja informació i opinió (crònica).

Quan es parla del tipus de text també s’ha d’incloure� la� seva� forma

d’expressió: narratiu, descriptiu, diàleg, expositiu o argumentatiu.

En el cas d’un poema també és oportú comentar-ne la mètrica: versos i estrofes

(nombre de versos, rima, tipus d’estrofa, mida dels versos, esquema mètric...)

i les figures que s’utilitzen.

II.�Contextualització�del�text

Estructura del comentaripersonal o d’opinió

• Introducció: tesi o ideaprincipal del text.

• Desenvolupament: fets i ar-guments.

• Conclusió: comentari final.


Aquesta part implica presentar�el�tema�del�text�i�el�seu�autor, si s’escau. Pre-

sentar l’autor vol dir aportar-ne les dades biogràfiques més importants, cen-

trant-nos especialment en les que han pogut influir més la seva obra, en gene-

ral, i en la que fa referència al text, en particular (per exemple, esmentar da-

des històriques, circumstàncies personals de l’autor, inquietuds intel·lectuals,

moviment o escola literària a què pertany, data en què va escriure l’obra...). Es

tracta d’explicar com la biografia de l’autor i el moviment o moment històric

en el qual va viure n’han pogut influir el pensament o l’obra.

Respecte al tema del text, s’ha de situar el text o fragment. D’una banda, es

tracta d’indicar quin és el tema�o�idea�central que presenta el text i les ca-

racterístiques�del�tema. Si és un text literari o filosòfic, per exemple, corres-

pon indicar l’obra a què pertany i exposar-ne la temàtica central. Es tracta

d’explicar quin en va ser l’ambient històric, el moviment literari, filosòfic i

personal, en el qual es va escriure l’obra; què va motivar l’autor escriure-la;

quina importància podia tenir en el moment en què va ser escrita... Finalment,

s’ha de concretar la temàtica central de l’obra i del fragment que es comenta.

Respecte al tema, també és important determinar l’estructura�del�contingut:

com està organitzat, quines parts té i com estan enllaçades. També implica

definir clarament les parts en què es divideix el text i el tipus de relació que

s’estableix entre elles. Explicar com s’organitzen les idees i els conceptes que

apareixen en el text o en el fragment. En el cas dels poemes, les parts de con-

tingut similar no cal que coincideixin sempre amb les estrofes.

En aquest apartat també correspon establir la relació�autor-text. Es tracta de

veure i aportar com intervé l’autor en el text, com a escriptor i com a persona,

si convé (quina implicació té l’autor amb el text, com se situa davant de la

realitat –idealisme, realisme, expressionisme, ironia, objectivitat, subjectivitat,

etc.–, quins procediments fa servir per a transmetre el missatge, etc.).

B)�Comentari�personal: en aquest punt s’exposen les opinions personals i els

arguments fruit de l’anàlisi del text o de les qüestions de les quals es demana

emetre una opinió personal; aquesta exposició es pot completar amb exem-

ples.

Aquesta potser és la part més difícil del comentari de text, ja que és on es

demostra si s’ha entès el text o no, o si se sap argumentar un punt de vista

sobre un tema.

C)�Conclusió: ha d’incloure d’una manera breu les argumentacions del text

relacionant-les amb les idees pròpies que s’hagin aportat.

Es poden incloure molt sintèticament els aspectes que més ens hagin cridat

l’atenció per la força expressiva que tenen, per l’originalitat, per la novetat en

el tractament temàtic, pels continguts amb relació a l’autor...

Reflexió

En el cas de textos o fragmentsmolt curts, pot ocórrer queno sigui possible distingir dife-rents parts en el text.


Es tracta de sintetitzar les idees essencials de tot el que hem inclòs en el co-

mentari; és el tancament del comentari de text.

2.3.�Revisar�el�comentari�elaborat. Per tal de poder corregir els errors que

hagin passat inadvertits, caldrà llegir el comentari de text per complet, tenint

en compte aspectes com: l’estructura�del�text, l’adequació, la coherència i la

cohesió, la correcció�ortogràfica�i�morfosintàctica, la presentació�del�text

i si l’argumentació; són suficients?, o cal enriquir-ho perquè ha quedat una

mica pobre?

Activitat

Feu l’activitat 11: “Comentari de text” i l’activitat 12: “Un altre comentari de text”, quetrobareu al subapartat “Activitats”.

Fases del comentari detext

• Prelectura• Anàlisi del text• Subratllat del text• Planificació• Redacció del comentari• Revisió de l’escrit


3. Activitats i recursos

3.1. Activitat 1: “Tipologia textual”

Objectiu�de�l’activitat

1) Reconèixer els tipus de text a partir d’uns exemples.

Enunciat�de�l’activitat

a) A partir dels textos que trobareu a continuació, indiqueu a quin tipus de

text correspon cada fragment: descriptiu, narratiu, explicatiu, argumentatiu,

instructiu o diàleg.


Reviseu�si�heu�assolit�els�objectius�de�l’activitat.

3.2. Activitat 2: “Tipus de text”


1) Classificar composicions escrites segons la seva tipologia textual.


a) Col·loqueu en l’espai corresponent els textos que us proposem a continu-

ació:



3.3. Activitat 3: “Paraules i registres”


1) Classificar unes paraules determinades a partir del registre lingüístic en el

qual estan escrites.


a) Completeu els espais buits de la taula següent afegint la paraula correspo-

nent adient al registre lingüístic a partir de les que us proposem a continuació:



3.4. Activitat 4: “Frases i registres”


1) Classificar unes frases determinades a partir del registre lingüístic en el qual

estan escrites.


a) Relacioneu les frases que us proposem a continuació amb el registre lingüís-

tic en què estan escrites.



3.5. Activitat 5: “La coherència”

Objectius�de�l’activitat

1) Reconstruir un text de manera que sigui coherent.

2) Identificar la tipologia d’un text.



3.6. Activitat 6: “Ens repetim massa”


1) Identificar la repetició de paraules en un mateix text com a font

d’incoherència del text.

2) Trobar les paraules repetides en un text.


3) Substituir les paraules repetides d’un text per tal de donar-hi coherència.


a) El text següent repeteix moltes vegades, sense fer falta, les paraules “en Joan

i en Pere”. Elimineu-les sempre que es puguin suprimir i substituïu-les per

pronoms si és possible.


3.7. Activitat 7: “La cohesió”


1) Reconèixer els aspectes que fan que un text no tingui cohesió.

2) Corregir un text per tal que quedi cohesionat.


a) El text que hi ha a continuació presenta problemes greus de cohesió. Refeu

el text perquè quedi cohesionat.

Lectura

“Algun dia no vaig al mercat i entro al súper de la cantonada; no vaig quan a la neveran’hi ha alguna cosa i quan vull donar un cop d’ull als congelats del súper, que tenende molt bona qualitat i bon preu. D’aquest súper m’agrada la seva distribució i tambéun dependent molt simpàtic que treballa ara. No recordo el nom tot i que els empleatsd’aquesta botiga el porten escrit en una plaqueta. Si avui surto d’hora del despatx,entraré un moment per comprar ous, però si surto tard, aniré demà i demanaré a lameva veïna que em deixi un parell. No tinc la culpa, si vaig sempre de bòlit.”

Proposta�de�resolució�de�l’activitat�7:�“La�cohesió”

“Quan a la nevera hi ha alguna cosa, no vaig al mercat i entro al súper de la cantonada adonar un cop d’ull als congelats que tenen molt bona qualitat i bon preu. D’aquest súper


m’agrada la seva distribució i un dependent que hi treballa; no recordo el seu nom, tot i queels treballadors el porten escrit en una plaqueta.

Si avui surto aviat del despatx, hi aniré un moment a comprar ous, i si no tinc temps, perquèsempre vaig de bòlit, en demanaré un parell a la veïna.”


3.8. Activitat 8: “Les propietats textuals”


1) Identificar les característiques de les propietats textuals en un text concret.


a) Feu una lectura detallada del text.

Televisió sense publicitat

L’èxit que ha tingut la supressió de la publicitat a les cadenes de TVE ha causat sor-presa. Èxit d’audiència, volem dir. S’hi ha incrementat ostensiblement el nombred’espectadors.

El fenomen també ha sorprès alguns especialistes en l’estudi dels mitjans, això queen diuen comunicòlegs, tot i que potser hauríem d’afinar-ho. Hauríem de dir que elsha sorprès gairebé tots, però mentre alguns ho reconeixen, d’altres, no. Passa sempre,això.

De comunicòlegs, com de practicants de qualsevol ofici, n’hi ha d’honestos i defatxendes. Aquests darrers diuen que ells ja ho havien previst i anunciat. Potser sí,però no havíem pas sentit gaires vaticinis en aquest sentit, francament. Més aviat esformulaven pronòstics apocalíptics de tot caire, des de l’econòmic fins al relatiu al’audiència, d’altra banda com és habitual des de fa tants anys amb tot allò relacionatamb TVE, un ens públic que sempre indueix, es veu, al pessimisme.

En realitat, el fet és elemental. S’ha demostrat que el públic té ganes de perdre devista el bombardeig publicitari, no vol que li donin la tabarra contínuament ambcolònies, nines, detergents que ho netegen tot, iogurts que eliminen el colesterol ialtres enganyifes i collonades. Això ja es comprèn.

El que passa és que els publicistes, durant anys, ens han anat ficant al cap que lapublicitat és bona, bonica i important. Ens han dit amb insistència que la publicitatens informa, que els espots suposen vint segons d’un llenguatge visual brillant, quehi ha més intel·ligència i creativitat en aquests segons d’anunci que en moltes de lespel·lícules que interrompen. Havíem de mirar la publicitat, doncs, per informar-nosi per gaudir de tanta bellesa. Bé prou que sabem quins interessos s’amaguen darrered’aquests arguments.

Han abusat de la paciència de l’espectador fins a l’extrem. Hem estat castigats fins alpunt de fer impossible veure una pel·lícula per televisió. Quan n’ha tingut l’ocasió,la resposta del públic ha estat clara. Una cadena –tot i que sigui TVE– elimina elsanuncis i se li multiplica l’audiència. Ben senzill.

Au, que reflexionin els publicistes i els comunicòlegs

Miquel Pairolí, “Cartes del lector”, El punt (2010, 12 de gener).


b) Responeu a les preguntes següents:

• Què us fa pensar que aquest text és coherent? (relació de les idees amb el

tema principal).

• Per què aquest text està cohesionat? (existència de connectors).

• És un text adequat? (referent al vocabulari que utilitza).

• Quina intenció comunicativa té el text? (a qui va dirigit).

Proposta�de�resolució�de�l’activitat�8:�“Les�propietats�textuals”

• Coherència. El tema és “Televisió sense publicitat”, i tot el contingut que aporta (dades,valoracions...) es relaciona directament amb aquest tema principal. L’estructura del textés correcta: introducció, desenvolupament i conclusió. Cada paràgraf expressa una ideadiferent.

• Cohesió. Utilitza connectors per a lligar les frases i els paràgrafs. Més aviat, d’altra banda,en realitat, el que passa, bé prou que sabem... són connectors que afavoreixen la cohesió.

• Adequació. En aquest text, es fa servir un vocabulari assequible per a un lector mitjàde premsa, adequat al tema de què tracta. El registre lingüístic utilitzat és un registreestàndard, propi de les publicacions en diaris.

• Intenció�comunicativa. La intenció és criticar un model de televisió massa ple de pu-blicitat, en defensa d’un de més actual sense tanta publicitat. Per això, utilitza recursosexpressius i interrogacions.


3.9. Activitat 9: “La revisió del text”


1) Revisar un text amb la finalitat de corregir-lo.


a) En aquest text hi ha unes 26 incorreccions gramaticals, tant ortogràfiques

com sintàctiques i lèxiques. Identifiqueu les incorreccions i corregiu-les.



3.10. Activitat 10: “Una mica de tot”


Reestructurar un text per a donar-hi coherència.

1) Identificar el tipus de text.

2) Reconèixer l’estructura del text.

3) Escollir el títol més adequat entre tres donats.

4) Identificar la posició de l’autor del text a partir de com està transmès el

missatge.


a) Feu una lectura detallada del text.

Lectura

Ja vaig dir en el darrer article que estava en contra de moltes coses de la nova Lleid’educació de Catalunya perquè penso que el fracàs de la educació parteix d’un pro-blema de definició i de conviure amb paràsits que et xuclen els diners per desprésinsultar-te. I fins que no se solucionin aquest dos problemes és inútil maquillar elsistema educatiu encara que tingui algun punt, des del meu punt de vista, interessant.

Jo penso que per aconseguir una bona educació cal, abans de res, definir el que éseducació. Per molts, educar significa obligar als nens a estar asseguts a una cadiramirant a la pissarra fins als 16 anys i perquè a casa no molestin, o omplir el cap delsjoves amb coneixements per treure bones notes encara que després no necessària-ment sàpiguen què significa el que han après... per mi la educació ha de consistir enmotivar a tothom, en que l’alumne aprengui el motiu pel qual és important aprendreuna determinada cosa, o que l’alumne sàpiga que a l’hora de votar un delegat no hade votar al més pallasso, sinó al qui faci la seva tasca més bé (perquè després quancreixen i hi hagi eleccions no passi com al 9M). L’educació ha de consistir en preparara la gent pel dia de demà.


Una vegada tinguem clar el que ha de significar educar, hem de deixar de pagar unordinador per cada dos alumnes a Extremadura, perquè nosaltres necessitem els di-ners per desmassificar les aules i aconseguir un professor per cada quinze alumnescom a molt. Els professors, així, podran donar una atenció més personalitzada a lesnecessitats de cada alumne, enlloc d’haver-los de posar a tots dins d’un mateix sac.Hem de partir de la base que tots els alumnes han de tenir els mateixos drets i opor-tunitats, però també hem de ser realistes i hi ha alumnes que entenen les coses a laprimera vegada, i n’hi ha que no. Jo prefereixo que hi hagi alumnes que amb dinouanys encara estiguin a l’institut que no pas que hi hagi alumnes que als setze anys eldeixen perquè no tenen la més mínima motivació.

És per això que la nova Llei d’educació no m’agrada, perquè en conjunt encara notenim clar què és la educació i, per tant, no podem saber com gestionar-la. I perquèmentre no marxem d’Espanya l’educació no funcionarà perquè no ens deixaran re-cursos perquè funcioni.

Èric Bertran, e-notícies · edició 2138 (2008, 8 de maig)

b)

c) Indiqueu a quina part corresponen els paràgrafs:

• Introducció

• Desenvolupament


• Conclusió

Proposta�de�resolució�de�l’activitat�10:�“Una�mica�de�tot”

c)

d) Digueu quin dels títols següents és el més adequat per a l’article.

e) L’autor està a favor o en contra de la LEC?



3.11. Activitat 11: “Comentari de text”


1) Posar un títol a un text.

2) Resumir el contingut d’un text.

3) Elaborar el comentari d’un text.


a) Feu la lectura detallada del text.

Lectura

Qui no vol posar-se en contacte amb alguna persona ho aconsegueix simplementapagant l’aparell o no posant-s’hi quan la trucada és d’algú que no interessa o s’estàen situació de no poder o no voler parlar-hi. Estem a l’abast de qui ens busca, podemaccedir a parlar amb qui ens interessa. Només durant espectacles com el teatre o elcinema ens obliguen a desconnectar la comunicació amb l’exterior. Fins ara l’avióera, també, un espai impermeable al contacte; ara cada dia són més les companyiesque anuncien que deixaran efectuar trucades amb el mòbil durant els seus vols. Moltaviat, apagar el mòbil serà un senyal d’incomunicació voluntària amb els altres.

De vegades busquem el silenci i l’allunyament, necessitem allunyar-nos, fins itot, d’aquells que estimem, generar una distància que ens vacuni de neguits od’informacions que volem evitar conèixer. De fet, haurien de ser situacions excepci-onals. El normal és voler estar disponible per a aquelles persones properes per tal decomunicar-nos-hi. Moltes vegades apagar injustificadament el mòbil o no posar-s’hiquan es rep una trucada no deixa de ser una forma d’agredir l’altre, de buscar unadistància que no permeti comunicar-se.

[...] Matrimonis separats utilitzen el mòbil per dificultar la comunicació dels fills ambel pare o la mare quan no estan amb ells. La facilitat per la comunicació possibili-ta, també, propiciar una incomunicació voluntària que, en ser-ho, resulta molt més


agressora. Una cosa és no poder comunicar-se i l’altra és no voler-ho. Quan se’ns posatan fàcil, evitar una trucada es converteix en un acte actiu d’allunyament de l’altre.

Estar a l’abast d’algú, voler saber com està, necessitar comunicar-s’hi i percebre queno es posa al telèfon o que el manté apagat de manera sistemàtica, agredeix, i encaramés que la intencionalitat de qui no respon la trucada pels motius que siguin. Quino rep resposta tan sols percep el silenci i l’absència i en desconeix els motius. Potsentir-se menystingut.

L’ús del mòbil ha modificat els nostres costums, ha canviat les formes de comunicacióde manera radical. L’altre, els altres, es poden fer presents en qualsevol moment. Devegades, les trucades són agraïdes i ben rebudes; altres, impertinents i incòmodes;altres, senzillament refusades. Davant d’aquesta nova facilitat per comunicar-nos,caldria aprendre noves formes de resposta, formes que no suposessin agressió ni peral que rep la trucada, ni per al que la fa. Un codi ètic que permetés una resposta simpleque no fos mal interpretada i, a la vegada, no suposés un silenci que pot interpretar-sede maneres diverses, sovint equivocades.

[...] A noves formes de comunicació caldrà cercar noves formes educades d’esquivarla conversa inadequada o inconvenient en aquell moment.

Els silencis són agressors per naturalesa. Quan es pot fer una cosa i no es fa, quan s’éslliure per comunicar-se, la negació a fer-ho sol agredir.

Joan Corbella, Avui (2006, 15 d’octubre)


Propostes�de�resolució�de�l’activitat�11:�“Comentari�de�text”

Proposta�de�resolució�1

a.�Poseu�un�títol�al�text: “L’ús inadequat del telèfon mòbil”

b.�Resumiu-ne�el�contingut�(entre�cinquanta�i�setanta�paraules):

La creació d’un nou aparell que permet un contacte constant amb persones del nostre en-torn ha alterat les formes de comunicació i els nostres costums. És a dir, els telèfons mòbilsapareixen ja com un annex més de la mà i permeten a l’individu ser localitzat on i quanell ho vulgui.

L’existència d’aquesta incomunicació involuntària pot agredir, a través del silenci que se’ndesprèn, l’altra persona o, fins i tot, crear murs artificials.

Caldria, doncs, trobar un codi ètic que evités aquests danys col·laterals.

c.�En�quin�sentit�l’ús�del�telèfon�mòbil�ha�modificat�els�nostres�costums?�Raoneu-ho�desdel�vostre�punt�de�vista�en,�aproximadament,�cent�paraules:

Els hàbits de l’ésser humà han estat modificats per un petit aparell: el telèfon mòbil. Aquestelectrodomèstic minúscul s’ha convertit en una part més del nostre cos i la curiositat desaber què fan, on són i amb qui estan les persones del nostre entorn, ens ha creat una certadependència.

Abans, les converses telefòniques solien ser privades i íntimes. Ens explicàvem coses i que-daven entre les quatre parets i els receptors. Si venia algú, baixàvem el volum de la veu per-què ningú s’assabentés de res. Actualment, les barreres arquitectòniques s’han suprimit i lesconverses s’han globalitzar. Les persones que t’envolten en el moment que reps una trucada,es converteixen, per uns moments, en espectadors de la teva vida i alhora, la teva intimitati la privacitat de la conversa s’esvaeixen un cop has despenjat.

Proposta�de�resolució�2

a.�Poseu�un�títol�al�text: “Les noves agressions tecnològiques”

b.�Resumiu-ne�el�contingut�(entre�cinquanta�i�setanta�paraules):

Les noves tecnologies ens han portat el telèfon mòbil; un aparell, avui dia imprescindibleper als ciutadans, que ens dóna la facilitat d’estar comunicats amb les persones en qualsevolmoment, però que pot crear a la vegada noves formes d’agredir.

El fet de trucar a algú i no rebre resposta, de vegades pot ser mal interpretada i fer sentir-seagredit.

Davant aquestes noves formes de comunicació, s’haurà de buscar noves formes educadesd’evitar les trucades que no són ben rebudes en certs moments.

c.�En�quin�sentit�l’ús�del�telèfon�mòbil�ha�modificat�els�nostres�costums?�Raoneu-ho�desdel�vostre�punt�de�vista�en,�aproximadament,�cent�paraules:

El telèfon mòbil ens ajuda i ens facilita comunicar-nos amb qualsevol persona sense gaireesforç, més que el de treure el mòbil i marcar el seu número de telèfon o buscar-ne el noma l’agenda.

Anys enrere, quan no hi havia telèfons mòbils, la gent s’organitzava la vida d’una maneramés tranquil·la; el fet de voler veure algú o parlar amb algú t’obligava a sortir a buscar-lo,preguntar pel barri o simplement no el trobaves i et feia perdre un temps important.

Avui dia, això no passa. Es pot contactar amb qualsevol en el moment que sigui i organitzarel teu temps d’una manera més ràpida i senzilla.



3.12. Activitat 12: “Un altre comentari de text”


1) Posar un títol a un text.

2) Resumir el contingut d’un text.

3) Elaborar el comentari d’un text.


a) Feu la lectura detallada del text.

Lectura

La xarxa social Facebook fa anar de corcoll el Tsahal –nom oficial de l’exèrcit d’Israel–,que fins i tot ha creat una unitat de protecció de la informació especialitzada a vigilari perseguir les fuites informatives provinents dels soldats.

Recentment, els comandaments del Tsahal van haver d’anul·lar a corre-cuita una ac-ció prevista en territori palestí després de detectar que un soldat havia donat detalls,pel Facebook, de la preparació d’una operació de neteja a Cisjordània. “Dimecres ne-tejarem Katana i, dijous, si Déu vol, tornarem a casa”–va escriure el jove recluta, refe-rint-se a un poblet situat molt a prop de Ramallah. A més del lloc i el dia de l’operaciómilitar, el soldat també va divulgar a la seva pagina de Facebook el nom de la unitatde combat on era enquadrat. I tot ho va fer utilitzant el telèfon mòbil, sense estar-sede res. Aquesta relliscada informativa, tanmateix, li ha costat l’expulsió immediatade la unitat i deu dies de presó. “No l’han castigat més severament perquè, finalment,el raid va tenir lloc dies després i es va tancar amb força èxit” –han comentat els peri-odistes que ho han seguit de prop. “Sabem perfectament que els serveis d’informacióenemics remiren internet de dalt a baix en cerca d’elements d’informació sobre elTsahal –han escrit els responsables de la unitat de protecció de la informació israeli-ana en una carta, on adverteixen del perill de deixar anar informacions sensibles a lapopular xarxa social–. Hi ha informacions que poden sabotejar les operacions i posaren perill les nostres forces.”

Després de comptabilitzar un cert nombre d’incidents –com la divulgació, també a Fa-cebook, de fotos amb informació militar classificada–, aquesta unitat caçabocamollsha engegat una àmplia campanya de relacions públiques amb l’objectiu d’educar elssoldats dels riscos inherents a la divulgació de dades i detalls sobre les seves activitatsa la xarxa.

L’abril del 2008, un soldat de la unitat 8.200 dels serveis d’informació militars, dedi-cada a la l’encriptació de missatges i a la detecció de dades electròniques, ja va sercondemnat a dinou dies de presó per haver enviat una foto a Facebook que tambées va considerar perillosa.

Però el fenomen ha crescut. Fins al punt que, el tinent Eyal, comandant adjunt dela unitat de protecció, després de reconèixer que actualment hi ha desenes de milersde soldats i oficials a Facebook i més xarxes socials, ha anunciat que estudien unnou reglament militar oficial per a deixar clar quina informació estan autoritzats arevelar els soldats. “L’Iran, Hezbol·là i Hamàs busquen els nostres soldats a través deFacebook –ha dit. Nosaltres observem els seus moviments on-line. Només els cal unaccés a internet, introduir algunes paraules clau i començar a recollir informacions.Més fàcil, no pot ser.

Xavier Vinader, “El Tsahal vigila Facebook”, El Temps (2010, 13 d’abril)


Proposta�de�resolució�de�l’activitat�12:�“Un�altre�comentari�de�text”

b)�Títol:

Hi ha moltíssims títols possibles per a aquest article, per exemple: “El Tsahal vigila Facebook”,“Facebook com a font d’informació”, “La poca privacitat de Facebook”.

c)�Resum:

El resum ha d’incloure, d’una banda, la notícia en què es basa l’article: la divulgació d’unaoperació militar del soldat a la seva pàgina de Facebook, que va originar aplaçar-la per aevitar que no tingués èxit; i, de l’altra, les reflexions entorn d’aquest fet. A més a més, parlarsobre la necessitat que ha tingut l’exèrcit de fer un reglament militar oficial nou sobre lesinformacions que estan autoritzats a revelar els soldats.

d)�Comentari:

En aquest apartat heu de saber exposar el vostre punt de vista sobre la facilitat que tenenels observadors de xarxes socials i Internet, d’obtenir informació personal o altres tipusd’informació. Podeu opinar sobre la seguretat a Internet.


Documents

informació per Comunicar la escriteines.ioc.cat/dages/nsl/repositori/propietats_textuals.pdf · El text expositiu El text expositiu ofereix infor-mació objectiva sobre un tema determinat