Informe d’Actualitat Jurídica Abril 2014 SUMARIformacio.fmc.cat/09/ARXIUS/IAJ/2013_14/IAJ_SDL_Abril.pdfFixació a les bases de selecció de l'edat màxima per a l'ingrés en el

Informe d’Actualitat Jurídica Abril 2014

SUMARI

I.- Legislació .................................................................................................................................... 3

I.1.- Legislació europea ................................................................................................................ 3 Directiva 2014/23/UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 relativa a

l'adjudicació de contractes de concessió. ..................................................................................... 3 Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 sobre

contractació pública i per la qual es deroga la Directiva 2004/18/CE........................................... 4 Directiva 2014/25/UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 relativa a la

contractació per entitats que operen en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals i per la qual es deroga la Directiva 2004/17/CE ................................................... 4

Protocol pel qual es modifica l'Acord sobre Contractació Pública ................................................ 4 I.2.- Legislació estatal ................................................................................................................... 4

LLEI 3/2014, de 27 de març, per la qual es modifica el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, aprovat pel Reial decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre. BOE núm. 76, 28-03-2014.............................................. 4

REIAL DECRET 215/2014, de 28 de març, pel qual s'aprova l'Estatut Orgànic de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. BOE núm. 77, de 29-03-2014 ........................................ 8

REIAL DECRET 213/2014, de 31 de març, pel qual es convoquen eleccions de diputats al Parlament Europeu. BOE núm. 79, de 01-04-2014 .................................................................... 10

ORDRE HAP/492/2014, de 27 de març, per la qual es regulen els requisits funcionals i tècnics del registre comptable de factures de les entitats de l'àmbit d'aplicació de la Llei 25/2013, de 27 de desembre, d'impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el Sector Públic. BOE núm. 77, de 29-03-2014 .......................................................................... 10

ORDRE HAP/419/2014, de 14 de març, per la qual es modifica l'Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s'aprova l'estructura dels pressupostos de les entitats locals. BOE núm. 67, de 19 de març de 2014 ......................................................................................................... 11

ORDRE ECD/405/2014, de 12 de març, per la qual s'estableix l'equivalència d'Agent de l'Escala Bàsica dels Cossos de Policia Local de Catalunya al títol de Tècnic corresponent a la formació professional del sistema educatiu. BOE núm. 66, 18-03- 2014 .................................................. 11

RESOLUCIÓ de 5 de març de 2014, de la Direcció general del Cadastre, per la qual s'amplia el termini previst en la Resolució de 10 de setembre de 2013, per la qual es determinen municipis i període d'aplicació del procediment de regularització cadastral. BOE núm. 59, de 10 de març de 2014 ....................................................................................................................................... 12

RESOLUCIÓ de 5 de març de 2014, de la Direcció general del Cadastre, per la qual es determinen municipis i període d'aplicació del procediment de regularització cadastral. BOE núm. 59, de 10 de març de 2014 ................................................................................................ 12

I.2.- Legislació catalana .............................................................................................................. 13 ORDRE GRI/73/2014, de 17 de març, de modificació de l'Ordre GAP/539/2010, de 16 de

novembre, per la qual es regula la presentació telemàtica dels qüestionaris dels pressupostos, i de les liquidacions dels pressupostos dels ens locals de Catalunya, dels ens dependents i d'altres entitats públiques, i es crea l'Inventari públic de control del compliment de les obligacions de tramesa de la documentació economicofinancera al Departament de Governació i Administracions Públiques i a la Sindicatura de Comptes. DOGC núm. 6593, de 31-03-2014 13

RESOLUCIÓ de 24 de març de 2014, de publicació de l'Acord del Ple de la Sindicatura de Comptes de Catalunya relatiu a la forma en què els consorcis d'àmbit local han de trametre a la Sindicatura de Comptes de Catalunya el Compte general per mitjans telemàtics. DOGC núm. 6591, de 27-03-2014 ................................................................................................................... 13

RESOLUCIÓ de 24 de març de 2014, de publicació de l'Acord del Ple de la Sindicatura de Comptes de Catalunya relatiu a la forma en què els consorcis d'àmbit local han de trametre a la

FMC | abr-14 2

Sindicatura de Comptes de Catalunya el Compte general per mitjans telemàtics. DOGC núm. 6591, de 27-03-2014 ................................................................................................................... 13

II.- Jurisprudència ......................................................................................................................... 14

II.1.- Tribunal Constitucional ....................................................................................................... 14 STC 33/2014, de 27 de febrer de 2014. Recurs d'inconstitucionalitat núm. 1932-2004 presentat

pel Govern de la Generalitat de Catalunya en relació amb diversos preceptes de la Llei 61/2003, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2004. BOE núm. 73, de 25-03-2014 14

CONFLICTE POSITIU DE COMPETÈNCIA núm. 1662-2007, plantejat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en relació amb diversos preceptes del Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments comuns de l'educació primària (setència). DOGC núm. 6592, de 28-03-2014 ............................................................................ 15

II.2.- Tribunal Suprem ................................................................................................................. 15 STS 54/2014 (Sala segona), de 21-01-2014 Núm. Rec. 633/2013. Ponent: Francisco Monterde

Ferrer, Francisco. Atemptat: brutal pallissa a un Alcalde després de reprendre a un veï per obstaculitzar el tràfic rodat i molestar als veïns .......................................................................... 15

STS (Sala segona) 6402/2013, de 26-11-2013 Rec. núm. 168/2013. Ponent. Luciano Varela Castro. Prevaricació d'Alcalde per denegar la informació requerida per regidors de l'oposició sobre la contractació extraordinària de personal assessor. ....................................................... 15

STS (Sala tercera) 6136/2013, de 03-12-2013 (Rec. 557/2011). Ponent: Segundo Menendez Perez. Doctrina legal en relació a l'art. 58.4 de la LRJPAC, que l'intent de notificació queda culminat en la data en què es va dur a terme, sempre que quedi constància d'això en l'expedient ................................................................................................................................... 16

STS (Sala tercera) 902/2014 de 05-02-2014. Rec. núm . 2986/2012. Ponent: Vicente Conde Martín de Hijas. El TS modifica la seva doctrina sobre la consideració de les RLLT del personal funcionari com una disposició de caràcter general. Vot particular formulat pels magistrats Nicolás Maurandi Guillén i Pablo Lucas Murillo de la Cova. ...................................................... 16

STS 575/2014 (Sala tercera) de 03-02-2014, Rec. núm. 76/2010. Ponent: Pablo Lucas Murillo de la Cueba. POLICIA LOCAL. Procés selectiu. Fixació a les bases de selecció de l'edat màxima per a l'ingrés en el Cos. Controvèrsia sobre l'aplicació al supòsit de la EL 2/1986 (que no preveu edat màxima) o l'EFEB, que en el seu art. 56.1.c) estableix que només per Llei podrà regular-se una edat diferent a la de jubilació per a l'accés al càrrec públic. Si no existeix disposició legal sobre aquest tema, haurà d'estar-se a l'habilitació prevista en l'EFEB. Inexistència de discriminació injustificada per exigir-se un límit d'edat per a l'accés a la funció pública. Desestimació del recurs de cassació en interès de llei. ................................................ 16

STS (Sala quarta) 6487/2013 de 26-12-2013, (Rec. 2315/2012). Ponent: Aurelio Desdentado Bonete. Núm. rec. 2315/2012. El Tribunal Suprem revisa la seva doctrina sobre la connexió treballo-domicili i amplia els supòsits d'accident in itinere. ......................................................... 17

III.- Altres ........................................................................................................................................ 17 PUBLICACIÓ FMC. JIMÉNEZ ASENSIO, R., Vademècum sobre l’LRSAL: 100 preguntes i 100

respostes sobre l'LRSAL, FMC (Barcelona), 2014. .................................................................... 17 DICTAMEN. Consell de Garanties Estatutàries. Dictamen 5/2014, de 14 de febrer, sobre la Llei

20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat. DOGC núm. 6588, de 24-03-2014 ............................................................................................................................................ 18

DICTAMEN. Consell de Garanties Estatutàries. Dictamen 4/2014, de 12 de febrer, sobre la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa. DOGC núm. 6590, de 26-03-2014 ............................................................................................................................. 18

DICTAMEN. Consell de Garanties Estatutàries. Dictamen 6/2014, de 14 de febrer, sobre la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. DOGC núm. 6593, de 31-03-2014 ........... 19

DICTAMEN. Consell de Garanties Estatutàries. Dictamen 8/2014, de 27 de febrer, sobre la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local. DOGC núm. 6596, de 03-04-2014 .......................................................................................................... 20

INFORME. Tribunal de Comptes. l'Informe de Fiscalització de les mesures adoptades per les entitats locals per adaptar-se a la disminució d'ingressos, fonamentalment dels procedents de la gestió urbanística. ................................................................................................................... 21

INFORME. Defensora del Poble. Informe d'activitat de 2013..................................................... 22 ARTICLE. BENÍTEZ OSTOS, A., “La necesidad de motivar suficientemente la denegación de

un permiso para asuntos propios a un funcionario público”, Actualidad Administrativa, núm. 3, Secció A Fondo, març 2014, Madrid (La Ley). ........................................................................... 23

ARTICLE. BOLTAINA BOSCH, X., “En torno a la problemática sobre la ausencia de indemnización por extinción del contrato laboral de los "trabajadores indefinidos no fijos":

FMC | abr-14 3

¿2012- 2013: un cambio de criterio jurisprudencial a favor de la indemnización?”, La Administración Práctica, núm. 12, desembre, 2013, pàg. 73 .................................................... 23

ARTICLE. JIMÈNEZ ASENSIO, R., "Competencias "municipales distintas de las propias": algunas pautas interpretativas ante un problema complejo", Col. Estudios y Comentarios, La Administración al dia (INAP), 17 de marzo de 2014. .................................................................. 23

ARTICLE. DE JUAN CASERO, L. J., "Aproximación al nuevo marco competencial y organizativo de los pequeños y medianos ayuntamientos y de las diputaciones tras la ley 27/2013, de 27 de diciembre (LRSAL)", Col. Estudios y Comentarios, La Administración al dia (INAP), 14 de marzo de 2014. .................................................................................................... 23

DOCTRINA. Especial Reforma Local, El Consultor de los Ayuntamientos, núm. 5, 2014. ........ 24 INFORMACIÓ. Admissió a tràmit del Projecte de llei pel qual s'aproven diverses mesures en

relació al Fons de Cooperació Local 2012 i 2013 ....................................................................... 24 INFORME. JUNTA CONSULTIVA DE CONTRACTACIÓ. Informe 2/2014, de 27 de febrer, de la

Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya (Comissió Permanent). Assumpte: Utilització del contracte d’obra sota la modalitat d’abonament total del preu per part de les entitats locals .............................................................................................. 24

INFORME. JUNTA CONSULTIVA DE CONTRACTACIÓ. Informe 3/2014, de 27 de febrer, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya (Comissió Permanent). Possibilitat de subrogació, total o parcial, d’un ens, organisme o entitat del sector públic en la posició jurídica d’òrgan de contractació d’un altre ens, organisme o entitat del sector públic, en contractes vigents i formalitzats per aquest. ................................................... 25

INFORME. JUNTA CONSULTIVA DE CONTRACTACIÓ. Informe 4/2014, de 27 de febrer, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya (Comissió Permanent). Interpretació dels termes import i durada del contracte a què fa referència la disposició addicional segona, apartat 1 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre .................................................. 25

INFORME. JUNTA CONSULTIVA DE CONTRACTACIÓ.Informe 5/2014, de 27 de febrer, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya (Comissió Permanent). Naturalesa jurídica i règim jurídic dels contractes de les administracions públiques que tenen per objecte operacions de crèdit i comptes corrents bancaris. ................................. 26

I.- Legislació

I.1.- Legislació europea

Directiva 2014/23/UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 relativa a l'adjudicació de contractes de concessió.

Aquesta directiva estableix les normes aplicables als procediments de contractació per part de poders adjudicataris i entitats adjudicadores per mitjà d'una concessió, d'un valor estimat igual o superior als llindars establerts en l'article 8.

La directiva s'aplicarà a l'adjudicació de concessions d'obres o serveis als operadors econòmics per: a) els poders adjudicadores, o b) les entitats adjudicadores, sempre que les obres o serveis estiguin destinats a la realització d'alguna de les activitats recollides en l'annex II.

Els acords, els decisions i els altres instruments jurídics mitjançant els quals s'organitza la transferència de competències i responsabilitats per exercir funcions públiques entre poders adjudicadores o entitats adjudicadores o agrupacions dels mateixos i que no preveuen que es doni una retribució per l'execució d'un contracte, han de considerar-se un assumpte d'organització interna de l'estat membre que es tracti i, com a tal, de cap manera es veuen afectats per la directiva.

http://www.boe.es/doue/2014/094/L00001-00064.pdf

FMC | abr-14 4

Directiva 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 sobre contractació pública i per la qual es deroga la Directiva 2004/18/CE.

En aquesta Directiva s'estableixen les normes aplicables als procediments de contractació per part de les entitats adjudicadores, pel que fa a contractes i concursos de projectes el valor estimat dels quals sigui igual o superior als llindars fixats en l'article 15.

A efectes d’aquesta directiva, s'entendrà per contractació l'adquisició mitjançant un contracte de subministrament, obres o serveis, per una o diverses entitats adjudicadores, als operadors econòmics triats per aquestes entitats adjudicadores, a condició que les obres, els subministraments o els serveis estiguin destinats a la realització d'una de les activitats contemplades en els articles 8 a 14.

http://www.minhap.gob.es/Documentacion/Boletines/2014/39326.pdf

Directiva 2014/25/UE del Parlament Europeu i del Consell de 26 de febrer de 2014 relativa a la contractació per entitats que operen en els sectors de l'aigua, l'energia, els transports i els serveis postals i per la qual es deroga la Directiva 2004/17/CE

En la directiva s'estableixen les normes aplicables als procediments de contractació per part de les entitats adjudicadores, pel que fa a contractes i concursos de projectes el valor estimat dels quals sigui igual o superior als llindars fixats en l'article 15.

A l'efecte de la directiva, s'entendrà per contractació, l'adquisició mitjançant un contracte de subministrament, obres o serveis, per una o diverses entitats adjudicadores, als operadors econòmics triats per aquestes entitats adjudicadores, a condició que les obres, els subministraments o els serveis estiguin destinats a la realització d'una de les activitats contemplades en els articles 8 a 14.

La directiva no afecta a la llibertat dels estats membres de definir, de conformitat amb la legislació de la Unió, el que consideren serveis d'interès econòmic general, com han d'organitzar-se i finançar-se aquests serveis conforme a les normes sobre les ajudes públiques i a què obligacions específiques han de supeditar-se. La present Directiva no afecta al dret dels poders públics a tots els nivells de decidir si desitgen prestar serveis públics per si mateixos, en quina forma i en quina mesura, de conformitat amb l'article 14 del TFUE i amb el Protocol núm. 26.

http://www.minhap.gob.es/Documentacion/Boletines/2014/39325.pdf

Protocol pel qual es modifica l'Acord sobre Contractació Pública

En data 7 de març de 2014 s'ha publicat en el DOUE el Protocol pel qual es modifica l'Acord sobre Contractació Pública, fet a Marrakech el 15 d'abril de 1994. En concret, reemplaça el Preàmbul, els articles I a XXIV i els Apèndixs de l'Acord de 1994, per les disposicions establertes al seu annex.

Decisión del Consejo de 2 de diciembre de 2013 relativa a la celebración del Protocolo por el que se modifica el Acuerdo sobre Contratación Pública:

http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:L:2014:068:0001:0001:ES:PDF

Accés al Protocol:

http://www10.gencat.net/ecofin_jcca/ni/docs/Modif-ACP.pdf

I.2.- Legislació estatal

LLEI 3/2014, de 27 de març, per la qual es modifica el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, aprovat pel Reial decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre. BOE núm. 76, 28-03-2014

Mitjançant aquesta llei es procedeix a modificar el text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, a fi de traslladar al dret intern la Directiva 2011/83/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 d'octubre de 2011, sobre els

FMC | abr-14 5

drets dels consumidors, per la qual es modifiquen la Directiva 93/13/CEE del Consell i la Directiva 1999/44/CE del Parlament Europeu i del Consell i es deroguen la Directiva 85/577/CEE del Consell i la Directiva 97/7/CE del Parlament Europeu i del Consell.

L'enfocament d'harmonització plena al que responen la major part de les disposicions de la directiva que ara s'integren en el text refós fa precís aclarir l'àmbit d'aplicació de la norma i la seva coherència amb la resta de l'ordenament jurídic, especialment amb la regulació sectorial en matèria de protecció dels consumidors i usuaris. Per això, mitjançant la nova redacció de l'article 59.2 del text refós s'aclareix aquesta qüestió i es garanteix en tot cas l'aplicació d'aquelles normes sectorials que, partint del nivell de protecció previst per la legislació general, atorguin una major protecció als consumidors i usuaris, sempre que respectin en tot cas el nivell d'harmonització que estableixen les disposicions del dret de la Unió Europea.

Els criteris seguits en la transposició s'han basat, preferentment, en la fidelitat al text de la directiva i en el principi de mínima reforma de l'actual normativa.

La llei s'estructura en un preàmbul, un article únic que es divideix en trenta apartats, tres disposicions addicionals, una disposició transitòria, una disposició derogatòria, i tretze disposicions finals.

En l'àmbit de les modificacions de caràcter legal necessàries per traslladar la directiva, cal esmentar, en primer lloc, les definicions harmonitzades que recull la nova llei:

El concepte de consumidor i usuari engloba a les persones físiques que actuïn amb un propòsit aliè a la seva activitat comercial, empresarial, ofici o professió. Són també consumidors i usuaris a l'efecte de la llei, les persones jurídiques i les entitats sense personalitat jurídica que actuïn sense ànim de lucre en un àmbit aliè a una activitat comercial o empresarial.

Quant al concepte d'empresari, es defineix com a tal a tota persona física o jurídica, ja sigui privada o pública, que actuï, fins i tot a través d'una altra persona en el seu nom o seguint les seves instruccions, amb un propòsit relacionat amb la seva activitat comercial, empresa, ofici o professió.

La nova llei suposa un reforçament de la informació al consumidor i usuari, a través de l'ampliació dels requisits d'informació precontractuals exigibles en els contractes amb consumidors i usuaris, que en el cas dels contractes a distància i els contractes celebrats fora de l'establiment de l'empresari han estat objecte de plena harmonització per part de la directiva. Així, entre les noves obligacions d'informació precontractuals que assumeixen els empresaris estan les d'informar als consumidors i usuaris de l'existència i les condicions dels dipòsits o altres garanties financeres que, si escau, hagin de pagar o aportar a sol·licitud de l'empresari, incloses aquelles per les quals es bloquegi un import en la targeta de crèdit o dèbit del consumidor i usuari. També hauran d'informar de l'existència de la garantia legal de conformitat dels béns, així com de l'existència i condicions dels serveis postventa i de les garanties comercials que si escau, atorguin. A més, en els contractes de subministrament de contingut digital, hauran d'informar de les diferents formes d'utilització del mateix i de qualsevol limitació tècnica, com són la protecció a través de la gestió dels drets digitals o la codificació regional, així com de tota interoperabilitat rellevant amb els aparells i programes coneguts per l'empresari o que càpiga raonablement esperar que hagi de conèixer, a fi de descriure la informació relativa als aparells i els programes estàndard amb els quals el contingut digital és compatible, per exemple el sistema operatiu, la versió necessària o determinats elements dels suports físics.

En els contractes a distància, s'adapten els requisits d'informació per tenir en compte les restriccions tècniques de certs mitjans de comunicació, com les limitacions de nombre de caràcters en determinades pantalles de telèfon mòbil o de temps en els anuncis de vendes televisius. En aquests casos, l'empresari haurà de respectar un conjunt mínim de requisits d'informació i remetre al consumidor i usuari a una altra font d'informació, per exemple facilitant un número de telèfon gratuït o un enllaç a una pàgina web de l'empresari on la informació pertinent estigui directament disponible i sigui fàcilment accessible.

FMC | abr-14 6

La llei regula igualment els requisits formals dels contractes a distància i dels celebrats fora de l'establiment, i contempla com a novetat l'exigència que els llocs web de comerç indiquin de manera clara i llegible, a tot tardar a l'inici del procediment de compra, si s'aplica alguna restricció de subministrament i quins són les modalitats de pagament que s'accepten.

D'altra banda, els requisits d'informació exigibles vénen a completar els requisits d'informació que s'estableixen en la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici, i en la Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic.

S'incorpora al text refós una nova definició de contracte a distància que abasta tots els casos en què els contractes se celebren entre l'empresari i el consumidor i usuari en el marc d'un sistema organitzat de venda o prestació de serveis a distància, exclusivament mitjançant l'ús d'una o diverses tècniques de comunicació, com poden ser la venda per correu, Internet, telèfon o fax, fins al moment en què se celebra el contracte i amb inclusió d'aquest moment. Aquesta definició abasta també les situacions en les quals el consumidor i usuari únicament visita l'establiment mercantil de l'empresa amb el propòsit de recaptar informació sobre els béns o els serveis i la negociació i celebració subsegüent del contracte tenen lloc a distància. El concepte de sistema organitzat de prestació de serveis o de venda a distància inclou els sistemes oferts per un tercer diferent de l'empresari però utilitzat per aquest, com una plataforma en línia. No obstant això, no cobreix els casos en els quals les pàgines web ofereixen informació solament sobre l'empresari, els seus béns o serveis i les seves dades de contacte.

La nova definició de contracte celebrat fora de l'establiment mercantil que incorpora la llei es justifica en el fet que, fora de l'establiment, el consumidor i usuari podria estar sota possible pressió psicològica o veure's enfrontat a un element de sorpresa, independentment que hagi sol·licitat o no la visita de l'empresari. La definició abasta també aquelles situacions en què s'estableix contacte personal i individual amb el consumidor i usuari fora de l'establiment, encara que després el contracte se celebri immediatament després en l'establiment mercantil de l'empresari o a través d'un mitjà de comunicació a distància. Les compres realitzades en el curs d'una excursió organitzada per l'empresari durant la qual aquest promociona i ven els productes que s'adquireixen, es consideren també contractes celebrats fora de l'establiment.

La llei incorpora al text refós el concepte d'establiment mercantil, que comprèn tot tipus d'instal·lacions (com a tendes, llocs o camions) que serveixin a l'empresari com a local de negocis permanent o habitual. Si compleixen aquesta condició, els llocs de mercats i els estands de fires es consideren també com a establiments mercantils. Així mateix, es considera un establiment mercantil la instal·lació de venda al detall en la qual l'empresari exerceix la seva activitat de forma estacional, per exemple, durant la temporada turística en una estació d'esquí o en una zona de platja, ja que l'empresari exerceix allí la seva activitat de forma habitual. No obstant això, els espais accessibles al públic, com a carrers, centres comercials, platges, instal·lacions esportives i transports públics, que l'empresari utilitzi de forma excepcional per a la seva activitat empresarial, així com els domicilis privats o llocs de treball, no es consideren establiments mercantils.

La llei procedeix a regular conjuntament els contractes celebrats a distància i els contractes celebrats fora dels establiments mercantils, seguint la tècnica jurídica utilitzada per la Directiva. D'aquesta forma, es fa precís modificar el llibre II del text refós, unificant la regulació de tots dos tipus de contractes en el seu títol III, la qual cosa comporta l'eliminació del títol V, la denominació del qual i contingut passa ara al títol IV.

Les modificacions introduïdes per la llei suposen una regulació més àmplia del dret de desistiment en els contractes a distància i els contractes celebrats fora de l'establiment, que incorpora un formulari normalitzat sobre aquest tema que el consumidor i usuari podrà utilitzar opcionalment, al mateix temps que s'amplia el termini per al seu exercici a catorze dies naturals, que s'aplicarà de conformitat amb el Reglament (CEE, Euratom) n.º 1182/71 del Consell, de 3 de juny de 1971, pel qual es determinen les normes aplicables als terminis, dates i termes. A més, en cas que l'empresari no facilte al consumidor i usuari la informació sobre el dret de desistiment, s'amplia el termini per desistir del contracte fins a dotze mesos després de la data d'expiració del període inicial. La llei regula igualment les obligacions que assumeixen ambdues parts del contracte en cas de desistiment, així com els efectes del mateix respecte als contractes complementaris.

FMC | abr-14 7

D'altra banda, la llei contempla la possibilitat que l'empresari ofereixi al consumidor i usuari l'opció d'emplenar el formulari de desistiment en línia, en aquest cas haurà de proporcionar sense demora indeguda un justificant de recepció, per exemple, per correu electrònic.

La llei estableix també disposicions generals que tracten de l'execució i altres aspectes dels contractes celebrats entre empreses i consumidors i usuaris, com són el lliurament del ben comprats, els càrrecs per la utilització de mitjans de pagament, la transferència al consumidor i usuari del risc de pèrdua o deterioració dels béns, les comunicacions telefòniques i els pagaments addicionals.

Pel que fa al lliurament dels béns, la llei preveu que en aquells casos en què l'empresari no ha fet lliurament dels mateixos en el termini convingut amb el consumidor i usuari, aquest últim, abans de poder resoldre el contracte, ha d'emplaçar a l'empresari a què li faci el lliurament en un termini addicional raonable i tindrà dret a resoldre el contracte si l'empresari tampoc lliura els béns en aquest termini addicional.

En relació amb l'ús de mitjans de pagament per part dels consumidors i usuaris, es prohibeix als empresaris el cobrament de càrrecs que excedeixin el cost suportat per aquests per l'ús de tals mitjans de pagament.

Quant al risc de pèrdua o deterioració dels béns, la llei estableix disposicions dirigides a protegir al consumidor i usuari de tot risc que pugui tenir lloc abans que hagi adquirit la possessió material dels mateixos.

En el cas dels contractes telefònics, si l'empresari truca per telèfon al consumidor i usuari per celebrar un contracte a distància, haurà de revelar, a l'inici de la conversa, la seva identitat i, si escau, la identitat de la persona per compte de la qual efectua la trucada, així com indicar l'objectiu comercial de la mateixa. A més, haurà de confirmar l'oferta al consumidor i usuari per escrit, o excepte oposició del mateix, en qualsevol suport de naturalesa duradora. El consumidor i usuari només quedarà vinculat una vegada que hagi acceptat l'oferta mitjançant la seva signatura o mitjançant l'enviament del seu acord per escrit, en paper o mitjançant correu electrònic, fax o sms.

Una altra novetat que recull la llei, referida en aquest cas als pagaments addicionals, és l'obligació que s'imposa a l'empresari que abans que el consumidor i usuari quedi vinculat per un contracte o oferta, aquell haurà d'obtenir el seu consentiment exprés per a tot pagament addicional a la remuneració acordada per a l'obligació contractual principal i si l'empresari no ha obtingut el consentiment exprés del consumidor i usuari, però ho ha deduït utilitzant opcions per defecte que el consumidor i usuari ha de rebutjar per evitar el pagament addicional, aquest tindrà dret al reemborsament d'aquest pagament.

La llei procedeix també a donar compliment a la sentència de 14 de juny de 2012, en l'assumpte C-618 Banc Español de Crèdit. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha interpretat la Directiva 93/13/CE del Consell, de 5 d'abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors, pel que fa a l'article 83 del text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, aprovat mitjançant Reial decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre. En concret, el Tribunal entén que Espanya no ha adaptat correctament el seu Dret intern a l'article 6, apartat 1, de la Directiva 93/13/CEE. En funció d'això, es modifica la redacció del citat article 83 del text refós, per a la correcta transposició de l'article 6, apartat 1, de la Directiva 93/13/CEE, de 5 d'abril de 1993.

Així mateix, es procedeix a corregir l'error detectat en la redacció de l'article 20 del text refós, a fi d'adequar-ho a l'article 7, apartat 4, de la Directiva 2005/29/CE del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de maig de 2005, relativa a les pràctiques comercials deslleials de les empreses en les seves relacions amb els consumidors al mercat interior, la qual cosa comporta la modificació dels seus articles 19 i 20.

D'igual manera, es modifica, mitjançant la disposició final primera d'aquesta llei, el paràgraf f) de l'article 5.1 de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de Competència Deslleial, per a la seva adequació a l'article 6 de la Directiva 2005/29/CE.

FMC | abr-14 8

Els canvis legals que per traslladar la Directiva cal introduir en el nostre ordenament jurídic afecten també a la Llei 7/1996, de 15 de gener, d'Ordenació del Comerç Minorista. En conseqüència, mitjançant la disposició final segona es recullen les modificacions necessàries en la citada llei, al mateix temps que es deroguen els seus articles 39 a 48, a fi d'evitar la confusió que genera l'existència d'un règim duplicat per als contractes de venda a distància en aquesta norma i en la citada llei, el contingut de la qual sobre venda a distància resulta desfasat.

A més, es modifica, mitjançant disposició addicional, l'article 11 de la Llei 1/2000, de 7 de gener d'Enjudiciament Civil, donant nova redacció al seu apartat quart i incorporant un nou apartat cinc. Amb això es pretén resoldre la contradicció existent entre la normativa en matèria de consum i la processal sobre les entitats que han de considerar-se legitimades per interposar una acció de cessació i, al seu torn, atribuir legitimació activa al Ministeri Fiscal per exercitar qualsevol acció en defensa d'interessos difusos i col·lectius de consumidors i usuaris.

La llei deroga igualment l'apartat 4 de l'article 5 de la Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre condicions generals de la contractació i el Reial decret 1906/1999, de 17 de desembre, pel qual es regula la contractació telefònica o electrònica amb condicions generals en desenvolupament de l'article 5.3 de la Llei 7/1998, de 13 d'abril, de condicions generals de la contractació, les disposicions de la qual resulten incompatibles amb l'enfocament d'harmonització màxima de la Directiva que es trasllada.

http://www.boe.es/boe/dias/2014/03/28/pdfs/BOE-A-2014-3329.pdf

REIAL DECRET 215/2014, de 28 de març, pel qual s'aprova l'Estatut Orgànic de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. BOE núm. 77, de 29-03-2014

L'Estatut Orgànic s'estructura en sis capítols, el primer dels quals, «Disposicions generals», recull la naturalesa i règim jurídic de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. Es tracta d'un ens de Dret Públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat pública i privada, amb autonomia i independència funcional respecte de les Administracions Públiques.

Quant al seu règim jurídic, es regirà, entre unes altres, per la Llei Orgànica 6/2013, de 14 de novembre, la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril i la seva normativa de desenvolupament i el seu Estatut Orgànic.

L'Autoritat estarà sotmesa a control parlamentari segons el previst en la Llei Orgànica 6/2013, de 14 de novembre. Quant al control jurisdiccional, aquest no afectarà als estudis, opinions o informes emesos per l'Autoritat, però sí podran ser objecte d'impugnació les resolucions adoptades en matèria laboral, patrimonial i de contractació.

Es reconeix la seva autonomia funcional en l'exercici de les seves funcions, havent d'actuar sempre amb plena independència del Govern, de les Administracions Públiques i de qualsevol altra organització pública o privada. A més, ni el seu personal ni els seus membres podran rebre ni acceptar instruccions de cap entitat pública o privada.

S'estableix com a fi de l'Autoritat contribuir al compliment per les Administracions Públiques del principi d'estabilitat pressupostària mitjançant l'avaluació del cicle pressupostari, de l'endeutament públic i l'anàlisi de les previsions econòmiques.

En el que concerneix a les seves funcions, l'Autoritat les exercirà en tot el territori espanyol de forma única i exclusiva i pel que fa a tots els subjectes integrants del sector públic en els termes previstos en l'article 2 de la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril. En l'exercici de les mateixes, l'Autoritat elaborarà i emetrà informes, opinions i estudis.

Amb caràcter general, s'estableix l'elaboració, en el primer trimestre de l'any, d'un Pla d'Actuacions en el qual es recullin totes les actuacions que preveu desenvolupar l'Autoritat.

L'Autoritat tindrà accés a tota la informació economicofinancera de les Administracions Públiques sobre les quals exerceix les seves funcions, a través de la Central d'Informació, si bé es podrà requerir directament a l'administració corresponent.

Finalment, es regulen les relacions internacionals de l'Autoritat, sempre en coordinació amb el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques.

FMC | abr-14 9

El Capítol II regula l'elaboració i emissió d'informes i opinions així com la realització d'estudis per part de l'Autoritat. Es regula l'emissió d'informes sobre les previsions macroeconòmiques; sobre la metodologia per calcular les previsions tendencials d'ingressos i despeses i la taxa de referència de creixement; sobre el projecte de Programa d'Estabilitat; l'anàlisi de l'execució pressupostària, deute públic i de la regla de despesa; sobre l'establiment dels objectius individuals per a les Comunitats Autònomes; sobre els plans econòmics-financers i plans de reequilibri de l'Administració Central i de les Comunitats Autònomes; i sobre els projectes i línies fonamentals els de pressupostos de les Administracions Públiques. Així mateix, es recull la possibilitat que l'Autoritat Independent inforie sobre la conveniència d'activar les mesures preventives, correctives i coercitives previstes en el Capítol IV de la Llei Orgànica 2/2102, de 27 d'abril, i sobre la concurrència de les circumstàncies excepcionals a les quals fa referència l'article 11.3 d'aquesta Llei Orgànica.

Les opinions les elaborarà a iniciativa pròpia, corresponent la decisió al President.

L'Autoritat també realitzarà els estudis que li sol·liciti el Govern, el Consell de Política Fiscal i Financera, la Comissió Nacional de l'Administració Local i la Comissió Financera de la Seguretat Social. Podrà realitzar els estudis que li sol·licitin les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals, sempre que es refereixin a qüestions de la seva competència i no afectin a cap altra Administració.

El Capítol III «Estructura de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal» estableix la seva organització interna. A aquests efectes es regula la figura del President, que és un lloc de dedicació exclusiva, tindrà la consideració d'alt càrrec i serà triat per un termini de sis anys no renovables. Es defineix el seu procediment de designació, entre persones de reconegut prestigi i amb una experiència mínima de deu anys en les matèries pertinents, havent d'aquesta ser aprovada per les Corts Generals. Es defineixen igualment les causes del seu cessament. Finalment, s'estableixen les funcions que ha d'exercir, amb independència i objectivitat.

Del President dependran tres divisions, cadascuna de les quals estarà a càrrec del corresponent Director de Divisió. Els Directors de Divisió tenen la consideració de personal directiu professional i seran seleccionats conforme als principis de mèrit i capacitat establerts en la Llei 7/2007, de 12 d'abril, de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.

El Capítol IV «Personal al servei de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal» estableix que el mateix estarà constituït amb caràcter general per funcionaris de carrera o, si escau, per personal laboral procedent d'organismes nacionals o internacionals amb funcions de control, o anàlisi econòmica, fiscal, pressupostari o financer. La selecció, provisió de llocs de treball, retribucions i règim disciplinari s'ajustarà al que es disposa en aquest Estatut orgànic, l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i en la legislació vigent de l'Estat en matèria de funció pública. En tot cas, l'Autoritat comptarà amb una relació de llocs de treball en la qual constarà els llocs que hagin de ser exercits en exclusiva per personal funcionari, i aquells que puguin ser ocupats per personal laboral.

El Capítol V regula el seu règim de contractació, patrimonial i de finançament. L'activitat contractual de l'Autoritat es regirà pel que es disposa en el text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic i en la seva normativa de desenvolupament, sent l'òrgan de contractació el seu President.

Per a l'exercici de les seves funcions, l'Autoritat disposarà d'un patrimoni propi i independent del de l'Administració General de l'Estat, la gestió del qual s'efectuarà segons el que es disposa en l'Estatut orgànic i en la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del Patrimoni de les Administracions Públiques.

Finalment, el Capítol VI regula el règim pressupostari, de comptabilitat i de control de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal. L'Autoritat elaborarà i aprovarà anualment un avantprojecte de pressupost que remetrà al Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques per a la seva posterior tramitació. El pressupost tindrà caràcter limitatiu pel seu import global i estimatiu per a distribució dels crèdits per categories econòmiques, amb excepció dels corresponents a despeses de personal, que tindran caràcter limitatiu. L'Autoritat haurà d'aplicar els principis comptables públics i implantarà un sistema de comptabilitat analítica. L'Autoritat estarà sotmesa al

FMC | abr-14 10

control de la Intervenció General de l'Administració de l'Estat en el que concerneix a la seva gestió economicofinancera.


REIAL DECRET 213/2014, de 31 de març, pel qual es convoquen eleccions de diputats al Parlament Europeu. BOE núm. 79, de 01-04-2014

La campanya electoral durarà quinze dies, i començarà a les 0 hores del dia 9 de maig i finalitzarà a les 24 hores del dia 23 de maig. L'escrutini general començarà a les 10 hores del dia 28 de maig i haurà de concloure no més tard de les 24 hores del dia 31 de maig. El recompte de vots en l'àmbit nacional, l'atribució dels escons corresponents a cadascuna de les candidatures i la proclamació d'electes es realitzarà per la Junta Electoral Central no més tard del dia 14 de juny.


ORDRE HAP/492/2014, de 27 de març, per la qual es regulen els requisits funcionals i tècnics del registre comptable de factures de les entitats de l'àmbit d'aplicació de la Llei 25/2013, de 27 de desembre, d'impuls de la factura electrònica i creació del registre comptable de factures en el Sector Públic. BOE núm. 77, de 29-03-2014

La creació del registre comptable de factures constitueix una obligació de cadascuna de les entitats incloses en l'àmbit d'aplicació de la llei 25/2013, de 27 de desembre, a partir d'1 de gener de 2014. A partir d'aquesta data totes les factures que s'expedeixin pels serveis prestats o béns lliurats a les Administracions Públiques, qualsevol que sigui el seu suport, electrònic o paper, hauran de ser objecte d'anotació en el corresponent registre comptable de factures, que estarà integrat o interrelacionat amb el respectiu sistema d'informació comptable de l'entitat o organisme públic, i gestionat per l'òrgan o unitat administrativa que tingui atribuïda la funció de comptabilitat. Per a això, les factures rebudes en el registre administratiu han de ser anotades per l'òrgan competent en el registre comptable de factures en els termes establerts per la Llei 25/2013, de 27 de desembre.

La present Ordre regula els requisits funcionals i tècnics del registre comptable de factures, amb la finalitat de garantir la integritat, seguretat i interoperabilitat dels diferents sistemes.

L'Ordre s'estructura en tres capítols, tres disposicions addicionals i dues disposicions finals, i va acompanyada d'un annex.

El capítol I «Disposicions generals» descriu l'objecte de la norma, el seu àmbit d'aplicació, l'òrgan competent per a la gestió del registre comptable de factures i els objectius d'aquest registre.

El capítol II «Requisits funcionals» regula les anotacions a practicar en el registre comptable de factures des de la recepció d'aquestes fins a la fi de la seva tramitació, així com el subministrament d'informació als proveïdors sobre l'estat de les seves factures.

El capítol III «Requisits tècnics» regula la interoperabilitat del registre comptable de factures amb el Punt general d'entrada de factures electròniques i la interoperabilitat a l'efecte de la distribució o posada a la disposició dels òrgans competents per a la seva tramitació, així com la disponibilitat, confidencialitat, integritat i seguretat del propi registre.

La disposició addicional primera «Registre comptable de factures de l'Administració General de l'Estat» inclou les especialitats funcionals i tècniques del registre comptable de factures en l'àmbit estatal.

La disposició addicional segona «No increment de despesa pública» disposa que les mesures contingudes en l'Ordre s'atenguin amb els mitjans personals i materials existents.

La disposició addicional tercera «Codificació d'òrgans administratius» estableix que les factures que s'expedeixin a partir de l'entrada en vigor d'aquesta Ordre hauran d'ajustar la seva codificació dels òrgans administratius participants en les mateixes a l'establerta en el directori comú DIR3 d'unitats administratives gestionat per la Secretaria d'Estat d'Administracions Públiques.

FMC | abr-14 11

La disposició final primera «Títol competencial» declara el caràcter bàsic de l'Ordre i recull els preceptes constitucionals que li donen empara.

La disposició final segona «Entrada en vigor» disposa que l'Ordre entrarà en vigor l'endemà al de la seva publicació en el «Butlletí Oficial de l'Estat», si bé les Comunitats Autònomes i Entitats Locals disposaran d'un període de tres mesos per adequar els seus sistemes als requisits funcionals i tècnics establerts en aquesta Ordre.

L'annex recull el contingut del fitxer de dades personals «Registre comptable de factures de l'AGE» creat en compliment del que es disposa en l'article 20 de la Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de dades de caràcter personal.

Aquesta Ordre té caràcter bàsic i és aplicable a totes les entitats incloses en l'àmbit d'aplicació de la llei 25/2013, de 27 de desembre, que hauran d'ajustar els seus registres comptables de factures a les condicions i requisits funcionals i tècnics establerts en aquesta Ordre.


ORDRE HAP/419/2014, de 14 de març, per la qual es modifica l'Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s'aprova l'estructura dels pressupostos de les entitats locals. BOE núm. 67, de 19 de març de 2014

L’article únic primer de l’Ordre modifica l’art. 4 de l'Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s'aprova l'estructura dels pressupostos de les entitats locals, en relació a la classificació per programes. I l’article únic segon, modifica l'art. 6 de la mateixa ordre en relació a “l’aplicació pressupostària”.

Per la seva banda, l’article únic tercer modifica l'annex I que conté els codis de la classificació per programes de les despeses del pressupost de les entitats locals i els seus organismes autònoms, en els termes que s'especifiquen en la mateixa Ordre. I, l’article únic quart, modifica l'annex III sobre «Codis de la classificació econòmica de les despeses del pressupost de les entitats locals i els seus organismes autònoms», es crea el capítol 5, amb un únic article (article 50) i concepte (concepte 500), per imputar al pressupost de despeses la dotació diferenciada en concepte de Fons de Contingència, exigida per l'article 31 de la Llei Orgànica 2/2012, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera.

Per altra banda, la disposició transitòria única de l’Ordre determina que les obligacions de subministrament d'informació previstes en l'Ordre HAP/2105/2012, d'1 d'octubre, per la qual es desenvolupen les obligacions de subministrament d'informació previstes en la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d'abril, d'Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera hauran de complir-se, en tot cas, d'acord amb l'establert en aquesta Ordre.

I , finalment, la disposició derogatòria única, estableix que a l'entrada en vigor d'aquesta Ordre queda derogat l'article 10 de l'Ordre EHA/3565/2008, de 3 de desembre, per la qual s'aprova l'estructura dels pressupostos de les entitats locals.

Cal tenir present que l’Ordre entrarà en vigor l'endemà al de la seva publicació en el BOE i resultarà d'aplicació, quant a la seva elaboració, execució i liquidació, als pressupostos corresponents a l'exercici 2015 i següents.


ORDRE ECD/405/2014, de 12 de març, per la qual s'estableix l'equivalència d'Agent de l'Escala Bàsica dels Cossos de Policia Local de Catalunya al títol de Tècnic corresponent a la formació professional del sistema educatiu. BOE núm. 66, 18-03- 2014

Aquesta ordre té per objecte determinar l'equivalència de la categoria d'agent de l'escala bàsica dels Cossos de Policia Local de Comunitat Autònoma de Catalunya al títol de Tècnic corresponent a la Formació Professional del sistema educatiu general.

L'obtenció del nomenament de la categoria d'Agent de l'Escala Bàsica dels Cossos de Policia Local per part dels alumnes seleccionats, suposa la superació del procés selectiu convocat a aquest efecte i que inclou la realització del Curs de formació teòric-pràctic. Finalitzat aquest procés

FMC | abr-14 12

i validada la seva superació per l'organisme corresponent, els alumnes seleccionats que estiguin en possessió del títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria, tindran l'equivalència genèrica de nivell acadèmic amb el títol de Tècnic corresponent a la formació professional del sistema educatiu a l'efecte d'accés a ocupacions públiques i privades i aquells altres que poguessin correspondre d'acord amb la legislació vigent.

L'ordre es dicta a l'empara del que es disposa en l'article 149.1.30.ª de la Constitució Espanyola que atribueix a l'Estat la competència exclusiva per a la regulació de les condicions d'obtenció, expedició i homologació de títols acadèmics i professionals.

Aquesta ordre entrar en vigor l'endemà de la seva publicació en el BOE.


RESOLUCIÓ de 5 de març de 2014, de la Direcció general del Cadastre, per la qual s'amplia el termini previst en la Resolució de 10 de setembre de 2013, per la qual es determinen municipis i període d'aplicació del procediment de regularització cadastral. BOE núm. 59, de 10 de març de 2014

La Resolució de la Direcció general del Cadastre de 10 de setembre de 2013 (BOE de 5 d'octubre) determina 176 municipis de l'àmbit territorial de les Gerències Regionals, Territorials i Subgerències del Cadastre en els quals el procediment de regularització cadastral és aplicable fins al 30 d'abril de 2014. En aquests municipis, la detecció d'immobles omesos supera l'estimació inicial, per la qual cosa el termini previst resulta insuficient per realitzar de forma completa els treballs per a la seva incorporació al Cadastre en el marc del procediment de regularització cadastral.

Per això, de conformitat amb el que es disposa en la disposició addicional tercera del text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, aprovat per Reial decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març (BOE número 58, de 8 de març), i en l'en el 4.1 del Reial decret 256/2012, de 27 de gener, pel qual es desenvolupa l'estructura orgànica bàsica del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques (BOE número 24, de 28 de gener), la Direcció general ha resol ampliar el termini per a l'aplicació del procediment de regularització cadastral fins al 30 de juny de 2014, en els municipis determinats en la Resolució de la Direcció general del Cadastre de 10 de setembre de 2013 (BOE de 5 d'octubre).

http://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2014-2539

RESOLUCIÓ de 5 de març de 2014, de la Direcció general del Cadastre, per la qual es determinen municipis i període d'aplicació del procediment de regularització cadastral. BOE núm. 59, de 10 de març de 2014

De conformitat amb el que es disposa en la disposició addicional tercera del text refós de la Llei del Cadastre Immobiliari, aprovat per Reial decret Legislatiu 1/2004, de 5 de març (BOE núm. 58, de 8 de març), i en l'article 4.1 del Reial decret 256/2012, de 27 de gener, pel qual es desenvolupa l'estructura orgànica bàsica del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques (BOE núm. 24, de 28 de gener), la Direcció general del Cadastre ha resolt que el procediment de regularització cadastral serà aplicable, des de l'endemà a la publicació d'aquesta resolució en el BOE, i fins al 30 d'octubre de 2014, en els següents municipis de l'àmbit territorial de les Gerències Regionals, Territorials i Subgerències del Cadastre:

Gerència Regional de Catalunya-Barcelona: Bigues i Riells, Calaf, Caldes dÉstrac, Capellades, Collsuspina, Les Franqueses del Vallès, Masquefa, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Montgat, Olesa de Montserrat, Rajadell, Sant Cugat del Vallès, Vilassar de Dalt, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Tona, Vallbona dÁnoia, Vilanova del Camí.

Gerència Territorial de Girona: Arbúcies, Begur, Calonge, Cantallops, Colera, Fontanilles, Forallac, Hostalric, La Jonquera, Llançà, San Feliu de Guíxols, Vila-Sacra.

Gerència Territorial de Lleida: Guissona.

Gerència Territorial de Tarragona: La Bisbal de Falset, Bonastre, Capçanes, Caseres, La Sénia, Colldejou, Freginals, Garcia, El Lloar, La Masó, El Molar, Poboleda, Rasquera, Riba-roja dÉbre, Roda de Berà, El Rourell, Sarral, La Torre de lÉspanyol, Torroja del Priorat, Ulldemolins, Vinebre.

FMC | abr-14 13


I.2.- Legislació catalana

ORDRE GRI/73/2014, de 17 de març, de modificació de l'Ordre GAP/539/2010, de 16 de novembre, per la qual es regula la presentació telemàtica dels qüestionaris dels pressupostos, i de les liquidacions dels pressupostos dels ens locals de Catalunya, dels ens dependents i d'altres entitats públiques, i es crea l'Inventari públic de control del compliment de les obligacions de tramesa de la documentació economicofinancera al Departament de Governació i Administracions Públiques i a la Sindicatura de Comptes. DOGC núm. 6593, de 31-03-2014

S’ha implementat un nou sistema per a la presentació telemàtica d’informació pressupostària al Departament de Governació i Relacions Institucionals i un nou procediment per a la suspensió del lliurament de subvencions als ens locals que no hagin tramès la documentació obligatòria i, en conseqüència, és necessari modificar determinats articles de l’Ordre GAP/539/2010 per tal d’adaptar-la al nou procediment i la normativa vigent.

Concretament es modifiquen l’article 3, l’apartat 1 de l’article 5 i l’article 6 de l’Ordre GAP/539/2010, de 16 de novembre.

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6593/1346761.pdf

RESOLUCIÓ de 24 de març de 2014, de publicació de l'Acord del Ple de la Sindicatura de Comptes de Catalunya relatiu a la forma en què els consorcis d'àmbit local han de trametre a la Sindicatura de Comptes de Catalunya el Compte general per mitjans telemàtics. DOGC núm. 6591, de 27-03-2014

Els acords del 6 de febrer del 2007, del 24 de març del 2009, del 13 d’abril del 2010, del 12 d’abril del 2011 i del 8 de maig del 2013 del Ple de la Sindicatura de Comptes regulen el sistema de tramesa telemàtica dels comptes generals de les corporacions locals i estableixen els paràmetres tècnics per poder-la efectuar.

El Ple de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, en data 8 d’octubre de 2013, va adoptar un acord en relació amb el tractament dels comptes anuals dels consorcis locals que afecta els comptes de l’exercici 2013 d’aquestes entitats. Aquest acord en els apartats 1 i 2 estableix que els comptes anuals dels consorcis locals s’incorporaran al mateix procediment de gestió que la Sindicatura duu a terme respecte del Compte general de les corporacions locals de Catalunya i que aquesta incorporació s’ha d’incloure en l’acord del Ple relatiu a la forma en què aquestes han de retre a la Sindicatura el Compte General del 2013 per mitjans telemàtics.

Atès que pel que fa al retiment dels comptes de les corporacions locals de Catalunya de l’exercici 2013 continua vigent l’Acord del Ple del 8 de maig del 2013, mitjançant aquest Acord s’ordena la incorporació dels comptes que retin els consorcis locals al procediment de gestió dels comptes que regula l’acord esmentat.


RESOLUCIÓ de 24 de març de 2014, de publicació de l'Acord del Ple de la Sindicatura de Comptes de Catalunya relatiu a la forma en què els consorcis d'àmbit local han de trametre a la Sindicatura de Comptes de Catalunya el Compte general per mitjans telemàtics. DOGC núm. 6591, de 27-03-2014

Els acords del 6 de febrer del 2007, del 24 de març del 2009, del 13 d’abril del 2010, del 12 d’abril del 2011 i del 8 de maig del 2013 del Ple de la Sindicatura de Comptes regulen el sistema de tramesa telemàtica dels comptes generals de les corporacions locals i estableixen els paràmetres tècnics per poder-la efectuar.

El Ple de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, en data 8 d’octubre de 2013, va adoptar un acord en relació amb el tractament dels comptes anuals dels consorcis locals que afecta els

FMC | abr-14 14

comptes de l’exercici 2013 d’aquestes entitats. Aquest acord en els apartats 1 i 2 estableix que els comptes anuals dels consorcis locals s’incorporaran al mateix procediment de gestió que la Sindicatura duu a terme respecte del Compte general de les corporacions locals de Catalunya i que aquesta incorporació s’ha d’incloure en l’acord del Ple relatiu a la forma en què aquestes han de retre a la Sindicatura el Compte General del 2013 per mitjans telemàtics.

Atès que pel que fa al retiment dels comptes de les corporacions locals de Catalunya de l’exercici 2013 continua vigent l’Acord del Ple del 8 de maig del 2013, mitjançant aquest Acord s’ordena la incorporació dels comptes que retin els consorcis locals al procediment de gestió dels comptes que regula l’acord esmentat.


II.- Jurisprudència

II.1.- Tribunal Constitucional

STC 33/2014, de 27 de febrer de 2014. Recurs d'inconstitucionalitat núm. 1932-2004 presentat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en relació amb diversos preceptes de la Llei 61/2003, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2004. BOE núm. 73, de 25-03-2014

Aquest recurs d'inconstitucionalitat núm. 1932-2004 va ser presentat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en relació amb diversos preceptes de la Llei 61/2003, de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2004 , que afectaven a l’assistència social, el règim local, els transports i l’energia. En aquest sentit, el TC declara la inconstitucionalitat dels preceptes relatius al programa de serveis socials generals de l'Institut de Majors i Serveis Socials i al règim de subvencions en matèria de transports urbans, i de la partida pressupostària per a ajudes al desenvolupament i actuacions de foment de les energies renovables i eficiència energètica

Concretament, el TC declara inconstitucionals -amb els efectes que indica el FJ 9-, per vulnerar les competències que corresponen a la Generalitat de Catalunya, els següents preceptes:

a) L'article 12.3, en relació amb el programa 31 «Serveis socials generals» del pressupost de l'Institut de Migracions i Serveis Socials;

b) L'article 85, apartat 1.C), lletra b), i apartat 2, primer paràgraf, concretament l'incís «en les mateixes condicions de repartiment fixades anteriorment»;

c) L'article 90.b), d) i la partida núm. 745, de la secció 24, Ministeri d'Economia, programa 731F, per la qual es dota

a l'Institut per a la Diversificació i Estalvi d'Energia amb 22.869,29 milers d'euros, per a ajudes a incentius de desenvolupament i actuacions del pla de foment de les energies renovables i eficiència energètica.

És a dir, segons el TC l'abast de la vulneració de competències que aprecia en relació als preceptes impugnats ja han esgotat els seus efectes, havent estat destinats els fons per fi pel qual van ser pressupostats i sense que procedeixi afectar a situacions jurídiques consolidades. Per això, la pretensió del Govern de la Generalitat de Catalunya pot estimar-se satisfeta mitjançant la declaració de titularitat de la competència controvertida, sense necessitat d'anul·lar els preceptes i partides corresponents (SSTC 75/1989, de 24 d'abril; 13/1992, de 6 de febrer; 79/1992, de 28 de maig; 186/1999, de 14 d'octubre; 190/2000, de 13 de juliol, 126/2002, de 23 de maig; 77/2004, de 29 d'abril, i 138/2009, de 15 de juny, entre altres).


FMC | abr-14 15

CONFLICTE POSITIU DE COMPETÈNCIA núm. 1662-2007, plantejat pel Govern de la Generalitat de Catalunya en relació amb diversos preceptes del Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s'estableixen els ensenyaments comuns de l'educació primària (sentència). DOGC núm. 6592, de 28-03-2014

El suplement del BOE núm. 60, d’11.3.2014, publica la Sentència 24/2014, de 13 de febrer, dictada pel Ple del Tribunal Constitucional en el conflicte positiu de competència núm. 1662-2007, interposat pel Govern de la Generalitat de Catalunya contra els articles 6.4, 11.2, 13.5 i 6 i l’annex III del Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments comuns de l’educació primària.

En la Sentència esmentada, el Tribunal Constitucional ha decidit: “Desestimar íntegrament el conflicte positiu de competència plantejat pel Govern de la Generalitat de Catalunya contra el Reial decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual s’estableixen els ensenyaments mínims de l’educació primària.”


II.2.- Tribunal Suprem

STS 54/2014 (Sala segona), de 21-01-2014 Núm. Rec. 633/2013. Ponent: Francisco Monterde Ferrer, Francisco. Atemptat: brutal pallissa a un Alcalde després de reprendre a un veï per obstaculitzar el tràfic rodat i molestar als veïns

En aquesta sentència el Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació interposat contra la sentència dictada per l'AP Castelló i confirma la condemna per un delicte d'atemptat a l'autoritat i una falta de lesions, amb la concurrència dels atenuants analògics de drogoaddicció i d'arravatament. La Sala considera que s’ha comès un atemptat contra l'Alcalde d’una petita localitat, qui rep una brutal pallissa després de reprendre a l'acusat per interferir en el tràfic rodat, molestar als veïns i per la seva conducta incívica d'escopir contra el seu vehicle. Concurrència dels elements típics. Caràcter d'autoritat del subjecte passiu en l'exercici de les seves funcions. L'Alcalde exercia com a tal, doncs sense constituir exercici de la funció administrativa o de gestió municipal en sentit estricte, sí que aquestes activitats tenien vinculació amb la necessitat de mantenir bones formes i bones conductes en el quefer dels ciutadans, i reprendre de paraula els actes incívics. Coneixement per part de l'agressor de la qualitat i activitat del subjecte passiu. Dol de denigrar que es manifesta de forma directa amb aquestes paraules que precedeixen a l'agressió múltiple "et vaig a donar a tu alcalde". El coneixement mutu i previ per part de denunciant i denunciat per comportaments incívics de l'últim, no suposen que el primer hagués actuat amb un ànim espuri de perjudicar-li, impropi i al marge dels deures del càrrec ostentat. RECURS DE CASSACIÓ. Per contradicció amb els fets provats. Requisits per a la seva estimació. No concorren, en el cas. El relat de fets provats és coherent, i perfectament apte per servir de suport a la qualificació jurídica debatuda. PRESUMPCIÓ D'INNOCÈNCIA. Inexistència de vulneració. Prova de càrrec suficient.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=6946016&links=%22FRANCISCO%20MONTERDE%20FERRER%22&optimize=20140131&publicinterface=true

STS (Sala segona) 6402/2013, de 26-11-2013 Rec. núm. 168/2013. Ponent. Luciano Varela Castro. Prevaricació d'Alcalde per denegar la informació requerida per regidors de l'oposició sobre la contractació extraordinària de personal assessor.

La Sala confirma la condemna a un alcalde per la seva reiterada i pertinaç negativa a la sol·licitud d'informació de regidors de l'oposició sobre la contractació extraordinària de personal assessor i de la submissió d'aquest assumpte a Ple, així com l'exhibició dels comptes. Prèviament al dictat de les resolucions prevaricadores van precedir múltiples sol·licituds d'informació per escrit amb advertiment d'il·legalitat, i l'acusat va ser advertit expressament pel Justícia d'Aragó sobre la necessitat de subministrar informació als regidors de l'oposició per al democràtic exercici de la

FMC | abr-14 16

seva funció. A més, es va interposar demanda que va donar lloc a sentència del Jutjat nº 3 del Contenciós de Saragossa que va determinar la nul·litat dels actes administratius que contenien aquesta negativa, per ser il·legals. El Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació interposat contra la sentència dictada per l'AP de Saragossa i confirma la condemna a un Alcalde per delicte de prevaricació i l'absolució, juntament amb la regidora d'Hisenda, per delicte de malversació de cabals públics.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=6945933&links=%22LUCIANO%20VARELA%20CASTRO%22&optimize=20140131&publicinterface=true

STS (Sala tercera) 6136/2013, de 03-12-2013 (Rec. 557/2011). Ponent: Segundo Menendez Perez. Doctrina legal en relació a l'art. 58.4 de la LRJPAC, que l'intent de notificació queda culminat en la data en què es va dur a terme, sempre que quedi constància d'això en l'expedient

El TS rebaixa la sanció imposada a la recurrent per la comissió de la infracció consistent en la captació d'aigües d'una Comunitat de Regantes sense la preceptiva autorització. En aquesta sentència el TS fixa com a doctrina legal en relació a l'art. 58.4 de la LRJPAC, que l'intent de notificació queda culminat en la data en què es va dur a terme, sempre que quedi constància d'això en l'expedient. En aquesta sentència es discutia la caducitat del procediment sancionador, i la Sala no estima la seva concurrència, rectificant en la present sentencia la doctrina legal declarada en la seva resolució de data 17 de novembre de 2003, dictada en el recurs de cassació en interès de la Llei número 128/2002, en el sentit, i només en el de substituir la frase del seu paràgraf segon que diu "... l'intent de notificació queda culminat, a l'efecte de l'art. 58.4 de la Llei 30/1992, al moment en què l'Administració rebi la devolució de l'enviament, per no haver-se assolit practicar la notificació...", per aquesta altra: "l'intent de notificació queda culminat, a l'efecte de l'art. 58.4 de la Llei 30/1992, en la data en què es va dur a terme". Formula vot particular, en relació amb la infracció en matèria d'aigües, el magistrat Jesús Ernesto Peixos Morate, al que s'adhereixen els magistrats Mariano d'Or-Polit i López, Jorge Rodríguez-Zapata Pérez, Manuel Campos Sánchez-Bordona, Rafael Fernández Valverde, Eduardo Calvo Rojas i José Juan Suay Rincón.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=6926703&links=%22SEGUNDO%20MENENDEZ%20PEREZ%22&optimize=20140113&publicinterface=true

STS (Sala tercera) 902/2014 de 05-02-2014. Rec. núm . 2986/2012. Ponent: Vicente Conde Martín de Hijas. El TS modifica la seva doctrina sobre la consideració de les RLLT del personal funcionari com una disposició de caràcter general. Vot particular formulat pels magistrats Nicolás Maurandi Guillén i Pablo Lucas Murillo de la Cova.

La sentència aborda la impugnació de la sentència que va confirmar l'acord pel qual es modifica la RLLT de personal funcionari de les gerències del cadastre. En relació a la precedent jurisprudència del Tribunal Suprem, amb caràcter general, ha de considerar-se la RPT com un acte administratiu i no com una disposició general a l'efecte del recurs de cassació, sense que sigui necessari, d’ara, en endavant, distingir entre el plànol substantiu i el processal que es desprenia d'aquesta doble naturalesa que se li assignava a les RLLT. Per tant, la RLLT no és un acte ordinador, sinó un acte ordenat, mitjançant el qual l'administració s'autoorganiza, ordenant un element de la seva estructura com és el del personal integrat en ella.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=6999767&links=%222986/2012%22&optimize=20140324&publicinterface=true

STS 575/2014 (Sala tercera) de 03-02-2014, Rec. núm. 76/2010. Ponent: Pablo Lucas Murillo de la Cueba. POLICIA LOCAL. Procés selectiu. Fixació a les bases de selecció de l'edat màxima per a l'ingrés en el Cos. Controvèrsia sobre l'aplicació al supòsit de la EL 2/1986 (que no preveu edat màxima) o l'EFEB, que en el seu art. 56.1.c) estableix que només per Llei podrà regular-se una edat diferent a la de jubilació per a l'accés al càrrec

FMC | abr-14 17

públic. Si no existeix disposició legal sobre aquest tema, haurà d'estar-se a l'habilitació prevista en l'EFEB. Inexistència de discriminació injustificada per exigir-se un límit d'edat per a l'accés a la funció pública. Desestimació del recurs de cassació en interès de llei.

El Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació en interès de llei interposat contra la sentència del TSJ d'Andalusia, en apreciar-se la falta de greu dany a l'interès general. La sentència analitza si la reserva de Llei prevista per l'EBEP en el seu article 56.1.c), respecte a la fixació d'un límit d'edat per a l'accés a la funció pública, diferent a l'edat de jubilació forçosa, no resulta aplicable als cossos de policia local, podent contenir-se aquesta previsió en disposicions de caràcter general , al no exigir la LOCFS reserva de Llei, remetent-se a les normes que dictin les Comunitats Autònomes a aquests efectes

Segons el TS, la conclusió a la que s’ha d’arribar respecte la fixació d’una edat màxima d'ingrés en els cossos de policia local, és que serà la Llei la que ha d'imposar l'edat màxima quan es vulgui una diferent a la de jubilació forçosa i la que es triï ha d'estar justificada en funció de les comeses assignades a aquests cossos.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=6977933&links=%22PABLO%20MARIA%20LUCAS%20MURILLO%20DE%20LA%20CUEVA%22&optimize=20140303&publicinterface=true

STS (Sala quarta) 6487/2013 de 26-12-2013, (Rec. 2315/2012). Ponent: Aurelio Desdentado Bonete. Núm. rec. 2315/2012. El Tribunal Suprem revisa la seva doctrina sobre la connexió treballo-domicili i amplia els supòsits d'accident in itinere.

En aquest cas un treballador pateix un accident de trànsit tornant des del seu domicili familiar (que fa servir els caps de setmana) fins a la seva residència de treball per incorporar-se al seu lloc laboral l'endemà (dilluns). El Tribunal revisa el criteri fins ara seguit –molt més estricte- quant a la connexió de treball-domicili per a la determinació de la contingència laboral. I el canvi de criteri es justifica en la necessitat d'adaptar les normes a la nova realitat social que imposa exigències de mobilitat territorial amb ajustos continus de canvi de domicili. Així determina que el punt de partida o tornada del lloc de treball pot ser, segons les circumstàncies del cas, tant el domicili del treballador en sentit estricte, com la residència habitual a l'efecte de treball. Encara que l'accident es produeix en el trajecte la destinació del qual no és el lloc de treball, el dirigir-se a la residència laboral no trenca la relació trajecte-treball.

http://www.poderjudicial.es/search/doAction?action=contentpdf&databasematch=TS&reference=6948623&links=%22AURELIO%20DESDENTADO%20BONETE%22&optimize=20140204&publicinterface=true

III.- Altres

PUBLICACIÓ FMC. JIMÉNEZ ASENSIO, R., Vademècum sobre l’LRSAL: 100 preguntes i 100 respostes sobre l'LRSAL, FMC (Barcelona), 2014.

La publicació es divideix en tres parts:

- la primera inclou un estudi introductori de l’LRSAL en un determinat context i dona unes pautes mínimes de caràcter general per la compressió d’aquesta complexa norma i dels seus innombrables problemes d’aplicació;

- la segona part incorpora un vademècum de cent qüestions sobre l’aplicació de l’LRSAL. El nombre de qüestions no són totes les que es poden plantejar en relació a aquesta norma. Selecció que podrà ser més o menys encertada, però que es pronuncia sobre la pràctica totalitat dels aspectes més centrals, encara que el seu tractament de vegades sigui incidental.

- la tercera part és un annex documental, que inclou materials complementaris.

FMC | abr-14 18

Més informació al respecte d’aquesta publicació es pot trobar en:

http://www.fmc.cat/ACTUALITAT/default.cfm/ID/33841/T/interessant-novetat-editorial-fmc-100-preguntes-100-respostes-sobre-lrsal.htm

DICTAMEN. Consell de Garanties Estatutàries. Dictamen 5/2014, de 14 de febrer, sobre la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat. DOGC núm. 6588, de 24-03-2014

El dictamen va se sol·licitat per més d’una desena part dels diputats del Parlament del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya i pel Govern de la Generalitat, sobre la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat (BOE núm. 295, de 10 de desembre de 2013)

Les conclusions a les que arriba el dictamen són les següents:

Primera. L’apartat segon de l’article 14, i per connexió l’apartat segon de l’article 23, de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat, vulneren la potestat reglamentària del Govern de la Generalitat reconeguda en l’article 68.1 EAC, pel que fa a les competències relacionades amb activitats econòmiques reconegudes al capítol II del títol IV EAC. (adoptada per majoria);

Els articles 16, 17 i 18, i per connexió l’article 5 i la disposició final segona, de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, vulneren les competències de la Generalitat relacionades amb activitats econòmiques reconegudes en el capítol II del títol IV EAC.

Els articles 19 i 20, i per connexió la disposició addicional desena, i així mateix, l’apartat 5 de l’article 26 de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, vulneren les competències relacionades amb activitats econòmiques reconegudes al capítol II del títol IV EAC, així com l’article 115.1 EAC, relatiu a l’abast territorial i els efectes d’aquestes competències.

L’article 27 de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, en relació amb la disposició final primera que afegeix els apartats 1 i 2 de l’article 127 quater de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, vulneren les competències relacionades amb activitats econòmiques reconegudes al capítol II del títol IV EAC.

L’apartat u i, per connexió, l’apartat dos de la disposició final tercera de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, que donen nova redacció a l’article 2 i a la disposició final desena de la Llei 12/2012, de 26 de desembre, de mesures urgents de liberalització del comerç i de determinats serveis, vulneren les competències de la Generalitat relatives a comerç de l’article 121 EAC.

La disposició final quarta de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, és contrària a la Constitució i a l’Estatut en la mesura que declara bàsics els preceptes citats en les conclusions anteriors.

La resta de preceptes examinats de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, no són contraris a la Constitució ni a l’Estatut.


DICTAMEN. Consell de Garanties Estatutàries. Dictamen 4/2014, de 12 de febrer, sobre la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa. DOGC núm. 6590, de 26-03-2014

Un desena part dels diputats, del Grup Parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya i del Grup Parlamentari Socialista del Parlament de Catalunya, van presentar al Consell dues sol·licituds de dictamen, que s’han acumulat perquè tenen objectes connexos, que justifiquen la unitat de tramitació i de decisió. Igualment, aquesta mateixa Llei orgànica també ha estat objecte d’una altra petició de dictamen presentada pel Govern de la Generalitat amb anterioritat, que coincideix parcialment en els preceptes ara sol·licitats (DCGE 3/2014, de 28 de gener).

Les conclusions a les que arriba el Consell són les següents:

Els apartats nou, quinze i setze de l’article únic LOMCE, que modifiquen els articles 18.3.b, 24.4.b i .c.7è i 25.6.b i .c.9è, respectivament; els apartats vint-i-cinc, vint-i-sis i cent de l’article únic LOMCE, que afegeixen els articles 34 bis.4.7è i l’article 34 ter.4.j LOE; així com l’apartat

FMC | abr-14 19

noranta-un del mateix article únic LOMCE, que modifica la disposició addicional segona LOE, referents a l’ensenyament de la religió en l’itinerari educatiu, no són contraris a la Constitució. (adoptada per majoria).

Els apartats nou, dotze, quinze, setze, dinou, vint-i-cinc, vint-i-sis i vint-i-vuit de l’article únic LOMCE, en la modificació que fan dels articles 18.4, 20.5, 24.5, 25.7, 28.9, 34 bis.5, 34 ter.5 i 36.5 LOE, relatius a la regulació de la matèria Llengua cooficial i literatura en els diferents cicles de l’ensenyament, en els termes en què han estat interpretats en el fonament jurídic tercer d’aquest Dictamen, no vulneren les competències de la Generalitat.

L’apartat cinc de l’article únic LOMCE, que afegeix l’article 6 bis.2.a.3r LOE, com també els apartats tretze, trenta-set, cinquanta, setanta-tres, vuitanta-nou i noranta, de l’article únic LOMCE, en la modificació que fan dels articles 21.2, 43.1, 64.2 (darrer paràgraf), 120.3, 144.1 (darrer paràgraf) i 147.2 (segon paràgraf), LOE, en les remissions que efectuen a la potestat reglamentària del Govern de l’Estat, vulneren les competències de la Generalitat previstes a l’article 131.2 i .3 EAC i no troben empara en l’article 149.1.30 CE.

L’apartat seixanta-un de l’article únic LOMCE, en la redacció donada a l’article 84.3 LOE, sobre l’ensenyament separat per raó de gènere; i l’apartat setanta de l’article únic LOMCE, en la modificació dels apartats primer a setè de l’article 116 LOE, sobre els concerts educatius, no són contraris a l’article 14 CE ni a l’article 27.9 CE, ni tampoc vulneren les competències de la Generalitat previstes a l’article 131.3 EAC. (Adoptada per majoria).

L’apartat cent set de l’article únic LOMCE, que modifica la disposició final cinquena LOE, pel que fa a l’habilitació competencial dels articles 6 bis.2a.3r, 21.2, 43.1, 64.2 (darrer paràgraf), 120.3, 144.1 (darrer paràgraf) i 147.2 (segon paràgraf), vulnera l’article 131.3 EAC i no troba empara en l’article 149.1.30 CE.

La disposició transitòria segona LOMCE, sobre la renovació de concerts educatius, vulnera les competències de la Generalitat previstes a l’article 131.3 EAC i no troba empara en l’article 149.1.30 CE.

La resta de preceptes examinats no vulneren la Constitució ni l’Estatut.

Cal tenir present que el vicepresident senyor Pere Jover Presa a formula un vot particular al dictamen emès, al qual s’adhereix el conseller senyor Joan Ridao Martín.


DICTAMEN. Consell de Garanties Estatutàries. Dictamen 6/2014, de 14 de febrer, sobre la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'avaluació ambiental. DOGC núm. 6593, de 31-03-2014

Per Acord de govern de la Generalitat de Catalunya se sol·licita al Consell que emeti dictamen sobre l’adequació a la Constitució i a l’Estatut d’autonomia de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, i, en concret, sobre una sèrie de preceptes, que són: els articles 4; 12 (punts 2, 3 i 4); 17 a 19; 21; 23 a 30; 32 a 37, annex VI; 39; 40; 42 a 50, i les disposicions finals vuitena i onzena

El dictamen arriba a les conclusions següents:

Els articles 17 i 33 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, d’avaluació ambiental, vulneren les competències de la Generalitat de l’article 144.1 EAC.

Els articles 18, 29, 39 i 45 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, llevat del subtràmit relatiu a la millora de la sol·licitud dels seus apartats 2 i 1.d (segon paràgraf) de l’article 45, no troben empara en l’article 149.1.23 CE i vulneren les competències de la Generalitat de l’article 144.1 EAC.

L’expressió «En aquest cas no s’han de tenir en compte els pronunciaments abans esmentats que es rebin posteriorment» i l’articulació concreta del procediment de requeriment dels informes que contenen, respectivament, els articles 19.1 (segon i tercer paràgrafs), 30.2 (primer i segon paràgrafs), 34.4 (segon i tercer paràgrafs), 46.2 (segon paràgraf) i .3 (primer paràgraf); així com la fixació del caràcter voluntari de la sol·licitud dels apartats 1 i 2 de l’article

FMC | abr-14 20

34 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, vulneren les competències de la Generalitat de l’article 144.1 EAC, en relació amb l’article 159.1.c EAC.

L’expressió «en els termes desenvolupats a l’annex VI» de l’article 35.1, els apartats 1 a 7 (ambdós inclosos) de l’annex VI, i, per connexió, l’apartat 3 de la disposició final novena de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, vulneren les competències de la Generalitat de l’article 144.1 EAC.

L’apartat 4 i l’apartat 5, llevat del darrer paràgraf, de l’article 24, i l’apartat 3 i l’apartat 4, llevat del darrer paràgraf, de l’article 40 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, vulneren les competències de la Generalitat de l’article 144.1 EAC, en relació amb l’article 159.1.c EAC.

L’apartat 4 de l’article 25 i els apartats 2, lletra a (segon paràgraf), i 6 de l’article 47 vulneren les competències de la Generalitat de l’article 144.1 EAC.

L’expressió «en els termes previstos en els apartats següents» de l’apartat 1 de l’article 27 i del primer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 43, i el segon i tercer paràgrafs d’aquest mateix apartat 1, així com els apartats 2, 3 i 4 dels articles 27 i 43 LAA, vulneren les competències de la Generalitat de l’article 144.1 EAC, en relació amb l’article 159.1.c EAC.

L’apartat 4 (segon paràgraf, última frase, i tercer paràgraf), i els apartats 5 i 6 (primera part) de l’article 28; els apartats 4, 5 (segon paràgraf, última frase, i tercer paràgraf) i 7 de l’article 44 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, vulneren les competències de la Generalitat de l’article 144.1 EAC, en relació amb l’article 159.1.c EAC.

Els apartats 2, 3 i 4 de l’article 12 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, vulneren les competències de la Generalitat de l’article 144.1 EAC.

L’apartat 2 (segon paràgraf) de l’article 21 i el segon paràgraf de l’article 23 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, vulneren les competències de la Generalitat de l’article 144.1 EAC, en relació amb l’article 159.1.c EAC.

L’article 49, en els termes exposats en l’apartat 10 del fonament jurídic tercer, i l’apartat 1 (primer paràgraf) de l’article 50 de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, vulneren les competències de la Generalitat de l’article 144.1 EAC.

L’apartat 1 de la disposició final vuitena de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, pel que fa a l’habilitació competencial dels articles 12, 17, 18, 19, 21, 23, 24, 25, 27, 28, 29, 30, 33, 34, 35, 39, 40, 43, 44, 45, 46, 47, 49 i 50 de l’annex VI, i de la disposició final novena.3, en els termes i l’abast exposats en aquestes conclusions, no troba empara en l’article 149.1.23 CE i, per tant, és contrari a la Constitució i a l’Estatut.

L’expressió «i supletòria» que conté la disposició final onzena in fine de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, és contrària a l’ordre constitucional i estatutari de distribució de competències.

La resta de preceptes examinats de la Llei 21/2013, de 9 de desembre, no són contraris a la Constitució ni a l’Estatut.


DICTAMEN. Consell de Garanties Estatutàries. Dictamen 8/2014, de 27 de febrer, sobre la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local. DOGC núm. 6596, de 03-04-2014

El dictamen va ser sol·licitat el 29 de gener de 2014, pel Govern de la Generalitat, per tal que el Consell dictaminés la conformitat amb la Constitució i l’Estatut d’autonomia dels apartats dos, tres, cinc, set, vuit, nou, deu, tretze, catorze, disset, divuit, dinou, vinti-cinc i trenta de l’article primer, i les disposicions addicionals tercera, apartats 1 i 2, novena, onzena, quinzena i dissetena, transitòries primera, segona, tercera, quarta, cinquena i sisena i final segona de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local.

El dictamen també va ser sol·licitat el dia 30 de gener per més d’una desena part dels diputats del Parlament, del Grup Parlamentari Socialista, en relació amb l’adequació a l’Estatut d’autonomia i a

FMC | abr-14 21

la Constitució dels apartats tercer, vuitè, novè, desè, onzè i vint-i-tresè de l’article primer i les disposicions addicionals cinquena i quinzena i les disposicions transitòries primera, segona i tercera de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local.


(NOTA: El comentari d’aquest dictamen ja va ser inclòs en l’informe d’actualitat jurídica del mes de març)

INFORME. Tribunal de Comptes. l'Informe de Fiscalització de les mesures adoptades per les entitats locals per adaptar-se a la disminució d'ingressos, fonamentalment dels procedents de la gestió urbanística.

El Tribunal de Comptes ha instat als responsables locals a planificar de forma global l'activitat econòmica-financera i a establir procediments per garantir l'obtenció d'una informació comptable representativa de la imatge fidel de l'entitat, l'execució dels seus pressupostos i els plans de sanejament i ajust.

El president del Tribunal de Comptes, Ramón Álvarez de Miranda, recomana als ajuntaments espanyols que assumeixin que els seus ingressos ja no tornaran als nivells previs a la crisi i rebutja que es tracti de suplir aquesta caiguda amb mecanismes extraordinaris de finançament, que únicament "retarden l'impacte" de la realitat. Així ho ha assenyalat durant la seva compareixença davant la Comissió Mixta (Congrés-Senat) per a les Relacions amb el Tribunal de Comptes durant la presentació de l'Informe de Fiscalització de les mesures adoptades per les entitats locals per adaptar-se a la disminució d'ingressos, fonamentalment dels procedents de la gestió urbanística.

Álvarez de Miranda ha reconegut que les entitats locals són les administracions que "més esforços han fet" en pro de la consolidació financera i per implantar el nou sistema de comptabilitat pública, però a la seva entendre "no es pot deixar de destacar que han d'interioritzar que els ingressos que van tenir en els anys de creixement econòmic no van a tornar".

I és que, després d'analitzar la situació de 171 dels 1.312 municipis de més de 5.000 habitants (30%), el Tribunal conclou que els ingressos locals han experimentat una reducció del 2,6% entre 2007 i 2011, amb "descensos molt significatius" en 2010 i 2011. En concret, els ingressos relacionats amb la construcció --com els de l'Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO)-- han caigut un 63% en aquest període.

"Per tant, l'activitat econòmica que desenvolupin (els ajuntaments d'ara endavant) ha d'estar plenament ajustada als ingressos que previsiblement tindran en el futur. Això no es pot suplir amb mecanismes de finançament extraordinaris, que només retarden l'impacte. La plena assumpció d'un menor nivell d'ingressos i que el pressupost ha d'ajustar-se a aquesta situació és el que veritablement marcarà la diferència", ha afegit.

D'altra banda, el president de l'organisme ha lamentat que els ajuntaments analitzats no van realitzar avaluacions periòdiques de la seva situació economicofinancera ni tampoc estudis sobre la situació econòmica o la repercussió de la crisi sobre la Hisenda Local. Davant aquesta situació, ha instat als responsables de les entitats locals a planificar de forma global l'activitat econòmica-financera d'aquestes institucions i a establir procediments per "garantir l'obtenció d'una informació comptable representativa de la imatge fidel de l'entitat, de l'execució dels seus pressupostos i dels plans de sanejament i ajust".

En concret, Álvarez de Miranda creu necessari "reforçar els procediments de seguiment de tals plans per garantir el pagament de l'endeutament contret en acollir-se a mecanismes extraordinaris per al finançament d'aquestes entitats, així com per al compliment dels terminis de pagament a proveïdors".

L’informe es pot consultar en aquest enllaç: http://www.tcu.es/uploads/I1018.pdf

FMC | abr-14 22

INFORME. Defensora del Poble. Informe d'activitat de 2013.

La Defensora del Poble, Soledad Becerril, va presentar el dia 18 de març davant la Comissió Mixta de relacions amb la Defensora del Poble l'informe sobre l'activitat de la institució durant 2013.

Entre les actuacions relacionades amb l'Administració local, cal destacar:

1. Funcionament del ple municipal i drets dels regidors: S'han presentat 53 queixes de regidors per lesió dels seus drets com a representants públics, principalment perquè no se'ls facilita la informació que demanen o els mitjans materials que necessiten.

2. Enregistrament dels plens municipals: La postura sostinguda per la Institució, coincident amb la del Defensor del Poble Andalús, del Diputat del Comú de Canàries o de l'Ararteko del País Basc, és que procedeix autoritzar l'enregistrament, o millor no impedir-la. També l'Agència Espanyola de Protecció de Dades s'ha pronunciat de manera favorable a l'enregistrament dels plens municipals.

3. Difusió a la web de l'ajuntament de la documentació que surt a informació pública: la Institució va iniciar una actuació d'ofici davant la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, L'Associació Catalana de Municipis i Comarques, l'Associació de Municipis Bascos i la Federació Galega de Municipis i Províncies, amb la finalitat de que proposessin als ajuntaments, diputacions i altres organismes locals associats, que publiquessin tals textos complets a les seves respectives pàgines web oficials, la qual cosa salvaria l'obstacle de la necessària presència física per conèixer-los i poder així presentar al·legacions.

Amb la finalitat de que l'acolliment favorable obtingut per aquestes associacions s'estengui a totes les entitats locals, i s'apliqui en tots els casos sense discrecionalitat, entén que hauria de ser d'obligat compliment, ho requereix incloure expressament el mandat en la norma bàsica estatal.

S'han iniciat actuacions davant el Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques perquè s'estudiï la possibilitat de modificar el Reglament d'organització, funcionament i règim jurídic de les entitats locals de 1986, a fi de:

- Regular el dret de poder ser gravats els Plens pels regidors i pel públic assistent, per a això s'hauria d'informar de tal circumstància al començament de l'acte, amb l'advertiment de no incidir en el seu normal desenvolupament.

- Establir en el procediment d'elaboració de les disposicions locals de caràcter general l'obligació que, després de l'aprovació inicial pel Ple, l'Ajuntament publiqui el text complet a la seva pàgina web, i on no existeixi, en la de la Diputació Provincial, Cabildo o Consell Insular perquè pugui consultar-se pels ciutadans en el termini d'informació pública i audiència; i la possibilitat de presentar telemàticament les al·legacions i suggeriments.

4. Béns de les entitats locals: Queixes per l'actitud passiva davant la possible usurpació de trams de camins públics rurals o invasió de carrers i per la gestió i administració de béns d'ús públic en les quals han prevalgut interessos particulars sobre l'interès general.

5. Activitats i serveis: 175 queixes, d'ampli espectre, la majoria sobre la inadequada prestació dels serveis municipals considerats legalment com a mínims i obligatoris i, fins i tot, per la seva manca: carrers poc il·luminats, sense pavimentar o amb un ferm mal conservat o amb sots.

Es constata l'augment de queixes per ordenances de taxes i preus públics de serveis municipals o utilització de béns d'ús públic, que estableixen tarifes diferents atenent a l'empadronament dels consumidors i usuaris.

La Institució ha mostrat la seva disconformitat amb els ajuntaments que han aprovat descomptes als residents en el municipi, al·legant que la inversió ha de beneficiar prioritàriament als veïns, considerant que aquesta pràctica no s'ajusta a la llei, que estableix el principi bàsic d'igualtat de tots els usuaris en les tarifes dels serveis (excepte aquelles reduccions legalment previstes que atenguin únicament a la capacitat econòmica). En matèria tributària la diferenciació basada en l'empadronament no respon a un criteri objectiu o raó suficientment admesa.

6. Gestió del padró municipal: Diferents queixes per incorrecta interpretació de la normativa reguladora.

FMC | abr-14 23

7. Responsabilitat patrimonial: Entre les 36 queixes rebudes destaca la responsabilitat per robatoris, furts, espolis, actes vandàlics o irrespectuosos en els cementiris. Atès que es tracta d'un recinte tancat de titularitat municipal dotat de mesures de seguretat i vigilància pot reclamar-se davant l'Administració en el cas de danys, en tant que la vigilància i el control de l'ordre del domini públic concedit és de l'Ajuntament o de l'empresa gestora designada per aquell.

http://www.defensordelpueblo.es/es/Documentacion/Publicaciones/anual/Documentos/Informe_2013.pdf

ARTICLE. BENÍTEZ OSTOS, A., “La necesidad de motivar suficientemente la denegación de un permiso para asuntos propios a un funcionario público”, Actualidad Administrativa, núm. 3, Secció A Fondo, març 2014, Madrid (La Ley).

Sol ser relativament habitual que la denegació d'un permís d'assumptes propis, o no concreti les causes que justifiquen tal decisió, o ho faci sota l'empara de motius genèrics i estandarditzats. No obstant això, i donada la incidència que puntualment i en la vida personal d'un funcionari pot tenir aquestes decisions administratives, cada vegada més el poder judicial després de revisar aquests actes resol sobre la seva anul·lació, en entendre que no han estat respectats, amb la cura que per a aquests casos precisa el legislador i la doctrina jurisprudencial, els exigits cànons de motivació. I aquest article analitza aquesta qüestió.

ARTICLE. BOLTAINA BOSCH, X., “En torno a la problemática sobre la ausencia de indemnización por extinción del contrato laboral de los "trabajadores indefinidos no fijos": ¿2012- 2013: un cambio de criterio jurisprudencial a favor de la indemnización?”, La Administración Práctica, núm. 12, desembre, 2013, pàg. 73

Aquest article analitza si l’extinció del contracte de treball dels denominats “treballadors indefinits no fixes” de l’Administració Pública manté el seu caràcter de no indemnitzada o, si per contra, després de la reforma laboral del 2012 i els últims canvis de la doctrina judicial d’alguns Tribunals Superiors de Justícia, s´ha de procedir a la seva extinció a l’empara dels articles 51 o 52.c) de l'Estatut dels Treballadors amb una indemnització de 20 dies per any treballat amb un màxim de dotze mensualitats, i si la resposta és afirmativa, en quins supòsits això procedeix.

L’autor examina la complexa problemàtica de l’extinció del contracte de treball dels “treballadors indefinits no fixes” fent esment de l’absència de regulació legal. I cita la resolució del conflicte a través de la Jurisprudència del Tribunal Suprem dels anys 2002 i 2003 i l’extinció no indemnitzada. A continuació en forma de pregunta aborda el tema de si durant el 2012 s´ha produït la fallida del model d’extinció d’indefinits no fixes sense indemnització. Així mateix, fa referència a la STSJ de Catalunya de 4/10/2013 (RS 3821/2013), en el sentit que aquesta no és un pronunciament judicial qualitativament més significatiu que els anteriors, però potser sí que aporta un “plus” quantitatiu, en aquest canvi de doctrina judicial.

L’autor, acaba oferint una recomanació al gestor local, un consell per a “navegants”, que passa per enumerar diferents reflexions, que al seu parer, encara que no resolguin la inseguretat jurídica almenys poden orientar a la decisió final en cada cas, essent conscients de les fortaleses i debilitats de totes elles.

ARTICLE. JIMÈNEZ ASENSIO, R., "Competencias "municipales distintas de las propias": algunas pautas interpretativas ante un problema complejo", Col. Estudios y Comentarios, La Administración al dia (INAP), 17 de marzo de 2014.

Aquest treball pretén aportar alguns criteris interpretatius d'una Llei complexa, amb la finalitat que els actors polítics i els operadors tècnics locals disposin d'elements conceptuals i aplicatius que els ajudin a resoldre alguns problemes, però sobretot pretén determinar l'abast i impacte d'aquesta Llei sobre les seves respectives entitats locals.

http://www.fmc.cat/NOVETATS/temes/3/10/Blocs/57/docs/Jim%C3%A9nez_Asensio.pdf

ARTICLE. DE JUAN CASERO, L. J., "Aproximación al nuevo marco competencial y organizativo de los pequeños y medianos ayuntamientos y de las diputaciones tras la

FMC | abr-14 24

ley 27/2013, de 27 de diciembre (LRSAL)", Col. Estudios y Comentarios, La Administración al dia (INAP), 14 de marzo de 2014.

En aquest treball s'intenta abordar alguns dels temes concrets que es consideren més importants per als petits i mitjos municipis i per a les diputacions després de la LRSAL i facilitar, des d'un punt de vista pràctic, una opinió professional oberta a qualsevol altra que pugui resultar discrepant.

http://www.fmc.cat/NOVETATS/temes/3/10/Blocs/57/docs/De_Juan_Casero.pdf

DOCTRINA. Especial Reforma Local, El Consultor de los Ayuntamientos, núm. 5, 2014.

http://www.fmc.cat/NOVETATS/temes/3/10/Blocs/57/docs/Especial_Reforma_Local.pdf

INFORMACIÓ. Admissió a tràmit del Projecte de llei pel qual s'aproven diverses mesures en relació al Fons de Cooperació Local 2012 i 2013

El dia 11 de març, a proposta de la vicepresidenta del Govern, el Govern va aprovar el Projecte de llei pel qual s’aproven determina-des mesures relatives al Fons de cooperació local de Catalunya dels anys 2013 i 2014, i se’n va autoritzar a la vice-presidenta perquè el presentés al Parlament. Sol·licitud que va ser admesa a tràmit per la Mesa del Parlament el 18 de març.

Pel que fa al FCL dels municipis, la regulació continguda al Projecte de Llei té les característiques següents:

Amb caràcter complementari en concepte de «Fons de cooperació local de Catalunya. Ajuntaments» de l’any 2013, es distribuirà un import màxim de 52.670.662,40 euros, per atendre la diferència d’aportacions que els ajuntaments hagin rebut entre el «Fons de coopera-ció local de Catalunya. Ajuntaments» de l’any 2013 i el «Fons de cooperació local de Catalunya. Ajunta-ments» de l’any 2012.

Aquest import es repartirà en tres anualitats.

Aquesta dotació complementària inclou la quantitat de 3.938.597,84 euros per al foment de la prestació supra-municipal de serveis, que es distribuirà d’acord amb els criteris determinats a l’article 51 de la Llei 1/2012, del 22 de febrer, de pressupostos de la Generalitat per al 2012.

Segons el projecte de llei, "amb aquesta dotació complementària, els ajuntaments hauran rebut la totalitat del «Fons de cooperació local de Catalunya. Ajuntaments» de l’any 2013”.

Pel que fa als consells comarcals, es disposa que també "amb caràcter complementari” es distribuirà un import màxim de 3.514.699,57 euros per a cadascuna de les dues anu-alitats, en concepte de «Fons de cooperació local de Catalunya. Consells comarcals» dels anys 2013 i 2014. I es per això que la disposició addicional única del projecte de llei estableix que: "les quanties establertes a l’article 49. a) i b) de la Llei 1/2014, del 27 de gener, de pressupostos de la Gene-ralitat per al 2014, s’hauran d’adaptar als càlculs que resultin de la nova dotació pressupostària, integrada pel «Fons de cooperació local de Catalunya. Consells comarcals» de l’any 2014 i la dotació complementària a què fa referència l’article 3.

http://www.fmc.cat/NOVETATS/default.cfm?TEM=3&ST=27

INFORME. JUNTA CONSULTIVA DE CONTRACTACIÓ. Informe 2/2014, de 27 de febrer, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya (Comissió Permanent). Assumpte: Utilització del contracte d’obra sota la modalitat d’abonament total del preu per part de les entitats locals

El dubte que planteja la Diputació de Tarragona, és si s’ha d’entendre derogada la disposició final tercera del RD 704/1997 i si és possible, per tant, que les entitats locals puguin utilitzar, sense cap tipus de limitació, el contracte d’obra amb abonament total del preu.

La conclusió a la que arriba la Junta és que: l’ús del contracte d’obra sota la modalitat d’abonament total del preu per part de les entitats locals requereix el corresponent desenvolupament reglamentari que es preveu a la disposició addicional tercera del Reial decret 704/1997, de 16 de maig, pel qual es regula el règim jurídic, pressupostari i financer del contracte

FMC | abr-14 25

administratiu d’obra sota la modalitat d’abonament total del preu. http://www10.gencat.net/ecofin_jcca/ni/docs/Informe%202-2014-CP.pdf

INFORME. JUNTA CONSULTIVA DE CONTRACTACIÓ. Informe 3/2014, de 27 de febrer, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya (Comissió Permanent). Possibilitat de subrogació, total o parcial, d’un ens, organisme o entitat del sector públic en la posició jurídica d’òrgan de contractació d’un altre ens, organisme o entitat del sector públic, en contractes vigents i formalitzats per aquest.

El Consell Comarcal de la Selva ha signat un conveni amb una entitat del sector públic en virtut de la qual aquesta cedeix al Consell Comarcal l’ús de diverses estacions depuradores per tal que siguin gestionades per ell, i al fet que dita transmissió es produeix estant vigents determinats contractes de serveis d’explotació de les estacions depuradores amb empreses. A més, els contractes vigents esmentats inclouen l’explotació de diverses estacions, l’ús d’algunes de les quals ha estat cedit al Consell Comarcal i el d’unes altres no.

Les conclusions a les que arriba la Junta són:

1. La subrogació prevista en una norma jurídica d’un ens, organisme o entitat del sector públic en la posició jurídica d’òrgan de contractació d’un altre ens, organisme o entitat del sector públic es produeix per disposició normativa i es pot considerar necessària l’audiència de l’empresa contractista, si no es dóna una identitat entre els ens, organismes o entitats del sector públic del sector públic respecte dels quals opera.

2. Per tal que es pugui produir la subrogació d’un ens, organisme o entitat del sector públic en la posició jurídica d’òrgan de contractació d’un contracte d’un altre ens, organisme o entitat del sector públic, com a conseqüència d’un negoci o d’una relació jurídica, és requisit indispensable per a la seva eficàcia que es dugui a terme amb l’audiència i el consentiment, exprés o tàcit, de l’empresa contractista. A més, si aquesta subrogació és parcial, cal que les parts o les prestacions dels contractes a les que afecti constitueixin una unitat funcional independent i siguin susceptibles d’execució i utilització separada.

3. Amb independència de l’origen, legal o convencional, de les subrogacions d’ens, organismes o entitats del sector públic en la posició jurídica d’òrgans de contractació d’altres ens, organismes o entitats del sector públic, si aquestes subrogacions estan previstes en els plecs que regeixen els procediments d’adjudicació dels contractes respectius, no serà necessari el consentiment de les empreses contractistes per a l’eficàcia d’aquestes subrogacions.

http://www10.gencat.net/ecofin_jcca/ni/docs/Informe%203-2014-CP.pdf

INFORME. JUNTA CONSULTIVA DE CONTRACTACIÓ. Informe 4/2014, de 27 de febrer, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya (Comissió Permanent). Interpretació dels termes import i durada del contracte a què fa referència la disposició addicional segona, apartat 1 del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre

L’alcalde de l’Ajuntament de Premià de Mar sol·licita ’informe a la Junta Consultiva de Contractació Administrativa sobre diverses qüestions en relació amb la disposició addicional segona del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre. En concret, l’escrit de consulta fa referència al fet que “aquesta disposició utilitza el terme ‘import’ sense especificar si es correspon amb ‘el pressupost base de licitació’ o amb ‘el valor estimat del contracte’, el mateix es pot dir de l’expressió dels contractes ‘de caràcter plurianual que la seva durada no sigui superior a quatre anys’, sense especificar si el terme ‘durada’ inclou les eventuals pròrrogues del contracte.

Les conclusions de la Junta són:

- El concepte d’import a què fa referència l’apartat 1 de la disposició addicional segona del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14

FMC | abr-14 26

de novembre, es pot entendre referit, d’acord amb el marc normatiu vigent, al pressupost del contracte.

- Les pròrrogues dels contractes que, eventualment, es puguin acordar no s’han de computar a l’efecte de determinar l’òrgan de contractació de les entitats locals de règim organitzatiu comú, d’acord amb l’apartat 1 de la disposició addicional segona del Text refós de la Llei de contractes del sector públic, aprovat pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre.


INFORME. JUNTA CONSULTIVA DE CONTRACTACIÓ.Informe 5/2014, de 27 de febrer, de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa de la Generalitat de Catalunya (Comissió Permanent). Naturalesa jurídica i règim jurídic dels contractes de les administracions públiques que tenen per objecte operacions de crèdit i comptes corrents bancaris.

L’alcalde de l’Ajuntament de Premià de Mar sol·licita l’informe de la Junta Consultiva de Contractació Administrativa en relació amb la naturalesa jurídica, en relació a: 1) les operacions de crèdit celebrades pels ens locals, tenen la consideració de contractes de serveis als efectes del TRLCSP? I per tant s’han de sotmetre en la seva fase de preparació i adjudicació al TRLCSP i les seves disposicions de desplegament; 2) Els comptes corrents dels ens locals, que gestionen tresoreries municipals, estan subjectes a licitació periòdica com a contracte de serveis bancaris, subjectes al TRLCSP.

Les conclusions de la Junta són:

1. Les operacions de crèdit concertades pels ens, organismes o entitats del sector públic en general, i pels ens locals en particular, són negocis jurídics que estan exclosos de l’àmbit l’aplicació del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic, i, per tant, únicament subjectes a l’aplicació dels seus principis per resoldre els dubtes i llacunes que es puguin presentar.

2. Els contractes de compte corrent bancari subscrits pels ens, organismes o entitats del sector públic en general, i pels ens locals en particular, són contractes de serveis privats l’adjudicació i la preparació dels quals es regeix per les seves normes específiques, en el seu defecte, pel Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de contractes del sector públic, i les seves disposicions de desplegament, i, supletòriament, per les altres normes de dret administratiu.


Documents

Informe d’Actualitat Jurídica Abril 2014 SUMARIformacio.fmc.cat/09/ARXIUS/IAJ/2013_14/IAJ_SDL_Abril.pdfFixació a les bases de selecció de l'edat màxima per a l'ingrés en el