1

Informe de la Memòria i d’altres fonts

estadístiques

En aquest informe es presenta un breu resum de les principals dades examinades en el

document anomenat Memòria Estadística de Calella, així com un anàlisis de les

principals dades i tendències a considerar en cadascun dels àmbits analitzats per tal de

poder facilitar el disseny de la política pública calellenca.

Les àrees temàtiques tractades en aquesta memòria són les mateixes que les del Anuari,

i es procedirà al seu anàlisi en el mateix ordre que en aquell document:

1. Demografia i població

2. Urbanisme, habitatge i territori

3. Economia

4. Renda i treball

5. Benestar i protecció social

6. Educació

7. Cultura

8. Seguretat

9. Transports i circulació

10. Eleccions

11. Administració i govern municipal

2

1. Demografia i població Última revisió: 16/09/2015

1.1. Estructura de la població

D’acord amb les dades del padró municipal d’habitants del 2014, Calella té una

població total de 18.307 habitants. Existeix un decreixement progressiu de la

població total del municipi des del 2011 (18.694 habitants). D’aquesta manera, des del

2011 la població calellenca disminueix amb una mitjana de 129 habitants cada any.

-5% -4% -3% -2% -1% 0% 1% 2% 3% 4% 5%

(2014-2010) 0 - 4

(2009-2005) 5 - 9

(2004-2000) 10 - 14

(1999-1995) 15 - 19

(1994-1990) 20 - 24

(1989-1985) 25 - 29

(1984-1980) 30 - 34

(1979-1975) 35 - 39

(1974-1960) 40 - 44

(1959-1955) 45 - 49

(1954-1950) 50 - 54

(1949-1945) 55 - 59

(1944-1940) 60 - 64

(1939-1935) 65 - 69

(1934-1930) 70 - 74

(1929-1925) 75 - 79

(1924-1920) 80 - 84

( > 1919) 85 i més

Piràmide poblacional de Calella (2014)

%Homes

%Dones

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat (2014)

La morfologia de la piràmide és pròpia de poblacions envellides. D’aquesta figura es

dedueix que un 18,06% de la població total és menor de 18 anys, un 64,02% es troba a

l’edat adulta (entre 18 i 65 anys) i un 17,92% tenen més de 65 anys.

Calella té un índex d’envelliment de 117,81% (és a dir, per cada 100 joves menors de

15 anys, hi ha 117,81 persones de 65 anys i més), una xifra que es troba per sobre de la

mitjana catalana (106,42%) i espanyola (112,24%). És la xifra més alta registrada des

del 2000 (any en que la xifra va arribar al 118,93%). Pel que fa a l’índex de

sobreenvelliment, que és el nombre de persones de 85 anys i més que hi ha per cada

persona de 65 anys i més, la taxa és d’un 16,37% (és a dir, 16 persones de 85 anys i més

per cada 100 de 65 anys i més), també superior a la dels últims anys i a la de Catalunya

(15%).

3

Pel que fa a l’índex de dependència global, que és la relació entre els individus en edat

no activa respecte a la població potencialment activa, és de 54,96%. Un valor que ha

anat en augment en els últims anys i que és superior a la mitjana catalana (53,58%) i

espanyola (52,11%).

D’acord amb el document “Projeccions de població 2013-2051. Principals resultats”

(2014), elaborada per l’Idescat, a l’any 2026, la població de 0 a 14 anys i la població de

15 a 39 anys disminuirà en 217.000 i 363.000 habitants, respectivament. Per altra

banda, la població de 40 a 64 anys augmentarà en 227.000 habitants i la població

major de 65 anys augmentarà en 330.000 habitants. En total, el conjunt de la

població catalana a l’any 2026 haurà disminuït en 23.000 persones respecte a l’actual.

i. Pel que fa a les projeccions de població a l’any 2051, el saldo natural de la

població serà negatiu (més defuncions que naixements), així que el saldo

migratori serà clau per frenar el decreixement poblacional. Si, amb dades del

2014, la població major de 65 anys representa el 17,4% de la població

catalana, al 2051 la població major de 65 anys hauria augmentat en més

d’un milió de persones i representaria el 30% de la població. L’envelliment

seria especialment visible a causa de l’augment del nombre de majors de 85

anys, que passaria dels 195.000 habitants el 2013 als 541.000 el 2051.

ii. L’índex de dependència de la gent gran, definit com el quocient entre la

població de 65 anys i més per cada 100 habitants de 16 a 64 anys, passaria de

26,5% l’any 2013 a 34,3% l’any 2026 i a 55,9% l’any 2051. Si en la definició

de l’índex de dependència se substitueix l’edat de 65 anys per l’edat legal de

jubilació vigent cada any fins arribar als 67 anys el 2027, els valors passarien

de 26,4 l’any 2013 a 29,7 l’any 2026 i 49,5 l’any 2051.

En la línia del decreixement demogràfic descrita, la taxa de joventut (proporció de

persones d’entre 16 i 24 anys respecte la població total) també ha experimentat un

descens lleu però constant en els últims anys, passant d’un 9,04% al 2009 fins a un

8,08% al 2014.

A l’analitzar les característiques de la població calellenca, veiem que de les 18.307

persones que viuen a Calella, 14.863 persones tenen la nacionalitat espanyola. En

conseqüència, 3.444 persones (18,8% de la població) tenen nacionalitat estrangera. En

quant a la població estrangera, 1.352 persones de la població total calellenca tenen la

nacionalitat d’algun país del continent africà mentre que 1.038 persones provenen

d’algun país europeu.

4

Convé destacar que malgrat haver-hi només 709 persones amb nacionalitat d’algun país

del continent americà al 2014, unes 1.411 persones de la població total han nascut

allà, sent Argentina el país amb un major registre (309 persones). Precisament és

Argentina també el país en el qual hi ha més població calellenca resident a l’estranger

(98 d’un total de 629 segons el padró de d’habitants residents a l’estranger 2015), seguit

d’Alemanya (65) i Paraguai i el Regne Unit (49 cada un).

“Informe Territorial de Província de Barcelona 2015” (Diputació de Barcelona):

segons aquest informe, el Maresme és, de les 12 comarques de la Província, la 4º

comarca més poblada (437.919 habitants, el 7,9% de la població provincial), per

darrere només del Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat. Convé senyalar que,

malgrat que durant l’últim any la seva població es manté estable, només la població

del Vallès Oriental (+0,2%) creix més que la del Maresme (+0,1%). De fet, la mitjana

provincial disminueix un 0,3%.

i. No obstant, l’informe destaca la disminució d’habitants de municipis com

Pineda de Mar (-209) i Calella (-162) del 2013 al 2014, degut a la sortida de

població estrangera. El 11,3% de la població comarcal és estrangera, una xifra

inferior a la mitjana provincial (13,2%), i per tercera vegada en els últims anys,

la població nouvinguda disminueix (-4,5%, inferior a la mitjana de la Província,

que és de -5,5%), a causa sobretot de la disminució de la població provinent

del continent americà. Tanmateix, hi ha un significatiu increment de la

població resident a l’estranger, augmentant un 9,2% (arribant a les 7.879

persones).

ii. Respecte a la projecció de la població, d’acord amb dades de l’Idescat, el

Maresme perdria casi un 2% de la seva població actual dintre de 10 anys.

Ara bé, el més important, això només tindria lloc en les edats infantils (0 – 9

anys) i les adultes (25 – 44 anys) mentre que la resta de grups d’edat

(especialment de 70 a 80 anys) augmentarien.

1.2. Estructura de les llars

Entenent per llars com el conjunt de persones que viuen en un mateix habitatge,

actualment Calella està conformada per un total de 7.519 llars, segons el cens del

2011. D’aquestes últimes, 2.300 són parella amb fills i 2.282 són unipersonals.

Al 2011, l’edat mitjana de les llars unipersonals és de 56 anys, sent l’edat mitjana total

de les llars de 40,3 anys. Es tracta del tipus de llar més envellida de totes les categories

5

(la segona sent “les parelles sense fills”, amb una mitjana de 52,8 anys). A més, de les

1.279 llars de gent gran que figuren al cens, 706 són unipersonals i 573 estan

conformades per dos membres.

1.3. Estimació de la població estacional

Les estimacions de la població estacional es fan a partir de la unitat de mesura

coneguda com a “població equivalent a temps complet anual” (ETCA). S’ha diferenciar

entre:

i. la població estacional ETCA, que s’obté de la diferència entre població no

resident present en el municipi i la població resident absent en un any, i

ii. la població total ETCA, que és la suma de la població estacional ETCA i de la

població resident en el mateix any.

Amb dades del 2013, Calella tenia una població resident de 18.469 habitants i una

població estacional ETCA de 6.362 persones. Per conseqüència, la població ETCA

era de 24.831 persones. Calella és doncs el 11è municipi amb més població estacional

ETCA de Catalunya a l’any 2013 (els dos primers sent Barcelona i Salou). En

percentatge, això suposa una xifra del 34,4% de població estacional sobre la població

resident (134,4% població ETCA), el 12è municipi del rànking en termes percentuals.

Pel que fa a la població vinculada, que és el conjunt de persones que tenen al llarg

d’un any donat algun tipus de relació amb Calella, independentment del nombre de dies

que hi estan, s’obté de la suma de la població resident o padronal i de la població no

resident present. A l’any 2013, la xifra va ser de 445.810 persones, unes 13.771

persones menys que al 2012 i una xifra similar a la del 2011 (448.854 persones).

1.4. Altres dades del cens de població i d’habitatge del 2011

Respecte al nivell d’instrucció de la població, de les 14.993 persones de 16 anys o més

residents a Calella, 909 persones no tenien estudis (un 6% del total), 2.323 tenien

educació primària (15,5%), 4.579 tenien almenys la ESO (30,5%) i unes 2.442 tenien

estudis universitaris d’alguna mena (16,3% aprox.). En comparació amb Catalunya,

la taxa de persones sense estudis i de persones amb estudis universitaris és més baixa

(8,3% i 20,3% a nivell català respectivament) i més alta pel que fa a l’educació primària

(13,5%) i la ESO (28,3%).

Pel que fa al coneixement de català, només un 5,36% de la població resident de 2 anys

i més no l’entén. Per altra banda, un 73,87% el sap parlar i un 57,92% el sap escriure.

6

1.5. Fluxos de població

En aquest sentit, el creixement natural del municipi a l’any 2013 era de -21. Un

creixement negatiu que indica que les defuncions superen els naixements en aquell any

però que tanmateix és superior al del 2012 (-43).

Respecte a la taxa de creixement demogràfic, que té en compte tant el creixement

natural com el saldo migratori total d’una població en un any determinat, va ser al 2013

de -67. Es tracta d’una nova davallada donat que al 2012 la taxa havia estat de 14,

similar a la que va tenir lloc entre el 2010 i el 2011 (quan es va passar d’una taxa de

123 a una de -131).

7

2. Urbanisme, habitatge i territori

2.1. Territori

Calella té una extensió territorial de 8 km2. Tal i com s’observa en el següent gràfic, un

51% de la distribució total dels usos del sòl del municipi és de caràcter forestal

mentre que l’espai urbà assimilable compren un 25% del territori.

Distribució dels usos del sòl

25%

21%

51%

3%

Espai urbà i assimilable

Espai agropecuari

Espai forestal, arbustiu i

herbaci

Espai litoral

Font: Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella (2005), p.27

De les 796ha que componen el territori calellenc, 4,6ha corresponen a les zones verdes

urbanes (un 0,6% del total de la superfície municipal).

Pel que fa a la tipologia del sòl de Calella, un 65,06% correspon a sòl no urbanitzable,

un 24,13% al sòl urbà, un 9,81% al sòl urbanitzable delimitat mentre que el sòl

urbanitzable no delimitat equival al 1% del terme municipal.

La longitud total dels 95 carrers comptabilitzats per l’Àrea d’Urbanisme de

l’Ajuntament de Calella és de 35.509m. Els 5 carrers més llargs són el carrer Sant

Jaume (N-II, 2100m), la Riera de Capaspre (1525m), Anselm Calvé (1380m), Jovara

(1377m) i Sant Quirze (1370m).

8

2.2. Edificis i habitatge

D’acord amb el cens d’edificis del 20111, Calella disposa de 2.470 edificis, dels quals

2.377 (un 96,23%) estan destinats principalment a habitatge mentre que només 93

(3,77%) es destinen a altres finalitats.

D’aquests edificis destinats principalment a habitatge, 1258 (aproximadament un 53%)

tenen només un immoble, mentre que només 282 (un 12%) disposen de 10 o més

immobles.

Segons les dades del cens del 2011, tal i com indica el següent gràfic, dels 2377 edificis

destinats principalment a habitatge, 1932 es troben en bon estat, 389 en estat

deficient, 46 en un estat de conservació dolent i 10 estan en un estat ruïnós. Tanmateix,

convé senyalar que un 82,52% dels edificis que es troben en estat deficient tenen menys

de 10 immobles.

Estat de conservació dels edificis destinats principalment a

habitatge

0,42%

1,94%

16,37%

81,28%

Ruïnós

Dolent

Deficient

Bo

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat (2011)

Al analitzar els edificis destinats principalment a habitatge segons el nombre

d’immobles i segons les instal·lacions de que disposen, veiem que un 80,5% d’aquests

edificis amb 10 o més immobles tenen ascensor (la xifra puja al 95,4% si es

comptabilitza a partir de 20 immobles). Respecte del total, això suposa que 18,09% dels

edificis destinats a habitatge principalment tenen ascensor.

1 Important: Al Cens d'edificis del 2011 no s'inclouen els edificis que no continguin habitatges. El Cens d'edificis

del 2011 es limita als edificis que contenen algun habitatge, i no es proporciona informació de la resta d'edificis

9

Tanmateix, convé senyalar que només un 23,35% dels edificis destinats principalment

a habitatges tenen garatge i un 38,54% tenen aigua calenta central.

Al analitzar els habitatges a Calella amb les dades proporcionades pel Cens

d’Habitatges del 2011, podem observar que hi ha un total de 5 habitatges col·lectius i

10.615 habitatges familiars. D’aquests últims, un 70,83% són habitatges familiars

principals, un 14,69% són familiars no principals de caràcter secundari i un 14,48%

són habitatges familiars no principals que estan buits.

En el gràfic que es presenta tot seguit es pot veure com el 48,14% dels habitatges

familiars principals tenen una superfície útil que oscil·la entre els 61 m2 i els 90m2.

Els habitatges de menys de 29 m2 només suposen un 0,78% del total (és a dir, 59

habitatges dels 7.519 habitatges familiars principals que hi ha a Calella).

Habitatges principals per superfície útil (agregada)

0,78%

6,34%

14,58%

27,22%

20,92% 12,74%

7,69%

3,43%

2,18%

4,11%

Fins a 29 m2

De 30 a 45 m2

De 46 a 60 m2

De 61 a 75 m2

De 76 a 90 m2

De 91 a 105 m2

De 106 a 120 m2

De 121 a 150 m2

De 151 a 180 m2

Més de a 180 m2

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat (2011)

Convé indicar que des de l’any 2005, la construcció d’habitatges de nova planta s’ha

reduït dràsticament des de l’inici de la crisis. Mentre que del 2005 al 2008 es va

iniciar la construcció de 1117 habitatges i es van acabar de construir 834, en període

que compren l’any 2009 fins al 2014, només es van començar a construir 25 habitatges

de nova planta i es van acabar 323.

10

3. Economia2

3.1. Activitat econòmica Última revisió: 17/09/2015

D’acord amb les dades de l’Idescat (les més recents de les quals són del 2010), el

Producte Interior Brut (PIB) de Calella a l’any 2010 va ser de 373,3 milions d’euros,

seguint la tendència decreixent dels últims anys registrats. Així doncs, el PIB de Calella

suposaria el 4,5% del PIB total del Maresme (de 8.272,10 milions d’euros) i el 0,18%

del PIB total català (que al 2010 va ser de 205.314,5 milions d’euros).

i. Centrant-nos en l’àmbit comarcal, Calella va ser al 2010 el 6è municipi que

més produïa del PIB total del Maresme (el ja esmentat 4,5% del total). No

obstant, convé indicar que existeix una gran distància entre el que va aportar el

municipi que més produeix del Maresme, Mataró (32,56% del PIB total), i el

segon de la llista, Premià de Mar (5,65%).

Si la comparació es fa amb altres municipis amb característiques poblacionals i

econòmiques semblants (és a dir, població resident i percentatge de població estacional

similars, així com un pes important del sector turístic per a l’economia del municipi),

com Malgrat, Sant Feliu de Guíxols, Pineda, Vilaseca, Roses o Palafrugell, per

exemple, veiem que, segons dades del 2010, Calella té un nombre de places hoteleres

(11.501) molt superior a la majoria dels municipis comparats, però al mateix temps el

seu PIB (373,30 milions d’euros) era inferior al d’aquests municipis.

La tendència decreixent també va tenir lloc pel que fa al PIB per càpita, de 20,2

milers d’euros al 2010. El PIB per càpita de Calella va ser doncs superior al de la

comarca del Maresme (19,3 milers d’euros) però inferior al PIB per càpita mig català

(27,7 milers d’euros).

D’acord amb les dades de l’Idescat, pel que fa al Valor Afegit Brut (VAB), que

mesura el valor afegit generat durant el procés productiu, Calella va tenir un VAB al

2010 de 342,4 milions d’euros. En termes percentuals, de nou, el VAB de Calella va

suposar un 4,5% del VAB total del Maresme i un 0,18% del VAB total català al 2010

(mateixos percentatges que el PIB).

2 Nota: És convenient indicar que des de fa uns anys existeix un gran buit estadístic a nivell local (que afecta

especialment a aquells municipis per sota dels 20.000 habitants) que impedeix poder disposar d’informació

actualitzada sobre un gran nombre d’indicadors de caràcter socioeconòmic, la qual cosa obstaculitza la realització

d’anàlisis empírics actualitzats sobre molts temes de gran rellevància a nivell municipal.

11

A continuació també es pot observar l’evolució interanual del VAB del municipi, on es

veu clarament el creixent gran pes que té el sector serveis per a l’economia local així

com la tendència decreixent del sector de la construcció:

Evolució del Valor Afegit Brut (VAB)

0,0%

10,0%

20,0%

30,0%

40,0%

50,0%

60,0%

70,0%

80,0%

90,0%

100,0%

Agricultura Indústria Construcció Serveis

2008 2009 2010

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Idescat

Convé senyalar que mentre que el sector serveis va suposar, amb dades del 2010, 69,9%

i un 68,8% del VAB total del Maresme i Catalunya respectivament, en el cas de Calella

el sector serveis arribava a ser un 85,8% del VAB total. Per altra banda, mentre que el

sector de la indústria va suposar el 14,7% i el 19,9% del VAB total del Maresme i

Catalunya respectivament, aquest sector només va ser 3,8% del VAB total de Calella.

L’índex d’especialització, que figura en el Diagnòstic Integral de Calella, compara el

grau d’especialització en un sector econòmic que té un territori respecte un altre

superior, en aquest cas, Calella respecte la Província de Barcelona (que és el valor

referent, raó per la qual el seu valor sempre és de 100 en tots els sectors, per així poder

fer la comparació).

i. Veiem que Calella dobla el grau d’especialització en el sector de l’hostaleria

(amb un valor de 214,57 al 2015), fet que vol dir que Calella està molt més

especialitzada en aquest sector que la Província. Tanmateix, convé senyalar

que el grau d’especialització de Calella en les categories de “activitats

artístiques, recreatives i d’entreteniment” i “activitats de la llar que donen

ocupació a personal domèstic; activitats de les llars que produeixen béns i

serveis per a ús propi” és molt superior que al de la Província (amb valors de

12

149,93 i 214,18 al 2015 respectivament, aquest últim amb una pujada de

gairebé 50 punts respecte el 2014).

ii. Per altra banda, l’índex d’especialització indica que Calella ha patit una forta

davallada en el grau d’especialització en els sectors de “informació i

comunicacions”, baixant del 68,06 al 23,5 del 2009 al 2015. En menor

mesura, el sector de l’educació també ha experimentat un descens en el grau

d’especialització, passant de 114,87 a 82,39 en el període 2009 – 2015.

En quant al nombre total d’empreses localitzades en territori calellenc, hi ha hagut

una tendència decreixent des de l’inici de la crisis, passant d’haver-hi 697 empreses en

territori local al 1º trimestre de l’any 2007 a 600 al 2014. No obstant, al 2015 hi ha

hagut un nou repunt del nombre d’empreses establertes a Calella, arribant a la xifra de

630 empreses. Convé indicar també que el 92% d’aquestes empreses pertanyen al

sector serveis.

D’acord amb les dades del Diagnòstic Integral de Calella, si bé tant la Província de

Barcelona com Calella la major part d’empreses són de caràcter “micro” (no superen

els 10 treballadors), convé senyalar que aquest fet es troba més accentuat en el cas

calellenc, en el qual el 90,63% de les seves empreses no tenen més de 10

treballadors (pel 86,34% en el cas de la Província).

+ Informe Territorial de Província de Barcelona 2015 (Diputació de Barcelona)

Segons l’informe territorial, el Maresme té 11.427 empreses, que representen el 6,5%

del total de la província a finals del 2014, amb una evolució del 3,7% respecte del 2013.

Aquestes dades posen de manifest un canvi en la tendència decreixent que es va

iniciar el començament de la crisi al 2008.

L’estructura empresarial del Maresme està clarament dominada per la microempresa,

donat que el 78,9% del total de les empreses de la comarca tenen menys de 5

treballadors, sent la tercera comarca amb un major percentatge de microempreses

(per darrere del Barcelonès i del Garraf). A més, el 78,5% de les empreses del Maresme

operen en el sector serveis, sent de nou la tercera comarca amb major proporció.

13

+ 11a edició de l’Índex ADEPG 2015 de competitivitat territorial

Aquest document és una publicació de l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, el

Baix Penedès i el Garraf (ADEPG), i té per objectiu fer un anàlisi de la competitivitat3

territorial catalana, concretament de les comarques. És important doncs senyalar que

l’índex no analitza el creixement de les comarques, sinó que es centra en determinar la

seva posició en base a les condicions que ofereix l’entorn comarcal per afavorir la

competitivitat empresarial.

En aquest sentit, es considera que els determinants de la competitivitat territorial són les

economies externes. Les economies externes no són més que les economies d’escala4

que no tenen lloc en empreses individuals, sinó que es donen a nivell sectorial o

territorial. Així doncs, les economies externes fan referència a aquells avantatges que

ofereixen els territoris per a una major eficiència en la producció a nivell

microeconòmic. En base a aquestes externalitats, el document identifica, com a grans

eixos de la competitivitat territorial:

1) Factors de producció: la concentració d’empreses en un territori, propiciades per les economies

derivades d’una estructura espacial concentrada, afavoreixen l’aparició d’economies d’escala i

generen economies de localització5. L’anàlisi dels factors de producció són doncs un bon

indicador per detectar l’existència d’aquest tipus d’economies, de gran importància per la

competitivitat territorial segons l’índex ADEPG.

2) Avantatges distributius: relacionats amb les condicions que ofereixen els territoris per a la

distribució dels seus productes i serveis, com ara la seva posició geogràfica, les infraestructures,

les connexions amb l’exterior, etc.

3) Condicions de la demanda: és a dir, tots aquells factors que afecten a la demanda interior (per

exemple, un servei pot no tenir sentit produir-lo si no hi ha un mercat mínim que garanteixi la

seva producció eficient).

3 Entenent per competitivitat, d’acord amb la definició del World Competitiveness Yearbook (publicació del International Institute

for Management Development, IMD), com “l’habilitat d’una nació per crear i mantenir més valor afegit a les seves empreses i més

prosperitat pels seus habitants”

4 Normalment, al parlar d’economies d’escala es fa referència al fenomen pel qual una empresa, a major producció, és capaç de

disminuir simultàniament els seus costos mitjos i així ser més productives en els mercats internacionals

5 Les economies de localització són aquelles que es deriven de la concentració en un mateix lloc espacial un conjunt d’empreses

vinculades per les seves relacions de complementarietat.

14

A més d’aquests factors econòmics, l’informe també considera oportú introduir la

sostenibilitat social i mediambiental per a un millor anàlisi del model de

desenvolupament local.

Les 5 comarques més competitives de Catalunya del índex ADEPG 2015 són: el

Barcelonès (60,5%), el Vallès Occidental (46,1%), el Segrià (44,5%), el Tarragonès

(44,3%) i el Baix Llobregat (43,8%). Veiem doncs que les comarques que són capital

de província o que formen part de l’àrea metropolitana de Barcelona registren uns

millors resultats en l’índex de competitivitat. Aquestes comarques, segons l’estudi, són

més competitives al disposar d’importants economies d’aglomeració, oferint, en

conseqüència, les millors condicions per a les empreses.

El Maresme és una de les comarques que aprofiten les sinèrgies i dinàmiques de l’àrea

metropolitana de Barcelona. En el rànking comarcal de competitivitat 2015, el

Maresme ocupa la 11a posició, 3 posicions menys que en els últims 3 anys (quan

ocupava la 8a posició total) i la més baixa des del 2008 (12a posició), amb una

puntuació del 37,5 sobre 100, una xifra inferior al 41,6% del 2014. Així doncs, la

comarca retrocedeix a posicions que ocupava abans de la crisi econòmica.

Evolució de

l’índex ADEPG

Índex 2009 Índex 2010 Índex 2011 Índex 2012 Índex 2013 Índex 2014

Maresme

37,2

39,1

38,1

39,8

41,6

37,5

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de l’Índex ADEPG 2015

D’acord amb el gràfic següent6, el Maresme presenta xifres urgentment millorables pel

que fa especialment als factors de sostenibilitat (32º i 27º posició del rànking en

sostenibilitat social i mediambiental, respectivament). Pel que fa als factors de

competitivitat, el Maresme es manté en el top 20 de cadascuna de les seves sub-

categories. Destacable la seva posició en la “qualificació dels recursos humans – factors

de producció” (nº 10 del rànking), de “l’accés als mercats de clients i accés a la

informació – avantatges distributius” (nº 7) i del “volum de mercat i d’activitat –

condicions de la demanda” (nº 6).

6 Font: Elaboració pròpia a partir de l’Índex ADEPG 2015

15

FACTORS DE SOSTENIBILITAT FACTORS DE

COMPETITIVITAT

Factors de producció Avantatges distributius

Condicions de la

demanda

Ràn

kin

g

Sostenibilitat social

Sostenibilitat mediambiental

Qualificació dels recursos

humans i recursos per l'educació i la

formació professional

Infraestructures de transport i comunicacions

Disponibilitat de sòl i espai per l'activitat

econòmica

Disponibilitat de pols de

desenvolupament i infraestructures

Accés als mercats de

clients i proveïdors, accés a la informació

Innovació, desenvolupament

tecnològic

Volum de mercat i

d'activitat

Esperit emprenedor i dinamisme empresarial

1 Barcelonès -

80,9 Osona - 84,8 Barcelonès -

86,7 Barcelonès - 86,4 Segrià - 75,9 Barcelonès - 98,6 Barcelonès -

90,2 Barcelonès - 66,0 Barcelonès -

79,7

Alta Ribagorça -

77,3

2 Gironès - 74,5 Segarra - 82,6 Val d'Aran -

65,7 Baix Llobregat -

48,6 Selva - 48,3 Gironès - 53,4 Baix Camp -

77,2 Alt Camp - 52,8

Vallès Occidental -

45,7 Cerdanya -

72,1

3 Garrotxa -

70,4 Urgell - 79,5 Tarragonès -

62,5 Tarragonès - 45,1 Baix Llobregat -

46,7 Vallès Occidental -

49,1 Tarragonès -

74,8 Vallès Occidental -

52,6

Baix Llobregat -

40,9 Val d'Aran -

67,1

4 Pla de l'Estany

- 68,4 Gironès - 78,5 Gironès - 61,4 Vallès Occidental -

39,4 Alt Empordà -

42,6 Segrià - 42,6 Garraf - 72,1 Tarragonès - 49,4 Alt Empordà

- 37,4 Osona - 60,9

5 Segrià - 67,9 Pla d'Urgell - 77,2 Segrià - 55,8 Osona - 38,7

Vallès Occidental -

42,3 Tarragonès - 37,2

Vallès Occidental -

71,0 Gironès - 47,2

Baix Empordà -

36,2

Baix Empordà -

53,7

6 Solsonès -

67,7 Terra Alta - 77,1 Garraf - 53,3 Alt Camp - 37,5 Baix Camp -

33,8 Baix Llobregat -

26,7

Baix Llobregat -

70,8 Solsonès - 46,7 Maresme -

35,7 Noguera -

52,6

7 Segarra - 67,3 Conca de Barberà

- 74,9

Vallès Occidental -

52,9 Gironès - 36,4 Tarragonès -

33,1 Baix Camp - 21,7 Maresme -

69,1 Vallès Oriental -

46,6

Pla de l'Estany -

34,9 Garraf - 52,2

8 Cerdanya -

66,8 Priorat - 74,1 Pallars Jussà -

52,6 Segrià - 35,0 Baix Empordà -

32,7 Garrotxa - 18,1 Gironès -

68,5 Baix Penedès -

46,4

Vallès Oriental -

34,7 Priorat - 51,8

9 Ripollès - 66,6 Montsià - 73,7 Alt Urgell -

47,8 Segarra - 34,6 Vallès Oriental -

29,7 Pla d'Estany - 17,3 Alt Camp -

64,9 Baix Llobregat -

44,2 Gironès -

31,4 Solsonès -

49,4

10 Tarragonès -

65,4 Bages - 72,8 Maresme -

47,4 Alt Penedès - 33,6 Alt Camp - 29,2 Osona - 16,8 Segrià - 64,8 Bages - 41,5 Segrià -

29,2 Pla d'Urgell -

48,7

… … … … … … … … … … 11- Maresme

- 44,0

- 32 - Maresme

- 47,9 27 - Maresme -

63,9 … 16 - Maresme -

29,5 13 - Maresme -

23,3 12 - Maresme -

15,6 … 20 - Maresme -

30,2 … …

16

3.2. Turisme Última revisió: 05/10/2015

Calella ha passat de tenir 46 hotels a l’any 2003 a tenir-ne 37 a l’any 2014. Aquesta

tendència decreixent del nombre d’establiments de caràcter hoteler és especialment

pronunciada pel que fa als hostals i pensions, passant de 24 establiments d’aquesta

naturalesa al 2003 a 7 a l’any 2014. Per altra banda, Calella té actualment 5 apart-hotels

(dos de 3 estrelles, dos de 2 estrelles i un amb només 1 estrella) i 1 alberg de joventut.

i. Convé indicar en aquest punt que la Generalitat situa dins d’aquesta categoria

d’establiments hotelers els aparthotels (o hotel apartaments). En el cas

Calellenc, hi ha un total de 4 establiments, 326 habitacions i 650 places,

segons dades del web “Oferta municipal d’establiments turístics” de la

Generalitat del 2014 .

Pel que fa als càmpings si bé continua havent-hi 3 establiments d’aquest tipus (tots de

2º categoria), el nombre de places també s’ha incrementat significativament en la

última dècada: de 1868 places al 2003 amb una pujada sobtada del nombre de places a

l’any 2011 (fins a 2226 places), xifra que s’ha mantingut fins a l’actualitat.

Respecte el nombre d’habitatges d’ús turístic, al 30 de setembre del 2015 hi ha 132

habitatges d’ús turístic en actiu. S’ha de tenir en compte que aquesta xifra experimenta

variacions cada mes.

Per altra banda, el nombre d’apartaments turístics de Calella és de 176, agrupats en 3

establiments: Apartaments Casablanca (Gesthotel, 15 apartaments), Apartaments

Holiday Center (71 apartaments) i Apartaments Mar Blau (90 apartaments).

Calella registra una mitjana d’ocupació hotelera a l’any 2014 del 64,87%. Tal i com

mostra el següent gràfic, al 2014 s’assoleixen els nivells més baixos de la taxa

d’ocupació hotelera des del inici de la crisi econòmica al 2008, any en que la taxa va

ser d’un 76,11%. Aquesta baixada respon a la petita davallada experimentada durant el

mes de maig en l’àmbit de les pernoctacions (un 62% de les pernoctacions que s’han

perdut durant l’any van tenir lloc durant aquell mes) així com la significativa

disminució del nombre de pernoctacions del turisme rus (d’un – 20%).

17

Mitjana d'ocupació hotelera de Calella

58,00%

60,00%

62,00%

64,00%

66,00%

68,00%

70,00%

72,00%

74,00%

76,00%

78,00%

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Mitjana d'ocupació hotelera

Font: Elaboració pròpia a partir de les Memòries de l’Àrea de Turisme (2008 – 2014)

D’acord amb les dades proporcionades pel propi Ajuntament de Calella, al 2014 va

haver-hi 1.761.207 pernoctacions, és a dir, 77.261 pernoctacions menys que l’any

anterior.

i. Com mostra el primer gràfic següent, convé destacar la forta disminució del

turisme rus, que passa de 421.113 pernoctacions al 2013 a 332.940 al 2014,

degut al context econòmic i polític al que ha hagut de fer front. Tot i així, el

turisme rus continua sent de gran importància pel sector del turisme de Calella,

sent la segona nacionalitat amb més pernoctacions del 2014, només

desbancada pel turisme alemany. Com mostra el segon gràfic de la pàgina

següent, el turisme rus suposa, amb dades del 2014, el 18,90% del total de

pernoctacions hagudes a Calella.

ii. El turisme alemany ocupa la primera posició del rànquing calellenc de

mitjana d’ocupació del 2014, malgrat haver experimentat una lleugera

disminució en el nombre de pernoctacions respecte del 2013 (concretament,

3.920 pernoctacions menys). Així doncs, al 2014, el turisme alemany suposa

un 21,70% de les pernoctacions totals.

iii. La tercera posició del rànquing l’ocupa el turisme espanyol, que és important

diferenciar-lo del català perquè segueixen dinàmiques oposades. Mentre

que les pernoctacions espanyoles han anat millorant des del 2012, passant de

212.384 pernoctacions aquell any a 258.291 al 2014, en el cas català passa

18

exactament el contrari: si comparem el període 2012 – 2014, hi ha hagut

52.596 pernoctacions catalanes menys. Així doncs, mentre que el turisme

espanyol suposa un 14,70% del total, el català només és d’un 1,35% al 2014.

Pernoctacions per nacionalitat (valor absolut)

0

50.000

100.000

150.000

200.000

250.000

300.000

350.000

400.000

450.000

Cata

lans

Espanyols

Ale

manys

Brità

nic

s

Fra

ncesos

Belg

ues

Italia

ns

Escandin

aus

Hola

ndesos

Suïs

sos /

Austr

íacs

Païs

os d

e l'

Est

Russos

Varis -

Resta

d'E

uro

pa

Varis -

Resta

del m

ón

2012 2013 2014

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de les Memòries Turístiques del 2014 i 2013

Pernoctacions per nacionalitat al 2014 (%)

1,35%

14,70%

21,70%

11,37%6,47%

2,74%

1,84%

2,25%

4,61%

0,84%

5,82%

18,90%

5,04%

2,36%

Catalans

Espanyols

Alemanys

Britànics

Francesos

Belgues

Italians

Escandinaus

Holandesos

Suïssos / Austríacs

Països de l'Est

Russos

Varis - Resta d'Europa

Varis - Resta del món

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de les Memòria Turística del 2014 (2015)

19

Centrant-nos en les dades proporcionades per les oficines de turisme de Calella al

2014, podem veure que el 31,54% de les persones ateses venen amb parella, el

31,48% venen amb família, 21,43% en grup i només un 9,30% venen sols (el 6,24%

restant consta com a dada no informada).

i. Convé destacar en aquest sentit que 53,07% de les consultes realitzades per

aquestes oficines van ser, al 2014, sobre “transports”. Un 18,54% van ser

sobre “Oci” i un 12,32% sobre “Esdeveniments”.

+ “Caracterització dels turistes de Calella 2014” (LABturisme – Diputació de Barcelona)

Perfil del turista: la mitjana d’edat dels turistes que venen a Calella és de 44,6 anys,

la major part d’ells acompanyats per la familia (38,1%) o per la parella (35,5%).

Segons dades de la Diputació de Barcelona, el turista que ve a Calella acostuma a

quedar-se una mitjana de 7,7 nits. La seva principal motivació és la de fer vacances

(92,9%, només un 2,8% ve per visitar amics i familiars i un 2,1% ve per fer negocis),

sent la platja (26,8%) i el fet de que els hi agradi la zona (26,6%) les motivacions

principals.

Els turistes venen majorment amb vehicle propi (41,5%), mentre que un 31% opten

per l’avió i un 19,2% l’autocar. Un 83,3% dels turistes no surten del municipi i si ho fan

és únicament per anar a Barcelona capital. Les principals activitats que fan els turistes

són: anar a la platja (84,3%), passejar (54,1%), anar a la piscina (44,5%) i fer

“shopping” (28,5%).

Un 63,3% dels turistes organitzen el seu viatge per compte propi, 22,4% amb

touroperadors i només 6,8% l’han organitzat per agència de viatges. Un 44,1% dels

turistes consulten internet per decidir i organitzar el viatge, un 23,8% consulten a

família i amics i un 13,9% no consulten cap font d’informació. Les principals fonts

d’internet consultades per aquests turistes són les webs d’agències de viatges (51,6%),

les webs genèriques (24,2%) i les webs d’empreses d’allotjaments (9,7%). Convé

indicar també que, segons dades proporcionades pel propi Ajuntament de Calella, un

55,5% dels turistes consulten internet per mitjà de smartphones i un 8,9% per tablets

durant la seva estada.

Pel que fa la a la despesa mitja dels turistes, aquests es gasten per mitjana 516€ en tot

el viatge. Aquesta despesa mitjana es desglossa de la següent forma: 65,5€ pel trajecte;

uns 281€ per l’estada mitjana de 7,7 nits (36,5€ per nit); i 168,9€ per persona en

aliments, compres i entreteniment.

20

Els turistes donen una valoració global de la destinació calellenca de 8,1 sobre 10. Els

elements més ben valorats són el caràcter i amabilitat de la població autòctona

(8,5), la seguretat ciutadana (8,4), la relació qualitat / preu dels allotjaments (8,3), les

platges (8,3) i la neteja tant general com de les platges (8,3). L’element menys valorat

és l’escassetat de punts d’accés a internet (6,2 sobre 10), seguit del nivell de soroll

(7,1) i del entreteniment (7,6). Els turistes també valoren molt positivament el fàcil

accés al municipi (4,8 de 5) i l’oferta turística (4,7 de 5) i valoren negativament que hi

hagi massa gent per poder fer visites turístiques (1,7 sobre 5).

+ “Informe Territorial de Província de Barcelona 2015”

Amb l’excepció de la ciutat de Barcelona, el Maresme és la comarca amb major

activitat turística de la província, tant pel seu volum d’oferta (51.699 places

d’allotjament turístic al 2014, el 45,94% del total de places de la província sense

considerar el Barcelonès) com pel nombre de viatgers que s’hi allotgen (1.336.827

viatges durant el mateix any, sense contar el turisme rural i els apartaments turístics).

Els indicadors de l’oferta mostren un estancament en el creixement de places a excepció

del turisme rural (+14,1%). Pel que fa als indicadors de la demanda, mentre que el

nombre de viatgers allotjats en hotel s’ha incrementat en un 5,8%, aquest fet es

contraposa amb la disminució d’un 5% en pernoctacions.

21

3.3. Esports

Segons dades del propi Ajuntament de Calella, el municipi disposa de:

i. Equipaments esportius públics:

1. Zona esportiva “La Muntanyeta” (amb pistes d’atletisme, gimnàs,

camp de futbol de gespa natural, camp de futbol-7 de gespa artificial,

pista poliesportiva coberta, circuit perimetral de cros i 12 pistes de

bitlles catalanes)

2. Pavelló Municipal d’Esports “Parc Dalmau”

3. Piscina municipal coberta de 25m

4. Camp de futbol de Mar (de gespa artificial)

5. Instal·lacions esportives “Fàbrica Llobet” (amb sales de tennis de

taula i boulders d’escalada)

6. Club Esportiu Subaquàtic Calela

7. Club de Pesca Esportiva Calella

8. Espais esportius de centres educatius públics

9. Base Nàutica

ii. Espais esportius d’ús lliure:

1. Espais esportius de platges

2. Pistes de petanca

3. Espais esportius de places

4. Pista de skate

5. Espais lúdics i de salut per a la gent gran

6. Camí de Mar

7. Circuits saludables a Calella (Itineraris de natura, passejades al Parc

Dalmau i itineraris urbans).

8. Rutes de senderisme i marxa nòrdica

9. Rutes amb bicicleta de muntanya (btt)

10. Rutes amb bicicleta de carretera

11. Rutes amb caiac

12. Zones de busseig

13. Referències de geocaching

14. Zones de triatló

15. Circuits de cicloturisme

iii. Instal·lacions esportives privades d’ús públic:

1. Tennis Club Calella

2. Club Nàutic Calella

22

3. Club d’Escacs Calella “L’Amistat”

4. Crol Centre Calella (amb piscina olímpica descoberta)

5. Associació Slot Calella

6. Centre d’Iniciatives i Serveis Esportius CISE

7. Acadèmia Kensei

8. Espai Silence Thalasso & Spa Fitness

9. Espai Pàdel Sport Calella

10. Saló de billar pool 333

11. Bowling Golf Calella

12. Espais esportius de centres educatius concertats

Calella és la seu d’un gran nombre d’esdeveniments esportius, molts d’ells de gran

ressò internacional, com per exemple:

- Ironman Barcelona-Calella (2600 participants de 50 països diferents al

2014)

- Volta ciclista a Catalunya (sortida i arribada de la primera etapa des del

2012)

- Jocs Specials Olympics Barcelona – Calella (al 2014, 9 de les 12 proves es

van celebrar al municipi)

- Campionat de dards Bullshooter Europe (del 2005 al 2013)

- Catalunya Open Dards Internacional (del 1994 fins a l’actualitat)

- Torneig Internacional de Handbol Platja (des del 2006)

- Tornejos Internacionals d’Handbol

- Tornejos de volei platja

- Torneig Internacional de Catalunya de Tennis Taula

- Torneig Internacional ZonaTT de Tennis Taula

- Mitja Marató Costa de Barcelona Maresme

- Campionats de Triatló Cros, Duatló Cros i Cursa Trail

- Campionats Internacionals de Petanca

D’acord amb l’Enquesta dels Cercles de Comparació Intermunicipals (CCI) del 2013,

l’índex de pràctica esportiva de persones que fan activitat física de 16 anys o més és

del 44,3% (unes 6.849 persones). Per altra banda, l’índex de persones usuàries

d’equipaments esportius de 16 anys o més és del 27% (unes 4.174 persones).

A l’any 2013, el nombre d’esportistes en centres escolars va ser de 286 (244 menors

de 16 anys i 42 majors de 16).

23

Respecte als serveis esportius municipals, al 2013 hi havia un total de 1.723 abonats a

complexos esportius municipals (una xifra lleugerament a les d’abans del 2011, any

en que hi havia 1.950 abonaments). La tendència doncs és de caràcter decreixent. En

aquest sentit, el preu mig de l’abonament individual mensual d’un complex esportiu és

de 28€.

Pel que fa als hàbits esportius de la població calellenca, segons l’enquesta d’hàbits

esportius de Calella (2006), convé destacar que:

- Un 85,7% de la població fa esport, dels quals un 57,8% surt a caminar

(com a exercici físic, un 97,6% dels quals camina per Calella i un 87,9%

va a caminar pels carrers, sent només un 8,4% els que van a caminar per la

platja, un 2% per la muntanya i pel bosc i un 1,7% per parcs i places), un

31,5% va en bicicleta (96,3% ho fa per Calella i un 93,8% va amb

bicicleta pel carrer, sent només un 6,3% els que van a altres llocs com la

platja o al bosc) i un 31,3% fa natació recreativa. Convé destacar que

només un 10,9% dels que fan esport fa futing o surt a córrer.

- Un 67,6% dels entrevistats practica de forma regular durant tot l’any

(2 o més cops per setmana), un 12,5% també practiquen de forma regular

durant l’any però només un cop per setmana, un 11,3% practica de forma

esporàdica o aïllada i un 8,6% ho fa de forma regular però només durant

una època de l’any (un 65,9% dels quals fa aquesta pràctica a l’estiu).

- De les persones que no fan activitats físico-esportives, un 44,2% no ho

fan per falta de temps i un 20,9% per motius de salut. La mitjana d’edat a

la que les persones que en el passat havien practicat alguna forma

d’activitat d’aquest tipus ho deixen de fer és als 35 anys.

D’acord amb aquesta enquesta del 2006, un 68,5% dels que fan esport no utilitzen els

equipaments esportius de Calella i un 31,5% sí. D’aquests últims, un 22,8% valoren

molt bé els equipaments, un 60,5% consideren que són bons, un 9,9% que són normals,

un 5,6% que són dolents i només un 1,2% que són molt dolents

24

4. Renda, treball i consum Última revisió: 22/09/2015

4.1. Renda

La Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD), tal i com es pot apreciar en el següent

gràfic, va experimentar una forta davallada al inici de la crisi econòmica, i des de

aleshores ha mantingut uns valors relativament estables però de tendència negativa des

de l’any 2012. L’actual RBFD de Calella és de 244.260 milers d’euros.

Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD)

230.000

235.000

240.000

245.000

250.000

255.000

260.000

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

€ (

mil

ers

)

RBFD

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Programa Hermes de la Diputació de Barcelona

La RBFD per càpita també va experimentar una davallada important al 2009 (passant

dels 13,69 milers d’euros del 2008 als 12,91 a l’any següent). A partir del 2010 els

valors s’estabilitzen al voltant dels 13,27 milers d’euros per càpita. La RBFD per càpita

del 2014 va ser de 13,34 milers d’euros.

4.2. Treball

La població activa registrada, tal i com mostra el següent gràfic, ha anat decreixent al

llarg dels últims anys, especialment a partir del 2010, any en que es xifrava aquesta part

de la població en 8.065 persones de mitjana.

25

6.400

6.600

6.800

7.000

7.200

7.400

7.600

7.800

8.000

8.200

8.400

8.600

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Evolució de la població activa registrada

1º trimestre 2º trimestre 3º trimestre 4º trimestre

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Programa Hermes de la Diputació de Barcelona

i. Convé fer la distinció que si bé la mitjana població activa registrada anual

comença a disminuir al 2010, el gràfic mostra que aquesta disminució no és

uniforme. És a dir, veiem que la població activa registrada durant el 2º i el 3º

trimestre de cada any va començar a disminuir a partir del 2012, mentre

que la població activa registrada en el 1º i 4º trimestre sí que va començar a

disminuir a partir del 2010.

ii. No obstant, al 2015, d’acord amb dades de la Diputació de Barcelona, es

comença a veure un lleuger repunt de la població activa, amb 7.581 persones

al primer trimestre i 8.384 al segon, xifres significativament millors que les del

2014 (7.352 i 8.234 persones respectivament) però que encara estan per sota

dels valors assolits al 2012, per exemple.

Pel que fa a la contractació laboral, d’acord amb les dades proporcionades pel

Programa Hermes de la Diputació de Barcelona, aquesta ha anat incrementant

lleugerament des del 2009 (any en que hi ha 5.294 contractacions, la dada més baixa de

totes les disponibles, que comprèn el període 2006 – 2015), però va ser al 2014 quan va

experimentar una forta pujada, passant de 6.312 contractacions al 2013 a 8.020.

i. No obstant, és precís indicar que la pujada del nombre de contractacions

respon principalment al increment del nombre de contractacions de

caràcter temporal. Tal i com mostra el següent gràfic, els contractes de fins a

1 mes van passar de 2.780 al 2013 a 4.018 al 2014.

26

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

4000

4500

Fins a 1 mes D'1 a 3 mesos De 3 a 6

mesos

De 6 a 12

mesos

M és de 12

mesos

Durada

indeterminada

Indef inits

Evolució de la contractació laboral

2010

2011

2012

2013

2014

Font: Elaboració pròpia a partir de dades proporcionades per l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Calella prèviament

extretes del Programa Hermes de la Diputació de Barcelona

ii. Convé indicar que les dades disponibles del 2015 sobre contractació, que

comprèn el període de gener a agost, són les més altes dels últims 10 anys. Al

mes d’agost del 2015, ja es porten 6.129 contractacions, és a dir, 678

contractacions més respecte del mateix període del 2014.

A l’analitzar els llocs de treball localitzats per sectors d’activitat (s’obté a partir de

les afiliacions a la seguretat social de cada any, tant del règim general com del règim

especial de treballadors autònoms) podem veure que durant tot el període de temps del

que es disposen dades (2008 – 2014), el sector en que hi ha més llocs de treball

localitzats és el de les activitats sanitàries i serveis socials, amb 1.986 afiliacions al

2014. El segueix el sector de la hostaleria amb 1.421 afiliacions i el del comerç a

l’engròs i al detall amb 1.005. En percentatges a l’any 2014, en el sector les activitats

sanitàries es produeixen el 30,2% de les afiliacions totals, en el de l’hostaleria un 21,6%

i en el del comerç a l’engròs un 15,3%. Per més informació, consultar la taula següent:

27

Sectors d'activitat 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2014 (%)

2014-2008

Agricultura, ramaderia i pesca 26 24 21 23 19 18 20 0,3 -6

Indústries extractives 1 1 1 1 1 1 1 0,0 0

Indústries manufactureres 239 218 199 247 226 218 213 3,2 -26

Energia elèctrica i gas 0 0 0 0 0 0 0 0,0 0

Aigua, sanejament i gestió de residus 0 0 0 0 0 0 9 0,1 9

Construcció 583 419 362 291 254 228 231 3,5 -353

Comerç a l’engròs i al detall 1.026 962 1.008 1.012 1.023 1.009 1.005 15,3 -21

Transport i emmagatzematge 177 153 213 232 203 198 200 3,0 23

Hostaleria 1.479 1.337 1.342 1.337 1.436 1.401 1.421 21,6 -59

Informació i comunicacions 44 43 56 60 55 48 46 0,7 2

Activitats financeres i d’assegurances 32 25 24 23 26 27 30 0,5 -2

Activitats immobiliàries 55 47 48 48 47 47 52 0,8 -3

Activitats professionals i tècniques 201 190 185 197 177 157 166 2,5 -35

Activitats administratives i auxiliars 246 237 248 266 231 214 212 3,2 -34

Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 186 192 212 193 182 190 190 2,9 4

Educació 349 337 349 362 361 374 397 6,0 48

Activitats sanitàries i serveis socials 1.908 1.932 1.977 1.964 1.988 1.971 1.986 30,2 78

Activitats artístiques i d’entreteniment 160 160 157 164 163 157 167 2,5 6

Altres serveis 265 273 265 233 216 217 198 3,0 -67

Activitats de les llars 18 20 22 22 26 30 36 0,5 18

Organismes extraterritorials 0 0 0 0 0 1 1 0,0 1

No classificats 0 0 0 0 0 0 0 0,0 0

Total 6.995 6.568 6.687 6.675 6.632 6.504 6.578 100,0 -417

Font: Actíva Prospect, a partir de dades del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya

D’acord amb el “Informe Territorial de la Província de Barcelona 2015” (fet per la

Diputació de Barcelona), l’ocupació a la comarca del Maresme augmenta un 4,3% al

2014, presentant 114.789 llocs de treball, xifra que suposa un 5,3% de l’ocupació

provincial total. Aquestes dades també representen un trencament respecte als 6 anys

anteriors de davallada, sent a més la tercera comarca amb més creixement

ocupacional per darrere d’Osona (5,1%) i del Garraf (4,6%). L’informe destaca

l’augment de població de Calella (292 nous llocs de treball), així com els de Tordera

(1.068), Pineda (265) i Palafolls (198).

i. Convé senyalar que el 60% dels treballadors assalariats estan ocupats en la

micro i la petita empresa (21,8% fins a 5 treballadors i 38,2% de 6 a 50

treballadors), 20,3% en la mitjana empresa i el 19,7% en grans empreses.

ii. Afegir que la major part dels ocupats treballen en el sector dels serveis

(76,8%), un dels percentatges més alts de la província, i que és la segona

comarca amb un major pes de població assalariada ocupada dintre de

l’economia del coneixement (41,9%), només per darrere del Barcelonès. La

28

contractació laboral augmenta un 14% el 2014, arribant als 93.941 contractes,

que representen el 5,1% dels contractes totals signats a nivell provincial.

Convé destacar que hi ha un augment de més del 14% de la contractació

temporal i del 13% de la contractació indefinida.

Pel que fa la taxa d’atur, el gràfic de la pàgina següent mostra com la taxa d’atur es va

disparar al inici de la crisi econòmica, però també com ha anat disminuint amb el pas

dels anys. No obstant, la taxa d’atur ha estat i continua estant per sobre de la del

conjunt de la província de Barcelona (per exemple, al gener del 2015, la taxa d’atur

de Calella va ser de 22,13%, mentre que la de la província va ser del 16,64%). A

l’agost del 2015, la taxa d’atur de Calella ha estat del 15,05% (pel 14,88% del conjunt

de la província) i el nombre d’aturats va ser de 1.245.

i. Convé indicar que la taxa d’atur de Calella és més elevada en les dones que

en els homes. Concretament, si analitzem la mitjana diferencial entre la taxa

d’atur dels homes i de les dones del març del 20087 a l’agost del 2015, veiem

com la taxa d’atur d’aquestes últimes és un 0,79% més alta de mitjana que la

dels homes.

ii. A nivell comarcal, d’acord amb “l’Informe Territorial de la Província de

Barcelona 2015” esmentat, el Maresme compta, a l’any 2014, amb 36.133

persones aturades: el 8,5% de l’atur de la província. Tanmateix, l’atur baixa

també un 8,5% a l’any 2014, un descens similar al conjunt provincial i un

dels més positius dels últims cinc anys. No obstant, la taxa d’atur registrada

estimada és del 15,9%, la segona més alta de la província i per sobre de la taxa

provincial (14,7%). El nombre d’aturats per gènere és pràcticament igual, però

per altra banda, la taxa d’atur femenina és del 17,5% mentre que la masculina

és del 14,5%. Interanualment, l’atur disminueix en tots els nivells formatius a

excepció dels que no tenen estudis. L’atur de la població estrangera disminueix

un 7,2%, baixant fins a la xifra de 5.951 aturats, que suposa el 16,5% de l’atur

comarcal total, una dada similar a nivell provincial (16,8%).

7 No hi ha dades anteriors disponibles arrel del canvi de càlcul de la taxa d’atur, que ara és taxa d’atur registral, duta a terme al juliol

del 2015.

29

11,3811,4111,17

10,189,7610,01

11,37

13,33

15,26

17,72

18,9119,1119,0118,8718,40

15,6715,1515,34

17,17

18,67

20,32

22,5923,2123,18

22,3721,71

20,49

17,39

16,4516,75

18,25

19,67

21,02

23,1523,92

24,3123,94

22,7622,18

18,2217,6817,50

19,69

21,17

22,50

25,3326,0726,00

23,94

22,8921,95

18,3117,71

18,20

19,71

21,22

22,18

24,9325,3325,46

24,0923,27

22,17

18,9218,8018,26

19,52

21,0121,89

24,3224,5224,3523,83

22,4121,84

17,7317,5016,98

18,21

19,3419,89

21,8422,1322,30

21,2420,40

19,47

16,2115,6715,05

0,00

5,00

10,00

15,00

20,00

25,00

30,00

mar

ç-2

00

8

jun

y-2

00

8

sete

mb

re-2

00

8

de

sem

bre

-20

08

mar

ç-2

00

9

jun

-09

sete

mb

re-2

00

9

de

sem

bre

-20

09

mar

ç 2

01

0

jun

y 2

01

0

sete

mb

re 2

01

0

de

sem

bre

20

10

mar

ç 2

01

1

jun

y 2

01

1

sete

mb

re 2

01

1

de

sem

bre

20

11

mar

ç 2

01

2

jun

y 2

01

2

sete

mb

re 2

01

2

de

sem

bre

20

12

mar

ç 2

01

3

jun

y 2

01

3

sete

mb

re 2

01

3

de

sem

bre

20

13

mar

ç 2

01

4

jun

y 2

01

4

sete

mb

re 2

01

4

de

sem

bre

20

14

mar

ç-1

5

jun

y 2

01

5

Font: Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Calella

31

5. Benestar i protecció social Última revisió: 10/11/2015

5.1. Pensions i prestacions econòmiques

El nombre total de pensions contributives de la seguretat social ha anat

incrementant tímidament al llarg dels últims anys, arribant a la xifra de 3.994 pensions

a l’any 2013 segons l’Idescat. Els valors registrats sobre les pensions d’incapacitat

permanent, de jubilació, de viduïtat i d’orfenesa també han experimentat un tímid

creixement des del 2011, sent els seus valors a l’any 2013 de 852,69€, 849,73€,

529,27€ i 320,55€ respectivament. Aquest increment tant del nombre de pensions com

del valor de la pensió mitjana es produeix tant pels que cotitzen al règim general de la

seguretat social com al règim especial dels treballadors autònoms.

La mateixa tendència, tímida però constantment creixent, també té lloc pel que fa a les

pensions no contributives a la seguretat social. Al 2013, segons dades de l’Idescat, el

nombre de pensions de jubilació va ser de 105 i de incapacitat 77. En quant a l’import

d’aquest tipus de pensions, en ambdós casos ha anat incrementant des de l’any 1998.

L’actual import anual de les pensions no contributives a la seguretat social per jubilació

són de 519,37€ i per les pensions d’incapacitats, 404,71€.

“Informe Territorial de Província de Barcelona 2015”: El Maresme és la segona

comarca que menys disminueix el nombre de prestacions, només per darrere del

Barcelonès. Així doncs, a finals del 2014 hi ha concedides 22.184 prestacions, un 13,7%

menys que l’any anterior. Interanualment, continua la tendència de baixada de les

prestacions contributives (un 21,2% menys) i de les assistencials (-10%). Per altra

banda, augmenten les prestacions de renda activa d’inserció (11,1%).

5.2. Serveis socials

D’acord amb les dades proporcionades per l’Àrea de Serveis Socials, tot el pressupost

destinat a polítiques socials va augmentar al 2014 amb l’excepció de les tres següents

categories: “manteniment dels edificis – serveis socials”; “telèfons – serveis

socials”; i “altres subministraments – serveis socials” (en aquest últim cas, passant

d’un pressupost de 14.650,47€ al 2013 a 4.706,59€ al 2014).

32

+ Gent major d’edat

El nombre de places en residències per a gent gran ha anat incrementant amb el pas

dels anys (del 1998 al 2012), amb una petita disminució al 2010, quan es va passar de

514 a 509 places (xifra que es manté des d’aleshores). Mentre que el nombre de places

en residències d’iniciativa social s’ha mantingut a 131 places, són les residències

d’iniciativa mercantil les que han anat variant. Per altra banda, no hi hagut mai places

en residències d’iniciativa pública d’acord amb les dades registrades a l’Idescat.

Respecte als centres de dia per a la gent gran, mentre que el nombre de centres s’ha

mantingut estable des del 2001 (2 d’iniciativa mercantil i 1 d’iniciativa social, cap

d’iniciativa pública), el nombre de places ha experimentat un creixement des de

l’any 2010, passant de 56 places al 2009 a les 86 actuals. Aquest creixement només es

s’ha donat en els centres d’iniciativa mercantil.

D’acord amb les dades que figuren en la “Memòria de Serveis Socials 2014” de

l’Ajuntament de Calella, pel que fa al Servei d’Ajuda Domiciliària (SAD) social, tant

el nombre de persones ateses com la despesa de l’Ajuntament en aquest servei han

incrementat en el 2014 respecte a l’any anterior. Així doncs, al 2014 el SAD social va

atendre a 60 persones (3 més que al 2013) i va tenir una despesa de 52.812,5€ (al 2013

la despesa havia estat de 50.131,25€). Per altra banda, el copagament dels usuaris ha

passat de 7.866€ a 7.578€ al 2014.

En canvi, el SAD dependència ha experimentat una reducció tant de les persones

ateses (de 19 al 2013 a 18 al 2014), de la despesa municipal (51.612,58€ al 2013 a

26.893,75€ al 2014) i del copagament dels usuaris (de 6.904,8€ a 5.698,8€).

El servei de teleassistència ha passat d’atendre a 268 persones al 2013 a 250 al 2014,

incrementant-se el temps d’espera en un mes (passant a ser doncs de 2 mesos al 2014).

Aquest servei ha tingut un cost de 26.514,85€. En aquest sentit, cal recordar que el

servei el paguen la Diputació de Barcelona (17,4%), l’Ajuntament (52%) i els usuaris

(30,6%).

El servei de suport a la llar compta amb 25-27 usuaris d’acord amb la memòria de

serveis socials del 2014 de l’Ajuntament de Calella. El servei té una despesa de

8.926,5€.

En quant als àpats a domicili, el nombre d’usuaris ha passat de ser de 10 al 2013 a 6 al

2014. La despesa que dedica l’Ajuntament a aquest servei ha passat de ser de 6.831,93€

al 2013 a 5.992,51€ al 2014.

33

+ Persones amb discapacitat

A l’analitzar el nombre de persones legalment reconegudes com a disminuïdes, es

pot veure el creixement sostingut de persones d’aquesta categoria des de l’any 1998.

Per exemple, mentre que a l’any 2008 el nombre de persones discapacitades a Calella

era de 588, al 2012 la xifra ja havia pujat fins a 800, d’acord amb les dades de l’Idescat.

Mentre que aquest creixement es produeix en totes les franges d’edat, és el creixement

en les persones de 45 anys o més amb alguna discapacitat les que expliquen aquesta

pujada. A l’any 2012, les franges d’edat amb un major nombre de persones amb alguna

discapacitat reconeguda legalment van ser: entre 45 i 64 anys (287 persones); entre 16 i

44 anys (161); 75 i més (178); i entre 65 i 74 anys (146). Les persones amb 15 o menys

anys amb algun tipus de discapacitat van ser 28.

De les 800 persones reconegudes com a discapacitades al 2012, 271 tenien una

discapacitat de tipus motòric (discapacitats que afecten la capacitat de moviment).

Les dues altres categories amb major nombre de persones disminuïdes són la de

“discapacitats físiques no motòriques” (discapacitats donades per causes orgàniques

que impedeixen fer una vida normal) i la de “malalts mentals”, amb 203 i 152

persones respectivament.

Finalment, respecte al grau de discapacitat d’aquestes persones, sempre hi ha hagut amb

molta diferència més persones amb un grau de discapacitat d’entre 33 i 64%. Al

2012, de les 800 persones ja esmentades, 441 tenien una discapacitat d’entre el 33 i el

64%, 201 d’entre el 65 i el 74% i 158 amb una discapacitat de grau igual o superior al

75%.

Pel que fa als establiments, no hi ha hagut mai a Calella cap establiment per a

persones amb discapacitat legalment reconeguda. És a dir, al municipi no hi ha hagut

mai centres residencials per a persones amb discapacitat, llars residencials, centres

d’atenció especialitzada ni centres ocupacionals per a aquest sector de la població.

+ Infància

En l’àmbit de les actuacions preventives, es distingeixen 8 grans serveis que

proporciona l’Ajuntament, segons la “Memòria de Serveis Socials 2014”:

i. Projecte millora d’èxit escolar. Per una banda, hi ha el reforç escolar

primària, implementat per la Fundació Agi-Proinfància La Caixa, que dóna

34

atenció a 5 infants 3 hores a la setmana, i per altra banda, hi ha el reforç

escolar secundària i reforç d’anglès, amb 20 places i un import de 7.770€.

ii. Teràpia familiar. També implementat per la Fundació Agi-Proinfància La

Caixa i que atén a 28 famílies.

iii. Centre Obert (Fundació Agi). Iniciativa per donar suport i ajuden a potenciar

el desenvolupament dels menors amb mancances socials i educatives. S’atenen

a 50 infants i joves totes les tardes. La iniciativa té un cost de 71.501€.

iv. Circuit intermunicipal de drogues. Destinat a joves menors de 18 anys

denunciats per tinença de substàncies estupefaents a la via pública. El nombre

de joves detectats en aquesta circumstància és de 23 i 12 han de participar en

tallers preventius.

v. Menjador escolar. En el curs 2013-2’14, els ajuts de menjador CCM van tenir

un import de 130.940,9€, mentre que els ajuts de menjador municipal van

costar 1.016,6€.

vi. Alimentació i higiene infantil. Les llets i farinetes proporcionades van tenir

un import al 2014 de 987,84€.

vii. Casals d’estiu, material escolar, excursions i colònies. Es disposen de les

següents dades al 2014: casals d’estiu, un import de 9.420€; llibres escolars,

17.765,47€; materials i sortides escolars, 1.935,65€; i extraescolars 3.180€.

viii. Suport a l’escola bressol. El suport a l’escolarització de 0 a 3 anys ha estat al

2014 de 10.950€.

Al 2012, es posa en marxa la XIAF (Xarxa d’Infància, Adolescència i Família), que

principalment actua sobre les següents àrees:

i. Infància en risc. Al 2014 hi havia 191 infants amb seguiment municipal, 10

amb assessorament a l’EAIA Maresme (Equip d'Atenció a la Infància i

l'Adolescència), 24 amb seguiment per part de l’EAIA i 18 infants tutelats.

ii. Pla absentisme. S’han detectat 44 casos i se n’han resolt 21al 2014. Es té en

compte l’absentisme esporàdic, el regular i el crònic.

iii. Comissions socials.

iv. Protocol de mutilació genital femenina.

35

+ Violència de gènere

Al 2012, l’Ajuntament de Calella crea el servei de suport psicològic per a les persones

que han patit violència de gènere. Al 2014, aquest servei atén a 33 dones.

Al 2013, es crea un nou servei d’assessorament jurídic per a aquestes persones. Al

2014, s’atenen 29 dones per mitjà d’aquest servei.

+ Adults i famílies

Cobertura de les necessitats bàsiques. Consisteix en l’atorgament de lots

d’alimentació a persones i famílies amb l’ajut de Càritas. Al 2014 s’atenen 341 famílies

per un import total de 44.018,74€. Tanmateix, es gasten 4.967,11€ en productes bàsics

d’higiene personal i de neteja i 2.650,51€ en productes de farmàcia.

Prestacions econòmiques. Per una banda, es donen ajuts per pagament de rebuts de

lloguer o hipoteques. Al 2014, es realitzen 274 ajuts d’aquest tipus, beneficiant-se 108

famílies, amb un import total de 26.838,79€ (una mitjana doncs de 97,95€ per rebut al

mes). Per altra banda, es proporcionen ajuts als subministraments bàsics. En aquest

cas, al 2014 es realitzen 685 ajuts, beneficiant-se 264 famílies, amb un import total de

57.110,89€ (una mitjana de 83,37€ per rebut al mes).

Renta Mínima de Reinserció (RMI). Al 2014, el nombre d’expedients tramitats és de

19 (inferior als 22 del 2013, però superior als 12 i 4 del 2011 i el 2012), mentre que al

mateix any el nombre total d’expedients és de 70.

+ Dependència

Des de l’any 2008, el nombre de sol·licituds per accedir als serveis de dependència

ha disminuït dràsticament. Només del 2008 al 2009 es passa 383 sol·licituds a 283.

Aquest ritme decreixent es manté igual d’accentuat fins al 2012, on s’arriba només a 67

sol·licituds. A partir del 2013 el nombre de sol·licituds s’estabilitza (32 al 2013 i 33 al

2014). Com a dada d’interès, dir que fins a l’estabilització del nombre de sol·licituds al

2013, del 2008 al 2012 el nombre de sol·licituds d’aquest caire per part de dones

doblava les sol·licituds d’homes durant cada any.

Els acords PIA (Programa Individual d’Atenció) també han experimentat una

disminució dràstica en el període 2008 – 2013, passant de 295 peticions a 69 en els

anys esmentats. No obstant, del 2013 al 2014 hi ha hagut un increment del nombre de

peticions, passant de 69 a 77 peticions.

36

El 95,65% dels acords PIA del 2014 van estar dirigits a persones amb nacionalitat

espanyola, mentre que el 1,3% d’aquests acords van ser per persones marroquines.

+ Resum de la despesa per la tipologia d’ajut:

Aquest capítol queda pendent a desenvolupar. També s’afegiran dades sobre la violència de gènere.

Font: Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Calella

Com es desprèn del gràfic, les àrees de serveis socials en que es destinen més ajuts

són les de infància i gent gran, a molta distància de les demés. Tanmateix, convé

indicar que el pressupost econòmic destinat a aquestes dues àrees ha mantingut una

tendència creixent al llarg dels últims anys, incrementant en 18.476,93€ del 2012 al

2014 en l’àrea de infància, i en 23.156,73€ en ajuts per a la gent gran en el mateix

període.

En general es registra una tendència creixent en el pressupost dedicat als serveis

socials, amb l’excepció de les àrees de Farmàcia i d’Aliments. En ambdós casos, si

bé va haver-hi un augment dels ajuts econòmics destinats a aquestes àrees, al 2014 hi ha

hagut una lleugera disminució, més pronunciada en la categoria de Farmàcia que en la

d’Aliments, que malgrat la reducció segueix a valors significativament superiors al

pressupost rebut al 2012.

37

6. Educació Última revisió: 10/11/2015

Segons dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (2013), el

nombre total de centres que imparteixen l’educació infantil, primària, secundària i

especial no ha variat en els últims 9 anys registrats (del curs 2004/2005 al curs

2012/2013), mantenint-se en un total de 9 centres (4 de públics i 5 de privats).

Destacar també que no hi hagut mai cap centre específic d'educació especial en el

municipi.

No obstant, al analitzar les dades veiem que hi ha hagut canvis sobre la tipologia de

centres oberts. Aquestes variacions van tenir lloc al curs 2007/2008 i únicament en el

sector privat. Mentre que abans d’aquest període hi havia 2 centres “exclusius

infantil”, 1 “d’educació infantil i primària”, 1 “d’educació secundària” i 1 “d’educació

primària i secundària”, en el curs 2007/2008 passa a haver-hi 3 centres exclusius

infantils i 2 d’educació primària i secundària (i cap “d’educació infantil i primària” i

“d’educació secundària”).

Pel que fa al nombre d’alumnes, en totes les dades registrades analitzades hi ha més

alumnes en els centres privats que en els centres públics. No obstant, convé senyalar

que amb el pas dels anys aquesta diferència s’ha anat reduint. Mentre que en el curs

2004/2005 el 67,52% dels alumnes totals estaven en centres privats i només un 32,48%

estava en els públics, en el curs 2011/2012 el percentatge d’alumnes que estaven en

centres privats havia passat a ser d’un 58,8%, mentre que el percentatge d’alumnes en el

sector públic havia pujat fins a un 41,2% del total. S’ha d’afegir que en el curs

2012/2013 aquesta diferència ha tornat a incrementar-se lleugerament (59,51% en el

sector privat i 40,49% en el públic).

La taula de a continuació mostra l’evolució del total d’alumnes del municipi segons el

tipus d’ensenyament:

38

Nombre d'alumnes segons el tipus d'ensenyament

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

Educació

infantil (1r

cicle)

Educació

infantil (2n

cicle)

Educació

primària

ESO Batxillerat Cicles

formatiu

de grau

mitjà

Cicles

formatiu

de grau

superior

2004/2005

2005/2006

2006/2007

2007/2008

2008/2009

2009/2010

2010/2011

2011/2012

2012/2013

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya (p. 1564)

Coincidint amb l’evolució del nombre d’alumnes, el nombre total de personal docent

també ha anat incrementant constantment al llarg dels anys, passant de 262

professors en el curs 2004/2005 a 314 en el període 2011/2012. De la mateixa manera

que en el nombre d’alumnes, es produeix una lleugera disminució del nombre de

professors en el curs 2012/2013 (es passa de 314 a 311 professors).

La diferència entre el personal docent present en el sector públic i el privat també

s’ha anat escurçant amb el pas dels anys. Mentre que en el curs 2004/2005, un 38,93%

del personal docent de Calella estava en el sector públic (un 61,07% en el privat), en el

curs 2011/2012 la xifra havia pujat fins a un 44,9% (per un 55,1% en el sector privat).

De nou, aquesta tendència decreixent es reverteix lleugerament en el curs

2012/2013, on el 41,16% del personal docent està en el sector públic i un 58,84% en el

privat.

39

7. Cultura

Els principals esdeveniments culturals celebrats a Calella en els últims anys han estat:

- Festival coral “Canta al Mar” (des del 2012)

- Festival Europeu de Cant Coral, (des de 2012, hi participen unes 50

corals d’arreu del món)

- Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya (des del 2007)

- Festivals Folklòrics (celebrats al 2013, compost per 3 festivals de música

folklòrica : «Folk Festival», «Festival de Bandas Ruga» y «Festival

Alegría»)

- Screamin Festival (des del 2012)

- Oktoberfest (des del 1987)

- Rockfest (2013 i 2014)

Calella disposa només d’una biblioteca en el municipi, la qual és de titularitat pública.

8. Seguretat

D’acord amb les dades proporcionades per l’Idescat, els efectius dels que disposa la

policia local a Calella s’han mantingut en una xifra estable des de l’any 2006. De l’any

2005 al 2006 es va passar de disposar de 35 efectius a 47, xifra que s’ha mantingut fins

al 2013, on el nombre d’efectius va passar a ser de 46. Això suposa 2,49 efectius per

cada mil habitants.

Aquests 46 efectius efectius dels que es disposava al 2013 es desglossen de la forma

següent: 34 agents, 7 caporals, 3 sergents, 1 sots-inspector i 1 inspector.

40

9. Transports i circulació Última revisió: 11/11/2015

El nombre total de vehicles presents al municipi ha anat incrementant de forma

constant al llarg dels anys segons les dades disponibles. S’ha passat d’un total de 8.730

vehicles al 2004 a 10.280 al 2012. Al 2013 es produeix la primera lleugera disminució

en el nombre de vehicles, passant dels esmentats 10.280 vehicles del 2012 a 10.153,

xifra que es manté estable en els anys següents (10.164 vehicles al 2014).

En el gràfic següent, es pot observar que la gran majoria de vehicles que hi ha a la

ciutat (segons dades del 2014 de l’Idescat), són els coneguts com a “turismes”

(vehicles de quatre rodes destinats al transport de viatgers amb una capacitat fins a nou

places). La quantitat de turismes presents al municipi ha crescut de forma constant

des de principis del segle XXI fins al 2012, passant de 6.350 turismes al 2004 a 7.100 al

2012. Al 2013 hi ha hagut un lleuger decreixement del nombre d’aquest tipus de

vehicles, baixant fins a la xifra de 6.997 turismes, seguida, de nou, d’un molt tímid

repunt al 2014 (7.010 turismes).

Parc de vehicles per tipus (%)

68,97%

15,13%

14,46%

0,23%

1,21%

Turismes Motocicletes Camions i furgonetes

Tractors industrials Autobusos i altres

Font: Idescat (2014)

Convé destacar l’important augment que hi ha hagut en el nombre de motocicletes en

els últims anys. Mentre que en el 2004 (segons dades de l’Idescat) hi havia 821

motocicletes, al 2014 la xifra ja és de 1.538 motos. Es tracta de la única categoria que

no ha experimentat un lleuger decreixement en cap moment d’acord amb les dades

registrades. El volum de motocicletes ha passat de ser el 9,4% del total al 2004 a ser

el 15,13% del total al 2014, tal i com mostra el gràfic anterior.

41

Al observar l’evolució de l’índex de motorització (nombre de vehicles d’una categoria

determinada per cada mil habitants), veiem que aquest índex es manté en unes xifres

relativament estables en el cas dels turismes (386,69 turismes per cada 1000 habitants al

2003 i 383,18 al 2012), però experimenta un molt significatiu increment en el cas de

les motocicletes: es passa de 48,25 motocicletes per cada 1000 habitants al 2003 a

80,14 al 2012, un increment gairebé del 40%.

42

10. Eleccions Última revisió: 28/09/2015

10.1. Eleccions municipals

Eleccions municipals: nombre de vots per partit

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

CiU PSC ERC PP ICV-EUiA EPC CUP PxC Vots en

blanc

Eleccions 2007 Eleccions 2011 Eleccions 2015

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Calella

Al analitzar les dades de Calella concernents a les eleccions municipals de les últimes

tres convocatòries (2007, 2011 i 2015), veiem com la participació ha experimentat un

lleuger increment, passant del 52,54% al 2007, al 55,21% al 2011 fins al 55,78% de

les eleccions del 2015. Això significa que 328 persones més han votat respecte el 2011,

xifra semblant però al increment del cens electoral calellenc (12.528 persones al 2015),

que va augmentar fins a 357 persones més al 2015 respecte el cens de les anteriors

eleccions.

A l’examinar les xifres absolutes del nombre de vots per partit, tal i com mostra el

gràfic, veiem com CiU no només ha obtingut el major nombre de vots en les tres

últimes eleccions, sinó que ha incrementat a cada convocatòria el número de vots

obtinguts (passant de 2420 vots al 2007 fins els 2708 de les últimes eleccions

municipals). No obstant, convé indicar que si per altra banda analitzem el percentatge

de vots, podem veure com CiU, si bé va incrementar el percentatge de vot de les

eleccions del 2007 a les del 2011 (d’un 38,39% a un 40,17%), en les eleccions del 2015

aquest percentatge disminueix, passant a ser d’un 38,92%.

Per altra banda, convé destacar la forta davallada del PSC experimentada en les

eleccions del 2015, baixant dels 1807 vots del 2011 fins a 900 al 2015, amb una

conseqüent pèrdua de 907 vots. Aquesta davallada coincideix amb l’auge d’altres

43

partits d’esquerra com la CUP i ICV-EUiA, que obtenen per primer cop representació

al Ple municipal i junts sumen un total de 1016 vots.

També resulta convenient indicar que ERC es recupera de la caiguda experimentada en

les eleccions del 2011, en que va perdre 412 vots, i aconsegueix al 2015 un total de 462

vots més respecte de les anteriors eleccions (i 50 vots més respecte les eleccions del

2007, un 1% menys del percentatge total de vots respecte aquestes últimes).

Finalment, sorprèn la significativa disminució dels vots en blanc, passant de 229 vots

en blanc en les eleccions del 2011 (3,25% dels vots) a 109 en les del 2015 (1,57% del

total dels vots comptabilitzats).

10.2. Eleccions autonòmiques

Eleccions autonòmiques: nombre de vots per partit

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

Junts

pel Sí

CiU PSC ERC PP ICV-

EUiA

Cs CUP Unió Altres Vots en

blanc

Eleccions 2006 Eleccions 2010 Eleccions 2012 Eleccions 2015

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Calella

Nota: Convé senyalar que, malgrat que en aquestes eleccions ICV-EUiA estava integrada en la confluència Catalunya Sí Que es

Pot, s’ha optat per mantenir la categoria, donat que Podemos no havia participat en cap altra elecció autonòmica. D’aquesta forma es

garanteix també una millor comprensió de l’evolució dels resultats electorals autonòmics.

Pel que fa a les eleccions autonòmiques, les dades mostren un important augment de

la participació al llarg de les quatre últimes convocatòries electorals a nivell autonòmic

(2006, 2010, 2012 i 2015). Concretament, la participació va passar del 55,69% en les

eleccions del 2006 a 60,63% en les del 2010, després va arribar a la xifra de 69,14% en

44

les eleccions del 2012, i finalment, un 75,36% del cens va votar per les eleccions del

2015, la xifra de participació més alta registrada a Calella. Això significa que 1.211

persones més van votar a les eleccions del 2012 respecte les anteriors, i al 2015, van

votar 920 persones més respecte del 2012. El cens electoral ha augmentat en 786

persones respecte del 2006, i en 213 persones concretament respecte de les eleccions

del 2012.

Tal i com mostra el gràfic anterior, el partit que, de la mateixa manera que en les

eleccions municipals, va obtenir més vots a Calella en les tres eleccions autonòmiques

és CiU. Aquesta tendència creixent de CiU a Calella, i especialment significatiu el

lleuger increment dels vots convergents en les eleccions del 2012, contrasta amb la

pèrdua de vots (i en major mesura, d’escons) del partit a nivell autonòmic en aquella

convocatòria (recordem que CiU va perdre 12 escons i més de 100.000 vots en aquelles

eleccions respecte les del 2010).

i. No obstant, igual que amb les eleccions municipals, al analitzar el percentatge

de vots obtinguts de CiU, veiem com, si bé el percentatge de vots passa del

39,2% al 44,37% de les eleccions del 2006 a les del 2010, aquest percentatge

disminueix en les eleccions del 2012, passant a ser d’un 39,18% (la més alta

però de tots els partits amb diferència).

ii. Per altra banda, convé afegir que Unió, en les eleccions del 2015, presentada

en solitari, va aconseguir només 246 vots del total, és a dir, un 2,63% dels

vots, sent la 7a candidatura més votada (a 172 vots del PACMA, la 8a).

Pel que fa a ERC, convé destacar que experimenta el mateix fenomen que en les

eleccions municipals: una remarcable caiguda a les eleccions del 2010 respecte les del

2006 (perd 616 vots), i una igualment significativa pujada a les eleccions del 2012 (en

guanya 792 respecte les anteriors).

Centrant-nos en les singulars eleccions plebiscitàries del 2015, veiem com Junts pel Sí (CDC +

ERC + MÉS + Demòcrates de Catalunya + entitats sobiranistes) va aconseguir un total de 4.886

vots, és a dir, el 52,25% dels vots, assolint així el registre en nombre i percentatge de vots més

alt de totes les eleccions hagudes a Calella (municipals, autonòmiques, generals i europees) de les

que es disposen dades.

Resulten significatius també els resultats obtinguts pel PP en les tres eleccions

autonòmiques. A diferència de les eleccions municipals, el PP va experimentar una

evolució ascendent dels seus resultats electorals durant les convocatòries del 2006,

2010 i 2012. El PP va passar d’obtenir 610 vots a l’any 2006, a obtenir-ne 794 al 2010 i

45

finalment, 983 vots a les eleccions del 2012. En termes percentuals però, els valors es

van mantenir estables: 9,44% dels vots al 2006, 11,04% al 2010 i 11,72% al 2012.

i. No obstant, les eleccions del 2015 van trencar aquesta evolució ascendent.

El PP va obtenir en aquest cas 748 vots, 235 vots menys respecte les eleccions

del 2012, aconseguint així un 8% dels vots vàlids de Calella.

Pel que fa a ICV-EUiA, sorprenen especialment els resultats obtinguts en les eleccions

del 2015, quan va formar part de la confluència d’esquerres “Catalunya Sí Que es Pot”.

Aquesta nova candidatura va obtenir només 513 vots, 54 vots menys respecte de les

eleccions del 2012, quan ICV-EUiA es va presentar, en canvi, en solitari. En total, la

confluència va aconseguir doncs el 5,49% dels vots (mentre que ICV-EUiA havia

assolit el 6,76% dels vots al 2012).

Un dels creixements més significatius dels últims anys, en termes percentuals i

absoluts, ha estat Ciutadans. Dels 375 vots obtinguts a l’any 2012, va passar a obtenir-

ne 1.147 en les eleccions plebiscitàries del 2015. És a dir, va aconseguir 772 vots més,

passant de ser el 4,47% dels vots el 2012 a ser-ne el 12,26% en el 2015. Així doncs, el

partit ha experimentat un increment de 1.029 vots des del 2006 fins al 2015.

Finalment, també és destacable l’ascens de la CUP a Calella. Mentre que a l’any 2012

només va obtenir 256 vots (3,05% dels vots totals), a l’any 2015 va passar a aconseguir-

ne 744 (7,96% del total).

46

10.3. Eleccions generals8

Eleccions generals (Congrés dels Diputats): nombre de vots per partit

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

3500

CiU PSOE PP ERC ICV-EUiA Altres Vots en blanc

Eleccions 2008 Eleccions 2011

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Ajuntament de Calella

Respecte les eleccions generals, destaca la lleugera caiguda de la participació, que

del 68,64% del 2008 passa al 64,78% del 2011. Així doncs, l’abstenció va pujar gairebé

un 4% a l’any 2011 respecte el 2008.

Al analitzar el recompte de vots, el primer que destaca de l’evolució dels resultats de les

eleccions generals a Calella, és la forta davallada experimentada pel PSOE-PSC, que

va passar de 3.075 vots el 2008 a 1.616 vots al 2011. Es tracta doncs d’una pèrdua de

1.459 vots, passant d’acaparar el 38,05% dels vots totals l’any 2008 al 20,89% al 2011.

Així doncs, es reprodueix la tendència decreixent del PSOE-PSC que ha tingut lloc

també en les municipals i les autonòmiques durant els últims anys.

Destaca també la pujada de CiU en les eleccions del 2011, quan aconsegueix 2.931

vots, és a dir, 655 vots més que en les eleccions del 2008. En termes percentuals, els

vots de CiU van passar de ser el 28,16% del total a l’any 2008 a ser del 37,89% al 2011,

un increment doncs de gairebé el 10% dels vots totals.

Si bé no disposem d’informació respecte els resultats del Senat en cap de les dues

eleccions analitzades, sí que disposem de dades sobre l’escrutini d’aquesta cambra a

l’any 2008. En aquest cas, sorprèn l’elevat nombre de vots nuls comparat amb el

8 Convé senyalar que pel que fa a les eleccions generals del 2011, no hi ha dades disponibles a la web respecte els resultats dels vots

per separació de cambres (els enllaços de la web no funcionen), raó per la qual els resultats exposats són del Congrés dels Diputats.

47

Congrés dels Diputats: 292 vots nuls al Senat per 56 al Congrés (un 3,68% vers un

0,69% respectivament). Es tracta d’una xifra molt més elevada a la que es pot trobar en

la resta d’eleccions que tenen lloc dins l’Estat espanyol.

10.4. Eleccions al Parlament Europeu

Eleccions europees: nombre de vots per partit

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

CiU PSOE PP ERC ICV-EUiA Podemos C's Altres Vots en

blanc

Eleccions 2009 Eleccions 2014

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Nació Digital

En primer lloc, pel que fa a les dades de participació, es va passar de l’alarmant xifra

d’un 37,94% de participació a l’any 2009 a un 49,76% al 2014. Això suposa un

augment de la participació d’un 12,72%.

El més destacable de l’evolució del nombre de vots en ambdues eleccions és la pujada

del vot sobiranista en les eleccions del 2014. En termes globals, al 2014, els dos grans

partits sobiranistes van obtenir un total de 3.590 vots, abastant doncs el 58,92% dels

vots de Calella. En termes desagregats, resulta especialment destacable l’espectacular

creixement d’ERC en les eleccions del Parlament Europeu del 2014, on a Calella va

guanyar les eleccions obtenint 1.861 vots, és a dir, 1.253 vots més que en les eleccions

del 2009. En termes percentuals, ERC va passar d’obtenir el 13,79% dels vots al

30,54%. Pel que fa a CiU, va obtenir en les eleccions del 2014 un total de 1.729 vots (el

28,38% dels vots), és a dir, 389 vots més que al 2009.

També convé indicar la caiguda dels dos grans partits de l’Estat espanyol: el PSOE i el

PP. De nou, la davallada resulta molt més marcada en el cas dels socialistes, que cauen

48

fins a obtenir un 10,35% dels vots totals a Calella, o el que és el mateix, perdent fins a

605 vots al 2014. Pel que fa el PP, perd 193 vots, representant només el 8,92% dels vots

de les últimes eleccions europees.

Finalment, l’última dada remarcable és l’augment dels vots de partits alternatius com

ICV-EUiA (que passa de 154 a 428 vots) o partits que fins a la data no s’havien

presentat a les eleccions europees, com Ciutadans (247 vots) i Podemos (197 vots).

Tanmateix, la categoria de “altres partits polítics” passa de tenir 221 vots a 386.

49

11. Administració i govern municipal

11.1.Finances i pressupostos

Centrant-nos amb els pressupostos del 2015, aquests queden configurats de la

següent manera:

Org. Regidories (àrees) Import (€)

Distribució

(%)

10 Alcaldia, Estratègia i Planificació de la

ciutat 325.270 1,78

10 Turisme 532.540 2,92

10 Sanitat i Salut 39.100 0,21

20 Noves tecnologies i comunicació 259.995 1,43

30 Ràdio Calella Televisió 303.000 1,66

30 Hisenda 2.220.825 12,18

30 Recursos generals 859.500 4,72

30 Fàbrica Llobet 328.000 1,80

40 Urbanisme, obres i habitatge 713.220 3,91

40 Medi ambient 149.820 0,82

40 Mobilitat 77.700 0,43

40 Concessions de serveis 3.764.060 20,65

50 Seguretat i Policia Local 2.583.455 14,17

50 Serveis Públics 893.925 4,90

50 Parcs i Jardins i Platja 1.024.085 5,62

60 Serveis Socials, Cooperació, Solidaritat i Nova ciutadania 1.003.150 5,50

60 Educació 1.066.225 5,85

70 Promoció Econòmica 189.795 1,04

70 Comerç, Consum i Fires 397.105 2,18

70 Polítiques d'igualtat 3.500 0,02

80 Cultura, Biblioteca i Museu-Arxiu 952.195 5,22

80 Joventut i Esports 540.655 2,97

- Total 18.227.120 100,00

Font: Elaboració pròpia a partir de dades proporcionades per l’Alcaldia de l’Ajuntament de Calella (2015)

D’acord amb el gràfic anterior, veiem com les àrees a les que més recursos es destinen

d’acord amb els pressupostos esmentats, són “Concessions de serveis” (20,65%),

“Seguretat i Policia Local” (14,17%) i “Hisenda” (12,18%). Per altra banda, les àrees

amb menor destinació de fons pressupostaris a l’any 2015 són “Polítiques d’Igualtat”

(0,02%), “Sanitat i Salut” (0,21%) i Mobilitat (0,43%).

“Informe Territorial de Província de Barcelona 2015”: Pel que fa als ingressos

tributaris per habitant, convé destacar que Calella és un dels municipis que es troba

50

per sota de la mitjana provincial (676€), amb una mitjana de 617€, junt amb municipis

com Premià de Mar (458€), Mataró (576€) o Canet de Mar (636€), entre altres.

11.2. Acords del ple

A continuació es pot observar el nombre i percentatges d’acords plenaris consensuats

amb l’oposició al llarg de l’any 2014. Com es desprèn del gràfic i de la taula següents,

un 88,13% dels acords del 2014 han estat consensuats amb tres o més partits de

l’oposició.

Acords del ple consensuats amb l'oposició (2014)

55,93%

27,12%

6,78%

5,08%

1,69%

1,69%

1,69%

CIU + ERC + PSC + PP

CIU + ERC + PSC

CIU + ERC

CIU + PSC + PP

CIU + PSC

CIU + PP

CIU

Font: Alcaldia de l’Ajuntament de Calella (2015)

Acords del ple (2014) Nombre Percentatge

CIU + ERC + PSC + PP 33 55,93%

CIU + ERC + PSC 16 27,12%

CIU + ERC 4 6,78%

CIU + PSC + PP 3 5,08%

CIU + PSC 1 1,69%

CIU + PP 1 1,69%

CIU 1 1,69%

Total 59 100,00%

Font: Alcaldia de l’Ajuntament de Calella (2015)