Embed Size (px)
Citation preview
Com et mous, Sant Vicenç?
INFORME DE RESULTATS TALLER PARTICIPATIU
Octubre 2016, Sant Vicenç dels Horts.
Organitza: Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts i Equal Saree.Redacció de l’Informe: Equal Saree.
3
Índex
1. Introducció 5
1.1 Marc de la jornada 5
1.2 La mobilitat des de la perspectiva de gènere 6
2. Descripció del taller “Com et mous, Sant Vicenç?” 8
2.1. Xarxa quotidiana 9
2.2. Mobilitat a peu 13
2.3. Proposem! 23
3. Tancament de la jornada 26
4. Recomanacions per una ciutat inclusiva 27
5. Conclusions 30
4
5
1. Introducció
1.1 Marc de la Jornada
Sant Vicenç dels Horts s’ha sumat aquest any a la celebració europea de la Setmana de la
Mobilitat Sostenible i Segura, estrenant-se amb un ampli programa d’activitats que busca
promoure hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables1.
Dins d’aquesta programació d’activitats, s’ha realitzat la jornada participativa “La mobilitat i
l’espai urbà en clau de gènere: factors de sostenibilitat i inclusió social” la qual pretén explicar
que la mobilitat i l’urbanisme són elements fonamentals en la sostenibilitat i la inclusió social a
les ciutats i en la qual s’ha promogut la participació ciutadana.
La jornada, realitzada al Molí dels frares, ha comptat amb una primera part de ponències, on
s’han abordat la mobilitat i l’espai públic des d’una perspectiva inclusiva i, a l’hora, ha servit per
donar eines a les persones assistents per a realitzar el posterior taller.
Programa
10.00h Benvinguda
Marta Sugrañes, regidora de Mobilitat i Yolanda Artigas, regidora d’Igualtat
10.10h Ponències
La mobilitat com a factor d’igualtat i inclusió social Maite Pérez, de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB)
Carrers per conviure Màrius Navazo, del Grupo de Estudios y Alternativas (GEA21)
La mobilitat des de la perspectiva de gènere Helena Cardona, d’Equal Saree
11.40h Pausa i refrigeri
12.00h Taller participatiu “Com et mous, Sant Vicenç?”
13.20h Tancament de la jornada
Maite Aymerich i Boltà, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts
13.30h Visita lliure a l’espai museístic del Molí fariner
1 Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, 2016. http://www.svh.cat/municipi-per-temes/territori-i-mobilitat/setmana-de-la-mobilitat-sostenible-i-segura/
6
Organització
Departament de Mobilitat i departament d’Igualtat de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts
amb la col·laboració del col·lectiu d’arquitectes Equal Saree.
Equal Saree és un col·lectiu feminista que aplica la perspectiva de gènere al disseny,
l’arquitectura i l’urbanisme a partir d’una organització horitzontal i amb un enfoc transdisciplinar.
Equal Saree ha liderat diferents projectes entre la investigació, la formació i l’acció social a
l’Índia, el Marroc i Catalunya. Ha col·laborat en plans de transformació urbana dinamitzant
processos de participació ciutadana en els que s’ha abordat la mobilitat i la sostenibilitat com
a factors clau per al desenvolupament de la vida quotidiana. Actualment, estudia l’ús de l’espai
durant la infància i ha elaborat una metodologia pròpia d’anàlisi i intervenció d’igualtat de
gènere als espais de joc.
1.2 La mobilitat des de la perspectiva de gènere.
L’urbanisme té una gran responsabilitat davant la societat ja que té la capacitat de democratitzar
l’ús que es fa de les ciutats i té un paper fonamental en afavorir o perjudicar les condicions i
oportunitats de vida. Incorporar la perspectiva de gènere a l’urbanisme és, sense cap dubte,
un factor clau en el planejament urbà per refl exionar i aconseguir un espai urbà inclusiu, per a
totes i per a tots, construït des de la diferència i no des de la igualtat.
CIUTAT DIVERSA, CUIDADORA I SOSTENIBLE
Què reivindiquem des de l’urbanisme amb perspectiva de gènere?
Ciutat diversa: L’urbanisme amb perspectiva de gènere parteix de la base que l’urbanisme no
és neutre, és a dir, que no totes les persones vivim la ciutat de la mateixa manera i que, per
tant, no existeix un ciutadà tipus per al qual dissenyar l’espai públic. És imprescindible integrar
l’experiència i la participació ciutadana en el planejament urbà a l’hora de dissenyar l’espai
col·lectiu.
Ciutat cuidadora: Ciutat que posa al centre de les decisions polítiques el manteniment de la
vida. Un model de ciutat que doni la mateixa importància a les tasques de cura que a les del
treball productiu remunerat.
Ciutat sostenible: Una ciutat que sigui sostenible ambientalment, però també econòmica i
socialment.
MOBILITAT EN CLAU DE GÈNERE
Si la mobilitat és el mitjà a través del qual s’accedeix als diferents espais del territori - a peu,
en bicicleta, en transport públic i/o privat-, l’urbanisme representa el suport físic que permet
7
que aquests desplaçaments es duguin a terme. D’aquesta manera, totes les reivindicacions
aportades a l’urbanisme, tindran repercussions directes en l’àmbit de la mobilitat.
Els següents paràmetres ens ajuden a aproximar-nos a la mobilitat tenint en compte criteris de
gènere: la geometria (pendular/poligonal), el motiu (reproductiu, productiu, educatiu, esbarjo i
comunitari), l’accessibilitat (inclusiva/excloent), el mitjà de transport (a peu, bicicleta, transport
públic i transport privat) i la temporalitat (fi xa/variable). A parti d’aquí, podem afi rmar que les
pautes de mobilitat varien en funció del gènere.
REFORÇAR L’AUTONOMIA DE LES PERSONES
L’autonomia de les persones es produeix quan es té una percepció de seguretat a l’espai públic
i quan l’accessibilitat està garantida per a tothom. La percepció de seguretat a l’espai públic és
una condició indispensable per a garantir la igualtat d’accés a tota la ciutadania, especialment
la de les dones. L’accessibilitat ha de garantir l’ús a l’espai públic de tothom, independentment
de les particularitats físiques. Una ciutat inclusiva, no només ha de contemplar les persones
que van en cadira de rodes, sinó que també ha de garantir la mobilitat autònoma en tots els
casos de discapacitats temporals i per a les persones que utilitzen el carret de la compra o un
cotxet. A continuació, resumim alguns criteris de disseny urbà que afavoreixen l’autonomia:
Seguretat:
· Il·luminació viària homogènia
· Plantes baixes amb activitat
· Control visual de l’entorn
· Tancaments permeables visualment
· Bona ubicació dels passos de
vianants.
· Senyalització dins la ciutat
Accessibilitat:
· Voreres amples contínues i sense obstacles
· Mobilitat vertical
· Banys públics
· Col·lectius Infància i gent gran
· Parades de transport públic
CONCLUSIONS
La mobilitat de les persones pot convertir-se en una eina democratitzadora ja que infl ueix
directament en el nivell d’igualtat d’accés que es té respecte a la ciutat, no només en l’àmbit
territorial, sinó també en l’econòmic i social.
Els models de ciutat amb valors feministes, ajuden a reduir el consum energètic i la contaminació,
obtenint així uns benefi cis mediambientals signifi catius.
La perspectiva de gènere és un factor clau a incloure per refl exionar sobre un espai urbà
inclusiu per a totes i per a tots , construït des de la diferència i no des de la igualtat.
8
2. Descripció del taller “Com et mous, Sant Vicenç?”
En el marc d’aquesta jornada, el col·lectiu d’arquitectes Equal Saree ha desenvolupat el taller
participatiu “Com et mous, Sant Vicenç?”. El taller té per objecte potenciar la refl exió col·lectiva
dels vicentins i vicentines sobre la mobilitat sostenible i el disseny de l’espai urbà basada en
criteris de gènere.
Programa
12.00h Presentació del taller
12.10h Dinàmica 1: Xarxa quotidiana
12.25h Dinàmica 2: Mobilitat a peu
12.50h Dinàmica 3: Proposem!
13.05h Posada en comú
Participants
Al taller han participat un total de 36 persones, de les quals 10 són homes i 26 són dones,
d’entre 15 i 80 anys. Vàrem comptar amb la participació de persones amb perfi ls molt diversos,
des de ciutadania i col·lectius de Sant Vicenç dels Horts, fi ns a persones de fora del municipi,
representant diferents entitats com el AmbTu, Metropolis, … Els vicentins i vicentines provenien
dels barris del Trèvol, Sant Josep, Sant Roc, La Vinyala i la Guàrdia (amb el major nombre de
persones).
Grups de treball
Per tal d’obtenir una representació real i diversa i amb l’objectiu de refl exionar sobre interessos
comuns, s’han organitzat els grups de treball següents: Infància (1 grup de 5 persones), Gent
gran (1 grup de 5 persones), Mobilitat reduïda (1 grup de 6 persones) i Dones (2 grups de 10
persones cadascun, Dones I i Dones II).
Figura 2. Edat i gènere de les persones participants.
Font: Elaboració pròpia
Figura 1. Barri de procedència de les persones participants.
Font: Elaboració pròpia
a b c d e f
DonesHomes
a b c d e f g
Edata. 3-18 anysb. 19-25 anysc. 26-35 anysd. 36-50 anys
e. 51-65 anysf. 66-80 anysg. >80 anys
Barria. El Trèvolb. Sant Josepc. Sant Roc
d. La Vinyalae. La Guàrdiaf. Altres Municipis
9
Tot i ser una activitat amb una alta participació, es considera que no és una mostra representativa
de tot el municipi, les dades recollides en les 3 dinàmiques ens serveixen per fer una petita
diagnosi de la mobilitat i l’espai urbà amb criteris de gènere.
2.1. Xarxa quotidiana
La primera dinàmica es proposa com un treball individual per identifi car quins i com són els
desplaçaments que realitzem diàriament i quin és el seu grau de facilitat o difi cultat per accedir-
hi. L’objectiu és que cada participant refl exioni sobre totes les activitats que pot arribar a realitzar
al llarg del dia i prendre consciència de la qualitat de la seva mobilitat diària.
Cada participant ha emplenat la Fitxa 1 (Veure Annex 1) facilitada per les dinamitzadores,
on s’han tingut en compte els paràmetres d’estudi de la mobilitat: els mitjans de transport
utilitzats, el motiu dels desplaçaments, el temps destinat, així com el seu grau d’accessibilitat.
Resultats
Quines diferències hi ha entre les pautes de mobilitat dels homes i de les dones? Per a veure-
ho, segregarem la informació recollida segons: els motius de desplaçament, els mitjans de
transport utilitzats i el temps invertit i el seu grau de facilitat o difi cultat en accedir-hi.
10
Motius de desplaçament
Els motius s’han classifi cat segons: Reproductiu, Productiu, Educatiu, Esbarjo i Comunitari.
També s’han comptabilitzat els desplaçaments de “Tornada”.
El 31,4% dels desplaçaments de les dones estan relacionats amb la realització de tasques
reproductives, mentre que per als homes només signifi ca el 9,3%. A la inversa succeeix amb
les desplaçaments per motius laborals i d’esbarjo. En aquests casos, per als homes signifi ca el
20,9% i el 25,6% respectivament, i per a les dones el 10,5 i l’11%, els quals sumats, representen
per als homes més del doble que per a les dones. Els desplaçaments de tornada tenen un pes
semblant tant per als homes com per les dones.
Mitjans de transport
Els mitjans de transport s’han classifi cat de la següent manera: a peu, en bicicleta i en transport
públic, considerats sostenibles, i en transport privat, considerat no sostenible.
Si comparem els mitjans de transport que utilitzen homes i dones, es veu clarament que les
dones són les que es desplacen més a peu, representat el 51,2% dels seus desplaçaments,
front als homes que van a peu el 30% de les vegades. En canvi, els homes participants al taller,
utilitzen més la bicicleta que les dones. Tanmateix, l’ús del transport privat és força elevat tant
A peuBicicletaT. Públic
Figura 4.Mitjans de transport segregats per gènere.
Font: Elaboració pròpia
DonesHomes
T. Privat
ReproductiuProductiuEducatiuEsbarjoComunitariTornada
Figura 3.Motius dels desplaçaments segregats per gènere.
Font: Elaboració pròpia
DonesHomes
11
per a homes com per a dones, arribant al 45% i el 38,6% respectivament. Aquestes dades ens
alerten i donen pistes de la necessitat de potenciar una mobilitat més sostenible allunyada del
transport privat.
Facilitats o difi cultats d’accés
Molts dels participants no varen omplir aquesta part de la fi txa. Tot i així, es pot dir que la
majoria de persones van indicar que el seu grau de facilitat en accedir als diferents llocs de dins
o fora del municipi és bona. A continuació nombrem alguns dels comentaris que han fet els
participants en quant a l’accessibilitat difícil. Les persones amb mobilitat reduïda, destaquen
que tenen problemes diaris de mobilitat dins el municipi, sobretot en relació a l’estat de les
voreres. Un dels punts destacats com a problemàtics és la connexió amb la ciutat de Barcelona,
on la comunicació amb el transport públic és força complicada, arribant, en alguns casos, a la
necessitat de combinar 3 mitjans de transport diferents.
Creuament dels paràmetres
Quina lectura obtenim quan llegim els diferents paràmetres de manera creuada?
En la següent taula (fi gura 5) es mostra de manera resumida els diferents paràmetres que ens
ajuden a analitzar la mobilitat amb criteris de gènere. En ella podem veure, en valors mitjans
per persona, el número de desplaçaments realitzats, el motiu, el mitjà de transport i el temps
invertit.
Com a dada general, obtenim que les dones es desplacen més vegades en el seu dia a dia que
els homes. De mitja, obtenim valors de 6,6 nombre de desplaçaments al dia per a les dones
i 4,3 per als homes. La dada més diferencial entre la mobilitat dels homes i la de les dones és
que elles són les que realitzen el major nombre de desplaçaments per motius reproductius,
essent igualment utilitzat el transport públic o a peu com el privat. Les dones es desplacen 2,08
vegades de mitjana al dia per aquests motius, en front els homes, que ho fan 0,4 vegades. En
aquest cas, ells utilitzen en major mesura el transport privat. La resta de motius estan gairebé
equilibrats, excepte motiu de tornada i el comunitari, que en el cas dels homes participants
al taller no es desplacen cap cop per aquest motiu. Si a aquesta última dada, li afegim el
factor temps (els dos gèneres inverteixen de mitja 01:45h al dia en desplaçaments), podem
deduir que els desplaçaments de les dones són més curts en el temps i que realitzen més
desplaçaments al llarg del dia. Per anar a la feina (o a l’escola en el cas del menors d’edat),
els mitjans de transport més utilitzats són el vehicle privat i el transport públic. Per a activitats
relacionades amb l’esbarjo, la gent es desplaça majoritàriament a peu i en certes ocasions en
transport privat i rarament en bicicleta - només els homes-.
12
A partir de les dades obtingudes a la dinàmica, podem veure que les dones realitzen la major
part del treball de manteniment de la vida i s’encarreguen de la cura de les altres persones,
destinant una part important dels deus desplaçaments diaris, el 30,4% i del seu temps,
25 minuts al dia, en oposició als 5 minuts dels homes. En canvi, el temps que destinen els
homes a desplaçar-se diàriament és majoritàriament per motius laborals i d’esbarjo. En el cas
dels homes participants a l’activitat, utilitzen en major mesura el transport privat. També cal
destacar la diferència de temps destinat als desplaçaments i les activitats per motius personals
o d’esbarjo entre homes i dones, ja que les dones destinen menys de la meitat de temps que
els homes a desplaçar-se amb una fi nalitat no reproductiva o laboral. En aquest sentit, s’hauria
de refl exionar sobre les facilitats que s’ofereixen des de l’administració pública per conciliar la
vida laboral, familiar i personal.
TOTAL 4,3 1:46:00 6,62 1:43:39
Homes Dones
Figura 5. Motiu, mitjà de transport i temps segregats per gènere.Font: Elaboració pròpia
13
Tot i ser la mostra de població petita, es pot afi rmar que molts dels patrons aquí observats
reafi rmen les dades que des de la bibliografi a de mobilitat amb perspectiva de gènere s’apunten:
La major part dels desplaçaments diaris es realitzen per motius no laborals.
Els desplaçaments relacionats amb la cura responen a moviments curts en l’espai i el temps.
Les dones caminen més, i per tant utilitzen més l’espai públic.
2.2. Mobilitat a peu
En aquesta segona dinàmica, s’ha treballat per grups la part més qualitativa dels desplaçaments
recollint les experiències personals de les persones participants. Aquesta activitat es centra
en la mobilitat a peu però també recull algunes experiències en transport públic i privat, en
particular per arribar als punts més allunyats del municipi. Durant la dinàmica, una persona
escollida ha anat recollint els comentaris de manera escrita sobre el mateix plànol.
Cada persona escull un equipament o un espai públic de Sant Vicenç dels Horts que utilitza
amb normalitat i el situa sobre el plànol amb una enganxina de color negre. A continuació
s’explica a mesura que es situa sobre el mateix plànol, les difi cultats (enganxina vermella) i les
facilitats (enganxina verda) que es troba de camí al lloc escollit.
En els següents plànols es recull la informació dels diferents grups:
14
Cam
í
ag
rad
ab
le
Accessib
ilita
t
ràp
ida a
l riu
Passeig
i p
arc
ag
rad
ab
les
Barr
i
tranq
uil
Parc
am
b
om
bra
i
tranq
uil·
litat
Difí
cil
accés e
n
transp
ort
púb
lic.
Trà
nsit lent
(Can S
ab
at)
Manca
de b
ancs
i fo
nts
Vo
lem
una
vo
rera
a
cad
a c
arr
er
Pro
ble
mes
d’a
ccessib
ilita
t
Accesso
s
en m
al
esta
t
Manca
d’il·lu
min
ació
No
hi ha e
sp
ais
per
a
ad
ole
scents
, és p
reo
cup
ant.
Manca d
e
mante
nim
ent
dels
carr
ers
i m
anca
d’il·lu
min
ació
Retr
océs i
massifi
cació
Manca d
e fo
nts
i d
’il·lu
min
ació
1
GR
UP
DO
NE
S 1
1 I
ES
Fre
de
ric
Mo
mp
ou
2 E
l b
arr
i d
e la
Gu
àrd
ia
3
El b
arr
i d
e S
t Jo
se
p
4 L
a F
on
eri
a
5 A
jun
tam
en
t S
VH
6 I
ES
Ga
bri
ela
Mis
tra
l
7 C
AP
St
Vic
en
ç
8 R
oto
nd
a d
e le
s o
ve
lle
s
09
Ba
rri d
el Tu
ró
10 R
iu
2
7
8
3
4
5
6
9
10
DIN
ÀM
ICA
2 M
OB
ILIT
AT A
PE
U -
PL
ÀN
OL
GR
UP
DO
NE
S 1
15
Co
nta
cte
am
b la
natu
ra
Zo
na d
’oci
Utilit
at
púb
licaZ
ona d
e
pre
ferè
ncia
via
nants
Co
nta
cte
am
b la
natu
ra
Accés
ad
ap
tat
Vo
rere
s
am
ple
s i
am
b o
mb
ra
Fo
ra
del nucli
urb
à
Tra
m
sense
vo
rera
Do
min
i d
els
co
txes
Envaeix
en
la z
ona d
e
via
nants
i b
icis
Falta a
ccés p
eato
nal a l’a
ltra
band
a d
el riu.
Fo
ra
del nucli
urb
à
Manq
uen v
ore
res
am
ple
s i a
mb
ram
pes
Les v
ore
res r
ellisq
uen
1
2
3
4
5
6
GR
UP
IN
FÀ
NC
IA
1 I
ES
Fre
de
ric
Mo
mp
ou
2 C
asa
l L
a G
uà
rdia
3 P
isc
ina
Mu
nic
ipa
l
4 C
arr
il b
ici d
el R
iu
5 B
iblio
tec
a L
es V
olt
es
6 I
ES
Ga
bri
ela
Mis
tra
l
DIN
ÀM
ICA
2 M
OB
ILIT
AT A
PE
U -
PL
ÀN
OL
GR
UP
IN
FÀ
NC
IA
16
Oci
Tra
nq
uil·
litat
Activitats
lúd
iques
Manca
de n
ete
ja
Mala
co
mb
inació
dels
serv
eis
púb
lics
Ob
sta
cle
s,
fanals
, m
anca d
e
mante
nim
ent,
vo
rere
s,
etc
.
Ob
sta
cle
s
accés
am
bula
tori
Pro
ble
mes
d’a
ccessib
ilita
t
Estr
uctu
ra d
el p
arc
Crt
a S
t B
oi
Ob
sta
cle
s a
la v
ore
ra
1
2
3
GR
UP
MO
BIL
ITA
T R
ED
UÏD
A
1 B
osc
2 R
iu
3 C
AP
St
Vic
en
ç
DIN
ÀM
ICA
2 M
OB
ILIT
AT A
PE
U -
PL
ÀN
OL
GR
UP
MO
BIL
ITA
T R
ED
UÏD
A
17
Bo
n
eq
uip
am
ent
Bo
na
accessib
ilita
t
am
b t
ransp
ort
púb
lic i p
rivat
Bo
na u
bic
ació
i ap
arc
am
ent
La s
ort
ida a
mb
tra
nsp
ort
privat
fora
del m
unic
ipi
és p
erillo
sa.
Ro
tond
a d
e
les o
velle
s i c
arr
ete
ra d
e
Torr
elle
s.
Manca d
e
vo
rere
s
Accessib
ilita
t
a p
eu d
ifícil
Encara
no
està
co
nstr
uïd
a
No
hi ha
ap
arc
am
ent
Cap
acitat
de s
erv
ei
mo
lt
red
uïd
aP
erc
ep
ció
d’inseg
ure
tat
a
l’ap
arc
am
ent
Accessib
ilita
t
mo
lt p
erillo
sa d
es
de F
GC
Quatr
e
Cam
ins
No
hi ha v
ore
res,
s’h
a d
e c
reuar
la
Nacio
nal a p
eu!
Ctr
a S
t B
oi
Sem
àfo
rs p
er
a v
ianants
1
2
3
4
5
GR
UP
GE
NT
GR
AN
1 C
asa
l d
’avis
St
Ro
c
2 F
utu
ra R
esid
èn
cia
3 C
AP
St
Vic
en
ç
4 L
a V
aile
t
5 M
olí d
els
fra
res
DIN
ÀM
ICA
2 M
OB
ILIT
AT A
PE
U -
PL
ÀN
OL
GR
UP
GE
NT
GR
AN
18
Co
nta
cte
am
b la
natu
ra
Zo
na d
’oci
Utilit
at
púb
licaZ
ona d
e
pre
ferè
ncia
via
nants
Co
nta
cte
am
b la
natu
ra
Accés
ad
ap
tat
Vo
rere
s
am
ple
s i
am
b o
mb
ra
Fo
ra
del nucli
urb
à
Tra
m
sense
vo
rera
Do
min
i d
els
co
txes
Envaeix
en
la z
ona d
e
via
nants
i b
icis
Falta a
ccés p
eato
nal a l’a
ltra
band
a d
el riu.
Fo
ra
del nucli
urb
à
Manq
uen v
ore
res
am
ple
s i a
mb
ram
pes
Les v
ore
res r
ellisq
uen
1
2
3
4
5
6
GR
UP
IN
FÀ
NC
IA
1 I
ES
Fre
de
ric
Mo
mp
ou
2 C
asa
l L
a G
uà
rdia
3 P
isc
ina
Mu
nic
ipa
l
4 C
arr
il b
ici d
el R
iu
5 B
iblio
tec
a L
es V
olt
es
6 I
ES
Ga
bri
ela
Mis
tra
l
DIN
ÀM
ICA
2 M
OB
ILIT
AT A
PE
U -
PL
ÀN
OL
GR
UP
IN
FÀ
NC
IA
19
Resultats
Començarem exposant els diferents equipaments i espais públics escollits pels diferents grups
i destacant les principals característiques de les seves aportacions.
Grup de Dones (2 grups de 10 persones cadascun, Dones I i Dones II):
· 3 barris (el barri de Sant Josep, el Barri del Turó i el barri de la Guàrdia)
· 2 centres educatius (IES Frederic Mompou i IES Gabriela Mistral)
· 1 espai d’ús sanitari (CAP de Sant Vicenç)
· 1 espai jove (La Capella)
· 2 espais laborals (la ràdio i l’Ajuntament de SVH)
· 3 espasi públics i d’oci a l’aire lliure (la zona de La Foneria, la Rambla Barruana també C/
Santander i el riu)
· 1 espai d’oci interior (la Vailet)
· 2 espais lligats amb la mobilitat (les estacions de FGC i la rotonda de les “ovelles”)
Veiem com el grup de Dones utilitza una gran diversitat d’equipaments i d’espais públics del
municipi, això és degut al gran nombre de participants, a la diversitat d’edats però sobretot a
la riquesa dels seus desplaçaments i de les seves experiències al municipi.
Grup de Mobilitat Reduïda (1 grup de 6 persones):
· 2 espais d’oci a l’aire lliure (el bosc i el riu)
· 1 espai d’us sanitari (CAP de Sant Vicenç)
Aquest segon grup es centra més en parlar dels temes d’accessibilitat als diferents espais del
municipi.
Grup de Gent Gran (1 grup de 5 persones):
· 2 espais utilitzats per la gent gran (el casal d’avis de Sant Roc i la futura residència per a gent
gran)
· 1 espai d’ús sanitari (CAP de Sant Vicenç)
· 2 espais culturals i d’oci interiors (La Vailet i el Molí dels Frares)
El grup de Gent Gran destaca, respecte als altres, per les seves aportacions relacionades amb
el transport públic i el transport privat.
Grup d’Infància (1 grup de 5 persones)
· 2 centres educatius (IES Frederic Mompou i IES Gabriela Mistral)
· 3 espais d’oci esportius i culturals relacionats amb la infància (el casal La Guàrdia, la Piscina
Municipal i la Biblioteca Les Voltes)
· 1 espai d’oci a l’aire lliure (el carril bici del riu)
20
Aquest grup es centra en parlar sobre els espais de prioritat per a vianants contraposades amb
les zones molt motoritzades.
Al llarg de la dinàmica tots els grups parlen sobre algun espai natural del municipi. Tant el
grup de Dones com el grup de Mobilitat Reduïda i el d’Infància destaquen el passeig del riu
i el seu carril bicicleta com un espai d’oci a l’aire lliure agradable. Però subratllen que manca
il·luminació i mobiliari urbà al mateix temps que manca un accés per a vianants que connecti
amb l’altra banda del riu. El grup de Mobilitat Reduïda també parla positivament del bosc
com una zona d’oci tranquil·la. Contràriament, el mateix grup és crític amb el Parc ??? pel fet
de tenir una estructura no accessible per a totes les persones. El grup de Dones també cita
aquest últim parc com un parc que està d’esquenes a la ciutat, expliquen que aquest podria
tenir un paper central amb molta més visibilitat i un millor manteniment. El passeig i el parc de
la Foneria també estan valorats positivament.
En general trobem a faltar la refl exió sobre espais de relació i de trobada del municipi, ja
siguin espais públics o equipaments. Es valora positivament l’edifi ci de l’Ajuntament ja que
es considera l’espai ciutadà més polivalent del municipi així com l’espai de La Capella. Tant
el grup de Dones com el grup de Mobilitat Reduïda parlen de la Plaça Narcís Lunes com una
plaça amb vida on es realitzen activitats lúdiques. El grup de dones valora positivament la
sensació de tranquil·litat al barri del Turó.
Per contra, les veïnes i veïns mostren preocupació pel fet de que no hi hagi espais de trobada
per als i les adolescents.
El grup d’Infància es focalitza en el tema de l’autonomia dels més joves. Tant la localització
de l’IES Frederic Mompou com de l’IES Gabriela Mistral no faciliten el desplaçament dels joves
de manera autònoma ja que aquest es troben fora del nucli urbà, fet que obliga als familiars a
acompanyar-los, tenint com a conseqüència problemes de conciliació laboral. D’altra banda
l’accés en transport públic a l’IES Frederic Mompou no és fl uid degut a la presència de trànsit a
la zona de Can Sabat. Tot i així, el grup valora positivament el fet de que els dos instituts tinguin
contacte amb la natura. Es parla també del carrer de prioritat vianant de davant de la Biblioteca
Les Voltes com una bona pràctica. En canvi critiquen la dominació dels cotxes a la rotonda de
les “ovelles”, la qual que permet l’accés per vianants i bicicletes al passeig del riu, arribant a
envaïr la zona de les persones vianants i de les bicicletes.
En els desplaçaments a peu dels habitants del municipi es veuen difi cultats per la presència
d’obstacles als carrers, per la manca d’il·luminació i per la percepció d’inseguretat. Els diferents
grups descriuen la manca de manteniment a diferents indrets del municipi, en concret als
carrers dels barris del Turó i de Sant Roc i a les zones d’accés a l’IES Gabriela Mistral. Però
també, la manca de voreres al barri de la Guàrdia, al C/Balmes i a un tram de l’Av. Mil·lenari.
21
Els problemes d’il·luminació també limiten els desplaçaments de les persones, es ressalta la
manca d’il·luminació al barri del Turó, de Sant Josep, al C/Hosca a la vora de la rotonda, al riu
i a la Travessera de Barcelona. També és important que les voreres tinguin bones dimensions
i materialitat per poder desplaçar-se correctament, al municipi manquen voreres amples i amb
rampes al C/Torras i Bages (a proximitat de l’Ajuntament) i les voreres veïnes al Casal de la
Guàrdia rellisquen. Per últim, els veïns i veïnes, pensen que les voreres de l’Av. Mil·lenari són
amples i tenen ombra dels arbres. La percepció d’inseguretat també pot limitar els nostres
desplaçaments, aquesta percepció pot ser generada per la falta de senyalització, una velocitat
i/o presència excessiva de cotxes o una manca de passos de vianants. A la Ctra. de Sant Boi,
manquen semàfors i la cruïlla del carrer de davant del CAP El Serral és problemàtica, ja que
és difícil de creuar degut a l’altra persència de trànsit rodat. En concret, el grup de Mobilitat
Reduïda descriu la presència d’obstacles a l’accés de l’ambulatori i a la vorera de la Carretera
de Sant Boi, en particular a l’alçada de la Biblioteca Les Voltes. Existeixen obstacles tals com
fanals mal col·locats i desnivells a les voreres degut a la manca de manteniment. Per últim,
el grup de dones explica la manca de confort a l’espai públic del barri de la Guàrdia degut
a la manca de mobiliari urbà, bancs i fonts. Finalment el grup de Dones posa en valor la
peatonalització del centre.
Es parla també de la relació del municipi amb el seu entorn i de la qualitat dels desplaçaments
en transport públic i privat. El grup de Gent Gran explica que el barri de Sant Roc té una mala
combinació amb els serveis públics i que la sortida en transport privat fora del municipi és
perillosa, en concret la rotonda de les “ovelles” i la carretera de Torrelles. Les més joves del grup
de dones expliquen les difi cultats que tenen per anar a estudiar fora del municipi, econòmiques
i de mobilitat. Una de les participants, que no viu al municipi, explica la seva experiència per
arribar al Molí dels Frares des de la parada FGC Quatre Camins, resulta difícil ja que no hi ha
voreres i s’ha de creuar la Nacional a peu. Tots els grups coincideixen en que la Carretera de
Sant Boi és una barrera rodada que separa el nucli urbà del riu.
En relació als equipaments i serveis públics, tant el grup de les Dones com el grup de la Gent
Gran coincideixen en que el CAP de Sant Vicenç pateix un retrocés en les seves prestacions,
una massifi cació i té una capacitat molt reduïda. També es valora negativament el fet que el
Centre no tingui aparcament. El grup de Gent Gran valora positivament el Casal d’avis de Sant
Roc amb el desig que s’incrementin les activitats, tot i tenir una difícil accessibilitat a peu degut
a la manca de paviment i de voreres dels seus voltants. També destaca la previsó de la futura
residència per a gent gran, consideren que és bon emplaçament ja que té bona accessibilitat
mitjançant transport públic i privat. Per últim, la majoria de grups valoren positivament els
cinemes La Vailet ja que permeten l’accés a persones amb mobilitat reduïda i compten amb
una zona d’aparcament, algunes persones comenten la percepció d’inseguretat viscuda a
l’aparcament.
22
Co
nta
cte
am
b la
natu
ra
Zo
na d
’oci
Utilit
at
púb
licaZ
ona d
e
pre
ferè
ncia
via
nants
Co
nta
cte
am
b la
natu
ra
Accés
ad
ap
tat
Vo
rere
s
am
ple
s i
am
b o
mb
ra
Fo
ra
del nucli
urb
à
Tra
m
sense
vo
rera
Do
min
i d
els
co
txes
Envaeix
en
la z
ona d
e
via
nants
i b
icis
Falta a
ccés p
eato
nal a l’a
ltra
band
a d
el riu.
Fo
ra
del nucli
urb
à
Manq
uen v
ore
res
am
ple
s i a
mb
ram
pes
Les v
ore
res r
ellisq
uen
1
2
3
4
5
6
GR
UP
IN
FÀ
NC
IA
1 I
ES
Fre
de
ric
Mo
mp
ou
2 C
asa
l L
a G
uà
rdia
3 P
isc
ina
Mu
nic
ipa
l
4 C
arr
il b
ici d
el R
iu
5 B
iblio
tec
a L
es V
olt
es
6 I
ES
Ga
bri
ela
Mis
tra
l
Bo
n
eq
uip
am
ent
Bo
na
accessib
ilita
t
am
b t
ransp
ort
púb
lic i p
rivat
Bo
na u
bic
ació
i ap
arc
am
ent
La s
ort
ida a
mb
tra
nsp
ort
privat
fora
del m
unic
ipi
és p
erillo
sa.
Ro
tond
a d
e
les o
velle
s i c
arr
ete
ra d
e
Torr
elle
s.
Manca d
e
vo
rere
s
Accessib
ilita
t
a p
eu d
ifícil
Encara
no
està
co
nstr
uïd
a
No
hi ha
ap
arc
am
ent
Cap
acitat
de s
erv
ei
mo
lt
red
uïd
aP
erc
ep
ció
d’inseg
ure
tat
a
l’ap
arc
am
ent
Accessib
ilita
t
mo
lt p
erillo
sa d
es
de F
GC
Quatr
e
Cam
ins
No
hi ha v
ore
res,
s’h
a d
e c
reuar
la
Nacio
nal a p
eu!
Ctr
a S
t B
oi
Sem
àfo
rs p
er
a v
ianants
1
2
3
4
5
GR
UP
GE
NT
GR
AN
1 C
asa
l d
’avis
St
Ro
c
2 F
utu
ra R
esid
èn
cia
3 C
AP
St
Vic
en
ç
4 L
a V
aile
t
5 M
olí d
els
fra
res
Oci
Tra
nq
uil·
litat
Activitats
lúd
iques
Manca
de n
ete
ja
Mala
co
mb
inació
dels
serv
eis
púb
lics
Ob
sta
cle
s,
fanals
, m
anca d
e
mante
nim
ent,
vo
rere
s,
etc
.
Ob
sta
cle
s
accés
am
bula
tori
Pro
ble
mes
d’a
ccessib
ilita
t
Estr
uctu
ra d
el p
arc
Crt
a S
t B
oi
Ob
sta
cle
s a
la v
ore
ra
1
2
3
GR
UP
MO
BIL
ITA
T R
ED
UÏD
A
1 B
osc
2 R
iu
3 C
AP
St
Vic
en
ç
Aj S
VH
Esp
ai
ciu
tad
à
po
livale
nt
Ap
arc
am
ent
gra
tuït
Narc
ís L
unes
És u
na p
laça
am
b v
ida
Urg
èncie
s
Accés a
mb
transp
ort
púb
lic
Casc A
ntic c
uid
at.
Peato
nalit
zació
.
Barr
era
que
ens s
ep
ara
del riu
D’e
sq
uenes a
la c
iuta
t
Manca d
e m
ante
nim
ent
Inseg
ure
tat
Mo
lt t
rànsit
Manca d
e
vo
rere
sA
la n
it n
o
hi ha llu
m
Em
but
perilló
s
GR
UP
DO
NE
S 2
1 E
sta
cio
ns F
GC
2 L
a F
on
eri
a
3 R
am
bla
Ba
rru
an
a
4 L
a r
àd
io
5 L
a V
aile
t
6 C
AP
El S
err
al
7 L
a C
ap
ella
11
1
2
3
4
56
7
Cam
í
ag
rad
ab
le
Accessib
ilita
t
ràp
ida a
l riu
Passeig
i p
arc
ag
rad
ab
les
Barr
i
tranq
uil
Parc
am
b
om
bra
i
tranq
uil·
litat
Difí
cil
accés e
n
transp
ort
púb
lic.
Trà
nsit lent
(Can S
ab
at)
Manca
de b
ancs
i fo
nts
Vo
lem
una
vo
rera
a
cad
a c
arr
er
Pro
ble
mes
d’a
ccessib
ilita
t
Accesso
s
en m
al
esta
t
Manca
d’il·lu
min
ació
No
hi ha e
sp
ais
per
a
ad
ole
scents
, és p
reo
cup
ant.
Manca d
e
mante
nim
ent
dels
carr
ers
i m
anca
d’il·lu
min
ació
Retr
océs i
massifi
cació
Manca d
e fo
nts
i d
’il·lu
min
ació
1
GR
UP
DO
NE
S 1
1 I
ES
Fre
de
ric
Mo
mp
ou
2 E
l b
arr
i d
e la
Gu
àrd
ia
3 E
l b
arr
i d
e S
t Jo
se
p
4 L
a F
on
eri
a
5 A
jun
tam
en
t S
VH
6 I
ES
Ga
bri
ela
Mis
tra
l
7 C
AP
St
Vic
en
ç
8 R
oto
nd
a d
e le
s o
ve
lle
s
09 B
arr
i d
el Tu
ró
10 R
iu
2
7
8
3
4
5
6
9
10
CO
ME
NTA
RIS
GE
NE
RA
LS
DIN
ÀM
ICA
2 M
OB
ILIT
AT A
PE
U -
PL
ÀN
OL
GE
NE
RA
L
23
2.3. Proposem!
L’última dinàmica s’ha treballat de manera conjunta per fer propostes col·lectives que millorin
les difi cultats plantejades en la dinàmica 2: Mobilitat a peu. Cada grup ha elaborat un mínim
de 2 propostes per a la millora de la mobilitat a peu de Sant Vicenç dels Horts i 2 propostes
per a la millora de la mobilitat entre els municipis propers. Per a cada grup, s’ha escollit una
persona representant per a que expliqui a la resta de grups les propostes elaborades.
Resultats
Propostes grup Dones I
Mobilitat a peu a Sant Vicenç dels Horts
Camins forestals. Aprofi tar la topografi a
de Sant Vicenç per fer camins forestals
pensats com a rutes, on a més, s’hi pugui
fer exercici.
Centre d’oci per a la joventut. Al barri de
la Guàrdia, no hi ha cap lloc de reunió per als
joves (parc, equipament, etc.) ni un espai on
es sentin a gust, i alhora estigui controlat. De
la mateixa manera, al barri no hi ha comerços
ni cap lloc d’oci nocturn, fet que augmenta
la desvinculació dels joves al barri.
Soterrar les vies del tren per tal de
recuperar una rambla preciosa tal i com
han fet altres municipis, com Sant Andreu
o Pallejà.
Augment d’espais per seure al barri de
la Guàrdia. Actualment no hi ha cap banc
per seure, la gent gran s’asseu a les parades
d’autobús. Aprofi tar les voreres que ja són
amples per posar-hi bancs.
Millorar l’accessibilitat dels barris que
tenen més pendent.
Mobilitat entre municipis
Millora de la seguretat viaria entre Molins
de Rei i Sant Vicenç a través d’un carril
bicicleta. La carretera existent és perillosa i
hi ha accidents greus que afecten els joves
que tornen de matinada caminant de la
discoteca des del municipi veí.
24
Propostes grup Dones II
Mobilitat a peu a Sant Vicenç dels Horts
Donar permeabilitat a la Carretera de
Sant Boi. Transformar-la en un eix més
amable per a les persones, que uneixi i no
que separi. Actualment separa el municipi
dels equipaments i de l’accés al riu.
Accessibilitat vertical. Millorar la mobilitat
dels barris que tenen una forta pendent amb
escales mecàniques i ascensors generant
uns grans itineraris urbans entre els diferents
barris.
Llums adequades als barris més
insegurs i vulnerables.
Millorar el servei del bus urbà, amb horaris
més adequats a les activitats quotidianes,
amb més freqüència i amb més informació
dels horaris.
Més carrers exclusius per a vianants.
Mobilitat entre municipis
Potenciar la connexió entre els municipis
del voltant. A través de carrils bicicleta i un
pont que comuniqui amb Molins de Rei.
Noves línies de transport interurbà. Una
línia de transport per accedir a la Universitat
Autònoma de Barcelona i una per accedir a la
ciutat de Barcelona per l’avinguda Diagonal.
Propostes grup Mobilitat reduïda
Mobilitat a peu a Sant Vicenç dels Horts
Supressió de barreres arquitectòniques
i millora de carrers per a vianants. Sant
Vicenç, i concretament els barris de Sant
Roc, Sant Antoni i Sant Josep, no està
preparada per a les persones amb mobilitat
reduïda, ni les voreres, ni els comerços, ni
els espais lúdics.
Mobilitat entre municipis
Xarxa de transport públic adaptada.
Incorporació de taxis adaptats, ja que accedir
a l’hospital és força complicat. Només hi ha 2
parades d’aparcament adaptades gratuïtes i
4 d’aparcament de pagament.
25
Propostes grup Gent gran
Mobilitat a peu a Sant Vicenç dels Horts
Camí escolar. Dissenyar un traçat de
camins escolars que connecti els diferents
equipaments escolars, culturals, educatius,
etc. amb l’objectiu de millorar l’autonomia
dels més petits.
Integració dels barris més perifèrics.
Hi ha alguns barris, com Sant Roc, que es
troben molt desvinculats de la població,
sobretot per anar-hi a peu. Hi ha camins que
estan en males condicions, generant una
gran difi cultat per a les persones grans.
Mobilitat entre municipis
Tarifa de transport públic integrada. L’alt
preu del transport públic fomenta que la
gent utilitzi més el cotxe.
Potenciar la connexió entre els dos
costats del riu.
Millorar la connexió dels transports
interurbans, especialment per millorar la
connexió amb la Universitat de Bellaterra.
Propostes grup Infància
Mobilitat a peu a Sant Vicenç dels Horts
Millorar l’autonomia dels més petits,
però també dels més grans. Actualment és
complicat desplaçar-se autònomament dins
el municipi.
Millora de l’estat de les voreres i
eliminació d’obstacles, en detriment de
la circulació dels cotxes i de l’aparcament.
Aconseguir que totes les voreres del
municipi siguin accessibles. Actualment hi
ha problemes per les persones que tenen
mobilitat reduïda, però també per a les
persones que porten cotxet o carret de la
compra.
Passos de vianants ben ubicats. Els guals
o les rampes de vegades no coincideixen
amb els passos de vianants, fet que
provocahaver d’anar per la calçada.
Mobilitat entre municipis
Millorar la connexió amb l’altre costat
del riu Llobregat, a través d’un pont per a
vianants i ciclistes.
Integració tarifària de la zona 1. Reduir els
preus dels transport públic entre municipis,
especialment amb Barcelona.
26
3. Tancament de la jornada
Cada grup ha exposat davant de la resta de persones assistents les propostes de millora
de Mobilitat a peu per a Sant Vicenç dels Horts i les propostes de millora de Mobilitat entre
municipis.
L’alcaldessa Maite Aymerich ha sigut l’encarregada de concloure l’acte, tot refl exionant sobre
la necessitat de no només incloure les necessitats de les dones, sinó de tots els col·lectius que
normalment han estat oblidats des d’una visió patriarcal. També s’ha destacat la necessitat
de transversalitzar el gènere i de fomentar la cohesió social pensant des d’una perspectiva
feminista per poder incloure a tothom. Aymerich va aprofi tar l’ocasió per anunciar que algunes
de les propostes sorgides durant la jornada participativa ja estaven encetades. El gual o el
pont d’unió per poder arribar a peu o en bicicleta a Molins de Rei és una proposta que ja està
encaminada i que també connectarà amb Sant Feliu. Alhora, l’Ajuntament afi rmava estar fent
negociacions per replantejar el municipi dins de la zona tarifària.
27
4. Recomanacions per una ciutat inclusivaA continuació proposem unes recomanacions que puguin servir per millorar l’entorn urbà de
Sant Vicenç dels Horts i millorar la vida quotidiana de la ciutadania a partir dels resultats del
taller . Aquestes recomanacions s’han classifi cat en 5 conceptes clau (autonomia, conciliació,
relació, gestió i representativitat) que ens ajuden a entendre l’urbanisme des d’una perspectiva
feminista.
· AUTONOMIA
L’autonomia fa referència a les qualitats dels espais que fan que aquests es percebin
com a segurs, i s’aconsegueix quan l’accessibilitat està garantida per totes les persones,
independentment de les particularitats físiques. La ciutat inclusiva ha de garantir la mobilitat
autònoma en tots els casos de discapacitats temporals i per a les persones que utilitzen el
carret de la compra o un cotxet. Hem de tenir en compte que les persones que van a peu són
la major part d’usuàries del carrer, majoritàriament menors, gent gran i dones.
Sant Vicenç dels Horts és un municipi on la mobilitat a peu de les persones és complicada
degut a que gran part dels barris es troben en zones amb fortes pendents. Per a potenciar-la,
s’hauria de millorar la infraestructura que facilita els desplaçaments a peu. Ampliar les voreres,
facilitar la pujada i baixada d’aquestes mitjançant rampes o, anivellar-les al carrer, evitar els
obstacles, situar ascensors i/o escales mecàniques per salvar els desnivells i els pendents
massa pronunciats o situar bancs a les voreres per poder descansar entre els diferents punts
del recorregut, fomenta l’autonomia de les persones grans o amb mobilitat reduïda i facilita els
recorreguts de les persones cuidadores.
Una bona pràctica a destacar del municipi és la priorització dels vianants a la zona del centre,
on les voreres estan al mateix nivell que els cotxes, i on els cotxes redueixen la velocitat d’una
manera natural. Recomanem continuar aplicant estratègies dissuasives per lluitar contra la
presència excessiva dels cotxes i la conseqüent percepció d’inseguretat dels i les vianants.
S’ha detectat que els centres educatius generen un gran nombre de desplaçaments interns
a Sant Vicenç dels Horts. La creació de camins escolars de suport a la mobilitat a peu de les
criatures fomenta l’autonomia dels més joves a la vegada que suposa més temps lliure per les
persones cuidadores.
· CONCILIACIÓ
La conciliació de la vida laboral, familiar i personal és un tema important a tractar i afecta a
tota la societat, en particular a les dones ja que, majoritàriament, es fan càrrec de la cura de
les altres persones. La mobilitat, des d’aquest punt de vista, ha de garantir els desplaçaments
determinats per la cadena de tasques relacionades amb el manteniment de la vida quotidiana.
Les persones cuidadores, que en el cas de Sant Vicenç dels Horts són majoritàriament dones,
pràcticament no disposen de temps lliure per destinar-lo a activitats de desenvolupament
personal. En aquest sentit, s’hauria de refl exionar sobre les facilitats que s’ofereixen
des de l’administració pública per conciliar la vida laboral, familiar i personal i permetre el
desenvolupament personal i la disminució de la càrrega de treball de les persones cuidadores.
Per exemple, disposar de serveis de guarderia o ludoteca en biblioteques, mercats i àrees
28
comercials o altres centres de lleure o activitats per a adults.
· GESTIÓ
La gestió és el que permet regular la mobilitat, la sostenibilitat i els recursos energètics a la
ciutat. La xarxa de transport públic, la varietat de tipologies de transport, la seva freqüència i
horaris, benefi cien a les persones cuidadores si s’adapten als desplaçaments determinats per
la cadena de tasques relacionades amb el manteniment de la vida quotidiana.
Una part elevada dels recorreguts quotidians de Sant Vicenç dels Horts es realitzen en transport
privat. Aquestes dades ens alerten i donen pistes de la necessitat de potenciar una mobilitat
més sostenible allunyada del transport privat. La ciutadania troba a faltar uns carrers adaptats
per a la mobilitat a peu, una major efi ciència del transport públic intraurbà i interurbà i la
connexió amb els equipaments propis de l’escala de ciutat, com hospitals i les universitats.
Es recomana tenir en compte els horaris i els desplaçaments més requerits per la ciutadania
i augmentar la freqüència d’aquestes línies. També és important disposar d’una amplia franja
horària de transport públic, especialment per les persones que necessiten desplaçar-se en
horari nocturn.
Es recomana augmentar la xarxa de carrils bici, prioritzant els eixos que concentren major
nombre de desplaçaments i oferir un sistema públic de bicicletes.
· RELACIÓ
La relació fa referència a les qualitats urbanes que permeten la trobada, la interacció social
de la comunitat i l’ajuda mútua entre les persones gràcies a un bon disseny dels espais i dels
elements i una bona gestió de les activitats.
Constatem que els veïns i les veïnes de Sant Vicenç dels Horts no estan satisfetes dels espais
públics de la ciutat. En un primer moment, es recomana potenciar i millorar els espais públics
propers als equipaments i serveis. En aquest sentit, s’hauria de prestar atenció a la connexió
entre aquests i els equipaments, en referència a l’adequació de la ubicació dels passos de
vianants i el temps per creuar, la visibilitat als encreuaments, la regulació del trànsit, etc.
També es podria millorar els espais existents incorporant lavabos públics i augmentant el
nombre de bancs, sobretot a aquells espais que fan servir persones que tenen cura de criatures
o gent gran, i millorant la il·luminació.
Es recomana generar espais públics que donin servei a tota la població, fent especial atenció
en la creació d’espais de relació per a adolescents.
· REPRESENTATIVITAT
La representativitat té a veure amb el reconeixement i la visibilitat real i simbòlica de la comunitat,
integrada per persones diverses. La manca de reconeixement i visibilitat en els espai públics
de la ciutat, tant de les persones que han format part del passat com de les que formen part
del seu present, i en especial de les dones (que han estat majoritàriament invisibilitzades en la
memòria històrica i quotidiana), impedeix construir una ciutat més igualitària i justa.
29
Per a solucionar aquesta manca de representativitat s’han de posar en pràctica estratègies
de visibilitat de les dones a l’espai públic, com per exemple nomenclàtor de carrers inclusius,
i establir formes de govern que incloguin la ciutadania activa i que comptin amb dinàmiques
participatives garantint la presència de les dones en els processos de participació pública.
S’ha detectat la necessitat de realitzat aquest tipus d’activitats per al nou traçat i disseny dels
camins escolars i la creació dels espais públics per a adolescents.
30
5. Conclusions
Participació
La participació ha estat molt satisfactòria durant totes les dinàmiques. Els veïns i veïnes s’han
engrescat molt ràpidament i han generat debats molt enriquidors.
Es destaca com a positiu el desenvolupament general de les dinàmiques, la durada de la
sessió de treball i la realització de vàries dinàmiques curtes i amb objectius concrets, fora de
l’horari laboral i amb l’oferta del servei de ludoteca per part de l’Ajuntament, tot i que fi nalment,
el servei no va ser sol·licitat. La participació ha sigut diversa, incloent persones d’edats molt
variades i amb situacions vitals diferents (estudiants, mares i pares, gent gran, persones amb
mobilitat reduïda i adolescents). De cara a futures activitats participatives, es podria passar una
petita enquesta fi nal sobre la conveniència dels horaris i el desenvolupament de les sessions.
Es valora molt positivament la sessió fi nal de bolcament de les propostes i la presència de
l’alcaldessa i de les regidores així com la ràpida capacitat de fer un “feedback” .
Contingut
L’activitat “Com et mous, Sant Vicenç?” ha servit, en primer lloc, per apropar l’urbanisme a
la ciutadania a través de la participació directa i de la introducció de conceptes bàsics sobre
l’urbanisme amb perspectiva de gènere. En segon lloc, la sessió ha permès identifi car les
problemàtiques urbanes que intervenen en el desenvolupament de la vida quotidiana, defi nir
algunes línies de treball per a la millora de les estructures existents, tant a nivell de disseny com
de gestió, i identifi car i treballar sobre els punts especialment confl ictius.
De cara a implementar futures propostes de millora, es recomana seguir treballant a partir de
dinàmiques participatives en àrees concretes del municipi, implicant a associacions, entitats i
a persones que visquin, treballin o utilitzin la zona. Es recomana pactar els temps i les formes
del procés prèviament amb la ciutadania per a garantir la participació i implicació activa de la
major quantitat i diversitat de veïnes i veïns possible.
