INFORME TRACTAMENT DE LES AL·LEGACIONS 07.06.20manlleu.cat/documents/poum_manlleu/poum_annex7.pdf · Enric Gil Marès, arquitecte. Antoni Freixanet Sitjà, enginyer. Anna Tubau Medel,

M A N L L E U

Memòria d’informació, memòria d’ordenació i memòria social Annex 7. Tramitació de l’expedient: Informe sobre les al·legacionspresentades, els informes sectorials emesos en el tràmit d’informaciópública i la resolució de la memòria ambiental pels Serveis territorialsde Medi Ambient.

Juny 2.007

Ajuntament de Manlleu

P l a d ’ O r d e n a c i ó U r b a n í s t i c a M u n i c i p a l d e M a n l l e u

- A p r o v a c i ó P r o v i s i o n a l -

Equip de revisió:

� URBAMED SL (Urbanisme Integral i Medi Ambient SL).

Eduard Fenoy Palomas, arquitecte director dels treballs. Mireia Salvans Soley, arquitecta.

Jàson Portell Garcia, arquitecte.

Marc Puig Mengual, arquitecte.

Jordi Panadès Dalmases, advocat.

� Ajuntament de Manlleu. Serveis Territorials. Josep Pou Vilalta, advocat, tècnic urbanista i coordinador dels serveis territorials.

Enric Gil Marès, arquitecte.

Antoni Freixanet Sitjà, enginyer.

Anna Tubau Medel, tècnica del SIG

Col·laboradors:

SERPA, Pons Feliu i Anna Puigdemont. Estudi ambiental.

Joan Angelet Cladellas, Economista.

INDIC SL, Participació ciutadana .

Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona.

Oficina de Promoció Econòmica (OPE).

Museu Industrial del Ter (MIT).

2

I.- INFORMACIÓ PÚBLICA DEL POUM. El Ple de l’Ajuntament en la seva sessió extraordinària del dia 26 de juliol de 2006, va aprovar inicialment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, d’iniciativa pública i que formula l’Ajuntament de Manlleu, com a instrument d’ordenació urbanística integral del terme municipal, el qual ha de substituir el vigent Pla General d’Ordenació Urbana el text refós del qual fou aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en la sessió del dia 29 de juny de 1988. Alhora, també es va acordar, simultàniament, convocar un període d’informació pública fins el dia 31 d’octubre de 2006 (aquest inclòs) mitjançant la publicació dels corresponents edictes a inserir en el Butlletí Oficial de la Província i en dos dels diaris de més divulgació a l’àmbit municipal. La publicació del termini d’informació pública es va produir en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 4695, de 10.8.2006; en Butlletí Oficial de la Província de Barcelona número 190. de 10.8.2006; en les edicions dels diaris privats El 9 Nou de 4.8.2006; El Periódico de 4.8.2006; i la Marxa de 1.9.2006; D’acord amb el certificat emès per la secretaria general de l’Ajuntament, dins del termini per fer-ho, que ha conclòs el passat dimarts 31 d’octubre de 2006, s’han rebut un total de 182 al·legacions. Cal remarcar però que, entre aquestes, hi ha al·legacions col·lectives, amb un contingut idèntic per bé que fotocopiades i signades per persones diferents que la presenten a títol individual. En aquests casos s’han analitzat els arguments de l’al·legació i s’ha emès un sol informe que serveix per motivar la resolució de totes, ja que les seves peticions són idèntiques. II.- AUDÌENCIA ALS MUNICIPIS LIMÍTROFS. Simultàniament al tràmit d’informació pública del POUM s’ha concedit, tal com consta a l’expedient administratiu, audiència als ajuntaments el terme municipal dels quals confina amb el de Manlleu, és a dir, el de Santa Maria de Corcó-L’Esquirol; Les Masies de Roda; Gurb de la Plana; Les Masies de Voltregà;i Torelló, sense que, segons s’acredita per mitjà del certificat de secretaria general, no s’hagi presentat cap al·legació o escrit que hi faci referència. III.- INFORMES SECTORIALS: En la tramitació del planejament general s’estableix l’obligació de facilitar la participació de les administracions executores i gestores d’infrastructures sectorials. El procediment consisteix en sol·licitar un informe sobre el pla inicialment als organismes públics que poguessin resultar condicionats per les seves determinacions. Aquest informe sectorial s’ha d’emetre en el termini d’un mes, tret que una disposició específica n’autoritzi un de més llarg. Aquests informes expressaran el punt de vista d’aquests organismes en relació a l’ordenació urbanística del municipi formulada per l’Ajuntament i, si s’escau, proposaran la

3

introducció d’esmenes per adequar-la a les seves previsions. A la vista dels informes l’Ajuntament podrà introduir les esmenes que consideri oportunes. En tot cas, aquests informes acompanyaran la documentació del planejament general que es trametrà a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona per a l’aprovació definitiva del POUM. Per tant, podran ser tinguts en compte, si escau, per imposar condicions a l’acord aprovatori si l’autoritat territorial considera que hi ha motiu per a una més gran adaptació de l’ordenació a les previsions expressades per les administracions sectorials. Els informes sectorials que s’han sol·licitat i dels quals se n’ha rebut resposta han estat els següents: 1. Del Departament d’Agricultura Ramaderia i Pesca, de la Generalitat de Catalunya. L’informe es va sol·licitar, segons s’acredita amb la data d’entrada al registre del servei territorial del DARP a Barcelona, el 13.9.2006; i es va rebre a l’Ajuntament el 20.2.2007 (r/e núm****). L’informe sobre la proposta del POUM s’emet amb caràcter favorable si bé es condiciona a la incorporació de diverses modificacions:

- La dels volums màxims d’instal·lacions agropequàries a 6000 m2, en comptes dels 4.000 m2 que proposava inicialment el POUM.

- La de les dimensions màximes de magatzems a 6.000 m3, en comptes

dels 1.500 m3 que proposava inicialment el POUM.

- La revisió de les limitacions d’incompatibilitat dels terrenys calcaris respecte de les activitats agràries.

En la versió del POUM que es proposarà per a l’aprovació provisional s’incorporen aquestes modificacions, però en el cas dels magatzems només s’amplia fins als 3.000 m3. 2. Consell Comarcal d’Osona. L’informe es va sol·licitar, segons s’acredita amb la data d’entrada al registre del Consell, el 18.9.2006; i es va rebre a l’Ajuntament el 16.11.2006 (r/e núm. 8413). L’informe es va sol·licitar amb l’objectiu d’establir les previsions i les actuacions necessàries per garantir el correcte funcionament del sistema públic de sanejament d’acord amb la proposta inicial del POUM. L’informe sectorial s’emet amb caràcter favorable si bé es condiciona a què: “Les aigües pluvials de cada actuació urbanística concreta tindran com a destí la

xarxa d’aigües pluvials i finalment la llera pública. En cap cas les aigües pluvials netes es connectaran a la xarxa de sanejament”.

4

En la versió del POUM que es proposarà per a l’aprovació provisional s’incorpora una previsió normativa en aquest sentit. 3. Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona. L’informe es va sol·licitar, segons s’acredita amb la data d’entrada al registre general del Servei (Edifici El Rellotge) el 13.9.2006; i es va rebre a l’Ajuntament el 11.1.2007 (r/e núm. 0224). L’informe es va sol·licitar en relació a les vies l’explotació i conservació de les quals va a càrrec del Servei de Vies Locals de la Diputació de Barcelona. L’informe sectorial s’emet amb caràcter favorable si bé es condiciona al compliment de la legislació sectorial sobre carreteres i a l’ordenança d’ús i defensa de les carreteres titularitat de la Diputació de Barcelona de 9 de maig de 1995. Així mateix, es recorda l’obligatorietat de sol·licita informe a aquell Servei sobre totes les figures de planejament que afectin a les carreteres competència de la Diputació un cop hagin estat aprovades inicialment, com també el corresponent permís de les obres d’urbanització que afectin les mateixes vies. 4. Direcció General d’Energia i Mines, del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya. L’informe es va sol·licitar, segons s’acredita amb la data d’entrada al registre del Departament, el 18.9.2006; i es va rebre a l’Ajuntament el 31.10.2006 (r/e núm. 7919). L’informe energètic que s’emet en relació al POUM recorda tots els condicionants que imposa la legislació sectorial relativa a electricitat (infrastructures elèctriques existents; implantació de noves línies d’alta tensió; i línies soterrades); hidrocarburs (conduccions de gas natural) i mines. L’informe remarca que les normes urbanístiques limiten l’ús extractiu de tal manera que conclou que aquestes activitats no estan permeses. En aquest sentit, recorda que les activitats extractives són necessàries per al desenvolupament de la societat i que les autoritzacions administratives comporten el corresponent programa de restauració aprovat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. De manera creu que es poden compatibilitzar els drets miners amb el respecte al territori. Recorda que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha declarat la il·legalitat de la prohibició genèrica de les activitats extractives de recursos miners ja que es tracta de l’explotació de béns de domini públic necessaris per al desenvolupament de la societat. En la versió del POUM que es proposarà per a l’aprovació provisional s’incorpora una previsió normativa que permet les activitats extractives si bé sota determinades condicions.

5

5. Direcció General de Comerç, del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. L’informe es va sol·licitar, segons s’acredita amb la data d’entrada al registre del Departament, el 13.9.2006; i es va rebre a l’Ajuntament el 14.11.2006 (r/e núm. 8417). L’informe sectorial s’emet amb caràcter favorable si bé es condiciona a què:

- S’esmeni una errada en la classificació dels establiments comercials ja que no es correspon a la del nivell de població.

- S’introdueixi a la normativa la classificació d’ús comercial, tal com

s’estableix a l’article 3 de la llei 18/2005 d’equipaments comercials i la seva adequació al vigent PTSEC 2006-2009.

En la versió del POUM que es proposarà per a l’aprovació provisional s’incorpora les modificacions en el sentit requerit. 6. Secretaria d’Educació, del Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya. L’informe es va sol·licitar, segons s’acredita amb la data d’entrada al registre del Departament, el 22.9.2006; i es va rebre a l’Ajuntament el 30.1.2007 (r/e núm. 1035). L’informe es va sol·licitar amb l’objectiu d’establir les previsions i les actuacions necessàries per garantir les futures necessitats d’escolarització al municipi. L’informe sectorial s’emet amb caràcter favorable si bé es condiciona a què en el planejament general es faci una reserva per a equipaments docents que possibiliti la nova construcció de tres centres amb una superfície mitjana de 7000 m2 per centre. En la proposta del POUM aprovada inicialment ja es preveuen en els sectors de creixement les reserves per al sistema d’equipaments comunitaris amb unes superfícies que possibilitaran la construcció dels centres docents que prescriu el Departament d’Educació. 7. Administrador de Infraestructuas Ferroviarias (ADIF). L’informe es va sol·licitar, segons s’acredita amb la data d’entrada al registre de l’esmentat Organisme, el 22.9.2006; i es va rebre a l’Ajuntament el dia 19.10.2006 (r/e 7489). En tractar-se d’un planejament que inclou en el seu àmbit el traçat ferroviari de la línia Barcelona-Puigcerdà es va sol·licitar informe a l’ens gestor de les infrastructures ferroviàries (ADIF). L’informe sectorial s’emet amb caràcter favorable, si bé es condiciona a:

- Que es sol·liciti l’informe preceptiu i vinculant del Ministeri de Foment.

6

- Que en la documentació gràfica del planejament es reflecteixi les línies

delimitadores de la zona de domini públic ferroviari, de la zona de protecció ferroviària i de la línia límit d’edificació, previstes en la normativa sectorial ferroviària.

L’informe del Ministeri de Foment ja es va sol·licitar amb data 24.10.2006 (r/s núm. 7461) sense que a la data d’emetre aquest informe s’hagi rebut la contesta. Pel que fa a la documentació gràfica del planejament, els plànols d’informació i d’ordenació s’han esmenat per fer-hi constar les servituds i limitacions derivades de la normativa sectorial ferroviària, tal com es prescriu a l’informe d’ADIF. D’altra banda, l’informe presenta un seguit d’al·legacions al contingut del POUM relatives a terrenys que són propietat de l’administrador ferroviari. En concret. a) Sol·licita que es delimiti a l’entorn de l’estació del ferrocarril un àmbit per tal que es pugui procedir a la regularització de les propietats mitjançant reparcel·lació. A tal efecte, al costat del PAU-1, s’ha delimitat un polígon d’actuació urbanística que es durà a terme per mitjà del procediment abreujat de la regularització de finques per tal de regularitzar la configuració de les finques i ajustar-les a les exigències del planejament. b) En relació al PPU-4, sol·liciten: - Que s’exclogui del sector els terrenys ocupats per la subestació elèctrica, que han

de qualificar-se de sistema general ferroviari. - Que s’incloguin, dins d’aquest sector, els terrenys colindants que actualment estan

qualificats com a sistema urbanístic d’espais lliures i zones verdes En aquest sentit, s’han exclòs del sector els terrenys a què fan esment, els ocupats per la subestació elèctrica que resten qualificats de sistema general ferroviari. Els espais lliures colindants s’han inclòs en un sector, però no el del PPU-4, sinó en el nou sector que s’ha delimitat a l’altre costat de les vies del ferrocarril. c) També es demana l’ampliació del PAU-1 fins al límit amb l’estació del ferrocarril. Tanmateix, aquest reajust s’aconsegueix per mitjà de la delimitació del polígon dactuació urbanística a què s’ha fet esment a l’apartat a que té per objectiu, precisament, el de regularitzar els límits de totes les propietats situades en les immediacions de l’estació. d) Així mateix, es sol·licita que els terrenys de la seva propietat que es troben a l’altre cantó de l’estació ferroviària han de ser qualificats, en el seu conjunt, com a sistema general ferroviari; o s’han d’incloure tots ells dins dels límits del PPU-8.

7

En aquest cas s’ha optat per incloure aquests terrenys dins del nou sector de sòl urbanitzable que s’ha creat just a l’altre cantó de l’estació, el mateix en què s’han inclòs les zones verdes i els espais lliures a què s’ha fet referència a l’apartat a. 8. Direcció General de Ports i Transports. L’informe es va sol·licitar, segons s’acredita amb la data d’entrada al registre de l’esmentat Organisme, el 18.9.2006; i es va rebre a l’Ajuntament el dia 24.10.2006 (r/e 7609). Es deixa en suspèns l’emissió de l’informe fins que hagi estat fornida la memòria de mobilitat. 9. Secretaria d’Estat de Telecomunicacions, del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. L’informe es va sol·licitar, segons s’acredita amb la data d’entrada al registre de l’esmentat Organisme, el 6.11.2006; i es va rebre a l’Ajuntament el dia 27.11.2006 (r/e 8696). L’informe es sol·licita als efectes del que estableix l’article 26.2 de la Llei General de Telecomunicacions, que estableix que s’ha d’emetre un informe preceptiu en matèria de comunicacions electròniques en relació amb el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. S’emet informe favorable si bé es condiciona a què s’elimini l’apartat 3 de l’article 41 de les normes urbanístiques, relatiu a la prohibició d’instal·lacions i antenes a les cobertes dels edificis ja que està en contradicció amb el que disposa l’article 5.1 de la Llei 32/2003, de 3 de novembre, General de Telecomunicacions, segons el qual l’explotació de les xarxes i la prestació dels serveis de telecomunicacions electròniques es realitzarà en règim de lliure competència sense més limitacions que les establertes en aquella llei i en la seva normativa de desenvolupament. Segons es diu, la disposició del planejament general de Manlleu impedeix, sense cap justificació, el desenvolupament de les telecomunicacions i l’accés dels ciutadans als diferents serveis de telecomunicacions, per la qual cosa s’ha de suprimir. Per tant, en la versió de les normes urbanístiques que es proposa per a l’aprovació provisional s’ha eliminat aquesta disposició en compliment de la presccripció de la Secretaria d’Estat de Telecomunicacions i per a la Societat de la Informació. 10. Agència Catalana de l’Aigua, L’informe es va sol·licitar, tal com acredita el registre d’entrada de l’organisme, el 13.9.2006, i es va rebre a l’Ajuntament el dia 12.3.2007 (r/e 1979). L’informe sectorial s’emet amb caràcter favorable si bé es fan una sèrie de prescripcions:

- Caldrà que els sòls inundables del PPU-6 es destinin a zona verda.

8

- S’haurà de realitzar un Pla Especial d’Infraestructura Hidràulica que realitzi un estudi hidràulic de detall del comportament del corrent d’aigua en les revingudes del riu que haurà de determinar les actuacions relatives a les obres d’infraestructura hidràulica i les mesures constructives de protecció passiva a adoptar.

- Els sectors de desenvolupament situats al marge esquerre del riu Ter

(PAU3, PAU6, PMU3, PMU5, PMU8) hauran d’adaptar les tipologies als resultats de l’estudi de simulació hidràulica.

- Caldrà que els sectors de sòl urbà o urbanitzable que contenen o

confronten amb diversos cursos naturals incloguin la determinació dels perímetres de la làmina d’aigua pels cabals Q100 i Q500.

- Els projectes constructius dels ponts o passos que es projectin sobre

lleres hauran d’incloure el dimensionat pel cabal Q500. - La llera del torrent de la Font de la Teula ha de quedar inscrita en una

franja de Sistema hidrogràfic (HI) - Les normes de protecció del sistema hidrogràfic s’han de completar amb

la inclusió de l’àmbit de la franja de la zona de policia. - Fer menció a la competència de l’ACA per a l’atorgament de

autoritzacions i/o concessions administratives per l’ús de l’aigua i a autoritzacions i/o l’informe i imposició dels límits d’abocaments d’aigües residuals al medi.

- Es redactarà un pla director sobre el sistema d’abastament urbà d’aigua i

sobre el sistema de sanejament d’aigües residuals. En la versió del POUM que es proposarà per a l’aprovació provisional s’incorpora les modificacions en el sentit següent:

- Segons la conversa mantinguda amb l’Enrique Moya Rodriguez en aquest sector s’hauran d’augmentar les cessions de sòl públic i les zones que resultin inundables en funció del Pla Especial d’Infraestructura Hidràulica es destinaran a zones verdes.

- En la normativa s’indicarà que serà necessari realitzar un Pla Especial

d’Infraestructura Hidràulica, que serà previ al desenvolupament dels sectors propers al riu (PPU-6, PPU-7, PPU-8, PPU-9, PPU-13). Aquest PEIH haurà de realitzar un estudi hidràulic de detall del comportament del corrent d’aigua en les revingudes del riu i haurà de determinar les actuacions relatives a les obres d’infraestructura hidràulica i les mesures constructives de protecció passiva a adoptar.

- En la fitxa dels sectors PPU-6, PPU-7, PPU-8, PPU-9, PPU-13 s’indicarà

que la seva tramitació queda condicionada a la prèvia aprovació del Pla Especial d’Infraestructura Hidràulica i a que hauran d’assumir les

9

càrregues de cost econòmic que els hi atribueixi el PEIH, d’acord amb les prescripcions de l’informe de l’ACA.

- En la fitxa dels sectors PMU-3, PMU-5 i PMU-7 s’indicarà que la seva

tramitació queda condicionada a la prèvia aprovació del Pla Especial d’infraestructura Hidràulica i que hauran de fixar les diferents tipologies edificatòries i constructives de les noves construccions en funció dels resultats del PEIH, d’acord amb les prescripcions de l’informe de l’ACA. En els sectors PAU-3 i PAU-6 no s’hi inclourà aquesta limitació ja que són àmbits amb planejament derivat i projecte de reparcel·lació aprovat i on només manca la urbanització.

- En la fitxa dels sectors PAU-4, PAU-5, PAU-7, PMU-1, PPU-1, PPU-5,

PPU-7, PPU-8, PPU-9, PPU-11, PPU-12, PPU-13 i SUbleND s’indicarà que caldrà que incloguin la determinació dels perímetres de la làmina d’aigua pels cabals Q100 i Q500 amb les condicions de contorn actuals, d’acord amb l’informe de l’ACA. En el sector PAU-2 no s’hi inclourà aquesta determinació ja que és un àmbit amb planejament derivat i projecte de reparcel·lació aprovat i on només manca la urbanització. El sector PMU-4 s’ha passat a sòl urbà consolidat.

- En les normes s’afegirà en l’art. 112-sistema hidrogràfic: “En el cas de

realitzar-se ponts, passos o obres de fàbrica que es projectin sobre la llera de qualsevol curs d’aigua, el projecte constructiu haurà d’incloure el seu dimensionat pel cabal Q500, seguint les recomanacions tècniques de l’ACA”.

- Es marcarà com a sistema hidrogràfic la llera del torrent de la Font de la

Teula. - S’ampliarà la referència que es feia en la normativa (art. 112) del

concepte de franja de zona de policia, introduint el redactat que es fa en l’informe de l’ACA.

- S’introduirà en la normativa en l’art. 116-Sistema de serveis tècnics i

ambientals: “L’Agència Catalana de l’Aigua tindrà competència per a l’atorgament de les autoritzacions i/o concessions administratives per l’ús de l’aigua, l’autorització i/ol’informe i la imposició dels límits dels abocaments d’aigües residuals al medi, d’acord amb els procediments administratius establerts al Reglament del Domini Públic Hidràulic, aprovat per reial decret 849/1986, d’11 d’abril, i la llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’Administració ambiental, respectivament.”

- El pla director de l’abastament d’aigua potable és un document que

elaborarà, SOREA (concessionària del servei) d’acord amb les previsions de creixement que resulten del POUM. D’aquest document se’n desprendrà un capítol de les inversions que s'han de dur a terme per garantir el subministrament. El termini que es fixa per elaborar-lo és durant el termini de l’any següent al de l’entrada en vigor del POUM.

10

Pel que fa al sanejament, l'Agència Catalana de l'Aigua ja ha aprovat el projecte i ha convocat la licitació de les obres de l’ampliació de l'EDAR de Manlleu amb l’objectiu de doblar la seva capacitat de tractament i d’aquesta manera donar resposta a les previsions de creixement del POUM. En aquest sentit, per conveni subscrit amb la Diputació de Barcelona, s’està elaborant ja en aquests moments el pla director del clavegueram per tal de dimensionar les necessitats de sanejament (organitzat en xarxes separatives) i resoldre els principals problemes d’aquest servei urbanístic a Manlleu.

11. Direcció General de Carreteres, del Departament de Política Territorial i Obres Públiques L’informe es va sol·licitar, tal com acredita el registre d’entrada de l’organisme, el 13.9.2006, i es va rebre a l’Ajuntament el dia 26.3.2007 (r/e 2364). L’informe sectorial s’emet amb caràcter favorable si bé es fan una sèrie de prescripcions:

- Que es reflecteixi el projecte constructiu de la variant de la C-17, d’acord amb els plànols que s’adjunten. La línia d’edificació es situarà a 50 m:

- Que els costos de la rotonda, vial i pont sud, la rotonda est, les rotondes

oest i la rotonda nord els assumeixin els sectors.

- Suggereixen la connexió del vial nord industrial que s’inicia a la nova rotonda nord enllaci amb la carretera de Santa Maria de Corcó.

- Que els plans parcials i els projectes corresponents que els desenvolupin

defineixin el disseny i el funcionament d’aquests intercanviadors d’acord amb la normativa vigent.

- Que la línia d’edificació de la C-37 es situï a 50 m. de l’aresta exterior de

les calçades.. En la versió del POUM que es proposarà per a l’aprovació provisional s’incorpora les modificacions en el sentit requerit, excepte pel que fa a la connexió de la ronda nord a la carretera de Santa Maria de Corcó ja que la topografia dificulta molt el traçat.

11

12. ALTRES INFORMES SECTORIALS SOL·LICITATS I NO EMESOS. Juntament amb els informes sectorials que s’han ressenyat, se n’han sol·licitat a d’altres organismes afectats per raó de les seves competències sectorials que condicionen el planejament dels quals però fins a la data de lliurar aquest informe no se n’han rebut resposta. Són els següents:

- Departament de Cultura, l’informe es va sol·licitar, tal com acredita el registre

d’entrada de l’organisme, el 13.9.2006, sense que no se n’hagi rebut cap resposta.

- Departament de Salut, l’informe es va sol·licitar, tal com acredita el registre


- SOREA, l’informe es va sol·licitar, tal com acredita el registre d’entrada de

l’organisme, el 7.9.2006, sense que no se n’hagi rebut cap resposta, malgrat la insistència municipal.

- Ministerio de Fomento, l’informe es va sol·licitar, tal com acredita el registre


L’article 83.5 TRLUC prescriu que els informes s’han d’emetre en el termini màxim d’un mes, llevat que una disposició específica –que no passa en cap dels casos- en prevegi un de més llarg. En aquest sentit l’article 83.4 de la LRJPAC estableix que si l’informe ha de ser emès per una administració pública diferent de la que tramita el procediment per tal d’expressar el punt de vista corresponent a les seves competències respectives, i transcorre el termini sense evacuar-lo, es poden proessguir les actuacions. Per tant, exhaurits llargaments els terminis per emetre’ls, es prosseguirà amb la tramitació del planejament, sotmetent-lo a l’aprovació provisional amb les modificacions que resulten de l’estimació d’al·legacions formulades en el tràmit de la informació pública i dels informes sectorials emesos.

12

IV.- AL·LEGACIONS

13

INTERESSAT / DA NÚMERO

AL·LEGACIÓ FINCA AFECTADA TEMA RESOLUCIÓ PLÀNOL

RECTIFICAT

ADIF 183 PPU-4; PAU1; PPU-8; RESERVES FERROVIÀRIES; ESTIMADA

PARCIALMENT A-4 I B-4

AGROPEQUÀRIA EL SERRALLO SL I ALTRES 2 64 PPU-2 EL SERRALLO

INCREMENT EDIFICABILITAT. INCLUSIÓ

CATÀLEG DESESTIMADA ALABRÓ TARRUELLA,

DOLORS 147 TORRENT I

GARRIGA, 42 PATI INTERIOR D’ILLA ESTIMADA C-3

ALSINA VILA, JOSEP I ALTRES 54 C/CASTELLOT

AMPLADA VIAL, ALÇADA I PROFUNDITAT DESESTIMADA

ALTARRIBA TERRICABRAS, FRANCESC 118

SISTEMA GENERAL COMUNICACIONS

VIÀRIES MODEL TERRITORIAL ESTIMADA

PARCIALMENT

ALTIMIRAS BANCELLS, MIQUEL 82 GENERAL

SISTEMA GENERAL DE COMUNICACIONS VIÀRIES

ESTIMADA PARCIALMENT

AREÑAS SANGLAS, JOSEP 156 PAU CAN PUJADAS ERROR ALÇADES ESTIMADA D-4

ARENES I GRAVES CASTELLOT SA 67

PARATGE EL FALGÀS S/N EDIFICABILITAT FINCA ESTIMADA

ARENES I GRAVES CASTELLOT SA 68 MAS EL FALGÀS CATÀLEG INCOMPLERT

ESTIMADA PARCIALMENT FITXA M-46

ARIMANY JUVENTEY, JOAN 1 - BIBLIOGRAFIA CITADA ESTIMADA

ASS. VEÏNS BARRI DE L’ERM 80

PARC URBÀ MAS ROCA

MANTENIMENT QUALIFICACIÓ PARC URBÀ ESTIMADA D-3

PMU-2 RUSIÑOL 1 ASSOCIACIÓ DE VEÏNS BARRI DE GRÀCIA 141 PMU-7 RUSIÑOL 7

RESERVES SISTEMES. SOSTRE

ESTIMADA PARCIALMENT B-4

ASSOCIACIÓ DE VEÍNS DE LA COROMINA 103

BARRI DE LA COROMINA

HABITATGE PROTECCIÓ OFICIAL. EQUIPAMENTS I

ZONES VERDES ESTIMADA

PARCIALMENT D-3

ASSOCIACIÓ VEÏNS BARRI DE GRÀCIA 136 PAU-1 ESTACIÓ

PÈRDUA EQUIPAMENTS BARRI DESESTIMADA

BARNASINTEX SL 44 EL DOLCET PPU-9. EL DOLCET DESESTIMADA

BELLFORT SA 35 PPU-11 BELFORT AGENDA DESESTIMADA

BERCRIS OSONA SL 137 PASSEIG DEL TER

24-26-28 PATI INTERIOR D’ILLA DESESTIMADA

BERCRIS OSONA SL 177 VERGE DEL PILAR,

11 ALÇADES DESESTIMADA

BISBAT DE VIC 180

VILACETRÚ; GRÀCIA, SANT JAUME, SANTA

MARIA CATÀLEG DE BÉNS ESTIMADA

PARCIALMENT

FITXES CATÀLEG E-

6; E-8; E-1 PMU-9 PARC DE L’ERM

BISBAT DE VIC 181 SANT PAU CATÀLEG DESESTIMADA

BLUES PROM SL 100 C/ VAZQUEZ DE

MELLA, 80 SUPERFÍCIE APARCAMENTS ESTIMADA

PARCIALMENT

BLUES PROM SL 101 C/ VAZQUEZ DE

MELLA 80-82A-82B REGULACIÓ ESPAI

SOTACOBERTA ESTIMADA ART. 51 POUM

BLUES PROM SL 102 PMU-2 RUSIÑOL 1 SUPRESSIÓ PMU DESESTIMADA PMU-8 TER

BONET PICAS, ROSA 139 C/ RUSIÑOL 39-41 CATÀLEG BÉNS ESTIMADA

PARCIALMENT ART. 139 NORMES

14

BRIONES ALCALÀ, FRANCISCO 53

AVINGUDA PUIGMAL,

CANTONADA GARCIA ESTRADA

162 ALÇADA, FONDÀRIA, PATI

INTERIOR D’ILLA ESTIMADA C-3

BURGAYA SOLER, ELOY 12 AVGDA. PUIGMAL,

145 PATI INTERIOR D’ILLA ESTIMADA C-3

CABALLERIA BONET JOSEP; I ALTRES 37

HORTA DE’N FONT 26; PLAÇA FRA

BERNADÍ, 14 ALINEACIÓ DESESTIMADA

CABANAS MARTÍNEZ, JOSEP MARIA I ALTRE 85 SERRAT DEL MUNT EDIFICABILITAT

ESTIMADA PARCIALMENT C-4

CALLÍS AREÑAS, NÚRIA 63 ALTA CORTADA 22 REDUCCIÓ ALÇADA MÀXIMA ESTIMADA C-4

CALLÍS PASQUÉS, JOSEP 132 PASSATGE JAUME

ANDREU PATI INTERIOR D’ILLA ESTIMADA B-4

CAMPAS SUBIRANA, JOAN 174 TORELLÓ, 29 ALÇADA I FONDÀRIA ESTIMADA

PARCIALMENT C-4

CAMPAS SUBIRANA, JOAN 175 TER, 30 ALÇADA I PATI INTERIOR

D’ILLA ESTIMADA C-4 CAMPÀS SUBIRANA, JOAN 170 TORELLÓ 24-26 ALINEACIO CARRER ESTIMADA C-4

CAMPS RIBAS, ROSA 155 AVINGUDA DE LA

DIPUTACIÓ 41 PATI INTERIOR D’ILLA ESTIMADA B-4 PPU-6 PONT EST

CARALT CALM, JAUME 129 VISTA ALEGRE PATI INTERIOR ESTIMADA

PARCIALMENT D-5

CARALT CALM, JAUME 146 ASPECTES GENERALS

NORMATIVA URBANÍSTICA; MODEL TERRITORIAL


CARRERA RIBALTA, IGNASI 27 C/ ALTA CORTADA,

26 ALÇADA I FONDÀRIA

MÀXIMA ESTIMADA

PARCIALMENT C-4

CARRERA RIBALTA, MERCÈ 74 ALTA CORTADA 26

1A ALÇADA I FONDÀRIA ESTIMADA

PARCIALMENT C-4

CASALS PADRÓS, JOSEP MARIA 17

C/ ALTA CORTADA, 28

ALÇADA I FONDÀRIA MÀXIMA;


CASALS PADRÓS, JOSEP MARIA 32

PASSEIG DEL TER, 70 PMU-8. TER ESTIMADA B-5; C-5;

CASALS PUIG, PEDRO 8

C/ ALTA CORTADA 30-32; DE LA PAU 2-

16; ALÇADA I FONDÀRIA

MÀXIMA; ESTIMADA

PARCIALMENT; C-4 CASANOVAS PRAT, MIQUEL 79 PPU-EL FUGURULL SUPRESSIÓ SECTOR DESESTIMADA

CASAS FRANCH, ÁNGEL 88 PMU-2 RUSIÑOL 1 SUPRESSIÓ PMU DESESTIMADA

CASAS FRANCH, ÀNGEL 160 BISAURA 54-65 (PP

EL SERRALLO) ORDENACIÓ VOLUMS DESESTIMADA

CASAS SERRA, JOSEP 31 C/ DE LA PASSIÓ 37

2N ALÇADA MÀXIMA ESTIMADA D-4

CASTELLS MOLAS, JAUME 47

C/ RUPIT (ENTRE AVGDA. BELLMUNT I

C/ SOGORB) US RESIDENCIAL DESESTIMADA

CASTILLO LÓPEZ, JOSEP 151 TORRENT I


CIRERA MARTÍNEZ, XEVI 134 MAS PUIGVENTÓS PATI INTERIOR D’ILLA,

ALÇADES DESESTIMADA

CÒDOL SA 138 PMU-PARC DE

L’ERM EXCLUSIÓ DEL SECTOR DESESTIMADA

CÒDOL SA 140 ASPECTES GENERALS

RESERVA PLACES APARCAMENTS


ART. 59 NORMES

15

COLOM MARTÍ, JOSEP I ALTRES 30

CASETA DEL PONT-LA DEVESA PPU-6 PONT EST


COLOMER SOLER, MIQUEL 86 ILLA C/ PUIG AGUT-

DE LA PAU-TER FONDÀRIA I US PLURIFAMILIAR


COMA COSTA, TERESA 111 CAL XIC, 26 RESOLDRE SITUACIÓ DE VOLUM DISCONFORME ESTIMADA

COMA FAJA, JOSEP I ALTRES 109

PPU-10 POMPEU FABRA

CANVI D’USOS. PLA D’ETAPES DESESTIMADA

COMAS CODINACH, FRANCESCA 89 C/ DE TREMP, 3

RESOLDRE VOLUM DISCONFORME

ESTIMADA PARCIALMENT D-4

COMUNITAT DE PROPIETARIS DE

L’AVINGUDA PUIGMAL 80-82-84 83

PARC URBÀ MAS ROCA


COMUNITAT DE PROPIETARIS DE

L’AVINGUDA PUIGMAL 80-82-84 87

PARC URBÀ MAS ROCA


CONSELL DE LA PAGESIA DE MANLLEU 108

SÒL NO URBANITZABLE ASPECTES NORMATIUS


ESTRUCTURA GENERAL I ORGÀNICA TERRITORI

(SNU CONSTRUCCIONS I PROMOCIONS JOAN

MASMITJÀ SL 161 DONYA BLANCA 164 VOLUM DISCONFORME DESESTIMADA COROMINA COMAS,

RAMON 18A C/ ROCAPREVERA,

S/N ALÇADA MAXIMA DESESTIMADA

COROMINA COMAS, RAMON 18B

C/ PUIG AGUT-GIRONA S/N ALÇADA MÀXIMA DESESTIMADA

CORPORACIÓN IMMOBILIARIA

INTERNACIONAL 4 C/ENRIC DELARIS 1-

5 REDUCCIÓ FONDÀRIA

EDIFICABLE ESTIMADA

PARCIALMENT C-4 CROS BRUCH, JOSEP 130 CAVALLERIA, 103 ALÇADES DESESTIMADA CROS BURCH, JOSEP 11 PPU-7 CAN LLANES PPU-7 CAN LLANES DESESTIMADA

CROS BURCH, JOSEP 143 PPU-7 CAN LLANES EDIFICABILITAT, AMPLIACIÓ

SECTOR ESTIMADA

PARCIALMENT ART. 164 NORMES

CROSAS PUIGVÍ, ISIDRE 62 MAS CODONY INSTAL3LACIÓ PLAQUES

FOTOVOLTÀIQUES DESESTIMADA

DANÉS OLIU, PERE 116 MAS DANÉS CATÀLEG INCOMPLERT ESTIMADA

PARCIALMENT

DELMUNS GRANÉ, SALVI 5 C/ ALTA CORTADA

4-6 REDUCCIÓ ALÇADA I

FONDÀRIA ESTIMADA C-4

DORCA JUFRÉ, SALUT 93 C/ DE TREMP, 5 RESOLDRE VOLUM

DISCONFORME ESTIMADA

PARCIALMENT D-4

ESTRADA GIL, JOAN 107 ASPECTES GENERALS MOBILITAT DESESTIMADA

ALÇADES EURO ROTO SL I CONSTRUCCIONES TROPIC

PARK SL 114 C/ VENDRELL 48 I

BAIXA CORTADA 27 AFECTACIÓ EQUIPAMENT ESTIMADA

PARCIALMENT

EXCAVACIONS PONS I ALTRES 3 166

SUND. EL FUGURULL

INCLUSIÓ COM A SECTOR DELIMITAT DESESTIMADA

FERTILITZANTS VOLTREGÀ 126 PARATGE

D’ESPADAMALA QUALIFICACIÓ SÒL NO

URBANITZABLE DESESTIMADA

16

FOMENT MERCANTIL I INDUSTRIAL 18

C/ SANT JAUME 6; ENRIC DELARIS, 26; FONDÀRIA EDIFICABLE ESTIMADA C-4

FONT FABREGÓ, JOSEP 117

PASSEIG SANT JOAN, CANTONADA

DONYA BLANCA ALÇADA I PROFUNDITAT.

PATI INTERIOR D’ILLA ESTIMADA

PARCIALMENT C-3 FONTSERÉ TIÓ, VICENÇ 28 C/ PRIOR TARAFA, 4 PMU2. RUSIÑOL 1 DESESTIMADA

FRANCH LLACH, JOAQUIM 178 PMU-2 RUSIÑOL 1 SUPRESSIÓ PMU DESESTIMADA

FREIXANET SITJÀ, ANTONI 51 CTRA OLOT, 40-42-

44 ALÇADES ESTIMADA D-4 FUNDACIÓ PRIVADA

“HOSPITAL DE LA SANTA CREU I CASA DE LA

CARITAT” 73 HERETAT DE CAMPORAT

PPU-EL MAS. LÍMITS SECTOR DESESTIMADA

FUNDICIO BENITO 2000 SL 173 PPU-6 PONT EST DETERMINACIONS PPU ESTIMADA

PARCIALMENT C-6

FUNDICIÓ BENITO 2000 SL 169 VIA AUSETÀNAI CANVI QUALIFICACIÓ

URBANÍSTICA DESESTIMADA

FUNDICIÓ BENITO 2000 SL 171 CARRER SERRA SIÓ-RUSIÑOL 55

ALÇADA I PATI INTERIOR D’ILLA


PMU-2 RUSIÑOL 1 FUNDICIÓ BENITO 2000 SL 172 RUSIÑOL 56 EXCLUSIÓ SECTOR


GABARRÓ GORGAS, JOAN 41 PASSEIG DE SANT

JOAN, 137 ALÇADA. PATI INTERIOR

D’ILLA ESTIMADA C-4

GARRIDO ALCALÀ, RAFAEL (I 27 VEÏNS MÉS) 105 PMU-2 RUSIÑOL 1 REDUCCIÓ ALÇADES


GENERÓ RIFÀ, JAUME 158 ROCAPREVERA, 8 ALÇADES DESESTIMADA

GRAU BURGUET, XAVIER 9 C/ SANT

DOMÈNECH, 17 CATÀLEG DE BÉNS DESESTIMADA C-5

GRUP DE DEFENSA DEL TER 104

ASPECTES GENERALS MODEL TERRITORIAL


GRUP MUNICIPAL DE CIU 112 ASPECTES GENERALS MODEL TERRITORIAL DESESTIMADA

GUINART ESPADAMALA, JORDI 6

C/ALTA CORTADA,20;

PASSATGE ÀNGELA ROCA S/N

REDUCCIÓ ALÇADA I FONDÀRIA ESTIMADA C-4

GUIU MORERA, DANIEL 43 DONYA BLANCA 166 PROFUNDITAT EDIFICABLE ESTIMADA

PARCIALMENT A-5

GURT ALIER, LLUCIÀ I 4 MÉS 76

PAC URBÀ MAS ROCA


HEREDIA ESPAÑA, JAVIER 45

ÀNGEL GUIMERÀ 50; C/ MONTSERRAT 51-

53 PROFUNDITAT EDIFICABLE ESTIMADA

PARCIALMENT D-4

HUMÀ SOLDEVIA SL 168 PASSEIG DE SANT

JOAN 20-22-24 PATI INTERIOR D’ILLA ESTIMADA

PARCIALMENT D-5 HUMÀ SOLDEVILA SL 165 PPU-3 EL BENET INCREMENT EDIFICABILITAT DESESTIMADA

ICART BARNIOL, JAUME 149 TORRENT I


IC-V-EUA MANLLEU 40 DIVERSOS DIVERSOS ESTIMADA

PARCIALMENT

IMMOBLES MAS PUJOL SL 34 PPU-7 CAN LLANES AGENDA DESESTIMADA

ISERN CROUS ÀNGEL (MAIS-10 SL) 77

“FORN DE LA CALS” PAU 7 PAU 7-VISTA ALEGRE


17

LLIMÓS MALATS JOSEP I ALTRES 5 INTERESSATS 59 PPU-3 EL BENET

INCREMENT DE L’EDIFICABILITAT DESESTIMADA

MAIANS MANLLEU SCP 106 SÒL NO

URBANITZABLE AMPLIACIÓ ZONA RURAL

MAIANS (M-27) ESTIMADA

ESTRUCTURA GENERAL I ORGÀNICA TERRITORI

(SNU)

MARSÓ CORONELLAS, PERE 128 C/ TORELLÓ, 41

FONDÀRIA I PATI INTERIOR D’ILLA ESTIMADA C-4

MARTÍNEZ GARCIA, LOURDES 81 RUSIÑOL, 29 CATÀLEG BÉNS PROTEGITS DESESTIMADA

MASMITJÀ COLOMER JOAN 162 PARC AVINGUDA

BELLMUNT SUPRESSIÓ CAMÍ EXISTENT DESESTIMADA MASMITJÀ COLOMER,

ÀNGEL 154 BAIXA CORTADA, 3 ALÇADES ESTIMADA C-4

MATARÓ GRAU, ANTONI 38 C/ SANT

DOMÈNECH, 15 CATÀLEG. ALÇADES ESTIMADA C-5

MELCIÓN MAMANO, LLUÍS 46 PASSEIG DEL TER,

72 PMU-8. TER ESTIMADA B-5 C-5

MOLERA GELIS, MARIA 78 C/ VENDRELL 8-10 PMU-LA PIARA ESTIMADA

PARCIALMENT

MOVIL TER SA 3 CTRA. B-522, PK. 6,8 CANVI QUALIFICACIÓ

URBANÍSTICA ESTIMADA

PARCIALMENT C-6 MUSACH AUMATELL,

TERESA 48 C/ ALTA CORTADA,

24 REDUCCIÓ ALÇADA MÀXIMA ESTIMADA C-4

NUEVO FERNÁNDEZ, LENDRE I ALTRES 115 PMU-2 RUSIÑOL 1 SUPRESSIÓ PMU DESESTIMADA

ORDEIG BARNIOL, MONTSERRAT 84

PASSEIG DE SANT JOAN 141-143

ALÇADA I PATI INTERIOR D’ILLA ESTIMADA C-4

OSONA AGRÍCOLA SL 176 PMU-MOLÍ MUNTADA

EXCLUSIÓ RESERVES HABITATGE PROTEGIT,

CESSIÓ APROFITAMENT DESESTIMADA

PADRÓS COROMINAS, MONTSERRAT 94

C/ VÀZQUEZ DE MELLA, 76-78 PMU-2 RUSIÑOL 1 DESESTIMADA

PADRÓS ORIOL, JOSEP 7 C/ SOGORB, 40 AUGMENT ALÇADA; PATIS

INTERIORS D’ILLA ESTIMADA

PARCIALMENT CLAUS SÒL NO URBANITZABLE

PADRÓS RIERA, M. TERESA 157 MAS LA ROVIRA CATÀLEG ESTIMADA

PARCIALMENT FITXA M-39 CATÀLEG

PALAU CASAS, TERESA 13 PG. SANT JOAN, 183 ALÇADA MÀXIMA ESTIMADA C-3

PALAU CASAS, TERESA 20 PG. DE SANT JOAN,

183 ALÇADA MÀXIMA ESTIMADA

PARCIALMENT C-3

PARÉS PRAT, JOSÉ 15 C/ ALTA CORTADA,

16 ALÇADA I FONDÀRIA

MÀXIMA ESTIMADA C-4 PARÉS SOLER, DANI 2 C/ DE LA PAU, 89 AMPLIACIÓ PLANTA BAIXA ESTIMADA C-3

PATERNA VILALTA, DAVID 145 PASSATGE JAUME


PIELLA PONS, FRANCESC I ALTRES 113 PPU-3 EL BENET

DIVERSOS ASPECTES SECTOR


PINA TRÉMOLS, SERGI 42 PASSEIG DE SANT

JOAN, 118 ALÇADA. PATI INTERIOR

D’ILLA. ESTIMADA

PARCIALMENT C-4

18

PINSOS CASADESÚS SA 163

CARRER JOAN CODINA VIVET 11

(FONT DE TARRÉS) CANVI QUALIFIACIÓ

URBANÍSTICA ESTIMADA

PARCIALMENT

PLASTIN SA 19 CTRA DE RODA PK

0,5 CLAU 8, TRANSFORMACIÓ

D’ÚS ESTIMADA

PARCIALMENT

POMIER ROMA, JOAN 127 C/ SANT MARTÍ, 26 PATI INTERIOR D’ILLA ESTIMADA

PARCIALMENT D-5

POU ARRANZ, ALBERT 122 AVGDA ROMA, 72 RESTRICCIONS USOS OFICINES I SERVEIS ESTIMADA D-3

POU ARRANZ, ALBERT 123 C/ PUIGPARDINES-PG. DE SANT JOAN

ALÇADA I PATI INTERIOR D’ILLA ESTIMADA C-3

POU ARRANZ, ALBERT 124 CTRA. D’OLOT 78-80 ALÇADA I PATI INTERIOR

D’ILLA ESTIMADA

PARCIALMENT D-4 POU ARRANZ, ALBERT 125 VIA AUSETÀNIA, 3 EXCLUSIÓ DE PMU ESTIMADA C-5

POUS SERRAT JOSEP, 55

ILLA ARNALD DE CORCÓ –

PUIGPARDINES- CASANOVAS TONA- ALBERT DE BENET REDUCCIÓ FONDÀRIES ESTIMADA B-4

POUS SERRAT, JOSEP 56

ILLA ALBERT DE BENET-

PUIGPARDINES I TARAFA

REDUCCIÓ FONDÀRIA EDIFICABLE


POUS SERRAT, JOSEP 57 ALBERT DE BENET

S/N REDUCCIÓ FONDÀRIA

EDIFICABLE ESTIMADA B-4

POUS SERRAT, JOSEP 58 MAS EL BENET EXCLUSIÓ ÀMBIT PPU-3 “EL

BENET” DESESTIMADA PRAT BONET, TERESA 119 PPU-7 CAN LLANES LÍMITS SECTOR ESTIMADA D-4

PRAT, AGUSTÍ 142 MAS LA CAVALERIA LÍMITS CREIXEMENT SÒL

URBANITZABLE DESESTIMADA

PROMOCIONS EIXGURB SL 167 PPU-8 LA COMELLA INCLUSIÓ FINCA DINS DEL

SECTOR DESESTIMADA

PUJADAS COSTA, JOSEP 71 MAS LA MORETA CATÀLEG INCOMPLERT DESESTIMADA

PUJADAS COSTA, LLUCIÀ 69 MAS ELS QUATRE

VENTS RECTIFICACIÓ CATÀLEG DESESTIMADA

PUJADAS SERRA, JOSEP I ALTRE 70 MAS LA MORETA RECTIFICACIÓ CATÀLEG

ESTIMADA PARCIALMENT FITXA M-32

PUNTÍ MASRAMON, SANTI 61 DONYA BLANCA, 168 PROFUNDITAT EDIFICABLE ESTIMADA

PARCIALMENT A-5

RECHES MARTÍNEZ, JOSEP 90 BATLLE PAU CABALLERIA

SUPRESSIÓ PMU-7 RUSIÑOL 2


RECHES MARTÍNEZ, JOSEP 91 PMU-2 RUSIÑOL 1 SUPRESSIÓ PMU ESTIMADA

PARCIALMENT B-4

RECHES MARTÍNEZ, JOSEP 95 C/ VOLTREGÀ 142 ALÇADES ESTIMADA

PARCIALMENT B-4

RECHES MARTÍNEZ, JOSEP 96 AVGDA ROMA, 301 ALÇADES ESTIMADA

PARCIALMENT B-4 RECHES MARTÍNEZ, JOSEP 97 C/ MONTSENY 1-3 ALÇADES ESTIMADA C-4

RECHES MARTÍNEZ, JOSEP 98

AVDGA ROMA 355- CANTONADA VILACETRÚ AFECTACIÓ VIALITAT DESESTIMADA

19

RECHES MARTÍNEZ, JOSEP 99 C/ VOLTREGÀ, 138 ALÇADES ESTIMADA

PARCIALMENT B-4

RIEROLA MOSCOSO, RAFAEL 164

MONTSENY 67-AVGDA. PUIGMAL

ALÇADA, FONDÀRIA I PATI D’ILLA


RIEROLA ROQUÉ, ANTONI 49 MAS LA RIEROLA TOPONIMA CAMINS ESTIMADA

RIFÀ JUVENTEY, JOSEP MARIA 110

MOSSÈN CINTO VERDAGUER 3-5 ALÇADES I FONDÀRIES DESESTIMADA

RIFÀ PIÑOL, MIQUEL 120 VERGE DEL PILAR, 9INTERPRETACIÓ

PROFUNDITAT EDIFICABLE DESESTIMADA

ROCA ARDERIU, JACINT 21 C/ TORRENT I

GARRIGA 80-88 US UNIFAMILIAR / PLURIFAMILIAR DESESTIMADA

ROCA ARDERIU, JOSEP 23 PASSEIG SANT

JOAN 182 PMU-9. MAS ROCA DESESTIMADA

ROVIRA VILARÓ, JORDI 121 PG. TER S/N CAN

LLANES CANVI QUALIFICACIÓ

INDUSTRIAL FINCA ESTIMADA

PARCIALMENT Art. 128-3

SÁNCHEZ DELGADO, JOSEP IGNASI I ALTRES 29 C/ PRIOR TARAFA, 3 ALÇADA MÀXIMA ESTIMADA B-4

SÁNCHEZ GUELDOS, MIGUEL I 245 INSTÀNCIES

MÉS 72 PARC URBÀ MAS

ROCA MANTENIMENT

QUALIFICACIÓ PARC URBÀ ESTIMADA D-3 SÁNCHEZ GULEDOS,

MIGUEL 14 C/ VILAMUNTÀ, 15 ÚS RESIDENCIAL PLURIFAMILIAR DESESTIMADA

SANGLAS PUJOL-XICOY MARTÍ 60

PAU-6 CAN SANGLAS

INCOMPLIMENT CONVENI URBANÍSTIC

ESTIMADA PARCIALMENT D-5

SANTIGOSA SOLÀ, IGNASI 24 AVINGUDA

DIPUTACIÓ, 72 ALINEACIONS ESTIMADA C-4

SANTIGOSA SOLÀ, IGNASI 25 PASSEIG DEL TER

38-40 FONDÀRIA EDIFICABLE ESTIMADA C-5

SANTIGOSA SOLÀ, IGNASI 26 C/ ALBERT DE

BENET, 5 ALÇÀRIA I FONDÀRIA

EDIFICABLE ESTIMADA C-4

SARDÀ SELLAS MARIA VICTÒRIA I ALTRES DUES 159

RUSIÑOL 2; VENDRELL 21-23-25;

ALÇADES. DIMENSIONS PÀRKINGS


SERRA GÚELL, LLUÍS 131 PASSATGE JAUME


SERRA GÜELL, LLUÍS I ALTRES 3 144

PASSATGE JAUME ANDREU PATI INTERIOR D’ILLA ESTIMADA B-4

SERRA NAVARRO, PILAR 133 PASSATGE JAUME

ANDREU PATI INTERIOR D’ILLA ESTIMADA B-4 SERRA PRAT, FRANCESC

XAVIER 148 TORRENT I

GARRIGA 40 PATI INTERIOR D’ILLA ESTIMADA C-3

SERRA RIFÀ, JOAN 150 TORRENT I


SERRAT, PERE I ALTRES 92 C/ DE TREMP, 5 RESOLDRE VOLUM

DISCONFORME ESTIMADA

PARCIALMENT D-4

SITJÀ DOMÈNECH, MIQUEL 135 AVGDA. DIPUTACIÓ

35

USOS RESIDENCIALS. DENSITATS. PATI INTERIOR

D’ILLA ESTIMADA

PARCIALMENT B-4 C-4

SOLA SOLA, RAMON 22 C/ MIRALLES, 9 FONDÀRIA EDIFICABLE; PATI INTERIOR D’ILLA ESTIMADA D-4

SOLER FOSSAS, JOAQUIM 39 BARRI ESTACIÓ S/N PPU-8 LA COMELLA ESTIMADA

PARCIALMENT B-4 B-5 SOLER SALVANS EUDALD, 33 C/ SANT MARTÍ, 13 FONDÀRIA EDIFICABLE ESTIMADA D-5

20

TERRADELLAS DELGAR, M. ROSA 16

C/ TORRENT DE LA BORINA, 25

PROFUNDITAT EDIFICABLE, PATI INTERIOR D’ILLA ESTIMADA D-4

TIÓ GARROS, JOSEP 10 PMU 2. RUSIÑOL, 1 PLA MILLORA URBANA NÚM.

2 DESESTIMADA TOLE CATALANA SA 36 PPU-11 BELLFORT AGENDA DESESTIMADA

TORRENT WITTEK, AGUSTÍ 182 CAN BATLLE CANVIS PPU1 EL MAS ESTIMADA

ULL DEL GARRAF SL 179 RUSIÑOL, 37 INCLUSIÓ PMU-8 TER ESTIMADA

PARCIALMENT C-5

VEÏNS DEL C/ TORRENT I GARRIGA 28-32-36-38-40-42 152

TORRENT I GARRIGA 28-32-36-

38-40-42 PATI INTERIOR D’ILLA ESTIMADA C-3

VERDAGUER I AUTONELL, MARIA 65

AVINGUDA DIPUTACIÓ, 40

US INDISTINT UNI-PLURIFAMILIAR; SUBSÒL


VERDAGUER I ESPAULELLA, JOSEP 66 GENERAL

RESERVA APARCAMENT BICICLETES ESTIMADA

VILA PORTET, CONCEPCIÓ 153 TORRENT I

GARRIGA 28 PATI INTERIOR D’ILLA ESTIMADA C-3

VISOPLAST SL 75 PPU-8 LA COMELLA DIVISIÓ SECTOR ESTIMADA

PARCIALMENT B-4 I B-5 WILQUIM SA 52 PAU 1 ESTACIÓ CONVENI URBANÍSTIC ESTIMADA B-4

ZUELA SOCIEDAD DE DESARROLLOS

PATRIMONIALES 50 C/ CAVALLERIA, 52 ALÇADA, FONDÀRIA I PATI

INTERIOR D’ILLA ESTIMADA

PARCIALMENT D-4

En resum:

Al·legacions estimades íntegrament 64/183. Al·legacions estimades parcialment 67/183.

Al·legacions desestimades 52/183.

És a dir, el 72 % de les al·legacions s’han estimat, íntegrament o parcialment; i el 28 % s’han desestimat.

21

AL·LEGACIÓ NÚMERO 1: R/e 5592, de 4.8.2006. NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOAN ARIMANY I JUVENTEY

DNI/ NIF: 77 113 554-M

REPRESENTANT: -

DNI/NIF: -

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ VILAMIROSA, 23

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: BIBLIOGRAFIA CITADA

REFERÈNCIA CADASTRAL:

TEMÀTICA: Catàleg de béns protegits. Citació bibliogràfica. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que en el catàleg de béns d’interès arquitectònic, natural i cultural a protegir hi manca una citació bibliogràfica d’un treball seu sobre les capelletes de carrer o fornícules.

INFORME:

En l’apartat de bibliografia de les fonts consultades es cita, com a documentació consultada, l’article Les Fornícules Manlleuenques, una mostra de cultura popular, de la revista local “El Ter”.

També s’ha utilitzat la font bibliogràfica que cita l’interessat. En conseqüència, es

rectificarà l’apartat de bibliografia amb la cita de l’obra de l’interessat. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:

Per tant, es proposa estimar l’al·legació de l’interessat i rectificar l’apartat relatiu a les cites bibliogràfiques dels materials consultats amb la incorporació de la seva obra.

CANVIS QUE COMPORTA L’ESTIMACIÓ DE L’AL·LEGACIÓ:

Estimar l’al·legació comporta rectificar l’apartat de bibliografia consultada del volum del catàleg de béns protegits. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

22

AL·LEGACIÓ NÚMERO 2: R/e 6609, de 13.9.2006. NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: DANI PARÉS SOLER

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: -

DNI/NIF: -

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ DE LA PAU, 89

DATA I NÚMERO DE REGISTRE AL·LEGACIÓ: 13.9.2006 / NÚM. 6609

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ DE LA PAU 89

REFERÈNCIA CADASTRAL:

TEMÀTICA: Sòl urbà. Canvi paràmetres urbanístics. Ampliació planta baixa. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat tenia interès en ampliar la planta baixa del seu habitatge fins a exhaurir la fondària edificable. Ara, amb motiu de l’aprovació inicial del nou POUM, aquesta possibilitat queda prohibida.

En conseqüència, sol·licita de poder construir en planta baixa, allà on ara hi té el jardí, fins a exhaurir la fondària edificable i fins a l’alçada del primer pis.

INFORME:

Efectivament, en el PGOU vigent la finca de l’interessat estava qualificada de zona D –Illes de Cases en Filera- en què el pati d’illa és lliure de tota edificació excepte en línia de façana lateral que sempre podrà ocupar-se en planta baixa.

Ara, la clau 4a –habitatges unifamiliar en filera, art. 125 NUPOUM- és la que

substitueix l’anterior zona D. La profunditat edificable ve fixada en els plànols d’ordenació. En aquest cas concret, es preveu una profunditat edificable de 14 metres i el pati d’illa lliure d’edificació.

Per tal d’aconseguir una façana contínua i evitar la visió dels interiors de la

parcel·la es proposa que es pugui edificar en planta baixa el pati interior, tal com ja preveia l’anterior PGOU en la línia de façana lateral.

En estudiar aquesta problemàtica s’ha constatat que aquesta es repeteix en tot el

Barri Nou per tant caldrà extrapolar la solució d’aquest cas particular a la resta de situacions similars que s’han detectat en aquest àmbit.

23

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:

Per tant es proposa estimar l’al·legació presentada, en el sentit de grafiar en el plànol normatiu d’ordenació C-3 la possibilitat d’edificar en planta baixa en tota la façana lateral. D’ofici, es proposa aplicar aquesta mateixa solució a la resta de casos similars detectats en el Barri Nou, amb la consegüent modificació del plànol normatiu d’ordenació C-3 grafiant aquesta possibilitat.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-3, en el qual s’ha de reflectir la possibilitat d’edificat en planta baixa en tota la façana lateral. Es tracta d’un canvi aïllat en la qualificació urbanística d’un determinat sòl urbà que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

24

AL·LEGACIÓ NÚMERO 3: R/e núm. 6691, de 15.9.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MOVIL TER SA

DNI/ NIF: A-03392656

REPRESENTANT:

DNI/NIF: -

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: Ctra. B-522, PK 6,8

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: Benzinera Ctra. B-522, PK 6,8

REFERÈNCIA CADASTRAL AL·LEGACIÓ:

TEMÀTICA: Sòl urbà. Canvi de qualificació urbanística. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que el nou POUM canvia la qualificació d’una porció de la parcel·la on

desenvolupa l’activitat de benzinera; fins ara qualificada en la seva totalitat com equipament privat. Ara, el nou POUM canvia la qualificació en l’extrem nord de la parcel·la que passa a ser de verd privat, amb les consegüents limitacions d’usos. Al·lega que precisament en aquest indret és on, recentment (llicència de 22.10.2003), es va construir el centre de distribució al detall d’hidrocarburs.

En conseqüència, sol·licita que es mantingui la qualificació de “Sistema d’Equipament” que originàriament li atribuïa el vigent PGOU.

Al·lega també que en el Polígon d’Actuació Urbanística número 7, colindant a la

benzinera, es grafien les parcel·les ocupant una part del vial inferior.

En conseqüència, sol·licita que s’exclogui dels límits del PAU número 7 la superfície del vial inferior.

INFORME:

Efectivament, té raó l’interessat quan al·lega que part de la seva finca ha quedat afectada a sistema d’espais lliures i zones verdes (Clau VP). L’article 111.3 de les normes urbanístiques del POUM estableix que en cap cas s’hi admetran aprofitaments privats de subsòl, vol i volada d’aquests espais. Es tracta d’un terreny reservat per a sistema urbanístic públic que no està comprès en cap àmbit d’actuació urbanística sotmès al sistema de reparcel·lació, per la qual cosa s’haurà d’adquirir per expropiació (art. 34.8 TRLUC).

Fins ara el sòl s’ha mantingut de propietat privada i en la seva superfície s’hi ha construït, amb llicència municipal, un centre de distribució d’hidrocarburs, ús incompatible amb els usos que preveu el nou POUM aprovat inicialment. Per tant,

25

dins del cost de l’expropiació s’hi haurà d’afegir el del cessament d’una activitat que es realitza amb la preceptiva llicència municipal. L’activitat de distribució al detall d’hidrocarburs és d’interès general per a la població i està situada en un emplaçament adient, com és el de l’entrada sud de la població. La zona verda que preveu el nou POUM és de dimensions relativament petites i, en alguns punt la seva amplària no arriba als 12 metres mínims que exigeix el mateix POUM; de tal manera que es pot concloure que té un caràcter secundari a l’hora d’estructurar el sector. Si ponderem els dos interessos en joc, creiem més prudent mantenir l’actual activitat legalitzada i evitar els problemes que originaria una hipotètica expropiació i cessament de l’activitat per obtenir una zona verda que, per dimensions, tampoc no té una funció rellevant a l’hora d’organitzar l’àmbit que es pretén ordenar de nou. Per tant, es proposa estimar l’al·legació en aquest extrem i, en conseqüència, preveure la qualificació de zona 9 –Activitat Econòmica- subzona 9b –Serveis a la xarxa viària- per a tota la finca propietat de Movil Ter SA, amb l’objectiu d’assegurar que hi puguin continuar desenvolupant l’activitat d’estació de servei que tenen autoritzada segons la vigent llicència d’activitats classificades.

Quant a la part de la finca que resta inclosa dins del PAU 7, el motiu de la inclusió dins d’aquest àmbit d’aquesta part de la finca afectada a vial (és la part existent entre els límits de la propietat i el PAU 7) és el d’obtenir la seva cessió obligatòria i gratuïta així com la seva urbanització en el procés d’execució d’aquell àmbit de gestió integrada.

Per altra part, s’ha observat un error de grafisme en el límit sud de la parcel·la en

la part que llinda amb el sòl urbanitzable (PPU 6), el qual s’ha de regularitzar d’ofici.

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ: Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa:

Estimar la primera de les al·legacions, en el sentit d’establir la qualificació de zona 9, d’activitat econòmica, subzona 9a, de serveis a la xarxa viària per a tota la finca propietat de Movil Ter SA amb l’objectiu d’assegurar que s’hi pugui continuar desenvolupant l’activitat d’estació de servei que tenen autoritzada segons la vigent llicència d’activitats classificades.

Desestimar la segona de les al·legacions ja que la part de vial que s’inclou dins

dels límits del PAU 7 es justifica per obtenir la seva cessió, obligatòria i gratuïta, i la seva urbanització en el marc de la gestió urbanística integrada d’aquell àmbit, d’aquí la seva inclusió dins del polígon d’actuació urbanística.

26

D’ofici es regularitza l’error de grafisme que s’ha detectat en el límit sud de la parcel·la en la part que llinda amb el sòl urbanitzable (PPU 6).


Estimar la primera de les al·legacions, comporta rectificar el plànol normatiu C-6, en el qual s’ha de reflectir la nova qualificació d’una part de la finca propietat de l’interessat. Es tracta d’un canvi aïllat en la qualificació urbanística d’un determinat sòl urbà que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

Rectificar, d’ofici, l’error de grafisme que s’ha detectat en el límit sud de la

parcel·la amb la seva entrega amb el sòl urbanitzable del PPU 6 comporta la rectificació del plànols normatiu C-6 en què aquests s’hi ha de reflectir correctament. Es tracta d’un canvi aïllat en la qualificació urbanística d’un determinat sòl urbà que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

27

AL·LEGACIÓ NÚMERO 4: R/e núm. 6794, de 20.9.2006

NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: CORPORACIÓN IMMOBILIÀRIA

INTERNACIONAL SL

DNI/ NIF: B-59 517 581

REPRESENTANT: JOAQUIN GIL CHAMORRO

DNI/NIF: 38 382 102-R

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ AVET, 28-30

CP 08328 ALELLA (MARESME)

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ENRIC DELARIS NÚMS. 1-5


TEMÀTICA: Sòl Urbà. Canvi de paràmetres urbanístics. Reducció de fondària màxima edificable. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que el nou POUM estableix una profunditat edificable màxima de 11

metres de fondària pel solar del C/ Enric Delaris 1-5; i que pels solars situats al mateix cantó del carrer que la seva finca la fixa en 14 metres; i en 16 metres la dels situats a l’altra cantó del carrer.

Al·lega que això suposa un greuge comparatiu respecte de la seva propietat i addueix que no hi ha arguments que justifiquin aquesta diferència de tracte.

En conseqüència, sol·licita que el POUM fixi una profunditat edificable de 14 metres pel solar del C/ Enric Delaris 1-5.

INFORME:

El criteri d’ordenació al sòl urbà consolidat ha estat el de tenir en compte les preexistències edificades i les dimensions i forma geomètrica de les illes. En aquest cas, l’edifici llinda, pel sud, amb el pati format per l’edifici de l’Oficina Municipal de Promoció Econòmica i el de la Cooperativa. L’ordenació que proposa el POUM pretén mantenir l’amplada del pati interior de l’illa en sentit nord, per aconseguir unes millors condicions de ventilació i assolellament, així com mantenir l’alineació de les façanes posteriors.

Quant a la resta d’edificis del carrer, la proposta del POUM l’únic que fa és

mantenir les fondàries existents com a criteri general, per tal de mantenir uns patis uniformes. A l’altre cantó del carrer la fondària es manté regular en els 16 metres, que és la fondària de la majoria de les edificacions existents.

28

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ: Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa:

Estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit d’establir la fondària edificable, amidada des de l’alineació de la plaça Mossèn Guardiet, en 14 metres, ja que d’aquesta manera no es desvirtua el criteri d’ordenació de l’illa.

En canvi, el POUM manté els 11 metres de profunditat en la façana del C/ Enric

Delaris, ja que d’aquesta manera s’aconsegueix mantenir la regularitat de les façanes posteriors preexistents.


Estimar parcialment l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de reflectir la fondària edificable màxima de la finca en 14 metres, a comptar des de l’alineació de la plaça Mossèn Guardiet. Es tracta d’un canvi aïllat en la qualificació urbanística d’un determinat sòl urbà que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

29

AL·LEGACIÓ NÚMERO 5: R/e núm. 6899, de 25.9.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: SALVI DELMUNS GRANÉ

DNI/ NIF: 36 874 921-X

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ ALTA CORTADA, 4

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ ALTA CORTADA 4-6


TEMÀTICA: Sòl Urbà. Canvi de paràmetres urbanístics. Reducció d’alçada màxima; i fondària màxima edificable. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que el nou POUM estableix per a la seva finca una alçada màxima de PB

+2PP, quan el PGOU vigent la fixava en PB+3PP; i estableix una fondària màxima edificable de 14 metres; quan el vigent PGOU la fixava en 16 metres; i es modifica l’ocupació del pati d’illa, que abans era del 50 % i ara és de 8 metres a partir de la fondària edificable. En conseqüència sol·licita que el nou POUM reculli l’alçada màxima i la profunditat màxima edificable que per a la seva finca ja determinava el PGOU vigent, és a dir, PB+3PP; i 16 metres, respectivament. Així mateix sol·licita que no es modifiqui l’ocupació del pati d’illa.

INFORME:

Efectivament, té raó l’interessat quan posa de manifest la reducció d’una alçada, de PB+3PP, passa a PB+2PP; i de la fondària edificable. Tanmateix, es tracta d’un error de transcripció de les alçades i de les fondàries màximes edificables de l’anterior planejament al nou.

Pel que fa a l’ocupació del pati d’illa, l’anterior planejament en permetre una

ocupació del 50 % per l’edificació sense regular on es situava provocava el desordre en els patis interiors d’illa. Ara, la proposta del nou POUM la fixa en 8 metres, a comptar des de la línia posterior de la fondària edificable, i adossada al cos principal de l’edifici, per tal d’assegurar la mateixa alineació i un front de les façanes posteriors.


30

Per tant, es proposa estimar l’al·legació relativa a l’alçada i a la fondària edificable, en el sentit de rectificar el plànol d’ordenació C4 per transcriure correctament l’alçada de PB+3PP i els 16 metres de fondària màxima edificable.

Per altra part, es proposa estimar parcialment l’al·legació referida a l’ocupació del

pati interior d’illa en el sentit de fixar-la en una profunditat addicional de 8 metres a comptar de la línia posterior de la fondària edificable i adossada sempre al cos principal de l’edifici.


Estimar les al·legacions a l’alçada i a la fondària, comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de reflectir correctament l’alçada de PB+3PP i la fondària màxima edificable en 16 metres; així mateix, l’estimació parcial relativa a l’ocupació del pati d’illa comporta rectificar el mateix plànol grafiant els 8 metres addicionals. Es tracta de l’esmena d’un error de transcripció i d’una mínima variació d’un paràmetre d’ordenació que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

31

AL·LEGACIÓ NÚMERO 6: R/e núm. 6900, de 25.9.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JORDI GUINART ESPADAMALA

DNI/ NIF: 37 603 612-S

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PLAÇA DALT VILA, 7

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ALTA CORTADA 20; I PASSATGE

ÀNGELA ROCA S/N.





INFORME:




32







33

AL·LEGACIÓ NÚMERO 7: R/e núm. 6988, de 28.9.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP PADRÓS ORIOL

DNI/ NIF: 77 052 360-Z

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: CARRER SOGORB, 40

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/SOGORB, 40


TEMÀTICA: Sòl Urbà. Canvi de paràmetres urbanístics. Augment d’alçada màxima; FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que l’edifici del C/ Sogorb, 40 es va construir d’acord amb uns paràmetres

urbanístics de PB+3PP i una fondària edificable de 18 metres. Ara, el nou POUM preveu una alçada màxima de PB+2PP, de tal manera que resta una planta en situació de volum disconforme respecte del nou planejament. Argumenta que la seva finca veïna pel cantó de llevant, la del C/ Sogorb 42, té PB+2PP+una planta estudi i si es manté el volum actual per al seu edifici, és a dir, l’alçada de PB+3PP, es resol millor l’entrega de PB+3PP a PB+2PP.

En conseqüència sol·licita que el nou POUM mantingui la mateixa alçada reguladora que fina ara tenia l’edifici del C/ Sogorb, 40, és a dir, PB+3PP.

També posa de manifest diverses consideracions sobre els patis interiors d’illa:

A) De manera general, que es fixi normativament l’obligatorietat de tenir

un tractament tou enjardinat i evitar els acabaments de paviment dur (tipus ciment, etc.).

B) En el cas particular de l’illa interior delimitada pels carrers Torrent i

Garriga; Sogorb; avinguda Puigmal i avinguda de Roma, al·lega que els garatges que hi ha construïts al seu interior provoquen molèsties de sorolls, trànsit, ombres, etc; i proposa, ara que el POUM preveu de manera generalitzada l’aprofitament del subsòl per a garatges, que es forci la desaparició d’aquest tipus de construccions, en aquesta illa i, per tot Manlleu, ja que aquesta problemàtica dels garatges als interiors d’illa es força estesa.

INFORME:

El PGOU vigent fixava una alçada reguladora del PB+3PP i una fondària edificable de 16 metres (no els 18 metres que addueix l’interessat). El tram de vial

34

on es troba l’edifici té una alçada predominant de PB+2PP, que és la que recull la proposta aprovada inicialment.

Pel que fa a la profunditat edificable, la proposta del POUM no modifica la que

fins ara era vigent, fixada en 16 metres. Quant als interiors d’illa, es comparteix plenament les consideracions que fa

l’interessat. En aquest sentit es proposa estimar parcialment l’al·legació en el sentit següent:

A) S’establirà, normativament, l’obligatorietat d’acabats tous (enjardinament)

en un 50 % de la superfície del pati d’illa. A tal efecte, s’inclourà un redactat específic en les normes urbanístiques relatives a les condicions generals de les illes de pati interior.

B) Pel que fa a la desaparició dels garatges actualment existents, s’incidirà

en que l’ús dels patis interiors d’illa queden limitats a garatges, sense que s’hi pugui dur a terme cap altre tipus d’activitats (tallers, etc.). Els actualment existents queden reconeguts com a tals, si bé l’ús queda limitat pròpiament al de garatge.

C) En el nou POUM, l’ús de garatge sempre s’ha de situar en soterrani o en

planta baixa adossada a l’edifici principal, de tal manera que amb aquesta ordenació s’evitarà que es tornin a produir en el futur situacions com la que descriu l’interessat.


Per tant, es proposa desestimar l’al·legació en el sentit de modificar les alçades de PB+2PP a PB+3PP; i la fondària, de 16 a 18 metres, pels motius exposats a l’informe tècnic.

Per altra part, pel que fa al tractament dels interiors d’illa, es proposa estimar

l’al·legació en el sentit següent:

A) S’establirà, normativament, l’obligatorietat d’acabats tous (enjardinament) en un 50 % de la superfície del pati d’illa. A tal efecte, s’inclourà un redactat específic en les normes urbanístiques relatives a les condicions generals de les illes de pati interior.

B) Pel que fa a la desaparició dels garatges actualment existents, s’incidirà

en que l’ús dels patis interiors d’illa queden limitats a garatges, sense que s’hi pugui dur a terme cap altre tipus d’activitats (tallers, etc.). Els actualment existents queden reconeguts com a tals, si bé l’ús queda limitat pròpiament al de garatge.

C) En el nou POUM, l’ús de garatge sempre s’ha de situar en soterrani o en

planta baixa adossada a l’edifici principal, de tal manera que amb aquesta ordenació s’evitarà que es tornin a produir en el futur situacions com la que descriu l’interessat.

35


Estimar parcialment l’al·legació comporta rectificar, en el sentit exposat, l’article 57 de les normes urbanístiques. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

36

AL·LEGACIÓ NÚMERO 8: R/e núm. 7115, de 3.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: PEDRO CASALS PUIG

DNI/ NIF: 37 173 028-Z

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ALTA CORTADA, 30-32

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ALTA CORTADA, 30-32; C/ DE LA

PAU 2-16




+2PP, quan el PGOU vigent la fixava en PB+3PP; i estableix una fondària màxima edificable de 14 metres; quan el vigent PGOU la fixava en 16 metres; i es modifica l’ocupació del pati d’illa. En conseqüència sol·licita que el nou POUM reculli l’alçada màxima i la profunditat màxima edificable que per a la seva finca ja determinava el PGOU vigent, és a dir, PB+3PP; i 16 metres, respectivament. Així mateix sol·licita que no es modifiqui l’ocupació del pati d’illa.

INFORME:

A) Pel que fa al front de façana que dóna al C/ Alta Cortada:

Efectivament, té raó l’interessat quan posa de manifest la reducció d’una alçada, de PB+3PP, passa a PB+2PP. Tanmateix, en el cas del front de façana que des tracta d’un error de transcripció de les alçades de l’anterior planejament al nou.

Quant a la fondària, pel C/ Alta Cortada es manté l’existent de 16 metres.

Pel que fa al pati d’illa, es tracta d’una illa sense edificacions i el criteri del POUM

per aquests casos és el de mantenir-la lliure d’edificació.

B) Quant al front de façana que dóna al C/ de la Pau:

37

Efectivament, té raó l’interessat quan posa de manifest la reducció d’una alçada, de PB+3PP, passa a PB+2PP. Malgrat la proposta inicial, es tracta d’un front de façana que dóna a un espai lliure / zona verda que pot admetre les alçades que preveia el planejament fins ara vigent de PB+3PP.

En relació a la fondària edificable, el POUM fixa les mateixes profunditats que les

finques colindants per la mitgera nord, és a dir, 16 metres en planta baixa, 14 en planta primera i 11 en la resta de plantes (2a i 3a).


per aquests casos és el de mantenir-la lliure d’edificació.


Per tant, es proposa estimar parcialment l’al·legació relativa a l’alçada, en el sentit de rectificar el plànol d’ordenació C4 per transcriure correctament l’alçada de PB+3PP.

També es proposa estimar parcialment l’al·legació pel que fa a la fondària

edificable del front de façana que dóna al C/ de la Pau, en el sentit d’establir les mateixes profunditats que les finques colindants per la mitgera nord, és a dir, 16 metres en planta baixa, 14 en planta primera i 11 en la resta de plantes (2a i 3a).

I desestimar-la en tots els altres extrems pels motius que es justifiquen en l’informe tècnic.


Estimar parcialment l’al·legació, comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de reflectir correctament l’alçada de PB+3PP; i la profunditat edificable en el front de façana que dóna al C/ de la Pau. Es tracta de l’esmena d’un error de transcripció i d’una mínima variació d’un paràmetre d’ordenació que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

38

AL·LEGACIÓ NÚMERO 9: R/e núm. 7149, de 4.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: XAVIER GRAU BURGUET

DNI/ NIF:

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS:

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ SANT DOMÈNECH, 17


TEMÀTICA: Sòl Urbà. Catàleg de béns protegits. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que ha comprovat que en el POUM no es cataloga, com a bé a protegir,

la façana de la finca situada al C/ Sant Domènec núm. 17, sinó que es qualifica com a zona 1b, Nucli Antic, subzona Illes amb definició geomètrica.

Argumenta que la façana no té cap valor ni artístic ni arquitectònic, per la qual cosa sol·licita que es mantingui el que s’ha aprovat inicialment i que per tant no s’estableixi cap mesura urbanística de protecció.

INFORME:

La petició de l’interessat posa de manifest un error de transcripció en els plànols d’ordenació del POUM. En el document del Catàleg de Béns Protegits s’inclou la façana de l’edifici del C/ Sant Domènec número 17 (vegeu fitxa U-18) ja que contràriament al que manifesta l’interessat es considera que és una façana d’interès que cal protegir i per aconseguir l’efectivitat de les mesures urbanístiques de protecció s’ha d’incloure

en el catàleg de béns que cal protegir. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:

Per tant, es desestima l’al·legació de l’interessat ja que, contràriament al que manifesta, la façana té un interès arquitectònic que és mereixedor de protecció, per la qual cosa es subsanarà l’error de transcripció en el plànol C5, en el qual es reflectirà la seva inclusió en el catàleg de béns que cal protegir.

39


Desestimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-5, en el qual s’ha de reflectir correctament la inclusió de la façana en el catàleg de béns protegits. Es tracta de l’esmena d’un error de transcripció que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

40

AL·LEGACIÓ NÚMERO 10: R/e núm. 7309, de 10.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP TIÓ GARROS

DNI/ NIF:

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ RAIMON MAS, 1

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PMU NÚM. 2, RUSIÑOL 1


TEMÀTICA: Sòl urbà no consolidat. Pla de Millora Urbana núm. 2, “Rusiñol 1”. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que en la proposta inicial del POUM els terrenys situats en l’illa

configurada pels C/ Ignasi Mas, Pau Caballeria i adjacents s’inclouen dins d’un sector de millora urbana, el de PMU-2, Rusiñol 1.

De l’escrit de l’interessat sembla desprendre’s que sol·licita que es reconsideri la delimitació del sector ja que, segons diu, en el planejament fins ara vigent els terrenys ja tenen concretada la seva ordenació i les càrregues urbanístiques.

INFORME:

La finca de l’interessat és la que s’identifica amb la referència cadastral 01030002DG4500S0001EB, amb una superfície aproximada de 2420 m2, segons figura en el cadastre. D’acord amb el planejament fins ara vigent el terreny es trobava parcialment afectat per a reserva de vialitat.

Arran de l’entrada en vigor de la llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme (avui

refosa en el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol), els terrenys passen a tenir la condició de sòl urbà no consolidat ja que, per considerar-los sòl urbà consolidat, els manca el requisit que no s’hagin de cedir terrenys per a destinar-los a carrers o a vies amb vista a regularitzar alienacions o a completar la xarxa viària. En aquest cas falta encara cedir i urbanitzar la part de vialitat que dóna continuïtat al carrer Ignasi Mas, fins a la data d’avui pendent d’obertura.

A banda d’aquest requisit, per tal de tenir la condició de sòl urbà consolidat els

terrenys haurien de tenir la condició de solar. És a dir, haurien d’estar urbanitzats amb els serveis urbanístics mínims (abastament d’aigua, sanejament, energia elèctrica i xarxa viària consolidada) i haurien d’afrontar amb una via que comptés amb enllumenat públic i que estigués pavimentada, inclosa la zona de pas de vianants. Aquest no és el cas dels terrenys de l’interessat, que resten sense urbanitzar i sense haver-se efectuat les corresponents cessions de vialitat.

41

La proposta inicial del POUM, a l’empara legal del que disposa l’article 31.2

TRLUC, inclou el terreny en un àmbit de transformació urbanística incorporant-lo a un sector subjecte a desplegament per un pla de millora urbana. Per aquest motiu el terreny esdevé sòl urbà no consolidat, condició que de fet ja tenia en l’anterior planejament perquè li mancava el requisit de la cessió de vials i de la urbanització adequada per tenir la consideració de consolidat. El pla de millora urbana té per objecte dur a terme una actuació urbanística integrada per de tal transformar el model urbanístic preexistent, amb l’establiment de nous criteris d’ordenació del sòl privat i dels sistemes urbanístics (vialitat i espais lliures), així com per urbanitzar en la seva integritat un àmbit que en la seva major part, passats més de 20 anys des de la seva ordenació detallada per l’anterior planejament, no ha estat objecte prèviament de transformació urbanística. Aquestes finalitats són les pròpies d’aquest instrument de planejament, d’acord amb el que disposa l’article 68.1.a) TRLUC.

En definitiva, es tracta de terrenys situats en sòl urbà que tenen la condició legal –amb l’anterior planejament i amb l’actual- de no consolidats. La manca d’urbanització i la necessitat de completar i transformar el teixit urbà en aquell àmbit justifiquen plenament la seva inclusió dins d’un sector de millora urbana a desenvolupar pel planejament derivat per tal d’assolir aquests objectius en un termini determinat i evitar que es torni a eternitzar sine die la seva transformació com fins ara ha passat.

L’interessat sembla manifestar que l’anterior planejament li atorgava una

determinada edificabilitat i que el nou la redueix, al·legant els perjudicis que s’ocasionen al seu patrimoni. Tanmateix, fins a la data d’avui no s’ha sol·licitat cap llicència urbanística per fer-los efectius i patrimonialitzar-los.

En aquesta manifestació, tal com passa en moltes altres al·legacions, s’oblida la concepció de la propietat urbana com un dret de configuració legal que no té reconegudes facultats urbanístiques inherents, sinó únicament les que positivament li atorgui la llei, directament o indirectament, per remissió al planejament. Això explica que la legislació urbanística hagi establert com a regla general que l’ordenació urbanística dels terrenys no genera indemnització, ja que com remarquen l’article 2.2 LRSV i el 6 del TRLUC aquesta implica meres limitacions i deures que defineixen el contingut normal de la propietat segons la seva qualificació urbanística. La inexistència de facultats urbanístiques anteriors al planejament determina que no es pugui adduir el sacrifici de cap dret preexistent i justifica, per tant, la regla general segons la qual els límits que l’ordenació urbanística imposi a les facultats urbanístiques no generen indemnització.

En aquest sentit val la pena recordar que el planejament urbanístic no és immutable sinó que, com qualsevol altra norma jurídica, és susceptible de modificació. L’especificitat de l’ordenació urbanística i les variacions contínues de la realitat i de les demandes col·lectives fan que la necessitat d’actualitzar i d’adaptar les determinacions del planejament per ajustar-les a les noves realitats socials sigui especialment intensa. La potestat de planejament porta així implícit el ius variandi, és a dir, la facultat de revisar i de modificar l’ordenació urbanística per tal d’adaptar el model territorial elaborat en un moment històric determinat a

42

l’evolució de la societat i a les noves demandes d’ordenació generades per la dinàmica social. En virtut del ius variandi el planificador pot introduir canvis en l’ordenació urbanística de les finques que lògicament es tradueixen en una alteració del contingut de drets i deures del seu titular, però el fet que el dret de propietat tingui naturalesa estatutària, és a dir, que els drets i deures que l’integren siguin sempre els que en cada cas s’estableixen per via legal i reglamentària, fan que els propietaris no pugui adduir enfront del ius variandi uns drets adquirits a una ordenació determinada que hagin de ser respectats i que per tant, l’alteració que es produeixi en el contingut de la seva propietat arran de la nova ordenació no sigui indemnitzable, ja que com s’ha dit abans l’ordenació urbanística, mitjançant la classificació i la qualificació urbanística de les finques, delimita el contingut normal del dret de propietat.

Finalment, cal insistir que tant en el PGOU fins ara vigent com en la proposta

inicial del nou POUM, els terrenys estan classificats com a sòl urbà en la categoria de no consolidat. Els propietaris d’aquest tipus de sòl tenen un seguit de deures que aquests no poden obviar, com són bàsicament:

a) El de repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic. Per tant, l’execució urbanística del pla de millora s’haurà de dur a terme per mitjà d’un o diversos polígons d’actuació urbanística per tal d’efectuar l’equidistribució dels beneficis i càrregues entre els propietaris afectats. b) Cedir a l’Ajuntament, de manera gratuïta i obligatòria, tot el sòl reservats per als sistemes urbanístics locals de titularitat pública (en aquest cas vialitat i espais lliures-zones verdes). c) Cedir a l’Administració actuant, gratuïtament, el sòl corresponent al 10 % de l’aprofitament urbanístic. d) Costejar i executar la urbanització dels sistemes locals inclosos dins de l’àmbit i de les infrastructures necessàries per al seu funcionament. e) Edificar els solars en els terminis i les condicions establertes pel planejament urbanístic. f) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l’habitatge protegit que eventualment els correspongui. Aquestes són obligacions legals que dimanen de l’aplicació del TRLUC i com a tals directament exigibles als propietaris. No té massa sentit la signatura d’un conveni, tal com proposa l’interessat, per garantir la urbanització dels vials ja que aquesta és tan sols una de les moltes altres obligacions legals que tenen els propietaris de sòl urbà no consolidat. El seu compliment no necessita de cap conveni perquè es faci efectiu. Així doncs:

43

- Es tracta de terrenys situats en sòl urbà no consolidat i la delimitació del sector de millora urbana queda plenament justificada pels objectius urbanístics que es pretenen.

- Fins a la data d’avui, han passat gairebé 25 anys des que els terrenys

tenen establerta la seva ordenació detallada, sense que no s’hagi sol·licitat mai cap llicència per fer efectiu el dret a edificar. La naturalesa estatutària del dret de propietat i per tant la inexistència de facultats urbanístiques anteriors al planejament determinen que no es pugui al·legar el sacrifici de cap dret preexistent i que no es pugui adduir, tal com ho fa l’interessat, uns drets a una ordenació determinada que hagin de ser respectats.

- La inclusió dels terrenys dins d’un pla de millora i la gestió integrada

d’aquest a través del corresponent polígon d’actuació és la manera legal i també la que ofereix més garanties per tal de dur a terme l’execució efectiva de l’obra urbanitzadora, la consegüent transformació del sòl per a l’edificació i l’obtenció per l’Ajuntament dels terrenys destinats a titularitat pública.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa desestimar íntegrament l’al·legació de l’interessat.

44

AL·LEGACIÓ NÚMERO 11: R/e núm. 7364, de 16.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP CROS I BURCH

DNI/ NIF: 77 061 748-H

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ CAVALLERIA, 103 2n

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PPU-7 CAN LLANES


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable delimitat. PPU-7. CAN LLANES. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Proposa una ampliació vers el nord-est del sector de sòl urbanitzable delimitat

que s’ha de desplegar per mitjà del pla parcial urbanístic número 7 “Can Llanes”. Acompanya al seu escrit un plànol en què grafia la proposta d’ampliació del sector així com la xarxa viària que l’hauria d’estructurar. Segons diu l’ampliació té present la preservació de l’explotació ramadera de la Cavalleria deixant tot un espai lliure entre el límit del sòl urbanitzable i els terrenys d’aquella.

INFORME:

La proposta de l’interessat no es veu necessària perquè el objectius del pla parcial ja s’assoleixen tal com està delimitat l’àmbit del sector que s’ha fet tenint en compte l’estructura de la propietat (excloent en tot allò que ha estat possible el sòl de protecció agrícola).



45

AL·LEGACIÓ NÚMERO 12: R/e núm. 7383, de 16.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: ELOI BURGAYA SOLER

DNI/ NIF: 33 956 595-Q

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ VENDRELL, 35 2n 2a

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: AVINGUDA PUIGMAL, 145


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Paràmetres urbanístics. Fondària edificable. Pati interior d’illa. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que vol construir un habitatge unifamiliar entre mitgeres en la

parcel·la assenyalada. Fins ara, el planejament vigent qualificava la finca dins de la Zona E1, illes de pati interior tancat, en què el pati d’illa era edificable, en planta baixa, el 100 % de la seva superfície.

Ara, segons manifesta, la proposta inicial del POUM redueix la profunditat

edificable en planta baixa fins a 13 metres a comptar des de l’alineació del carrer, deixant la resta del pati d’illa lliure d’edificació. Acompanya al seu escrit un reportatge fotogràfic per posar de manifest que els patis interiors de l’illa estan tots consolidats per l’edificació, essent el de la seva propietat l’únic que restaria, en cas de prosperar la proposta del POUM, lliure d’edificació.

En conseqüència, sol·licita que, en tractar-se d’una illa amb tots els patis interior pràcticament consolidats per l’edificació, es mantingui el criteri d’ordenació de l’anterior planejament i que, per tant, permeti edificar en planta baixa el 100 % de la superfície del pati interior d’illa de la seva parcel·la.

INFORME:

Fet el corresponent treball de camp es constata que, efectivament, les preexistències edificades a l’interior de l’illa fan que sigui molt difícil el criteri d’ordenació que postula el mantenir el pati d’illa lliure d’edificació. Es tracta d’una illa fortament consolidada per l’edificació en la seva major part, per la qual cosa el més realista és permetre la seva edificabilitat total, en planta baixa, per acabar-la de consolidar en la seva integritat, tal com ja preveia el planejament fins ara.

46


Per tant, es proposa estimar l’al·legació ja que el pati d’illa està consolidat per l’edificació en la seva major part.

CANVIS QUE COMPORTA L’ESTIMACIÓ DE L’AL·LEGACIÓ: Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-3, en el qual s’ha de

reflectir correctament la possibilitat d’edificar el pati d’illa, en planta baixa, en la seva integritat. Es tracta de l’esmena d’un error de transcripció que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

47

AL·LEGACIÓ NÚMERO 13: R/e núm. 383, de 16.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: TERESA PALAU CASAS

DNI/ NIF:

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PASSEIG ST. JOAN, 183

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PASSEIG ST. JOAN, 183


TEMÀTICA: Sòl Urbà. Paràmetres urbanístics. Alçada màxima. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

La interessada sol·licita que la seva finca tingui una alçada màxima reguladora de

PB+4PP. INFORME:

El criteri d’ordenació de les alçades del passeig de Sant Joan, en el tram més ample, el que va des de la cruïlla amb l’avinguda de Roma en direcció Torelló, fins al Serrallo, al límit del sòl urbà, ha estat el de reconèixer les alçades proporcionals a la seva considerable amplada. En aquest cas, es reconeix linealment un front edificat de PB+4PP en tot aquest tram.


Estimar l’al·legació de l’interessada si bé s’ha de fer constar que el que demana ja ho reconeix el planejament aprovat inicialment (vegeu plànol normatiu C-3).


Estimar l’al·legació no comporta introduir cap canvi en els documents aprovats inicialment, els quals com s’ha dit ja grafien l’alçada que sol·licita la interessada.

48

AL·LEGACIÓ NÚMERO 14: R/e núm. 7424, de 17.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MIGUEL SÀNCHEZ GUELDOS

DNI/ NIF: 75 062 897-M

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ VILAMUNTÀ, 15

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ VILAMUNTÀ, 15


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Paràmetres urbanístics. Usos residencials (unifamiliar / plurifamiliar). FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que viu en un habitatge de PB+2PP, cadascuna de les quals

d’uns 130 m2 de superfície per planta. Té un fill discapacitat i voldria destinar la segona planta per a habitatge independent per al seu descendent. Tanmateix, la qualificació urbanística de la finca tan sols admet l’ús residencial unifamiliar, no el plurifamiliar que admetria més d’un habitatge amb elements comuns.

En conseqüència, sol·licita que s’admeti dins de l’ús residencial el plurifamiliar, per tal de poder destinar la segona planta de l’edifici on viu per a habitatge independent per al seu fill.

INFORME:

El règim urbanístic del terreny on hi ha construït l’edifici de l’interessat ve determinat per la seva inclusió dins del sector del pla parcial del Mas Roca, que prefixava una determinat densitat d’habitatges, en funció de la qual es van establir els estàndards urbanístics d’espais lliures, zones verdes i equipaments. Es tracta d’una finca resultant que prové de la reparcel·lació del sector, la qual es va adjudicar en funció del seu aprofitament urbanístic (concepte que inclou la seva qualificació), que només permetia l’habitatge unifamiliar, situació coneguda per l’interessat en el moment de la seva adquisició.

En cas d’admetre’s l’al·legació de l’interessat es desvirtuarien els estàndards urbanístics del pla parcial, s’incrementaria la densitat sense fer-ho proporcionalment els sistemes urbanístics i l’equidistribució que es va efectuar en el projecte de reparcel·lació. Al marge d’aquest darrer s’obtindria un nombre d’habitatges superior a l’inicialment adjudicat.

49



50

AL·LEGACIÓ NÚMERO 15: R/e núm. 7463, de 18.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSÉ PARÉS PRAT

DNI/ NIF: 36 320 909-E

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/COMPTE, 3

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ALTA CORTADA, 16





INFORME:




51







52


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MARIA ROSA TERRADELLAS I

DELGAR

DNI/ NIF: 77 295 906-J

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/TORRENT DE LA BORINA, 25

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/TORRENT DE LA BORINA, 25


TEMÀTICA: Sòl Urbà. Paràmetres urbanístics. Profunditat edificable. Edificació pati interior d’illa. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Sol·licita que es revisi la profunditat edificable del solar on tenen construït el seu

habitatge, al C/ Torrent de la Borina. Addueixen que no utilitzen l’espai de jardí que queda des de la línia d’edificació fins al fons de la parcel·la i que necessiten més espai de garatge per poder tancar dos vehicles.

També demanen que es pugui edificar en planta baixa el pati interior d’illa i

ocupar la coberta com a terrassa.

Exposa que les parcel·les del C/ Cavalleria, perpendiculars a les de la interessada, que conformen l’illa són molt fondes i que en el pati interior hi ha coberts i edificacions que posa en dubte que estiguin emparades en cap llicència d’obres i que, en conseqüència, l’Ajuntament les faci enderrocar.

També posa de manifest que recentment s’ha autoritzat la construcció en planta

baixa del pati interior d’una de les finques del tram final del C/ Torrent de la Borina.

En conseqüència sol·licita que es modifiqui la línia de profunditat edificable en

planta baixa; i que es permet construir amb aquesta mateixa alçada el pati interior d’illa.

En cas contrari, demana que se li expliqui com procedirà l’Ajuntament per

controlar i les construccions existents als patis interiors de l’illa, segons diu, construïdes moltes d’elles sense llicència municipal.

53

INFORME:

L’illa delimitada pels C/ Bisbe Aguilar (núm. 13 a 19); C/ Osona (1 al 47); i Torrent de la Borina, entre el C/ Osona i el carrer de la Cavalleria –en el tram on viu la interessada- fou objecte d’una modificació puntual del planejament general, per tal d’ordenar tota aquella illa, la qual fou aprovada definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en la sessió de 13 de març de 2002 (DOGC núm. 3627, de 2.5.2002).

Pel que fa a la profunditat edificable i l’ampliació en planta baixa, l’alineació

posterior de les finques es manté regular a 11,70 metres. Tanmateix, la reculada en planta baixa de la façana que afronta a vial fa que, en realitat, la fondària aprofitable per l’edificació quedi disminuïda de manera que no permet l’aparcament de dos vehicles normals en filera. Per tal d’assegurar aquesta possibilitat es creu convenient fixar la fondària màxima en planta baixa de 14 metres.

Quant a les denúncies sobre suposades irregularitats, aquest és un aspecte de

protecció de la legalitat urbanística més que no pas pròpiament de planejament. En aquest sentit, la legislació urbanística preveu diversos procediments per tal de fer efectiva la tutela i la protecció de la normativa i del planejament urbanístics, per tal d’adequar a aquesta normativa i planejament urbanístics la realitat o l’ordre jurídic infringit. És en aquest context on s’hauran de resoldre les denúncies que formula la interessada.


Per tant, en coherència amb els motius exposats, es proposa estimar l’al·legació de la interessada en el sentit de fixar la fondària màxima edificable en planta baixa en 14 metres a comptar des de l’alineació del C/ Torrent de la Borina.


Estimar l’al·legació de la interessada comporta rectificar el plànol normatiu D-4, en el qual s’ha de reflectir la profunditat edificable màxima en planta baixa de 14 metres. es tracta d’una modificació que, d’acord amb el que estableix l’article112.3 RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

54

AL·LEGACIÓ NÚMERO 17: R/e núm. 7499, de 19.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP MARIA CASALS PADRÓS

DNI/ NIF: 77 051 635-W

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PASSEIG DEL TER, 70

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ALTA CORTADA, 28





INFORME:

Efectivament, té raó l’interessat quan posa de manifest la reducció d’una alçada, de PB+3PP, passa a PB+2PP. Tanmateix, es tracta d’un error de transcripció de les alçades de l’anterior planejament al nou.



per aquests casos és el de mantenir-la lliure d’edificació. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:


55



Estimar parcialment l’al·legació, comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de reflectir correctament l’alçada de PB+3PP. Es tracta de l’esmena d’un error de transcripció que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

56


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: FOMENT MERCANTIL I INDUSTRIAL

DE MANLLEU

DNI/ NIF: G-61661633

REPRESENTANT: JOAN CONTIJOCH PRATDESABA

DNI/NIF: 77 054 837

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ SANT JAUME, 6

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ SANT JAUME, 6; ENRIC DELARIS,

26;


TEMÀTICA: Sòl Urbà. Paràmetres urbanístics. Fondària edificable. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que l’entitat que representa ha elaborat un projecte de

rehabilitació de la seva seu que consisteix en la seva rehabilitació i condicionament així com en l’addició de dues plantes pis que, segons diu, s’han ofert a l’Ajuntament en règim de lloguer. La fondària edificable que preveu el projecte és de 18 metres ja que, segons diu, aquesta és la compresa entre les dels edificis veïns, el del C/ Sant Jaume 8; i el del C/ Enric Delaris, 28.

Segons manifesta, la proposta inicial del POUM:

- Inclou dins del catàleg de béns a protegir l’entrada a la seu de l’entitat. - La totalitat de la finca es qualifica amb la clau 1, de casc antic, subzona

1b, illes amb definició geomètrica. S’estableix, com a condicions d’edificació, una profunditat edificable de 16 metres; i un nombre de plantes de PB+3PP, per la façana del C/ Enric Delaris; i de PB+2PP pel carrer de Sant Jaume.

- Les condicions d’edificació disposen, segons diu, que aquells edificis que tinguin construïdes un nombre de plantes inferiors a les que assenyala el plànol d’ordenació podran edificar les plantes restants, prenent com a referència per fixar l’alçada màxima reguladora, la dels edificis veïns.

- La façana mínima s’estableix en 6 metres mentre que l’anterior planejament mantenia la divisió parcel·lària existent.

En conseqüència, sol·licita:

1) Que s’accepti la façana actual de 4,70 metres pel cantó que afronta al carrer de Sant Jaume.

57

2) Que s’accepti la fondària màxima edificable en 18 metres, tal com preueu el projecte elaborat per la societat.

3) Que s’accepti l’alçada màxima que preveu el projecte ja que, segons diu,

és la manera de compatibilitzar la protecció de la portalada amb l’edificabilitat de les plantes pis i de relacionar-se formalment amb l’edifici veí també inclòs en el catàleg de béns a protegir.

INFORME:

Respecte a la façana, l’article 32.d) de les normes urbanístiques del POUM ja preveu, per casos com el que exposa l’interessat, que les parcel·les anteriors a l’aprovació del POUM i que no compleixin la superfície mínima o la façana mínima (en aquest cas fixada en 6 metres) es consideraran igualment edificables encara que no compleixin les prescripcions quant a façana i parcel·la mínimes.

Quant a la fondària màxima edificable en plantes pis, aquesta s’ha fixat en 18

metres tenint en compte les preexistències de l’illa. Arran de l’al·legació s’ha fet novament el corresponent treball de camp per contrastar la proposta in situ i es confirma que l’alineació posterior de la major part de les parcel·les edificades de l’illa es manté variable de 16 a 18 metres i aquesta és la referència que s’ha pres tenint en compte l’al·legació, els 18 metres.

En relació a l’alçada, el planejament fins ara vigent no la definia amb exactitud per

cada parcel·la sinó que ho remetia a l’alçada de les dues edificacions veïnes com a màxima i mínima. Aquesta norma podria originar diverses interpretacions segons el criteri de qui informava les llicències. Ara, el nou POUM fixa directament en els plànols normatius d’ordenació les alçades. En aquest cas l’estableix en 11,70 m, tal com sol·licita l’interessat.

Tanmateix, pel que fa a l’edificació en el pati d’illa, no pot sobrepassar l’alçada

lliure de 3,50 metres, amidats des de la cota de referència de l’alçada reguladora fins a sobre forjat (art. 57 normes urbanístiques). A l’escrit de l’al·legació s’hi acompanya còpia de l’avantprojecte de la nova seu. A la secció transversal des del C/ Sant Jaume es grafia una alçada del cos edificat en el pati d’illa de 4,85 m d’alçada (mesurats sota forjat de coberta) que excediria dels 3,50 m sobre forjat que, com a màxim, admet com a criteri general les normes urbanístiques del POUM. La normativa estableix que s’haurà de cobrir mitjançant coberta plana i, en canvi l’avantprojecte, la preveu a dues aigües.

Així doncs, l’avantprojecte de la nova seu no s’adequa a la proposta inicial del nou POUM pel que a l’alçada del pati d’illa. La volumetria resultant excedeix el POUM en aquest paràmetre.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar íntegrament la segona i la tercera de les al·legacions tota vegada que la primera ja està resolta directament en la proposta inicial del POUM.

58


Estimar la segona i la tercera de les al·legacions comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de reflectir correctament la fondària de 18 metres i l’alçada de 11,70m. Es tracta d’esmenes que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

59

AL·LEGACIÓ NÚMERO 18A: R/e núm. 7544, de 20.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: RAMON COROMINA COMAS

DNI/ NIF: 38 163 944-K

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PASSEIG DE SANT JOAN, 179A

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ROCAPREVERA, ?


TEMÀTICA: Sòl urbà. Paràmetres urbanístics. Alçada màxima. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:


+2PP.

Considera que el tram de carrer on es troba situada és d’una amplada “acceptable” segons diu, per la qual cosa sol·licita que s’augmenti l’alçada màxima reguladora a PB+3PP

INFORME:

La finca es troba situada en una trama urbana amb carrers d’una amplada força homogènia de 10/12 metres; als quals correspon, proporcionalment, una alçada de PB+2PP que és l’habitual i predominant del sector. No s’observa cap motiu que hagi de fer variar aquest criteri d’ordenació.


Per tant, es desestima l’al·legació ja que considerem que no hi ha motius que desvirtuïn el criteri d’ordenació que s’ha seguit i que és el que reflecteix el POUM.

60

AL·LEGACIÓ NÚMERO 18B: R/e núm. 7545, de 20.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: RAMON COROMINA COMAS

DNI/ NIF: 38 163 944-K

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PASSEIG DE SANT JOAN, 179A

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ PUIG AGUT – C/GIRONA




+2PP, adduint que les finques colindants a la seva són de PB+4PP i 5PP, respectivament. Per la qual cosa sol·licita que s’augmenti l’alçada màxima reguladora a PB+3PP

INFORME:

D’acord amb els criteris d’ordenació sobre alçades màximes, en el front edificat que dóna al Passeig de Sant Joan es reconeix una alçada màxima de PB+5PP, que és la mateixa que té l’edifici quan gira, al xamfrà dels carrers Puig Agut i c/ Girona. Tota la illa manté l’alçada uniforme de PB+2. Únicament hi ha un edifici de PB+3PP que es conserva si bé en situació de volum disconforme ja que hi ha una planta que excedeix de l’alçada màxima reguladora que preveu el POUM per a tota l’illa, excepte en el front edificat del passeig de Sant Joan al qual s’ha fet referència.



61

AL·LEGACIÓ NÚMERO 19: R/e núm. 7555, de 23.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: PLASTIN SA

DNI/ NIF: A-08532251

REPRESENTANT: JOSEP CASTELL PRAT

DNI/NIF: 77 079 998-Y

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/TORRENT MAGÍ, 27 3r 1a

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: CTRA. DE RODA, PK 0,5


TEMÀTICA: Sòl Urbà no consolidat. Clau 8, transformació d’ús. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que la societat que representa és propietària d’una parcel·la

on hi ha construïda una nau industrial on s’hi desenvolupa l’activitat de l’empresa PLASTIN SA.

La proposta inicial del POUM la qualifica amb la clau 8, zona de transformació

d’ús, regulat a l’article 129 de les normes urbanístiques, que estableix una limitació d’usos, en permetre només els que s’hi duen a terme actualment, sense determinar temporalment quan es produirà la transformació dels usos.

Les normes urbanístiques del planejament preveuen que la transformació d’us es

realitzarà per mitjà d’un pla especial, amb unes cessions mínimes del 50 % del sòl. L’interessat al·lega que no hi ha cap fonament legal ni tampoc es motiva a la memòria del pla les cessions mínimes del 50 % que s’estableixen. També addueix que la figura adient per dur a terme la transformació no és un pla especial sinó un pla de millora urbana. En qualsevol cas, segons diu, la mitjana de les cessions que s’estableixen per els altres plans de millora o polígons d’actuació urbanística són inferiors, de mitjana, al 50 % previstos per aquest cas. Per tant, manifesta que si s’ha de fixar un mínim de cessions aquestes siguin, de moment, del 20 % i la resta ja es completaran a posteriori.

En conseqüència, sol·licita: - Que, entretant no s’executa el planejament derivat, no es limiti l’activitat als

usos actuals sinó que aquests puguin ser, en tota la seva amplitud, els industrials i comercials.

- Que no s’estableixin, d’entrada unes cessions mínimes, sinó que aquestes es

determinin en el planejament derivat. Subsidiàriament, en cas que se n’hagi de fixar un mínim, que aquest sigui de l’ordre d’un 20 % a completar, segons es determini, en l’execució del planejament derivat.

62

INFORME:

La societat que representa l’interessat és propietària d’una finca que el planejament vigent classificava com a sòl no urbanitzable, en la qual hi ha vingut desenvolupant un ús industrial. El desenvolupament urbà que hi ha hagut des del 1982, data del planejament vigent, ha motivat que la finca hagi quedat situada en un àmbit periurbà, molt pròxima al sector residencial de la Salut.

La nova legislació urbanística és molt restrictiva pel que fa als usos industrials

que es poden realitzar en el sòl no urbanitzable. En qualsevol cas, una activitat industrial convencional com la que realitza la societat ha de situar-se en una zona adient, com són els sectors industrials, ja que és un ús impropi del sòl no urbanitzable.

La zona de transformació urbana en transformació de l’ús que preveu el

planejament està pensada per aquells terrenys amb edificacions o usos inadequats però que, per raons d’interès general –com és el manteniment de l’activitat econòmica i dels llocs de treball- es permet de mantenir-los en servei sense deixar-los en fora d’ordenació, fins que no es produeixi el seu cessament voluntari i no es porti a terme la transformació dels usos.

En aquest cas, l’objectiu que es pretén és que l’empresa pugui continuar en

funcionament i desenvolupant la seva actual activitat industrial sense entrebancs, sempre però tenint present que, quan cessi voluntàriament, els usos dels terrenys hauran de ser uns altres, en aquest cas residencials per la proximitat amb el sector residencial de La Salut.

Entretant no es produeixi aquest cessament voluntari, motiu pel qual el

planejament no fixa una data determinada per a la seva transformació sinó que la deixa a la voluntat del propietari, aquest o el titular del dret d’ocupació de la finca en el moment de l’aprovació definitiva del planejament general podrà:

a) Efectuar obres de consolidació, reparació, modernització o millora de les

condicions estètiques o higièniques de les edificacions, però no augmentar-ne el volum.

b) Desenvolupar l’activitat pròpia de les instal·lacions existents i destinar el

local, en el supòsit de trasllat de la indústria, entretant no es produeixi la transformació, a magatzem o productes per a la venta o la distribució.

c) Les petites reparacions que exigeixi la higiene, l’ornament i la conservació

podran realitzar-se a tot l’immoble.

L’article 129 de les normes urbanístiques respon perfectament a aquesta lògica i la seva sistemàtica és la correcta per tal d’aconseguir els objectius que es pretenen, de manera que no es veuen motius que en justifiquin un canvi en el redactat.

Els usos industrials no són els propis del sòl no urbanitzable original en el qual es trobava situada la parcel·la ni els escaients, en el moment actual, a una zona molt pròxima al sector residencial de la Salut. D’aquí que s’estableixi una limitació d’ús

63

en el sentit que es permet mantenir en servei els usos existents, sense deixar-los fora d’ordenació mentre no es produeixi el seu cessament voluntari; però no ni l’ampliació ni la transformació dels usos industrials actuals, tal com sol·licita l’interessat. En cas contrari, l’ús industrial s’aniria transformant sense limitacions i es desvirtuaria l’objectiu últim que és la seva substitució per usos residencials, que són els més adients per l’àmbit territorial on es troba situada la finca.

Quant a l’instrument de planejament adient per regular la transformació d’ús, té

raó l’interessat quan manté que el més propi seria fer-ho per mitjà d’un pla de millora urbana més que no pas per un pla especial,

Efectivament, l’article 68.1 a) TRLUC preveu aquesta figura de planejament en el sòl urbà no consolidat per a la transformació d’usos i, per tant, per a determinar les operacions urbanístiques necessàries per a la reconversió de l’àmbit quant a l’estructura fonamental, l’edificació existent o els usos principals, com és el cas que ens ocupa. Per tant es creu adient d’esmenar l’article fixant en la pròpia regulació de la clau 8, una subclau a) específica en la que es fixen els paràmetres del futur pla de millora urbana, assimilant-los amb els mateixos paràmetres del PMU-6 col.lindant.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació en el sentit d’establir en la regulació de la clau 8 una subclau a) específica en la que es fixen els paràmetres del futur pla de millora urbana que te per àmbit el sector que ocupa actualment la finca; determinant l’índex d’edificabilitat bruta, les densitats màximes, els usos principals i compatibles i les reserves mínimes per a sistemes urbanístics de manera idèntica als del sector veí del PMU-6, amb el qual comparteixen un àmbit territorial contigu i uns objectius de transformació urbanística similars.

I desestimar-la en la resta d’extrems pels motius que es justifiquen en l’informe tècnic que s’ha transcrit.


Modificació de l’article de la regulació de la clau 8, introduint una subclau a) específica en la que es fixen els paràmetres del futur pla de millora urbana, assimilant-los amb els mateixos paràmetres del PMU-6 col.lindant. Es tracta de modificacions que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancials i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

64

AL·LEGACIÓ NÚMERO 20: R/e núm. 7546, de 20.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: TERESA PALAU CASAS

DNI/ NIF: 77 0699 932-Z

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PLAÇA CRIST REI, 3 1r

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PASSEIG DE SANT JOAN, 183



La interessada sol·licita que la seva finca tingui una alçada màxima reguladora de

PB+4PP; en la part que afronta al passeig de Sant Joan; i de PB+3PP en la part que dóna al C/ de Rocaprevera i Puig-Agut.

INFORME:

El criteri d’ordenació de les alçades del passeig de Sant Joan, en el tram més ample, el que va des de la cruïlla amb l’avinguda de Roma en direcció Torelló, fins al Serrallo, al límit del sòl urbà, ha estat el de reconèixer les alçades proporcionals a la seva considerable amplada. En aquest cas, es reconeix linealment un front edificat de PB+4PP en tot aquest tram.

Pel que fa a les alçades del C/ de Rocaprevera i Puig-Agut s’ha de repetir aquí el

que s’ha mantingut en les 2 al·legacions precedents que fan referència a aquest mateix tema, és a dir, que es tracta d’una trama urbana amb carrers d’una amplada força homogènia de 10/12 metres; als quals correspon, proporcionalment, una alçada de PB+2PP que és l’habitual i predominant del sector. No s’observa cap motiu que hagi de fer variar aquest criteri d’ordenació


Estimar l’al·legació de l’interessada en la part que fa referència a les alçades de la seva finca del passeig de Sant Joan, si bé s’ha de fer constar que el que demana ja ho reconeix el planejament aprovat inicialment (vegeu plànol normatiu C-3).

I desestimar-la pel que fa a les alçades del C/ de Rocaprevera i de Puig-Agut, ja que considerem que no hi ha motius que desvirtuïn el criteri d’ordenació que s’ha seguit i que és el que reflecteix el POUM (PB+2PP).

65

AL·LEGACIÓ NÚMERO 21: R/e núm. 7621, de 24.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JACINT ROCA I ARDERIU

DNI/ NIF: 77 054 916-V

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: AVGDA. DE ROMA, 145

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ TORRENT I GARRIGA, 80 A 88.


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Canvi de qualificació urbanística. Règim d’usos. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que el PGOU vigent qualificava uns solars de la seva

propietat, situats al C/ Torrent i Garriga números del 80 al 88, com a zona D, Illes de cases en filera, en què s’admetia indistintament l’ús residencial unifamiliar i plurifamiliar. Ara, en canvi, el nou POUM varia la qualificació de les finques i les inclou dins de la clau 4a, habitatges unifamiliars en filera, en què únicament s’admet l’ús residencial unifamiliar.

INFORME:

En sentit nord, tot el C/ Torrent i Garriga, des del C/ Sogorb fins al C/ Mossèn Aulet, està consolidat per l’edificació d’habitatges unifamiliars entre mitgeres. Únicament resten per edificar en aquest tram els 5 últims solars als quals fa referència l’interessat en la seva al·legació.

El POUM en assignar la qualificació de clau 4a, habitatges unifamiliars en filera,

el que pretén és que es mantingui la tipologia existent en el darrer tram del carrer que resta pendent d’edificar-se. Val a dir, que mentre n’han tingut l’oportunitat els propietaris no han exercit el seu dret a edificar. Per tant, el POUM aprofita l’oportunitat per forçar a la consolidació del tram pendent del carrer amb la tipologia predominant que és la unifamiliar.


Per tant, es desestima l’al·legació de l’interessat ja que no s’observen raons que desvirtuïn el criteri d’ordenació del planejament que pretén la consolidació del darrer tram del carrer amb la tipologia exclusiva que és la unifamiliar.

66

AL·LEGACIÓ NÚMERO 22: R/e núm. 7624, de 24.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: RAMON SOLA SOLA

DNI/ NIF: 77 113 337-H

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ MIRALLES, 7

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ MIRALLES, 9


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Fondària edificable. Edificabilitat pati interior d’illa. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que la seva finca situada al C/ Miralles fa xamfrà al C/ Sant

Miquel de la Guàrdia. El nou POUM ordena l’interior del pati d’illa i no té en compte les preexistències. Es fixa una fondària edificable de 14 metres i es prohibeix l’edificació del pati interior d’illa. Això comporta que una part de l’habitatge construït i el garatge quedin, arran d’aquesta ordenació, en situació de volum disconforme. Per altra part, posa de manifest que des de la part que afronta al C/ Sant Miquel de la Guàrdia es fixa una fondària de 14 metres i una alçada de PB+2PP, de tal manera que restarà sempre vista la mitgera de l’habitatge del C/ Miralles núm. 7. Conclou posant de manifest la contradicció de l’ordenació proposada, ja que totes les illes colindants són tancades, com la seva, i en canvi en aquest cas únicament es prohibeix construir allà on ja preexisteixen un habitatge i un garatge.

En conseqüència, sol·licita que es mantingui una ordenació d’illa tancada, com

totes les colindants, de tal manera que no es deixi en volum disconforme el seu habitatge i el garatge.

INFORME:

Efectivament, tal com manifesta l’interessat, es tracta d’una illa tancada físicament ja que pràcticament està consolidada per l’edificació existent. Per tant, de mantenir la proposta d’ordenació del POUM que prohibeix l’edificació en la parcel·la de l’interessat provocarà, com a efecte contraproduent, que es deixin al descobert unes mitgeres que distorsionaran l’ordenació. Cosa que no es produirà, tal com adverteix l’interessat, si es força la consolidació del l’interior de l’illa permetent la construcció amb una alçada i una fondària iguals a les ja existents.

D’altra banda, per tal de mantenir el criteri d’ordenació de respectar en tot allò

que sigui possible les preexistències, es proposa modificar d’ofici l’edificabilitat en

67

planta baixa a l’interior de l’illa, prohibida en la proposta inicial de POUM, i fins ara admesa amb una alçada de PB. D’aquesta manera s’acabarà de consolidar tot el pati d’illa que resta i s’aconseguirà una ordenació característica d’illa tancada.


Es proposa estimar l’al·legació de l’interessat en el sentit de permetre la construcció a l’interior de l’illa amb una alçada i una fondària iguals a les existents.


Estimar l’al·legació, comporta rectificar el plànol normatiu D-4, en el qual s’ha de grafiar la possibilitat d’ocupació de tot el pati d’illa en planta baixa i grafiar l’alçada de PB+2PP en tota la parcel·la amb una profunditat edificable de 14 metres. Es tracta modificar uns paràmetres urbanístics els quals, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancials i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

68

AL·LEGACIÓ NÚMERO 23: R/e núm. 7644, de 25.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP ROCA ARDERIU

DNI/ NIF: 38 339 363-L

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PASSEIG SANT JOAN, 182

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PASSEIG SANT JOAN, 182


TEMÀTICA: PMU-9. Pla de millora urbana barri de l’Erm. SMU1. Mas Roca. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que és propietari de la finca urbana situada al passeig de

Sant Joan, 182, la qual es troba inclosa dins de l’àmbit del sector de millora urbana “Mas Roca”.

Al·lega que, en comparar les càrregues urbanístiques que se l’imposen amb

motiu de la inclusió dins del pla de millora amb les que li corresponien amb l’anterior planejament, es veu perjudicat.

EL PGOU fins ara vigent permetia directament la transformació de la finca per

convertir-se en illa de pati interior tancat –zona E1- amb la prèvia cessió i urbanització de l’obertura d’un vial (la prolongació a l’altre costat del passeig de Sant Joan del C/ Girona). Segons manifesta, en tractar-se de sòl urbà consolidat no hi havia l’obligació de cedir el 10 % de l’aprofitament urbanístic de l’àmbit ni l’obligació de fer cap reserva de sostre per a la construcció d’habitatge protegit.

Ara, al·lega, aquesta transformació passa pel desenvolupament d’un sector de

millora urbana que inclou una altra propietat a banda de la seva, amb una edificabilitat bruta menor que la que atorgava el PGOU vigent i amb unes obligacions que fins ara no tenia, com són la cessió del 10 % de l’aprofitament urbanístic de l’àmbit a l’administració actuant i la reserva d’un determinat percentatge de sostre (20%+10%) per a la construcció d’habitatge protegit i concertat.

En conseqüència, com que considera que la situació actual perjudica els seus drets, sol·licita la seva exclusió del sector de millora urbana a desenvolupar pel corresponent planejament derivat.

69

INFORME:

El règim urbanístic de la finca de l’interessat venia determinat directament pel vigent PGOU que la classificava com a sòl urbà i la qualificava com a zona E1- Illes de pati interior tancat (DOGC número 1065, de 7.11.1988).

Tanmateix, part de la finca estava afectada a vialitat per l’obertura d’un nou

vial perpendicular al passeig de Sant Joan que havia de connectar aquest amb el C/ Montseny. Arran de l’entrada en vigor de la llei 2/2002, d’Urbanisme (avui refosa en el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol) el sòl passava a tenir la categoria de sòl urbà no consolidat, ja que per a edificar-los s’havien de cedir terrenys per a destinar-los a carrers per a completar la xarxa viària.

Passats llargament més de 3 anys des que es va establir la corresponent

ordenació detallada del sòl directament a través del PGOU –executiu des del 7.11.1998, arran de la seva publicació al DOGC número 1065- l’Ajuntament de Manlleu va promoure una modificació puntual del vigent PGOU a l’àmbit del barri de l’Erm, en el marc de la llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen especial atenció, que afectava la finca de l’interessat. El 21.3.2006 es va aprovar inicialment la modificació puntual del PGOU en aquell àmbit. El 19.7.2006 es va aprovar l’obertura d’un segon tràmit d’informació pública. En cap d’aquests dos moments en què podia fer-ho l’interessat no va presentar cap al·legació que fes referència a la inclusió de la seva finca dins d’un sector de millora urbana a desenvolupar ulteriorment pel corresponent planejament derivat.

La tramitació de la modificació puntual del PGOU en el sector del barri de

l’Erm s’ha dut a terme paral·lelament amb l’elaboració del nou POUM. La seva aprovació definitiva es va produir per acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en la sessió del 14 de desembre de 2006. Així doncs, en tractar-se d’una modificació puntual tant recent, la tramitació de la qual es va simultanejar amb la del POUM, aquest darrer no fa altra cosa que incorporar íntegrament les seves previsions, entre les quals hi ha la de preveure un sector de millora urbana a desenvolupar pel corresponent planejament derivat que inclou dins del seu àmbit la finca de l’interessat.

En coherència amb el que s’ha exposat, difícilment es podria justificar que, tal

com pretén l’interessat, es dugués a terme en el marc del POUM una nova modificació de l’àmbit amb uns objectius diferents que els que motivaren la iniciativa pública de la modificació del planejament tan sols uns mesos enrera. L’Administració no pot anar contra els seus propis actes. De fet, els articles 28 i 103.5 in fine vénen a ser les garanties que, tret de casos excepcionals, que no es donen aquest supòsit, la revisió anticipada de les modificacions del planejament no es produirà si no han transcorregut, com a mínim, 3 anys des de la seva aprovació definitiva.

Així doncs:

- La modificació puntual de l’àmbit on es troba la finca de l’interessat es va produir passats llargament més de 3 anys des que la finca tenia assignada la seva ordenació detallada, sense que l’interessat no

70

materialitzés en cap moment els drets que li atorgava el planejament. Per tant, aquesta no té caràcter anticipat als efectes indemnitzatoris.

- El POUM es limita a incorporar les previsions de la recent modificació

del planejament general a l’àmbit del barri de l’Erm, que entre d’altres aspectes delimita el sector de millora urbana 1, “Mas Roca” que inclou la finca de l’afectat, el qual no va presentar cap al·legació en sentit contrari a la seva inclusió en cap dels dos terminis d’informació pública que es van obrir a tal efecte.

- L’ordenació urbanística de l’ús dels terrenys i de les construccions, en

tant que implica meres limitacions i deures, és la que defineix el contingut urbanístic de la propietat. El PGOU fins ara vigent ho feia d’una manera i, transcorregut un llarg termini, aquest es va modificar puntualment per delimitar-la d‘una altra manera, sense que es pugui parlar, tal com ho fa l’interessat, de perjudicis ja que mentre podia fer efectius els drets a edificar que li atorgava el planejament no ho va fer.


Per tant, es proposa desestimar íntegrament l’al·legació de l’interessat pels motius que s’exposen a l’informe.

71

AL·LEGACIÓ NÚMERO 24: R/e núm. 7655, de 25.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: IGNASI SANTIGOSA SOLÀ

DNI/ NIF: 37 641 398-N

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: AVGDA. DIPUTACIÓ, 131

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: AVGDA DIPUTACIÓ, 72


TEMÀTICA: Sòl Urbà. Canvi de paràmetres urbanístics. Alineacions. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que la finca de la seva propietat, situada a l’avinguda Diputació núm. 72,

ha vist alterada la seva ordenació en l’aprovació inicial del POUM. Segons diu s’ha modificat les alineacions posteriors de les finques veïnes de l’avinguda Diputació i la seva qualificació, deixant sense modificar les de la seva finca.

En conseqüència sol·licita que s’esmeni la proposta inicial del POUM en el sentit que el corresponent plànol d’ordenació reflecteixi una fondària unitària de 17 metres per tota la tirada de cases de l’illa i la mateixa qualificació de 2b, d’illes amb definició geomètrica, per tapar la mitgera existent i resoldre millor l’ordenació.

INFORME:

S’ha fet el corresponent treball de camp in situ i s’ha comprovat la problemàtica que exposa. La proposta que formula l’interessat resol millor el gir de les edificacions que conformen l’illa, ja que evitarà l’aparició de mitgeres vistes i s’adequarà a les alçades existents.

Quant al canvi de qualificació, la clau 2b –d’illes amb definició geomètrica- és la

que millor s’adequa a les característiques de la tipologia dels habitatges unifamiliars i plurifamiliars existents.


Per tant, pels motius exposats, es proposa estimar íntegrament l’al·legació de l’interessat.

72


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de reflectir el canvi de qualificació, la nova fondària edificable, de 17 metres; i la possibilitat d’edificar íntegrament el pati d’illa en planta baixa. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

73


DNI/ NIF: 37 641 398-N

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PASSEIG DEL TER 38-40


TEMÀTICA: Sòl Urbà. Canvi de paràmetres urbanístics. Fondària edificable. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que l’alineació que fixa el POUM per a la seva finca no coincideix amb la

realitat física, una part té fixada una fondària màxima edificable de 13 metres; i una altra part de 18 metres. En conseqüència sol·licita s’esmeni el POUM en el sentit que el corresponent plànol d’ordenació reflecteixi una fondària unitària de 18 metres per tota la finca, per tal de fer-la coincidir així amb la realitat física.

INFORME:

Efectivament, té raó l’interessat el POUM no reflecteix gràficament la realitat física de la finca, la qual es va ampliar pel cantó del C/ Enric Delaris amb l’adquisició d’uns 3 metres.

No s’aprecia cap inconvenient per adaptar l’alineació de la fondària a la

parcel·lació física que existeix. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:

Per tant, s’estima l’al·legació de l’interessat, en el sentit de regularitzar l’alineació de la fondària edificable per tal de fer-la coincidir amb la realitat física de la parcel·lació existent.


Estimar l’al·legació, comporta rectificar el plànol normatiu C-5, en el qual s’ha de reflectir correctament la fondària edificable per tota la finca. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el

74

caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

75


DNI/ NIF: 37 641 398-N

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ ALBERT DE BENET, 5


TEMÀTICA: Sòl Urbà. Canvi de paràmetres urbanístics. Alçada i fondària edificable. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que la proposta del POUM aprovada inicialment preveu la supressió del

vial que dividia l’illa , el qual passa d’ara endavant a formar part de la fondària edificable i del pati d’illa. La nova ordenació que resulta arran de la supressió del vial estableix una fondària edificable de 15 metres, des de l’alineació del carrer, amb una alçada de PB+2PP; i un pati interior d’illa edificable en la seva totalitat.

Proposa de modificar l’ordenació reduint la fondària edificable a 13 metres i

augmentar l’alçada a PB+3PP, reduint edificabilitat del pati interior d’illa al 50 %.

INFORME:

La proposta que recull el POUM preveu una ordenació que, ajustant-se a l’alçada predominant de tot el sector, suprimeix el vial sense disminuir l’edificabilitat de l’illa, amb una façana contínua i una fondària edificable de 15 metres des de l’alineació del carrer. L’interessat pretén augmentar l’alçada del tram central d’un dels carrers de l’illa, distorsionant l’alçada reguladora sense motiu i disminuint la qualitat urbana de l’ordenació del carrer.

La proposta del POUM resol els problemes d’ordenació de l’illa, suprimint un vial

que la partia, sense disminuir l’edificabilitat i respectant les alçades reguladores del sector.

Tanmateix, un cop fet el treball de camp, es constata que per tal d’adequar millor

la proposta d’ordenació a les edificacions existents es proposa modificar la fondària edificable de 15 a 16 metres, des de l’alineació del carrer.

76


Per tant, es proposa desestimar l’al·legació de l’interessat ja que es considera que no hi ha motius que desvirtuïn el criteri d’ordenació que s’ha seguit i que és el que reflecteix el POUM.

D’ofici però, es modifica la fondària edificable de 15 a 16 metres, des de

l’alineació del carrer, per d’ajustar millor l’ordenació a les preexistències. CANVIS QUE COMPORTA L’ESTIMACIÓ DE L’AL·LEGACIÓ:

Estimar l’al·legació, comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de reflectir la nova fondària edificable de 15 a 16 metres, des de l’alineació del carrer, per d’ajustar millor l’ordenació a les preexistències. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

77

AL·LEGACIÓ NÚMERO 27: R/e núm. 7658, de 25.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: IGNASI CARRERA RIBALTA

DNI/ NIF: 36 709 033-K

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ ALTA CORTADA 26





INFORME:




per aquests casos és el de mantenir-la lliure d’edificació. PROPOSTA DE RESOLUCIÓ:


78



Estimar parcialment l’al·legació, comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de reflectir correctament l’alçada de PB+3PP. Es tracta de l’esmena d’un error de transcripció que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

79

AL·LEGACIÓ NÚMERO 28: R/e núm. 7660, de 25.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: VICENÇ FONTSERÉ TIÓ

DNI/ NIF: 37 637 756-E

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ PRIOR TARAFA, 4

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ PRIOR TARAFA, 4


TEMÀTICA: PMU2. Pla de Millora Urbana Rusiñol 1. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que el seu habitatge, situat al carrer Prior Tarafa núm. 4, queda inclòs

dins de l’àmbit del pla de millora urbana “Rusiñol 1”. Segons manifesta la finca està consolidada com a sòl urbà, ja que esta urbanitzada fins a la cantonada amb el carrer Pau Caballeria i l’entrada tant al seu habitatge com a les naus Es realitza pel carrer Tarafa.

En conseqüència, sol·licita l’exclusió de la seva finca (habitatge i naus) de l’àmbit del pla de millora urbana esmentat.

INFORME:

La finca de l’interessat és la que s’identifica amb la referència cadastral 0103003DG4500S0001SB. En aplicació del planejament fins ara vigent, part de les construccions que hi ha sobre el terreny (part de la tanca del jardí) es trobaven parcialment afectades per a vialitat, per la qual cosa es trobaven en aquesta part en situació de fora d’ordenació, d’acord amb el que estableix l’article 102.1 TRLUC.

Per altra part, arran de l’entrada en vigor de la llei 2/2002, de 14 de març,

d’Urbanisme (avui refosa en el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol), els terrenys passen a tenir la condició de sòl urbà no consolidat ja que, per considerar-los sòl urbà consolidat, els manca el requisit que no s’hagin de cedir terreny per a destinar-los a carrers o a vies amb vista a regularitzar alienacions o a completar la xarxa viària. En aquest cas falta encara cedir i urbanitzar el vial que dóna continuïtat al carrer Pau Caballeria.


TRLUC, inclou el terreny en un àmbit de transformació urbanística incorporant-lo a un sector subjecte a desplegament per mitjà un pla de millora urbana. Per aquest motiu el terreny esdevé sòl urbà no consolidat, condició que de fet ja tenia

80

en l’anterior planejament perquè li mancava el requisit de la cessió de vials per tenir la consideració de consolidat. El pla de millora urbana té per objecte dur a terme una actuació urbanística integrada per tal de completar el teixit urbà i urbanitzar en la seva integritat un àmbit que en la seva major part, passats més de 20 anys des de la seva ordenació detallada per l’anterior planejament, no ha estat objecte prèviament de transformació urbanística, essent aquestes finalitats les pròpies d’aquest instrument de planejament, d’acord amb el que disposa l’article 68.1.a) TRLUC.

En definitiva, es tracta de terrenys situats en sòl urbà que tenen la condició legal de no consolidats. La manca d’urbanització i la necessitat de completar el teixit urbà en aquell àmbit justifiquen plenament la seva inclusió dins d’un sector de millora urbana a desenvolupar pel planejament derivat per tal d’assolir aquests objectius en un termini determinat i evitar que es torni a eternitzar sine die la seva transformació com fins ara ha passat.



81


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP IGNASI SÁNCHEZ DELGADO;

MARIA FONTESERÉ I GUITERAS

DNI/ NIF: 33 949 769-K; 77 476 187-C

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ PRIOR TARAFA, 3

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ PRIOR TARAFA, 3


TEMÀTICA: Sòl Urbà. Canvi de paràmetres urbanístics. Alçada màxima. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposen que la proposta inicial del POUM preveu per a la seva finca una alçada

màxima reguladora de PB; quan l’edifici està construït en PB+1PP. Per tant sol·liciten que es modifiqui la proposta en el sentit de recollir l’alçada preexistent.

INFORME:

Efectivament, tenen raó els interessats quan posen de manifest la reducció d’una alçada, de PB+1PP a PB. Tanmateix, es tracta d’un error de transcripció de les alçades de l’anterior planejament al nou.


Per tant, s’estima l’al·legació en el sentit de rectificar el plànol normatiu d’ordenació B-4 per transcriure correctament l’alçada de PB+1PP.


Estimar l’al·legació, comporta rectificar el plànol normatiu B-4, en el qual s’ha de reflectir correctament l’alçada màxima reguladora de la finca. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

82


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP COLOM MARTÍ

ISIDRE COLOM COMAS

DNI/ NIF: 37 939 797

77 108 391-V

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: CASETA DEL PONT S/N

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: CASETA DEL PONT-LA DEVESA


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable delimitat. PPU núm. 6 “Pont-Est”. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

En primer lloc, exposen que la delimitació del sector de sòl urbanitzable a

desenvolupar pel PPU 6, “Pont-Est”, inclou part de les finques de la seva propietat, conegudes com “La Devesa” i “La Caseta del Pont”, fins ara situades en la seva major part en sòl no urbanitzable, i en les quals s’hi du a terme una activitat ramadera d’explotació porcina i bovina de vaques de llet. Posen de manifest que la inclusió de les finques dins d’aquest nou àmbit de sòl urbanitzable els impossibilitarà, per incompatibilitat amb els nous usos del planejament, la continuïtat de l’explotació agrícola i ramadera. Per tant, sol·liciten que es mantingui la classificació actual dels terrenys, com a sòl no urbanitzable, per tal de continuar amb la seva activitat agrícola i ramadera com fins ara.

Per altra part, al·leguen que fins ara, en aquell mateix sector, l’única finca que

classificada com a sòl urbà, identificada amb la referència cadastral 0896002DG4409N0001QX (camí Buixó, 3), ara, amb la nova proposta del POUM aquesta passa a classificar-se com a sòl no urbanitzable. En aquest sentit sol·liciten que la finca mantingui la classificació fins ara vigent o la seva inclusió dins del sector de sòl urbanitzable.

Subsidiàriament a les al·legacions anteriors, els interessats argumenten que

l’actual delimitació del sector és arbitrària i que no respon a l’estructura de la propietat o a límits naturals dels terrenys. Fan referència a l‘exclusió de la finca a la qual s’ha fet referència en el paràgraf anterior i al límit est del sector, que parteix un dels camps de conreu de la seva propietat.

L’alternativa que proposen és l’ampliació de l’àmbit del sector fins a abastar la

totalitat de les finques de la seva propietat. Això suposarà, segons diuen, millorar la situació actual per diversos motius:

83

- La delimitació del sector coincidirà amb els límits naturals conformats pel riu Ter, la Devesa i les zones inundables.

- Les cessions d’espais lliures i zones verdes es podrien fer coincidir amb

la Devesa i els terrenys adjacents a la riba del Ter. - Es facilitaria la reparcel·lació per la major regularitat de les finques

aportades. - Permetrà l’abandonament de la seva activitat agropecuària, ja que la nova

classificació de les finques en compensaria econòmicament el cessament. Amb l’actual delimitació, diuen, no poden continuar la seva activitat, perquè la superfície de les finques queda molt disminuïda; ni tampoc reben la compensació econòmica suficient per abandonar-les.

- La inclusió de la porció de sòl que queda exclosa pel límit sud evita que

quedi una llenca de sòl rústic envoltada de sòl d’ús industrial.

Addueixen també que per la topografia del sector, amb un fort desnivell des de la via Ausetània, comportarà que les despeses d’urbanització siguin més costoses del que és habitual. Per tant, sol·liciten que s’augmenti el sostre residencial i el número d’habitatges previstos per compensar, segons diuen, els elevats costos de la urbanització.

També mostren la seva oposició al sistema d’actuació escollit per executar el

planejament, el de la reparcel·lació en la modalitat de cooperació (iniciativa pública). Argumenten que no es tracta d’un sector estratègic que justifiqui l’interès públic de la iniciativa i que en tractar-se només de 2 propietaris amb bona entesa facilita el desenvolupament de la gestió. Per tant sol·liciten que el sistema d’actuació sigui d’iniciativa privada.

INFORME:

Els objectius que es pretenen amb la delimitació i execució del sector de sòl urbanitzable anomenat “Pont Est” concreten el model d’implantació urbana i de l’estructura general del territori que es pretén amb el nou planejament general. En concret, en aquest àmbit es pretén assolir una ampliació ordenada del sòl residencial al sector sud de la ciutat, al barri de Vista Alegre; l’ampliació moderada del sector de sòl industrial de Can Buixó; i la construcció de la ronda sud de Manlleu i la seva connexió per mitjà d’un nou pont amb el carrer Torrent de la Borina, a l’altra riba del riu Ter.

El sector s’ha delimitat en funció dels terrenys que el POUM ha considerat

necessaris i adequats per a garantir el creixement de la població pel sector sud de Manlleu, al barri de Vista Alegre; i de l’activitat econòmica, amb l’ampliació en aquest àmbit dels terrenys destinats a usos industrials al voltant de la fàbrica de can Buixó. Per tant, aquests objectius generals d’implantació urbana, d’estructura general del territori i de necessitats de creixement són els que, a criteri del POUM, prevalen enfront d’interessos més particulars com

84

els que legítimament esgrimeixen els interessats sobre el manteniment de la seva explotació agrícola i ramadera.

Quant als límits físics del sector, és cert que a l’hora de delimitar-los s’ha de

procurar que aquests tinguin característiques urbanístiques homogènies i que el seu perímetre estigui delimitat per situacions de planejament existent, per sistemes generals de comunicació o per elements naturals definits, de tal manera que es garanteixi una adequada inserció del sector en l’estructura general del planejament general. Per tant, per aquests motius està clar que s’ha d’incloure dins de l’àmbit els terrenys propietat dels interessats que es situen al límit de llevant del sector, envoltats, pel límit de ponent, pel sòl urbà; i pel límit sud, pels terrenys ja inclosos dins del sector. Pel que fa al límit de llevant, aquest s’ajustarà en el màxim possible als límits físics dels camps de conreu, regularitzant els extrems del pla parcial a l’estructura física de la propietat existent en tot allò que sigui possible.

Amb la regularització dels límits del sector en funció dels criteris que s’han

assenyalat, i de l’estimació d’una altra al·legació –la número 173- en el mateix sentit presentada per l’altre propietari inclòs dins de l’àmbit, aquest passaria d’una superfície inicial de 92.129 m2 a una de 103.913 m2. És a dir, aquesta s’incrementaria en un 12,79 %.

Tot i així, els interessats sol·liciten la inclusió de la totalitat de les seves

finques dins de l’àmbit del sector. Tanmateix, això suposaria un doblar en escreix la superfície inicial i incloure dins del seu àmbit un espai d’especial protecció ambiental com és el del meandre de la Devesa, que el POUM preserva en la seva integritat, essent incompatible la seva transformació urbana amb els valors que el pla pretén protegir. Malgrat això, pels creixements previstos en aquest sector, no es considera necessària l’ampliació de tanta superfície de sòl per al creixement de la població i de l’activitat econòmica ni tampoc massa prudent per la pressió urbanística a què es veurien sotmesos els terrenys en cas d’incloure’ls dins d’un àmbit de transformació urbana.

No obstant tot això, tenen raó els interessats quan posen de manifest que el

sector té unes càrregues urbanístiques importants com són les indemnitzacions pel cessament de la seva activitat agrícola i ramadera, que en un moment determinat de l’execució del planejament esdevindrà incompatible amb aquest; i la construcció del nou pont que ha de connectar el sector amb l’altra riba del Ter per enllaçar amb el carrer del Torrent de la Borina. Això ha obligat a tornar a estudiar amb deteniment la viabilitat econòmica de l’actuació i s’ha arribat a la conclusió que, per tal d’assegurar-la sense discussió, s’hauria d’incrementar el sostre residencial fins als 10.364 m2, és a dir, uns 1910 m2 més dels inicialment previstos; i fixar el nombre d’habitatges en un màxim de 103, en comptes dels 78 previstos en la proposta aprovada inicialment. El sostre industrial es mantindria inalterable respecte de l’inicialment previst.

Aquest augment del sostre residencial significa una reducció de l’índex d’edificabilitat bruta que, en incrementar-se com hem vist la superfície del sector en una major proporció, passa del 0,41 en la proposta inicial al 0,38 en

85

la nova proposta que resulta de l’estimació de les al·legacions. Això significa una disminució de l’índex d’edificabilitat bruta en una proporció del 7,3 %.

Quant al sistema d’actuació escollit per a l’execució del planejament, el de la

iniciativa pública de la reparcel·lació en la modalitat de cooperació, no es comparteix l’argument de l’interessat segons el qual no es tracta d’un sector estratègic que justifiqui l’interès públic de la iniciativa. Ben al contrari, es tracta d’un dels sectors estratègics, juntament amb els del Fugurull i del Mas, bàsic per a completar les infrastructures de comunicacions de la nova ciutat que resulta del model d’implantació urbana que pretén el POUM. Les comunicacions pel sud de la ciutat només es poden resoldre de manera definitiva completant l’anella de circumval·lació que connectarà amb el nou pont el sector de Vista Alegre amb el Torrent de la Borina a l’altra riba del Ter. Tan sols per aquest motiu ja es justifica un interès que transcendeix del dels propietaris i que pertoca a l’Ajuntament de responsabilitzar-se de la seva execució d’acord amb l’agenda del planejament que el situa entre les actuacions prioritàries del primer quatrienni de vigència del POUM. En el cas que la iniciativa pública no ho activi segons el calendari previst, els propietaris sempre poden demanar, un cop excedit el temps per fer-ho, el canvi de sistema d’actuació per alguna de les modalitats d’iniciativa privada.

En relació a l’al·legació que manté que en tractar-se només de 2 propietaris facilita la gestió, això no és necessàriament així. En aquest cas es tracta de 2 propietaris amb percentatges de participació similars i, fins a la data d’avui, no es tenen notícies que hi hagi massa bona entesa entre els dos. Per tant, la garantia d’imparcialitat i d’objectivitat en l’execució del planejament la dóna el fet que aquesta es tiri endavant per la iniciativa pública, essent l’Ajuntament de Manlleu l’administració actuant.

L’escrit de l’interessat acaba amb la sol·licitud que l’Ajuntament desmenteixi oficialment unes suposades manifestacions relatives a una empresa situada en el sector. Aquesta petició s’ha de fer directament a qui hagi fet públicament les suposades manifestacions. Aquesta és una sol·licitud sobre la qual no correspon pronunciar-se a l’equip redactor del POUM que únicament informa sobre les al·legacions que es fonamenten en motius tècnics i jurídics en relació a les propostes del planejament aprovades inicialment.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit següent:

- Modificar els límits del sector amb la inclusió dins del seu àmbit dels

terrenys colindants de la seva propietat situats a l’extrem de ponent; i amb la regularització dels límits per l’extrem de llevant seguint en el màxim possible les partions dels camps de conreu de la seva propietat.

Aquesta rectificació, juntament amb les que resulten de l’estimació d’una al·legació en el mateix sentit presentada per l’altre propietari de l’àmbit, la

86

número 173, suposa augmentar en un 12,79 % la superfície del sòl urbanitzable delimitat.

- Fixar l’índex d’edificabilitat bruta del sector en 0,38 m2 st/m2, amb un

potencial màxim de sostre de 39.726 m2, dels quals un màxim de 10,364 m2 de sostre es podran destinar a usos residencials; i un màxim de 29.362 m2 a usos industrials.

L’índex d’edificabilitat bruta del sector disminueix ja que, en incrementar-se com hem vist la superfície del sector en una major proporció, passa del 0,41 en la proposta inicial al 0,38 en la nova proposta que resulta de l’estimació de les al·legacions. És a dir, disminueix en una proporció del 7,3 %.


Estimar l’al·legació relativa als límits del sector significa la rectificació del plànol normatiu C-6, en el qual s’ha de reflectir la delimitació del nou àmbit; així mateix caldrà rectificar l’article 163 de les normes urbanístiques, relatiu al pla parcial urbanístic número 6 “Pont Est”, establint la nova superfície de l’àmbit, el nou índex d’edificabilitat bruta i la densitat màxima d’habitatges del sector. Es tracta de modificacions que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancials i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

87

AL·LEGACIÓ NÚMERO 31: R/e núm. 7690, de 26.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP CASAS SERRA

DNI/ NIF:

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ DE LA PASSIÓ, 37 2n

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ DE LA PASSIÓ, 37 2n


TEMÀTICA: Sòl Urbà. Canvi de paràmetres urbanístics. Alçada màxima. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposen que la proposta inicial del POUM preveu per a la seva finca una alçada

màxima reguladora de PB; quan l’edifici està construït en PB+2PP. Per tant sol·liciten que es modifiqui la proposta en el sentit de recollir l’alçada preexistent.

INFORME:

Efectivament, té raó l’interessat quan posa de manifest la reducció d’una alçada, de PB+2PP a PB. Tanmateix, es tracta d’un error de transcripció de les alçades de l’anterior planejament al nou.


Per tant, s’estima l’al·legació en el sentit de rectificar el plànol normatiu d’ordenació D-4 per transcriure correctament l’alçada de PB+2PP.


Estimar l’al·legació, comporta rectificar el plànol normatiu D-4, en el qual s’ha de reflectir correctament l’alçada màxima reguladora de la finca. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

88

AL·LEGACIÓ NÚMERO 32: R/e núm. 7661, de 25.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP MARIA CASALS PADRÓS

DNI/ NIF: 77 051 635-W

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PASSEIG DEL TER, 70

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PASSEIG DEL TER, 70


TEMÀTICA: Sòl urbà no consolidat. PMU-8. Pla de millora urbana Ter. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposen que la finca en què hi té la seva residència i una indústria càrnica es

troba inclosa dins de l’àmbit del PMU-8, del passeig del Ter, tot i que, segons diu, les construccions actuals són compatibles amb el planejament i amb la nova vialitat. Per tant, sol·licita la seva exclusió de l’àmbit de transformació urbana que delimita el PMU-8.

INFORME:

L’interessat manifesta que a la finca del passeig del Ter núm. 70 s’hi troba una indústria càrnica. Tanmateix, en el padró municipal d’activitats classificades no consta que en aquella adreça hi hagi cap autorització municipal que permeti el funcionament d’una activitat d’indústria càrnica. Es tractaria doncs d’una activitat que no té llicència per funcionar.

La finca es troba dins dels límits del Pla Especial de Millora de la Façana Urbana i

de les Vores del riu Ter, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme en les sessions de 15 d’octubre de 1997; i 4 de març de 1998 (DOGC 2620, de 16.4.1998). L’esmentat planejament qualifica la finca amb la clau K-8 i fixa l’alineació del carrer afectant la façana i per tant, restant les finques en situació de fora d’ordenació. El règim urbanístic de la finca ja ve determinat per la seva qualificació pel pla especial del Ter el qual encara s’ha d’executar en aquest àmbit. No ha motius doncs que justifiquin una nova reordenació de l’àmbit ja que es dóna per bona la fins ara vigent.


Per tant, es proposa, estimar l’al·legació de l’interessat en el sentit d’excloure’ls del sector de millora urbana número 8 ja que l’ordenació detallada de les finques ve fixada directament pel pla especial del Ter.

89


L’estimació de l’al·legació comporta rectificar els plànols normatius d’ordenació B-5 i C-5, per tal de modificar el límit sud del pla de millora urbana número 8. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

90

AL·LEGACIÓ NÚMERO 33: R/e núm. 7693, de 26.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: EUDALD SOLER SALVANS

DNI/ NIF: 77 063 798

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ SANT MARTÍ 13

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ SANT MARTÍ, 13


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Canvi paràmetres urbanístics. Fondària edificable. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que la proposta del nou POUM ha canviat la qualificació urbanística de la

finca. En el PGOU fins ara vigent estava qualificada de Zona E, Illes de Pati Interior Tancat, subzona E2; i ara, arran de l’aprovació inicial del POUM ha passat a Clau 2, subzona 2b, Illes amb definició geomètrica. Aquest canvi de clau comporta també la modificació dels paràmetres urbanístics. En concret l’interessat al·lega que, en planta baixa, la profunditat edificable es fixa en 20 metres, i la finca en té construïts 22.

També addueix amb l’anterior planejament el soterrani es podia ocupar amb les

mateixes condicions que la planta baixa (50 % de la seva superfície) i, segons diu, ara aquesta possibilitat no es permet en la proposta del nou POUM.

INFORME:

Fet el corresponent treball de camp es constata que existeixen moltes construccions en planta baixa amb un cert desordre. No hi ha una línia clara d’alineació de la façana posterior que serveixi per recolzar un criteri d’ordenació. L’interior d’illa té unes dimensions de suficient amplada per admetre una major profunditat edificable, de tal manera que permetent una fondària edificable en planta baixa de 24 metres la major part de les construccions existents no restarien en situació de volum disconforme.

Pel que fa a l’ocupació del subsòl, la proposta del nou POUM manté el criteri de

permetre el 100% d’ocupació del subsòl en totes les claus amb aprofitament privat i la finca de l’interessat no és una excepció en aquest sentit. L’article 34.2 de les normes urbanístiques aprovades inicialment, inclòs dins del capítol de disposicions que regulen l’edificació (Títol II, Paràmetres Comuns d’Ordenació i Ús); deixa ben clar que l’ocupació en plantes soterrani pot assolir el 100 % de la parcel·la.

91


Es proposa estimar parcialment l’al·legació en el sentit d’augmentar la profunditat edificable en planta baixa fins a 24 metres, però no fins al 50 % de la superfície del pati interior d’illa tal com sol·licitava l’interessat.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu d’ordenació D-5, en el sentit de reflectir-hi la fondària edificable màxima en planta baixa de 24 metres. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

92

AL·LEGACIÓ NÚMERO 34: R/e núm. 7715, de 25.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: IMMOBLES MAS PUJOL SL

DNI/ NIF: B-17 628 132

REPRESENTANT: JORDI PUJOL ALEMANY

DNI/NIF: 77 276 099-D

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ CONVENT, 1. 17004 BREDA

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PPU-7. CAN LLANES


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable delimitat. PPU-7. Can Llanes. Agenda de les actuacions. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposen que la societat a la qual representa és propietària d’una finca inclosa

dins de l’àmbit del PPU núm. 7 Can Llanes. L’agenda del POUM ha programat el desenvolupament d’aquesta actuació dins del tercer quatrienni.

En el seu escrit argumenta un seguit de motius que, al seu parer, justifiquen la

programació d’aquesta actuació dins de les previstes pel primer quatrienni d’execució del POUM.

INFORME:

Com és sabut, entre d’altres determinacions de caràcter general, el POUM estableix la programació temporal a la qual s’han d’ajustar l’execució de les actuacions previstes i, en especial, el desenvolupament del sòl urbanitzable (67.b i 65.1.c RLUC).

En aquest sentit, la programació ha de determinar la graduació temporal i

espacial del desenvolupament dels sectors de sòl urbanitzable que tinguin per objecte la implantació de creixements residencials. A aquests efectes, es poden establir condicions temporals per a la formulació o execució dels plans parcials urbanístics corresponents, vinculades al grau d’execució dels plans derivats anteriorment aprovats, així com en funció de la dimensió relativa del sector respecte al conjunt del sòl urbà i del sòl urbanitzable en curs d’execució del municipi.

És en coherència amb aquests condicionants que s’ha elaborat l’agenda de les

actuacions del POUM de Manlleu.

En el cas del PPU-7, Can Llanes, no es tracta d’un sector estratègic , però hi ha tres factors que fan reconsiderar la proposta i són els següents:

93

1. La propietat majoritària del sector demana la inclusió de l’actuació dins del primer quadrienni,

2. El desenvolupament del sector es pot abordar sense necessitat de la

previa urbanització o desenvolupamnt d’altres sectors, 3. Desenvolupar aquest sector permet millorar l’accés de Manlleu al barri

del Vicenç (Masies de Roda)


Es proposa estimar l’al·legació de l’interessat, fixant la programació temporal i espacial del PPU7 Can Llanas en el primer quadrienni.

94

AL·LEGACIÓ NÚMERO 35: R/e núm. 7716, de 26.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: BELLFORT SA

DNI/ NIF: A-08 432 098

REPRESENTANT: MARIA TERESA CREUS BONET

DNI/NIF: 37 073 753-F

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ RASET, 24. BARCELONA.

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PPU-11. BELLFORT.


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable delimitat. PPU-11. Bellfort. Agenda de les actuacions. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposen que la societat a la qual representa és propietària d’una finca inclosa

dins de l’àmbit del PPU núm. 11 Bellfort. L’agenda del POUM ha programat el desenvolupament d’aquesta actuació dins del segon quatrienni.


programació d’aquesta actuació dins de les previstes pel primer quatrienni d’execució del POUM.

INFORME:






L’interès públic que al·lega en el seu escrit només tindrà sentit quan, prèviament, s’hagin executat el PPU-1 El Mas i el PPU-12 El Verdaguer, que garanteixen la connexió i els accessos des del nord-oest i pel sud amb el PPU-11 Bellfort; sense

95

els quals queda sense comunicació possible. D’aquí l’interès del POUM en prioritzar aquelles actuacions en el primer quatrienni i, un cop completades aquelles, iniciar la formulació del PPU-11 en el segon quatrienni o quan correspongui, ja que l’execució d’aquest pla parcial sempre anirà vinculada, pels motius exposats, al grau d’execució dels sectors del Mas i del Verdaguer.


Es proposa desestimar l’al·legació de l’interessat, ja que no s’aprecien raons d’interès públic que desvirtuïn els criteris de prioritat en l’estratègia de desenvolupament urbà que s’han seguit per a fixar la programació temporal i espacial del desenvolupament de sòl urbanitzable, en concret del PPU-11 Bellfort.

96

AL·LEGACIÓ NÚMERO 36: R/e núm. 7717, de 26.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: TOLE CATALANA SA

DNI/ NIF: A-48 082 481

REPRESENTANT: JOSÉ MARIA LARREA PÉREZ

DNI/NIF: 14 859 151-R

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PLAÇA FONT DE TARRÉS S/N

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PPU-11. BELLFORT.


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable delimitat. PPU-11. Bellfort. Agenda de les actuacions. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposen que la societat a la qual representa és desenvolupa la seva activitat

econòmica a la zona de Font de Tarrés, en una zona molt pròxima a l’àmbit del sector de sòl urbanitzable del PPU núm. 11 Bellfort. L’agenda del POUM ha programat el desenvolupament d’aquesta actuació dins del segon quatrienni.


programació d’aquesta actuació dins de les previstes pel primer quatrienni d’execució del POUM. Fa un especial èmfasi en la necessitat de disposar de sòl industrial en les immediacions de les seves actuals instal·lacions per ampliar-les.

INFORME:






97

L’interès públic que al·lega en el seu escrit només tindrà sentit quan, prèviament, s’hagin executat el PPU-1 El Mas i el PPU-12 El Verdaguer, que garanteixen la connexió i els accessos des del nord-oest i pel sud amb el PPU-11 Bellfort; sense els quals queda sense comunicació possible. D’aquí l’interès del POUM en prioritzar aquelles actuacions en el primer quatrienni i, un cop completades aquelles, iniciar la formulació del PPU-11 en el segon quatrienni o quan correspongui, ja que l’execució d’aquest pla parcial sempre anirà vinculada, pels motius exposats, al grau d’execució dels sectors del Mas i del Verdaguer.

Per altra part, cal recordar a l’interessat que el POUM dóna resposta a les seves

inquietuds sobre la necessitat de sòl industrial pròxim a les seves actuals instal·lacions. En aquest sentit, l’Ajuntament de Manlleu va promoure i elaborar una modificació puntual del planejament general en l’àmbit de Tole Catalana SA (DOGC 13.5.2003) la qual resta pendent d’execució. La proposta inicial del POUM la incorpora amb les mateixes previsions (PAU-5 Font de Tarrés 2) i preveu la seva execució immediata, com a actuació prioritària, durant el primer quatrienni, amb l’objectiu de resoldre amb celeritat les necessitats de sòl que posa de manifest.


Es proposa desestimar l’al·legació de l’interessat, ja que no s’aprecien raons d’interès públic que desvirtuïn els criteris de prioritat en l’estratègia de desenvolupament urbà que s’han seguit per a fixar la programació temporal i espacial del desenvolupament de sòl urbanitzable, en concret del PPU-11 Bellfort.

98


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP CABALLERIA BONET;

MARGARITA CABALLERIA TUNEU;

DNI/ NIF: 36 320 376-H; 77 304 850-X;

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ DE LA FONT, 2;

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ HORTA D’EN FONT, 26; PLAÇA

FRA BERNADÍ, 14;


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Alineació de la finca. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposen que, amb motiu d’una rehabilitació de la finca, se’ls va obligar a

modificar l’alineació original de la finca, havent de retrocedir-la fins a ajustar-la a les assenyalades pel vigent PGOU.

En conseqüència sol·liciten que el POUM modifiqui l’alineació del C/ Horta d’en

Font en el tram que afronta a la seva finca, en el sentit de tornar a la situació anterior a la de les obres de rehabilitació de la finca.

INFORME:

Les façanes del C/ Horta d’en Font corresponen a les dels edificis que donen a la Plaça Fra Bernadí, sense cap valor arquitectònic a destacar tret d’elguns elements puntuals (llindes i fornícula). L’alineació de les façanes entre els números 22 (cruïlla amb el C/ Bisbe Morgades) i el número 34, es corresponen amb les que assenyala el planejament fins ara vigent. Únicament resten per alinear-se els números 28-30-32.

La proposta inicial del POUM manté l’alineació del planejament vigent amb

l’objectiu que, quan es produeixi la substitució de les esmentades edificacions, s’aconseguirà una secció constant en aquest tram de vial (des de la cruïlla del C/ Bisbe Morgades fins al número 34 del carrer de l’Horta.

La finca objecte de l’al·legació ja té l’alineació consolidada d’acord amb el

planejament i no hi ha cap criteri d’ordenació que justifiqui tornar a la situació preexistent.

99

El nou POUM resta amatent a la conservació dels elements arquitectònics d’interès, obligant a la seva conservació en les finques actuals i, en cas de substitució, obligant a la seva recolocació en l’obra nova de substitució.


Es proposa desestimar íntegrament l’al·legació ja que no hi ha cap motiu que justifiqui la modificació de les alineacions que fixa el nou POUM, que recull les fixades per l’anterior planejament.

100

AL·LEGACIÓ NÚMERO 38: R/e núm. 7722, de 26.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: ANTONI MATARÓ GRAU

DNI/ NIF: 37 599 186-M

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ SANT DOMÈNEC, 15

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ SANT DOMÈNEC, 15


TEMÀTICA: Catalogació. Altura màxima. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Considera que la casa (U18) ha de conservar-se catalogada d’interès històric en

la seva totalitat i permetre’s sobre la mateixa una altura de baixos + 2. Per altra part, la possibilitat d’edificar uns baixos davant la part posterior de la casa referida, podria comportar la destrucció del caràcter de l’edificació i les finestres dels baixos quedarien tapiades. Per la qual cosa, seria adient establir com a pati-jardí, la part que figura com a baixos.

En relació a la mateixa finca, però per la part situada al carrer Sant Ferran, núm. 3-5-9, entén que la zona marcada de color groc del planell que acompanya ha de formar part de la Unitat 18 (U18) i la resta ha de quedar lliure d’afectacions. Petició fonamentada, per una part, pel fet que la zona en concret ja formava part de la casa des de sempre i és on s’hi realitzava la vida familiar, i per l’existència, en la mateixa d’una columna helicoïdal modernista. Per altra part, el seu enderrocament impediria l’entrada al jardí des del carrer St. Ferran.

Entén que la no catalogació de la zona marcada en el planell, junt amb la implantació d’una nova edificació suposaria un perjudici important per la U18 en quan a servituds, impacte visual, pèrdua d’intimitat i privacitat.

INFORME:

En quant al nombre màxim de plantes i alçada màxima del front del C. Sant Domènec entre els carrers Sant Ferran i el carrer d’Enric Delaris, per mantenir les condicions d’edificació existents es passaran de PB+3PP a PB+2PP, acceptant en aquest punt l’al·legació

En quant a les edificacions de la resta de la parcel·la i la seva inclusió dins la U18 com edificació catalogada, es considera justificat d’acceptar l’al·legació, suprimint l’afectació de vialitat al front del c. Sant Ferran, i reconeixent l’actual edificació existent, preservant però els patis posteriors com a tals.

101


Es proposa estimar l’al·legació en el sentit indicat en l’informe, efectuant els canvis adients en els plànols d’ordenació.


Canvi de PB+3 a PB+2 al front del c. Sant Domènec, que implica altres finques. Canvi de l’afectació al c. Sant Ferran, i de la profunditat edificable i reconeixement

de volumetria edificada existent al c. Sant Ferran, incloent-la en la U18 del Catàleg.

102

AL·LEGACIÓ NÚMERO 39: R/e núm. 7733, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOAQUIM SOLER FOSSAS

DNI/ NIF: 35 019 470-S

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: CAN SELLAS. 08500 VIC.

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: BARRI ESTACIÓ S/N (VISOPLAST)


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable delimitat. PPU-8. La Comella. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que la societat VISOPLAST SL és propietària d’uns terrenys al Barri de

l’Estació i acompanya al seu escrit còpia d’un plànol topogràfic de la finca i sol·licita la seva inclusió de la seva totalitat dins del PPU-8, La Comella.

INFORME:

La societat mercantil que representa l’interessat és propietària d’uns terrenys situats a l’altra cantó de les vies del tren, davant de l’estació del ferrocarril, on hi ha construïdes diverses naus industrials. Aquestes estan actualment desocupades després que durant força temps s’hi desenvolupés, sense cap llicència d’activitats classificades, una activitat dedicada al reciclatge que va originar molts problemes (incendis, ocupació del camí públic, obres sense llicència, etc.).

Aquesta al·legació està vinculada amb la núm. 75, del mateix al·legant i que

sol·licita la inclusió dels seus terrenys dins el pla parcial, essent la al·legació núm. 75 una mica més precisa.

L’al.legant comenta la no coincidència del registre de la propietat amb el cadastre.

Quant a la discordança entre la descripció registral i la cadastral, aquesta no té relació amb el règim urbanístic de la finca i, per tant, no és en el marc de la revisió del POUM que s’ha de resoldre. La gestió del cadastre depèn de la Direcció General del Cadastre, dins del Ministeri d’Economia i Hisenda. És davant d’aquell ens que caldria instar, si escau, la corresponent rectificació per adequar les dades cadastrals a les que resulten del Registre de la Propietat, ja que en els treballs de planejament es fan servir les dades cadastrals – a efectes d’estudiar l’estructura de la propietat- que facilita aquell ens.

103


Per tant, es proposa estimar parcialment en el sentit de crear un sector independent del pla parcial de La Comella. En quan al tema del cadastre es fa l’aclariment que no correspon a aquest POUM, la modificació del mateix.


Crear un nou sector de pla parcial corresponent a les propietats de l’al.legant junt amb les propietats dels ferrocarrils per arribar fins els límits de les vies del ferrocarril. Afecta el plànols B4 i B5. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

104

AL·LEGACIÓ NÚMERO 40: R/e núm. 7734, de 26.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: IC-V; EUA DE MANLLEU.

DNI/ NIF:

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ:


TEMÀTICA: Diversos. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’escrit no consta de cap part expositiva que justifiqui les seves peticions, tan sols

es limita a formular les següents peticions:

1) Al sector de la Teuleria, demanen que els terrenys destinats a sistema d’equipaments comunitaris siguin destinats a usos esportius.

2) Al sector del Fugurull:

Que s’estableixi un límit del 10 % d’habitatges d’alt estànding. Que es prohibeixi l’ús de grans establiments comercials. Que la Masia que dóna nom al sector sigui restaurada amb càrrec als

promotors i cedida a l’Ajuntament. 3) En relació al sector de la Devesa que, en cas que s’hi construeixi un pont,

que tingui el caràcter de passera peatonal. 4) Que les rouredes residuals siguin incloses dins del catàleg d’espais

naturals. 5) Que les fonts rurals i urbanes siguin catalogades i protegides. INFORME:

El Pla Parcial Urbanístic que desplega aquell sector de sòl urbanitzable ja preveu, entre els usos admesos en el sistema d’equipaments comunitaris, l’esportiu. Per tant, és una decisió que correspon a l’Ajuntament el d’assignar, entre els diversos usos previstos, els quals vol destinar aquells terrenys.

Totes aquestes són previsions que corresponen al planejament derivat que

desplegui aquell sector de sòl urbanitzable. El POUM determina per aquest sector

105

el que prescriu l’article 58.7 TRLUC per al sòl urbanitzable delimitat, és a dir, la seva delimitació; l’índex edificabilitat bruta; la densitat màxima; els usos principals i compatibles; i les reserves per al sistemes d’espais lliures i d’equipaments.

El POUM preveu la connexió entre les dues ribes del Ter per mitjà d’un pont, les

característiques concretes del qual hauran de ser precisades, successivament, en el corresponent pla parcial urbanístic i en el projecte d’obres que posi en pràctica l’execució material de les determinacions del planejament urbanístic derivat.

Quant a la inclusió de les fonts rurals i urbanes siguin catalogades i protegides,

s’han donat les instruccions pertinents perquè el catàleg de béns protegits les reculli. Les rouredes ja estan protegides per la seva inclusió dins de la qualificació de sòl forestal.


Es proposa estimar parcialment l’al·legació en el sentit de completar el catàleg de béns protegits amb la inclusió com a elements a protegir de les rouredes i de les fonts rurals i urbanes.


Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

106

AL·LEGACIÓ NÚMERO 41: R/e núm. 7735, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOAN GABARRÓ GORGAS

DNI/ NIF:

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PASSEIG DE SANT JOAN 137



TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Alçades i edificabilitat del Pati interior d’illa. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que el PGOU fins ara vigent qualificava la seva finca com a Zona E1, Illes de pati interior tancat; amb una alçada de PB+3PP. En tractar-se d’una subzona E1 el pati d’illa era totalment edificable en planta baixa.

Ara, la proposta inicial del POUM qualifica la finca com a clau 2, d’Eixample,

Subzona 2b, Illes amb definició geomètrica; la qual manté les alçades però, segons manifesta, no permet l’edificabilitat del pati en planta baixa, tot i que actualment el pati està ja edificat en més del 90 % de la superfície.

En conseqüència sol·licita:

- Que s’incrementi en una planta més l’alçada màxima reguladora, de PB+3PP

a PB+4PP, per tal de compensar la pèrdua d’edificabilitat del pati d’illa. - Que es permeti edificar un 50 % del pati interior d’illa.

INFORME:

L’alçada del passeig de Sant Joan és de PB+3PP en tot el tram que va des del seu inici fins a l’avinguda de Roma, ja que manté una amplada constant de 14 metres aproximadament. Es considera que no hi ha motius que justifiquin aquest augment de l’alçada.

Quant al pati d’illa, amb la proposta d’ordenació del POUM queda un pati d’illa de

dimensions molt reduïdes, de forma irregular i allargada. Per tant, per millorar-ho, es proposa que es pugui edificar el 100 % del pati interior, per tal de regularitzar l’interior d’illa d’acord amb les edificacions preexistents.

107


Per tant, es proposa estimar parcialment l’al·legació en el sentit de permetre que es pugui edificar el 100 % del pati interior d’illa, per tal de regularitzar l’interior d’illa d’acord amb les edificacions preexistents.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de reflectir la possibilitat d’edificar el 100 % del pati interior d’illa. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

108

AL·LEGACIÓ NÚMERO 42: R/e núm. 7736, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: SERGI PINA I TRÈMOLS

DNI/ NIF:

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PASSEIG DE SANT JOAN 118



TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Alçades i edificabilitat del Pati interior d’illa. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que el PGOU fins ara vigent qualificava la seva finca com a Zona E1, Illes de pati interior tancat; amb una alçada de PB+3PP. En tractar-se d’una subzona E1 el pati d’illa era totalment edificable en planta baixa, amb una profunditat edificable de 18 metres des de la línia de façana.


Subzona 2b, Illes amb definició geomètrica; la qual manté les alçades però, segons manifesta, no permet l’edificabilitat del pati en planta baixa, tot i que actualment el pati està ja edificat en més del 90 % de la superfície, reduint-se la fondària edificable a 15 metres.


- Que s’incrementi en una planta més l’alçada màxima reguladora, de PB+3PP

a PB+4PP, per tal de compensar la pèrdua d’edificabilitat del pati d’illa. - Que la profunditat edificable sigui de 16 metres, en comptes dels 15 que

preveu la proposta aprovada inicialment. INFORME:

L’alçada del passeig de Sant Joan és de PB+3PP en tot el tram que va des del seu inici fins a l’avinguda de Roma, ja que manté una amplada constant de 14 metres aproximadament. Es considera que no hi ha motius que justifiquin aquest augment de l’alçada.

Quant a la fondària edificable, un cop fet el treball de camp in situ, es comprova

que les preexistències mantenen l’alineació de les façanes posteriors a 16 metres. Per tant, s’hauria de reconèixer com a fondària màxima la que correspon

109

a les preexistències edificades, és a dir, 16 metres comptats des de la façana de carrer.


Per tant, es proposa estimar parcialment l’al·legació en el sentit fixar la fondària màxima edificable en 16 metres comptats des de la façana del carrer, ja que aquesta és la que correspon a les preexistències edificades.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de reflectir la fondària màxima edificable a 16 metres, en comptes dels 15 que inicialment fixava. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

110

AL·LEGACIÓ NÚMERO 43: R/e núm. 7738, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: DANIEL GUIU MORERA

DNI/ NIF: 33 950 249-H

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: AVINGUDA DE ROMA 195

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ DONYA BLANCA 166


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Profunditat edificable. Reducció edificabilitat. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que el PGOU fins ara vigent qualificava la seva finca com a Zona G, Illes de Volumetria Opcional, amb una edificabilitat neta sobre parcel·la de 1,5 m2 st/m2s, sense limitació d’usos, i amb una ocupació en planta baixa del 100 %.


Subzona 2b, Illes amb definició geomètrica; amb una alçada de PB+2PP; una profunditat màxima de 14 metres, més 8 metres en planta baixa. Segons manifesta aquesta nova ordenació li produeix un perjudici en disminuir l’edificabilitat respecte de la qualificació anterior, que l’interessat calcula en 272,50 m2 de sostre si la comparem amb el potencial de sostre que permetia el planejament anterior, que era de 772,50 m2 de sostre per 500 la proposta inicial del POUM.


- Que es mantingui un potencial de 772,50 m2 de sostre construïbles a la seva

finca, la qual cosa s’aconseguiria modificant la profunditat edificable, passant-la de 14 a 16 o 18 metres de fondària màxima; i distribuint l’edificabilitat pendent en dues parts, una adossada al cos principal de l’edificació, la que dóna al C/ Donya Blanca; i l’altra al passatge posterior.

- Subsidiàriament, manifesta que no li suposaria cap perjudici si la proposta del

POUM es modifiqués en el sentit de preveure una alçada màxima de PB+2PP; amb una profunditat edificable màxima de 14 metres i amb una ocupació en planta baixa del 100 % de la superfície.

111

INFORME:

L’interessat al·lega un suposat dret a mantenir el potencial de sostre que el planejament anterior atribuïa a la seva finca. Tanmateix, és un principi general de l’actuació urbanística (art. 6 TRLUC) el de la inexistència del dret a exigir indemnització per l’ordenació urbanística de l’ús dels terrenys i construccions, en tant que aquesta implica meres limitacions i deures que defineixen el contingut urbanístic de la propietat, per la qual cosa no confereix a les persones propietàries el dret a exigir indemnització, excepte en els supòsits expressament previstos, cap dels quals es correspon amb la situació de l’interessat.

Val a dir que en els arxius municipals no s’ha trobat cap llicència d’activitat

classificada o innòcua que autoritzi una activitat de magatzem com la que, segons diu, du a terme l’interessat en aquella finca.

Segons les dades del cadastre, sobre la finca hi ha construïts 515 m2 de sostre.

Tanmateix, l’article 28 del RLUC complementa l’article 6 del TRLUC, en el sentit que, a efectes indemnitzatoris les modificacions i revisions del planejament no tenen caràcter anticipat, en el sòl urbà, si han transcorregut 3 anys des que s’hagi establert la corresponent ordenació detallada. La finca de l’interessat ve regulada directament pel vigent PGOU el qual és executiu des de la seva publicació al DOGC número 1065, de 7.11.1998. Per tant, durant tot aquest temps l’interessat ha pogut construir el sostre potencial que li permetia el planejament. Ara, transcorregut llargament el termini mínim de 3 anys, l’ordenació de l’ús dels terrenys i les construccions és la que resulta de la proposta del nou POUM sense que això generi cap dret a exigir indemnització.

Així doncs l’efecte que produirà l’aprovació definitiva del planejament urbanístic

sobre les construccions i els usos actualment existents sobre la finca és el que aquestes restaran en situació de volum disconforme, ja que hi haurà una part del volum construït, el que excedeix de la fondària edificable, disconforme amb els paràmetres imperatius del nou planejament, com és el de la fondària edificable i l’ocupació en planta baixa. Aquesta situació suposa unes limitacions per raó de les obres i dels usos que s’hi podran autoritzar (art. 102.4 i 5 TRLUC; desplegat per l’article 119 RLUC), bàsicament de consolidació i rehabilitació. En aquest cas, cal tenir present que l’ús industrial és admès en planta baixa però sempre ha de tenir l’accés en la línia de façana, mentre que els altres usos admesos poden tenir-lo des d’un passatge interior.

Pel que fa a l’al·legació referida a la fondària màxima edificable des de la façana

que dóna al passatge posterior, es considera raonable la proposta de passar-la de 8 a 10 metres, ja que d’aquesta manera es garanteix que es puguin aparcar amb comoditat 2 vehicles en filera.


Per tant, es proposa estimar parcialment l’al·legació en el sentit fixar la fondària màxima edificable referida a la façana que dóna al passatge posterior en 10 metres en comptes dels 8 que preveia la proposta inicialment aprovada, ja que

112

d’aquesta manera es garanteix que es puguin aparcar amb comoditat 2 vehicles en filera.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu A-5, en el qual s’ha de reflectir la fondària màxima edificable des del passatge posterior en 10 metres, en comptes dels 8 que inicialment fixava. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

113

AL·LEGACIÓ NÚMERO 44: R/e núm. 7747, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: BARNASINTEX SL

DNI/ NIF: B-61 041 161

REPRESENTANT: ALBERT VILÀ ESPINO

DNI/NIF: 33 939 419

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ DE LA LLOTJA, 9

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: EL DOLCET


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable. Sector PPU-9 “El Dolcet”. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que la societat que representa és la propietària de la finca coneguda com “El Dolcet”. En la primera part del seu escrit fa una cronologia de les vicissituds per la qual ha passat la finca fins a la data d’avui i exposa, segons el seu criteri, les seves necessitats actuals. Aquestes es poden resumir en:

- Que es prevegi un ús industrial amb més d’una activitat; i usos terciaris

als antics habitatges. - Que es reconegui un camí històric que dóna accés a la finca en la seva

part posterior. - Que es consolidi el camí i s’integri en el seu entorn. - Que es permeti construir sostre industrial en el sòl disponible.

La segona part del seu escrit recull un seguit d’al·legacions sobre la inclusió de la finca dins de l’àmbit del sector de sòl urbanitzable delimitat, a desenvolupar pel pla parcial número 9 “El Dolcet”. Segons manifesta aquesta no és la figura de planejament adequada per passar d’un sòl no urbanitzable a urbanitzable delimitat i exposa tot un seguit de motius pels quals ho creu.

En síntesi, acaba concloent que la finca ha de classificar-se com a sòl urbà, i no

com a urbanitzable a desenvolupar pel corresponent pla parcial, perquè està consolidada per l’edificació en més de les 2/3 parts del sector que s’ha delimitat. A més, afegeix, l’edificació consolidada ho és en un edifici inclòs en el catàleg de béns a protegir per la qual cosa, segons diu, impossibilita la cessió de terrenys per a sistemes urbanístics tal com resulta preceptiu en el cas dels plans parcials.

Tanmateix, segons diu, aquesta naturalesa urbana no impedeix que, per mitjà de

conveni i/o pla especial o de millora urbana “es pugui resoldre el futur de la finca i de l’edificació i els diferents usos i titularitats que cal preveure”.

En conseqüència, sol·licita que el nou planejament:

114

- Prevegi els usos industrials, terciaris i de serveis de l’edificació, amb possibilitat de coexistència d’aquests diferents usos i activitats en espais diferents dins del mateix edifici. - Permeti la càrrega i descàrrega de mercaderies per la part oposada a l’edifici principal, reconeixement el camí històric existent amb la seva actual traça. - Permeti l’ampliació de l’edificació existent en un percentatge màxim determinat dins del mateix sòl del recinte tancant de la fàbrica, amb un tractament estètic” integrat al conjunt arquitectònic. - Tracti la finca del Dolcet com una activitat patrimonial a preservar en el seu conjunt sense cessions de cap tipus; i, per tant, en cap cas admetre la necessitat de regir el destí de la propietat mitjançant un pla parcial.

INFORME:

La finca del Dolcet estava classificada pel planejament fins ara vigent com a sòl no urbanitzable. La seva activitat industrial estava emparada per l’article 85.5 de les normes urbanístiques que fixaven una relació de les activitats que es duien a terme en aquell moment en el sòl no urbanitzable i els reconeixia l’ús al qual es destinaven. Entre aquestes activitats hi havia la de la indústria TERINSA que ocupava la finca.

La inclusió de la finca dins d’un sector de sòl urbanitzable delimitat té com a

objectiu la incorporació al procés urbà uns terrenys sense urbanitzar, per la qual cosa s’han de classificar prèviament com a sòl urbanitzable, perquè la seva transformació vagi precedida d’una fase de desenvolupament del planejament i d’execució de les seves determinacions, en la qual els titulars compleixin els deures de cessió de terrenys, satisfacin el cost de les obres d’urbanització i efectuïn les operacions d’equidistribució necessàries perquè els terrenys esdevinguin sòl urbà en el futur.

El propietari al·lega que els terrenys ja estan transformats i mereixen ser

considerats com a sòl urbà. L’argument que esgrimeix és que estem davant d’un sòl urbà perquè el sector que es vol delimitar està consolidat per l’edificació en més de les 2/3 parts de la seva superfície.

L’interessat cita l’article 26 del TRLUC com a fonament legal de la seva pretensió.

Tanmateix, l’esmentat article estableix que constitueix el sòl urbà:

“Els terrenys que el planejament urbanístic inclou de manera expressa en aquesta classe de sòl perquè, havent estat sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà, tenen tots els serveis urbanístics bàsics; o bé, són compresos en àrees consolidades per l’edificació d’almenys dues terceres parts de llur superfície edificable. El simple fet que el terreny confronti amb carreteres i vies de connexió interlocal i amb vies que delimiten el sòl urbà no comportà que el terreny tingui la condició de sòl urbà”:

115

Aquest precepte estableix els supòsits fàctics que han de concórrer perquè es pugui considerar que uns terrenys ja estan transformats i mereixen ser considerats com a sòl urbà. A) El primer requisits és que els terrenys hagin estat sotmesos a un procés d’integració al teixit urbà, és a dir, el caràcter urbà dels terrenys ha de derivar d’una actuació urbanitzadora adreçada a la transformació urbanística dels terrenys, executada d’acord amb les previsions del planejament i amb assumpció dels deures urbanístics exigits per la llei perquè els terrenys sense urbanitzar assoleixin el règim de drets i deures previstos per al sòl urbà. En el cas de la finca del Dolcet, no s’ha produït cap actuació urbanitzadora que tingués com a objectiu aquesta transformació urbanística sinó que únicament es constata l’existència d’uns elements urbanístics rudimentaris i aleatoris, que no tenen les condicions de qualitat exigides per les normes tècniques que regulen aquest tipus de serveis i no tenen la capacitat adequada per satisfer les necessitats que en cada cas generin els usos urbans segons les intensitats màximes previstes, tal com es desprèn dels informes tècnics emesos per l’enginyer municipal per exemple en relació al sistema de sanejament amb motiu la tramitació de la legalització d’activitats classificades que s’hi duen a terme. Per tant, es pot concloure que no és dóna el requisit previ que els terrenys hagin estat sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà. En aquest sentit, caldria que estiguessin inserits en una urbanització bàsica, constituïda per unes vies perimetrals i unes xarxes de subministrament d’aigua i energia elèctrica i sistema d’evacuació, que no estigués completament deslligada de l’entramat o xarxa urbana; requisits tots ells que no es donen en el cas que ens ocupa. B) Com que no es compleix el primer dels requisits no té massa sentit analitzar el segon, el relatiu a la consolidació de l’edificació, perquè el sòl es pugui considerar com a transformat en urbà. Tot i així, ni que sigui a efectes dialèctics s’analitzarà per constatar que tampoc no hi concorre aquest segon requisit, subsidiari sempre de l’anterior, relatiu a la integració en el teixit urbà.

El requisit fàctic que justifica que els terrenys estiguin classificats com a sòl urbà és que es tracti de terrenys que, havent estat sotmesos prèviament al procés d’integració en el teixit urbà, es troben compresos en àrees consolidades per l’edificació d’almenys dues terceres parts de llur superfície edificable. La superfície a tenir en compte per aplicar el percentatge de consolidació de l’edificació és la de les àrees o zones que segons l’ordenació aprovada pel mateix planejament general són edificables. No és doncs el propietari interessat en obtenir la classificació de les seves finques com a sòl urbà el que pot delimitar al seu arbitri l’àrea a la qual ha d’aplicar el percentatge de consolidació de l’edificació en cada cas sinó que és el pla el que, en ordenar urbanísticament el municipi, determina les àrees o zones edificables i és el mateix pla que, quan adverteix que la zona o àrea destinada per a usos edificatoris ja està ocupada per l’edificació en almenys les dues terceres parts, pot decidir no classificar-la com a sòl urbanitzable delimitat i incloure-la directament en el sòl urbà.

116

En definitiva, la consolidació de l’edificació ha de referir-se als espais aptes per a la mateixa segons l’ordenació que proposi el pla general. El dibuix i la indicació concreta dels espais aptes per a l’edificació correspon al planejament, el qual no pot veure’s substituït per l’opinió dels interessats. L’interessat no aporta cap prova que recolzi la seva afirmació sobre la consolidació dels terrenys. Tanmateix, si fem un exercici d’aproximació a la realitat dels fets tenim que la superfície total del sector del pla parcial del Dolcet és de 34.256 m2, dels quals hi ha una superfície de 20.616 m2 que són aptes per a l’edificació. Si comprovem les dades cadastrals de la finca, constatem que la superfície ocupada per l’edificació és aproximadament de 8.901 m2, que no arriba ni de bon tros a la consolidació de les 2/3 parts de la superfície edificable que és de 13.743 m2. Es constata doncs que no es compleix el requisit material perquè el planejament incorpori al sòl urbà uns terrenys sense urbanitzar ja que no estan edificats en almenys les dues terceres parts de la superfície edificable. En definitiva, com que es tracta de terrenys que no han estat mai sotmesos al procés d’integració en el teixit urbà ni estan compresos en àrees consolidades per l’edificació d’almenys dues terceres parts de la superfície edificable, no es donen els requisits materials perquè el planejament els incorpori directament com a sòl urbà i, per tant, s’haurà de desestimar la pretensió del propietari d’obtenir la classificació del sòl menys onerosa des de la perspectiva de les càrregues urbanístiques.

Per altra part, la resta de pretensions de l’interessat, com ara la qualificació del sòl; la regulació dels usos i els paràmetres de l’edificació que han de permetre l’atorgament de llicències; i la definició dels paràmetres bàsics de l’ordenació de volums són les determinacions pròpies que ha de contenir el corresponent pla parcial que desenvoluparà el planejament general en aquell sector de sòl urbanitzable.

La protecció patrimonial de la finca s’assegura per mitjà de la seva inclusió en el catàleg de béns a protegir que forma part integrant de la documentació imperativa que incorpora el POUM. Tanmateix, quant a la seva petició sobre l’accés a la part posterior de la fàbrica per mitjà del que ell anomena “camí històric”, cal assenyalar que el que ell anomena camí és en realitat un terreny destinat pel planejament urbanístic a sistema d’espais lliures i zones verdes, de propietat municipal obtingut per cessió obligatòria i gratuïta en execució del pla parcial colindant de “La Piara”. Aquest espai ha desaparegut sota l’asfalt que pavimenta un accés que ha habilitat la propietat del Dolcet per arribar a la part posterior de la fàbrica, sense que consti en els arxius municipals cap autorització per dur-la a terme. La reivindicació del “camí històric” s’ha produït per la via de fet al marge de la legalitat. Tanmateix, aquest és un aspecte de protecció de la legalitat urbanística que excedeix de les comeses pròpies de la revisió del POUM que s’està duent a terme.

117


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa desestimar íntegrament l’al·legació de l’interessat en el sentit que no es donen els requisits fàctics per considerar els terrenys com a sòl urbà perquè no han estat sotmesos al procés d’integració en el sòl urbà i perquè no estan compresos en àrees consolidades per l’edificació d’almenys dues terceres parts de llur superfície edificable;

En conseqüència, la incorporació al procés urbà dels terrenys passa per classificar-los prèviament com a sòl urbanitzable delimitat per tal que la seva transformació en sòl urbà vagi precedida d’una fase de desenvolupament del planejament i d’execució de les seves determinacions, en la qual els titulars compleixin els deures de cessió, satisfacin el cost de les obres d’urbanització i efectuïn les operacions d’equidistribució perquè els terrenys esdevinguin sòl urbà en un futur. En cas contrari, el propietari del sòl obtindria uns aprofitaments urbanístics sense haver complert els deures de cessió de terrenys i de costejament de les despeses d’urbanització i, per tant, s’apropiarien injustament de les plusvàlues derivades de l’acció urbanitzadora que no havien contribuït a generar. Per evitar-ho caldrà la transformació urbanística del sector de sòl urbanitzable delimitat amb la formulació, la tramitació i l’aprovació definitiva del corresponent pla parcial urbanístic; i dels consegüents projectes de reparcel·lació i d’urbanització del sector.

118

AL·LEGACIÓ NÚMERO 45: R/e núm. 7748, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JAVIER HEREDIA ESPAÑA

DNI/ NIF: 52 157 246-P

REPRESENTANT: SINGULAR PROPOCIONS I OBRES SL

DNI/NIF: B 63716955

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ FRANCESC LAYRET, 75 1R 2A

MOLLET DEL VALLÈS

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ:C/ ÀNGEL GUIMERÀ 50;

C/ MONTSERRAT, 51-53;



Exposa que el PGOU fins ara vigent qualificava la seva finca com a Zona E2, Illes de pati interior tancat, en què el pati d’illa era edificable en planta baixa en el 50 % de la seva superfície.


Subzona 2b, Illes amb definició geomètrica; en què el pati d’illa no és edificable.

En conseqüència sol·licita que, com que els patis interiors del tram de carrer on es situen les seves finques està ja molt consolidat mes enllà de la fondària edificable, se li reconegui a les seves finques la possibilitat que el pati d’illa sigui edificable en planta baixa en el 50 % de la superfície com fins ara permetia el planejament vigent.

INFORME:

Fet el corresponent treball de camp in situ es constata que el pati interior d’illa, en sentit sud prenent com a referència la finca de l’interessat, està força lliure d’edificació, per la qual cosa es considera que no hi ha motius que hagin de fer variar el criteri d’ordenació seguit en la proposta inicial del planejament. En canvi, en sentit nord, sí que els patis estan força consolidats per l’edificació i per tant s’ha de reconèixer les preexistències, amb la qual cosa s’haurà de rectificar d’ofici el criteri inicial de no permetre-hi l’edificació.

119


Per tant, es proposa desestimar l’al·legació de l’interessat ja que el pati interior d’illa, en sentit sud prenent com a referència la finca de l’interessat, està força lliure d’edificació, per la qual cosa es considera que no hi ha motius que hagin de fer variar el criteri d’ordenació seguit en la proposta inicial del planejament. En canvi, en sentit nord, sí que els patis estan força consolidats per l’edificació i per tant s’ha de reconèixer les preexistències, amb la qual es proposa rectificar d’ofici el criteri inicial de no permetre-hi l’edificació en les finques de la carretera d’Olot números 76, 78, 80, 82 i 84; i al C/ Montserrat número 69.


La rectificació d’ofici que es proposa comporta rectificar el plànol normatiu D-4, en el qual s’ha de reflectir la possibilitat d’edificar totalment el pati d’illa en planta baixa . Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

120

AL·LEGACIÓ NÚMERO 46: R/e núm. 7752, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: LLUÍS MELCIÓN MAMANO

DNI/ NIF: 40 596 158-P

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C7 BAIXA CORTADA 9, 2a

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PASSEIG DEL TER, 72


TEMÀTICA: Sòl urbà no consolidat. PMU-8 Ter. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que és arrendatari d’una finca situada al passeig del Ter, 72, en la qual

s’hi desenvolupa una activitat industrial segons manifesta amb llicència d’obres i d’obertura d’activitat atorgada amb data 10 d’octubre de 1995.

Manifesta que la finca actualment edificada és compatible urbanísticament amb el

sector colindant de les Hortes i amb la nova vialitat prevista (es sobreentén que pel Pla Especial del Ter).

En conseqüència, sol·licita la seva exclusió del PMU-8.

INFORME:

La finca es troba dins dels límits del Pla Especial de Millora de la Façana Urbana i de les Vores del riu Ter, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme en les sessions de 15 d’octubre de 1997; i 4 de març de 1998 (DOGC 2620, de 16.4.1998). L’esmentat planejament qualifica la finca amb la clau K-8 i fixa l’alineació del carrer afectant la façana i per tant, restant les finques en situació de fora d’ordenació. El règim urbanístic de la finca ja ve determinat per la seva qualificació pel pla especial del Ter el qual encara s’ha d’executar en aquest àmbit. No ha motius doncs que justifiquin una nova reordenació de l’àmbit ja que es dóna per bona la fins ara vigent.

En el padró municipal d’activitats classificades consta que amb data 9.10.1995 es

va atorgar llicència d’activitats classificades per a dur a terme una activitat d’objectes decoratius de fusta i de pell al passeig del Ter núm. 72.

121


Per tant, es proposa, estimar l’al·legació de l’interessat en el sentit d’excloure’ls del sector de millora urbana número 8 ja que l’ordenació detallada de les finques ve fixada directament pel pla especial del Ter.


L’estimació de l’al·legació comporta rectificar els plànols normatius d’ordenació B-5 i C-5, per tal de modificar el límit sud del pla de millora urbana número 8. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

122

AL·LEGACIÓ NÚMERO 47: R/e núm. 7758, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JAUME CASTELLS MOLAS

DNI/ NIF: 37 644 003-H

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ RUPIT, 13

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: TRAM DEL C/ RUPIT ENTRE

L’AVINGUDA BELLMUNT I EL c/

SOGORB


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Usos del sòl. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que en el tram del C/ Rupit que va des del C/ Sogorb fins a l’avinguda

Bellmunt (a la banda esquerra en direcció Torelló) l’ús predominant és el residencial. Acompanya al seu escrit diverses fotografies per testimoniar-ho.

En conseqüència, sol·licita que l’esmentat tram de carrer es reservi per a usos residencials.

INFORME:

Es tracta d’una illa fortament consolidada per usos industrials, a l’extrem sud del polígon industrial de la Coromina. El carrer de Rupit fa de frontissa amb l’ús residencial. Hi ha molt poques preexistències residencials que justifiquin un canvi de qualificació que permetés de compatibilitzar l’ús residencial amb l’industrial.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa desestimar l’al·legació de l’interessat.

123

AL·LEGACIÓ NÚMERO 48: R/e núm. 7781, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: TERESA MUSACH AUMATELL

DNI/ NIF: 36 320 099-V

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ ALTA CORTADA, 24


TEMÀTICA: Sòl Urbà. Canvi de paràmetres urbanístics. Reducció d’alçada màxima. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:


+2PP, quan el PGOU vigent la fixava en PB+3PP.

En conseqüència sol·licita que el nou POUM reculli l’alçada màxima que per a la seva finca ja determinava el PGOU vigent, és a dir, PB+3PP;

INFORME:

Efectivament, té raó la interessada quan posa de manifest la reducció d’una alçada, de PB+3PP, passa a PB+2PP. Tanmateix, es tracta d’un error de transcripció de les alçades de l’anterior planejament al nou.


Per tant, es proposa estimar l’al·legació relativa a l’alçada, en el sentit de rectificar el plànol d’ordenació C4 per transcriure correctament l’alçada de PB+3PP.


Estimar les al·legacions a l’alçada i a la fondària, comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de reflectir correctament l’alçada de PB+3PP. Es tracta de l’esmena d’un error de transcripció que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

124

AL·LEGACIÓ NÚMERO 49: R/e núm.7783, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: RIEROLA ROQUÉ, ANTONI

DNI/ NIF: 37624188-Y

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: MAS LA RIEROLA



TEMÀTICA: Toponímia dels camins del sud del terme municipal. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Els noms d’alguns camins que hi ha en la memòria del POUM els refereix a dades que no es corresponen amb les històriques.

Concretament, on es refereix a camí de la Casanova dels Silos o bé a camí de la cooperativa en realitat s’ha de referir a camí de la Rierola.

INFORME:

S’ha constatat que la Masia històrica s’anomena La Rierola, i els serveis tècnics han confirmat que l’apreciació és correcte i per tant és procedent rectificar la memòria com indica l’al·legant.


Estimar l’al·legació modificant a la memòria els esmentats noms dels dos camins referits substituint-los per Camí de la Rierola.


Esmenar a la memòria en l’apartat referit als camins, introduint la substitució dels noms del camí de la Casanova dels Silos i del camí de la Cooperativa per camí de la Rierola.

125


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: ZUELA SOCIEDAD DE

DESARROLLOS PATRIMONIALES SL.

DNI/ NIF: 61105045

REPRESENTANT: ANTONI GONZÁLEZ

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C. DOCTOR MORAGAS, 26 B

08480 AMETLLA DEL VALLÈS

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ CAVALLERIA, 52


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Alçada i fondària edificable. Edificabilitat pati interior d’illa. Acabats de coberta. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que la finca situada al C/ Cavalleria,52 té la qualificació de C2

“Conjunts Històrics pel PGOU vigent mentre que el nou POUM el qualifica de clau 1b “Nucli antic”. Fa una sèrie de precisions sobre aspectes de la nova normativa que creu de difícil acompliment. Pel que fa a l’alçada reguladora, entén que el criteri que s’ha seguit de les preexistències es correcte però en determinats casos, al existir alguns elements de valor arquitectònic o edificis singulars, s’hauria de poder conservar l’alçada original. Fa referència també a l’obligatorietat de fixar les alçades lliures mínimes que determina l’article 122.3 que en alguns casos no es possible el seu acompliment al no adequar-se al Decret 259/2003.. També posa de manifest la seva disconformitat en l’acabat de teula de la coberta en pendent.

En quant a la profunditat màxima edificable de 15 metres i l’ocupació del Pati

interior d’illa del 50% que li assignava l’antic planejament, demana que se li mantinguin per tal d’adequar-se a les preexistències

En conseqüència, sol·licita que es modifiqui l’alçada reguladora en el sentit de

poder conservar l’alçada actual de l’edificació, que s’elimini l’obligatorietat de les alçades mínimes entre forjats i que es mantingui una ordenació amb la profunditat edificable de 15 metres i l’ocupació del Pati interior d’illa del 50% que li assignava l’antic planejament.

INFORME:

Feta la corresponent inspecció en la finca objecte de l’al·legació, s’ha observat que per tal de mantenir l’element de ràfec de la coberta, cal modificar

126

lleugerament l’alçada màxima prevista pel planejament inicialment aprovat. L’alçada de 9,90 metres permetria mantenir aquest element arquitectònic.

En quant a la fixació de l’alçada mínima entre forjats, té raó que en determinats

casos apareixen problemes que fan de difícil compliment del Decret 259/2003 i cal eliminar aquest paràmetre.

D’altra banda, per tal de mantenir el criteri d’ordenació de respectar en tot allò

que sigui possible les preexistències, s’ha comprovat que la profunditat edificable de 14 metres es la que s’adequa més així com l’edificabilitat en planta baixa a l’interior de l’illa addicional de 3 metres, tal com es preveia inicialment. D’aquesta manera s’acabarà de consolidar tot el pati d’illa que resta i s’aconseguirà una ordenació característica d’illa tancada.

En quant a l’obligació de que el material d’acabat de les cobertes inclinades sigui

en teula, es considera que es el tipus de material que s’integra de forma més idònia al paisatge urbà i característic del centre històric.

Per altra part, l’interessat fa referència en el seu escrit a què l’Ajuntament “per fer

coherents els tràmits administratius ferms” hauria d’adaptar el contingut del POUM al certificat emès per l’Ajuntament amb data 20 d’abril de 2006. Tanmateix, cal recordar a l’interessat que el certificat té una vigència de 6 mesos, a comptar des de la notificació a les persones interessades i, a tal efecte, és preceptiu d’atorgar les llicències que siguin sol·licitades dins d’aquest termini de vigència i que no tinguin defectes inesmenables, sempre que el projecte s’ajusti a les normatives vigents en el moment de la sol·licitud del certificat. En aquest supòsit, la sol·licitud de llicència no es veu afectada per la suspensió potestativa del procediment d’atorgament de llicències regulada per l’article 71.1 de la Llei d’Urbanisme, llevat que l’acord de suspensió s’hagués atorgat amb anterioritat a la sol·licitud del certificat.

En aquest cas, no s’ha sol·licitat cap llicència urbanística que faci referència a la finca en qüestió. No obstant això, en cas d’haver-se sol·licitat com que es tracta de la suspensió preceptiva amb motiu de l’aprovació inicial del planejament, i no de la potestativa, es veuria afectada igualment per la suspensió de llicències. Aquesta és la vinculació del certificat urbanístic respecte a les sol·licituds de llicències i no el que li dóna l’interessat en el seu escrit.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit de permetre modificar l’alçada reguladora a 9,90 metres i de eliminar de l’article 122.3 la fixació de les alçades mínimes obligatòries entre forjats.


127


Estimar parcialment l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu D-4, en el qual s’ha de grafiar l’alçada reguladora a 9,90 metres, i també modificar la normativa en el sentit d’eliminar de l’article 122.3 la fixació de les alçades mínimes obligatòries entre forjats Es tracta modificar uns dels paràmetres urbanístics el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

128

AL·LEGACIÓ NÚMERO 51: R/e núm. 7786, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: ANTONI FREIXANET SITJÀ

DNI/ NIF: 77 282 897-E

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: Ctra. Olot, 44

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: Ctra. d’Olot núms. 40, 42 i 44


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Alçada reguladora. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que el PGOU fins ara vigent qualificava la seva finca com a Zona E2, Illes de pati interior tancat, sense profunditat edificable, amb la qual cosa es permetia l’ocupació del 100 % del solar.

La parcel·la té la façana principal per la carretera d’Olot i les posteriors pel C/

Jacint Verdaguer, de tal manera que afronta a dos vials que tenen un desnivell topogràfic. La rasant que es pren com a referent per mesurar l’alçada reguladora màxima és la de la Ctra. d’Olot.

Ara, segons manifesta l’interessat, la proposta inicial del POUM pot induir a

confusió ja que, si bé es manté la mateixa alçada (PB+3PP), en e plànol normatiu es grafia l’alçada en el front de façana que dóna a la part posterior, al C/ Jacint Verdaguer amb la qual cosa es poden produir dubtes interpretatius si es considerés aquesta rasant com el punt de referència per mesurar l’alçada reguladora màxima, ja que es provocaria un desordre en el gir de les edificacions en el xamfrà.

En conseqüència sol·licita que, per tal d’esvair dubtes interpretatius que induïssin

a confusió, que s’esmeni el plànol normatiu on s’indica el punt de mesura e l’alçada reguladora, en el sentit que aquest es situés en el límit entre la parcel·la número 40 de la Ctra. d’Olot i la seva veïna pel cantó de ponent.

INFORME:

Fet el corresponent treball de camp in situ es constata que, tal com es recull el plànol normatiu d’ordenació al qual fa referència l’interessat, es poden originar els dubtes interpretatius que manifesta. En conseqüència, el més adequat seria esmenar el plànol en el sentit que es proposa, és a dir, grafiant el punt on es situa el canvi d’alçada màxima reguladora en el límit entre les parcel·les del número 40 de la Ctra. d’Olot i la seva veïna pel límit de ponent.

129


Per tant, es proposa estimar l’al·legació de l’interessat i, en conseqüència, rectificar el plànol normatiu D4 en el sentit expressat en l’informe tècnic.


La rectificació d’ofici que es proposa comporta rectificar el plànol normatiu D-4, en el qual s’ha de reflectir el canvi assenyalat, és a dir, grafiant el punt on es situa el canvi d’alçada màxima reguladora en el límit entre les parcel·les del número 40 de la Ctra. d’Olot i la seva veïna pel límit de ponent. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini

130

AL·LEGACIÓ NÚMERO 52: R/e núm. 7787, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: WILQUIM SA

DNI/ NIF: A-08637944

REPRESENTANT: JOSEP MARIA POU GOULA

DNI/NIF: 77 070 311

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: Avinguda de l’Estació, 2

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PAU 1 “WILQUIM” SA


TEMÀTICA: Sòl urbà no consolidat. Conveni urbanístic, Polígon d’Actuació Urbanística 1, Wilquim SA”. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que la proposta inicial del POUM, que recull entre els diversos polígons d’actuació urbanística que s’han de desplegar en sòl urbà el PAU núm. 1 “Estació”, no respecta els pactes que es van establir en el conveni subscrit entre la societat que representa i l’Ajuntament, el qual ha format part també com un document integrant més de la proposta aprovada inicialment que s’ha subjectat a informació pública.

En concret, els extrems sobre els quals al·lega l’interessat són els relatius a

l’àmbit que comprèn la delimitació del polígon; la densitat màxima d’habitatges previstos en aquell àmbit; el sistema d’actuació fixat per desenvolupar-lo; i el de les obligacions d’urbanitzar.

En conseqüència sol·licita que s’esmeni la proposta inicial per tal d’adequar-la als

pactes subscrits en el conveni urbanístic al qual s’ha fet referència. INFORME:

S’ha contrastat el contingut dels pactes del conveni i la proposta del POUM aprovada inicialment i es constaten les errades que posa de manifest l’interessat. D’entrada, hem de fer constar la disculpa necessària ja que en cap moment hi ha hagut la intenció de desvirtuar els pactes d’un conveni fruit de la voluntat d’entesa de les parts en arribar a acords d’interès mutu.

Quant a la delimitació del polígon d’actuació urbanística, efectivament, hi ha un error que consisteix en incloure dins de l’àmbit uns terrenys actualment destinats a vialitat si bé encara romanen propietat de la companyia ferroviària RENFE, colindants al sector. En el moment de concloure el conveni es va pactar la seva exclusió per tal de facilitar la gestió urbanística amb un sol propietari, la societat Wilquim. En conseqüència, es rectificarà l’àmbit per recollir el del conveni

131

urbanístic subscrit, tal com reflecteix el plànol de delimitació que acompanya aquell conveni, amb una superfície aproximada de 4.403,25 m2.

Pel que fa a la densitat, aquest és un paràmetre que no es va determinar

directament en el conveni. L’interessat calcula el potencial màxim de sostre que li atribueix el planejament, 2896 m2 i el divideix per la parcel·la mínima edificable per a habitatge aparellat, 400 m2. això li dóna un potencial de 9 habitatges unifamiliars, que poden ser aparellats, és a dir, un total màxim de 18. En el decurs de les negociacions del conveni l’interessat va aportar una proposta de parcel·lació de l’àmbit per tal de distribuir el sostre potencial en 9 parcel·les resultants amb destí a 18 habitatges aparellats. Ara sol·licita que es reflecteixi aquella proposta en l’ordenació resultant del POUM. La proposta inicial del POUM estableix un nombre màxim de 16 habitatges, inferior en 2 habitatges als previstos en el conveni segons el raonament abans exposat.

Si bé en el conveni no es fixa directament la densitat màxima, aquesta era la resultant de dividir el potencial de sostre entre el potencial de parcel·les mínimes en què es podria fraccionar l’àmbit. És amb aquest paràmetre que l’interessat va calcular la viabilitat econòmica de la proposta d’ordenació resultant, en funció del nombre màxim d’habitatges finals. Per tant, en coherència amb l’esperit dels pactes que es van subscriure, s’hauria de modificar la densitat i el nombre d’habitatges màxims en el sentit assenyalat, és a dir, en fixar el nombre màxim d’habitatges en 18; és a dir, 40 Hab/ha de densitat màxima. D’altra banda, com que segons manifesta l’interessat té clara l’ordenació en què pot distribuir el total d’habitatges aquesta es recollirà directament des del planejament general, reflectint la seva proposta en els corresponents plànols normatius d’ordenació.

En relació al sistema d’actuació, hi ha un error evident en la proposta del POUM

en fixar el de la iniciativa pública, reparcel·lació en la modalitat de cooperació; en comptes d’un dels propis de la iniciativa privada com és el de la compensació bàsica, tal com es va pactar en el conveni urbanístic.

Finalment, el darrer extrem es refereix a l’espai a urbanitzar. Segons manifesta el

que reflecteix la proposta del POUM és superior a la que es reflecteix en el conveni urbanístic al qual s’ha fet repetidament referència, per tant s’incrementen les càrregues d’urbanització i, per tant, les obligacions econòmiques en base a les quals es va subscriure el conveni.

En aquest sentit, el pacte tercer del conveni subscrit concreta les obligacions d’urbanització que assumeix la societat que el subscriu, fent remissió al plànol que l’acompanya com a document annex número 1, el qual reflecteix l’àmbit que haurà d’urbanitzar íntegrament al seu càrrec. La superfície compresa dins d’aquest perímetre és la que s’haurà de reflectir en les determinacions del POUM.


Per tant, es proposa estimar íntegrament l’al·legació de l’interessat i, en conseqüència, rectificar l’article 124 de les normes urbanístiques i la corresponent fitxa normativa del PAU 1 “Estació” en el sentit següent:

132

1) La delimitació del polígon d’actuació urbanística coincidirà amb el del conveni urbanístic, amb una superfície aproximada de 4.403,25 m2.

2) La densitat és fixarà en 40,79 Hab/ha, de tal manera que el nombre

màxim d’habitatges de l’àmbit serà de 18. 3) Els plànols normatius de l’ordenació (B4) recollirà la parcel·lació que

proposa l’interessat per tal de preveure la distribució del sostre potencial en un màxim de 18 habitatges aparellats.

4) El sistema d’actuació que es fixarà per desenvolupar la gestió urbanística

serà el de la reparcel·lació, en la seva modalitat de compensació bàsica (iniciativa privada).

5) L’àmbit que s’haurà d’urbanitzar íntegrament a càrrec de l’interessat serà

el que es reflecteix en el corresponent plànol (document annex número 2) del conveni urbanístic.


L’estimació de l’al·legació que es proposa comporta rectificar l’article 124 de les normes urbanístiques i el plànol normatiu B-4, en el qual s’han de grafiar les variacions abans assenyalades. Es tracta d’esmenes que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancials i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública.

133

AL·LEGACIÓ NÚMERO 53: R/e núm. 7788, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: FRANCISCO BRIONES ALCALÀ

DNI/ NIF: 30.926.907-A

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: AV. PUIGMAL, 118

08560 MANLLEU

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: AV. PUIGMAL CANTONADA C.

GARCIA ESTRADA, 162


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Qualificació urbanística. Alçada i fondària edificable. Edificabilitat pati interior d’illa. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

En la finca de la seva propietat situada a l’Avinguda Puigmal xamfrà amb el C/

Garcia Estrada, 162 i apareixen dos solar de reduïdes dimensions amb dues qualificacions diferents per l’actual PGOU, Zona G i Zona D3, atès que una part de la finca estava inclosa dins del Pla Parcial del Mas Roca. El nou POUM ordena igualment amb dues qualificacions diferents, Clau 2b i Clau 4a, amb el que es produeix un problema greu en l’edificabilitat del solar al mantenir dues normatives.

En conseqüència, proposa una determinada ordenació per tal de poder mantenir l’edificabilitat que li atorga el planejament fins ara vigent (PGOU).

INFORME:

El manteniment de dues qualificacions en dos solars veïns de dimensions reduïdes dona lloc a situacions problemàtiques des del punt de vista de l’ordenació i de l’aprofitament dels solars. En conseqüència es considera oportú unificar en una sola qualificació per les dues parcel·les. La qualificació de clau 2b, “illes amb definició geomètrica” es la que es considera mes adequada. El treball de camp efectuat i tenint en consideració les preexistències, fa que la fondària de 14 metres i l’alçada reguladora de planta baixa i tres plantes pis es consideri la més adient. En quan al pati posterior d’illa es proposa l’edificabilitat del solar en planta baixa fins a una fondària de 10 metres respecte al camí existent en la part posterior.

134


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar l’al·legació de l’interessat en el sentit de unificar les qualificacions en una de sola, per les dues parcel·les. La qualificació de clau 2b, “illes amb definició geomètrica” es la que es considera mes adequada. També es proposa de modificar l’ordenació de l’illa en quan a l’alçada reguladora respecte de l’Avinguda Puigmal a planta baixa i tres plantes pis i mantenir la fondària de 14 metres. En quan al pati posterior d’illa es proposa l’edificabilitat del solar en planta baixa fins a una fondària de 10 metres respecte al camí existent en la part posterior.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-3, en el qual s’ha de grafiar la qualificació de clau 2b, “illes amb definició geomètrica” en les dues parcel·les, l’alçada reguladora respecte de l’Avinguda Puigmal a planta baixa i tres plantes pis. En quan al pati posterior d’illa cal grafiar l’edificabilitat del solar en planta baixa fins a una fondària de 10 metres respecte al camí existent en la part posterior. Es tracta modificar uns paràmetres urbanístics el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

135

AL·LEGACIÓ NÚMERO 54: R/e núm. 7790, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP ALSINA VILA I 8 VEÏNS MÉS

DNI/ NIF: 77.274.223-L

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C. CASTELLOT, 4 1ER 1ERA

08560 MANLLEU

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C. CASTELLOT


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Modificació de l’amplada d’un vial. Alçada i profunditat edificable. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Els interessats exposen que el C. Castellot, entre la Ctra. d’Olot i el C.

Casacuberta, existeix una intensitat elevada de trànsit i que el carrer té una amplada inferior a la resta de vials del sector. Com que tenen constància que es vol edificar de nou en la parcel·la existent al llarg de tot el tram de ponent del vial, que s’ampliï el carrer fins a 9 metres d’amplada. També sol·liciten que es reconsideri l’alçada i fondària d’aquest nou tram a edificar que actualment es preveu de planta baixa i tres plantes pis.

Dins del contingut de l’al·legació es fan una sèrie de demandes (neteja de vial,

control de residus, etc.), que no son motiu d’al·legació al planejament.

En conseqüència, sol·liciten que es tinguin en consideració tots els punts a que fa referència i es modifiqui el planejament inicialment aprovat per tal de que s’incorporin les esmenes que exposen.

INFORME:

L’al·legació presentada pels interessats té un contingut que s’agrupa bàsicament en dos apartats. En primer lloc, fa referència a la regulació d’un tram de vial atès que manifesten que es vol edificar en la parcel·la. Les alçades i fondàries que es proposen son similars a les de les parcel·les existents en l’altre front del carrer i no es creu convenient la seva modificació. L’alta densitat de trànsit que al·leguen per tal de modificar l’amplada del carrer no es motiu suficient, ja que amb un determinat tipus d’urbanització i modificant la mobilitat i circulació del sector es pot solucionar aquesta problemàtica, si es que realment existeix.

En segon lloc, es fa referència a una sèrie de temes que no son motiu d’al·legació

del planejament inicialment aprovat.

136


Es proposa desestimar l’al·legació presentada.

137

AL·LEGACIÓ NÚMERO 55: R/e núm. 7792, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP POUS I SERRAT

DNI/ NIF: 77 253 515-B

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: MAS “EL BENET”

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: ILLA C/ ARNALD DE CORCÓ-

PUIGPARDINES / CASANOVAS TONA/

ALBERT DE BENET


TEMÀTICA: Sòl Urbà. Canvi de paràmetres urbanístics. Reducció fondària màxima edificable. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que el 1993 es va signar un conveni urbanístic pel qual es concretava

una determinada ordenació en els terrenys de la seva propietat que delimitaven l’illa urbana formada pels carrers Arnald de Corcó, Puigpardines, Casanovas Tona i Albert de Benet. En concret, en execució dels pactes del conveni, aquesta illa s’ordenava directament des del PGOU amb una qualificació de zona D, illa de cases en filera, amb una alçada de PB+2PP i una fondària edificable de 14 metres, essent l’ús exclusivament residencial, unifamiliar o plurifamiliar.

Ara, en la proposta inicial del POUM, segons diu no es respecten els pactes del conveni, ja que es redueix la fondària edificable a 11 metres i l’ús residencial es limita a l’unifamiliar, excloent el plurifamiliar abans admès.

Per altra part, adverteix que està construint, amb la preceptiva llicència municipal d’obres, d’un habitatge unifamiliar entre mitgeres al C/Arnald de Corcó.

En conseqüència, sol·licita que es rectifiqui la proposta inicial del POUM en el sentit de fixar la fondària màxima edificable en 14 metres i en què s’admeti, dins de l’ús residencial, també la tipologia plurifamiliar.

INFORME:

S’ha comprovat el contingut del conveni subscrit per l’interessat amb l’Ajuntament del 29 de novembre de 1993. Efectivament, té raó l’interessat quan posa de manifest els canvis que s’han produït en l’ordenació que fins ara, i com a

138

conseqüència d’aquells pactes, reflectia el planejament general vigent. Així doncs, per tal de garantir el compliment dels pactes del conveni, caldrà rectificar la proposta a del POUM per adequar-la al planejament fins ara vigent, és a dir, mantenint la fondària edificable a 14 metres i canviant la qualificació de la zona 4a –Habitatges unifamiliars en filera- a la 2b –Illes amb edificació compacte- per tal de permetre, dins de l’ús residencial, la tipologia plurifamiliar.


Per tant, es proposa estimar l’al·legació en el sentit de rectificar la fondària edificable fina a14 metres i canviar la qualificació, de 4a –Habitatges unifamiliars en filera- a la 2b –Illes amb edificació compacte- per tal de permetre, dins de l’ús residencial, la tipologia plurifamiliar.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu B-4, en el qual s’ha de reflectir correctament la nova qualificació, clau 4a, i la fondària edificable a 14 metres. Es tracta de rectificacions que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

139


DNI/ NIF: 77 253 515-B

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: ILLA C/ ALBERT DE BENET,

PUIGPARDINES I TARAFA




una determinada ordenació en els terrenys de la seva propietat que delimitaven l’illa urbana formada pels carrers Albert de Benet, Puigpardines i Tarafa. En concret, en execució dels pactes del conveni, aquesta illa s’ordenava directament des del PGOU amb una qualificació de zona E2, illa de pati interior tancat, amb una alçada de PB+3PP, una fondària edificable de 14 metres, essent edificable el pati d’illa, en planta baixa, en un 50 % de la seva superfície.

Ara, en la proposta inicial del POUM, segons diu no es respecten els pactes del conveni, ja que es redueix l’alçada de PB+3PP a PB+2PP i el pati interior d’illa, en comptes de ser edificable en planta baixa en un 50 % de la seva superfície, només ho és en 3 metres, comptats des de la línia on acaba la fondària edificable. En conseqüència, sol·licita que es rectifiqui la proposta inicial del POUM en el sentit de fixar l’altura màxima reguladora en PB+·3PP i que el pati interior d’illa sigui edificable, en planta baixa, en un 50 % de la seva superfície.

INFORME:

S’ha comprovat el contingut del conveni subscrit per l’interessat amb l’Ajuntament del 29 de novembre de 1993 i es detecta que s’ha produït un error en la transcripció, en el vigent PGOU, del plànol normatiu original de la modificació puntual del planejament general aprovada definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme en sessió de 16.2.1994. El plànol expressa gràficament, en aquella illa, una fondària edificable màxima de 14 metres i una alçada màxima

140

reguladora de PB+2PP, en comptes de PB+3PP que erròniament s’han reflectit en digitalitzar-se el plànol original del planejament vigent.

Quant al pati d’illa, es comprova que té raó l’interessat quan al·lega que s’ha

reduït la seva edificabilitat. Així doncs, per mantenir els termes del conveni, es proposa que pugui ampliar el pati d’illa, més enllà de la fondària edificable, en 5 metres en planta baixa, per tal d’ajustar el potencial de l’edificabilitat que resulta amb la permesa per l’anterior planejament del 50 % de la superfície del pati interior d’illa en planta baixa.


Per tant, es proposa estimar parcialment l’al·legació en el sentit que el pati interior d’illa sigui edificable, més enllà de la fondària màxima, en 5 metres addicionals en planta baixa. I desestimar-la en la resta d’extrems.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu B-4, en el qual s’ha de reflectir grafiar la possibilitat que el pati interior d’illa és edificable, més enllà de la fondària màxima, en una llargada 5 metres addicionals en planta baixa. Es tracta d’una rectificació que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

141


DNI/ NIF: 77 253 515-B

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: ALBERT DE BENET S/N




una determinada ordenació en els terrenys de la seva propietat que delimitaven l’illa urbana formada pels carrers Albert de Benet, Puigpardines i Tarafa. En concret, en execució dels pactes del conveni, aquesta illa s’ordenava directament des del PGOU amb una qualificació de zona E2, illa de pati interior tancat, essent edificable el pati d’illa, en planta baixa, en un 50 % de la seva superfície.

Ara, en la proposta inicial del POUM, segons diu no es respecten els pactes del conveni, ja que el pati interior d’illa, en comptes de ser edificable en planta baixa en un 50 % de la seva superfície, només ho és en 3 metres en planta baixa, comptats des de la línia on acaba la fondària edificable. En conseqüència, sol·licita que es rectifiqui la proposta inicial del POUM en el sentit que el pati interior d’illa sigui edificable, en planta baixa, en un 50 % de la seva superfície.

INFORME:

En coherència amb la proposta de resolució de l’al·legació número 56, presentada pel mateix interessat en relació a la mateixa illa urbana, s’hauria de mantenir el mateix criteri i, per tant, rectificar l’edificabilitat del pati interior d’illa permetent-la en una llargada màxima de 5 metres, en planta baixa, a comptar des del límit de la fondària edificable.

142


Per tant, es proposa estimar l’al·legació en el sentit que el pati interior d’illa sigui edificable, en una llargada màxima de 5 metres, en planta baixa, a comptar des del límit de la fondària edificable.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu B-4, en el qual s’ha de reflectir grafiar la possibilitat que el pati interior d’illa és edificable, més enllà de la fondària màxima, en una llargada de 5 metres addicionals en planta baixa. Es tracta d’una rectificació que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

143

AL·LEGACIÓ NÚMERO 58: R/e núm. 7795, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP POUS SERRAT

DNI/ NIF: 77 253 515-B

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: MAS “EL BENET”


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable delimitat. Sector PPU-3. “El Benet”. Exclusió de l’àmbit. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Atès que no queda del tot definit com quedarà finalment la masia del “Benet”, considera que la referida edificació, el terreny que ocupa i l’àrea d’influència i accessos a la masia han de quedar exclosos del P.P.3 a tots els efectes, i sol·licita que tots aquests àmbits siguin regulats amb unes normes específiques en les que es contemplin condicions de transformació d’edificació i ús pròximes a les que regulen els àmbits de masies en el sòl urbanitzable.

INFORME:

Les determinacions del POUM pel que fa al sector PPU-3, atenent el caràcter singular de l’edifici de la Masia “El Benet”, introdueixen com a determinació que caldrà mantenir aquesta edificació. Amb aquesta determinació es possibilita que l’edifici i l’ús residencial que s’hi desenvolupa pugui seguir mantenint-se i que l’ordenació del sector en el futur pla parcial hagi de cercar una solució que integri l’edifici de la masia, que és també objecte de catalogació, tot i permetent que els seus moradors puguin seguir-hi com s’ha manifestat reiteradament i que aquest element singular i identitari es pugui mantenir.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa desestimar l’al·legació, mantenint les determinacions i àmbit del sector PPU-3 si bé la Masia és objecte d’inclusió en el catàleg de masies i cases rurals.

144


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP LLIMÓS MALATS i ALTRES 5

INTERESSATS.

DNI/ NIF: 36 319 140-R

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: MAS “DOLCET”

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: Sector PPU-3


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable delimitat. Sector PPU-3. “El Benet”. Increment de l’edificabilitat i indemnitzacions. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Els interessats constaten que l’edificabilitat bruta de tots els sectors d’ús

residencial és de 0,40 m2st/m2 sòl, a excepció del sector PP5- “El Fugurull” que té una edificabilitat bruta de 0,55 m2st/m2 sòl. Superioritat justificada a raó del conveni signat en data 24 de juliol de 2006, entre l’Ajuntament de Manlleu i TRANSTEX, SL que en el seu pacte segon disposa que la mencionada societat assumeix la obligació de costejar i executar determinades infrastructures de connexió necessàries com a conseqüència de l’impacte de l’actuació sobre el sistema urbà existent, càrrega que per altra banda l’article 45 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme estableix com a deure addicional dels propietaris de sòl urbanitzable delimitat.

No obstant, recorden que en el sector “El Benet” hi ha unes edificacions i unes

activitats econòmiques en ple desenvolupament que hauran de ser indemnitzades a càrrec al projecte de reparcel·lació, fet que comportarà una important repercussió de costos en el sector, possiblement major que en el sector “El Fugurull”.

S’exposa, a títol enunciatiu, valoració de l’explotació ramadera “El Benet”,

concloent una indemnització de 632.088,09 euros per privació d’ús al propietari i una indemnització de 681.964,80 euros referent a la privació d’ús a l’arrendatari.

En conseqüència, sol·liciten que s’incorporin les determinacions necessàries per

tal d’assignar al sector “El Benet” un sostre residencial de 60.875m2 i una densitat d’habitatges de 38 hab/ha.

145

INFORME:

El sector PPU-3 “Pla parcial urbanístic El Benet”, té assignats uns aprofitaments que per les característiques del sector i les exigències en quant a les seves càrregues urbanístiques, són perfectament capaços de subsumir la càrrega d’urbanització, així com la càrrega que resulti d’extingir les activitats agroramaderes preexistents en el seu àmbit, que es refereixen en l’al·legació.

El sector amb els paràmetres aprovats és perfectament viable i dona uns valors

residuals del sòl que es situen entre els més elevats dels sectors, donant uns marges que perfectament poden subsumir les càrregues d’indemnitzacions que refereixen els al·legants.

Les dades que en l’al·legació s’insereixen hauran de justificar-se en fase de

gestió un cop aprovat el pla parcial del sector, atès que és en aquell moment posterior quan s’ha de produir l’equidistribució de beneficis i càrregues, de les dades aportades, se’n desprèn, d’altra banda, un seguit d’incorreccions com ara la no depreciació dels elements d’obra per raó del seu estat de conservació i antiguitat, així com conceptes que no son indemnitzables, sense que tampoc sigui ara el moment d’entrar a valorar.

A més cal indicar, que el sector “El Benet” no té atribuïts sistemes de cost elevat

com el sector “El Fugurull”, que té atribuït un pont de grans dimensions així com el costejament del nou camp de fútbol, de manera que es considera que existeixen diferències entre aquest sector del Fugurull i els demés pel que fa a la magnitud de les càrregues que justifiquen que aquest darrer tingui un major aprofitament.

En definitiva, doncs, no es considera justificat que el sector de “El Benet” hagi de tenir uns majors aprofitaments diferents dels atribuïts al POUM en la seva versió aprovada inicialment.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa desestimar íntegrament l’al·legació.

146

AL·LEGACIÓ NÚMERO 60: R/e núm. 7797, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MARTÍ SANGLAS PUJOL-XICOY

DNI/ NIF: 37 633 876-B

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ MANILA, 63 1r 2a

08034 BARCELONA

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PAU-6. CAN SANGLAS


TEMÀTICA: Sòl urbà no consolidat. PAU-6, Can Sanglas. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que representa els propietaris dels terrenys situats dins de l’àmbit del

PAU-6 que es delimita en la proposta inicial del POUM, els quals ja foren objecte d’un projecte de reparcel·lació aprovat definitivament per l’Ajuntament el 29 de setembre de 1998, en formar part de l’àmbit de la unitat d’actuació número 1, Can Sanglas, del pla especial de les vores del riu Ter.

Ara, en la proposta inicial del POUM, s’ha tornat a delimitar un nou polígon d’actuació que comprèn només la part dels terrenys susceptibles d’aprofitament privat de la unitat d’actuació originària i es tornen a fixar noves superfícies de cessions per a sistemes urbanístics en favor de l’Ajuntament, quan aquestes ja foren efectuades, de manera gratuïta i obligatòria, en virtut del projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació a la qual abans s’ha fet referència. Aquestes cessions ja efectuades no es tenen compte a l’hora de fixar el nou règim de cessions en les normes urbanístiques del POUM.

També fa esment a què en el conveni urbanístic subscrit el 12 de novembre de

1999, l’Ajuntament es comprometia a dur a terme al urbanització de l’àmbit de la unitat d’actuació originària en el decurs de l’any 1999, cosa que no s’ha realitzat.

Posa de manifest que la nova proposta d’ordenació de l’àmbit té una escassa

viabilitat econòmica, si tenim en compte les cessions ja fetes i les que s’exigeixen de nou, la qual cosa –segons diu- obligaria a redefinir les determinacions del POUM per assegurar l’equilibri econòmic entre els drets i deures que deriven del nou planejament.

Per altra part, al·lega que tant la unitat d’actuació originària com en nou polígon

d’actuació mantenen l’ús terciari, de serveis tècnics o d’equipament comunitari dels baixos dels edificis plurifamiliars que afronten al carrer del Torrent Magí. Segons manifesta aquest ús té, per la ubicació dels edificis en el context de la trama urbana del municipi, poc atractiu comercial la qual cosa dificultarà molt la

147

seva ocupació i, per tant, hi ha el risc que la zona acabi degradant-se i abandonant-se per falta de demanda comercial.

Finalment, posa de manifest l’interès dels propietaris en què s’executi la

urbanització de la unitat d’actuació, tal com es comprometia l’Ajuntament en el conveni urbanístic subscrit amb aquest objectiu. A tal efecte, segons diu, disposen de la capacitat econòmica suficient per fer front a les obligacions de pagament que se’n derivaven pels propietaris.


a) Que el PAU-6 es delimiti amb la mateixa superfície de l’originària “UA-1

Can Sanglas”, del pla especial de les vores del riu Ter.

b) Que es respecti l’ordenació i paràmetres de la unitat d’actuació originària i que són els que van ser objecte d’equidistribució en el corresponent projecte de reparcel·lació aprovat definitivament.

c) Que es modifiqui l’ús de la planta baixa, de terciari a residencial, dels

edificis plurifamiliars que afronten al carrer del Torrent Magí. d) Que en els esmentats edificis, s’incrementi l’edificabilitat en una planta

més, de PB+2PP a 3PP. e) Que es procedeixi d’immediat a l’execució de la urbanització de l’àmbit en

compliment dels acords del conveni subscrit el 12 de novembre de 1999.

INFORME:

Efectivament, tal com manifesta l’interessat el ple de l’Ajuntament, en la sessió ordinària del dia 29 de setembre de 1998, va aprovar definitivament el projecte de reparcel·lació de la unitat d’actuació número 1, Can Sanglas, del Pla Especial de la Façana Urbana i de les Vores del riu Ter.

Poc temps després, el 12 de novembre de 1998 es va subscriure un conveni

urbanístic entre l’Ajuntament i el senyor Martí Sanglas Camps per a l’execució l’esmentada unitat d’actuació.

El projecte de reparcel·lació va tenir com a objecte les següents finalitats:

a) La distribució justa entre les persones interessades, l’Ajuntament i el senyor Martí Sanglas Camps, dels beneficis i càrregues de l’ordenació urbanística establerta pel pla especial del Ter en l’àmbit de la unitat d’actuació número 1. b) La regularització de les finques per adaptar la seva configuració a les exigències del planejament. c) La situació sobre determinades parcel·les i en zones aptes per a l’edificació de l’aprofitament establert pel planejament urbanístic, tant l’adjudicat a

148

les persones propietàries com el que correspon a l’administració actuant d’acord amb els deures de cessió de sòl amb aprofitament establerts legalment. d) La cessió gratuïta, a favor de l’administració municipal, dels terrenys destinats a sistemes urbanístics, d’acord amb el que estableix el planejament. e) La determinació de les quotes d’urbanització a càrrec de les persones propietàries i de l’administració actuant. Totes aquestes operacions s’han dut a terme i s’ha produït la inscripció en el Registre de la Propietat de les finques resultants que, pel principi de subrogació real o a títol d’adquisició originària, substitueixen les finques originàries. Tan sols falta l’execució de les obres d’urbanització, de tal manera que els terrenys no tenen la condició de solars per mancar-los els requisits dels articles 29, a, b i c del TRLUC i per consegüent estan inclosos dins de la categoria del sòl urbà no consolidat.

Per tant, un cop completat el procés reparcel·latori, els propietaris tenen dret a (art. 39 TRLUC):

a) Completar la urbanització necessària perquè els terrenys assoleixin la condició de solars, prèvia tramitació i aprovació dels instruments de planejament i gestió corresponents. La reparcel·lació dels terrenys ja està completada només manca el projecte d’urbanització. b) Edificar els solars resultants en les condicions i terminis que estableix la llei d’urbanisme i el planejament urbanístic.

El planejament establia, com a modalitat per executar la unitat d’actuació, el de la iniciativa pública de la cooperació, en què les persones propietàries aporten el sòl de cessió obligatòria i gratuïta i l’administració actuant executa les obres d’urbanització amb càrrec a les dites persones propietàries. En virtut del conveni urbanístic subscrit al qual s’ha fet referència, l’Ajuntament de Manlleu es comprometia a aprovar i executar el projecte d’urbanització en el decurs de l’any 1999, calendari que, com és obvi, s’ha excedit llargament sense complir-se el compromisos.

Per tant, té raó l’interessat quan al·lega que la proposta inicial del POUM, en

incloure els terrenys en un nou polígon d’actuació urbanística ignora tots aquests antecedents, anant contra els seus propis actes i contra el principi general de la bona fe i de la confiança legítima que ha de presidir l’actuació de l’administració. Això a banda, d’impedir l’exercici dels drets que, pels propietaris de sòl urbà no consolidat, com és el cas, els reconeix l’article 39 del TRLUC.

Així doncs, cal retornar a la delimitació originària de la unitat d’actuació número 1,

de Can Sanglas, a la qual només manca completar la urbanització, prèvia elaboració i aprovació del corresponent projecte d’urbanització que, segons el conveni subscrit, pertoca de promoure a l’Ajuntament de Manlleu.

149

L’interessat sol·licita que es retorni a l’ordenació urbanística de la unitat d’actuació originària tal com fou objecte de reparcel·lació. No obstant això, acte seguit, demana que es modifiquin algunes de les condicions d’ús i d’edificabilitat de l’àmbit originari.

En concret: a) Que es modifiqui l’ús en planta baixa en la zona d’habitatge plurifamiliar que

afronta al carrer del Torrent Magí, passant de l’ús terciari al residencial. b) Que s’incrementi en una planta, de PB+2PP a 3PP, l’alçada dels habitatges

plurifamiliars abans referits.

Pel que fa a l’ús terciari en els baixos dels edificis plurifamiliars del C/ Torrent Magí, és cert que pel context urbà en què es situen, apartat dels principals eixos comercials de la ciutat, els fan poc atractius per aquest ús i, previsiblement, tindran escassa demanda que dificultarà la seva ocupació. Per tant, des d’un punt de vista urbà i d’optimització d’usos, es pot estimar l’al·legació de l’interessat en aquest sentit ja que no desvirtua l’ordenació dels usos del sector.

Aquesta modificació comporta l’augment de l’ús residencial sense increment de l’edificabilitat per tant, s’ha de preveure una reserva complementària de terrenys per a sistemes lliures i equipaments de 10 m2, com a mínim, per cada nou habitatge. En el cas que aquesta reserva complementària, per raons d’impossibilitat material, no es pugui emplaçar en el mateix àmbit d’actuació, es pot substituir pel seu equivalent econòmic, que l’Ajuntament ha de destinar a nodrir un fons constituït per adquirir zones verdes o espais lliures públics de nova creació al municipi. D’altra banda, en compliment del deure de cessió de sòl amb aprofitament en sòl urbà no consolidat, com que es produeix un increment de l’aprofitament urbanístic per raó de la transformació dels usos preexistents caldrà cedir a l’administració actuant el 10 % de l’aprofitament de l’actuació, és a dir, de l’increment del sostre residencial que s’origina.

En relació a l’increment d’una planta, de PB+2PP a PB+3PP, en els blocs plurifamiliars del C/ Torrent Magí, aquesta no es veu justificada ja que l’alçada pròpia i uniforme del sector és la PB+2PP, tal com es pot comprovar en els C/ Osona, Torrent Magí i Bisbe Aguilar. No hi ha cap motiu que justifiqui que es desvirtuï l’ordenació de les alçades de l’àmbit.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en es extrems següents:

- El de retornar a la delimitació originària de la unitat d’actuació número 1, “Can

Sanglas”, tal com fou establerta pel pla especial de les vores del riu Ter (DOGC ), ja que només manca per a la seva execució completar la urbanització, prèvia elaboració i aprovació del corresponent projecte

150

d’urbanització que, segons el conveni subscrit, pertoca de promoure a l’Ajuntament de Manlleu.

- El de modificar els usos en planta baixa en els edificis plurifamiliars del C/

Torrent Magí, de terciaris a residencials, si bé amb la previsió de les corresponents reserves complementàries per a sistemes locals de 10 m2 per cada nou habitatge; i amb el deure de cessió gratuïta del sòl corresponent al 10 % de l’increment de l’aprofitament urbanístic que origina la modificació.

I desestimar-la en la resta d’extrems pels motius que es justifiquen en l’informe

tècnic que s’ha transcrit.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu D-5, en el qual s’ha de reflectir la delimitació originària del polígon d’actuació del pla especial de les vores del Ter, així com la nova qualificació dels baixos dels edificis plurifamiliars per tal de permetre-hi l’ús residencial. Es tracta d’una rectificació que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

151

AL·LEGACIÓ NÚMERO 61: R/e núm. 7798, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: SANTI PUNTÍ MASRAMON

DNI/ NIF: 33 942 598-A

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/DONYA BLANCA, 168

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/DONYA BLANCA 168



Exposa que el PGOU fins ara vigent qualificava la seva finca com a Zona G, Illes de Volumetria Opcional, amb una edificabilitat neta sobre parcel·la de 1,5 m2 st/m2s, sense limitació d’usos, i amb una ocupació en planta baixa del 100 %.


Subzona 2b, Illes amb definició geomètrica; amb una alçada de PB+2PP; una profunditat màxima de 14 metres, més 8 metres en planta baixa. Segons manifesta aquesta nova ordenació li produeix un perjudici en disminuir l’edificabilitat respecte de la qualificació anterior, que l’interessat calcula en 272,50 m2 de sostre si la comparem amb el potencial de sostre que permetia el planejament anterior, que era de 772,50 m2 de sostre per 500 la proposta inicial del POUM.


- Que es mantingui un potencial de 1.393,69 m2 de sostre construïbles a la

seva finca, la qual cosa s’aconseguiria modificant la profunditat edificable, passant-la de 14 a 16 o 18 metres de fondària màxima; i distribuint l’edificabilitat pendent en dues parts, una adossada al cos principal de l’edificació, la que dóna al C/ Donya Blanca; i l’altra al passatge posterior.

- Subsidiàriament, manifesta que no li suposaria cap perjudici si la proposta del

POUM es modifiqués en el sentit de preveure una alçada màxima de PB+2PP; amb una profunditat edificable màxima de 14 metres i amb una ocupació en planta baixa del 100 % de la superfície.

152

INFORME:

L’interessat al·lega un suposat dret a mantenir el potencial de sostre que el planejament anterior atribuïa a la seva finca. Tanmateix, és un principi general de l’actuació urbanística (art. 6 TRLUC) el de la inexistència del dret a exigir indemnització per l’ordenació urbanística de l’ús dels terrenys i construccions, en tant que aquesta implica meres limitacions i deures que defineixen el contingut urbanístic de la propietat, per la qual cosa no confereix a les persones propietàries el dret a exigir indemnització, excepte en els supòsits expressament previstos, cap dels quals es correspon amb la situació de l’interessat.

Val a dir que en els arxius municipals no s’ha trobat cap llicència d’activitat

classificada o innòcua que autoritzi una activitat de magatzem com la que, segons diu, du a terme l’interessat en aquella finca.

Segons les dades del cadastre, sobre la finca hi ha construïts 515 m2 de sostre.

Tanmateix, l’article 28 del RLUC complementa l’article 6 del TRLUC, en el sentit que, a efectes indemnitzatoris les modificacions i revisions del planejament no tenen caràcter anticipat, en el sòl urbà, si han transcorregut 3 anys des que s’hagi establert la corresponent ordenació detallada. La finca de l’interessat ve regulada directament pel vigent PGOU el qual és executiu des de la seva publicació al DOGC número 1065, de 7.11.1998. Per tant, durant tot aquest temps l’interessat ha pogut construir el sostre potencial que li permetia el planejament. Ara, transcorregut llargament el termini mínim de 3 anys, l’ordenació de l’ús dels terrenys i les construccions és la que resulta de la proposta del nou POUM sense que això generi cap dret a exigir indemnització.

Així doncs l’efecte que produirà l’aprovació definitiva del planejament urbanístic

sobre les construccions i els usos actualment existents sobre la finca és el que aquestes restaran en situació de volum disconforme, ja que hi haurà una part del volum construït, el que excedeix de la fondària edificable, disconforme amb els paràmetres imperatius del nou planejament, com és el de la fondària edificable i l’ocupació en planta baixa. Aquesta situació suposa unes limitacions per raó de les obres i dels usos que s’hi podran autoritzar (art. 102.4 i 5 TRLUC; desplegat per l’article 119 RLUC), bàsicament de consolidació i rehabilitació. En aquest cas, cal tenir present que l’ús industrial és admès en planta baixa però sempre ha de tenir l’accés en la línia de façana, mentre que els altres usos admesos poden tenir-lo des d’un passatge interior.

Pel que fa a l’al·legació referida a la fondària màxima edificable des de la façana

que dóna al passatge posterior, es considera raonable la proposta de passar-la de 8 a 10 metres, ja que d’aquesta manera es garanteix que es puguin aparcar amb comoditat 2 vehicles en filera.


Per tant, es proposa estimar parcialment l’al·legació en el sentit fixar la fondària màxima edificable referida a la façana que dóna al passatge posterior en 10 metres en comptes dels 8 que preveia la proposta inicialment aprovada, ja que

153

d’aquesta manera es garanteix que es puguin aparcar amb comoditat 2 vehicles en filera.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu A-5, en el qual s’ha de reflectir la fondària màxima edificable des del passatge posterior en 10 metres, en comptes dels 8 que inicialment fixava. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

154

AL·LEGACIÓ NÚMERO 62: R/e núm.7799, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: ISIDRE CROSAS PUIGVI

DNI/ NIF: 77071083S

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: MAS CODONY

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: MAS CODONY


TEMÀTICA: Regulació clau 20d. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Que es prevegi a la regulació de la clau 20d la possibilitat d’instal·lar camps de plaques fotovoltaiques, i que aquestes instal·lacions no siguin incompatibles en el sòl no urbanitzable en totes les zones i subzones.

INFORME:

En el POUM s’ha considerat que els camps de plaques fotovoltaiques per les seves característiques no són pròpies del sòl no urbanitzable, considera que aquesta instal·lació en gran format com a camp de plaques i no com a captadors al servei agrícola o de la masia, no s’integra ni és característic del medi rural, seguint la directriu per al planejament urbanístic de l’article 9 de la Llei d’Urbanisme, i per tant es declara incompatible.


Desestimar l’al.legació

155

AL·LEGACIÓ NÚMERO 63: R/e núm. 7802, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: NÚRIA CALLÍS AREÑAS

DNI/ NIF: 77 054 803-L

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ ALTA CORTADA, 22


TEMÀTICA: Sòl Urbà. Canvi de paràmetres urbanístics. Reducció d’alçada màxima. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:


+2PP, quan el PGOU vigent la fixava en PB+3PP.

En conseqüència sol·licita que el nou POUM reculli l’alçada màxima que per a la seva finca ja determinava el PGOU vigent, és a dir, PB+3PP;

INFORME:

Efectivament, té raó la interessada quan posa de manifest la reducció d’una alçada, de PB+3PP, passa a PB+2PP. Tanmateix, es tracta d’un error de transcripció de les alçades de l’anterior planejament al nou.




Estimar les al·legacions a l’alçada i a la fondària, comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de reflectir correctament l’alçada de PB+3PP. Es tracta de l’esmena d’un error de transcripció que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

156


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: AGROPECUÀRIA EL SERRALLO SL; I

ALTRES 2 INTERESSATS

DNI/ NIF: CIF B-123119

REPRESENTANT: JORDI MACIÀ ARUMÍ

DNI/NIF: 37 750 255-X

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: MAS “EL SERRALLO”

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: Sector PPU-2


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable delimitat. Sector PPU-2 “El Serrallo-2”. Edificabilitat. Indemnitzacions. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Els interessats constaten que l’edificabilitat bruta de tots els sectors d’ús

residencial és de 0,40 m2st/m2 sòl, a excepció del sector PP5- “El Fugurull”, que té una edificabilitat bruta de 0,55 m2st/m2 sòl. Superioritat justificada a raó del conveni signat en data 24 de juliol de 2006, entre l’Ajuntament de Manlleu i TRANSTEX, SL, que en el seu pacte segon disposa que la mencionada societat assumeix la obligació de costejar i executar determinades infrastructures de connexió necessàries com a conseqüència de l’impacte de l’actuació sobre el sistema urbà existent, càrrega que per altra banda l’article 45 del Text Refós de la Llei d’Urbanisme estableix com a deure addicional dels propietaris de sòl urbanitzable delimitat.

No obstant, recorden que en el sector “El Serrallo 2” hi ha unes edificacions i

unes activitats econòmiques en ple desenvolupament que hauran de ser indemnitzades a càrrec al projecte de reparcel·lació, fet que comportarà una important repercussió de costos en el sector, possiblement major que en el sector “El Fugurull”.

S’exposa, a títol enunciatiu, valoració de l’explotació ramadera “El Serrallo”,

concloent una indemnització de 627.518,40 euros per privació d’ús al propietari i una indemnització de 862.919,20 euros referent a la privació d’ús a l’arrendatari.

En conseqüència, sol·liciten que s’incorporin les determinacions necessàries per

tal d’assignar al sector “El Serrallo 2” un sostre residencial de 32.435 m2 i una densitat d’habitatges de 40 hab/ha, així com la exclusió del condicionant de mantenir la masia el Serrallo.

157

INFORME:

El sector PPU-2 “El Serrallo”, té assignats uns aprofitaments que per les característiques del sector i les exigències en quant a les seves càrregues urbanístiques, són perfectament capaços de subsumir la càrrega d’urbanització, així com la càrrega que resulti d’extingir les activitats agroramaderes preexistents en el seu àmbit, que es refereixen en l’al·legació.

El sector amb els paràmetres aprovats és perfectament viable i dóna uns valors

residuals del sòl que es situen entre els més elevats dels sectors, donant uns marges que perfectament podrien subsumir, cas de ser exigibles, les càrregues d’indemnitzacions que refereixen els al·legants.

Les dades que en l’al·legació s’insereixen hauran de justificar-se en fase

de gestió un cop aprovat el pla parcial del sector, atès que és en aquell moment posterior quan s’ha de produir l’equidistribució de beneficis i càrregues, de les dades aportades, se’n desprèn, d’altra banda, un seguit d’incorreccions com ara la no depreciació dels elements d’obra per raó del seu estat de conservació i antiguitat, d’una banda, la inclusió entre les edificacions de la masia, que en cap cas s’exigeix d’enderrocar sinó que cal conservar en sòl privat i per tant el seu sostre, no s’haurà d’indemnitzar, així com la valoració de conceptes que no son indemnitzables, sense que tampoc sigui ara el moment d’entrar a valorar.

A més cal indicar, que el sector “El Serrallo” no té atribuïts sistemes de cost

elevat com el sector “El Fugurull”, que té atribuït un pont de grans dimensions així com el costejament del nou camp de futbol, de manera que es considera que existeixen diferències entre aquest sector del Fugurull i els demés pel que fa a la magnitud de les càrregues que justifiquen que aquest darrer tingui un major aprofitament.

En definitiva doncs, no es considera doncs justificat que el sector de “El Serrallo” hagi de tenir uns majors aprofitaments diferents dels atribuïts al POUM en la seva versió aprovada inicialment.

El quant a la no necessitat de conservació de la Masia, no s’han detectat raons

històriques i arquitectòniques suficients com per incloure-la en el catàleg de Masies.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació en el sentit de no incloure en el catàleg la Masia El Serrallo;

I desestimar-la en la resta d’extrems pels motius que s’han exposat a l’informe tècnic que s’ha transcrit.

158


Estimar parcialment l’al·legació comporta l’exclusió de la Masia del Catàleg de Béns a Protegir. Es tracta d’una modificació que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

159

AL·LEGACIÓ NÚMERO 65: R/e núm. 7801, de 27.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MARIA VERDAGUER I AUTONELL

DNI/ NIF: 77 086 241-Q

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: AVINGUDA DIPUTACIÓ, 40

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: AVINGUDA DIPUTACIÓ, 40


TEMÀTICA: Sòl Urbà. Canvi de qualificacions. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que a l’avinguda Diputació, entre la plaça de Gràcia i el carrer Tarafa, la

proposta inicial del POUM estableix dues qualificacions diferents, la 2b, que admet l’ús d’habitatge plurifamiliar; i la 4a, unifamiliars. Segons diu la majoria dels edificis d’aquell tram són unifamiliars, 12 sobre 17.

Així mateix, manifesta que el PMU-7, que llinda amb la part posteriors dels habitatges que donen a l’avinguda Diputació, està –segons diu- totalment indefinit. La conclusió que n’extreu és que les dues qualificacions diferents trenquen l’harmonia del barri i del conjunt de l’avinguda Diputació i demana que, encara que els edificis siguin plurifamiliars, siguin de baixa densitat d’habitatges, tal com passa al barri de Gràcia.

Al·lega també que la possibilitat d’aprofitar el subsòl amb la construcció de soterranis, tal com permet la proposta inicial del POUM perjudica –segons diu- les construccions existents que volen conservar-se com a unifamiliars.

En conseqüència, sol·licita que no s’admeti la construcció de soterranis.

INFORME:

Pel que fa a les dues qualificacions en un mateix tram de carrer, un cop s’ha fet el corresponent treball de camp per contrastar-ho, es comprova que, efectivament, en la majoria de trams de l’avinguda Diputació conviuen els habitatges unifamiliars amb els plurifamiliars, per tant no té massa sentit introduir un criteri restrictiu. En aquest sentit, es proposa unificar la qualificació permetent l’ús residencial, plurifamiliar o unifamiliar, indistintament, com fins ara.

160

Quant a la restricció de l’aprofitament del subsòl, no es veu cap motiu que ho justifiqui. La proposta del POUM, de generalitzar l’aprofitament del subsòl per a garatges, pretén fomentar i facilitar que en cada finca es pugui complir l’estàndard d’una plaça d’aparcament per cada habitatge.

En relació a la regulació de la densitat, en la proposta provisional del POUM

s’incorpora un article que regula la densitat d’habitatges per parcel·la en funció del potencial de metres quadrats de sostre construïbles sobre la parcel·la.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació pel que fa a la unificació de les qualificacions, establint una qualificació única, la 2b, i admetent, indistintament dins de l’ús residencial, el d’habitatge unifamiliar i plurifamiliar; així com pel que fa a la regulació de la densitat, establint el nombre màxim d’habitatges per parcel·la en funció del potencial de sostre.

I desestimar-la quant a la restricció de l’aprofitament del subsòl.


Estimar parcialment l’al·legació, comporta rectificar el plànol normatiu B-4, en el qual s’ha de reflectir la nova qualificació 2b; i les normes urbanístiques relatives a les condicions d’us de la clau 2b, en el sentit d’admetre indistintament, dins del residencial, l’unifamiliar i el plurifamiliar. Es tracta de modificacions que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancials i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

161

AL·LEGACIÓ NÚMERO 66: R/e núm. 326 (Reg. OPE), de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP VERDAGUER I ESPAULELLA

DNI/ NIF: 33 942 000-A

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ GUILLERIES, 20 3R. 08500 VIC

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: APARCAMENT BICICLETES


TEMÀTICA: Mobilitat. Aparcament de bicicletes. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Proposa que en les normes urbanístiques s’estableixi l’obligatorietat de preveure, en els garatges comunitaris, com a zona comunitària, uns metres quadrats destinats a l’aparcament de bicicletes. En concret, proposa un estàndard d’1 m2 de zona comunitària destinada a pàrking de bicicletes per cada habitatge que tingui l’edifici.

INFORME:

Es considera una proposta interessant. De fet, els recents Decrets de mobilitat*** ja van en aquesta línia quan obliguen a preveure un determinat nombre d’aparcaments en superfície destinats a bicicletes. La manera de fer-ho possible és la modificació de les normes urbanístiques per establir, en cada zona on hi hagi la possibilitat d’ús residencial plurifamiliar, aquesta obligació de preveure una reserva de pàrking d’uns determinats metres quadrats de superfície en funció del nombre d’habitatges.

Tanmateix, sembla que l’estàndard més adient seria el d’1,5 m2 de superfície per

cada habitatge, per tal de garantir que es podran reservar els metres necessaris per a pàrking de vehicles i de bicicletes, fent compatible les necessitats d’espais per a cadascun.


Per tant, es proposa estimar l’al·legació de l’interessat en el sentit de fixar, en les normes urbanístiques, l’obligatorietat de reservar una superfície de pàrking comunitari de bicicletes equivalent a 1,5 m2 de sòl per cada habitatge de l’edifici.

162


Estimar l’al·legació comporta esmenar les normes urbanístiques del planejament amb la inclusió d’un article que reculli l’estàndard de reservar, amb destí a pàrking de bicicletes, 1,5 m2 de superfície per cada habitatge de l’edifici. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

163

AL·LEGACIÓ NÚMERO 67: R/e núm. 7806, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: ARENES I GRAVES CASTELLOT, SA

DNI/ NIF: A-08225278

REPRESENTANT: LLUCIÀ PUJADAS COSTA

DNI/NIF: 77.294.423-W

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PARATGE EL FALGAS, S/N

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PARATGE EL FALGAS, S/N


TEMÀTICA: Sòl No Urbanitzable. Canvi de paràmetres urbanístics. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que en la seva finca situada al paratge del Falgàs existeix

una explotació extractiva i de planta d’àrids i formigó amb les corresponents autoritzacions d’obres i activitats.

Que pel vigent POUM estaven incloses en sòl no urbanitzable, amb una

referència explícita que els i atorgava una edificabilitat de 0,3 m2s/m2sol. Que en el planejament inicialment aprovat no existeix referències a les

instal·lacions existents ni a les possibilitats d’ampliació o modernització, amb el que el seu futur està hipotecat.

En conseqüència, sol·licita que es modifiqui la proposta de l’aprovació inicial per

tal de que es permeti mantenir les instal·lacions existents i la previsió de creixement de l’anterior Pla.

INFORME:

Efectivament, tal com manifesta l’interessat, es tracta d’una explotació extractiva i de planta d’àrids i formigó, en ple funcionament amb llicencia d’activitats reglamentada. El nou planejament aprovat inicialment no preveia el manteniment de l’activitat existent ni regulava les condicions d’edificació i modernització. En conseqüència l’activitat estava condemnada a la seva desaparició. L’anterior Pla General preveia una edificabilitat de 0,3 m2s/m2sol, que tampoc s’adequava a les necessitats reals d’edificació d’una activitat com la que es desenvolupa.

La problemàtica que exposa l’interessat, es repeteix en diverses indústries

existents en sòl no urbanitzable que ja funcionaven abans de l’aprovació de l’anterior Pla i que aquest els va recollir en la seva normativa per donar una regulació especifica. Per tal de mantenir el criteri d’ordenació de respectar en tot allò que sigui possible les preexistències, es proposa que el nou planejament

164

també reculli les indústries existents en sòl no urbanitzable i mitjançant una regulació específica es concretin els paràmetres urbanístics per a cada una d’elles.

Pel que fa a les instal·lacions d’Arenes i Graves Castellot, SA., considerem que

es necessari el seu manteniment i regulació dels paràmetres urbanístics però caldria modificar l’edificabilitat de manera que sigui conseqüent amb l’activitat que s’hi realitza.


Es proposa estimar l’al·legació de l’interessat en el sentit de identificar les indústries existents en sòl no urbanitzable i mitjançant una regulació específica es concretin els paràmetres urbanístics per a cada una d’elles.

En quan a les instal·lacions d’Arenes i Graves Castellot SA, considerem que

l’edificabilitat màxima admesa, tenint en conte les característiques de les instal·lacions i de l’activitat, hauria de ser, com a màxim de 0,1 m2s/m2sol. Caldria incloure també la necessitat de que les noves construccions s’han se situar a una distancia ni inferior de 15 metres del perímetre de les existents i una definició de les mesures correctores per evitar l’impacte ambiental en el territori.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu “ Estructura general i orgànica del territori. Règim i zonificació del sòl”, en el qual s’ha de grafiar i identificar les indústries existents en sòl no urbanitzable. Caldria incorporar a l’articulat normatiu que fa referència al sòl no urbanitzable, les indústries esmentades i la seva regulació específica. Es tracta modificar un dels paràmetres urbanístics el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

165

AL·LEGACIÓ NÚMERO 68: R/e núm. 7807, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: ARENES I GRAVES CASTELLOT, S.A.

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: LLUCIÀ PUJADAS COSTA

DNI/NIF: 77 294 423-W

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PARATGE EL FALGAS, SN


MAS “EL FALGÀS”

REFERÈNCIA CADASTRAL AL·LEGACIÓ: 0014084 00DG35-B-0001/ZG

TEMÀTICA: Catàleg de Béns a protegir. Catàleg incomplet. Fitxa M46 FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Constata que manca d’informació en el catàleg de masies i cases rurals, atès que en relació a la casa de Mas “El Falgàs”, falta, per una part, establir el seu ús actual ramader, i per altra part, manca referència sobre l’existència de dos habitatges.

INFORME:

La normativa aprovada inicialment relativa a usos i construccions en el sòl no urbanitzable, serà objecte d’adaptació al nou text del Decret 305/2006, Reglament de la Llei d’Urbanisme, que ha entrat en vigor l’1 de setembre de 2006.

Aquesta nova reglamentació, art. 55, i l’esmena del text de la normativa que es

sotmeti a aprovació provisional que es redactarà, preveuran els requisits per a la reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals, tot i admetent com fa la nova reglamentació fins i tot la divisió horitzontal de la masia catalogada, i l’ús de més d’un habitatge, sempre que es desenvolupi dins el cos de la part d’edificació inclosa en el catàleg i que s’acompleixin els requisits reglamentàriament establerts.

Pel que fa a l’ús ramader i les edificacions inherents al mateix queden regulades

a les normes aprovades inicialment. No obstant, entre els usos admesos en les Masies i cases rurals hi ha de constar l’ús agrícola o rural.

Tant en el cas de la masia i edificacions annexes pel que fa al seu règim d’ús i

obres autoritzables caldrà estar –com la Llei preveu- a si s’han implantat legalment o no.

166

Pel que fa a altra edificació de nova construcció, s’inclou en l’inventari d’edificacions existents en sòl no urbanitzable, però no s’aprecien motius com per incloure-la en el catàleg.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació en el sentit de consignar a la fitxa M46 que l’ús actual és d’habitatge i ramader, i modificar, com a usos admesos en la generalitat de fitxes i també en aquesta, l’ús agrari o rural, que per error no s’hi havia consignat, incloent la nova edificació en l’inventari d’edificacions existents en sòl no urbanitzable.


Estimar parcialment l’al·legació comporta la modificació de la fitxa M46 i la introducció a les fitxes del catàleg en general de l’ús agrari o rural com ús admès; així com la inclusió de l’edificació “El Falgàs nou” en l’inventari d’edificacions existents. Es tracta de modificacions que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

167

AL·LEGACIÓ NÚMERO 69: R/e núm. 7808, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: LLUCIÀ PUJADAS COSTA

DNI/ NIF: 77 294 423-W

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PARATGE EL FALGAS, SN

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: MAS “ELS QUATRE VENTS”

REFERÈNCIA CADASTRAL AL·LEGACIÓ: 0002014 00DG45A-0001/KP

TEMÀTICA: Catàleg de Béns a protegir. Catàleg incomplet. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Malgrat que en el plànol hi ha marcada la casa de Mas “Els Quatre Vents” de forma parcial, no consta en el catàleg la referida casa ni el magatzem edificat.

INFORME:

Es tracta d’un xalet de grans dimensions de nova construcció que no reuneix les característiques ni històriques ni arquitectòniques per ésser inclosa en el catàleg de masies i cases rurals. Com a edificació existent s’havia inclòs en l’inventari d’edificacions existents en sòl no urbanitzable sota la denominació de “Torre d’en Castellot”, considerant-se que s’ha de mantenir en el referit inventari.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa desestimar l’al·legació, i aclarir que l’edifici s’ha inclòs en l’inventari d’edificis existents en sòl no urbanitzable sota la denominació de “Torre d’en Castellot”, considerant-se que s’ha de mantenir en el referit inventari.

168


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP PUJADAS SERRA

ANTÒNIA COSTA RAMISA

DNI/ NIF: 36 319 840-B

37 599 498-H

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: MAS “LA MORETA”, SN

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: MAS “LA MORETA”, SN


TEMÀTICA: Catàleg de Béns a protegir. Catàleg incomplet. Fitxa M-32. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Consideren que les dades del catàleg de masies i cases rurals no són ajustades a la realitat, ja que no es desenvolupa cap activitat extractiva ni formigonera en la finca, en aquest sentit constaten que l’únic ús actual és el d’explotació ramadera i l’existència de tres habitatges unifamiliars, sense que ni una ni altres usos hi constin a la fitxa..

INFORME:

L’ús extractiu i de formigonera, atès que no s’hi desenvolupa no han de figurar a la fitxa.

L’edificació que s’inclou en el catàleg és l’antiga masia o casa pairal.

La normativa aprovada inicialment relativa a usos i construccions en el sòl no

urbanitzable, serà objecte d’adaptació al nou text del Decret 305/2006, Reglament de la Llei d’Urbanisme, que ha entrat en vigor l’1 de setembre de 2006.

Aquesta nova reglamentació, art. 55, i l’esmena del text de la normativa que es sotmeti a aprovació provisional que es redactarà, preveuran els requisits per a la reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals, tot i admetent com fa la nova reglamentació fins i tot la divisió horitzontal de la masia catalogada, i l’ús de més d’un habitatge, sempre que es desenvolupi dins el cos de la part d’edificació inclosa en el catàleg i que s’acompleixin els requisits reglamentàriament establerts.

Pel que fa a l’ús ramader i les edificacions inherents al mateix queden regulades

a les normes aprovades inicialment. No obstant, entre els usos admesos en les Masies i cases rurals hi ha de constar l’ús agrícola o rural.

169

Tant en el cas de la masia i edificacions annexes pel que fa al seu règim d’ús i obres autoritzables caldrà estar –com la Llei preveu- a si s’han implantat legalment o no.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació en el sentit de consignar a la fitxa M32 que l’ús actual és d’habitatge i ramader, sense consignar l’ús extractiu i la planta formigonera; i modificar, com usos admesos en la generalitat de fitxes i també en aquesta l’ús agrari o rural, que per error no s’hi havia consignat.


Estimar parcialment l’al·legació comporta la modificació de la fitxa M32 i la introducció a les fitxes del catàleg en general de l’ús agrari o rural com ús admès. Es tracta de modificacions que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

170

AL·LEGACIÓ NÚMERO 71: R/e núm. 7810, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP PUJADAS COSTA

DNI/ NIF: 33 930 763-J

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: MAS “LA MORETA”, SN

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: MAS “LA MORETA”, SN


TEMÀTICA: Catàleg de Béns a protegir. Catàleg incomplet. Discrepàncies. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Considera que les dades del catàleg de masies i cases rurals no són ajustades a

la realitat, en aquest sentit l’únic ús actual és el d’explotació ramadera.

Constata que a part de l’habitatge que consta en el catàleg, hi ha construït un altre habitatge que es correspon en la part segregada de la seva propietat, la qual tot i que està dins la finca “La Moreta”, forma una finca independent.

INFORME:

L’ús extractiu i de formigonera, atès que no s’hi desenvolupa no han de figurar a la fitxa.

L’edificació que s’inclou en el catàleg és l’antiga masia o casa pairal, l’altra

edificació independent que al seu moment es va segregar i edificar conforme llicència de la CTUB, atès que es va implantar legalment i que disposa de llicència pot romandre en el territori i seguir destinant-se a aquest ús tal i com es preveu en el règim transitori de les normes aprovades inicialment.

No es considera que l’edificació dita com a tal hagi d’incloure’s en el catàleg de

Masies i cases rurals.

La normativa aprovada inicialment relativa a usos i construccions en el sòl no urbanitzable, serà objecte d’adaptació al nou text del Decret 305/2006, Reglament de la Llei d’Urbanisme, que ha entrat en vigor l’1 de setembre de 2006.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa desestimar l’al·legació, atès que no es considera adient que l’edificació destinada a habitatge

171

s’hagi d’incloure com a masia o casa rural, tot i que ha estat implantada legalment i per tant pot romandre en el territori.

172


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MIGUEL SÁNCHEZ GUELDOS I

ALTRES (245 INSTÀNCIES

IDÈNTIQUES)

DNI/ NIF: 75 062 897-M

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ VILAMUNTÀ, 15

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PARC URBÀ MAS ROCA (PARCEL·LA

NÚM. 210, PLA PARCIAL).


TEMÀTICA: Sistema urbanístic espais lliures i zones verdes. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat, que diu actuar en nom i representació dels veïns del “Mas Roca i

Adjacents”, acompanya al seu escrit 245 instàncies amb un contingut idèntic si bé només canvia les dades personals de l’encapçalament i la signatura al peu de la plana.

L’escrit al·lega contra la proposta del POUM aprovada inicialment que preveu el

canvi dels terrenys destinats a espais lliures i zones verdes que es troben situats a l’interior de l’illa configurada per l’avinguda Puigmal, a ponent; el carrer Segorb, al Nord; el C/ Vilamuntà, a llevant; i el carrer Esperanto al Sud; per destinar-los a sòl susceptible d’aprofitament privat, en concret clau 2, Eixample, zona 2b, d’illes amb definició geomètrica, en què es permet la construcció d’habitatges plurifamiliars.

Manté que s’està cometent una possible il·legalitat perquè, segons diu, la pròpia

llei d’urbanisme prohibeix que en les zones verdes es puguin edificar habitatges a no ser que aquestes siguin permutades per unes altres.

En conseqüència, sol·liciten que no es modifiqui l’ús actual dels terrenys, destinats a zones verdes i espais lliures ja que, segons diuen, per la quantitat de persones que viuen al barri consideren del tot necessari poder-ne disposar

Aquesta mateixa al·legació amb idèntic contingut es repeteix en les

presentades amb els números 76 (Llucià Gurt Alier); 80 (Miquel Casanovas Prat); i amb contingut similar a les números 83 i 87 (Comunitat de propietaris de l’avinguda Puigmal 80-82-84).

Per tant, l’informe i la proposta de resolució és comuna per a totes elles.

173

INFORME:

L’espai lliure al qual es refereixen els interessats és una finca urbana amb front al C/ Esperanto que té una superfície total aproximada de 2064,60 m2, situada a l’extrem sud-est del límit del pla parcial del Mas Roca, que el destina a sistema urbanístic d’espais lliures i zones verdes. És precisament en execució de l’esmentat pla parcial que l’Ajuntament la va rebre per cessió obligatòria i gratuïta (parcel·la resultant número 210 de l’esmentat pla parcial), en compliment dels estàndards legals urbanístics.

En aquest sentit, cal apuntar que el respecte als estàndards urbanístics és un

límit legal a la potestat discrecional del planejament urbanístic. Els estàndards són fórmules de quantificació dels metres quadrats que, destinats a dotacions, es consideren suficients per a satisfer les exigències socials. Consisteixen en la reserva d’una proporció de sòl per mitjà d’índex numèrics que prenen com a referència el nombre màxim d’habitatges o el sostre edificable.

En el cas del pla parcial del Mas Roca es va establir una reserva de terrenys per

a parcs i jardins, zones esportives i esbarjo, en proporció a les necessitats col·lectives en funció del nombre màxim d’habitatges que s’hi preveia (com a mínim la superfície destinada a la citada reserva havia de ser de divuit metres quadrats per habitatge). És obvi que el nou POUM no les pot disminuir ja que es tracta d’un estàndard legalment garantit i, per tant, d’un límit legal a la llibertat de planejament que l’equip redactor no va tenir en compte, erròniament, quan va dissenyar la nova proposta d’ordenació de la zona.

Tanmateix, l’anterior planejament general qualificava els terrenys colindants amb

el límit sud-est del pla parcial, els que ara estan ocupats per l’espai lliure, també com a espais lliures i zones verdes, de tal manera que en aquest punt s’establia una mateixa qualificació dels terrenys, la de zona verda i espai lliure. Tanmateix, els terrenys dins del sòl urbà ja qualificats com a tals mai no van ser destinats a aquest ús. Es tracta de dos terrenys, un lliure d’edificació i l’altre amb una nau construïda, de propietat privada, amb una tanca perimetral per la part posterior que separa l’espai lliure propietat de l’Ajuntament (que prové del Mas Roca) de les propietats privades.

Aquests terrenys, tot i estar destinats a sistema urbanístic d’espai lliure i zona

verda, no estan compresos en cap àmbit d’actuació urbanística sotmès al sistema de reparcel·lació. Per tant, s’hauran d’adquirir mitjançant l’actuació expropiatòria que correspongui. Tanmateix, això significarà haver d’enderrocar una tanca i una nau construïdes en unes finques actualment ocupades i en ús; i sense que en aquests moments es disposi dels recursos econòmics necessaris per fer-ho.

Així doncs, en coherència amb les peticions que es formulen en l’al·legació, es considera que la solució més factible passa per retornar la finca resultant número 210 del Mas Roca al seu destí originari, la de sistema urbanístic d’espai lliure i parc urbà, per tal d’assegurar el compliment dels estàndards urbanístics legals que es van tenir en compte quan es va executar el pla parcial del Mas Roca i, en definitiva, per garantir la qualitat urbana per als habitants del sector.

174


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar íntegrament l’al·legació i retornar a la finca el seu destí originari de sistema urbanístic d’espai lliure i zona verda, per tal d’assegurar el compliment dels estàndards urbanístics legals que es van tenir en compte quan es va executar el pla parcial del Mas Roca i, en definitiva, per garantir la qualitat urbana per als habitants del sector.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu D-3, en el qual s’ha de rectificar la qualificació de la finca, destinada novament a sistema urbanístic d’espai lliure i zona verda. Es tracta d’un modificació que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

175


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: FUNDACIÓ PRIVADA “HOSPITAL DE

LA SANTA CREU I CASA DE LA

CARITAT DE VIC”

DNI/ NIF: G64198690

REPRESENTANT: JACINT CODINA I PUJOLS

(PRESIDENT)

DNI/NIF: 38 158 286-K

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: RAMBLA DE L’HOSPITAL, 52

08500 VIC

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: HERETAT DE CAMPORAT


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable. Límits del sector del Mas. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que la Fundació que presideix és propietària de la finca coneguda com a

“Camporat”, la qual té una superfície aproximada de 631.499,97 m2. Part de la finca està inclosa dins dels límits del sector de sòl urbanitzable del Mas (PPU núm. 1). La resta és sòl no urbanitzable.

Argumenta que el límit nord de l’esmentat sector no està resolt correctament, ja que presenta una configuració física que no té massa justificació. Proposa que s’estudiï com es resol, de manera diferent a la que planteja la proposta inicial del POUM, la situació urbanística dels terrenys que queden en l’espai comprès entre el límit final de la ciutat i els situats a la cota dels 500 metres d’altitud. Avança diverses propostes.

- La seva inclusió dins d’un sector de sòl urbanitzable destinat a la

implantació d’una activitat industrial important. - La configuració d’una zona de baixa densitat, intermèdia entre la ciutat

densa i l’espai lliure.

Més enllà de la cota 500, fins arribar a Sant Jaume, proposa la creació d’un gran espai lliure o parc urbà en aquella zona, per tal de resoldre –segons diu- el destí d’aquelles terres fins el límit del terme municipal.

Alternativament, diu, en el cas que no es compartissin les propostes formulades,

defensa que s’hauria de deixar un espai no ocupat però classificat com a sòl urbanitzable, delimitat o sense delimitar, per facilitar –segons diu- la continuïtat de la trama urbana quan això fos necessari. Es tracta de preparar els terrenys per tal

176

de respondre amb anticipació a la pressió urbanística que un dia tindran i que avui el POUM amb la delimitació que proposa no resol prou bé.

En conseqüència, sol·licita un canvi en la classificació dels terrenys –de no urbanitzables a urbanitzables delimitats, o subsidiàriament, no delimitats- per tal de donar resposta a les consideracions que formula en el seu escrit.

INFORME:

El sòl urbanitzable el constitueixen els terrenys que el POUM ha considerat necessaris i adequats per a garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica d’acord amb el concepte de desenvolupament urbanístic sostenible. Precisament, una de les determinacions que ha de contenir el POUM és el de la justificació dels indicadors de creixement, població, recursos i desenvolupament econòmic i social del sistema urbà que s’han considerat per a decidir l’oportunitat i la conveniència de cada actuació, en coherència amb els interessos públics derivats de l’imperatiu d’utilització racional del territori. El conjunt de les actuacions previstes ha donat com a resultat el model d’implantació urbana que reflecteix la proposta del POUM aprovada inicialment.

Entre els sectors de sòl urbanitzable delimitat, el POUM ha incorporat el del

sector del Mas, el qual té el seu origen en una modificació del planejament aprovada definitivament l’any 2003. Simultàniament amb el POUM s’ha tramitat una modificació que té, entre d’altres objectius, el de regularitzar físicament els límits del sector per adaptar-lo millor a la realitat física i a l’estructura de la propietat. Es tracta del sector que té l’extensió superficial més gran de tots els que preveu el POUM, amb una superfície de 60 Ha.

Les dimensions del sector del Mas responen a les que el POUM considera

necessàries i adequades per garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica, d’acord amb els indicadors que s’ha considerat per decidir l’oportunitat i la conveniència de cada actuació, tal com es justifiquen en la memòria descriptiva i justificativa del POUM.

Cal tenir en compte que bona part dels terrenys que l’interessat sol·licita que es

requalifiquin estan classificats com a sòl no urbanitzable amb un règim especial de protecció, com a conseqüència de la necessitat d’evitar-ne la seva transformació per a protegir-ne l’interès connector, natural, agrari i paisatgístic. En cas de canviar la seva qualificació i, per tant, el seu règim de protecció, s’incorreria en contradicció amb una de les directrius per al planejament urbanístic que prescriu l’article 9 del TRLUC, desplegat per l’article 3.3 del RLUC; segons el qual el planejament urbanístic ha de preservar els valors paisatgístics d’interès especial, el sòl d’alt valor agrícola, el patrimoni cultural i la identitat dels municipis, valors que es veurien especialment desvirtuats en cas de classificar-se els terrenys com a urbanitzables tal com demana l’interessat.

En aquest sentit, l’exercici de les competències urbanístiques i en especial la potestat de planejament es regeix pel principi de desenvolupament urbanístic sostenible el qual té l’objectiu general de la utilització racional del territori, el qual es concreta entre d’altres finalitats amb la de la protecció i la gestió adequada del

177

medi ambient i del patrimoni natural mitjançant la preservació de les funcions ecològiques del sòl, la millora de la qualitat ambiental, la gestió del paisatge per tal de preservar-ne els valors culturals i històrics i les formes tradicionals d’ocupació humana del sòl. La classificació indiscriminada de tot el sòl comprès entre el límit urbà de la ciutat i el del terme municipal topa frontalment amb els objectius i les finalitats del concepte de desenvolupament urbanístic sostenible que s’han assenyalat així com amb les directrius de planejament en què aquell es concreta.

El límit nord de la ciutat té una configuració física molt més regular que la que

tenia fins ara, amb una comunicació de llevant a ponent amb la ronda Nord. Per prescripció del planejament general en els terrenys que es troben situats per sobre d’aquesta és on s’acumularan les cessions de sòl públic amb l’objectiu de resoldre millor l’entrega d’aquests amb el sòl rural i assegurar que, amb la propietat pública del sòl més sensible per la seva proximitat amb l’àmbit rural, es vetlla pel compliment de les directrius de planejament que abans s’han assenyalat.

En definitiva, d’acord amb els indicadors de creixement, població, recursos i desenvolupament econòmic i social que s’han considerat per decidir l’oportunitat i conveniència de cada actuació prevista en el POUM, els terrenys situats per sobre del sector del Mas no es consideren necessaris per a garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica. Tampoc es consideren adequats, ja que la seva classificació com a urbanitzables no seria coherent amb les directrius de planejament ni amb el concepte de desenvolupament econòmic sostenible als quals, com a principis generals de l’actuació urbanística, s’ha d’ajustar tothora la potestat de planejament.



178

AL·LEGACIÓ NÚMERO 74: R/e núm. 7890, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MERCÈ CARRERA RIBALTA

DNI/ NIF: 36 318 348-Z

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ALTA CORTADA, 26 1A

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ALTA CORTADA, 26 1A





INFORME:





Estimar parcialment l’al·legació, comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de reflectir correctament l’alçada de PB+3PP. Es tracta de l’esmena d’un error de transcripció que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència

179

d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

180

AL·LEGACIÓ NÚMERO 75: R/e núm. 7824, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: VISOPLAST SL

DNI/ NIF: B-59180505

REPRESENTANT: JOAQUIM SOLER FOSSAS

DNI/NIF: 35 019 470-S

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PASSEIG DEL TER 2-4

08505 SANT QUIRZE DE BESORA



TEMÀTICA: Sòl urbanitzable delimitat. Sector PPU-8 “La Comella”. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que la societat mercantil que representa és propietària de dues finques

situades al barri de l’Estació, les quals es troben incloses dins de l’àmbit del pla parcial número 8 “La Comella”.

Argumenta que l’esmentat sector de planejament té dos àmbits diferenciats, per

sobre i per sota de la carretera BV-4608. El del nord, per sobre de la carretera, lliure d’edificacions. I el del sud, per sota, amb edificacions industrials consolidades. Aquest àmbit limita amb el sector del “Dolcet” en el qual també hi ha edificacions industrials ja construïdes.

En conseqüència, sol·licita que la part sud (per sota de la carretera) del sector es segregués del de “La Comella” i passés a constituir-se en un sector de sòl urbanitzable independent o, subsidiàriament, s’agrupés amb el del Dolcet, amb els mateixos objectius que aquell.

D’altra banda, al·lega que la descripció registral de les finques propietat de

VISPOLAST SL no coincideixen amb la cadastral que consta a l’Ajuntament. Finalment, demana que com que –segons diu- la propietat de VISOPLAST SL

termeneja amb les vies del tren, el límit est del sector arribi fins a les vies del tren.

INFORME:

La societat mercantil que representa l’interessat és propietària d’uns terrenys situats a l’altra cantó de les vies del tren, davant de l’estació del ferrocarril, on hi ha construïdes diverses naus industrials. Aquestes estan actualment desocupades després que durant força temps s’hi desenvolupés, sense cap llicència d’activitats classificades, una activitat dedicada al reciclatge que va

181

originar molts problemes (incendis, ocupació del camí públic, obres sense llicència, etc.).

Efectivament, dins del sector de la Comella es diferencien dos àmbits. La

carretera BV-4608 els parteix físicament. Els terrenys de la part superior es troben lliures d’edificacions industrials, si be hi ha les explotacions ramaderes de la Porcellera i La Comella. En els de la part inferior, hi ha força més construccions, unes residencials –Can Ayats, Can Llimós-; altres ramaderes, com la Masia del Dolcet; i unes altres industrials, com les naus de VISOPLAST SL.

Quant a la discordància entre la descripció registral i la cadastral, aquesta no té

relació amb el règim urbanístic de la finca i, per tant, no és en el marc de la revisió del POUM que s’ha de resoldre. La gestió del cadastre depèn de la Direcció General del Cadastre, dins del Ministeri d’Economia i Hisenda. És davant d’aquell ens que caldria instar, si escau, la corresponent rectificació per adequar les dades cadastrals a les que resulten del Registre de la Propietat, ja que en els treballs de planejament es fan servir les dades cadastrals – a efectes d’estudiar l’estructura de la propietat- que facilita aquell ens.


Per tant, es proposa estimar parcialment en el sentit de crear un sector independent del pla parcial de La Comella. En quan al tema del cadastre es fa l’aclariment que no correspon a aquest POUM, la modificació del mateix.


Crear un nou sector de pla parcial corresponent a les propietats de l’al.legant junt amb les propietats dels ferrocarrils per arribar fins els límits de les vies del ferrocarril. Afecta el plànols B4 i B5. Es tracta d’una esmena que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

182

AL·LEGACIÓ NÚMERO 76: R/e núm. 7827, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: LLUCIÀ GURT ALIER I 4 MÉS.

DNI/ NIF: 37 599 743-X

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: AVINGUDA PUIGMAL, 84





L’escrit al·lega contra la proposta del POUM aprovada inicialment que preveu el canvi dels terrenys destinats a espais lliures i zones verdes que es troben situats a l’interior de l’illa configurada per l’avinguda Puigmal, a ponent; el carrer Sogorb, al Nord; el C/ Vilamuntà, a llevant; i el carrer Esperanto al Sud; per destinar-los a sòl susceptible d’aprofitament privat, en concret clau 2, Eixample, zona 2b, d’illes amb definició geomètrica, en què es permet la construcció d’habitatges plurifamiliars.




INFORME:


En aquest sentit, cal apuntar que el respecte als estàndards urbanístics és un

límit legal a la potestat discrecional del planejament urbanístic. Els estàndards són fórmules de quantificació dels metres quadrats que, destinats a dotacions, es

183

consideren suficients per a satisfer les exigències socials. Consisteixen en la reserva d’una proporció de sòl per mitjà d’índex numèrics que prenen com a referència el nombre màxim d’habitatges o el sostre edificable.











Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu D-3, en el qual s’ha de rectificar la qualificació de la finca, destinada novament a sistema urbanístic

184

d’espai lliure i zona verda. Es tracta d’un modificació que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

185

AL·LEGACIÓ NÚMERO 77: R/e núm. 7828, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MAIS-10, S.L.

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: ÀNGEL ISERN CROUS

DNI/NIF: 77 088 003-F

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ SANTA EUGÈNIA, KM. 1


“FORN DE LA CALS” (PAU-7)

REFERÈNCIA CADASTRAL AL·LEGACIÓ: 0797703DG4409N0001TX

0797702DG4409N0001LX

0797701DG4409N0001PX

TEMÀTICA: Sòl urbà no consolidat. PAU-7. “Vista Alegre”. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Considera que resulta inviable econòmicament el desenvolupament del Polígon Vista Alegre (PAU-7) en el que es troba inclosa la finca, a causa de les contradiccions entre les dades urbanístiques, les seccions i la realitat. En aquest sentit, se’n deriva un sostre de renda lliure insuficient per suportar el valor de les cessions i reserves, més si es té en compte l’orografia del terreny en el que s’ha de construir, que obliga a fer 6 plantes de les quals únicament es podran ocupar per habitatges les tres plantes altes, tota vegada que amb aquestes s’ha esgotat el sostre, creant tres plantes des del camí de la fabrica.

Per la qual cosa, proposa modificar les dades urbanístiques establint un sostre

màxim edificable de 3.253,32 m2, una edificabilitat bruta màxima de 2 m2/ m2 i un número d’habitatges de 40 ut. i 245 hab/ha.

INFORME:

Desprès de repassar les dades de la fitxa del polígon d’actuació 7, l’equip redactor constata, d’una banda que en la proposta d’ordenació no s’hi comptava amb el sostre de l’edificació “Bar Vista alegre” que està inclosa al catàleg, (Fitxa U54) i d’una altra banda, no identificava correctament el nombre de plantes màxim que resulta de la secció proposada.

Cal doncs rectificar el plànol establint el nombre de plantes màxim des del carrer

de la Fàbrica i esmenar la fitxa amb el sostre global resultant que es considera un cop comprovat sobre plànol de 2.140,35 m2 de sostre computable (àrea tramada en la secció que incorpora la fitxa) i el nombre d’habitatges ajustar-lo a 26, de mida mitjana raonable.

186


Estimar parcialment l’al.legació introduint els canvis indicats. CANVIS QUE COMPORTA L’ESTIMACIÓ DE L’AL·LEGACIÓ:

Precisió en el nombre de plantes màxim comptant planta baixa des del c. de la Fàbrica, establir alçades màximes, i esmenar l’errada amb el comptatge del sostre resultant i nombre d’habitatges resultant com s’estableix en aquest informe.

187

AL·LEGACIÓ NÚMERO 78: R/e núm. 7829, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MARIA MOLERA GELIS

DNI/ NIF: 36 700 106-H

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ VENDRELL, 10

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ VENDRELL, 8 i 10.


TEMÀTICA: Sòl urbà no consolidat. PMU “SECTOR LA PIARA”. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

La interessada exposa que la finca de la seva propietat situada al C/ Vendrell número 8 es troba inclosa dins del pla de millora urbana “La Piara” i es troba afectada directament per l’ordenació urbanística que deriva d’aquell planejament. Així mateix, la finca colindant, la del C/ Vendrell número 10, que també és de la seva propietat, es troba igualment condicionada per l’ordenació establerta per aquell planejament derivat que, segons diu, trenca l’illa tancada que mantenia com a criteri el planejament fins ara vigent.

En conseqüència, sol·licita que s’esmeni la proposta inicial del POUM en el sentit

següent:

1) Que es permeti l’edificació del 100 % de la superfície de les seves finques, situades al C/ del Vendrell números 8 i 10.

2) Que la part de les finques que afronta al passatge de nova construcció, dins

del PMU “La Piara”, tingui el tractament de façana i, per tant, es puguin comunicar directament amb la via pública per mitjà de l’obertura de portes finestres, balcons, aparadors, etc.; i permetent-se l’accés rodat amb vehicles, amb la construcció dels corresponents guals per facilitar la remunta de les voreres.

3) Definir un nou aprofitament urbanístic per a les finques del C/ Vendrell 8 i 10,

fixant els següents paràmetres urbanístics:

• Ús del subsòl de la totalitat de la superfície de les finques. • Alçada de PB+2PP+Sotaberta, amb una AMR de 10 metres. • Profunditat edificable, la mateixa que la de la de les finques, prenent com

a referència tant la façana del C/Vendrell com la del passatge peatonal de nova creació.

188

INFORME:

1) Quant a la primera de les al·legacions, la referida a l’edificabilitat total de les parcel·les en planta baixa, s’ha de tenir present que el vigent PGOU permetia l’ocupació en planta baixa del 50 % de la superfície del pati d’illa. La proposta del nou POUM no fa altra cosa que modificar-la en l’extrem que sol·licita l’al·legació i per tant, reconèixer l’edificabilitat del 100 % de la superfície de les seves parcel·les en planta baixa.

2) Pel que fa al tractament com a façana de la part de les finques que afrontaran

amb el nou passatge peatonal, l’ordenació que resulta del Pla de Millora Urbana “La Piara”, aprovat definitivament per la CTUB en la sessió de 30.3.2006 i publicat, als efectes de la seva executivitat immediata, en el DOGC núm. 4765, de 21.11.06, ja preveien aquest tractament, amb la possibilitat de practicar les obertures i tenir-hi accés directe.

3) En relació a l’aprofitament urbanístic que sol·licita:

L’aprofitament del subsòl en tota la superfície de la parcel·la és una

possibilitat admesa en el PMU “La Piara” al qual s’ha fet referència. L’alçada màxima i el nombre de plantes ja vénen regulades directament

pel PMU “La Piara” i no es veuen motius d’interès general per corregir-les. Les al·legacions de la interessada en aquest sentit ja foren formulades en la tramitació d’aquell planejament de detall i desestimades.

La profunditat edificable, només en planta baixa, ve fixada prenent com a

referència l’alineació del passatge peatonal de nova creació i d’acord amb la configuració de la nova parcel·lació.


Per tant, es proposa estimar parcialment l’al·legació, únicament en el sentit que el vigent planejament ja reconeix:

- La possibilitat d’edificar el 100 % de la superfície de les finques del C/ Vendrell, 8 i 10, en planta baixa.

- El tractament com a façanes de la part de les finques que afronten al passatge peatonal de nova creació.

- L’aprofitament del subsòl de la totalitat de la superfície de les finques.



L’estimació de l’al·legació que es proposa no comporta cap mena de rectificació ni en la documentació gràfica ni en l’escrita, les quals ja reflecteixen normativament les al·legacions de la interessada.

189

AL·LEGACIÓ NÚMERO 79: R/e núm. 7831, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MIQUEL CASANOVAS PRAT

DNI/ NIF: 37 599 916-E

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ PINTOR GUÀRDIA 8-10

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PPU- “EL FUGURULL”


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable delimitat. Sector PPU “El Fugurull”. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que (sic) no queda clar que aquesta actuació, si s’ha de fer, no tingui una altra ubicació amb menys impacte ambiental; i que (sic) incrementar la població a l’altre cantó del riu ha de generar noves despeses al conjunt de la població pel que fa a equipaments i serveis.

Per aquests motius, sense cap altre argument, sol·licita que es desestimi aquest

sector com a zona urbanitzable.

INFORME:

Una de les determinacions que correspon al POUM, com a instrument

d’ordenació urbanística integral del territori, és el de definir el model d’implantació urbana, definir l’estructura general que cal adoptar per a l’ordenació urbanística del territori i establir les pautes per a fer-ne el desenvolupament.

En la memòria descriptiva i justificativa del pla es determinen els indicadors de

creixement, població, recursos i criteris de desenvolupament econòmic i social del sistema urbà de Manlleu que s’han considerat per a decidir l’oportunitat i la conveniència de cada actuació, entre les quals hi ha la del sector del Fugurull, d’acord amb els interessos públics derivats de l’imperatiu d’utilització racional del territori. És en aquest document on l’interessat trobarà els motius que justifiquen la delimitació, com a sector urbanitzable, del paratge del Fugurull, ja que respon al model d’implantació urbana que postula el POUM.

D’altra banda, l’impacte ambiental del sector del Fugurull és perfectament

assumible pel territori, segons es despèn de l’informe de sostenibilitat ambiental que forma part, com un document més, dels que formalitzen el POUM. Val a dir, que el POUM està sotmès, per prescripció de la Disposició Addicional Dotzena del RLUC al procediment d’avaluació ambiental, d’acord amb la tramitació que s’estableix a l’article 115 del mateix RLUC. Aquest és una garantia més de

190

l’adequació de l’impacte ambiental del planejament al concepte de desenvolupament urbanístic sostenible que prescriu, com un dels principis generals de l’actuació urbanística, l’article 3 del TRLUC:

Finalment, al·lega que si s’incrementa la població a l’altre cantó del riu també es

generen noves despeses per al conjunt de la població pel que fa a equipaments i serveis. Els terrenys per a sistemes urbanístics (equipaments, espais lliures i vialitat) s’obtenen, per tal de rescabalar a la comunitat de les plusvàlues que genera l’actuació urbanística, de manera obligatòria i gratuïta. És obvi que qualsevol nou creixement és una nova demanda de prestació de serveis. Tanmateix, proporcionalment al seu impacte, també es generen noves fonts d’ingressos municipals per via tributària.


Per tant, es proposa desestimar l’al·legació de l’interessat ja que dels seus arguments no es dedueixen raons que desvirtuïn el model d’implantació urbana en general i del creixement pel sector del Fugurull en particular que proposa el POUM.

191


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DEL BARRI

DE L’ERM

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: MIQUEL CASANOVAS PRAT

DNI/NIF: 37 599 916

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ PINTOR GUÀRDIA 8-10





L’interessat, que diu actuar en nom i representació de l’associació de veïns del

barri de l’Erm, al·lega contra la proposta del POUM aprovada inicialment que preveu el canvi dels terrenys destinats a espais lliures i zones verdes que es troben situats a l’interior de l’illa configurada per l’avinguda Puigmal, a ponent; el carrer Sogorb, al Nord; el C/ Vilamuntà, a llevant; i el carrer Esperanto al Sud; per destinar-los a sòl susceptible d’aprofitament privat, en concret clau 2, Eixample, zona 2b, d’illes amb definició geomètrica, en què es permet la construcció d’habitatges plurifamiliars.




INFORME:


192

En aquest sentit, cal apuntar que el respecte als estàndards urbanístics és un límit legal a la potestat discrecional del planejament urbanístic. Els estàndards són fórmules de quantificació dels metres quadrats que, destinats a dotacions, es consideren suficients per a satisfer les exigències socials. Consisteixen en la reserva d’una proporció de sòl per mitjà d’índex numèrics que prenen com a referència el nombre màxim d’habitatges o el sostre edificable.










193



194

AL·LEGACIÓ NÚMERO 81: R/e núm. 7833, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: LOURDES MARTÍNEZ GARCÍA

DNI/ NIF: 37 787 625M

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ SANTIAGO RUSIÑOL, 29

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ SANTIAGO RUSIÑOL, 29


TEMÀTICA: Catàleg de béns protegits. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

La interessada exposa que és propietària de l’edifici situat al C/ Rusiñol 29, la façana del qual està inclosa dins del catàleg de béns protegits que incorpora el POUM. Manifesta que la façana es troba en mal estat degut a filtracions d’humitat i que les parets s’esfondren amb facilitat, dificultant la renovació de les instal·lacions.

En conseqüència sol·licita que s’exclogui la façana del catàleg de béns protegits.

INFORME:

La façana té un valor patrimonial i per tant, cal mantenir-la com element a protegir.

Cal recordar a la interessada que els propietaris o propietàries dels edificis estan

obligats a complir els deures legals de conservació i rehabilitació establerts per la legislació urbanística, entre els quals s’inclouen el del manteniment o l reposició de les condicions de seguretat, salubritat i ornament públic dels béns immobles (art. 29 RLUC).


Per tant, es proposa desestimar l’al·legació de la interessada.

195

AL·LEGACIÓ NÚMERO 82: R/e núm. 7836, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MIQUEL ALTIMIRAS BANCELLS

DNI/ NIF: 77 092 211-Y

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ VOLTREGÀ, 47

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ:SISTEMA GENERAL DE

COMUNICACIONS


TEMÀTICA: Sistema general de comunicacions viàries. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat formula tot un seguit de suggeriments sobre el sistema general de comunicacions viàries que preveu la proposta inicial del nou POUM. En concret.

- Proposa un nou enllaç que connecti el sector de la Font de Tarrés amb la

carretera de Sant Martí Sescorts (BV 525). - Proposa, pel que fa a les comunicacions pel sud, que el vial que connecta

el pont de la Devesa amb la carretera de Vic es desplaci per apropar-se molt més a les edificacions actuals del barri de Vista Alegre i de la part posterior de la via Ausetània.

- Proposa que el pont del C/ Vilamirosa emboqui, en diagonal, amb el C/

Josep Serra Sió, per tal d’aproximar més al trànsit a la ronda Oest, a l’avinguda de Roma i a l’estació del ferrocarril.

- Proposa un nou vial que enllaci, en diagonal, el final del pont del C/Josep

Serra Sió, amb el tram final del C/ Rusiñol, passant pel mig de les instal·lacions que actualment ocupa l’empresa Bicc-General Cable.

Per altra part, proposa de manera general que en el centre històric s’incrementi,

almenys en una planta més, l’edificabilitat per tal de, segons diu, visualitzar suficientment la zona des de la carretera de Vic.

Així mateix, proposa pel mateix sector del centre històric, la possibilitat que

s’autoritzi l’edificabilitat, en planta baixa, dels patis interiors d’illa per tal de permetre un major espai per a desenvolupar les activitats comercials.

196

INFORME:

Com ja s’ha assenyalat anteriorment, una de les funcions principals del POUM és la definició del model d’implantació urbana i de l’estructura general de l’ordenació del territori i, en especial, la dels elements determinats dels desenvolupament urbà, entre els quals s’inclouen prioritàriament el sistema general de comunicacions. El POUM efectua les reserves de sòl necessàries i regula la seva obtenció.

En aquest sentit el POUM defineix la xarxa general de comunicacions que ha de

resoldre els problemes de mobilitat actuals i ha d’evitar s’agreugin per les noves necessitats de mobilitat generades pels creixements que preveu en el futur.

Per tant, un cop contrastades les propostes del POUM amb les que formula

l’interessat, es conclou que:

- Pel que fa a la connexió del sector de la Font de Tarrés amb la carretera de Sant Martí Sescorts, amb l’obertura de la ronda Matagalls en la seva totalitat ja s’assegura aquesta funció, sense necessitat de preveure una nova infrastructura viària que, per la topografia de l’indret, és molt complicat i costós e resoldre, ja que s’ha de salvar una orografia molt abrupta.

- Quant a les comunicacions pel sud, desviar el vial previst per acostar-lo a

Vista Alegre i a la Via Ausetània és d’una gran complexitat tècnica ja que comporta salvar un gran desnivell i suposa l’afectació de l’edifici de les noves oficines de Fundició Dúctil Benito, de recent inauguració, ja que el traçat de la nova via passaria per sobre dels edificis.

- En relació al pont del Fugurull, l’accés més directe i recte amb l’altra riba és

pel C/ Vilamirosa. La proposta d’embocar-lo pel C/ Josep Serra Sió és molt forçada. La connexió en diagonal amb el final del C/ Rusiñol, tal com proposa l’interessat, suposa afectar les instal·lacions totalment consolidades d’una de les principals i més importants empreses de Manlleu. L’afectació és molt rellevant i significaria partir pel mig i, de facto, deixar inutilitzades per a l’ús industrial aproximadament el 35 % de la superfície de les seves actuals instal·lacions.

Pel que fa a l’increment de les alçades en el centre històric, s’ha fet un treball de

camp, illa per illa, per tal d’incrementar-ho tenint en compte les preexistències i assignant directament una alçada màxima reguladora a cada finca i no, com fins ara, remetent-ho a la regla casuística força incerta del promig de les edificacions veïnes.

Quant als patis interiors d’illa, com en el cas anterior per a les alçades, s’ha fet un

treball de camp i, en funció de l’estudi illa per illa, s’ha admès com a criteri general l’edificabilitat d’una part de la superfície del pati interior d’illa tenint sempre en compte les preexistències construïdes.

197


Per tant, es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat pel que fa a les seves propostes relatives al centre històric sobre increment de les alçades i sobre l’edificabilitat dels patis d’illa en planta baixa, en el sentit expressat a l’informe tècnic que motiva la resolució.


L’estimació de l’al·legació que es proposa comporta rectificar els plànols normatius d’ordenació del centre històric, en el sentit de reflectir-hi les alçades i les ocupacions dels patis interiors d’illa per l’edificació en funció dels criteris abans expressats, és a dir, el de tenir en compte com a criteri d’ordenació el de les preexistències edificades. Es tracta d’esmenes que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancials i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

198


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: COMUNITAT DE PROPIETARIS DE

L’AVINGUDA PUIGMAL 80.82-84

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: LLUCIÀ GURT ALIER

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: AVINGUDA PUIMAL 80-82-84





L’interessat, que diu actuar en nom i representació de la comunitat de propietaris

de l’avinguda Puigmal 80-82-84, al·lega contra la proposta del POUM aprovada inicialment que preveu el canvi dels terrenys destinats a espais lliures i zones verdes que es troben situats a l’interior de l’illa configurada per l’avinguda Puigmal, a ponent; el carrer Sogorb, al Nord; el C/ Vilamuntà, a llevant; i el carrer Esperanto al Sud; per destinar-los a sòl susceptible d’aprofitament privat, en concret clau 2, Eixample, zona 2b, d’illes amb definició geomètrica, en què es permet la construcció d’habitatges plurifamiliars.




INFORME:


199











200



201

AL·LEGACIÓ NÚMERO 84: R/e núm. 7738, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MONTSERRAT ORDEIG BARNIOL

DNI/ NIF: 77 092 102-N

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ MOSSÈN SABATER, 8.

08570 TORELLÓ

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PASSEIG DE SANT JOAN 141-143


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Alçada reguladora. Pati interior d’illa. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que la seva finca té dues façanes, una afronta al passeig de Sant Joan i l’altra al C/ Torelló. Tant el planejament vigent fins ara com la proposta del nou POUM assignaven a la finca dues qualificacions. Fins ara el pati d’illa que apareixia a la finca entre les dues qualificacions era edificable, segons la normativa pròpia de cada zona, en el 100 % de la seva superfície en planta baixa.

Ara, en la proposta inicial del POUM apareix un pati d’illa de forma triangular que,

en el punt de més separació, no arriba a una distància màxima de 3 metres d’amplada, de tal manera que per les seves característiques físiques no podrà complir amb els requisits que prescriu el Decret 259/2003, sobre condicions mínimes d’habitabilitat, pel que fa a la superfície dels patis de ventilació.

En conseqüència, sol·licita que el POUM prevegi una ordenació de la finca com a edificació compacta sense pati interior d’illa definit mantenint l’edificabilitat i la tipologia del vigent PGOU com fins ara si bé amb la nomenclatura del nou planejament.

INFORME:

Fet el corresponent treball de camp es constata la problemàtica que planteja l’interessat. Per tal de resoldre-ho s’ha d’eliminar el pati interior d’illa en el sentit que aquest entra dins de la fondària edificable de la clau 2b (que serà, per aquest cas, del 100 % del pati interior d’illa).

D’altra banda, d’ofici, es modifica l’alineació del C/ Torelló per regularitzar-la a la

del carrer, eliminant una reculada que no respon a cap lògica de l’edificació, i incrementant per tant l’edificabilitat de la finca.

202


Es proposa estimar l’al·legació de la interessada en el sentit d’eliminar el pati interior d’illa de la finca, el qual queda absorbit dins de la fondària màxima edificable de la clau 2b (que serà, per aquest cas, del 100 % del pati interior d’illa).


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de reflectir el canvi assenyalat, és a dir, grafiant la fondària màxima edificable coincidint amb la de la parcel·la, eliminant-se d’aquesta manera el pati interior d’illa. Així mateix, caldrà rectificar d’ofici el mateix plànol normatiu per tal de reflectir la regularització de l’alineació del C/Torelló. Es tracta d’esmenes que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

203


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP MARIA CABANAS MARTÍNEZ

RAMON SITJÀ DOMÈNECH

DNI/ NIF: 77 086 453-K; 77 079 770-P;

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ SERRAT DEL MUNT

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ SERRAT DEL MUNT


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Sector del Serrat del Munt. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposen que les seves finques, situades al C/ Serrat del Munt, perden edificabilitat. Segons diuen el PGOU fins ara vigent permetia una ampliació en planta baixa i primera; i, ara, la proposta inicial del POUM només la permet en planta baixa. Posen de manifest que una part dels edificis del conjunt ja s’han ampliat amb la qual cosa quedaran, amb l’entrada en vigor del nou planejament, en situació de volum disconforme.

Per altra part, posen de manifest que la proposta inicial del POUM manté, com a

passatge peatonal, el pas que hi ha entre el carrer i el passatge del Serrat del Munt, tot i que els veïns havien demanant la seva supressió perquè es tracta d’un racó mal il·luminat i molt deixat.

En conseqüència, sol·liciten que el nou POUM mantingui, tal com fins ara ho feia el PGOU vigent l’ordenació del conjunt del Serrat del Munt, permetent doncs l’ampliació en planta baixa i en planta pis; i que es suprimeixi el passatge peatonal al qual fan referència en el seu escrit.

INFORME:

Pel que fa a l’ampliació, ara el nou POUM ho regula de manera menys ambigua, tot fent compatible la conservació de la tipologia original del conjunt amb una ampliació que permeti un programa funcional d’un habitatge complert com a mínim.

Quant a la supressió del pas peatonal, en tot cas el que preveu la proposta inicial

del POUM és la modificació de l’alineació del carrer per regularitzar-la amb la realitat física del pas existent.

204


Es proposa estimar parcialment l’al·legació dels interessats en el sentit de deixar clar en plànols normatius d’ordenació els paràmetres de l’ampliació, amb l’objectiu de permetre completar el programa funcional d’un habitatge com a mínim, sense desvirtuar la tipologia original del conjunt d’acord amb les preexistències.


Estimar parcialment l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu d’ordenació C-4, en el sentit de preveure l’ampliació del conjunt per tal de garantir que es pugui complir, com a mínim, el programa funcional d’un habitatge complert. Es tracta d’esmenes que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

205

AL·LEGACIÓ NÚMERO 86: R/e núm. 7840, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MIQUEL COLOMER SOLER

DNI/ NIF: 77 278 129-S

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ TER, 51

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: ILLA C/ PUIG AGUT/ DE LA PAU / TER


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Fondària edificable. Ús plurifamiliar. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que les seves finques situades dins la illa formada pel C/ Puig Agut, C/ de la Pau, C/ Ter i C/ Girona , tenien una fondària edificable fixada pel PGOU vigent en 15 metres i en la proposta d’aprovació inicial del nou POUM es redueix la fondària edificable a 14 metres. Manifesta que les edificacions preexistents tenen majoritàriament una fondària de 15 metres. Així mateix demana que es canviï la qualificació per la de 2b –Illes amb definició geomètrica- per tal de possibilitar l’ús residencial plurifamiliar.

En conseqüència, sol·licita que el nou POUM mantingui la profunditat edificable als 15 metres i que es canviï la qualificació per la de 2b –Illes amb definició geomètrica-.

INFORME:

Fet el corresponent treball de camp, es constata que en la illa formada pel C/ Puig Agut, C/ de la Pau, C/ Ter i C/ Girona, la fondària prevista en la proposta inicial del POUM no s’adequa a les preexistències edificades en el front de façana del C/ Puig Agut, ja que tenen una fondària majoritària de 15 metres. Per tant, es creu coherent ajustar-la en els 15 metres que sol·licita l’interessat en aquest tram de l’illa. En l’altre front de façana del C/ Girona, la fondària que més s’ajusta a les preexistències es la prevista inicialment de 14 metres, per la qual cosa no hi ha motiu per canviar-la.

Pel que fa al canvi de qualificació, l’ús plurifamiliar conviu en aquell sector amb

l’unifamiliar, per la qual cosa s’ha d’establir una qualificació que admeti indistintament els dos usos. La clau 2b –Illes amb definició geomètrica-, que proposa l’interessat, sembla la més adequada.

206

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ: Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment

l’al·legació de l’interessat, en el sentit de modificar la fondària edificable en el tram de l’illa que correspon la illa formada pel C/ Puig Agut, C/ de la Pau, C/ Ter i C/ Girona, en el front de façana del C/ Puig Agut, fixant-la en 15 metres, tal com sol·licita; i admetre el canvi de qualificació, de “Clau 4a” a “ Clau 2b –Illes amb definició geomètrica-“, per tal de possibilitar, dins de l’ús residencial, indistintament tant el plurifamiliar com l’unifamiliar.


Estimar parcialment l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-3, en el qual s’ha de reflectir en el tram de carrer amb el front de façana del C/ Puig Agut la fondària edificable de 15 metres; així com el canvi de qualificació –2b- de la illa compresa entre el C/ Girona, Puig Agut, C/ de la Pau i C/ del Ter. Es tracta d’esmenes que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

207


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: COMUNITAT DE PROPIETARIS DE

L’AVINGUDA PUIGMAL 80.82-84

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: LLUCIÀ GURT ALIER

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: AVINGUDA PUIMAL 80-82-84





L’interessat, que diu actuar en nom i representació de la comunitat de propietaris

de l’avinguda Puigmal 80-82-84, al·lega contra la proposta del POUM aprovada inicialment que preveu el canvi dels terrenys destinats a espais lliures i zones verdes que es troben situats a l’interior de l’illa configurada per l’avinguda Puigmal, a ponent; el carrer Sogorb, al Nord; el C/ Vilamuntà, a llevant; i el carrer Esperanto al Sud; per destinar-los a sòl susceptible d’aprofitament privat, en concret clau 2, Eixample, zona 2b, d’illes amb definició geomètrica, en què es permet la construcció d’habitatges plurifamiliars.




INFORME:


208











209



210

AL·LEGACIÓ NÚMERO 88: R/e núm. 7842, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: ÀNGEL CASAS FRANCH

DNI/ NIF: 40 245 583-E

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ JAUME I, NÚM. 7. 08570 TORELLÓ

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PMU 2- RUSIÑOL 1


TEMÀTICA: PMU2- Pla de Millora Urbana Rusiñol 1. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que és copropietari d’una finca situada dins de l’àmbit del pla de millora urbana Rusiñol 1. Segons manifesta el planejament fins ara vigent “qualificava” aquest terreny com a urbà amb una edificabilitat de planta baixa (amb una ocupació del 100 % de la superfície) i 2 PP amb 16 metres de fondària, amb l’única condició que s’executés la urbanització del vial previst pel planejament.

Ara, la proposta inicial del POUM inclou el terreny dins d’un sector a desplegar

pel corresponent pla de millora urbana el qual, segons manifesta l’interessat, redueix substancialment l’edificabilitat si la comparem amb la de l’anterior planejament, la qual cosa perjudica els terrenys de la seva propietat. Afegeix que el fet de preveure la reparcel·lació dels terrenys és un procés més complex que la simple urbanització dels espais públics per cada propietari afectat.

En el seu escrit també qüestiona els objectius urbanístics del pla de millora, com

són la urbanització dels terrenys, el canvi de tipologia d’habitatge, la connexió dels extrems del carrer Clavelles i la connexió transversal per mitjà d’una zona verda, així com la ubicació dels locals comercials en la planta baixa del bloc que afronta al C/ Rusiñol.

Proposa que la urbanització del carrer es dugui a terme per mitjà de la signatura

d’un conveni entre els propietaris i l’Ajuntament que garanteixi l’execució d’aquesta obligació a càrrec dels particulars d’acord amb el projecte elaborat per l’Ajuntament. Manifesta també el seu compromís a cedir els terrenys afectats per a vialitat.

En conseqüència, sol·licita: - Que s’elimini la delimitació del sector de millora urbana i es retorni a la situació

que preveia el planejament anterior. - Que es mantingui l’edificabilitat prevista en l’anterior planejament.

211

- Que es promogui la urbanització del sector per mitjà de la signatura d’un conveni urbanístic entre els propietaris afectats i l’Ajuntament.

INFORME:

La finca de l’interessat és la que s’identifica amb la referència cadastral 0303045DG4500S0001DB, amb una superfície aproximada de 2408 m2, segons figura en el cadastre. D’acord amb el planejament fins ara vigent el terreny es trobava parcialment afectat per a reserva de vialitat i per a espais lliures i zones verdes.






TRLUC, inclou el terreny en un àmbit de transformació urbanística incorporant-lo a un sector subjecte a desplegament per un pla de millora urbana. Per aquest motiu el terreny esdevé sòl urbà no consolidat, condició que de fet ja tenia en l’anterior planejament perquè li mancaven el requisit de la cessió de vials i de la urbanització adequada per tenir la consideració de consolidat. El pla de millora urbana té per objecte dur a terme una actuació urbanística integrada per de tal transformar el model urbanístic preexistent, amb l’establiment de nous criteris d’ordenació del sòl privat i dels sistemes urbanístics (vialitat i espais lliures), així com per urbanitzar en la seva integritat un àmbit que en la seva major part, passats més de 20 anys des de la seva ordenació detallada per l’anterior planejament, no ha estat objecte prèviament de transformació urbanística. Aquestes finalitats són les pròpies d’aquest instrument de planejament, d’acord amb el que disposa l’article 68.1.a) TRLUC.


212

Pel que fa a la discussió sobre els objectius del pla de millora:

- En relació a la urbanització dels terrenys, el planejament derivat té, entre d’altres objectius, el de resoldre la vialitat de l’àmbit. Fins ara si no s’ha obert el carrer el motiu ha estat, en contra del que manifesta l’interessat, el fort desnivell dels terrenys que comporta una dificultat tècnica notable i us costos econòmics importants. L’interès de la iniciativa privada que al·lega l’interessat ha tingut més de 25 anys per desenvolupar-lo i ni tan sols ha sol·licitat una llicència d’obres per construir en algun dels solars buits del sector. - El canvi de tipologia de l’habitatge té tot el sentit quan el que es pretén és la transformació del model preexistent. Del que es tracta és de buscar la millor adaptació topogràfica dels edificis al desnivell del terreny i això passar per estudiar la tipologia més adient. - La connexió entre el barri de Gràcia i el carrer Rusiñol és un altre dels objectius del planejament derivat. Fins ara, l’obtenció dels terrenys reservats per a espais lliures per fer-ho possible s’havia d’aconseguir per mitjà de l’expropiació i la urbanització dels terrenys a càrrec de l’Ajuntament. Ara, amb la seva inclusió dins del pla de millora, els terrenys s’obtindran per cessió obligatòria i gratuïta, i la seva urbanització anirà a càrrec dels propietaris, d’aquesta manera reverteixen en la comunitat les plusvàlues generades per l’actuació urbanística en forma de cessions gratuïtes de terrenys destinats a sistemes locals. Això no era possible en el planejament anterior i ara sí.

- La implantació d’usos principals diferents als existents, en aquest cas el comercial, és una de les actuacions que legalment comporten la transformació del model urbanístic preexistent per mitjà de la delimitació d’uns sector de millora urbana. Tots aquests són objectius que encaixen perfectament amb els que són propis dels plans de millora urbana en el sòl urbà no consolidat (art. 68.1.a TRLUC).

L’interessat manifesta que l’anterior planejament li atorgava una determinada

edificabilitat i que el nou la redueix, al·legant els perjudicis que s’ocasionen al seu patrimoni. Tanmateix, fins a la data d’avui no s’ha sol·licitat cap llicència urbanística per fer-los efectius i patrimonialitzar-los.


213

En aquest sentit val la pena recordar que el planejament urbanístic no és immutable sinó que, com qualsevol altra norma jurídica, és susceptible de modificació. L’especificitat de l’ordenació urbanística i les variacions contínues de la realitat i de les demandes col·lectives fan que la necessitat d’actualitzar i d’adaptar les determinacions del planejament per ajustar-les a les noves realitats socials sigui especialment intensa. La potestat de planejament porta així implícit el ius variandi, és a dir, la facultat de revisar i de modificar l’ordenació urbanística per tal d’adaptar el model territorial elaborat en un moment històric determinat a l’evolució de la societat i a les noves demandes d’ordenació generades per la dinàmica social. En virtut del ius variandi el planificador pot introduir canvis en l’ordenació urbanística de les finques que lògicament es tradueixen en una alteració del contingut de drets i deures del seu titular, però el fet que el dret de propietat tingui naturalesa estatutària, és a dir, que els drets i deures que l’integren siguin sempre els que en cada cas s’estableixen per via legal i reglamentària, fan que els propietaris no pugui adduir enfront del ius variandi uns drets adquirits a una ordenació determinada que hagin de ser respectats i que per tant, l’alteració que es produeixi en el contingut de la seva propietat arran de la nova ordenació no sigui indemnitzable, ja que com s’ha dit abans l’ordenació urbanística, mitjançant la classificació i la qualificació urbanística de les finques, delimita el contingut normal del dret de propietat.



a) El de repartir equitativament els beneficis i les càrregues derivats del planejament urbanístic. Per tant, l’execució urbanística del pla de millora s’haurà de dur a terme per mitjà d’un o diversos polígons d’actuació urbanística per tal d’efectuar l’equidistribució dels beneficis i càrregues entre els propietaris afectats.

b) Cedir a l’Ajuntament, de manera gratuïta i obligatòria, tot el sòl reservats per als sistemes urbanístics locals de titularitat pública (en aquest cas vialitat i espais lliures-zones verdes). c) Cedir a l’Administració actuant, gratuïtament, el sòl corresponent al 10 % de l’aprofitament urbanístic. d) Costejar i executar la urbanització dels sistemes locals inclosos dins de l’àmbit i de les infrastructures necessàries per al seu funcionament. e) Edificar els solars en els terminis i les condicions establertes pel planejament urbanístic. f) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l’habitatge protegit que eventualment els correspongui.

214

Aquestes són obligacions legals que dimanen de l’aplicació del TRLUC i com a tals directament exigibles als propietaris. No té massa sentit la signatura d’un conveni, tal com proposa l’interessat, per garantir la urbanització dels vials ja que aquesta és tan sols una de les moltes altres obligacions legals que tenen els propietaris de sòl urbà no consolidat. El seu compliment no necessita de cap conveni perquè es faci efectiu. Així doncs: - Es tracta de terrenys situats en sòl urbà no consolidat i la delimitació del

sector de millora urbana queda plenament justificada pels objectius urbanístics que es pretenen.





PROPOSTA DE RESOLUCIÓ: Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa desestimar

íntegrament l’al·legació de l’interessat.

215

AL·LEGACIÓ NÚMERO 89: R/e núm. 7843, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: FRANCESCA COMAS CODINACH

DNI/ NIF: 38 161 296-T

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: MAS LA CASETA DEL PONT

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ DE TREMP, 3


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Situació de volum disconforme. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que la finca de la seva propietat, situada al carrer de Tremp número 3, es troba segons el planejament fins ara vigent en situació de volum disconforme. El pati interior d’illa es troba edificat tot i que, d’acord amb la normativa anterior, únicament podia fer-se en el 50 % de la superfície d’aquest. Ara, segons diuen, la proposta inicial del POUM no recull les preexistències. No es grafia la parcel·lació existent sinó que es continua considerant com una sola parcel·la la finca que afronta al C/ Barcelona número 16 i la que dóna al C/ de Tremp número 3, quan en realitat són dues finques independents. Aquest error comporta que l’habitatge existent estigui en situació de volum disconforme perquè es troba edificat en el pati interior de la parcel·la que es grafia erròniament.

En conseqüència, sol·liciten la rectificació del POUM en el sentit de reconèixer la parcel·lació existent i les preexistències construïdes de tal manera que es prevegi una qualificació que les faci possibles. També demanen que s’incrementi l’alçada en una planta pis.

Així mateix, qüestionen el pont de la Devesa el qual, segons diuen, no és gens adequat. Al·leguen que el pont de Vilamirosa ja resol les comunicacions pel sud de Manlleu i, per tant, sol·liciten l’eliminació d’aquest pont.

INFORME:

S’ha fet el treball de camp corresponent i s’ha detectat l’error que al·lega l’interessat. Efectivament es tracta d’una parcel·la que afronta únicament al C/ de Tremp i no al C/ Barcelona. Per tant, s’ha preveure una qualificació que reculli aquesta realitat preexistent. En aquest sentit, es proposa fixar la qualificació de clau 2b, illes de definició geomètrica, amb una fondària edificable que coincideix amb la de la parcel·la i una alçada de PB+1PP, tal com sol·licita l’interessat.

216

La ubicació del pont de la Devesa respon al model d’implantació urbana i d’estructura general de l’ordenació del territori així com a criteris de mobilitat general, tal com es motiva i justifica a bastament en la memòria d’ordenació del planejament a la qual ens remetem.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació de la interessada, en el sentit de reconèixer les preexistències de la parcel·lació i d’edificació de la seva finca i, en conseqüència, establir una qualificació de clau 2b, illes de definició geomètrica, amb una fondària edificable que coincideix amb la de la parcel·la i una alçada de PB+1PP

I desestimar-la en la resta d’extrems pels motius que es justifiquen en l’informe.


Estimar parcialment l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu D-4, en el qual s’ha de reflectir la nova parcel·lació i la qualificació de 2b, amb una fondària edificable que coincideix amb la de la parcel·la i un nombre de plantes de PB+1PP. Es tracta d’esmenes que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

217

AL·LEGACIÓ NÚMERO 90: R/e núm. 7845, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP RECHES MARTÍNEZ

DNI/ NIF: 77 080 002-X

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PLAÇA SANT HIGINI 7, 3r 2a

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ BATLLE PAU CABALLERIA


TEMÀTICA: Sòl urbà no consolidat. PMU-7. Rusiñol 2. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que és propietari d’una finca situada al C/ Batlle Pau Caballeria la qual en el planejament fins ara vigent estava situada dins del sòl urbà i qualificada, una part com a zona D, d’Illes unifamiliars entre mitgeres, i una altra part com a zona J, d’unifamiliars aïllades. Addueix diversos motius per justificar que a la zona D es pot edificar en una alçada de PB+2PP.

Ara en la proposta inicial del POUM la major part de la finca s’inclou dins d’un

sector de millora urbana a desenvolupar pel PMU-7. L’interessat però al·lega que les finques tenen la condició de sòl urbà consolidat ja que s’estan executant simultàniament les obres d’urbanització i d’edificació d’un habitatge unifamiliar aïllat en el C/ Batlle Pau Caballeria. Conclou que havent complert aquests deures ja ha adquirit el dret a edificar.

Per altra part, al·lega les dificultats tècniques, degut a l’accidentada orografia, per

dur a terme l’obertura del carrer Ignasi Mas segons el traçat que fixava el planejament fins ara vigent. Ara, aprofitant l’avinentesa de la revisió del POUM, és el moment per replantejar la vialitat del sector.

Així mateix, proposa que les zones verdes que fixava el planejament fins ara

vigent s’unifiquin en una de sola, per optimitzar el seu ús i manteniment.

Finalment, exposa que en la proposta inicial del POUM s’exclou del sector de millora urbana una part que, segons diu, és de la seva propietat en la qual hi ha actualment unes escales que salven el desnivell entre el carrer Clavelles i el C/ Rusiñol. Manifesta que aquests terrenys han estat ocupats il·legalment ja que no han estat cedits a ningú.


- Que es deixi sense efecte el PMU-7 ja que està intervenint en sòl urbà

consolidat.

218

- Que es suprimeixi el carrer Ignasi Mas ja que per l’accidentada topografia la seva realització és pràcticament impossible.

- Que s’unifiqui la superfície de les zones verdes previstes en el planejament

vigent en una de sola.

INFORME:

En una part dels terrenys als quals fa referència l’interessat s’hi està construint un habitatge unifamiliar aïllat, d’acord amb la llicència d’obres atorgada per la Junta de Govern Local amb data 24 de setembre de 2002. La llicència es va condicionar a l’execució de les obres d’urbanització i a la cessió de vials d’acord amb les determinacions del projecte d’urbanització aprovat per la Junta de Govern Local en la sessió del 23 de novembre de 2005.

La part on s’edifica però està exclosa de l’àmbit del pla de millora urbana que intervé sobre la resta dels terrenys de la propietat. En conseqüència, l’interessat interpreta que segons el que disposa l’article 30.b) TRLUC tots els terrenys tindrien la condició de sòl urbà consolidat ja que només els manca acabar la urbanització per tal de disposar dels serveis urbanístics bàsics i afrontar amb una via pública que compti amb enllumenat públic i estigui íntegrament pavimentada, inclosa la zona de pas de vianants.

No obstant això, per tal que tots els terrenys de la propietat tinguin la condició de

sòl urbà consolidat, només els hauria de mancar el requisit d’urbanització per esdevenir solar. Aquest no és el cas de tots els terrenys de l’interessat perquè, a excepció de la part on s’està edificant i la que dóna a la part nord del carrer Pau Caballeria, la resta dels terrenys tampoc no compleixen el requisit que, per a edificar-los, no s’hagin de cedir terrenys per a destinar-los a carrers o a vies amb vista a regularitzar alineacions o a completar la xarxa viària.

En aquest cas, si l’interessat vol edificar en una part dels terrenys de la seva propietat haurà de cedir la part d’aquests que limita amb el C/ Rusiñol amb vista a completar la xarxa viària i a regularitzar les alineacions, així com la part que afronta amb el límit de ponent de l’habitatge construït, destinat pel planejament vigent a vialitat. Per tant, en una bona part dels terrenys de la propietat, no tan sols manca el requisit de la urbanització complerta sinó també el de la cessió pendent de terrenys, per la qual cosa d’acord amb el que estableix l’article 31 TRLUC i 31.2 b) RLUC aquests terrenys tenen la condició de sòl urbà no consolidat perquè estan destinats en part a vialitat objecte de cessió obligatòria i gratuïta pel fet que aquesta cessió és necessària per a què la resta del sòl adquireixi la condició de solar i es pugui construir d’acord amb les determinacions del planejament urbanístic general.

Tanmateix, i pel que fa als requisits d’urbanització, els terrenys tan sols estan

urbanitzats si prenem com a referència la façana que dóna a la prolongació del carrer Batlle Pau Caballeria, però no en la part que afronta al C/ Rusiñol i en la part que afront als vials i zones verdes situades a llevant i a ponent de l’àmbit. Per tal de completar la part d’urbanització que falta en aquests límits de la

219

propietat l’article 68.1 del TRLUC preveu que, tant en sòl urbà consolidat com en el no consolidat, es poden formular plans de millora urbana que tinguin per objecte el de completar o acabar la urbanització per tal que els terrenys disposin dels serveis urbanístics bàsics i que afrontin amb una via pública que compti amb enllumenat públic i que estigui íntegrament pavimentada inclosa la zona de pas de vianants.

Amb aquest objectiu s’han ajustat els límits del PMU als dels terrenys als quals manca completar la urbanització prenent com a referència el C/ Rusiñol. Només d’aquesta manera es garantirà que els terrenys tindran la condició de solar en totes les façanes que afronten a la via pública, completant la trama urbanitzada de la ciutat en aquest sector que fins ara ha constituït un buit urbà mancat dels serveis urbanístics bàsics.

En aquest cas es tractarà d’un sector de millora urbana que té com a objectiu

específic del de completar la urbanització, per tant, no serà d’aplicació el deure de cessió del sòl corresponent al 10 % de l’aprofitament urbanístic, tal com excepciona per aquests supòsits l’article 40.2 del RLUC.

En conseqüència, com a propietaris de sòl urbà no consolidat, tindran bàsicament

els deures de:

a) Cedir a l’Ajuntament, de manera obligatòria i gratuïta, tot el sòl reservat pel planejament urbanístic per als sistemes urbanístics locals de titularitat pública de l’àmbit en què siguin compresos els terrenys (vialitat i zones verdes). En aquest cas l’àmbit serà el del sector de millora urbana. b) Costejar i executar la urbanització. c) Edificar els solars en els terminis establerts pel planejament urbanístic.

Quant a l’ordenació pròpiament dita del sector de millora, té raó l’interessat quan

posa de manifest la dificultat tècnica, per l’abrupta topografia, per obrir el carrer Ignasi Mas. És per aquest motiu que en el polígon d’actuació urbanística veí, ja s’ha eliminat la seva prolongació. La proposta és que aquest carrer només s’obri en un tram per permetre l’accés rodat des del C/ Rusiñol als terrenys que hi afronten. Per tant, es creu justificada la supressió del traçat d’aquest vial tal com el venia fixant el planejament fins ara vigent. La proposta passa reconvertir-lo en un vial que tingui per única funció la de permetre l’accés a les finques que donen al C/ Rusiñol, no la d’enllaçar amb el C/ Pau Caballeria, sense disminuir però els estàndards de sòl públic que per aquell àmbit fixava el planejament.

Quant a les zones verdes i espais lliures, una de les al·legacions dels veïns del

barri de Gràcia és que es mantingui la seva ubicació tal com estava prevista en el planejament fins ara vigent. Una, situada a la vertical de la plaça de Gràcia; i l’altra a la del C/ Tarafa. En aquell context urbà aquestes ubicacions es consideren les idònies ja que, per la diferència de cotes entre la plana on s’assenta el barri i el C/ Rusiñol, permeten de mantenir les visuals i permeten assegurar un itinerari peatonal des de la part alta de barri vers el C/ Rusiñol, la zona esportiva i el passeig del Ter.

220

PROPOSTA DE RESOLUCIÓ: Per tant, en coherència amb el que fins ara s’ha exposat, es proposa estimar

parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit de: - Reduir l’àmbit del PMU a aquella part dels terrenys als quals manquen els

requisits d’urbanització i de cessió de terrenys perquè aquests tinguin, un cop completats aquests requisits, la condició de sòl urbà consolidats.

A tal efecte, es delimita un nou àmbit de sector de millora urbana amb l’objectiu de completar la cessió i la urbanització dels terrenys de l’àmbit destinats a sistemes urbanístics locals (vialitat i zones verdes).

- Eliminar el traçat del carrer Ignasi Mas tal com el venia fixant el planejament

fins ara vigent. La proposta passa reconvertir-lo en un vial que tingui per única funció la de permetre l’accés a les finques que donen al C/ Rusiñol, no la d’enllaçar amb el C/ Pau Caballeria. Aquest és un criteri que s’estableix com a vinculant per al pla de millora urbana que desplegarà el planejament general en aquell àmbit.

I desestimar-la en tot els altres extrems pels motius que es justifiquen en l’informe tècnic abans transcrit.


Estimar parcialment l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu B-4, en el sentit de reajustar el sector de millora urbana en el sentit abans indicat amb l’objectiu de completar la cessió i la urbanització dels terrenys de l’àmbit destinats a sistemes urbanístics. Es tracta d’esmenes de canvis de qualificació que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

221


DNI/ NIF: 77 080 002-X

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PMU-2


TEMÀTICA: Sòl urbà no consolidat. PMU-2. Rusiñol 1. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que és propietari d’una finca que dóna pel nord amb el carrer Batlle Pau Caballeria i pel sud amb el C/ Rusiñol, la qual ha estat inclosa dins de l’àmbit del pla de millora urbana número 2.

Sobre els límits del sector al·lega que:

- La separació entre els dos plans de millora urbana, el PMU-2 i el PMU-7, no

responen a cap alineació de vial definida. - Una part del PMU-2 intervé sobre sòl urbà consolidat ja que incorpora un tram

del C/ Batlle Pau Caballeria que s’està urbanitzant. - També incorpora terrenys situats al C/ Rusiñol i al C/Tarafa que, segons diu,

tenen la condició de sòl urbà consolidats i, per tant, no susceptibles d’inclusió en un sector de millora urbana.

Per altra part, al·lega les dificultats tècniques, degut a l’accidentada orografia, per

dur a terme l’obertura del carrer Ignasi Mas segons el traçat que fixava el planejament fins ara vigent. Ara, aprofitant l’avinentesa de la revisió del POUM, és el moment per replantejar la vialitat del sector.

Proposa també que les zones verdes d’aquest àmbit les quals, segons diu, s’han

d’expropiar, es compensin per edificabilitat amb la requalificació dels terrenys del sector destinats a vialitat.


- Que es deixi sense efecte el PMU-2. - Que es suprimeixi el carrer Ignasi Mas ja que per l’accidentada topografia la

seva realització és pràcticament impossible.

222

- Que es resolgui sobre l’obtenció de les zones verdes del sector.

INFORME:

El terreny al qual fa referència l’interessat, com la major part dels inclosos dins de l’àmbit del sector, arran de l’entrada en vigor de la llei 2/2002, de 14 de març, d’Urbanisme (avui refosa en el decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol) passen a tenir la condició de sòl urbà no consolidat, ja que per considerar-los sòl urbà consolidat haurien de tenir la condició de solar. És a dir, haurien d’estar urbanitzats amb els serveis urbanístics mínims (abastament d’aigua, sanejament, energia elèctrica i xarxa viària consolidada) i haurien d’afrontar amb una via que comptés amb enllumenat públic i que estigués pavimentada, inclosa la zona de pas de vianants. Aquest no és el cas de la part dels terrenys de l’àmbit que resten sense edificar i que afronten al C/ Ignasi Mas, d’aquí la seva inclusió dins de la categoria del sòl urbà no consolidat.


TRLUC, inclou el terreny en un àmbit de transformació urbanística incorporant-lo a un sector subjecte a desplegament per un pla de millora urbana. Per aquest motiu el terreny esdevé sòl urbà no consolidat. El pla de millora urbana té per objecte dur a terme una actuació urbanística integrada per de tal transformar el model urbanístic preexistent, amb l’establiment de nous criteris d’ordenació del sòl privat i dels sistemes urbanístics (vialitat i espais lliures), així com per urbanitzar en la seva integritat un àmbit que en la seva major part, passats més de 20 anys des de la seva ordenació detallada per l’anterior planejament, no ha estat objecte prèviament de transformació urbanística. Aquestes finalitats són les pròpies d’aquest instrument de planejament, d’acord amb el que disposa l’article 68.1.a) TRLUC.


No obstant això, tal com manifesta l’interessat en la proposta inicial del POUM s’havien inclòs erròniament dins del seu àmbit terrenys que tenien la condició legal de sòl urbà consolidat. Bàsicament es tracta de dues naus ja edificades amb façana al C/ Rusiñol. Amb motiu de l’estimació que en aquest sentit han presentat els seus propietaris aquestes s’han exclòs de l’àmbit inicial del sector de millora urbana.

En el cas de la finca que afronta al C/ Tarafa a la qual fa referència l’interessat, el

seu propietari va presentar una al·legació (la número 10) la qual es va desestimar perquè, tal com es justifica (vide informe al·legació) es tracta de sòl urbà no consolidat per mancar els requisits d’urbanització i de cessió de la vialitat. D’aquí que es mantingui dins dels límits del sector.

223

Quant als límits físics del sector de millora urbana, té raó l’interessat quan manifesta que no responen exactament a l’estructura de la propietat o a accidents topogràfics o a preexistències físiques. Per tal d’afinar-ho s’ha fet el corresponent treball de camp i s’ha tornat a repassar l’estructura de la propietat per tal que els límits responguin a aquests criteris més objectius. També s’han exclòs les parts que eren objecte del projecte d’urbanització del C/ Batlle Pau Caballeria que promou l’interessat.

Quant a l’ordenació pròpiament dita del sector de millora, té raó l’interessat quan

posa de manifest la dificultat tècnica, per l’abrupta topografia, per obrir el carrer Ignasi Mas. La proposta és que aquest carrer només s’obri en un tram per permetre l’accés rodat des del C/ Rusiñol als terrenys que hi afronten. Per tant, es creu justificada la supressió del traçat d’aquest vial tal com el venia fixant el planejament fins ara vigent. La proposta passa reconvertir-lo en un vial que tingui per única funció la de permetre l’accés a les finques que donen al C/ Rusiñol, no la d’enllaçar amb el C/ Pau Caballeria. En conseqüència, el polígon d’actuació urbanística que conté l’ordenació detallada d’aquest sector el suprimeix pels motius que al·lega l’interessat en el seu escrit.

Amb motiu de l’estudi de les al·legacions, s’ha anat treballant en una proposta d’ordenació de l’àmbit. A tal afecte, com que s’ha arribat a concretar l’ordenació amb el detall propi del sòl urbà, s’ha cregut convenient no diferir-la a un ulterior planejament derivat, per la qual cosa en la nova proposta rectificada del POUM ja es delimita un polígon d’actuació urbanística, que substitueix el pla de millora urbana inicial, amb uns límits ajustats als que resulten de l’estimació de les al·legacions i amb una ordenació detallada per a la seva execució urbanística.

Pel que fa a les zones verdes de l’àmbit, en tractar-se de terrenys reservats per a

sistemes urbanístics públics que estan compresos en un àmbit d’actuació urbanística sotmès al sistema de reparcel·lació, s’adquireixen per cessió obligatòria i gratuïta, de tal manera que no és necessària ni la seva expropiació ni la seva compensació tal com proposa l’interessat.


Per tant, en coherència amb el que fins ara s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit de suprimir el traçat del carrer Ignasi Mas tal com es reflecteix en el polígon d’actuació urbanística que estableix l’ordenació detallada del sector.



Estimar parcialment l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu B-4, en el qual s’ha de grafiar l’àmbit i l’ordenació detallada del sòl que estableix el corresponent polígon d’actuació urbanística; i, correlativament, també s’inclourà un nou article en les normes urbanístiques que determini els requisits per a la

224

seva execució. Es tracta d’esmenes que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

225

AL·LEGACIÓ NÚMERO 92: R/e núm. 7847, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: PERE SERRAT I ALTRES

DNI/ NIF: 38 316 013-Z

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ TREMP, 5

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ TREMP, 5






INFORME:


226



Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació de la interessada, en el sentit de reconèixer les preexistències de la parcel·lació i d’edificació de la seva finca i, en conseqüència, establir una qualificació de clau 2b, illes de definició geomètrica, amb una fondària edificable que coincideix amb la de la parcel·la i una alçada de PB+1PP I desestimar-la en la resta d’extrems pels motius que es justifiquen en l’informe.


Estimar parcialment l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu D-4, en el qual s’ha de reflectir la nova parcel·lació i la qualificació de 2b, amb una fondària edificable que coincideix amb la de la parcel·la i un nombre de plantes de PB+1PP. Es tracta d’esmenes que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

227

AL·LEGACIÓ NÚMERO 93: R/e núm. 7848, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: SALUT DORCA JUFRÉ

DNI/ NIF: 36 392 907-F

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ TREMP, 5

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ TREMP, 5






INFORME:


228



Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació de la interessada, en el sentit de reconèixer les preexistències de la parcel·lació i d’edificació de la seva finca i, en conseqüència, establir una qualificació de clau 2b, illes de definició geomètrica, amb una fondària edificable que coincideix amb la de la parcel·la i una alçada de PB+1PP

I desestimar-la en la resta d’extrems pels motius que es justifiquen en l’informe.

CANVIS QUE COMPORTA L’ESTIMACIÓ DE L’AL·LEGACIÓ: Estimar parcialment l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu D-4, en el

qual s’ha de reflectir la nova parcel·lació i la qualificació de 2b, amb una fondària edificable que coincideix amb la de la parcel·la i un nombre de plantes de PB+1PP. Es tracta d’esmenes que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

229

AL·LEGACIÓ NÚMERO 94: R/e núm. 7850, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MONTSERRAT PADRÓS COROMINAS

DNI/ NIF: 77 054 945-T

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/VAZQUEZ DE MELLA, 78

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ VÀZQUEZ DE MELLA, 76-78


TEMÀTICA: Sòl urbà no consolidat. PMU2- Pla de Millora Urbana Rusiñol 1. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que és propietària d’un terreny situat a la part posterior del carrer Vázquez de Mella 76-78, situada dins de l’àmbit del pla de millora urbana número 2, Rusiñol 1. Segons manifesta el planejament fins ara vigent “qualificava” aquest terreny com a urbà amb una edificabilitat de planta baixa (amb una ocupació del 100 % de la superfície) i 2 PP amb 16 metres de fondària, amb l’única condició que s’executés la urbanització del vial previst pel planejament.


pel corresponent pla de millora urbana el qual, segons manifesta l’interessat, redueix substancialment l’edificabilitat si la comparem amb la de l’anterior planejament, la qual cosa perjudica els terrenys de la seva propietat. Afegeix que dins de l’àmbit del pla hi ha terrenys que hi ha terrenys que surten més beneficiats que altres pel sostre edificable que els hi atorga el nou planejament. Manifesta també que el fet de preveure la reparcel·lació dels terrenys és un procés més complex que la simple urbanització dels espais públics per cada propietari afectat.






230

- Que s’elimini la delimitació del sector de millora urbana i es retorni a la situació que preveia el planejament anterior.

- Que es mantingui l’edificabilitat prevista en l’anterior planejament. - Que es promogui la urbanització del sector per mitjà de la signatura d’un

conveni urbanístic entre els propietaris afectats i l’Ajuntament.

INFORME:

La finca de l’interessada és la que s’identifica amb la referència cadastral 0303040DG4500S0001FB, amb una superfície aproximada de 920 m2, segons figura en el cadastre. El terreny té forma rectangular i allargada. El vigent planejament el qualificava d’illa de pati interior tancat, zona E1, amb una fondària edificable de 16 metres, el pati interior d’illa ocupable en el 100 % de la seva superfície per l’edificació i amb una alçada corresponent a PB+3PP. D’acord amb aquestes condicions es va edificar la part del solar que afrontava al C/ Vázquez de Mella. Tanmateix, resta sense edificar la part posterior, la que correspon a la faixa edificable amb front al C/ Ignasi Mas.


refosa en el Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol), la part dels terrenys que resta sense edificar, la que afronta al C/ Ignasi Mas, passen a tenir la condició de sòl urbà no consolidat ja que, per considerar-los sòl urbà consolidat, haurien de tenir la condició de solar. És a dir, haurien d’estar urbanitzats amb els serveis urbanístics mínims (abastament d’aigua, sanejament, energia elèctrica i xarxa viària consolidada) i haurien d’afrontar amb una via que comptés amb enllumenat públic i que estigués pavimentada, inclosa la zona de pas de vianants. Aquest no és el cas de la part del terreny que resta sense edificar i que afronta al C/ Ignasi Mas, d’aquí la seva inclusió dins de la categoria del sòl urbà no consolidat.


TRLUC, inclou el terreny en un àmbit de transformació urbanística incorporant-lo a un sector subjecte a desplegament per un pla de millora urbana. Per aquest motiu el terreny esdevé sòl urbà no consolidat, condició que de fet ja tenia en l’anterior planejament perquè li mancava el requisit de la cessió de vials i els d’urbanització per tenir la consideració de consolidat. El pla de millora urbana té per objecte dur a terme una actuació urbanística integrada per de tal transformar el model urbanístic preexistent, amb l’establiment de nous criteris d’ordenació del sòl privat i dels sistemes urbanístics (vialitat i espais lliures), així com per urbanitzar en la seva integritat un àmbit que en la seva major part, passats més de 20 anys des de la seva ordenació detallada per l’anterior planejament, no ha estat objecte prèviament de transformació urbanística. Aquestes finalitats són les pròpies d’aquest instrument de planejament, d’acord amb el que disposa l’article 68.1.a) TRLUC.

En definitiva, es tracta de terrenys situats en sòl urbà que tenen la condició legal –amb l’anterior planejament i amb l’actual- de no consolidats. La manca d’urbanització i la necessitat de completar i transformar el teixit urbà en aquell àmbit justifiquen plenament la seva inclusió dins d’un sector de millora urbana a desenvolupar pel planejament derivat per tal d’assolir aquests objectius en un

231

termini determinat i evitar que es torni a eternitzar sine die la seva transformació com fins ara ha passat.

En relació a la manifestació de l’interessat segons la qual en l’àmbit del pla hi ha unes finques que resulten més beneficiades que altres, cal recordar en aquest context el principi general de l’actuació urbanística del repartiment equitatiu de beneficis i càrregues. Es reconeix i es garanteix, en el si dels àmbits d’actuació urbanística, en aquest cas el del pla de millora urbana, el principi del repartiment equitatiu entre totes les persones afectades, en proporció a llurs aportacions dels beneficis i càrregues derivats del planejament urbanístic. La manera de garantir-ho es través de la gestió integrada del planejament que es duu a terme per polígons d’actuació urbanística complerts. Tal com s’ha previst de fer-ho en aquest cas.






232






b) Cedir a l’Ajuntament, de manera gratuïta i obligatòria, tot el sòl reservats per als sistemes urbanístics locals de titularitat pública (en aquest cas vialitat i espais lliures-zones verdes).

233

c) Cedir a l’Administració actuant, gratuïtament, el sòl corresponent al 10 % de l’aprofitament urbanístic. d) Costejar i executar la urbanització dels sistemes locals inclosos dins de l’àmbit i de les infrastructures necessàries per al seu funcionament. e) Edificar els solars en els terminis i les condicions establertes pel planejament urbanístic. f) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l’habitatge protegit que eventualment els correspongui. Aquestes són obligacions legals que dimanen de l’aplicació del TRLUC i com a tals directament exigibles als propietaris. No té massa sentit la signatura d’un conveni, tal com proposa l’interessat, per garantir la urbanització dels vials ja que aquesta és tan sols una de les moltes altres obligacions legals que tenen els propietaris de sòl urbà no consolidat. El seu compliment no necessita de cap conveni perquè es faci efectiu. Així doncs: - Es tracta de terrenys situats en sòl urbà no consolidat i la delimitació del








234


DNI/ NIF: 77 080 002-X

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ VOLTREGÀ, 142


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Paràmetres urbanístics. Canvi de qualificació. Alçades. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que és propietari de la finca situada al C/ Voltregà número 142, la qual fins ara estava classificada com a sòl urbà consolidat i qualificada com a zona E-1, Illes de pati interior tancat, en la qual s’hi podia construir en PB+3PP i l’ús residencial era admès tant en la tipologia unifamiliar com en la plurifamiliar.

Ara, en la proposta inicial del POUM, la finca és qualifica com a zona 4a,

habitatges unifamiliars en filera, en què s’admet l’ús residencial només en la modalitat unifamiliar; i en què el número màxim de plantes es fixa en PB+2PP.

Segons addueix el canvi de qualificació i la reducció del nombre de plantes

suposa un greuge comparatiu respecte a les finques veïnes de l’altre cantó del carrer Voltregà i les de l’avinguda de Roma.

També posa de manifest que s’ha detectat un error de grafisme en representar la

fondària màxima edificable que si bé el dibuix a escala és de 16 metres s’acota a 14 metres.

En el seu escrit també al·lega que l’alteració del planejament li confereix dret a

indemnització, ja que segons diu, com que el vigent PGOU no fixa cap termini per a l’edificació dels solars, la modificació que li redueix l’aprofitament es produeix abans que transcorrin els terminis previstos per a la seva execució, amb la qual cosa s’origina un dret a la indemnització per alteració del planejament.

En conseqüència, sol·licita: - Que es canviï la qualificació, de zona 4a a 2b, d’illes amb definició geomètrica, en

què s’admet l’ús residencial, indistintament en la modalitat unifamiliar com en la plurifamiliar.

- Que es corregeixi la fondària màxima edificable, acotant-la als 16 metres.

235

- Que per evitar, segons diu, indemnitzacions, es mantingui el nombre de plantes a PB+3PP. Afegeix, sense aportar cap document que ho acrediti, que la propietària anterior del solar va cedir les zones verdes colindants a canvi de l’edificabilitat corresponent a aquest nombre de plantes (PB+3PP) i aquest és un motiu més per mantenir-les.

INFORME:

Pel que fa al canvi de qualificació, per tal de fer possible també dins de l’ús residencial indistintament tant la modalitat unifamiliar com la plurifamiliar, té raó l’interessat quan manifesta que en tot l’àmbit immediat es combina sense massa dificultat l’ús plurifamiliar amb l’unifamiliar, per tant es creu convenient –tal com demana- el canvi de qualificació per unificar tota l’illa amb la mateixa zonificació, la d’Eixample (clau 2) i, dins d’aquesta, la subzona 2b, d’illes amb definició geomètrica en què s’admeten indistintament els usos residencials plurifamiliars i els unifamiliars.

Quant al nombre de plantes, tota la façana construïda en el tram del C/ Voltregà

al qual fa referència l’interessat és manté uniforme en PB+2PP. Incrementar en una alçada la finca a la qual fa referència distorsionaria l’ordenació, fent aparèixer innecessàriament una mitgera vista a l’entrega amb els edificis ja construïts. No es veuen raons que desvirtuïn el criteri d’ordenació que s’ha seguit per mantenir uniforme l’alçada en tot el tram de carrer.

Quant a la fondària s’ha fet el corresponent treball de camp in situ i s’ha

comprovat que, tret de la finca que fa cantonada amb el C/ Poquí que es situa a 16 metres, la resta de la tirada d’edificis construïts està alineat a 15 metres de fondària en la part posterior. Aquesta és la fondària que s’ha pres com a referència, situant-la en els 15 metres per la resta de l’illa. Per tant, caldrà rectificar el corresponent plànol d’ordenació per grafiar-la en 15 metres a comptar des de l’alineació del C/ Voltregà.

En relació a les hipotètiques indemnitzacions que pot originar la modificació del

planejament, cal recordar el principi general de l’actuació urbanística, recollit en els articles 2.2 LRSV i 6 TRLUC, de la inexistència del dret a exigir indemnització per l’ordenació urbanística de terrenys i construccions. En aplicació d’aquest, l’ordenació urbanística de l’ús dels terrenys i de les construccions, en tant que implica meres limitacions i deures que defineixen el contingut urbanístic de la propietat, no confereix a les persones propietàries el dret a exigir indemnització, excepte en els casos que estableixen expressament les lleis.

Les excepcions a les quals es fa referència les trobem en els supòsits indemnitzables que s’estableixen en el títol V (articles 41 a 44) de la LRSV. L’article 41 en concret regula la indemnització per alteració del planejament, segons el qual la modificació o la revisió del planejament només pot donar lloc a indemnització per reducció d’aprofitament si es produeix abans que transcorrin els terminis previstos per a la seva execució en l’àmbit en què a aquest efecte es trobi inclòs el terreny, o transcorreguts aquells terminis, si l’execució no s’ha portat a terme per causes imputables a l’Administració.

236

L’interessat al·lega que, com que el planejament general no estableix cap termini per a emprendre l’edificació de solars, es produeix una revisió anticipada del planejament que origina indemnització per la reducció d’aprofitament que produeix. Tanmateix, l’article 28 RLUC estableix que, en defecte de previsió expressa de terminis d’execució per part del planejament, a efectes indemnitzatoris les modificacions i revisions no tenen caràcter anticipat si han transcorregut 3 anys des de l’aprovació definitiva del pla urbanístic derivat, quan sigui preceptiu; o des que s’hagi establert la corresponent ordenació detallada. El terreny al qual fa referència l’al·legació té una ordenació detallada directament establerta pel vigent PGOU, l’acord d’aprovació definitiva del qual es va publicar en l’edició del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 1065, de 7.11.1988, de manera que des d’aquella data l’és immediatament executiu. Per tant, l’ordenació detallada directament aplicable al terreny deriva de l’any 1988. Tot i tractar-se de sòl urbà, no inclòs en cap sector de millora urbana ni en cap polígon d’actuació urbanística, des d’aquella data i fins a dia d’avui no s’ha sol·licitat cap llicència urbanística per a edificar i patrimonialitzar el dret que li atorgava el planejament vigent. Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, no és donaria el supòsit indemnitzatori per alteració del planejament amb reducció d’aprofitament que preveu l’article 41.1 LRSV, que addueix l’interessat, ja que aquest només pot donar lloc a indemnització si es produeix abans que transcorrin els terminis previstos per a la seva execució en l’àmbit en què es trobi inclòs el terreny. En aquest cas concret, es tracta d’un solar buit sense edificar i sense cap sol·licitud de llicència, només s’originaria el dret a indemnització si la revisió del planejament que motiva la reducció d’aprofitament s’hagués efectuat abans del termini dels 3 anys següents a l’entrada en vigor del vigent planejament general, és a dir, abans del 7.11.1991. Aquest termini s’ha excedit llargament, per la qual cosa no s’origina cap supòsit indemnitzarori i, per tant, s’hauria de desestimar l’al·legació de l’interessat en aquest extrem.

De manera general, l’interessat manté la tesi que l’anterior planejament li atorgava una determinada edificabilitat i que el nou la redueix, al·legant els perjudicis que s’ocasionen al seu patrimoni. Tanmateix, fins a la data d’avui no s’ha sol·licitat cap llicència urbanística per fer-los efectius i patrimonialitzar-los.

En aquesta manifestació, tal com passa en moltes altres al·legacions, s’oblida la concepció de la propietat urbana com un dret de configuració legal que no té reconegudes facultats urbanístiques inherents, sinó únicament les que positivament li atorgui la llei, directament o indirectament, per remissió al planejament. Això explica que la legislació urbanística hagi establert com a regla general que l’ordenació urbanística dels terrenys no genera indemnització, ja que com remarquen l’article 2.2 LRSV i el 6 del TRLUC aquesta implica meres limitacions i deures que defineixen el contingut normal de la propietat segons la seva qualificació urbanística. La inexistència de facultats urbanístiques anteriors al planejament determina que no es pugui adduir el sacrifici de cap dret preexistent i justifica, per tant, la regla general segons la qual els límits que

237

l’ordenació urbanística imposi a les facultats urbanístiques no generen indemnització.



Per tant, en coherència amb el que fins ara s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat pel que fa al canvi de qualificació de la finca, de clau 4a –Habitatges unifamiliars en filera- a clau 2b –Illes amb definició geomètrica- per tal de possibilitar indistintament l’ús residencial unifamiliar i plurifamiliar.

D’ofici es proposa també rectificar la fondària màxima edificable per situar-la en

15 metres des de l’alineació del C/ Voltregà. I desestimar-la en tot els altres extrems pels motius que es justifiquen en l’informe tècnic abans transcrit.


Estimar parcialment l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu B-4, en el sentit de grafiar la nova clau 2b que substitueix l’anterior i la fondària màxima edificable acotada a 15 metres des de l’alineació del C/ Voltregà. Es tracta d’esmenes de canvis de qualificació que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

238


DNI/ NIF: 77 080 002-X

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: AVGDA. ROMA 301



Exposa que és propietari de la finca situada al carrer Roca cantonada amb l’avinguda de Roma (núm. 301), la qual fins ara estava classificada com a sòl urbà consolidat i qualificada com a zona E-1, Illes de pati interior tancat, en la qual s’hi podia construir en PB+3PP i l’ús residencial era admès tant en la tipologia unifamiliar com en la plurifamiliar.

Ara, en la proposta inicial del POUM, la finca té dues qualificacions diferents, de

zona 4a, en la part que afronta al C/ Roca, en PB; i la que dóna a l’avinguda de Roma, clau 2b, amb una fondària de 16 metres i en PB+3PP.

Mostra el seu desacord en la reducció de les alçades que es produeix en el front

del C/ Voltregà, de PB+3PP a 2PP; i en el front del C/ Roca, de PB+3PP a PB. En el cas del C/ Roca manifesta que el solar afronta a una zona verda que requereix una façana important a cada cantó de vial i, per tant, hi ha prou amplada per mantenir les alçades a PB+3PP. Addueix també que no és una manera correcta de resoldre l’ordenació de l’illa acabar-la en un pati lateral en comptes de preveure el tancament una façana que hi afronti, ja que al davant hi ha una zona verda i el carrer té prou amplada.



En conseqüència, sol·licita: - Que es canviï la qualificació en la part de la finca que afronta al C/ Voltregà i C/

Roca, de zona 4a a 2b, d’illes amb definició geomètrica, en què s’admet l’ús residencial, indistintament en la modalitat unifamiliar com en la plurifamiliar.

239


INFORME:




No obstant l’anterior, en front de façana al C/ Roca té raó l’interessat quan

manifesta que és millor resoldre el tancament de l’illa amb una façana que no pas amb el pati lateral de l’illa. Per tant, es proposa incrementar en dues alçades, de PB a PB+2PP la part de la finca que afronta al C/ Roca, mantenint la coherència amb les alçades dels edificis de l’altre cantó del carrer, tot ells de PB+2PP.

En relació a les hipotètiques indemnitzacions que pot originar la modificació del


Les excepcions a les quals es fa referència les trobem en els supòsits indemnitzables que s’estableixen en el títol V (articles 41 a 44) de la LRSV. L’article 41 en concret regula la indemnització per alteració del planejament, segons el qual la modificació o la revisió del planejament només pot donar lloc a indemnització per reducció d’aprofitament si es produeix abans que transcorrin els terminis previstos per a la seva execució en l’àmbit en què a aquest efecte es trobi inclòs el terreny, o transcorreguts aquells terminis, si l’execució no s’ha portat a terme per causes imputables a l’Administració. L’interessat al·lega que, com que el planejament general no estableix cap termini per a emprendre l’edificació de solars, es produeix una revisió anticipada del

240

planejament que origina indemnització per la reducció d’aprofitament que produeix. Tanmateix, l’article 28 RLUC estableix que, en defecte de previsió expressa de terminis d’execució per part del planejament, a efectes indemnitzatoris les modificacions i revisions no tenen caràcter anticipat si han transcorregut 3 anys des de l’aprovació definitiva del pla urbanístic derivat, quan sigui preceptiu; o des que s’hagi establert la corresponent ordenació detallada. El terreny al qual fa referència l’al·legació té una ordenació detallada directament establerta pel vigent PGOU, l’acord d’aprovació definitiva del qual es va publicar en l’edició del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 1065, de 7.11.1988, de manera que des d’aquella data l’és immediatament executiu. Per tant, l’ordenació detallada directament aplicable al terreny deriva de l’any 1988. Tot i tractar-se de sòl urbà, no inclòs en cap sector de millora urbana ni en cap polígon d’actuació urbanística, des d’aquella data i fins a dia d’avui no s’ha sol·licitat cap llicència urbanística per a edificar i patrimonialitzar el dret que li atorgava el planejament vigent. Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, no és donaria el supòsit indemnitzatori per alteració del planejament amb reducció d’aprofitament que preveu l’article 41.1 LRSV, que addueix l’interessat, ja que aquest només pot donar lloc a indemnització si es produeix abans que transcorrin els terminis previstos per a la seva execució en l’àmbit en què es trobi inclòs el terreny. En aquest cas concret, es tracta d’un solar buit sense edificar i sense cap sol·licitud de llicència, només s’originaria el dret a indemnització si la revisió del planejament que motiva la reducció d’aprofitament s’hagués efectuat abans del termini dels 3 anys següents a l’entrada en vigor del vigent planejament general, és a dir, abans del 7.11.1991. Aquest termini s’ha excedit llargament, per la qual cosa no s’origina cap supòsit indemnitzarori i, per tant, s’hauria de desestimar l’al·legació de l’interessat en aquest extrem.



241



Per tant, en coherència amb el que fins ara s’ha exposat, es proposa: Estimar parcialment l’al·legació de l’interessat pel que fa al canvi de

qualificació de la finca, de clau 4a –Habitatges unifamiliars en filera- a clau 2b –Illes amb definició geomètrica- per tal de possibilitar indistintament l’ús residencial unifamiliar i plurifamiliar.

Estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit d’incrementar en dues alçades, de PB a PB+2PP, la part de la finca que afronta al C/ Roca.



Estimar parcialment l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu B-4, en el sentit de grafiar la nova clau 2b que substitueix l’anterior; i grafiar també l’alçada de PB+2PP en la part de la finca que afronta al C/ Roca. Es tracta d’esmenes de canvis de qualificació que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

242


DNI/ NIF: 77 080 002-X

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ MONTSENY 1-3



Exposa que és propietari de la finca situada al C/ Montseny número 1-3, cantonada amb l’Alta Cortada número 2, la qual fins ara estava classificada com a sòl urbà consolidat i qualificada com a zona E-2, Illes de pati interior tancat, en la qual s’hi podia construir en PB+3PP; la profunditat edificable es fixava en 16 metres i el pati d’illa es podria edificar, en planta baixa, en un 50 % de la seva superfície.

Ara, en la proposta inicial del POUM, la finca es qualifica de zona 2b, illes amb

definició geomètrica, reduint el nombre de plantes de PB+3PP a PB+2PP; fixant la fondària edificable en 12 metres des de l’alineació del carrer Montseny i en 14 metres des del C/ Alta Cortada, deixant el pati interior d’illa lliure d’edificació.

Al·lega també que no està d’acord amb la inclusió de la finca dins del catàleg de

béns a protegir. Posa de manifest en el catàleg inicial no hi havia la fitxa de catalogació de la finca i si bé va demanar-la aquesta no li fou lliurada. Argumenta que la finca no té cap valor patrimonial i que no hi ha motius, d’interès arquitectònic, per catalogar-la com a bé a protegir.

En conseqüència, sol·licita: - Que es mantinguin les alçades i fondàries del planejament general fins ara vigent,

així com la possibilitat d’edificar en el pati d’illa. - Que no s’inclogui dins del catàleg de béns a protegir la finca.

INFORME:

Efectivament, té raó l’interessat quan posa de manifest la reducció, en relació al planejament anterior, del nombre de plantes, es passa de PB+3 a PB+2PP; i de la fondària edificable, de 16 a 14 metres, des de l’alineació del C/ Alta Cortada; i de

243

16 a 12 metres des del C/ Montseny. Tanmateix, es tracta d’un error de transcripció del nombre de plantes i de les fondàries màximes edificables (pel que fa al C/ Alta Cortada) de l’anterior planejament al nou.

Pel que fa a la fondària des de l’alineació del C/ Montseny, l’anterior planejament

la fixava en 16 metres. Ara la proposta inicial la fixa en 12 metres prenent com a referència l’alineació posterior de les edificacions existents en aquest tram de carrer, per tal de regularitzar-la de manera uniforme a la mateixa línia.


ocupació del 50 % per l’edificació sense regular on es situava provocava el desordre en els patis interiors d’illa. Ara, la proposta del nou POUM la fixa en 8 metres, a comptar des de la línia posterior de la fondària edificable del C/ Alta Cortada, i adossada al cos principal de l’edifici, per tal d’assegurar la mateixa alineació i un front de les façanes posteriors.

Quant a la catalogació de la finca, s’ha comprovat que, per error, el catàleg si bé

hi feia referència en la relació de béns catalogats, no hi acompanyava la corresponent fitxa descriptiva de les característiques. L’error ja s’ha esmenat i la fitxa U58 en destaca la façana en planta baixa amb porta centrada i quatre finestres simètriques emmarcades amb modillons de pedra, panys estucats i ràfec de fusta. Aquests elements justifiquen la inclusió de la façana com a bé d’interès local a protegir.


Per tant, en coherència amb el que fins ara s’ha exposat, es proposa:

Estimar l’al·legació relativa a l’alçada i a la fondària edificable, en el sentit de rectificar el plànol d’ordenació C4 per transcriure correctament l’alçada de PB+3PP per tota la finca i els 16 metres de fondària màxima edificable, només en la part de la finca que afronta al C/ Alta Cortada.

Estimar parcialment l’al·legació referida a l’ocupació del pati interior d’illa en el

sentit de fixar-la en una profunditat de 8 metres a comptar de la línia posterior de la nova fondària edificable del C/ Alta Cortada, de 16 metres, i adossada sempre al cos principal de l’edifici.



Estimar les al·legacions a l’alçada i a la fondària, comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de reflectir correctament l’alçada de PB+3PP en tota la finca; i la fondària màxima edificable en 16 metres només en el tram de la finca que afronta al C/ Alta Cortada; així mateix, l’estimació parcial relativa a l’ocupació del pati d’illa comporta rectificar el mateix plànol grafiant els 8 metres addicionals a comptar de la línia posterior de la fondària edificable del C/ Alta Cortada i

244

adossada sempre al cos principal de l’edifici. Es tracta d’esmenes que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

245


DNI/ NIF: 77 080 002-X

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ:C/ VOLTREGÀ 355 / CANTONADA c/

VILACETRÚ


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Fondària edificable. Afectació per a vialitat. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que és propietari de la finca situada al C/ Voltregà 355, cantonada amb el C/ Vilacetrú. Al·lega que la proposta inicial del POUM no reflecteix correctament la fondària edificable que es va fixar en una modificació puntual de l’anterior planejament, que la situava a 1,50 metres de distància dels veïns de la part posterior de la finca.

També posa de manifest que el solar està parcialment afectat per a la construcció

d’una rotonda, d’acord amb la modificació puntual abans esmentada i que des d’aleshores encara no s’ha dut a terme l’expropiació. Recorda que ell mateix ha proposat una ubicació alternativa de la mateixa, desplaçant el seu eix cap a ponent, la qual, si bé no quedava exactament centrada amb la intersecció de les dues vies, disminuïa les afectacions i, per tant, l’import de les indemnitzacions.

En conseqüència, sol·licita que es doni en aquest planejament general una solució a l’afectació de la seva propietat i planteja diverses alternatives: - Modificant la ubicació de la rotonda d’acord amb la seva proposta. - Expropiant els seus terrenys. - Atribuint una major edificabilitat al solar, incrementant una alçada a

PB+4PP per compensar els terrenys afectats a vialitat. - Compensant l’aprofitament urbanístic que s’afecta per un altre

aprofitament al sector del C/ Rusiñol, Batlle Pau Caballeria on l’interessat té altres propietats.

També sol·licita que es reflecteixi la fondària edificable situant-la a 1,5 metres dels

veïns que afronten al C/ Voltregà.

246

INFORME:

La finca a la qual fa referència l’interessat en el seu escrit fou objecte d’una modificació puntual de planejament, aprovada definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en la sessió de 25 de març de 1998 (DOGC núm. 2645, de 22.5.1998). El seu objecte consistia en preveure la implantació d’una rotonda distribuïdora del trànsit a l’entrada Oest de la població, a la cruïlla del C/ Vilacetrú amb l’avinguda de Roma, ja que es tracta d’un punt negre de circulació per la seva perillositat.

La Comissió Territorial d’Urbanisme va prescriure, com a condició per a l’execució

del planejament, la delimitació d’una unitat d’actuació per tal d’equidistribuir l’aprofitament de l’illa clau E que compensa l’afectació viària resultant.

En efecte, la modificació puntual del planejament a què s’ha fet referència va

situar la fondària edificable dels solars de l’illa compresa entre el C/ Vilacetrú, Avinguda de Roma, C/ Poquí i C/ Voltregà en 16 metres, en comptes dels 14 que fixava el planejament fins aleshores vigent, incrementant l’edificabilitat inicial de l’illa, de 3.585 m2 a 3.720,6 m2 de sostre. Aquest augment de l’edificabilitat tenia per objectiu compensar l’afectació per a vialitat d’una part dels terrenys. En haver-hi més d’un propietari es va delimitar el corresponent polígon d’actuació urbanística per tal d’equidistribuir els beneficis i les càrregues del planejament entre tots els propietaris afectats.

L’Ajuntament de Manlleu, en la sessió plenària de 29.9.1998, va aprovar

definitivament la delimitació de la unitat d’actuació de l’avinguda de Roma amb el carrer Vilacetrú, que comprenia els terrenys inclosos dins de l’illa a la qual abans s’ha fet referència. Aquest acord fou impugnat per l’interessat davant de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el qual va fallar que els metres destinats a vialitat s’havien d’expropiar i no incloure dins d’una unitat d’actuació als efectes de la seva cessió gratuïta i obligatòria i, en conseqüència, va declarar nul i va deixar sense efecte aquella delimitació.

Així doncs, l’edificabilitat addicional que generava la modificació puntual del

planejament per tal de compensar els metres afectats per a vialitat no tenia cap raó de ser, ja que els metres que es reservaven per aquest destí havien de ser objecte d’expropiació i no d’equidistribució. En coherència doncs la fondària s’havia d’establir en els 14 metres que preveia el planejament inicial i no ens els 16 metres que no tenien altre objectiu que el de compensar els destinats a vialitat. En cas contrari, s’estaria augmentant l’edificabilitat sense establir cap cessió sobre l’aprofitament de l’actuació, contravenint un dels principis bàsics de l’actuació urbanística, com és el participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l’actuació urbanística dels ens públics.

En aquest mateixa illa, al solar de l’avinguda de Roma 341, es van atorgar dues

llicències d’obres per a la construcció de la 1a i 2a fase de dos blocs plurifamiliars entre mitgeres (llicències núm. 28/2002, atorgada amb data 26.2.2002; i núm. 329/2002, atorgada el 17.12.2002). Ambdues llicències construeixen d’acord amb una profunditat edificable de 14 metres, que és la que fixava el planejament abans de delimitar-se la unitat d’actuació (la qual es va declarar nul·la per la sentència judicial 399/2002, de 19 d’abril).

247

El Ple de l’Ajuntament en la sessió ordinària del dia 29 d’octubre de 2002 va adoptar l’acord pel qual es donava compliment i s’executava la citada sentència i, en conseqüència, es deixava sense efecte la delimitació de la unitat d’actuació. Tanmateix, la fondària edificable addicional que havia s’havia d’equidistribuir per mitjà de la unitat d’actuació no es va tornar a grafiar en els 14 metres originaris. Ara, amb motiu de l’elaboració del nou POUM s’ha aprofitat per executar un acord del Ple de l’Ajuntament que, almenys en aquesta part, no se li havia donat el compliment acordat. Amb aquesta rectificació les coses tornen a l’estat originari tal com prescriu la sentència judicial.

Per tant, en coherència amb tot el que ha esdevingut, la proposta inicial del

POUM no fa altra cosa que dur a terme un deure pendent, com era el de fixar les fondàries edificables de l’illa a 14 metres, que era la que es determinava abans de la delimitació de la unitat d’actuació que va resultar anul·lada per sentència judicial. Com s’ha dit, el fet d’allargar la fondària 2 metres no tenia altre objectiu que el de compensar els metres destinats a vialitat. Si aquests metres s’han d’expropiar no té cap sentit augmentar l’edificabilitat sense obtenir cap cessió que reverteixi les plusvàlues que genera l’actuació a la comunitat.

D’altra banda, els edificis colindants als quals s’ha fet referència estan construïts

fins a una fondària de 14 metres, que és la que alinea la línia posterior de les edificacions ja construïdes de l’illa. Per tant, aquest és un altre dels motius –estrictament d’ordenació urbanística- per situar la fondària edificable del solar de l’interessat en la mateixa línia que la resta de l’illa.

Sobre l’afectació d’una part dels seus terrenys per a reserva de vialitat,

l’interessat al·lega que aquests estan afectats des del 1997 i, hores d’ara, segons diu, encara estan pendents d’expropiació. Aquesta afirmació però no és exacta. El Ple de l’Ajuntament, en la sessió ordinària del dia 20 de juliol de 2005, va aprovar definitivament el projecte tècnic de l’obra municipal ordinària que consistia en la construcció de la rotonda distribuïdora del trànsit a l’avinguda de Roma cruïlla amb el carrer Vilacetrú i de la relació detallada dels béns i drets afectats que s’expropien per raó de l’execució del projecte. Entre aquests hi havia els terrenys de l’interessat. Si a hores d’ara l’expedient expropiatori no ha conclòs ha estat perquè no s’ha arribat amb l’interessat al mutu acord sobre el preu just, no perquè no s’hagi tramitat l’expedient d’expropiació, el qual haurà de concloure al Jurat Provincial d’Expropiació.

Per tant, una de les alternatives que planteja l’interessat per resoldre l’afectació

dels terrenys, la de l’expropiació, és per la qual va optar ja fa temps l’Ajuntament. Aquesta està en vies de concloure amb la resolució del procés expropiatori que finalitzarà amb la fixació del preu just, el pagament i l’ocupació de les finques afectades i l’execució de les obres.

Quant a l’emplaçament de la rotonda, es torna a obrir un debat ja tancat després

d’inacabables discussions sobre el tema. L’interessat va impugnar, juntament amb la delimitació de la unitat d’actuació a què abans s’ha fet referència, indirectament la modificació del planejament i en concret la ubicació de la rotonda. L’interessat pretenia el desplaçament del seu eix en direcció a ponent, per no situar-la a l’encreuament de l’avinguda de Roma amb el C/ Vilacetrú i,

248

d’aquesta manera, no afectar els terrenys de la seva propietat sinó els del veí de l’altre cantó del carrer Vilacetrú.

La sentència judicial al·ludida desestima les pretensions de l’interessat ja que,

segons conclou, el fet que hi hagi altres possibles solucions alternatives i que una d’aquestes pugui ser –hipotèticament- millor des d’un punt de vista tècnic, no obsta a la validesa de la solució tècnica adoptada per l’Ajuntament.

En aquest sentit, el projecte tècnic aprovat definitivament pel Ple de l’Ajuntament,

el qual té per finalitat posar en pràctica l’execució material de les determinacions del planejament, corrobora la seva correcta ubicació i funcionalitat. Per tant, no hi ha cap motiu que justifiqui que es retorni la situació al seu estat originari i tornar a elaborar un projecte amb una solució tècnica diferent que substitueixi la que fins ara s’ha adoptat que, en cap cas, s’ha demostrat que sigui una solució irracional.


Per tant, en coherència amb el que fins ara s’ha exposat, es proposa desestimar íntegrament l’al·legació de l’interessat pels motius que es justifiquen a l’informe tècnic que s’ha transcrit.

249


DNI/ NIF: 77 080 002-X

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ VOLTREGÀ, 138



Exposa que és propietari de la finca situada al C/ Voltregà número 138, la qual fins ara estava classificada com a sòl urbà consolidat i qualificada com a zona E-1, Illes de pati interior tancat, en la qual s’hi podia construir en PB+3PP i l’ús residencial era admès tant en la tipologia unifamiliar com en la plurifamiliar.

Ara, en la proposta inicial del POUM, la finca és qualifica com a zona 4a,

habitatges unifamiliars en filera, en què s’admet l’ús residencial només en la modalitat unifamiliar; i en què el número màxim de plantes es fixa en PB+2PP.

Segons addueix el canvi de qualificació i la reducció del nombre de plantes

suposa un greuge comparatiu respecte a les finques veïnes de l’altre cantó del carrer Voltregà i les de l’avinguda de Roma.

També posa de manifest que s’ha detectat un error de grafisme en representar la

fondària màxima edificable que si bé el dibuix a escala és de 16 metres s’acota a 14 metres.



En conseqüència, sol·licita: - Que es canviï la qualificació, de zona 4a a 2b, d’illes amb definició geomètrica, en

què s’admet l’ús residencial, indistintament en la modalitat unifamiliar com en la plurifamiliar.

- Que es corregeixi la fondària màxima edificable, acotant-la als 16 metres.

250


INFORME:




En relació a la fondària s’ha fet el corresponent treball de camp in situ i s’ha

comprovat que, tret de la finca que fa cantonada amb el C/ Poquí que es situa a 16 metres, la resta de la tirada d’edificis construïts està alineat a 15 metres de fondària en la part posterior. Aquesta és la fondària que s’ha pres com a referència, situant-la en els 15 metres per la resta de l’illa.

Pel que fa a les hipotètiques indemnitzacions que pot originar la modificació del


Les excepcions a les quals es fa referència les trobem en els supòsits indemnitzables que s’estableixen en el títol V (articles 41 a 44) de la LRSV. L’article 41 en concret regula la indemnització per alteració del planejament, segons el qual la modificació o la revisió del planejament només pot donar lloc a indemnització per reducció d’aprofitament si es produeix abans que transcorrin els terminis previstos per a la seva execució en l’àmbit en què a aquest efecte es trobi inclòs el terreny, o transcorreguts aquells terminis, si l’execució no s’ha portat a terme per causes imputables a l’Administració. L’interessat al·lega que, com que el planejament general no estableix cap termini per a emprendre l’edificació de solars, es produeix una revisió anticipada del

251

planejament que origina indemnització per la reducció d’aprofitament que produeix. Tanmateix, l’article 28 RLUC estableix que, en defecte de previsió expressa de terminis d’execució per part del planejament, a efectes indemnitzatoris les modificacions i revisions no tenen caràcter anticipat si han transcorregut 3 anys des de l’aprovació definitiva del pla urbanístic derivat, quan sigui preceptiu; o des que s’hagi establert la corresponent ordenació detallada. El terreny al qual fa referència l’al·legació té una ordenació detallada directament establerta pel vigent PGOU, l’acord d’aprovació definitiva del qual es va publicar en l’edició del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya número 1065, de 7.11.1988, de manera que des d’aquella data l’és immediatament executiu. Per tant, l’ordenació detallada directament aplicable al terreny deriva de l’any 1988. Tot i tractar-se de sòl urbà, no inclòs en cap sector de millora urbana ni en cap polígon d’actuació urbanística, des d’aquella data i fins a dia d’avui no s’ha sol·licitat cap llicència urbanística per a edificar i patrimonialitzar el dret que li atorgava el planejament vigent. Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, no és donaria el supòsit indemnitzatori per alteració del planejament amb reducció d’aprofitament que preveu l’article 41.1 LRSV, que addueix l’interessat, ja que aquest només pot donar lloc a indemnització si es produeix abans que transcorrin els terminis previstos per a la seva execució en l’àmbit en què es trobi inclòs el terreny. En aquest cas concret, es tracta d’un solar buit sense edificar i sense cap sol·licitud de llicència, només s’originaria el dret a indemnització si la revisió del planejament que motiva la reducció d’aprofitament s’hagués efectuat abans del termini dels 3 anys següents a l’entrada en vigor del vigent planejament general, és a dir, abans del 7.11.1991. Aquest termini s’ha excedit llargament, per la qual cosa no s’origina cap supòsit indemnitzarori i, per tant, s’hauria de desestimar l’al·legació de l’interessat en aquest extrem.


En aquesta manifestació, tal com passa en moltes altres al·legacions, s’oblida la

concepció de la propietat urbana com un dret de configuració legal que no té reconegudes facultats urbanístiques inherents, sinó únicament les que positivament li atorgui la llei, directament o indirectament, per remissió al planejament. Això explica que la legislació urbanística hagi establert com a regla general que l’ordenació urbanística dels terrenys no genera indemnització, ja que com remarquen l’article 2.2 LRSV i el 6 del TRLUC aquesta implica meres limitacions i deures que defineixen el contingut normal de la propietat segons la seva qualificació urbanística. La inexistència de facultats urbanístiques anteriors al planejament determina que no es pugui adduir el sacrifici de cap dret preexistent i justifica, per tant, la regla general segons la qual els límits que l’ordenació urbanística imposi a les facultats urbanístiques no generen indemnització.

252



Per tant, en coherència amb el que fins ara s’ha exposat, es proposa:

Estimar parcialment l’al·legació de l’interessat pel que fa al canvi de qualificació de la finca, de clau 4a –Habitatges unifamiliars en filera- a clau 2b –Illes amb definició geomètrica- per tal de possibilitar indistintament l’ús residencial unifamiliar i plurifamiliar.

Modificar la profunditat edificable màxima del tram de l’illa corresponent al

carrer Voltregà i fixar-la en 15 metres comptats des de l’alineació del carrer. I desestimar-la en tot els altres extrems pels motius que es justifiquen en l’informe tècnic abans transcrit.


Estimar parcialment l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu B-4, en el sentit de grafiar la nova clau 2b que substitueix l’anterior; i la nova fondària edificable del tram del C/ Voltregà en 15 metres. Es tracta d’esmenes de canvis de qualificació que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

253

AL·LEGACIÓ NÚMERO 100: R/e núm. 7859 de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: BLUES-PROM SL

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: MARIA FELISA VINAGRE GARCIA

DNI/NIF: 33 933 182

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ TAGAMANENT 1, 3r A

08500 VIC

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ VAZQUEZ DE MELLA, 80


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Regulació dels aparcaments (superfície de la plaça). FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que en el solar del número 80 del C/ Vázquez de Mella s’està construint un edifici plurifamiliar entre mitgeres. L’article 94 de les normes urbanístiques del POUM aprovat inicialment regula la superfície de la plaça d’aparcament. En concret estableix que cada plaça d’aparcament disposarà d’un espai configurat per un mínim de 2,40 x 4,80 amb una altura lliure mínima de 2,30 m.

Planteja la problemàtica que es produirà, segons diu, quan s’hagi de tramitar la

llicència d’activitat classificada del garatge de l’edifici perquè aquest, construït d’acord amb la normativa de l’anterior planejament que no establia dimensions mínimes, no complirà amb les superfícies que exigeix el nou planejament. Segons manifesta aquesta problemàtica també es produirà en solars que s’hagin parcel·lat abans de l’aprovació inicial del POUM ja que les places inicialment calculades d’aparcament es reduiran amb l’aplicació de les noves superfícies.

En conseqüència, per tal de resoldre aquesta problemàtica, sol·licita que s’admetin places d’aparcament d’una superfície de 2,20 x 4,40 en els edificis ja existents o en construcció; i també en les parcel·les anteriors al nou planejament.

INFORME:

La situació que exposa l’interessat es produeix perquè no ha sol·licitat, tal com resulta preceptiu, la llicència d’activitat classificada del garatge prèviament o simultàniament a la de les obres. Si s’hagués procedit tal com prescriu l’article 77.4 ROAS la situació que al·lega no s’hagués produït, ja que el planejament no podria tenir efectes retroactius. Tanmateix, es va optar per no tramitar-la i, per salvar la situació, es fa esment a locals sense ús específic. Ara, un cop construït l’edifici, aquest no pot encabir el nombre de places de pàrking venudes si s’aplica la normativa del POUM aprovat inicialment.

254

Tanmateix, el POUM no pot ser aliè a una problemàtica que pot provocar força problemes en el casos, com el que al·lega l’interessat, la promotora de les obres ha venut places de pàrking que si bé amb l’anterior normativa es podien legalitzar no ho podran ser-ho amb la nova.

Per evitar aquests casos més greus, els d’edificis construïts que compten amb

garatge pendent d’obtenir la llicència d’activitat classificada, es proposa introduir una disposició transitòria que reguli aquesta situació, amb l’objectiu que puguin legalitzar l’ús d’acord amb la normativa anterior a l’aprovació inicial del POUM.

Pel que fa a la resta de casos, els que la interessada anomena parcel·les

anteriors al nou planejament, no hi ha cap motiu que justifiqui un règim transitori. En no haver-hi cap edifici construït res impedeix que els nous projectes s’adeqüin a les normes urbanístiques vigents en el moment de sol·licitar llicència, és a dir, les del nou planejament. Aquest opta pel criteri d’establir unes superfícies d’aparcament d’unes dimensions superiors a les actuals amb l’objectiu de garantir que en els aparcaments comunitaris es pot estacionar i sortir dels vehicles amb comoditat. Cada cop hi ha més vehicles familiars, tot terrenys, monovolums etc, i les superfícies d’aparcament s’han d’incrementar proporcionalment a les seves dimensions cada cop superiors. L’estàndard que es proposa és un espai perfectament raonable i assumible.


Es proposa estimar parcialment l’al·legació de la interessada, en el sentit d’introduir una disposició transitòria que permeti legalitzar l’activitat dels aparcaments situats en edificis construïts a l’empara d’una llicència atorgada abans de l’aprovació inicial del POUM, esdevinguda el passat 26 de juliol de 2006.

Es desestima però que la disposició transitòria inclogui els solars parcel·lats

abans de l’aprovació inicial del planejament, ja que no hi ha cap impediment ni físic ni legal que impedeixi la legalització de l’ús d’aparcament adequant-se al nou planejament, en especial pel que fa referència a les superfícies de les places.


Estimar parcialment l’al·legació comporta introduir en les normes urbanístiques una disposició transitòria que contempli aquells edificis construïts a l’empara d’una llicència atorgada abans de l’aprovació inicial del POUM i que tenen aparcaments comunitaris amb l’activitat classificada pendents de legalitzar, per als quals s’excepcionarien únicament els requisits relatius a la superfície de les places que es regirien per l’anterior planejament. Es tracta d’esmenes de caràcter normatiu que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

255

AL·LEGACIÓ NÚMERO 101: R/e núm. 7860, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: BLUES-PROM SL

DNI/ NIF:


DNI/NIF: 33.933 182

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ TAGAMANENT, 1, 3ER-A . VIC

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ VAZQUEZ MELLA, 80, 82A I 82B


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Regulació de l’ocupació de l’espai sota coberta com a complement per l’habitatge inferior FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que la regulació de l’espai sota coberta com a complement de

l’habitatge inferior que defineix l’article 51 del POUM, està excessivament condicionada a una sèrie de restriccions (no admissió de la cuina, no permetre l’accés de l’ascensor, exigència d’una superfície mínima de la unitat per cada planta, etc.). Manifesta que amb la regulació actual no es possible la construcció d’un dúplex “invertit” i demana una modificació de l’articulat per tal de tenir més llibertat en la distribució dels habitatges. Proposa que la superfície mínima del habitatge exigible per a la planta inferior sigui del 50% i que es permeti l’accés amb l’ascensor fins a l’espai sotacoberta.

INFORME:

L’objecte de l’article 51 del POUM, es el de la regulació de l’espai sotacoberta com a complement de l’habitatge de la planta inferior. S’havia detectat que amb la regulació actual, es presentaven propostes en que únicament apareixia en la planta inferior l’espai d’accés i tot el programa funcional estava en el sota coberta. Això desvirtua la voluntat del planejament que regula el nombre de plantes màximes permeses.

D’altra banda, sembla coherent la possibilitat de flexibilitzar el programa funcional

de l’habitatge per tal de que es pugui plantejar la possibilitat de ubicar-hi tipologies del tipus dúplex invertit, tal com manifesta l’interessat. Tampoc es veu contraproduent que l’ascensor tingui accés fins a l’espai sotacoberta, sempre que l’ús sigui per habitatge, ja que pot solucionar la problemàtica de persones amb mobilitat reduïda.

256

La relació de superfície entre la part d’habitatge situat en l’espai de sotacoberta i el vinculat en la planta immediatament inferior es considera proporcionat la relació de 2/3 parts de la superfície útil que preveu el POUM


Es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit de flexibilitzar la distribució interior dels habitatges situats en l’espai de sotacoberta i vinculats amb la planta immediatament inferior. S’admetrà que l’ascensor tingui accés fins a l’espai sotacoberta, sempre que l’ús sigui per accés a l’habitatge i es proposa que es mantingui la relació de 2/3 parts de la superfície útil entre la part d’habitatge situat en l’espai de sotacoberta, admetent-se qualsevol tipus de peces de les que conformen l’habitatge (sales, menjadors, cuines, habitacions, banys, etc.)


Estimar l’al·legació comporta rectificar l’article 51 de la normativa del POUM, en el qual s’ha de concretar la proposta d’admetre que l’ascensor tingui accés fins a l’espai sotacoberta, sempre que l’ús sigui per accés a l’habitatge i que en l’espai de sotacoberta, s’admet qualsevol tipus de peces de les que conformen l’habitatge . Es tracta modificar uns dels paràmetres urbanístics el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

257

AL·LEGACIÓ NÚMERO 102: R/e núm. 7861, de 30.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: BLUES-PROM SL

DNI/ NIF:


DNI/NIF: 33 933 182

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ TAGAMANENT, 1 3R A

08500 VIC




Exposa que la societat que representa és propietària d’un terreny situat a la part posterior del carrer Vázquez de Mella 80-82 situada dins de l’àmbit del pla de millora urbana Rusiñol 1. Segons manifesta el planejament fins ara vigent “qualificava” aquest terreny com a urbà amb una edificabilitat de planta baixa (amb una ocupació del 100 % de la superfície) i 2 PP amb 16 metres de fondària, amb l’única condició que s’executés la urbanització del vial previst pel planejament.


pel corresponent pla de millora urbana el qual, segons manifesta l’interessat, redueix substancialment l’edificabilitat si la comparem amb la de l’anterior planejament, la qual cosa perjudica els terrenys de la seva propietat. Afegeix que dins de l’àmbit del pla hi ha terrenys que hi ha terrenys que surten més beneficiats que altres pel sostre edificable que els hi atorga el nou planejament. Manifesta també que el fet de preveure la reparcel·lació dels terrenys és un procés més complex que la simple urbanització dels espais públics per cada propietari afectat.





258

En conseqüència, sol·licita: - Que s’elimini la delimitació del sector de millora urbana i es retorni a la situació

que preveia el planejament anterior. - Que es mantingui l’edificabilitat prevista en l’anterior planejament. - Que es promogui la urbanització del sector per mitjà de la signatura d’un

conveni urbanístic entre els propietaris afectats i l’Ajuntament. INFORME:

La finca de la societat interessada és la resta de la finca matriu que queda després de la llicència de parcel·lació atorgada per decret de l’alcaldia amb data 16.3.2005 (expedient 083/2005) que autoritzava la segregació de la finca número 80-82 del carrer Vázquez de Mella de tres porcions per esdevenir noves finques resultants, que s’identificaven com les del C/ Vázquez de Mella 80, 82-1 i 82-B. La referència cadastral de la finca matriu és la 0303042DG4500S0001OB, amb una superfície aproximada, un cop practicades les segregacions, de 989,61m2. D’acord amb el planejament fins ara vigent el terreny es trobava parcialment afectat per a reserva de vialitat per la prolongació del C/ Ignasi Mas en uns 256,34 m2 aproximadament.






TRLUC, inclou el terreny en un àmbit de transformació urbanística incorporant-lo a un sector subjecte a desplegament per un pla de millora urbana. Per aquest motiu el terreny esdevé sòl urbà no consolidat, condició que de fet ja tenia en l’anterior planejament perquè li mancava el requisit de la cessió de vials i de la urbanització adequada per tenir la consideració de consolidat. El pla de millora urbana té per objecte dur a terme una actuació urbanística integrada per de tal transformar el model urbanístic preexistent, amb l’establiment de nous criteris d’ordenació del sòl privat i dels sistemes urbanístics (vialitat i espais lliures), així com per urbanitzar en la seva integritat un àmbit que en la seva major part, passats més de 20 anys des de la seva ordenació detallada per l’anterior planejament, no ha estat objecte prèviament de transformació urbanística.

259

Aquestes finalitats són les pròpies d’aquest instrument de planejament, d’acord amb el que disposa l’article 68.1.a) TRLUC.


En relació a la manifestació de l’interessat segons la qual en l’àmbit del pla hi ha unes finques que resulten més beneficiades que altres, cal recordar en aquest context el principi general de l’actuació urbanística del repartiment equitatiu de beneficis i càrregues. Es reconeix i es garanteix, en el si dels àmbits d’actuació urbanística, en aquest cas el del pla de millora urbana, el principi del repartiment equitatiu entre totes les persones afectades, en proporció a llurs aportacions dels beneficis i càrregues derivats del planejament urbanístic. La manera de garantir-ho es través de la gestió integrada del planejament que es duu a terme per polígons d’actuació urbanística complerts. Tal com s’ha previst de fer-ho en aquest cas.



- La implantació d’usos principals diferents als existents, en aquest cas el comercial, és una de les actuacions que legalment comporten la transformació del model urbanístic preexistent per mitjà de la delimitació d’uns sector de millora urbana.

260

Tots aquests són objectius que encaixen perfectament amb els que són propis dels plans de millora urbana en el sòl urbà no consolidat (art. 68.1.a TRLUC).







261


b) Cedir a l’Ajuntament, de manera gratuïta i obligatòria, tot el sòl reservats per als sistemes urbanístics locals de titularitat pública (en aquest cas vialitat i espais lliures-zones verdes). c) Cedir a l’Administració actuant, gratuïtament, el sòl corresponent al 10 % de l’aprofitament urbanístic. d) Costejar i executar la urbanització dels sistemes locals inclosos dins de l’àmbit i de les infrastructures necessàries per al seu funcionament. e) Edificar els solars en els terminis i les condicions establertes pel planejament urbanístic. f) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l’habitatge protegit que eventualment els correspongui. Aquestes són obligacions legals que dimanen de l’aplicació del TRLUC i com a tals directament exigibles als propietaris. No té massa sentit la signatura d’un conveni, tal com proposa l’interessat, per garantir la urbanització dels vials ja que aquesta és tan sols una de les moltes altres obligacions legals que tenen els propietaris de sòl urbà no consolidat. El seu compliment no necessita de cap conveni perquè es faci efectiu. Així doncs: - Es tracta de terrenys situats en sòl urbà no consolidat i la delimitació del






262



263


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: ASSOCIACIÓ DE VEINS DE LA

COROMINA

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: Mª CARME EXPOSITO CANO

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: ERA D’EN FONT, 8

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: BARRI DE LA COROMINA


TEMÀTICA: General del barri de la Coromina. Habitatge de protecció. Equipaments i zones verdes. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Expressen diverses preocupacions.

- consideren necessari crear un parc d’habitatge sota control públic, però manifesten la seva oposició a la concentració de l’habitatge públic a la zona de la Coromina.

- el barri creix molt i fan falta zones esportives i d’equipaments.

- manifesten que tenien l’esperança que el govern, abans d’aprovar la construcció de l’habitatge públic de la plaça Llevant, hagués estudiat les necessitats del seu barri.

Sol·liciten l’aclariment d’alguns dubtes que els hi ha sorgit:

- On són els equipaments esportius i zones verdes de la Coromina?

- Quants habitatges de protecció i on van ubicats?

- Demanen que s’estudiï la possibilitat de repartir aquest habitatge i evitar guetos.

- Hi haurà zones d’aparcament?

Anuncien que es revisarà que tots els moviments que es facin des de

l’Ajuntament siguin sota la legalitat. Exposen un seguit de motius pels quals creuen que es excessiu construir dos

edificis més:

- perquè és crear un nou gueto.

264

- no es preveu un canvi de govern que tingui menys sensibilitat a l’hora d’edificar amb criteris de respectes.

- perquè en el cas de la Coromina no es segueixen els criteris de cohesió social i de diversificar aquest tipus d’habitatge.

- perquè amb les previsions de creixement previst les necessitats d’equipaments es multiplicarà.

Propostes que formulen:

- aprofitar els edificis buits existents al municipi (magatzem material elèctric c. Sogorb 55).

- rehabilitar els edificis antics i deteriorats per allotjar a la gent que ho necessita.

- conèixer les necessitats globals a nivell de barri, població, manca d’equipaments, zones verdes, aparcaments ...

- distribució equilibrada d’equipaments de proximitat per a diferents usos dels barris a partir de les necessitats. Equipaments de referència en tots els barris i no concentrar els equipaments en una mateixa zona.

- disposar de petites pistes esportives a cada barri.

- proposar fer un sòl edifici i el terreny restant utilitzar-lo per a equipaments i zones verdes.

INFORME:

Cal dir a l’al·legant, que en el barri de la Coromina no hi ha una concentració d’habitatge protegit públic, ja que tant sols es posa el grup d’habitatges protegits de la plaça Llevant.

Referent a les zones esportives i als equipaments, ja que el barri està rodejat

d’altres barris de la ciutat i que no es disposa en el mateix barri de La Coromina de terrenys municipals per a poder col·locar equipaments, des de el POUM s’ha distribuït un seguit de nous equipaments per mitjà dels nous creixements a l’entorn del barri de La Coromina, com son els equipaments que s’obtindran en el pla parcial de El Mas i el pla parcial de El Verdaguer.

Referent a les zones verdes, es reestudia la possibilitat de passar a zones verdes

públiques, tres espais lliures que en l’aprovació inicial no ho eren. Aquestes tres zoes estan situades en les illes següents: La primera, entre l’illa situada als carrers Esperanto, Sogorb, Vilamontà i Avinguda Puigmal: la segona, està situada a la part nord de la Plaça Llevant entre els carrers Vilamontà, Industria i plaça de Llevant; i la tercera, està situada al sud de la Plaça Llevant entre els carrers Vilamontà, Industria i plaça de Llevant.

Sobre la preocupació de les zones d’aparcament, cal dir que en l’estudi de

mobilitat que s’acompanya en el POUM, es defineixen els llocs a on van els aparcaments i també l’anàlisi de les circulacions viaries tant de cotxes, com de transport públic i també a nivell de circulació peatonal i de bicicletes.

265

Sobre el tema del creixement en general, cal dir que en els llocs que es creix amb mes intensitat es fora dels barris mes consolidats com La Coromina, per tant, es allí, on hem previst les cessions majoritàries dels equipaments i les zones verdes. Tan mateix, el barri de La Coromina, estarà molt ven comunicat amb aquests nous sectors i per tant, no tant sols gaudiran dels seus esoais vers i d’equipaments sino també dels altres nous barris.

Referent al tipus d’usos que se’n ha de fer dels espais destinats a equipaments,

el POUM marca l’ús específic dels grans equipaments de la ciutat, però no de tots els espais qualificats com a tal, i pertoca a la ciutadania i a l’Ajuntament d’anar col·locant les necessitats de cada un dels barris.


Es proposa estimar parcialment l’al.legació i passar a zones verdes públiques les zones verdes situades en les illes següents: La primera, entre l’illa situada als carrers Esperanto, Sogorb, Vilamontà i Avinguda Puigmal: la segona, està situada a la part nord de la Plaça Llevant entre els carrers Vilamontà, Industria i plaça de Llevant; i la tercera, està situada al sud de la Plaça Llevant entre els carrers Vilamontà, Industria i plaça de Llevant.

Fer els aclariments sobre equipaments, creixements i mobilitat que s’expressa en

l’informe. CANVIS QUE COMPORTA L’ESTIMACIÓ DE L’AL·LEGACIÓ:

Es proposa canviar en el plànol D-3 les zones verdes públiques noves: Passar a

zones verdes públiques les zones verdes situades en les illes següents: La primera, entre l’illa situada als carrers Esperanto, Sogorb, Vilamontà i Avinguda Puigmal: la segona, està situada a la part nord de la Plaça Llevant entre els carrers Vilamontà, Industria i plaça de Llevant; i la tercera, està situada al sud de la Plaça Llevant entre els carrers Vilamontà, Industria i plaça de Llevant.

266

AL·LEGACIÓ NÚMERO 104 : R/e núm.7878, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: GRUP DE DEFENSA DEL TER.

DNI/ NIF:

REPRESENTANT:

a) JOSEP MOLERA GONZÀLEZ

b) ALBERT PEDRO FONT

c) JESÚS SOLER VILARÓ

d) ANTONI BALLÚS CORRIUS

DNI/NIF:

a) 37 670 842-Q

b) 77 285 881-Q

c) 77 079 721

d) 37 319 405-L




TEMÀTICA: Aspectes Generals. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’indústria perd dins l’àmbit econòmic.

No es mostren partidaris al creixement demogràfic a Manlleu.

No es preveu un creixement proporcional dels serveis públics i dels equipaments.

Si hi ha creixement que sigui de densitat alta.

Si hi ha creixement que sigui sota el decàleg de les slow citées.

Zones amb molt sostre, Poquí, Benet, Serrallo.

Zona amb molts habitatges de El Mas contraria al creixement cap al riu.

Proposen que el Fugurull hauria de créixer cap el Molinot i no pas cap a la carretera de Vic.

Caldria prioritzar les actuacions municipals previstes en el POUM.

Unificar obres dels serveis, enllumenat, comunicacions, aigua,..

Que es prioritzi la rehabilitació i la millora de l’espai urbà existent.

Avaluació d’impacte ambiental, els preocupa l’impacte sever d’alguns punts.

Catàleg del patrimoni. Cal incorporar el catàleg de les fonts, protecció dels turons i dels terrenys de marge, rouredes, pollancredes i espais fluvials.

267

Dins el tramat urbà, caldria la connexió entre les zones verdes, mitjançant corredors arbrats, carrils bici i vies de prioritat peatonal.

Zones àmplies en sol no urbanitzable protegides blindades a l’ocupació dels humans.

Política d’habitatge. Ocupar les vivendes desocupades.

Caldria normalitzar quina Inspecció Tècnica i Social de les vivendes.

No a la obertura de la C-17.

Eixamplament de la carretera del pont de la Gleva.

Obrir una via rodada entre la carretera de Vic a la arribada de Manlleu i la rotonda de entrada per l’estació de trens.

El pont del Fugurull no el troben com a alternativa.

Clausurar la gravera de Malars i de Castellot.

Incideix en el constrenyiment del pas d’aigua pel pont de Can Molas.

Repercutir el cost de la rehabilitació del canal industrial a totes les actuacions urbanístiques.

Arreglar camins històrics.

Protegir el rec de la Miranda.

Soterrament de les línies elèctriques.

Millora de façanes de les cases.

Dosificació en la il·luminació urbana.

Problemes de mobilitat en el sector est.

El pont de la Devesa hauria d’esser un vial rodat d’anada i un de tornada, vial de bicicletes i espai per a vianants o tant sols una palanca peatonal.

Crear passatges i accessos a l’interior de les illes.

Pla Parcial El Poquí. Cal assegurar accessos còmodes.

Pla Parcial El Fugurull. Planteja un creixement paral·lel al riu i no recolzat a la carretera de Vic.

Pla parcial Pont Est. Adequar camí vora Ter i entramat de canals i elements patrimonials. Aconseguir la zona verda de la Devesa. Es qüestiona el tipus de pont.

Pla Parcial La Comella. Es proposa un Parc Agrari Ponent, o centre lúdic, de serveis, de façana patrimonial i del Ter. No es troba adequat el nou vial intern del pla parcial proposat.

Pla Parcial del barri de la Salut. Perillositat dels traçats programats.

Pla Parcial Bellfort. Tractament especial al torrent i a la font de Tarrés.

Pla Parcial El Verdaguer. Problemes de direcció de trànsit i d’aparcament. Preservar el turó anomenat els Pins d’en Verdaguer, com a zona verda.

268

Proposta viària de tancar la ronda nord fins a la carretera d’Olot.

El PMU5, caldrà recuperar el Molí Muntada i del seu entorn.

Proposta d’ofertar la idea de Manlleu com un destí turístic amb espais lúdico-culturals.

Proposta d’un equipament centre-local-nau-fàbrica estable protegit contra el mal temps.

INFORME:

Tema del creixement demogràfic.

El POUM aposta per un creixement de la població relativament mesurat si es compara amb les previsions establertes en el Pla Director Urbanístic de la Plana de Vic i en les previsions del Pla Territorial de les Comarques Centrals.

Tema de la previsió dels serveis i dels equipaments.

En el POUM es contempla que tots els creixements i transformacions de la trama urbana compleixin els paràmetres establerts a les lleis vigents. Cal dir, que no tan sols s’han acomplert els requeriments legals establerts, sinó també, s’ha augmentat els percentatges de cessió, tant el que fa a zones verdes com a equipaments.

Tema de la densitat dels creixements.

Cal dir, que les densitats brutes que tenim en els nous sectors estan per sobre de la mitjana actual del municipi. És a dir, la densitat bruta del sectors de unes 33 habitatges hectàrea, es converteix amb una densitat neta de 65 habitatges hectàrea pel fet de les cessions abans esmentades. Això implica que el 90 % dels creixements previstos es consideren de mitja alta densitat.

Tema de la política de les Città Slow.

El POUM de Manlleu no deixa de ser una eina a partir de la qual es desenvolupen polítiques de sòl, d’habitatges, d’integració social, participació i polítiques culturals. Creiem que el marc base d’aquest POUM que es presenta pot servir de base en les polítiques expressades en el decàleg de les Città Slow.

Creixement del pla parcial El Mas i del Poqui, Benet i Serrallo.

Cal dir, que aquest creixement del pla parcial El Mas no es producte d’aquest POUM, sinó d’una Modificació Puntual que ja es va aprovar en anterioritat. De totes maneres, hem sospesat el que aquest sector significarà pel creixement conjunt de la ciutat i evidentment l’hem tingut en compte. En quan al Poqui, Benet i Serrallo, degut a la dimensió dels àmbits d’actuació, creiem que els creixements son els adequats producte de volguer anar cosint els diversos teixits que no estan totalment acabats.

Model de creixement cap al riu.

Bàsicament el model de creixement que s’ha seguit és el de compactar la ciutat, acabar les vores de la ciutat mal delimitada que ha anat sorgint en aquests anys i potenciar el creixement cap el sector del riu, amb un dels sectors mes grans que

269

proposem que es el del Fugurull, amb un creixement més cap a la carretera de Vic que no pas cap el Molinot. Creiem que aquesta façana del riu al costat del Fugurull i cap el Molinot, s’haurà de preservar per ser un element paisatgístic de primer ordre. No creiem que el creixement hagi d’esser en aquesta direcció ja que l’impacte visual sobre el riu seria massa gran.

Prioritats municipals.

En el document de l’agenda econòmica, es contemplen quines son les prioritats municipals i estan regularitzades en tres quatrienis.

Obres d’urbanització.

En el POUM es preveu les obres de urbanització dels nous sectors i dels àmbits de transformació com son els plans de millora urbana i els polígons d’actuació. En aquestes àrees es pot programar el tipus d’elements d’urbanització i les funcions específiques que han de tenir. Serà en el desenvolupament d’aquests sectors que s’haurà de programar el tipus, la manera i la qualitat de les obres.

La rehabilitació urbana i edificatòria. Patrimoni natural i arquitectònic.

Creiem que aquest punt es bàsic, tant a nivell patrimonial com per desenvolupar la cultura de la sostenibilitat. En el POUM, s’han catalogat el màxim d’elements possibles, tan arquitectònics, escultòrics, arqueològics i naturals, fent cas al suggeriment en aquest sentit formulat per l’entitat al.legant.

Connectors dins la trama urbana.

En l’estudi de mobilitat ,completat en aquest document del POUM per a la Aprovació Provisional, s’ha fet un estudi prou acurat sobre les mobilitats generades tant privades com públiques i la proposta a fer es prou agosarada per a canviar totalment el sistema circulatori de la ciutat. Aquesta proposta parteix de no considerar el cotxe com l’únic element important dels carrers i de gaudir de nous vials amb característiques importants per els vianants i les bicicletes, així com de crear unes super-illes on el cotxe no es prioritari.

Política d’habitatge.

Amb el nou POUM es determinen un seguit de localitzacions de l’habitatge protegit on les persones amb menys recursos podran optar al seu ús, completant el Pla Local de l’Habitatge que s’ha aprovat. Això pot complementar altres polítiques d’habitatge sobre habitatges buits que des de l’Ajuntament es poden portar a terme.

Sols no urbanitzables protegits.

En aquest sentit, tot el sol no urbanitzable que es preveu en el POUM, té un grau de protecció prou important havent-se incorporat les determinacions legals i reglamentàries de la Llei d’Urbanisme que també incorporen proteccions i limitacions addicionals.

Accessos a Manlleu per carretera.

La C-17 i C-37 son vies de connexió intercomarcals establertes dins el Pla d’Infrastructures de Catalunya. En aquestes carreteres les millores d’accessibilitat s’han anat adequant a l’augment de trànsit amb els seus corresponents eixamplaments. Les previsions del POUM, no son de fer cap altre vial nou

270

d’accés ja que creiem que el territori està prou segmentat. Així la variant que proposa l’entrada pel pont dels ferrocarrils no es contempla.

Repercussió del cost del canal industrial.

Hi ha vàries maneres de repercutir les despeses dels elements patrimonials municipals. Allí on urbanísticament l’àmbit d’un sector o polígon té vinculació directa amb aquests elements patrimonials industrials, s’inclouen deures relacionats amb la seva cessió.

D’altres actuacions sense vinculació urbanística requeriràn el concurs de previsió pressupostària municipal o bé gestionar altres ajuts.

Patrimonis naturals vinculats als camins i als recs.

Creiem que els al.legants tenen raó en el sentit de que s’han de enumerar els camins històrics i mantenir-los, així també com els recs existents.

Enllumenat públic i línies elèctriques.

No és objecte del POUM, però si que cal tenir en compte que l’enllumenat públic s’ha de racionalitzar i respecte al soterrament de les línies elèctriques en sòls urbanitzables o subjectes a pla de millora urbana, caldrà el soterrament per venir establert legament, d’altra banda, seria òptim comptar amb un protocòl amb les companyies elèctriques per anar disminuint els impactes paisatgístics dels traçats de les línies elèctriques preexistents dins el municipi.

Mobilitat en el sector est.

Sobre com hauria d’esser la secció del pont de la Devessa, cal dir que hi ha unes prescripcions bàsiques que s’hauran de complir referents al pas de cotxes del sector est de la ciutat fins el barri de Vista Alegre, però, s’haurà de reduir el seu impacte visual, doncs es tracta d’un espai d’alt valor paisatgístic. Aquestes recomanacions venen contemplades en els objectius del pla parcial corresponent i serà a les hores que s’haurà de veure el projecte constructiu corresponent.

Referència als plans parcials.

Les recomanacions respecte als plans parcials del Poquí, Pont de l’est, barri de la Salut, Bellfort i Verdaguer, s’hauran de fer i valorar al moment de desenvolupar i redactar els corresponents planejaments de desenvolupament que fixaràn l’ordenació definitiva. En quan al creixement del Fugurull, ja hem explicat abans el model de creixement que proposem. Respecte a la Comella, tan sols dir que l’eix viari dibuixat es indicatiu i per tant, en el desenvolupament del pla parcial es podrà proposar un recorregut mes idoni si es creu convenient. Respecte del Parc Agrari de Ponent o centre lúdic, de serveis, de façana patrimonial, creiem que el pla parcial de La Comella es prou obert com per admetre diverses propostes vinculades amb activitats econòmiques i de serveis per al conjunt de la ciutat i el conjunt de la comarca. Així mateix, creiem que aquest pla parcial es una bona plataforma per a destinar-hi esforços no tan sols urbanístics sinó de gestió d’activitat econòmica municipal per fer de la Comella un espai únic.

Referència als Plans de Millora urbana.

Al pla de millora urbana del Molí Muntada ja incorpora el deure d’obtenir la cessió del Molí.

271

Proposta d’ofertar la idea de Manlleu com un destí turístic.

Estem totalment d’acord amb activar aquestes propostes. Ara el POUM, és una base de treball a on tant l’administració municipal com els privats, junt amb altres plans sectorials (Pla del Comerç, Pla del Turisme, Pla de la Mobilitat, Pla de la Sostenibilitat,...) han de vetllar per que la vida ciutadana sigui cada vegada més còmoda, culturalment més rica i racionalment mes sostenible.


Efectuar els aclariments i exposicions de les motivacions del POUM contingudes en aquest informe tècnic, estimar parcialment l’al.legació en el sentit d’incloure el document Catàleg de les fonts i aprofondir i ampliar el catàleg aprovat inicialment, desestimant la resta d’al.legacions.


Introducció de la documentació del Catàleg de les Fonts i millora del catàleg.

272


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: RAFAEL GARRIDO ALCALÀ I ALTRES

(27 VEÏNS AVINGUDA DIPUTACIÓ)

DNI/ NIF: 77 278 117-A

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: AVDA. DIPUTACIÓ, 64

08560 MANLLEU

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PLA MILLORA URBANA, PMU-2


TEMÀTICA: Sòl Urbà no consolidat. Canvi de l’edificabilitat i alçades del PMU-2.

L’interessat adjunta a la seva al·legació 26 de més, corresponents a diversos veïns de l’Avinguda Diputació als que manifesta representar. Aquestes al·legacions tenen el mateix contingut i dades.

Els interessats manifesten que en el Pla de Millora Urbana PMU-2 del sector

situat a l’Avinguda Diputació entre el carrer Tarafa i el carrer Raimon Mas, existeix un important desnivell existent respecte al carrer Rusiñol, amb el que per mantenir unes visuals voldrien edificacions en poca alçada. Addueixen una edificabilitat bruta molt alta pel sector, poc adequada a la topografia i demanen una ordenació amb un pati d’illa enjardinat amb una volumetria escalonada, amb una alçada màxima de planta baixa i una planta pis

INFORME:

El planejament aprovat inicialment per tal de regular el desenvolupament del sector a que es fa referència en l’al·legació, delimitava un Pla de Millora Urbana PMU-2. L’objectiu d’aquest planejament derivat era el d’aconseguir els propòsits que es demanen en l’al·legació, ja que el fort desnivell existent entre els vial demana una regulació concreta.

Per tal d’assegurar que la solució final donarà resposta als objectius que es

sol·liciten en l’al·legació i que es consideren encertats, s’ha previst que la millor opció es que l’ordenació vingui ja fixada pel propi planejament general i que no estigui supeditada a un posterior Pla derivat. A aquest efecte es creu oportú proposar una ordenació volumètrica des del propi planejament, delimitant un polígon d’Actuació Urbanística als efectes de la gestió posterior. Amb aquesta proposta s’assegura l’ordenació i es facilita la gestió.

Es proposa que les edificacions de la façana sud del carrer Batlle Pau Cavalleria

entre el carrer Tarafa i el carrer Raimon Mas, mantinguin l’alineació a vial, però

273

estiguin formades per diversos conjunts edificats d’alçada similar a les del entorn, de planta baixa i dues plantes pis, mentre que la resta de solar tingui la consideració d’espai lliure d’edificació per a l’ús de verd privat. En planta baixa i soterrani es permet un annex a la fondària màxima de les plantes superiors, per tal d’adequar-se millor a la topografia. La fondària edificable dels immobles que afronten amb el carrer Vázquez de Mella, es modificarà als 14 metres, per tal d’aconseguir una reducció en l’impacte visual produït pel desnivell existent.


Es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit de delimitar un polígon d’Actuació Urbanística en el que l’ordenació vingui regulada des del planejament general i permeti una proposta més adequada a la topografia, amb un impacte menor i major respecte a l’entorn on s’ubica.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu B-4, en el qual s’ha de grafiar la delimitació del polígon d’Actuació Urbanística i la nova proposta d’ordenació volumètrica. Alhora, cal modificar la fondària edificable de l’últim tram del carrer Vázquez de Mella a 14 metres. Es tracta modificar un dels paràmetres urbanístics el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

274

AL·LEGACIÓ NÚMERO 106: R/e núm. 7880, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MAIANS MANLLEU SCP,

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: JOSEP Mª FREIXA I MOLIST

DNI/NIF: 33 949390B

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: MAS MAIANS

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: MAS MAIANS


TEMÀTICA: Ampliació de la zona rural. Can Maians (M27) FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Demanen que s’amplï la zona rural a l’espai necessari contemplat en la llicència

d’obres concedida el 2 de febrer de 2005. Exp. 094/2004, espai en part considerat com de protecció agrícola segons el plànol d’estructura general i orgànica del POUM.

INFORME:

Es considera adient ampliar la zona rural als efectes de possibilitar l’opció constructiva si a més s’acredita al seu moment que s’acompleixen la resta de paràmetres que estableix el POUM i la legislació.


Estimar l’al.legació ampliant la zona rural al sud on s’ubiquen les noves construccions previstes.


Grafiar l’ampliació cap al Sud de la zona rural en el plànol d’Estructura General i

Orgànica del Territori i Zonificació del sòl.

275

AL·LEGACIÓ NÚMERO 107: R/e núm. 7882, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOAN ESTRADA I GIL

DNI/ NIF: 77.108.410-J

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C. TORRENT I MAGÍ, 9

08560 MANLLEU



TEMÀTICA: Mobilitat. Circulació en carrers existents FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

El signant de la instància al·lega la importància del “Pont de la Devesa” per a la

mobilitat de la població. Proposa que, atès el fort desenvolupament residencial que es preveu per la zona de llevant de la població, el pont sigui d’una sola direcció de circulació, modificable en funció del horari.

També evidencia la dificultat de circulació per persones amb mobilitat reduïda pel

que fa als carrers Cavalleria i Passió INFORME:

L’opció del anomenat “Pont de la Devesa” es conseqüència de l’estudi de mobilitat i circulació de la globalitat de la població i el seu terme municipal. La proposta de decisió dels sentits de la vialitat no correspon al nou POUM, sinó que serà el projecte d’urbanització i els estudis de circulació els que ho determinaran.

Pel que fa a la dificultat de circulació per persones amb mobilitat reduïda en els

carrers Cavalleria i Passió, no es regula des del POUM, sinó des dels projectes específics d’urbanització.


Es proposa desestimar l’al·legació de l’interessat ja que es tracta de propostes que s’haurien d’incloure en projectes d’urbanització i no dins del POUM.

276


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: CONSELL DE LA PAGESIA DE

MANLLEU

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: JACINT SALA FABREGO

DNI/NIF: 33 940 177-C



SÒL NO URBANITZABLE EN

GENERAL


TEMÀTICA: Regulació del sòl no urbanitzable. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

En relació a l’article 191 apartat 4, considera que es restringeix excessivament la

pavimentació dels camins rurals. Per altra banda, constata la manca d’una xarxa de camins rurals degudament grafiada en els plànols.

Entén que no és lògic haver de situar les tanques, que hagin de servir per

l’activitat ramadera, a 6 metres de l’eix del camí, com estableixen els apartats 3 i 4 de l’article 192. En aquest sentit, proposa que siguin situades entre el camí i el marge del camp de conreo i/o pastura, en tan siguin considerades tanques diàfanes. Considera, en relació als apartats 5 i 6, que l’article 192 únicament ha de fer referència als camins i finques interns dels municipis, atès que les mateixes Llei de carreteres i Llei d’Aigües dicten unes distàncies.

Sol·licita que l’espai destinat a sòl rural (clau 20), s’ha de revisar per la majoria de

les finques, ja que considera que la zona rural que fa referència l’article 195 (clau 20), i que ve grafiada en el plànol d’estructura general i orgànica del territori. Règim i zonificació del Sòl és massa reduïda en alguns casos i no permet efectuar ni tan sols una edificació complementària dintre d’aquest espai.

En relació a l’article 199 apartat 4, considera que una planta de compostatge i/o

tractament de dejeccions ramaderes ha de ser compatible dintre el sòl rural (clau 20) si l’ús de la mateixa és per a la pròpia explotació ramadera o bé si és per un conjunt d’explotacions del mateix municipi.

277

Per altra part i en relació a la incompatibilitat dels camps de plaques fotovoltaiques, entén que haurien de ser compatibles dintre del sòl rural (clau 20) i haurien de ser permeses s’hi fossin complementàries de l’activitat agrària.

Constata a l’article 201 apartat 1 una desproporcionalitat entre el paràmetre regulador de l’edificabilitat màxima i el sostre màxim permès per aquesta nova normativa, per la qual cosa, proposa que aquest paràmetre hauria de situar-se entre 0,05 i 0,07 m2 de sostre per m2 de sòl total de la finca sense cap limitació de superfície.

Proposa una nova redacció per l’apartat 4 del citat article, consistent en: s’admetrà l’ampliació de les explotacions ramaderes existents sempre que s’acompleixin la resta de paràmetres fixats per aquestes normes i que s’introdueixin les mesures correctores que pertoquin conforme l’expedient d’atorgament del règim de llicència ambiental. En relació a l’apartat 5 del citat article, considera que l’apartat sostre s’hauria de suprimir totalment ja que queda reflectit en l’apartat 1 citat anteriorment del mateix article pel que fa a sostre edificat. Considera que la llargària màxima de les edificacions establerta a l’apartat 5 del citat article és molt limitada i caldria augmentar-la fins a 80 m, a fi de fer compatible les construccions amb les noves tècniques d’edificació d’explotacions ramaderes i per a un millor maneig de l’explotació, especialment respecte les explotacions de bestiar boví de llet.

Constata, en relació a l’article 202 apartat 2, que en el catàleg falten

aproximadament unes 26 cases i/o masies que disposen d’explotacions agropecuàries, i observa algun error en la nomenclatura.

INFORME:

Pel que fa a les opcions de pavimentació l’article 191 es considera que dóna bastant marge pel tractament de la reparació i manteniment dels camins, exigint això si la justificació de necessitat i materials a emprar així com integració amb el paisatge quan es tracti de pavimentar-los. Pel que fa a la xarxa de camins, al plànol d’estructura general i orgànica del POUM, a escala 1/10.000, es grafia la xarxa bàsica local incloent carreteres i camins bàsics.

La distància de 6 m de l’eix del camí s’exigeix als camins rurals grafiats que es

consideren xarxa bàsica de camins i no generalitzadament a tots els caminis existents. Es considera que potser la distància de 6 metres és excessiva i es proposarà d’establir-la en 4 metres des de l’eix dels camins rurals bàsics.

Pel que fa als apartats 5 i 6 de l’article 192 de les normes, les distàncies

establertes coincideixen amb les legals.

En quant a la zona rural (Clau 20), s’ha procedit a repassar íntegrament la topografia, límits i espais físics i es proposa la introducció de modificacions tot i acceptant l’al·legació en aquest punt.

278

Pel que fa a l’ús de planta de compostatge i la seva compatibilitat, es considera que la seva existència ha d’ésser entesa com accessòria a l’activitat ramadera existent i no pas entesa com ús amb entitat pròpia, és per això que es proposa modificar l’esmentat article 199.4, establint com ús condicionat núm.3 (a la pròpia explotació ramadera) el de planta de compostatge per dejeccions ramaderes.

Es considera que en el sòl no urbanitzable la implantació de camps de plaques

fotovoltaiques és incompatible doncs no estaria justificada la necessitat d’emplaçament en el medi rural, i es tracta de plaques que perfectament es poden situar en zones industrials urbanes.

En quant als apartats 1er i 5é de l’article 201: Cal remarcar que és una de les

tasques del POUM el regular els paràmetres edificatoris de les edificacions, també les incloses en el sòl no urbanitzable. Conforme l’informe emès pel Departament d’Agricultura, Ramadería i Pesca de la Generalitat de Catalunya, per a la viabilitat de les explotacions es considera que cal esmenar l’article 201 de les Normes del Pla, relatiu a paràmetres de les edificacions en sòl no urbanitzable, en el sentit d’establir per la finca de superfície mínima de 4,5 Hes un sostre màxim de 3000 m2, i fins un màxim de 6000 m2 com a topall màxim, quan s’ostenta més del doble de la finca mínima, és a dir, més de 9 Hes de sòl. Per tant, en aquest sentit s’estima parcialment l’al.legació introduint aquests sostres conforme ha informat el citat Departament, tot i havent d’especificar que en supòsits puntuals i seguint la tramitació pertinent els topalls establerts es poden depassar justificadament tal com preveu el text refós de la Llei d’Urbanisme.

Pel que fa a la redacció proposada de l’article 201.4 de les Normes, no es

considera adient i es considera més correcte la dicció que ja figura a les normes, atès que justament es pretén que en cap cas l’ampliació pugui comportar que una explotació preexistent passi d’estar inclosa en l’Annex II a l’Annex I de la Llei 3/1998.

La limitació de 50 m de longitud màxima de façana en les edificacions agrícoles

obeeix a criteris de millor integració en el territori i en el paisatge, considerant-se que el seu establiment és una mesura correcta que cal mantenir, tot i havent de reflectir que l’esmentat topall de la mateixa manera referida abans i justificadament es podrà excedir amb els requisits establerts legal i reglamentàriament.

Finalment, s’ha de distingir les masies i cases rurals a incloure en el catàleg,

d’altres edificacions existents en sòl no urbanitzable que no reuneixen les característiques com per ser incloses en el referit catàleg, inventari que forma part també del POUM.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació en el següent sentit:

- Establir en 4 metres la distancia de les tanques a l’eix dels camins rurals

grafiats.

279

- En quant a la zona rural (Clau 20), s’ha procedit a repassar íntegrament la

topografia, límits i espais físics i es proposa la introducció de modificacions tot i acceptant l’al·legació en aquest punt.

- Modificar l’esmentat article 199.4, establint com ús condicionat núm.3 (a la

pròpia explotació ramadera) el de planta de compostatge per dejeccions ramaderes.

I desestimar la resta d’al·legacions pels motius que es justifiquen a l’informe tècnic que s’ha transcrit.


Estimar parcialment l’al·legació comporta introduir les següents esmenes en les normes urbanístiques:

- A l’art. 192.4 establir la distància de les tanques als camins a 4 metres. - A l’article 199.4, establir a la zona rural com ús condicionat núm. 3 (a la pròpia

explotació) del quadre de l’indicat article, el de planta de compostatge per dejeccions ramaderes.

- A l’apartat 1 de l’article 201, el topall s’estableix en 6000 m2., i a l’apartat 5é del mateix article el sostre màxim s’estableix en 3000 m2 per finca mínima de 4,5 Hes i 6000 com a topall màxim quan s’excedeix del doble de la parcel·la mínima (s’excedeix de 9 Hes).

En els plànols normatius d’ordenació comportarà introduir canvis al plànol d’Estructura General i Orgànica del Territori. Règim i Zonificació del Sòl. (Clau 20). Es tracta d’esmenes que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

280

AL·LEGACIÓ NÚMERO 109: R/e núm. 7884, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP COMA FAJA I ALTRES

DNI/ NIF: 36 373 183-V

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: MAS “COMA”


Pla Parcial Urbanístic Pompeu Fabra

(PPU 10)


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable delimitat. PPU-10 Canvi d’usos. Modificació pla d’etapes. Discrepàncies i precisions. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Sol·liciten la reconversió dels usos del PPU-10 a ús residencial, mantenint el mateix sostre residencial, atès que la posició urbana del PPU-10 és menys apte per a poder desenvolupar usos comercials i de serveis i tenint en consideració que en el seu entorn més proper s’hi ubica una escola, un supermercat i hi predomina l’ús residencial.

No obstant, en el cas de voler mantenir els usos comercials i de serveis,

alternativament sol·liciten l’establiment d’uns usos mixtes residencials, comercials i de serveis, com els previstos en altres plans parcials (PPU-5, PPU-8, PPU-1) i amb una proporció mínima per a usos residencials del 75% del sostre edificable.

Constaten falta de viabilitat per tal de poder desenvolupar el PPU-10 degut a que

la càrrega de vialitat prevista és elevada, fet que implica una previsible també elevada inversió en la urbanització que contrasta amb unes expectatives de venda dubtoses.

Consideren que a de ser modificat el pla d’etapes avançant el quatrienni o

introduint la possibilitat d’un avançament a iniciativa dels propietaris.

Discrepen de l’establiment d’usos industrials a l’altre costat de la Carretera a Santa Maria de Corcó i també de l’exclusió de l’antic camí existent que voreja. Per la qual cosa, proposen la modificació de la delimitació, incloent en el costat corbat el camí perimetral existent, de manera que el límit del Pla coincidiria amb el límit amb un altra propietat, situada en una cota topogràfica més elevada (marge superior) en la major part del recorregut.

Demanen l’estudi més acurat de la posició de la rotonda, en funció de les preexistències de l’altre costat de la Carretera, que pot comportar el seu desplaçament i la perllongació del vial i procurant fent coincidir el límit superior del

281

Pla amb la propietat del Sr. Francesc Xavier Prat, evitant l’aparició de restes de camp.

INFORME:

Es considera que l’ús d’activitat econòmica (comercial i de serveis) que s’ha assignat per aquest sector és el més correcte, que la regulació de la clau 9, com a activitat econòmica que s’ha escollit per aquest sector, justament el contraposa a l’activitat industrial i residencial, que per pròpia definició s’exclouen com a usos d’aquesta clau.

El model que s’ha escollit no situa ni usos residencials ni usos industrials en

aquest sector, que es pretén diferenciar d’aquest altre tipus de sectors, i que es situa amb els usos preexistents col.lindants següents: comercials, equipament, i a l’altra banda de la Carretera B-522 amb ús industrial.

Es considera correcta la posició de la rotonda, just al límit entre el sòl urbà actual i

el nou sector i en posició equidistant a l’eix de la Carretera.

D’altra banda el límit del sector es considera més idoni de situar-lo amb coherència amb l’actual sòl urbà situat a l’altra banda de la Carretera.

En relació a la programació del sector dins del segon quatrienni, tot i que tampoc

existiria a priori inconvenient en el seu desenvolupament amb anterioritat, el cert és que es tracta d’un sector no prioritari i de més probable desenvolupament en el segon quatrienni establert amb conjunció al previ desenvolupament d’altres sectors estratègics.



282

AL·LEGACIÓ NÚMERO 110: R/e núm. 78859 de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP MARIA RIFÀ JUVANTEY

DNI/ NIF: 77 294 404-Y

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ D’OLOT, 36 1r

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ MOSSÈN CINTO VERDAGUER 3-5


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Paràmetres urbanístics. Alçada i fondàries. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que la finca de la seva propietat té establerta en la proposta inicial del POUM una fondària edificable màxima de 10 metres i una alçada de PB+2PP.

Tanmateix, les finques veïnes –segons diu- tenen assignada una alçada més i

fixada una fondària que exhaureix la de solar, fins a la carretera d’Olot.

Segons manifesta, la finca que llinda amb l’extrem de la seva, té una fondària edificada que excedeix dels 10 metres de tal manera que, si s’edifiqués, la futura construcció quedaria delimitada per edificis amb una fondària superior i, pel costat dret, amb una planta més d’alçada. En conseqüència, sol·licita: - Una planta més d’alçada, de PB+2PP a 3PP. - La regularització de la fondària edificable, per tal d’ajustar-la a la de

l’edifici veí del costat esquerra.

INFORME:

Fet el corresponent treball de camp per contrastar el criteri inicial del POUM, es constata que l’alçada majoritària de l’àmbit és de PB+2PP, tal com recull la proposta inicial del nou planejament.

Quant a la fondària màxima edificable, la proposta inicial del POUM manté

l’existent fixada en 10 metres, per tal de no ofegar el pati d’illa i consegüentment disminuir les condicions de salubritat.

283



284

AL·LEGACIÓ NÚMERO 111: R/e núm. 7886 de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: TERESA COMA COSTA

DNI/ NIF: 37 599 595-T

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ CAL XIC, 26

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ CAL XIC, 26



La interessada posa de manifest la seva conformitat amb la proposta inicial del POUM amb l’ordenació en forma d’illa tancada de la part de la seva propietat que afronta al C/ de Cal Xic.

Exposa que a l’interior de l’illa es troba la casa pairal de la Casanova d’en Coma,

que té, segons diu, un interès tipològic d’una determinada manera de construcció. Manifesta que la major part dels terrenys de l’interior de l’illa són de la seva propietat i la casa pairal queda allunyada de la resta de les edificacions veïnes.

Per aquests motius sol·licita que sigui compatible l’execució del planejament amb el manteniment de la casa pairal, de tal manera que es pugui construir d’acord amb les previsions del planejament sense haver d’enderrocar la casa pairal.

INFORME:

El règim urbanístic de la finca ve determinat per la seva classificació com a sòl urbà consolidat i per la seva qualificació com a zona d’Eixample (Clau 2, subzona 2b, illes amb definició geomètrica). No es troba inclosa dins de cap sector de millora urbana ni polígon d’actuació urbanística, de manera que la seva ordenació detallada ve fixada directament pel planejament general.

Per tant, l’efecte que tindrà l’aprovació definitiva del planejament sobre les

construccions preexistents, en aquest cas la Casanova d’en Coma, serà que aquesta resti en situació de volum disconforme amb els paràmetres imperatius del nou planejament urbanístic. En aquest règim l’edifici (i l’ús residencial actual) es pot mantenir sense obligació d’enderrocar-lo i s’hi ha d’autoritzar totes les obres de consolidació i de rehabilitació que els propietaris considerin necessàries, tal com preveu l’article 102.4 del TRLUC, desenvolupat per l’article 119, apartats 2, 3 i 4 del RLUC.

285

Així doncs, quan el POUM sigui executiu la Casanova d’en Coma restarà en situació de volum disconforme, situació en la qual es podrà mantenir durant la vigència del nou POUM si bé únicament es podran autoritzar obres de consolidació i rehabilitació.


Es proposa estimar l’al·legació de la interessada, en el sentit que l’executivitat del planejament no comportarà que s’hagi d’enderrocar obligatòriament la Casanova d’en Coma sinó que aquesta es podrà mantenir durant la vigència del POUM en situació de volum disconforme.


Estimar l’al·legació no comporta introduir cap rectificació ni esmena en la proposta inicial del POUM; ja que el règim de volum disconforme ve regulat directament en els articles 102 TRLUC i 119, apartats 2, 3 i 4 RLUC.

286


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: GRUP MUNICIPAL DE

CONVERGÈNCIA I UNIÓ

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: MARTA ALSINA TEIXIDÓ

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: GENERAL


TEMÀTICA: GENERAL FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Consideren que la Participació Ciutadana ha estat una anècdota i la proposta no s’até a les recomanacions o opinió del grup al·legant.

Mostren el seu desacord amb la previsió de creixement del POUM i consideren

innecessari el creixement del Fogurull i consideren necessari creixement en tipologia d’habitatge aïllat.

Desacord en aspectes de Mobilitat com ara l’accés a la població prevista a la

proposta (Pont del Fugurull) i en relació a la mobilitat interna esgrimeixen que manquen solucions a punts conflictius com ara Passeig de Sant Joan, Carretera d’Olot o Avinguda de Roma.

No previsió d’Equipaments (places escolar, residències de gent gran, etc...)

necessaris per la previsió del nombre d’habitants.

Esgrimeixen que el POUM no preserva la façana fluvial de Manlleu ni preveu la preservació de torrents com els existents a la Font de Tarrés, la Coromina o el Pla del Mas, esgrimint també mancances mediambientals com la manca de previsió de depuradores i deixalleries que precisa l’increment de població previst.

Política industrial i comercial: Esgrimeixen que no es parla de rehabilitar la zona

industrial de la Coromina, que la previsió de sòl industrial és insuficient i que la política comercial queda limitada a zona de gran comerç a la Carretera de Vic.

Esgrimeixen la manca de previsió per a ordenar l’illa delimitada pels carrers Sant

Jaume, Enric Delaris, Vendrell i Baixa Cortada.

287

INFORME:

Pel que fa al procés de Participació Ciutadana: El resum del Programa de Participació ciutadana es troba a la memòria d’ordenació primer punt, i per més detall cal consultar l’Annex II Informe de les Jornades de Participació Ciutadana confeccionat per l’empresa Indic, extens treball que acredita la participació haguda, els diferents tallers de ciutat i d’àmbits temàtics, extraient-ne les conclusions sobre aquest procés. Cal significar que el model de creixement de la proposta integra i s’acomoda a les conclusions estretes d’aquest procés. Pel que fa al sector del Fugurull, cal remarcar que en el procés de participació hi ha opinions contradictòries sobre aquest creixement que es varen posar de manifest, havent-se optat en l’aprovació del POUM per delimitar aquest sector.

El model de creixement queda del tot justificat a la memòria del POUM i es

preveu la possibilitat d’implantació de tipologia d’habitatge aïllat en la majoria de sectors.

Pel que fa a la Mobilitat el POUM introdueix una millora substancial evitant que

els camions discorrin pel centre del municipi tot i preveient nous accessos exteriors com ara la Ronda Nord o la variant del Fugurull com accés, des del Sud i la millora dels accessos exteriors provocarà la millora del trànsit intern –disminució de camions- i la millora dels punts conflictius, tal com s’acredita, d’altra banda, al pertinent estudi de mobilitat (Cal consultar l’Annex III).

En relació als equipaments, s’ha previst i numèricament s’exigeix globalment la

cessió de sòl de 210.000 m2 destinat a equipaments. Aquesta xifra es situa notablement per sobre de l’exigida legalment als creixements proposats ( reserva de 140.000 m2 de sòl) , amb la qual cosa cal concloure que no és cert que les previsions del POUM siguin insuficients d’acord amb el model aprovat.

En quant als aspectes Mediambientals

No es considera cert que no es preservi la façana pluvial de Manlleu atès que el puntual pas d’infraestructures com és el Pont del Fugurull –que es considera necessària- no pot malmetre el conjunt de mesures (al respecte veure la Memòria ambiental i les diferents propostes i objectius de les actuacions de la façana pluvial) adoptades a les dues bandes de la riba, de cara a preservació i reequipament del parc fluvial i façana referides. Tampoc és cert que no es preservin els torrents atès que a la normativa protectora relativa al sòl no urbanitzable, s’afegeix pel que fa als torrents la resultant de la seva qualificació com a sistemes hidrogràfics i les determinacions i normativa protectora prevista a l’article 112 de les normes del POUM. D’altra banda, es preveu l’ampliació de l’EDAR existent i els espais destinats a equipaments de cessió dels sectors de sòl urbanitzable industrial, permeten abastament desenvolupar la política de residus i implantació de servei de deixalleria adients.

Respecte a la Política industrial i comercial, s’han reconegut els teixits urbans

industrials existents, s’ha efectuat una clara aposta per un creixement industrial classificant per aquest ús 584.497 m2 de sostre de nova creació (incloent el sector El Mas), i en quant a l’ús comercial el POUM es troba limitat pel que fa a

288

comerç de gran superfície per les determinacions sectorials de la Llei d’Equipaments Comercials i del Pla Territorial Sectorial d’Equipaments Comercials, però des del POUM es potencia aquest ús amb la previsió d’espais de comerç i terciari ordenant els usos admesos en planta baixa en els carrers més comercials, i preveient unes reserves mínimes d’ús comercial en planta baixa en els sectors residencials de nova implantació.

Finalment l’illa interior compresa entre els carrers Sant Jaume, Enric Delaris,

Vendrell i Baixa Cortada, que es caracteritza per la preexistència i convivència d’usos mixtes diversos, es defineix i s’ordena en el POUM, reconeixent aquesta mixticitat.


Es proposa desestimar íntegrament l’al·legació.

289


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: FRANCESC PIELLA PONS i ALTRES.

DNI/ NIF: 36 319 697-Y

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: MAS “PIELLA”


PPU-3. “EL BENET”


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable delimitat. PPU-3 “El Benet”. Informació i participació deficients. Claus urbanístiques incoherents i aplicacions puntuals. Índex d’edificabilitat superior. Divisió en subsectors. Compatibilitat amb el planejament. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Consideren que hauria calgut una informació i participació molt més directa i individualitzada, sobretot en relació als propietaris més afectats, d’acord amb el que determina l’article 106.3 del vigent Reglament de la Llei d’Urbanisme.

Atesa la contradicció o incoherència en relació a les claus urbanístiques que

l’article 160 del POUM, en relació a l’article 154 del mateix, disposa per l’àmbit del pla parcial urbanístic “El Benet”, suggereixen màxima claredat en establir la clau 30 com la genèrica de l’àmbit, per altra banda, el Pla parcial determinarà les subespècies d’aplicació, que com a possibles i convenients són les “a” i “d”, aquesta última en consonància amb les illes inacabades de la part sud i est de l’àmbit que tenen la qualificació de 5a, havent de ser esborrades les subespècies “b” i “c”.

Proposen l’aplicació puntual de la clau 30a a fi de possibilitar un millor encaix amb

el PP veí, evitant edificacions monòtones.

Consideren que augmentant l’índex d’edificabilitat i ajustant la densitat edificatòria, en concret proposen com a mínim un coeficient d’edificabilitat bruta de 0,8 m2 i uns 40 habitatges per hectàrea i d’acord amb el que preveu l’article 3 de la nova Llei d’Urbanisme, serà possible assolir un equilibri econòmic financer que permeti solucionar problemes de finançament i de viabilitat econòmica.

Entenen que per tal d’assolir una millor gestió i execució del Pla parcial hauria de ser prevista la possibilitat de dividir el pla parcial en almenys dos subsectors, ateses les característiques de l’estructura de propietat i el temps diferent que tindrà l’execució d’un i altre subsector.

290

Sol·liciten, a fi de salvaguardar els legítims drets d’ocupació tradicional de la família Piella-Ferrés, no siguin declarats incompatibles amb el planejament la casa i el pou legalitzat.

INFORME:

No hi ha inconvenient en no predeterminar quina subclau de zonificació serà d’aplicació i en establir només la clau principal de zona 30 sense distingir, i per tant es pot acceptar l’al·legació en aquest punt.

El sector PPU-3 “Pla parcial urbanístic El Benet”, té assignats uns aprofitaments

que per les característiques del sector i les exigències en quant a les seves càrregues urbanístiques, són perfectament capaços de subsumir la càrrega d’urbanització, així com la càrrega que resulti d’extingir les activitats agroramaderes preexistents en el seu àmbit, que es refereixen en l’al·legació.


residuals del sòl que es situen entre els més elevats dels sectors, donant uns marges que perfectament poden subsumir les càrregues d’indemnitzacions que refereixen els al·legants.


com el sector “El Fugurull”, que té atribuït un pont de grans dimensions així com el costejament del nou camp de futbol, de manera que es considera que existeixen diferències entre aquest sector del Fugurull i els demés pel que fa a la magnitud de les càrregues que justifiquen que aquest darrer tingui un major aprofitament.

No es considera doncs justificat que el sector de “El Benet” hagi de tenir uns

majors aprofitaments diferents dels atribuïts al POUM en la seva versió aprovada inicialment.

Finalment, pel fa a la subdivisió en subsectors, s’ha apreciat l’errada material a la

normativa de limitar a un únic polígon l’execució del sector, limitació que pot justificar-se en algun sector però no generalitzadament, de manera que en aquest punt s’estima parcialment l’al·legació tot i no limitant aquesta hipotètica possibilitat de subdivisió, que en qualsevol cas quedarà subjecte als requisits legal i reglamentàriament establerts.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació en el sentit d’establir la clau 30 com a clau de zonificació però sense predeterminar la subzonificació, deixant aquesta tasca pel pla parcial, així com en el sentit de no limitar a un únic polígon l’execució del sector, desestimant la resta d’al·legacions.

291


Estimar parcialment l’al·legació comporta diversos canvis en les normes urbanístiques: - En l’article 160, apartat 3, deixant clau 30 i treure subzonificació 30b/30c. - En els apartats 4 dels articles 158, 159 160, 161, 162, 163, 164, 165, 166,

167, 168 i 169, sectors de sòl urbanitzable delimitat, traient la limitació de desenvolupament en un únic polígon.

Es tracta de modificacions normatives que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

292


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: EURO ROTO SL

CONSTRUCCIONES TROPIC PARK SL

DNI/ NIF: B-08532962

B-60637634

REPRESENTANT: SERGI CHIMENOS MINGUELLA

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ ROGER DE LLÚRIA, 137 5è 1a

08037 BARCELONA

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ:C/ VENDRELL, 48; BAIXA CORTADA,

27;


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Paràmetres urbanístics. Alçades; Sistema urbanístic d’equipaments comunitaris. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Manifesta que les societats que representa són propietàries de dues finques, la situada al carrer Vendrell, 48, amb xamfrà al carrer Alta Cortada número 27; i la situada, a continuació de l’anterior, al carrer Vendrell fent cantonada amb el passatge Vendrell.

Exposa que en el planejament fins ara vigent, les dues finques tenien la

qualificació de zona E1, d’Illes de Pati Interior Tancat, en què s’hi podia edificar en PB+3PP i el pati d’illa era edificable en el 100 % de la seva superfície en planta baixa. Pel que fa als usos possibles, hi eren admesos els residencials, comercial, culturals i de serveis privats, excepte les sales de festa, sales de ball, discoteques i similars; i l’ús industrial en planta baixa. També s’hi admetien els usos d’oficines, culturals i sanitaris.

Ara, en la proposta inicial del POUM, la finca situada al C/ Vendrell 48, cantonada

amb la Baixa Cortada 27, es destina a sistema urbanístic d’equipaments comunitaris; i l’altra, la del C/ Vendrell cantonada amb el passatge Vendrell veu reduït el nombre de plantes a PB+2PP.

Al·lega que l’afectació de la finca a equipament comunitari no s’adequa a la

legalitat. Els principals motius que addueix són, en síntesi, els següents:

- Segons diu, se’ls ha informat que la voluntat municipal és la de destinar la finca a equipament de titularitat pública, per la qual cosa no s’hauria de diferir la concreció de la seva titularitat i ús a un futur pla especial sinó que el mateix planejament general ja els hauria de preveure.

293

- Al·lega que a la memòria del pla no es justifica que la reserva com a equipament respongui a necessitats socials ni que el seu emplaçament sigui l’adequat ni els usos els idonis. - Al·ludeix també a que en el document de l’avaluació econòmico financera de les actuacions a desenvolupar no hi ha l’estimació del cost ni la previsió del seu finançament. En dedueix que si l’Ajuntament no té, segons diu, diners per expropiar, llavors la qualificació com a equipament és un destí objectivament impossible. Dels arguments que exposa en conclou que la reserva de la finca com a equipament comunitari està mancada de motivació per la qual cosa la decisió municipal és arbitrària i capriciosa.

En relació a la reducció d’una alçada, de PB+3PP a PB+2PP, en el carrer Vendrell, al·lega que no hi concorren raons objectives que la justifiquin, ja que en carrer immediat, el de la Baixa Cortada, de la mateixa amplada, es mantenen les alçades fins ara vigents, cosa que no passa en el C/ del Vendrell. Això els porta a pensar que es tracta d’un error de grafisme en la transcripció de l’antic planejament al nou.

En conseqüència, sol·licita: - Que es suprimeixi l’afectació com a equipament comunitari de la finca on es

troba el Cinema Sydney. - Que es corregeixin les alçades de la finca del C/ Vendrell a PB+4PP; o,

subsidiàriament, a PB+3PP.

INFORME:

Pel que fa a les alçades del C/ Vendrell, efectivament, tal com ja intueix l’interessat, es tracta d’un error de transcripció a l’hora de digitalitzar els plànols d’ordenació del planejament fins ara vigent al nou. Hi ha altres al·legacions en aquest mateix sentit que també han detectat la disfunció. Per tant, s’ha esmenat l’error i s’ha grafiat correctament en el plànol d’ordenació el nombre de plantes que corresponen al C/ Vendrell, que és de PB+3PP.

En relació a la reserva de la finca on es troba situat el cinema com a equipament

comunitari, s’ha de dir que el planejament no fa altra cosa que reconèixer l’ús dotacional o d’equipament comunitari –recreatiu- a que es destina la finca si bé exercit en una propietat privada. Res impedeix que l’ús i la titularitat puguin romandre com fins ara. No obstant això, el propi TRLUC (art. 67.1.d) ja preveu que es podrà redactar un pla especial urbanístic per concretar la titularitat –si es considera que en el futur hagués de ser pública- i l’ús dels equipaments comunitaris –en cas que es volguessin ampliar els actuals.

No obstant tot això, l’article 33.2 del RLUC estableix que també integren el

sistema d’equipaments comunitaris la resta d’equipaments que preveu el planejament, siguin de titularitat pública o privada. En tot cas, correspon al

294

planejament urbanístic determinar els sòls on es poden implantar equipaments d’una o altra titularitat. En el mateix sentit es pronuncia l’article 115.1 de les normes urbanístiques del pla, quan estableix que formen el sistema d’equipaments aquelles zones assenyalades pel POUM amb la clau EQ, ja siguin públics o privats, d’interès públic i social.

L’ús recreatiu al que es destina la finca és un dels previstos dins de la

classificació funcional dels equipaments. Tanmateix, en tractar-se d’un sòl de propietat privada que no ha de ser objecte de cessió gratuïta i en no preveure’s la seva adquisició en un termini determinat, motiva que en el planejament s’hagi distingit específicament les peces de propietat privada reservades dins de les classificacions funcionals d’equipaments, però que per la seva capacitat de generar guanys es puguin desenvolupar per operadors privats. És el cas de les finques on s’hi ubiquen el Teatre Centre; el Foment Mercantil; i el Cinema Sydney que ara ens ocupa, totes elles reservades per a equipaments comunitaris, d’usos culturals i recreatius, ubicats en sòls de titularitat privada. En definitiva, a Manlleu no hi ha cap local –ni públic ni privat- de les característiques d’aquest i és un ús, previst en la classificació funcional dels equipaments, el qual es considera convenient protegir i propiciar-ne el desenvolupament amb la reserva d’aquells terrenys com a equipaments comunitaris si bé de titularitat privada. Per tant, el planejament no fa altra cosa que reconèixer l’ús de la finca i la titularitat privada de la mateixa, dissipant les incerteses sobre les expectatives de la finca que posava de manifest l’interessat en la seva al·legació.

Per altra part, l’interessat fa referència en la seva al·legació a la manca

d’avaluació econòmica i financera sobre la hipotètica expropiació de la finca. Si bé el fet de preveure la titularitat privada de l’equipament fa que aquell argument quedi desvirtuat, tan sols a efectes dialèctics val la pena replicar aquells arguments. L’interessat dóna per fet que, de preveure’s la seva titularitat pública- s’haurien d’adquirir per expropiació. Això no és necessàriament així. Si els terrenys reservats per a sistemes no estan compresos en un àmbit d’actuació urbanística sotmès al sistema de reparcel·lació “es poden” adquirir per mitjà de l’actuació expropiatòria que correspongui. Res impedeix que s’obtinguin per altres mecanismes, com ara la permuta, per la seva inclusió en un polígon d’actuació discontinu; etc. El ventall és més ampli.

Quant a la naturalesa de l’estudi econòmic financer, avui anomenat avaluació

econòmica i financera, aquest ha de posar de manifest la viabilitat global de les propostes del pla en el context polític i econòmic del municipi. Amb aquests objectius s’encreuen les dades de les variables economico-financeres obtingudes a la informació urbanística, amb les necessitats d’inversió pública i privada, com també amb les previsions de beneficis econòmics de les actuacions. Això amb el benentès que el POUM és un document durador, que probablement passarà per diverses fases del cicle econòmic, per la qual cosa, tal com remarca la jurisprudència, no es demana a aquest estudi una proposta de finançament concret de les actuacions i desenvolupaments del pla, sinó una comprovació que hi ha una certa correspondència entre els objectius i els mitjans econòmics esperables. L’avaluació d’aquests mitjans econòmics es fa en funció d’hipòtesis d’evolució de la capacitat d’inversió del municipi, i dels agents privats, així com de les altres administracions que intervenen en la creació d’infrastructures i que poden establir fórmules de cooperació amb el municipi. Tampoc no es pot oblidar

295

el paper que té el mateix planejament urbanístic en la provisió de fons de finançament públic o privat, els quals no poden, lògicament, estar previstos en el pla general més que com a hipòtesis desitjables. És en aquest context que s’ha d’entendre el document de l’avaluació econòmica i financera de les actuacions que incorpora el POUM.


Per tant, en coherència amb el que fins ara s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació relativa a la rectificació de les alçades de la finca situada al carrer Vendrell, cantonada amb el passatge Vendrell, per la de PB+3PP que és la que correspon al carrer i que s’havia grafiat erròniament en la transcripció de l’anterior planejament. I desestimar-la en la resta d’extrems pels motius que es justifiquen en l’informe tècnic que s’ha transcrit.


Estimar parcialment l’al·legació relativa al nombre de plantes, comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de reflectir correctament l’alçada de PB+3PP en tota la finca. Es tracta d’un error de grafisme en la transcripció del planejament anterior que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

296


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: LEANDRE NUEVO FERNÁNDEZ I

ALTRES

DNI/ NIF: 75 977 138-L

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ VAZQUEZ DE MELLA, 72



TEMÀTICA: Sòl urbà no consolidat. PMU2- Pla de Millora Urbana Rusiñol 1. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposen que són propietaris de terrenys situats a la part posterior del C/ Vazquez de Mella, els quals es troben inclosos arran de l’aprovació inicial del POUM dins del sector de millora urbana PMU-2. Rusiñol 1.

I sol·liciten, sense argumentar la seva demanda en cap motiu, que s’elimini del nou planejament aquest sector de millora urbana i que els terrenys mantinguin l’edificabilitat prevista en el planejament anterior.

INFORME:

Els terrenys als quals fan referència els interessats, es troben afectats parcialment per a reserva de sistemes urbanístics (espais lliures, zones verdes i vialitat). Així mateix, en la part que afronta al C/ Ignasi Mas no estan urbanitzats per merèixer la condició de solar.




terrenys haurien de tenir la condició de solar. És a dir, haurien d’estar urbanitzats amb els serveis urbanístics mínims (abastament d’aigua, sanejament, energia elèctrica i xarxa viària consolidada) i haurien d’afrontar amb una via que comptés amb enllumenat públic i que estigués pavimentada, inclosa la zona de pas de

297

vianants. Aquest no és el cas dels terrenys dels interessats, que resten sense urbanitzar i sense haver-se efectuat les corresponents cessions de vialitat.


TRLUC, inclou el terreny en un àmbit de transformació urbanística incorporant-lo a un sector subjecte a desplegament per un pla de millora urbana. Per aquest motiu el terreny esdevé sòl urbà no consolidat, condició que de fet ja tenia en l’anterior planejament perquè li mancava el requisit de la cessió de vials i de la urbanització adequada per tenir la consideració de consolidat. El pla de millora urbana té per objecte dur a terme una actuació urbanística integrada per de tal transformar el model urbanístic preexistent, amb l’establiment de nous criteris d’ordenació del sòl privat i dels sistemes urbanístics (vialitat i espais lliures), així com per urbanitzar en la seva integritat un àmbit que en la seva major part, passats més de 20 anys des de la seva ordenació detallada per l’anterior planejament, no ha estat objecte prèviament de transformació urbanística. Aquestes finalitats són les pròpies d’aquest instrument de planejament, d’acord amb el que disposa l’article 68.1.a) TRLUC.

En definitiva, es tracta de terrenys situats en sòl urbà que tenen la condició legal –amb l’anterior planejament i amb l’actual- de no consolidats. La manca d’urbanització i la necessitat de completar i transformar el teixit urbà en aquell àmbit justifiquen plenament la seva inclusió dins d’un sector de millora urbana a desenvolupar pel planejament derivat per tal d’assolir aquests objectius en un termini determinat i evitar que es torni a eternitzar sine die la seva transformació com fins ara ha passat. Tots aquests són objectius que encaixen perfectament amb els que són propis dels plans de millora urbana en el sòl urbà no consolidat (art. 68.1.a TRLUC).




En aquest sentit val la pena recordar que el planejament urbanístic no és immutable sinó que, com qualsevol altra norma jurídica, és susceptible de modificació. L’especificitat de l’ordenació urbanística i les variacions contínues de

298

la realitat i de les demandes col·lectives fan que la necessitat d’actualitzar i d’adaptar les determinacions del planejament per ajustar-les a les noves realitats socials sigui especialment intensa. La potestat de planejament porta així implícit el ius variandi, és a dir, la facultat de revisar i de modificar l’ordenació urbanística per tal d’adaptar el model territorial elaborat en un moment històric determinat a l’evolució de la societat i a les noves demandes d’ordenació generades per la dinàmica social. En virtut del ius variandi el planificador pot introduir canvis en l’ordenació urbanística de les finques que lògicament es tradueixen en una alteració del contingut de drets i deures del seu titular, però el fet que el dret de propietat tingui naturalesa estatutària, és a dir, que els drets i deures que l’integren siguin sempre els que en cada cas s’estableixen per via legal i reglamentària, fan que els propietaris no pugui adduir enfront del ius variandi uns drets adquirits a una ordenació determinada que hagin de ser respectats i que per tant, l’alteració que es produeixi en el contingut de la seva propietat arran de la nova ordenació no sigui indemnitzable, ja que com s’ha dit abans l’ordenació urbanística, mitjançant la classificació i la qualificació urbanística de les finques, delimita el contingut normal del dret de propietat.




b) Cedir a l’Ajuntament, de manera gratuïta i obligatòria, tot el sòl reservats per als sistemes urbanístics locals de titularitat pública (en aquest cas vialitat i espais lliures-zones verdes). c) Cedir a l’Administració actuant, gratuïtament, el sòl corresponent al 10 % de l’aprofitament urbanístic. d) Costejar i executar la urbanització dels sistemes locals inclosos dins de l’àmbit i de les infrastructures necessàries per al seu funcionament. e) Edificar els solars en els terminis i les condicions establertes pel planejament urbanístic. f) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l’habitatge protegit que eventualment els correspongui. Així doncs: - Es tracta de terrenys situats en sòl urbà no consolidat i la delimitació del sector

de millora urbana queda plenament justificada pels objectius urbanístics que es pretenen.

299

- Fins a la data d’avui, han passat gairebé 25 anys des que els terrenys tenen establerta la seva ordenació detallada, sense que no s’hagi sol·licitat mai cap llicència per fer efectiu el dret a edificar. La naturalesa estatutària del dret de propietat i per tant la inexistència de facultats urbanístiques anteriors al planejament determinen que no es pugui al·legar el sacrifici de cap dret preexistent i que no es pugui adduir, tal com ho fa l’interessat, uns drets a una ordenació determinada que hagin de ser respectats.

- La inclusió dels terrenys dins d’un pla de millora i la gestió integrada d’aquest

a través del corresponent polígon d’actuació és la manera legal i també la que ofereix més garanties per tal de dur a terme l’execució efectiva de l’obra urbanitzadora, la consegüent transformació del sòl per a l’edificació i l’obtenció per l’Ajuntament dels terrenys destinats a titularitat pública.



300

AL·LEGACIÓ NÚMERO 116: R/e núm. 7891, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: PERE DANÉS OLIU

DNI/ NIF: 77 278 105-Z

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: MAS “DANÉS”


MAS “DANÉS”


TEMÀTICA: Sòl no urbanitzable. Adequació. Catàleg incomplet. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Considera que la zona rural que fa referència l’article 195 i que correspon a la clau 20 grafiada en el plànol d’estructura general i orgànica del territori, règim i zonificació del sòl, hauria d’adequar-se d’acord amb el plànol que s’acompanya.

Manifesta que en el catàleg de masies a preservar no hi consta cap masia

grafiada de color marró, quan en realitat hi ha dues cases rurals – Mas “Danés” i Mas “Danés Nou”- que haurien de constar com a tals.

INFORME:

No hi ha impediment en efectuar la rectificació de la zona agropecuària com indica l’al·legant.

Pel que fa a la incorporació en el catàleg de Masies i cases rurals en la visita

efectuada s’ha constatat que cap de les dues edificacions principals de Mas Danés i Mas Danés Nou, reuneix condicions arquitectòniques o paisatgístiques com per incorporar ambdues edificacions en el catàleg, sinó que es mantenen en l’inventari com edificacions existents.


En coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació rectificant la zona agropecuària i desestimar la resta.

301


Estimar parcialment l’al·legació comporta rectificar la zona agropecuària. Es tracta d’un canvi que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

302

AL·LEGACIÓ NÚMERO 117: R/e núm. 7893, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP FONT I FABREGÓ

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: GESDIP,SAU.

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ HIPÒLIT LÁZARO, 19

BARCELONA

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PASSEIG SANT JOAN CANTONADA C/

DONYA BLANCA


TEMÀTICA: Sòl Urbà no consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Alçada i profunditat edificable. Edificabilitat pati interior d’illa. Usos comercials i disposició transitòria. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que la seva finca situada al Passeig de Sant Joan cantonada amb el carrer Donya Blanca, amb l’anterior PGOU tenia la qualificació de zona G, illes de volumetria opcional, mentre que amb l’aprovació inicial del nou POUM ha passat a la de Eixample, clau 2, subzona 2b.

Manifesta que amb l’antic PGOU, tenia una edificabilitat més gran, el que li

ocasiona un gran perjudici. A més, la proposta del nou POUM no té en consideració l’existència d’un establiment comercial establert, al que se li limita la superfície a 800 m2.

En conseqüència, considera que se li està causant un greu perjudici i sol·licita

que es mantingui la qualificació de Eixample, clau 2, subzona 2b, amb unes alçades de planta baixa i quatre o cinc plantes pis pel que fa al front del Passeig de Sant Joan i de planta baixa i tres plantes pis pel carrer Donya Blanca. En quan a la resta de paràmetres urbanístics, també sol·licita modificar la fondària edificable fins als 18 metres, admetre l’edificabilitat en el pati d’illa del 50% i l’ampliació de la superfície de l’ús comercial fins als 1.500 o 2.000 m2

En tot cas, demana una disposició transitòria en que es permeti l’ús comercial

existent en el 100% de la planta baixa i en cas de proposar una edificació en alçada, enderrocar el percentatge de pati no autoritzat, sense dret a indemnització.

303

INFORME:

Desprès de realitzar el treball de camp, s’ha comprovat que té raó l’interessat en una part de la seva al·legació. El pati interior de l’illa està fortament consolidat per una edificació d’ús comercial i es raonable admetre el seu manteniment per tal de que es pugui exercir aquesta activitat. En quan a l’alçada edificable, atenent a les característiques de les edificacions existents en el carrer Donya Blanca, es considera que l’alçada de planta baixa i dues plantes pis, s’adeqüen de forma correcta a la tipologia existent i no cal modificar-la. En el cas de la façana del Passeig de Sant Joan, atès la important secció d’aquest vial, es considera correcta la proposta de l’al·legació en el sentit de modificar l’alçada a planta baixa i quatre plantes pis.

El POUM suprimeix les zones de volumetria opcional i opta establir la qualificació

2b (per L’activitat actualment existent tindrà el règim previst per a les edificacions amb ús disconforme Per tal de poder mantenir en funcionament l’activitat comercial existent, es proposa la qualificació de Clau 8-Transformació d’ús-, en la qual s’admeti el manteniment de l’activitat comercial existent fins que cessi voluntàriament aquest ús. Un cop produït aquesta no s’hi admetrà cap més ús i les noves edificacions hauran de adequar-se a l’ordenació detallada que es proposa per a la illa des del planejament general.

Té raó l’interessat en l’al·legació quan fa referència a les alçades reguladores, pel

que fa al front del Passeig de Sant Joan. Atès l’amplada del carrer, es considera que la millor opció es la de modificar l’alçada a planta baixa i quatre plantes pis. L’ocupació del patí illa es proposa admetre una ocupació addicional de 8 metres en planta baixa, respecte a la fondària edificable de les plantes pis en ambdós vials que afronta.


Es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit següent:

- De permetre el manteniment de l’activitat comercial existent fins que no es produeixi el seu cessament voluntari.

- Una vegada es cessi l’activitat, les noves edificacions hauran d’adequar-se a

l’ordenació que proposa el POUM, és a dir, la de construir en PB+4PP amb una ocupació addicional del pati d’illa de 8 metres en planta baixa, respecte a la fondària edificable de les plantes pis en els dos vials amb els quals afronta la finca.

Es proposa desestimar la resta d’al.legacions.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-3, en el qual s’ha de grafiar l’edificabilitat de planta baixa i quatre plantes pis del front del Passeig de Sant Joan i l’ ocupació addicional de 8 metres en planta baixa, respecte a la

304

fondària edificable de les plantes pis, a l’interior de l’illa en la seva totalitat i respecte als dos vials amb els que afronta la finca. Alhora cal modificar l’article 129 de la normativa que regula la qualificació de Clau 8-Transformació d’ús- en el sentit que una vegada cessi l’activitat actual, no caldrà formular en aquest cas un Pla Especial de Transformació d’ús, sinó que es podrà sol·licitar directament llicència adequant-se a les determinacions del planejament. Es tracta de modificacions les quals, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancials i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

305


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: FRANCESC ALTARRIBA I

TERRICABRAS

DNI/ NIF: 77 113 462-M

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/SANT DOMÈNEC, 12

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ:SISTEMA GENERAL DE

COMUNICACIONS


TEMÀTICA: Sistema general de comunicacions viàries. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat proposa de manera general que en el centre històric s’incrementi, almenys en una planta més, l’edificabilitat per tal de, segons diu, visualitzar suficientment la zona des de la carretera de Vic.

Així mateix, proposa pel mateix sector del centre històric, la possibilitat que

s’autoritzi l’edificabilitat, en planta baixa, dels patis interiors d’illa per tal de permetre un major espai per a desenvolupar les activitats comercials.

Acte seguit, formula tot un seguit de suggeriments sobre el sistema general de

comunicacions viàries que preveu la proposta inicial del nou POUM. En concret.

- Proposa un nou enllaç que connecti el sector de la Font de Tarrés amb la carretera de Sant Martí Sescorts (BV 525).

- Proposa, pel que fa a les comunicacions pel sud, que el vial que connecta

el pont de la Devesa amb la carretera de Vic es desplaci per apropar-se molt més a les edificacions actuals del barri de Vista Alegre i de la part posterior de la via Ausetània.

- Proposa que el pont del C/ Vilamirosa emboqui, en diagonal, amb el C/

Josep Serra Sió, per tal d’aproximar més al trànsit a la ronda Oest, a l’avinguda de Roma i a l’estació del ferrocarril.

- Proposa un nou vial que enllaci, en diagonal, el final del pont del C/Josep

Serra Sió, amb el tram final del C/ Rusiñol, passant pel mig de les instal·lacions que actualment ocupa l’empresa Bicc-General Cable.

306

INFORME:

Una de les funcions principals del POUM és la definició del model d’implantació urbana i de l’estructura general de l’ordenació del territori i, en especial, la dels elements determinats dels desenvolupament urbà, entre els quals s’inclouen prioritàriament el sistema general de comunicacions. El POUM efectua les reserves de sòl necessàries i regula la seva obtenció.

En aquest sentit el POUM defineix la xarxa general de comunicacions que ha de

resoldre els problemes de mobilitat actuals i ha d’evitar s’agreugin per les noves necessitats de mobilitat generades pels creixements que preveu en el futur.

Per tant, un cop contrastades les propostes del POUM amb les que formula

l’interessat, es conclou que:

- Pel que fa a la connexió del sector de la Font de Tarrés amb la carretera de Sant Martí Sescorts, amb l’obertura de la ronda Matagalls en la seva totalitat ja s’assegura aquesta funció, sense necessitat de preveure una nova infrastructura viària que, per la topografia de l’indret, és molt complicat i costós e resoldre, ja que s’ha de salvar una orografia molt abrupta.

- Quant a les comunicacions pel sud, desviar el vial previst per acostar-lo a

Vista Alegre i a la Via Ausetània és d’una gran complexitat tècnica ja que comporta salvar un gran desnivell i suposa l’afectació de l’edifici de les noves oficines de Fundició Dúctil Benito, de recent inauguració, ja que el traçat de la nova via passaria per sobre dels edificis.

- En relació al pont del Fugurull, l’accés més directe i recte amb l’altra riba és

pel C/ Vilamirosa. La proposta d’embocar-lo pel C/ Josep Serra Sió és molt forçada. La connexió en diagonal amb el final del C/ Rusiñol, tal com proposa l’interessat, suposa afectar les instal·lacions totalment consolidades d’una de les principals i més importants empreses de Manlleu. L’afectació és molt rellevant i significaria partir pel mig i, de facto, deixar inutilitzades per a l’ús industrial aproximadament el 35 % de la superfície de les seves actuals instal·lacions.

Pel que fa a l’increment de les alçades en el centre històric, s’ha fet un treball de

camp, illa per illa, per tal d’incrementar-ho tenint en compte les preexistències i assignant directament una alçada màxima reguladora a cada finca i no, com fins ara, remetent-ho a la regla casuística força incerta del promig de les edificacions veïnes.

Quant als patis interiors d’illa, com en el cas anterior per a les alçades, s’ha fet un

treball de camp i, en funció de l’estudi illa per illa, s’ha admès com a criteri general l’edificabilitat del pati interior d’illa tenint sempre en compte les preexistències construïdes.

307


Per tant, es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat pel que fa a les seves propostes relatives al centre històric sobre increment de les alçades i sobre l’edificabilitat dels patis d’illa en planta baixa, en el sentit expressat a l’informe tècnic que motiva la resolució.


L’estimació de l’al·legació que es proposa comporta rectificar els plànols normatius d’ordenació del centre històric, en el sentit de reflectir-hi les alçades i les ocupacions dels patis interiors d’illa per l’edificació en funció dels criteris abans expressats, és a dir, el de tenir en compte com a criteri d’ordenació el de les preexistències edificades. Es tracta d’esmenes que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancials i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

308

AL·LEGACIÓ NÚMERO 119: R/e núm. 7895, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: TERESA PRAT BONET

DNI/ NIF: 37 599 507-G

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PASSATGE MAS PRAT, 2

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PASSATGE MAS PRAT, 2


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable delimitat. Límits PPU-7. Can Llanes. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

La interessada exposa que en el pas d’accés a la seva finca, des del C/ Sant Miquel de la Guàrdia, que es coneix amb el nom de passatge Mas Prat l’alineació del vial en el tram inicial no és recta sinó que fa una reculada que es va preveure per facilitar la maniobra dels vehicles. El planejament fins ara vigent grafiava l’alineació del carrer seguint aquesta forma, la qual es manté en la proposta inicial del POUM.

En conseqüència, sol·licita que s’esmeni el nou POUM en el sentit de preveure

l’alineació del carrer en línia recta, eliminant aquesta reculada.

D’altra banda, exposa que dins dels límits del PPU-7 “Can Llanes” s’inclou en l’extrem nord d’aquell sector la part dels seus terrenys que el planejament fins ara vigent classificava com a urbans i afectava a vialitat.

En conseqüència, demana que s’esmeni el POUM en el sentit d’excloure dels límits del sector de sòl urbanitzable la part que fins ara estava classificada com a urbana i afectada a vialitat, per tal de poder urbanitzar i edificar amb independència de l’execució del pla parcial.

INFORME:

Quant a l’alineació del passatge del Mas Prat, l’alineació del carrer fa una reculada que segurament respon a una necessitat de facilitar les maniobres del vehicles per accedir-hi. Segons es dedueix de la petició de la interessada, no hi ha problemes de mobilitat ni d’accessibilitat. Per tant, no es veu la necessitat de mantenir aquella alineació si no és per respondre a unes necessitats molt concretes com les assenyalades. Així doncs, es proposa de rectificar-la mantenint la perpendicularitat amb el C/ Sant Miquel de la Guàrdia, tal com es grafia en el plànol que acompanya la interessada al seu escrit.

309

En relació a l’exclusió d’una part de la finca del sector del pla parcial de Can Llanes, efectivament, es constata tal com manté la interessada que el límit sud de la seva finca està inclòs dins del sòl urbà i afectat a reserva de vialitat, pendent de cessió. És a dir, es tracta de sòl urbà que té la condició de no consolidat perquè es tracta de terrenys urbans, no inclosos en sectors ni en polígons d’actuació urbanística, que estan destinats en part a vialitat objecte de cessió obligatòria i gratuïta pel fet que aquesta cessió és necessària per a que la resta de sòl adquireixi la condició de solar i es pugui construir d’acord amb les determinacions del planejament urbanístic general (art. 31.2 b. RLUC):

En aquests casos, els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat, que no

estan inclosos en sectors subjectes a un pla de millora urbana ni en polígons d’actuació urbanística, tenen els deures següents:

a) El de cedir gratuïtament a l’Ajuntament, de manera prèvia a l’edificació, la part dels terrenys destinada a carrers o qualsevol altre tipus de via del sistema urbanístic de comunicacions, o a llurs ampliacions, sempre que aquesta cessió sigui necessària per a que la resta de sòl adquireixi la condició de solar i es pugui construir d’acord amb les determinacions del planejament urbanístic general. b) Costejar i executar la urbanització nevessària perquè elos terrenys assoleixin la condició de solars. c) Edificar els solars en els terminis i les condicions establertes pel planejament urbanístic.

En definitiva, la cessió i la urbanització de la part dels terrenys de la interessada que en el planejament fins ara vigent estaven classificats d’urbans i afectats a reserva viària ja s’obté per la seva inclusió dins de la categoria del sòl urbà no consolidat.

Per altra part, no és possible legalment la seva inclusió dins dels límits del sector

a desenvolupar pel corresponent pla parcial de Can Llanes ja que els terrenys no tenen la classificació d’urbanitzables sinó d’urbans no consolidats, ja que per edificar-los han de cedir part dels terrenys per a destinar-los a vialitat amb vista a completar la xarxa viària; essent el seu règim de drets i deures diferent del que es preveu per als propietaris o propietàries de sòl urbanitzable delimitat.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar íntegrament l’al·legació de la interessada en el sentit següent:

- Rectificar l’alineació del tram inicial del passatge del Mas Prat en línia recta

perpendicular al C/ Sant Miquel de la Guàrdia, eliminant la reculada que fins ara es grafiava.

- Rectificar el límit nord del sector de sòl urbanitzable a desenvolupar pel pla

parcial número 7, Can Llanes, excloent la franja de terrenys inclosos ja dins

310

del sòl urbà no consolidat i afectats a vialitat per a completar la xarxa viària de l’àmbit.


Estimar l’al·legació que es proposa comporta rectificar els plànols normatius d’ordenació D-4, en el sentit de reflectir-hi la nova alineació rectificada del passatge Mas Prat i l’esmena del límit nord del pla parcial de Can Llanes, excloent la franja de terrenys classificats com a sòl urbà no consolidat reservats a vialitat per a completar la xarxa viària de l’àmbit. Es tracta d’esmenes que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancials i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

311


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MIQUEL RIFÀ PIÑOL

TERESA ARUMÍ BRETCHA

DNI/ NIF: 77 294 630 W

5 021 739 F

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ BISBE MORGADES, 1, 2ON. 3A.

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ VERGE DEL PILAR,9


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Aclariment de concepte d’alçada reguladora. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que la seva finca situada al C/ Verge del Pilar, 9, té la

qualificació de subzona 2b, amb una profunditat edificable fixada per el plànol d’ordenació. Vol l’aclariment de si es tracta d’una fondària màxima o únicament pot ser la que està grafiada en els plànols normatius.

INFORME:

Els articles 35.8 i 56 de la normativa del POUM, defineixen el concepte de profunditat edificable, com “la part edificable on s’ha de col·locar l’edificació” , es a dir, es defineix una fondària màxima i en cap cas obliga a ser d’obligada alineació posterior.


Atès que els articles esmentats defineixen amb suficiència el concepte de profunditat edificable, es proposa desestimar l’al·legació de l’interessat.

312

AL·LEGACIÓ NÚMERO 121: R/e núm. 7905, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JORDI ROVIRA I VILARÓ

DNI/ NIF: 37.278.918 N

REPRESENTANT: MIMCORD, S.A.

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PASSEIG. DEL TER, S/N

“CAN LLANAS”

08560 MANLLEU

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PG. TER S/N CAN LLANAS”


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Canvi de qualificació i de paràmetres urbanístics. Alçada reguladora. Façana mínima. Nombre d’aparcaments. Nombre d’activitats per parcel·la. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

El signant de l’al·legació posa de manifest que els paràmetres de façana i

parcel·la mínima de 50 metres i 4000 metres quadrats son excessius atesa les característiques de la seva finca. Considera que el fet d’admetre una sola activitat per parcel·la, impedeix continuar la seva actual activitat, ja que n’hi ha tres en funcionament en el mateix solar. En quan a l’alçada reguladora, recalca que actualment ja es supera la admesa si es mesura des del Passeig del Ter.

En conseqüència, sol·licita que es qualifiqui la finca com a clau 7c ”Indústria

aïllada petita amb compartimentació”, modificant els paràmetres de façana i parcel·la mínimes, alçada reguladora, previsió d’aparcament i l’admissió de més d’una activitat per parcel·la.

INFORME:

L’objectiu del planejament per a la finca coneguda com a “Can Llanes”, es la de mantenir i reconèixer la seva activitat industrial, amb les característiques similars a les actuals, es a dir, la d’indústria aïllada de grans dimensions. L’actual normativa del planejament no regula els paràmetres urbanístics de façana i parcel·la mínimes. Això ha comportat multitud de problemàtiques en el moment de voler-se efectuar parcel.lacions i segregacions en les finques, ja que donen lloc a situacions urbanístiques poc afortunades. Les característiques físiques i topogràfiques de la parcel·la de “Can Llanas” i la proposta que es fa des del nou planejament aprovat inicialment, no suposen cap impediment en el manetniment de les activitats i de la tipologia industrial existent.

313

Té raó l’interessat en quan a la possibilitat d’admetre més d’una activitat per parcel·la, ja que s’ha detectat que aquesta problemàtica es produeix en aquesta qualificació en altres àmbits.

Pel que fa referència a l’alçada reguladora, l’article 128.3 de la normativa la

regula en 9,50 metres, admetent-se superar-la sempre que es justifiqui pel seu procés industrial. Amb aquesta regulació, es dona resposta a les diverses necessitats possibles a partir d’una alçada reguladora prefixada.

La densitat de places d’aparcament en relació a la superfícies construïda s’ha

fixat a partir dels paràmetres de l’Incasòl de l’experiència detectada i es considera l’apropiada.


Es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit d’admetre més d’una activitat per parcel·la, sempre i quan formin part del procés industrial. Es desestimen la resta d’al·legacions.


Estimar l’al·legació comporta rectificar l’article 128.3 en el sentit d’admetre més d’una activitat per parcel·la, sempre i quan formin part del procés industrial Es tracta de modificar un dels paràmetres urbanístics el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

314

AL·LEGACIÓ NÚMERO 122: R/e núm. 7907, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: ALBERT POU ARRANZ

DNI/ NIF:

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ PUIGSACALM, 13

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: AVINGUDA DE ROMA, 72


TEMÀTICA: Sòl urbà. Restriccions d’usos residencials oficines i serves. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que és propietari d’una finca situada a l’avinguda de Roma núm. 72, la qual es troba afectada per la prohibició d’usos residencials, d’oficines i serveis en planta baixa.

Segons manifesta ha llogat el local per tal que s’hi pugui dur a terme la instal·lació d’una clínica dental, activitat que amb la restricció d’usos no hi és admesa. La finca ja es va veure afectada per la suspensió cautelar de llicències per a determinats usos com a acte previ preparatori del planejament.

Exposa que el tram on es troba situada la finca, del C/ Torrent i Garriga fins a la plaça de la Sardana, té poc atractiu comercial ja que en la seva major part està format per habitatges unifamiliars que destinen els baixos a garatge. Al·lega que en aquell tram no hi ha prou activitat comercial com per establir restriccions d’usos amb l’objectiu de fomentar-la. En conseqüència, sol·licita que no s’estableixi cap restricció dels usos residencials, d’oficines i de serveis en planta baixa en les finques situades en el tram que va des del C/ Torrent i Garriga fins a la plaça de la Sardana.

INFORME:

La finca a la qual fa referència l’interessat està qualificada com a zona 2b, Illes amb definició geomètrica, si bé està afectada per determinades limitacions d’usos, tal com es reflecteix en el plànol normatiu d’ordenació dels usos de la proposta del POUM aprovada inicialment.

L’objectiu de la restricció d’usos residencials, de serveis i d’oficines en les plantes baixes de determinats carrers té l’objectiu de fomentar que es destinin els baixos a usos comercials, per tal de potenciar l’atractiu de determinats eixos, bàsicament

315

el baix vila i determinats trams del passeig de Sant Joan (des de l’embocadura del pont fins a la cruïlla amb l’avinguda de Roma) i de l’avinguda de Roma (tram que va des del C/ Montseny fins a la plaça de la Sardana).

Tal com posa de manifest l’interessat, segurament el tram que va des del C/ Torrent i Garriga fins a la plaça de la Sardana no té massa activitat comercial, ja que la major part d’aquest tram final de l’avinguda de Roma està ocupat per habitatges unifamiliars que destinen els baixos a garatge dels vehicles privats dels residents. Es tracta d’un tram que no té un atractiu comercial suficient com per potenciar-lo amb la restricció d’altres usos que hi poden conviure, com ara el residencial, el d’oficines i de serveis. L’ús comercial es concentra en el tram que va des del C/ Montseny fins al C/ Torrent i Garriga, en què hi ha un fort dinamisme comercial que cal potenciar, allà sí, amb la restricció d’altres usos que entren en competència, en planta baixa, amb el comercial com poden ser els residencials, d’oficines i de serveis.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar íntegrament l’al·legació de l’interessat en el sentit de suprimir la prohibició en planta baixa d’usos residencials, comercials i de serveis en el tram de l’avinguda de Roma que va des del C/ Torrent i Garriga fins a la plaça de la Sardana, en què els usos seran els propis de la zona 2b sense limitacions, admetent-se doncs en planta baixa l’ús d’oficines i de serveis, com ara el de clínica dental que es vol dur a terme.


Estimar l’al·legació que es proposa comporta rectificar els plànols normatius d’ordenació dels usos (D-3), en el sentit de suprimir, com a àmbit en què es prohibeix l’ús residencial, d’oficines i de serveis en planta baixa el tram de l’avinguda de Roma que va des del C/ Torrent i Garriga fins a la Plaça de la Sardana; admetent-se en aquest àmbit sense limitació d’usos els propis de la seva qualificació, la zona 2b. Es tracta d’esmenes que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancials i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

316


DNI/ NIF:

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ PUIGSACALM, 13

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ PUIGPARDINES / P DE SANT JOAN


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Alçada edificable. Edificabilitat pati interior d’illa. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que la seva finca situada al C/ Puigpardines xamfrà amb el

Passeig de Sant Joan, tenia una ocupació per l’anterior POUM del 100% en el pati interior d’illa. El nou POUM ordena l’interior del pati d’illa sense permetre-hi edificar-hi, amb la conseqüent pèrdua d’edificabilitat. A més argumenta que en la façana al Passeig de sant Joan es permetia amb l’anterior PGOU, una alçada de planta baixa i tres plantes pis, mentre que al carrer Puigpardines era de planta baixa i dues o tres plantes superiors. Ara el front de façana del carrer Puigpardines és únicament de planta baixa i dues plantes pis.

En conseqüència, sol·licita que es permeti augmentar amb una o dues plantes

més per la façana del Passeig de Sant Joan i una pel Carrer Puigpardines per compensar la pèrdua d’edificabilitat per la planta baixa i que aquesta sigui, a més edificable en un 50%, atès que es tracta d’una zona de fort predomini comercial.

INFORME:

Fet el corresponent treball de camp, s’ha detectat que es tracta d’una part d’una illa tancada que no està consolidada per l’edificació existent pel que fa a l’interior de l’illa. Per tant, mantenint la proposta d’ordenació del POUM s’aconseguirà una millor ordenació i ventilació d’aquest interior d’illa.

D’altra banda, la proposta d’augmentar les alçades als carrers que afronta, no es

considera adequada pel que fa a la façana del carrer Puigpardines tenint en consideració les preexistències que serveixen de criteri per a la ordenació. Seguint aquest mateix criteri, és racional admetre l’alçada de planta baixa i quatre plantes pis en la façana al Passeig de Sant Joan, ja que la secció del vial es suficientment ample com per admetre-ho i atenent a les preexistències dels edificis.

317


Es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit de permetre la modificació de les alçades del Passeig de Sant Joan a planta baixa i quatre plantes pis.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-3, en el qual s’ha de grafiar la nova alçada de planta baixa i quatre plantes pis del Passeig de Sant Joan. Es tracta modificar un dels paràmetres urbanístics el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

318


DNI/ NIF:

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ PUIGSACALM,13

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: CTRA D’OLOT, 78-80



L’interessat exposa que la seva finca situada a la Carretera d’Olot, 78-80 tenia

una edificabilitat per l’anterior POUM del 100% en el pati interior d’illa. El nou POUM ordena l’interior del pati d’illa sense permetre-hi edificar-hi, amb la conseqüent pèrdua d’edificabilitat.

En conseqüència, sol·licita que es permeti augmentar amb una planta més per la

façana de la Carretera d’Olot i Carrer Montserrat per compensar la pèrdua d’edificabilitat per la planta baixa i que aquesta sigui, a més edifcicable en un 50%, atès el desnivell existent entre els dos carrers.

INFORME:

Fet el corresponent treball de camp, s’ha detectat que es tracta d’una part d’una illa tancada que pràcticament està consolidada per l’edificació existent pel que fa a l’interior de l’illa. Per tant, de mantenir la proposta d’ordenació del POUM que prohibeix l’edificació en la parcel·la de l’interessat provocarà, com a efecte contraproduent, que distorsionarà l’ordenació. Cosa que no es produirà, tal com adverteix l’interessat, si es força la consolidació del l’interior de l’illa permetent la construcció en la seva totalitat com les edificacions ja existents.

D’altra banda, la proposta d’augmentar les alçades als carrers que afronta, no es

considera adequada tenint en consideració les preexistències que serveixen de criteri per a la ordenació.


Es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit de permetre la construcció a l’interior de l’illa amb una alçada de planat baixa en la totalitat de la parcel·la.

319

Es proposa desestimar l’al·legació en que es sol·licitava l’increment en una planta més per la façana de la Carretera d’Olot i Carrer Montserrat.


Estimar parcialment l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu D-4, en el qual s’ha de grafiar l’edificabilitat del pati interior d’illa amb una alçada de PB. Es tracta modificar un dels paràmetres urbanístics el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

320


DNI/ NIF:

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: VIA AUSETÀNIA, 3

08560 MANLLEU

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: VIA AUSETÀNIA, 3


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. No inclusió dins del PMU-4. Modificació de la rotonda. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que la seva finca situada a la Via Ausetània, 3, queda situada

en sòl urbà consolidat, amb el que havia fet totes les cessions i no troba lògic que se l’inclogui dins d’un Pla de Millora Urbana.

També manifesta que la rotonda que es preveu afecta part de la edificació

existent. Modificant el traçat en direcció a ponent s’evitaria aquesta afectació En conseqüència, sol·licita que es tregui del PMU-4 la seva finca i que es

qualifiqui com a “clau 2b -illes amb definició geomètrica-“, amb una alçada de planta baixa i tres o quatre plantes pis, com l’edifici plurifamiliar situat en el mateix vial, amb una ocupació del 100% del pati interior d’illa en planta baixa, ja que l’activitat actual ocupa més del 70% i que s’admeti la ocupació de la parcel·la en planta soterrani en la seva totalitat. Per tal d’evitar l’afectació a l’edifici existent, sol·licita el desplaçament de la rotonda que preveu el planejament.

INFORME:

Efectivament, tal com manifesta l’interessat, es tracta d’una parcel·la situada en sòl urbà consolidat, en que existeix una edificació existent amb activitat. Per tant, no té sentit incloure-la dins d’un Pla de Millora Urbana. Per tal de garantir una ordenació que s’adeqüi a l’entorn on es troba ubicada i tenint en consideració les preexistències es proposa una ordenació regulada des del planejament, amb la qualificació de “Clau 2b -illes amb definició geomètrica-“, amb una profunditat edificable de 16 metres i una alçada reguladora de planta baixa i tres plantes pis, com les edificacions veïnes, deixant el pati d’illa lliure d’edificació. L’edificabilitat en planta soterrani en aquesta qualificació és del 100% de la parcel·la.

321

Tanmateix, s’ha comprovat que la rotonda que es proposa enfront de la seva parcel·la, amb una nova proposta desplaçada cap a ponent permet la seva ubicació sense afectar la propietat del interessat.


Es proposa estimar l’al·legació de l’interessat en el sentit no incloure la parcel·la dins d’un Pla de Millora Urbana i la qualificar de “Clau 2b -illes amb definició geomètrica-“, amb una profunditat edificable de 16 metres i una alçada reguladora de planta baixa i tres plantes pis, deixant el pati d’illa lliure d’edificació.

També s’estima el desplaçament de la rotonda per tal de no afectar a la propietat

del interessat.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-5, en el qual s’ha de grafiar la qualificació de “Clau 2a -illes amb edificació compacta-“, amb una profunditat edificable de 16 metres i una alçada reguladora de planta baixa i tres plantes pis, deixant el pati d’illa lliure d’edificació. Es tracta modificar un dels paràmetres urbanístics el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

322

AL·LEGACIÓ NÚMERO 126: R/e núm. 7915, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: FERTILITZANTS VOLTREGA, S.A.

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: JOAN SOLA ORRIOLS

DNI/NIF: 35 037 132-J

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ MANLLEU A GLEVA KM 2


PARATGE D’ESPADAMALA


TEMÀTICA: Sòl no urbanitzable. Qualificació del sòl. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Manifesta la improcedència del POUM en tant que classifica els terrenys que ocupa la planta de FERVOSA de sòl no urbanitzable agrícola de valor (clau 21), subdividit en dues categories, qualificació que considera totalment mancada de fonament, atès que ni els terrenys que ocupa la planta hi concorren valors paisatgístics o ambientals que puguin justificar aquesta qualificació ni, la mateixa ha estat mínimament motivada en la memòria del POUM.

Entén procedent en dret qualificar els terrenys d’acord amb les característiques i

els motius pels que ha estat classificat com a sòl no urbanitzable, admetent expressament l’ús de serveis tècnics de tractament de residus en els mateixos, en tant que es tracta d’una activitat d’interès públic expressament admesa en sòl no urbanitzable en virtut del què preveu l’article 47.4.d) del Decret Legislatiu 1/2005, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei d’Urbanisme.

En el supòsit que es considerés procedent la qualificació de sòl agrícola de valor,

considera que els terrenys en els que s’ubica la planta s’han de considerar inclosos en la categoria de “sòls agrícoles extensius” que defineix l’apartat segon de l’article 196 de les NNUU del POUM.

INFORME:

El POUM considera el sòl no urbanitzable agrícola com un sòl digne de protecció des de la vessant paisatgística i ambiental, així es justifica a l’informe de sostenibilitat ambiental que forma part del pla i també en els estudis de diagnosi ambiental. L’article 196 de les Normes s’efectua una distinció regulant la divisió del sòl agrícola de valor en dues categories, que s’han establert atenent o basant-se en criteris paisatgístics i no de cota. El que realment es diferència unes àrees de les altres és la mida del parcel.lari i l’existència o no de tanques arbrades, les quals configuren un paisatge en mosaic heterogeni, divers i més ric

323

ambiental i paisatgísticament. La menció a la cota resulta del fet que a partir d’aquesta i amb caràcter general (sense entrar a valorar particularment cada parcel·la) els sòls presenten un major pendent i estan distribuïts en parcel·les més petites a causa de l’existència de zones més abruptes. Es tracta, però, d’una menció fisiogràfica aclaratòria, i, en cap cas, d’un criteri definitori.

No es considera pertinent d’admetre específicament l’ús de serveis tècnics de

tractament de residus en el sòl no urbanitzable com activitat d’interès públic, atès que es tracta d’una activitat -la discutida- que potser al seu moment va ser atorgada pel procediment d’activitats d’interès públic, però que no acompleix ni ha complert els requisits ambientals exigibles, fet que va motivar la denegació de la llicència ambiental conforme el Decret d’Alcaldía d’11 de març de 2004, i sobretot no reuneix els requisits bàsics d’aquestes instal.lacions conforme les exigències legals i reglamentàries actuals, atès que no necessàriament s’ha d’emplaçar en el medi rural, d’una banda, ni és incompatible amb els usos urbans, de l’altra, requisits exigits a l’article 47.4 del text refós de la Llei d’Urbanisme, tot i considerant que la seva localització idònia seria en àrees industrials urbanes.


Es proposa desestimar íntegrament l’al.legació.

324

AL·LEGACIÓ NÚMERO 127: R/e núm. 7921, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOAN POMIER ROMA

DNI/ NIF: 37 603 626 Y

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ SANT MARTI, 26

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ SANT MARTI, 26


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Edificabilitat pati interior d’illa. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que la seva finca situada al C/ Sant Martí, 26 dona al interior

d’illa format pels carrers Sant Martí, Verge de Pilar, Passeig de Sant Joan i Passeig del Ter. Manifesta que amb l’anterior planejament es permetia edificar el 100% del pati d’illa, mentre que amb l’aprovació inicial no es permet l’edificació a partir de la fondària de 16 metres, considerant que es desaprofita una part important de terreny sense edificar. Raona que permetria poder-hi ubicar aparcaments i locals comercials més grans.

En conseqüència, sol·licita que es mantingui l’ocupació del 100% en plnata baixa

com l’anterior planejament permetia. INFORME:

Efectivament, tal com manifesta l’interessat, es tracta d’una illa tancada físicament, que pràcticament està consolidada per l’edificació perimetral. L’interior d’illa està poc consolidat i un dels objectius d’aquest planejament es el d’ordenar aquests espais per tal de que no es provoquin situacions de desordre

S’ha detectat que aquest interior d’illa es d’unes dimensions importants, amb el

que es pot considerar que es plantegi una major ocupació en planta baixa a partir de la fondària edificable màxima. Es considera que un fondària addicional de 8 metres des del carrer Sant Martí i Verge del Pilar i de 10 metres des del Passeig de Sant Joan, permetran mantenir les condicions de ventilació i ordenació correctes del interior d’illa i donaran resposta a la problemàtica de l’interessat. Per tal de poder encabir les places d’aparcament, el planejament ja preveia l’ocupació de la planta soterrani en el 100% de la parcel·la.

Pel que fa a l’edificabilitat de la parcel·la de l’interessat del carrer Sant Martí, 26

no té raó quan manifesta que no es permès l’edificació en planta baixa, ja que el

325

planejament aprovat inicialment inclou tota la finca dins de la fondària edificable dels 16 metres en una alçada de planta baixa i dues plantes pis.


Es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit de permetre la construcció a l’interior de l’illa amb una alçada de planta baixa i una fondària addicional de 8 metres des del carrer Sant Martí i Verge del Pilar i de 10 metres des del Passeig de Sant Joan, respecte la profunditat de les plantes pis que es de 16 metres.


Estimar parcialment l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu D-5, en el qual s’ha de grafiar l’edificabilitat en planta baixa i amb una alçada de PB. Es tracta modificar un dels paràmetres urbanístics el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

326

AL·LEGACIÓ NÚMERO 128: R/e núm. 7922, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: PERE MARSÓ CORONELLAS

DNI/ NIF: 38.165.066 Q

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C. LLEIDA, 44

08560 MANLLEU

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ TORELLÓ, 41


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Fondària edificable. Edificabilitat pati interior d’illa. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que va construir un edifici al C/ Torelló, 41 i que des

d’aquesta Administració Local se li va manifestar que en l’aprovació del nou POUM se li resoldrien una sèrie de problemàtiques que afecten el pati interior de l’illa on es troba ubicat l’edifici. Demana que es permeti la construcció en planta baixa a partir de la fondària màxima permesa pel planejament, que es resolgui el passatge que permet l’accés a diversos immobles del interior de l’illa i les alçades. Al·lega que l’interior de l’illa està molt consolidada per l’edificació i aporta una proposta d’ordenació que manifesta que va presentar l’any 2003.

Per altra part també sol·licita que es revisin les alçades previstes, ja que

considera que no s’han modificat, en contra dels criteris polítics que li havien arribat. Demana que es revisi l’alçada reguladora del tram de l’Avinguda de Roma comprés entre les carrers Poquí i Roca i considera que es podria autoritzar més alçada.

INFORME:

En quan a la primera part de l’al·legació que fa referència a l’interior de l’illa on es troba l’edifici situat al carrer Torelló, efectivament tal i com manifesta l’interessat, es tracta d’una illa que pràcticament està consolidada per l’edificació existent. Per tant, de mantenir la proposta d’ordenació del POUM que prohibeix l’edificació en determinades àrees, sense tenir en consideració el passatge existent i les preexistències provocarà, com a efecte contraproduent, que es deixin al descobert unes mitgeres que distorsionaran l’ordenació. Cosa que no es produirà, tal com adverteix l’interessat, si es força la consolidació del l’interior de l’illa permetent la construcció amb una alçada i una fondària iguals a les ja existents. Amb el treball de camp efectuat s’ha pogut determinat els sectors del interior d’illa més edificats i així concretar on es pot admetre l’edificació en planta baixa.

327

El segon punt que esmenta sobre la revisió de les alçades reguladores, s’ha fet un treball exhaustiu, en el que s’han modificat i en molts casos augmentat les alçades respecte el PGOU vigent. En tot cas, s’han detectat alguns errors tipogràfics i es farà una nova revisió de les alçades previstes en l’aprovació inicial


Es proposa estimar l’al·legació de l’interessat en el sentit de permetre la construcció a l’interior de l’illa amb una alçada de planta baixa, segons es determina a partir del treball de camp i les preexistències. També es farà una nova revisió de les alçades reguladores previstes en l’aprovació inicial.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de grafiar l’edificabilitat en planta baixa en l’interior d’illa entre el carrer Torelló i el carrer Ter. Es tracta modificar un dels paràmetres urbanístics el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

328

AL·LEGACIÓ NÚMERO 129: R/e núm. 7923, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JAUME CARALT I CALM

DNI/ NIF: 46.212.695-Z

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C. BARCELONA, 20

08560 MANLLEU



TEMÀTICA: Propostes de creixement PPU-6. Ocupació pati interior del carrer Barcelona. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que el pont de Vilamirosa és l’únic que considera interessant,

ja que el pont de la Devesa únicament s’entén si és amb una intensitat baixa de trànsit o bé peatonal.

Considera que no té sentit un pont peatonal si es té en comte les previsions del

PPU-6, ja que creu que no es correcta admetre un creixement industrial i que hauria de ser únicament residencial. Un creixement industrial creu que només beneficia a la indústria existent en el lloc. Demana que s’inclogui dins del PPU-6 un camp situat a ponent de l’àmbit.

Presenta un croquis amb una solució diferent a la del planejament proposat, ja

que la rotonda que es grafia a la Via Ausetània considera que no hi cap.

Al llarg de l’al·legació fa esment a una sèrie d’expectatives que manifesta que se li havien promès des de l’Ajuntament en reunions mantingudes.

Reclama la protecció de la Devesa com a entorn natural i tenir en compte el camí

del Molinot, ja que manifesta que part del camí existent es considera com a parcel·la en sol privat.

Per últim al·lega que s’haurien de revisar les ocupacions dels patis d’illa del carrer

Barcelona tenint en compte les preexistències

En conseqüència, sol·licita que es tinguin en consideració tots els punts a que fa referència i es modifiqui el planejament inicialment aprovat per tal de que s’incorporin les esmenes que exposa.

329

INFORME:

L’al·legació presentada per l’interessat té un contingut que s’agrupa bàsicament en dos apartats. En primer lloc, fa referència a les propostes de creixements del nou planejament i a les previsions dels ponts industrials. Bàsicament exposa la seva oposició al Pla Parcial Urbanístic Pont Est PPU-6, i proposa uns accessos des del camí existent a la part posterior de la benzinera en un croquis que adjunta. La proposta de creixement d’una part del nucli urbà per el sector del PPU-6 respon a un model i unes necessitats exposades en la memòria del Pla. L’accés que es proposa en l’al·legació, és d’un impacte important en el territori i d’una complexitat tècnica important, atès que el camí existent és d’una amplada molt petita i un nou vial implicaria ocupar una part del marge existent en voladiu. El fet d’incorporar un nou Pont pel sector de la Devesa no té perquè desvirtuar el seu valor patrimonial i paisatgístic, ja que està protegit per la qualificació que li atorga el nou planejament.

En segon lloc, l’interessat fa referència a les ocupacions dels patis d’illa del carrer

Barcelona tenint en compte les preexistències. S’ha efectuat un treball de camp, illa per illa, per determinar la millor opció per ordenar els patis posteriors. En aquest cas s’ha detectat que té raó l’al·legació pel que fa als patis posteriors de les parcel·les del carrer Barcelona que tenen façana al carrer Tremp. Atès el desnivell existent, es considera interessant admetre la construcció en planta baixa en un tram i on existeixen unes edificacions de planta baixa i planta pis, reconèixer aquesta volumetria.

En quan al fet que reclama tenir en compte el camí del Molinot, ja que manifesta

que part del camí existent es considera com a parcel·la en sol privat, no es cert, ja que el planejament respecta el camí existent per sobre la cinglera i el límit de sòl urbà està en les parcel·les existents.


Es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat pel que fa a l’ocupació del pati d’illa de les parcel·les del carrer Barcelona que tenen façana al carrer Tremp. Atès el desnivell existent, s’admet la construcció en planta baixa en la seva totalitat i on existeixen unes edificacions de planta baixa i planta pis, reconèixer aquesta volumetria. Es desestimen la resta d’al·legacions.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu D-5, en el qual s’ha de grafiar l’ocupació del pati d’illa de les parcel·les del carrer Barcelona que tenen façana al carrer Tremp, en planta baixa en la seva totalitat i on existeixen unes edificacions de planta baixa i planta pis, reconèixer aquesta volumetria. Es tracta modificar un dels paràmetres urbanístics el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

330

AL·LEGACIÓ NÚMERO 130: R/e núm. 7924, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP I JOAN CROS BURCH

DNI/ NIF: 77 061 748 H I 33 654 270 G

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ CAVALLERIA, 103

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ CAVALLERIA, 103


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Alçada edificable. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que la seva finca situada al carrer Cavalleria, entre el carrer

Sescorts i el Passatge Esquirol, que tenint en compte el desnivell del carrer es podria permetre una alçada de planta baixa més tres o quatre plantes. Manifesta que existeix un edifici de planta baixa i tres plantes proper situat enfront de l’antiga caserna de la Guardia Civil.

INFORME:

La proposta que recull el POUM preveu una ordenació que s’ajusti a l’alçada predominant en el sector. L’interessat pretén augmentar l’alçada d’un tram de l’illa, distorsionant l’alçada reguladora sense motiu i disminuint la qualitat urbana del sector.


Es proposa desestimar l’al·legació de l’interessat ja que es considera que no hi ha motius perquè es desvirtuï el criteri d’ordenació que s’ha seguit i que és el que reflecteix el POUM.

331

AL·LEGACIÓ NÚMERO 131: R/e núm. 7925, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: LLUÍS SERRA GÜELL

DNI/ NIF: 37 625 392-Z

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PLAÇA DE GRACIA,12

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PASSATGE JAUME ANDREU



L’interessat exposa que en la part posterior de les finques amb façana a la Plaça

de Gràcia i que afronten amb l’Església el nou POUM ordena l’interior del pati d’illa i no té en compte les preexistències, ja que no hi permet edificar-hi, amb el que apareix un front de façana sense resoldre.

En conseqüència, sol·licita que es mantingui una ordenació d’illa tancada, i es

permeti construir únicament en planta baixa, amb una fondària mínima de 8 metres per ubicar-hi el garatge dels habitatges unifamiliars existents.

INFORME:

Una vegada fet el treball de camp s’ha observat que es tracta d’un interior d’illa que pràcticament està consolidada per l’edificació existent. Per tant, de mantenir la proposta d’ordenació del POUM que prohibeix l’edificació en la parcel·la de l’interessat provocarà, com a efecte contraproduent, que es deixin en situació de volum disconforme unes edificacions que distorsionaran l’ordenació. Cosa que no es produirà, tal com adverteix l’interessat, si es força la consolidació del l’interior de l’illa permetent la construcció amb una alçada i una fondària similars a les ja existents.

Per tal de mantenir el criteri d’ordenació de respectar en tot allò que sigui possible

les preexistències, es proposa modificar d’ofici l’edificabilitat en planta baixa a l’interior de l’illa, prohibida en la proposta d’ordenació del POUM, i ara admetre-la amb una alçada de PB. La part posterior de les parcel·les amb front a l’Avinguda Diputació i a la Plaça de Gràcia que tenen accés des del Passatge Jaume Andreu es proposa que es pugui edificar el pati interior d’illa en la seva totalitat. La resta de pati d’illa restaria lliure d’edificació. D’aquesta manera s’acabarà de consolidar el pati d’illa que resta tenint en compte les preexistències i s’aconseguirà una ordenació característica d’illa tancada.

332


Es proposa estimar l’al·legació de l’interessat en el sentit de permetre la construcció en la seva totalitat, a l’interior de l’illa de les parcel·les amb front a l’Avinguda Diputació i a la Plaça de Gràcia que tenen accés des del Passatge Jaume Andreu, amb una alçada de planta baixa. La resta de pati d’illa restaria lliure d’edificació.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu B-4, en el qual s’ha de grafiar l’edificabilitat en planta baixa de les parcel·les amb front a l’Avinguda Diputació i a la Plaça de Gràcia que tenen accés des del Passatge Jaume Andreu. Es tracta modificar un dels paràmetres urbanístics el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

333

AL·LEGACIÓ NÚMERO 132: R/e núm. 7926, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP CALLÍS PASQUÉS

DNI/ NIF: 36 319 383-Z

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: AVDA. DIPUTACIÓ, 43







permeti construir únicament en planta baixa, com les edificacions existents. INFORME:




334





335

AL·LEGACIÓ NÚMERO 133: R/e núm. 7927, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: PILAR SERRA NAVARRO

DNI/ NIF: 33 945 976-T

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PLAÇA DE GRACIA,4








INFORME:




336





337

AL·LEGACIÓ NÚMERO 134: R/e núm. 7928, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: XEVI CIRERA MARTÍNEZ

DNI/ NIF: 77113563-Z

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: CARRER ORÍS,1

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: MAS PUIGVENTÓS


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Edificabilitat pati interior d’illa. Alçada reguladora. Ordenació de volums FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que es propietari de la finca Mas Puigventós situada fent front

als carrers Puigsacalm, Orís i Passatge del Doctor Oliveres. Manifesta que es tracta d’un terreny topogràficament pla, però en les façanes a vial existeix un fort desnivell respecte al carrer.

Considera que aquest interior d’illa, com la de altres situacions similars, no s’han

estudiat amb deteniment, ja que no s’hi admet l’edificació. No troba dins de la normativa la definició de planta baixa i planta soterrani, però en tot cas demana que es permeti l’edificabilitat del 100% del pati d’illa en planta baixa.

Posa de manifest que en la proposta del nou POUM no s’ha modificat les alçades

reguladores i proposa per a la seva finca una alçada de planta baixa i cinc plantes pis, o bé admetre una tipologia de edificis plurifamiliars aïllats amb un espai verd al voltant.

En conseqüència, sol·licita que s’admeti una ocupació del solar en el 100% en

planta baixa i una alçada de planta baixa i cinc plantes pis, o bé admetre una tipologia de edificis plurifamiliars aïllats amb un espai verd al voltant.

INFORME:

L’illa on es troben la finca a que fa esment l’interessat en l’al·legació presentada, té unes dimensions importants i està molt poc edificada en el seu interior, excepció de l’antic Mas Puigventós i de les edificacions industrials existents. L’ús de magatzem de begudes que s’hi desenvolupa en l’actualitat es tracta d’una activitat amb una tipologia que cal encabir-la en un sector amb activitats industrials.

338

El fet de admetre l’ocupació del pati d’illa en la seva totalitat i permetre l’activitat actual provocaria, com a efecte contraproduent, que es deixin al descobert unes mitgeres que distorsionarien l’ordenació, com es pot observar que succeeix en l’actualitat en una illa en que s’hi troben poques preexistències edificades.

En quan a la regulació de les alçades reguladores del nou POUM, s’ha fet un

treball illa per illa, per tal d’adequar les alçades tenint en consideració les preexistències i la secció del vial que afronten. S’han produït nombroses modificacions en quan a l’augment d’alçades respecte el vigent PGOU. Tot i això, s’ha fet una nova revisió, ja que s’han detectat alguns errors tipogràfics.

La tipologia de edificis plurifamiliars aïllats amb un espai verd al voltant, ja es va

intentar encabir, atès que intuïtivament semblava una illa d’unes dimensions que podria admetre aquesta tipologia. Una vegada estudiades les possibilitats es va detectar que no té prou dimensió i produiria un impacte important i desordre respecte les edificacions existents. L’opció de mantenir la tipologia de illa tancada amb una alçada reguladora de planta baixa i tres plantes pis, es la que s’adequa millor a l’entorn.

En quan a la definició de planta baixa i planta soterrani, els articles 36 i 37 i els

articles 48 i posteriors, defineixen de forma clara quan es dona la condició d’una o altre.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposar, es proposa desestimar l’al·legació.

339

AL·LEGACIÓ NÚMERO 135: R/e núm. 7930, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MIQUEL SITJÀ DOMÈNECH

DNI/ NIF: 77 284 240

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: AVINGUDA DIPUTACIÓ, 35


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Usos residencials. Densitat d’habitatges. Patis interiors d’illa. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que el planejament fins ara vigent qualificava la seva finca de

zona D, d’illes de cases en filera, amb una profunditat edificable de 16, 5 metres. La seva finca es troba situada a la part nord de l’avinguda. En canvi, les que estan situades a la part sud tenen una qualificació diferent, la de zona E2, Illes de cases amb pati interior, amb una tipologia construïda diferent de les de la part nord.

Exposa que en el decurs dels anys, les finques de la part nord han experimentat

modificacions per tal de millorar les condicions d’habitabilitat originals; així mateix, en els patis interiors s’hi ha anat construint garatges, coberts o terrats.

Ara, en la proposta inicial del POUM s’estableix la qualificació de 4c, d’habitatges

unifamiliars en filera del Barri de Gràcia, amb una fondària de 14 metres i deixant el pati lliure d’edificació. Així mateix, l’ús residencial es limita a l’unifamiliar.

En conseqüència, sol·licita: - Que els usos residencials siguin, indistintament, unifamiliars i

plurifamiliars, limitant però la densitat d’habitatges. - Que s’estableixi un paràmetre de densitat d’habitatges/hectàrea. - Que es reconeguin les preexistències existents en els pati interiors d’illa i

es permeti de construir-hi per legalitzar el que fins ara s’hi ha construït. - Que s’unifiqui, amb una mateixa clau urbanística, les façanes de

l’avinguda de la Diputació.

340

INFORME:

En relació a la limitació de l’ús residencial a la modalitat d’unifamiliar, és cert que fins ara a la zona D, aquest ús es permetia indistintament en les modalitats plurifamiliar i unifamiliar. És cert que en el barri de Gràcia les dues modalitats conviuen sense massa problemes, per tant, no té massa sentit limitar-ne l’ús a la modalitat unifamiliar, sinó preveure també la plurifamiliar. Això passa per unificar, tal com sol·licita l’interessat, tota l’avinguda de la Diputació, tant en la façana nord com en la sud, amb la mateixa qualificació, la de la clau 2b, illes amb definició geomètrica, que es correspon amb un tipus d’ordenació entre mitgeres amb alineació a vial, en què s’admet indistintament l’ús residencial, en les modalitats unifamiliar i plurifamiliar.

Quant a la fondària edificable, s’ha fet el corresponent treball de camp per

comprovar in situ totes les illes que afronten a l’avinguda Diputació. Es confirma que en la majoria d’elles, l’alineació posterior de l’edificació es situa en els 14 metres o inferior d’aquí que, per tal de respectar les preexistències, s’hagi fixat en els 14 metres. Tanmateix, s’ha comprovat que, com a excepció, en el tram de façana de l’avinguda Diputació entre el carrer Roca i el carrer Tarafa la fondària que més s’adequa a la realitat existent és la de 15 metres. Per tant, en aquest tram s’haurà de modificar la proposta inicial, fixada en 14,5 metres, per situar-la en els 15 metres.

Pel que fa a la densitat d’habitatges, el planejament general preveu la densitat no

en relació a les hectàrees, pròpia de la del sòl urbanitzable; sinó que, en tractar-se de sòl urbà, la densitat s’estableix en relació al nombre d’habitatges per parcel·la. Indirectament també una mesura per limitar la densitat és la d’establir un estàndard d’una plaça de garatge per habitatge resultant.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit següent:

- Modificar la qualificació urbanística per tal d’unificar en una mateixa clau,

la 2b d’Illes amb definició geomètrica, totes les façanes que afronten a l’avinguda Diputació, de tal manera que s’admetrà dins de l’ús residencial, indistintament, les modalitats unifamiliar i plurifamiliar.

- Modificar la profunditat edificable màxima en el tram de l’avinguda

Diputació entre el carrer Roca i el carrer Tarafa que es situarà en els 15 metres com a màxima.


Estimar l’al·legació comporta rectificar els plànols normatius B-4 i C-4 en els quals s’ha de grafiar el canvi de qualificació, a clau 2b; i la fondària edificable a 15 metres en el tram de l’avinguda Diputació que es situa entre els carrers Roca i Tarafa. Es tracta de modificacions que, d’acord amb el que estableix l’article

341

112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancial i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

342



DE GRÀCIA

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: MIQUEL SITJÀ I DOMÈNECH

DNI/NIF: 77 284 240


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PAU 1- ESTACIÓ


TEMÀTICA: Sòl urbà no consolidat. PAU 1- Estació. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que el polígon d’actuació urbanística número 1 “Estació”

preveu la permuta d’uns terrenys situats en les immediacions de l’estació del ferrocarril amb uns altres situats al darrera de la Casa de la Vila per tal de preveure l’ampliació de la mateixa. Tanmateix, segons manifesta, la conseqüència és que el barri de Gràcia perd la possibilitat que hi hagi un equipament ben comunicat amb la resta del territori mitjançant la línia ferroviària.

En conseqüència, sol·licita: - Que es justifiqui el compliment des articles 94 i 95 del TRLUC. - Que no es perdi la capacitat de tenir equipaments al barri de Gràcia.

INFORME:

Els terrenys als quals fa referència l’interessat en el seu escrit eren propietat de RENFE i, efectivament, estaven destinats a equipament ferroviari. Tanmateix, la mateixa companyia ferroviària va considerar que no eren necessaris per a l’explotació del ferrocarril i els va alienar al seu actual propietari, amb el qual s’ha subscrit el conveni al qual fa referència l’interessat.

En la part expositiva del conveni urbanístic que s’ha sotmès a exposició pública

es justifiquen sobradament els motius pels quals l’Ajuntament va considerar que no tenia massa utilitat destinar uns importants recursos econòmics per expropiar-los quan, un cop obtinguts, el destí al servei de l’explotació ferroviària no era el ni el més necessari ni el més urgent. Per tant, es va optar per estalviar aquests importants recursos econòmics per a inversions més necessàries per a la ciutat.

343

L’equipament tanmateix tenia el caràcter de sistema general, ja que el seu nivell de servei era d’abast supramunicipal, que és el que abasta les comunicacions ferroviàries. En cap cas tenia el caràcter d’equipament local o veïnal al servei del barri de Gràcia, el qual ja té el seu propi sistema d’equipaments i zones verdes.

En la proposta inicial del POUM ja es fa, seguint les indicacions d’ADIF, una

reserva per a equipaments ferroviaris a l’altra banda de l’estació. L’informe sectorial que ha emès el propi ens gestor en aquest sentit, confirma la suficiència de la reserves i l’aptitud del seu emplaçament per a futures ampliacions de les infrastructures ferroviàries. Per tant, ratifica la innecessarietat dels terrenys originàriament destinats a equipaments i avui requalificats per a sòl d’aprofitament privat.

Pel que fa a la justificació que el polígon d’actuació compleix els articles 94 i 95

del TRLUC s’ha de precisar, d’entrada, que els esmentats articles no s’apliquen a les modificacions que siguin incloses en un procediment de revisió d’un pla d’ordenació urbanística municipal. Tot i això, s’ha tingut especial cura en respectar el estàndards previstos legalment quan la modificació del planejament té per objecte la reordenació global d’un àmbit que comporta la transformació global dels usos previstos pel planejament, tal com estableix l’article 94.4 TRLUC. En aquest sentit, s’exigeix una reserva mínima de 22,5 m2 per cada 100 m2 de sostre residencial per a zones verdes, espais lliures públics i equipaments públics. En aquest cas es pot comprovar que es generen 2896 m2 de sostre i es destinen 783,25 m2 de sòl per a sistemes urbanístics. És a dir, 27 m2 de sòl destinats a sistemes per cada 100 de nou sostre, en comptes dels 22,5 que s’estableix com a mínim legal.

Per tant, del que s’ha exposat es conclou que: - Els terrenys que l’anterior planejament destinava a reserva ferroviària s’han

situat en el lloc més adient, segons ADIF, per a hipotètiques ampliacions de les infrastructures ferroviàries, de ta manera que no es perden terrenys destinats a sistemes generals d’abast supralocal, com són els destinats a la línia ferroviària, sinó que es situen en llocs més aptes per a aquestes funcions especialitzades.

- El polígon d’actuació urbanística número 1, “Estació” compleix en escreix amb

els estàndards mínims legals de terrenys destinats a sistemes urbanístics en funció de l’increment de sostre residencial que es produeix. Reserva 27 m2 de sòl per a sistemes urbanístics per cada 100 m2 de nou sostre residencial que s’origina.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa desestimar l’al·legació de l’interessat pels motius que es justifiquen en l’informe tècnic que abans s’ha transcrit.

344

AL·LEGACIÓ NÚMERO 137: R/e núm. 7932, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: BERCRIS OSONA, SL.

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: PERE CARALT I TARRÉS

DNI/NIF: 37 674 603-M

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PASSEIG DE SANT JOAN,99

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PASSEIG DEL TER, 24, 26 I 28



L’interessat exposa que les finques situades al Passeig del Ter, 24 i 26, estan

ocupades pràcticament en la seva totalitat en planta baixa, amb una activitat de taller mecànic. Exposa que l’actual PGOU, admet l’edificació del pati d’illa en un 50%, a partir de la fondària dels 18 metres i que l’actual document del POUM es fa una proposta de 9 metres addicionals en planta baixa a partir dels 18 metres de profunditat edificable. Posa de manifest que en un solar veí (l’actual Aparcament del Gas), es proposa una ocupació del solar en el 100% en planta baixa i 14 metres de fondària en plantes pis i amb aquesta proposta el pati d’illa de la finca del Passeig del Ter, 28 quedarà encaixonada entre dues edificacions.

En conseqüència, sol·licita que s’admeti una ocupació del solar en el 100% en

planta baixa i es permeti l’ús de taller de reparació. INFORME:

L’illa on es troben les finques a que fa esment l’interessat en l’al·legació presentada, té unes dimensions importants i està molt poc edificada en el seu interior, a excepció de les finques del Passeig del Ter, 26 i 28. L’ús de taller mecànic que s’hi desenvolupa en l’actualitat no es admès pel planejament, atès que es tracta d’una activitat amb una tipologia que cal encabir-la en un sector amb activitats industrials.

El fet de admetre l’ocupació del pati d’illa en la seva totalitat i permetre l’activitat

actual provocaria, com a efecte contraproduent, que es deixin al descobert unes mitgeres que distorsionarien l’ordenació, en una illa en que s’hi troben façanes i jardins tradicionals d’un valor arquitectònic important, servint, a més, per perpetuar una activitat incompatible amb la d’ús residencial, predominant en els sector.

345


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa desestimar l’al·legació.

346

AL·LEGACIÓ NÚMERO 138: R/e núm. 7933, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: CÒDOL SA

DNI/ NIF: A-08734324

REPRESENTANT: JOSEP PUJOL VILA

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ SANT MIQUEL, 16

08570 TORELLÓ

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: SECTOR MILLORA URBANA “PARC

DE L’ERM”


TEMÀTICA: Sòl urbà no consolidat. Sector de millora urbana “Parc de l’Erm”. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que és propietari d’una finca situada dins de l’àmbit del pla de

millora urbana “Parc de l’Erm”, la qual la té arrendada a la societat Mercadona SA que hi desenvolupa en ple funcionament una activitat de supermercat amb les corresponents llicències. Al·lega que es tracta d’un sòl urbà consolidat i addueix tot un seguit de perjudicis que, al seu criteri, li comporta la inclusió de la finca dins de l’àmbit de transformació urbana a desenvolupar pel corresponent pla de millora, com ara el fet que hi hagi un arrendatari amb contracte de lloguer fins l’any 2024, la suspensió de llicències urbanístiques i de noves activitats; la limitació de les possibilitats actuals de sostre, tant comercials com residencials; la indefinició urbanística mentre no es desenvolupi el PMU.

En el seu escrit també acompanya una proposta d’ordenació que no coincideix

exactament amb la de l’àmbit que ha de desenvolupar el futur pla de millora urbana sinó que també inclou tot el front del passeig de Sant Joan, una part del qual es va excloure del sector de millora urbana.

En conseqüència, sol·licita: - L’exclusió de la seva finca de l’àmbit del sector de millora urbana “Parc de

l’Erm”. - Que es permeti la nova ordenació que proposa, per tal –segons diu- de

dotar al barri d’un major esponjament.

347

INFORME:

La finca es troba inclosa en l’àmbit de la modificació puntual del PGOU en el sector del barri de l’Erm que s’ha dut a terme paral·lelament amb l’elaboració del nou POUM. Aquesta modificació puntual d’iniciativa municipal es va promoure en el marc de la llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixin especial atenció.

De fet, la primera part de l’al·legació de l’interessat reprodueix la que ja va

presentar en fase d’informació pública d’aquella modificació puntual del planejament general (r/e núm. 6384, amb data 1.9.2006). Els seus arguments ja van ser objecte d’estudi en el corresponent informe tècnic emès per l’equip redactor del planejament; i desestimats per acord del Ple de l’Ajuntament amb data 25.10.2006.

La tramitació de la modificació puntual del PGOU en el sector del barri de l’Erm

s’ha dut a terme paral·lelament amb l’elaboració del nou POUM. La seva aprovació definitiva es va produir per acord de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona en la sessió del 14 de desembre de 2006. Així doncs, en tractar-se d’una modificació puntual tant recent, la tramitació de la qual es va simultanejar amb la del POUM, aquest darrer no fa altra cosa que incorporar íntegrament les seves previsions, entre les quals hi ha la de preveure un sector de millora urbana a desenvolupar pel corresponent planejament derivat que inclou dins del seu àmbit la finca de l’interessat.

En coherència amb el que s’ha exposat, difícilment es podria justificar que, tal

com pretén l’interessat, es dugués a terme en el marc del POUM una nova modificació de l’àmbit amb uns objectius diferents que els que motivaren la iniciativa pública de la modificació del planejament tan sols uns mesos enrera. L’Administració no pot anar contra els seus propis actes. De fet, els articles 28 i 103.5 in fine vénen a ser les garanties que, tret de casos excepcionals, que no es donen aquest supòsit, la revisió anticipada de les modificacions del planejament no es produirà si no han transcorregut, com a mínim, 3 anys des de la seva aprovació definitiva.

Així doncs, el POUM es limita a incorporar les previsions de la recent modificació del planejament general a l’àmbit del barri de l’Erm, que entre d’altres aspectes delimita el sector de millora urbana 2, “Parc de l’Erm” que inclou la finca de l’afectat. Els motius que justificaren la desestimació de les seves al·legacions sol·licitant l’exclusió de l’àmbit són els que s’han de donar aquí per reproduïts, en coherència amb el que fins ara s’ha exposat.

Pel que fa a l’argument que la finca té la condició de sòl urbà consolidat, això no treu que aquest pugui esdevenir no consolidat quan el planejament urbanístic general el sotmet a actuacions de transformació urbanística incorporant-lo a sectors subjectes a un pla de millora urbana (art. 31.2 TRLUC).

En relació a la proposta d’ordenació que formula l’interessat, aquesta abasta un

àmbit que sobrepassa el del sector de millora ja que inclou tota la façana que dóna al passeig de Sant Joan, una part de la qual està exclosa del pla de millora. A banda dels límits, cal assenyalar que la proposta d’ordenació del sector és

348

l’objectiu del planejament derivat, en aquest cas el pla de millora urbana, el qual haurà de determinar les operacions urbanístiques que comportin el desenvolupament del model urbanístic de l’àmbit. A tal efecte, és al pla de millora urbana al que correspon l’ordenació detallada de llur àmbit territorial, mitjançant les determinacions relatives a la qualificació del sòl; la regulació dels usos i els paràmetres de l’edificació que han de permetre l’atorgament de llicències; i la definició dels paràmetres bàsics de l’ordenació de volums. Per tant, com que el pla de millora és d’iniciativa particular, serà en el moment de formular-lo i elaborar-lo quan el propietari podrà concretar la proposta d’ordenació detallada que, tot observant els condicionants que estableix el planejament general, consideri més convenient.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa desestimar íntegrament l’al·legació de l’interessat pels motius que s’exposen a l’informe.

349

AL·LEGACIÓ NÚMERO 139: R/e núm. 7934, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: ROSA BONET PICAS

DNI/ NIF: 39 328 256-G

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ CAMPS I FEBRÉS, 10 1r 1a

08240 MANRESA

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ RUSIÑOL, 39-41


TEMÀTICA: Sòl urbà no consolidat. PMU-8 “Ter”. Catàleg de béns protegits. Canvi de paràmetres urbanístics. Edificabilitat pati interior d’illa. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Les al·legacions de la interessada es refereixen a dos aspectes, al pla de millora

urbana número 8, “Ter”; i a la inclusió de la finca dins del catàleg de béns protegits.

Pel que fa a la inclusió de la finca dins del PMU-8 “Ter”, al·lega:

- La nul·litat del planejament perquè no inclou entre les seves determinacions

les de l’article 29.1 f) del Reial decret 2159/1978, de 23 de juny, pel qual s’aprova el Reglament de Planejament estatal, que exigeix en el cas del sòl el traçat i característiques de la xarxa viària.

- Al·lega també de manera genèrica que pateix indefensió perquè, segons diu,

la manca d’informació els impedeix de conèixer de forma clara i entenedora el seu abast.

- Es qüestiona també la reserva que s’estableix en les normes del POUM que

regulen aquest planejament derivat segons la qual la planta baixa de la clau 3a s’haurà de destinar per a ús terciari, de serveis tècnics i/o equipament comunitari. En especial argumenta que en tractar-se d’un pla de millora amb un ús predominantment residencial el de serveis tècnics és més propi d’una zona industrial. Posa de manifest que és un ús de difícil compatibilitat amb el residencial per les molèsties que genera pel veïnat per la qual cosa sol·licita que aquest ús es suprimeixi en el pla de millora. En cas contrari, demana un increment de l’edificabilitat bruta en un 20 % perquè, segons diu, “s’estigui en una zona diferenciada de la residencial”.

- Addueix també que dins del sector l’estructura de la propietat presenta

situacions molt diverses. Des de solars lliures d’edificació a d’altres fortament consolidats amb activitats en funcionament. Aquesta situació representa,

350

segons diu, un desequilibri entre les càrregues aportades per cada propietari a la reparcel·lació. Per això suggereix la possibilitat de subdividir el sector de millora urbana en dos o mes sectors, amb la possibilitat segons es sembla deduir del seu escrit que s’establissin dos sistemes d’actuació diferents, d’iniciativa pública o privada segons el grau d’ocupació dels terrenys; i s’establís un pla d’etapes diferent, en el primer quadrienni l’execució del subsector lliure d’edificació; i, posteriorment, el subsector que conté les finques on hi ha activitats, els propietaris de les quals tindrien interès en demorar-la el més tard possible.

Quant a la inclusió de la finca dins del catàleg de béns protegits:

- Consideren que les façanes de les referides finques no haurien de ser

incloses en el catàleg de béns culturals d’interès local, atès que la situació física de la façana d’aquestes finques no ha variat substancialment des dels anys 90, quan a instàncies dels propis serveis tècnics municipals ambdues finques ja foren excloses del llistat de edificacions a protegir.

- En el mateix sentit constaten que els elements més rellevants de les façanes,

per una part, són idèntics a la façana de l’edificació annexa, coneguda popularment com “l’Oratori”, la qual no resta inclosa en el mencionat catàleg i per altra part, esdevenen similars a altres edificacions de la mateixa època en aquesta població que no consten incloses en el catàleg.

- Opinen que la inclusió de les referides finques en el catàleg i l’obligatorietat

de conservar la façana incrementa els costos d’enderrocs i de construcció de la nova edificació i limita la distribució dels habitatges que haurien d’adequar-se a uns buits de façana preexistents. Aquest fet disminuirà la seva densitat respecte la permesa pel planejament i, en conseqüència, reduirà també l’aprofitament urbanístic derivant-se importants càrregues econòmiques per la propietat.

- Per la qual cosa, consideren que s’hauria d’indemnitzar per la disminució del

seu aprofitament urbanístic i pel major cost d’obra que comporta la seva consideració com a béns immobles protegits, d’acord amb el que disposa l’article 42 de la Llei 6/1998 de 13 de abril sobre règim del sòl i valoracions, així com l’aplicació de les exempcions i bonificacions fiscals, concessió de subvencions, assessorament tècnic a càrrec de l’Ajuntament de Manlleu, segons el que disposen els articles 39 i 59 de la Llei 9/1993 de 30 de setembre, del patrimoni cultural català.

- Constaten la falta d’informe d’un tècnic del patrimoni cultural, d’acord amb

l’article 17.2 de l’esmentada Llei 9/1993.

INFORME:

En relació a la inclusió de la finca dins del pla de millora urbana número 8 “Ter”, cal assenyalar els següents extrems:

351

Els terrenys tenen la condició de sòl urbà no consolidat per la seva inclusió dins d’un sector subjecte a un pla de millora urbana que té per objecte operacions de reforma interior i de remodelació urbana (art. 31.2 a RLUC). El Reglamento de Planeamiento Urbanístico aprovat pel Reial Decret 2159/1978, de 23 de juny, al qual fa referència l’interessat no és aplicable a Catalunya tal com estableix la Disposició Final Primera, lletra b, del Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme.

L’article 58.5 del TRLUC estableix les determinacions que ha de contenir el

POUM respecte dels àmbits de sòl urbà no consolidat per als quals es delimiten sectors subjectes a un pla de millora urbana. En aquests casos es fixen els índex d’edificabilitat bruta, les densitats, els usos principals i compatibles, i els estàndards per a determinar les reserves mínimes per al sistema d’espais lliures i equipaments. Això és el que fa el POUM per al sector de millora urbana en què està inclosa la finca.

Les determinacions relatives al traçat i característiques de la xarxa viària són

pròpies, en el cas del sòl urbà no consolidat, dels plans de millora urbana (art. 90.3 en relació al 84.2 c RLUC) que han de preveure els aspectes relatius a la mobilitat. En concret, entre els plànols d’ordenació s’ha d’incloure el relatiu a la xarxa viària, amb la definició dels perfils longitudinals i transversals.

Per tant, s’ha de desestimar l’al·legació de l’interessat en aquest extrem, ja que el Reglament de Planejament Estatal no és aplicable a Catalunya; les determinacions del POUM relatives al sòl urbà no consolidat inclòs en sectors de millora urbana són les que estableix l’article 58.5 TRLUC; i les característiques i traçat de la xarxa viària és una determinació pròpia del planejament derivat, el pla de millora urbana que l’ha de contenir.

Pel que fa la reserva de la planta baixa de la clau 3a per a ús de serveis tècnics,

és cert que, tal com està definit, és tracta d’un ús més fàcil de compatibilitzar amb els usos industrials que amb els residencials, que són els predominants del sector de millora urbana. Així doncs, per tal d’evitar problemes de convivència amb l’ús residencial, es proposa suprimir l’obligatorietat de la reserva de la planta baixa per a aquests usos. En qualsevol cas, serà el planejament derivat el que establirà la qualificació del sòl i, per tant, les condicions d’ús de cada zona, sense establir però l’obligatorietat d’aquesta reserva en planta baixa.

Tanmateix, aquesta part s’ha exclòs de l’àmbit del pla de millora amb motiu de l’estimació de les al·legacions dels seus propietaris (al·legacions números 32 i 46).

En relació als extrems de l’al·legació que discuteixen la inclusió de la finca en el

catàleg de béns protegits:

A les fitxes U47 i U48, es mostren i s’indiquen els motius de la catalogació de la façana, que es considera que cal conservar tal i com es descriu i s’especifica a les fitxes, amb la qual cosa no es considera adient d’excloure aquestes edificacions del catàleg i descatalogar les façanes.

352

En quant a l’esgrimit dret indemnitzatori, cal indicar que els propietaris conforme la Llei d’Urbanisme tenen el deure de conservació dels seus edificis, i la conservació d’aquesta façana no es tracta d’una limitació singular que excedeixi del referit deure com tampoc li comporta una restricció de l’aprofitament de manera que com prescriu l’article 43 de la Llei 6/1998, de règim del sòl i valoracions, no es genera supòsit d’indemnització. Cal indicar que el text refós de la Llei d’Urbanisme disposa que el reconeixement pel pla d’usos i edificabilitats preexistents no té en cap cas la consideració de limitació o vinculació singular, però es que en aquest cas no només es reconeix l’edificabilitat preexistent sinó que el POUM admet en aquest front de carrer l’augment d’una planta en alçada fins a PB+3PP, amb la qual cosa s’incrementa l’aprofitament. Cal aclarir que estem davant d’un POUM, instrument urbanístic, quina tramitació difereix de la prevista per la declaració municipal de béns d’interès local que preveu la Llei 9/1993, referida. El present POUM tal com esta previst legalment un cop aprovat inicialment ha estat sotmès a informació pública i s’ha tramès i demanat el preceptiu informe de la Direcció General de Patrimoni Cultural, amb la qual cosa efectivament durant la tramitació de l’expedient i prèvia la catalogació definitiva comptarà amb l’informe favorable d’un tècnic en patrimoni cultural.


Es proposa estimar parcialment l’al·legació de la interessada en el sentit de suprimir la reserva obligatòria de la planta baixa de la clau 3a per a serveis tècnics, tal com inicialment s’establia, en haver quedat l’àmbit on s’establia la reserva exclòs del sector de millora urbana.

I desestimar-la en la resta d’extrems pels motius que es justifiquen en l’informe tècnic que abans s’ha transcrit.


Estimar l’al·legació comporta rectificar l’article 139 de les normes urbanístiques, que regula les condicions de desplegament del pla de millora urbana número 8 “Ter” en el sentit de suprimir l’obligatorietat de la reserva de la planta baixa de les zones 3a per a serveis tècnics. Es tracta d’una modificació d’un article de les normes urbanístiques relativa a les condicions d’ús de la zona 3a del PMU 8 “Ter”, la qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

353

AL·LEGACIÓ NÚMERO 140: R/e núm. 7935, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: CODOL, S.A.

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: JOSEP PUJOL VILA

DNI/NIF: 08 734 324-A

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ SANT MIQUEL, 16 (TORELLÓ)

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PLACES D’APARCAMENTS


TEMÀTICA: Reserves places d’aparcament. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Atès que hi ha parcel·les que per les seves característiques no poden donar

compliment a l’obligatorietat establerta a l’article 59 del POUM, el qual disposa una reserva mínima d’una plaça d’aparcament per cada habitatge de nova creació i una plaça d’aparcament per cada 100 m2 construïts de local.

Sol·licita que es permeti compensar les places de la reserva establerta amb

places d’aparcament pròximes existents, dintre d’un radi màxim de 200 m, o amb places d’aparcament que comptin amb llicència municipal de construcció, sense la obligatorietat d’estar ubicades en el mateix edifici que els edificis a construir.

INFORME:

A la regulació dels aparcaments, article 94 de les normes urbanístiques, s’ha previst que en determinats supòsits especials i excepcionals en els que es pot substituir aquesta obligació. Aquest supòsit no es pot contemplar de manera generalitzada com sembla indicar l’al.legant, atès que la norma és que les places es situïn en el mateix edifici. L’article 59 de la mateixa normativa del POUM, estableix una reserva mínima d’una plaça d’aparcament per cada habitatge de nova creació i per cada 100 m2 construïts de local.

Té raó el contingut de l’al·legació presentada, en el sentit que existeixen

parcel·les que per les seves dimensions o preexistències, tècnicament no permeten l’acompliment de les reserves per aparcament que preveu el POUM o que cal ubicar-los en la planta baixa impedint la instal·lació d’una activitat diferent a la d’habitatge (local comercial, oficines, etc).

Per tant es pot acceptar l’al·legació i modificar l’article 59 en el sentit d’especificar

de forma concreta les causes d’innecessarietat d’acompliment de les reserves mínimes de places d’aparcament per habitatge i local de nova creació.

354


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar l’al·legació i modificar l’article 59 de les normes del POUM, amb el següent contingut: “Art. 59 – Regulació dels aparcaments S’estableix una reserva mínima d’una plaça d’aparcament per cada habitatge de nova creació i una plaça d’aparcament per cada 100 m2 de local construït de local. Tant en el cas de creació d’habitatges nous en edificis de nova planta, com per l’ampliació d’edificacions existents, quan tècnicament sigui impossible, s’admetrà la vinculació de les places que faltin per complir amb les reserves mínimes, sempre que es trobin en un radi de 200 metres, aportant escriptura de compra vinculades al habitatge de les places en qüestió. Aquest tràmit serà previ a la concessió de la llicència d’obres. En cas de la impossibilitat de places vinculades, s’admetrà la no aplicació de l’obligació de una plaça d’aparcament per cada habitatge o 100 m2 construïts de local, però la densitat dels habitatges que regula l’article 000 de la normativa del POUM, es modificarà de la següent manera:

Paràmetres a complir sobre el nombre màxim d’habitatges:

- El nombre màxim d’habitatges admesos es el resultat de la superfície construïda per a ús residencial per la que es sol·licita llicència, SH, dividit per 100. No serà d’aplicació, quan la llicència sigui per a un sol habitatge.

Núm. màxim d’habitatges = SH / 100

- El nombre màxim d’habitatges admesos per parcel·la és el resultat de la superfície construïda per a ús residencial permesa pel planejament, SHP, dividit per 100.

- Núm. màxim d’habitatges per parcel·la = SHP / 100

S’entén per “tècnicament impossible”, quan per la geometria, dimensions de la parcel·la o de l’edifici existent, no sigui possible la construcció dels aparcaments necessaris, sigui extremadament dificultosa la seva execució, o perquè en la planta baixa on seria possible ubicar-hi les reserves dels aparcaments necessaris, es té la previsió o existeix una activitat admesa pel planejament diferent a la d’habitatge.”


Estimar parcialment l’al·legació comporta la modificació de l’article 59 de les normes urbanístiques del POUM, incorporant la nova regulació de les reserves per aparcament. Es tracta de modificacions que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancials i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

355



DE GRÀCIA

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: MIQUEL SITJÀ I DOMENECH

DNI/NIF: 77 284 240-P


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PLA DE MILLORA URBANA-2

PLA DE MILLORA URBANA-7


TEMÀTICA: PMU-7; PMU-2. Reserva de zones verdes, nous límits. Sostre construït. . FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

En l’al·legació es posa de manifest que dins del Pla de Millora Urbana-2, s’hi troba una zona verda pública anomenada “parc de Cal Petit” i un pas públic, que llinden amb un habitatge construït, que els veïns no volen renunciar. Exposen que aquests espais públics ja els preveia l’actual planejament urbanístic.

Expressen que apareix un augment sobre el sòl destinat a habitatges unifamiliars

en filera (clau 4a), respecte el PGOU vigent i el previst el PMU-7 i el PMU-2 d’un 73%, no entenent-se el canvi de tipologia.

No es troba justificació a l’exclusió dels límits del PMU-7, del habitatge en

construcció situat llindant al “parc de Cal Petit”. També es fa esment a que les zones verdes a que fa referència els Objectius, en el punt 2c, es parla de connexió transversal d’una zona verda, quan en l’actual PGOU existia la previsió de dues zones verdes. Considera que tenint en compte l’orografia existent, els dos plans de millora previstos per una correcta ordenació del sector, no es poden controlar tal i com es planteja el document normatiu. Demanen que es replantegi la densitat d’habitatges prevista, ja que amb la topografia existent no s’hi pot encabir la proposada.

Per acabar fan esment a l’article 9 del DL 1/2005 sobre preservació d’urbanitzar

en pendents superiors al 20%.

En conseqüència demanen que es mantingui l’actual previsió del PGOU vigent sobre la situació de les zones verdes del “parc de Cal Petit” i carrer Tarafa i que s’ajustin els límits dels dos plans de millora urbana, sempre mantenint l’ordenament actual. També es sol·licita que es mantingui l’ordenació de habitatges unifamiliars en filera per les parcel·les de les mateixes illes corresponents a l’avinguda Diputació.

356

Proposen la unificació dels dos plans de millora previstos en un de sol i que es justifiqui la necessitat d’augmentar el sostre per tal de fer viable el sector. Per últim demanen que quan existeixin pendents superiors al 20% es preservin de ser urbanitzades en virtut del DL 1/2005

INFORME:

L’àmbit a que es fa esment en l’al·legació presentada queda situat en sòl urbà no consolidat en que la proposta d’ordenació del PGOU vigent tenia la previsió d’un vial de difícil execució que molt probablement no ha ajudat a que es desenvolupi urbanísticament aquest sector.

L’objecte de delimitar dos sectors de millora urbana que preveu l’aprovació inicial

del POUM es el de permetre la urbanització de tota aquesta àrea urbana, que té unes condicions de centralitat i es necessària per a la mobilitat del barri de Gràcia i de Manlleu. La proposta de no fer un sector únic ve motivada bàsicament per a la posterior gestió, atesa les particularitats de cada un dels àmbits. El PMU-7, correspon pràcticament a un sol propietari, amb unes problemàtiques especifiques i en el que ja s’ha iniciat una intervenció amb l’aprovació i execució del tram del carrer Batlle Pau Caballeria. La zona on es troba el PMU-2 correspon a una situació diferent en el que existeixen propietats diferents i una temporalitat d’execució en principi no immediata. La divisió en dos sectors permetia una millor gestió urbanística per al desenvolupament de tota la zona.

Té raó el contingut de l’al·legació presentada, en el sentit que cal preservar les

previsions de sòl públic i zones verdes que preveu el planejament fins ara vigent, ja que així s’aconsegueixen no tant sols una millora en la qualitat urbana sinó que també el manteniment d’una mobilitat entre el barri de Gracia i el passeig de Ter.

En quan a la definició dels límits del PMU-7 i la no inclusió dels terrenys on s’hi

està construint un habitatge unifamiliar aïllat, es encertada l’apreciació de l’al·legació presentada, en quan a la redefinició dels límits. Pel que fa al PMU-7, no té sentit la inclusió dins d’aquest sector de les parcel·les situades a la part nord del carrer Batlle Pau Caballeria, atès, que quan es finalitzin les obres d’urbanització i es facin les cessions del vial, tindran la consideració de sòl urbà consolidat. El mateix succeeix pel límit de llevant d’aquest pla de millora, que cal adequar-ho perquè inclogui el sistema viari que es grafiava en l’actual PGOU. La no inclusió del habitatge unifamiliar dins d’aquest sector ve motivat perquè es tracta d’un sòl urbà consolidat en el que únicament manca finalitzar les obres d’urbanització del carrer que afronta i la cessió d’aquesta part de vial (ja inclòs com a condició de la llicència d’obres).

Pel que fa als límits del PMU-2 i per tal de concretar ja des del planejament

general l’ordenació del sector, es proposa delimitar un àmbit d’un Polígon d’Actuació Urbanística i que l’ordenació vingui definida des del planejament. Es considera innecessària la inclusió de la part de la parcel·la que llinda amb el carrer Rusiñol, ja que es tracta de sòl urbà consolidat i redefinir els nous límits incloent únicament la part posterior de les parcel·les. La nova proposta d’ordenació no ha d’augmentar el sostre construït que preveia el vigent planejament.

357

L’al·legació exposa, de forma encertada, la necessitat de mantenir els sistemes públics de zones verdes existents. A tal efecte, el PMU-7 ha de grafiar de forma vinculant a aquest el manteniment d’aquests espais públics, al igual que la proposta d’ordenació que es grafiï en l’àmbit del nou polígon d’Actuació Urbanística que es creu convenient delimitar i que substituiria l’anterior PMU-2.

Les referències a l’article 9 del DL 1/2005 a que es fa esment, sobre preservació

d’urbanitzar en pendents superiors al 20%, no tenen sentit en aquest cas, ja que únicament son d’aplicació quan es tracta de l’alteració de la classificació en sòl no urbanitzable (article 7 del DL 305/2006).


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació. Per una part es considera raonable el manteniment dels sistemes públics de zones verdes i part dels viaris existents. A tal efecte, el PMU-7 ha de grafiar de forma vinculant a aquest el manteniment d’aquests espais públics, al igual que la proposta d’ordenació del nou Polígon d’Actuació Urbanística que substitueix el PMU-2 previst inicialment.

També es considerà adient redefinir uns nous límits del PMU-7, excloent del

sector les parcel·les situades al nord del carrer Batlle Pau Caballeria i modificant el límit per llevant per incloure part de la vialitat que ja preveia l’anterior POUM.

Els límits del Polígon d’Actuació Urbanística, que abans es considerava PMU-2,

es redefineixen pel sud en la part de les parcel·les que llinden amb el carrer Rusiñol, ja que es tracta de sòl urbà consolidat i cal redefinir els nous límits incloent únicament la part posterior de les parcel·les que afronten a la perllongació del carrer Batlle Pau Caballeria.

La resta de l’al·legació es desestima


Estimar parcialment l’al·legació comporta la modificació de la fitxa del PMU-7, la eliminació de la corresponent a la del PMU-2, la inclusió d’una nova fitxa que faci referència al nou Polígon d’Actuació Urbanística que es proposa i rectificar el plànol normatiu B-4 en els qual s’ha de grafiar els nous límits del PMU-7 i l’ordenació i límits del Polígon d’actuació Urbanística. En tots aquestes modificacions, s’ha d’incloure els sistemes públics de zones verdes i viari que es consideren vinculants. Es tracta de modificacions que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancials i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

358


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: DOLORS AGUILAR ALMATÓ

XAVIER PRAT

AGUSTÍ PRAT

DNI/ NIF: 36.318.999-K

REPRESENTANT: PRAT CAVALLERIA, SL

DNI/NIF: B-60619046

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: MAS LA CAVALLERIA

08560 MANLLEU

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: MAS LA CAVALLERIA


TEMÀTICA: Sòl no Urbanitzable. Previsions de creixement en sòl urbanitzable FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que el creixement dels diversos planejaments no reconeixen

el paisatge i els terrenys agrícoles preexistents, afectant les activitats. Manifesta que el POUM aprovat inicialment afecta a la seva activitat, ja que preveu un creixement pel Nord on hi ha collites pel bestiar de la seva explotació.

Posa èmfasi en el Pla Parcial núm. 7, ja que entén que crea una forta pressió

sobre l’explotació de La Cavalleria i condiciona la seva continuïtat. En conseqüència, sol·licita que es deixi sense efecte el Pla Parcial núm. 7 i en tot

cas, que l’Ajuntament aprovi un simple projecte d’obres ordinari per solucionar els accessos a les Masies de Roda.

INFORME:

Les previsions de creixement de les poblacions es fan en base als estudis demogràfics, territorials, etc., i a partir de les dades dels treballs previs a la planificació es fixen les expectatives de creixement i el model de ciutat que es vol. En el cas de Manlleu, aquestes previsions estan incloses en la documentació del nou POUM i els creixements responen a les necessitats previstes. Una part d’aquestes es resolen en el sòl urbà existent, ja sigui mitjançant la delimitació de Plans de Millora Urbana o bé incrementant l’edificabilitat existent, ja sigui en alçada o d’ocupació.

Efectivament, tal com manifesta l’interessat, una part del creixement ha de ser

inevitablement en sòl no urbanitzable. En tot cas, atenent a criteris de sostenibilitat, s’ha intentat que aquest sigui el màxim de compacte i poc agressiu

359

amb el territori. L’ocupació d’una part del mateix fa que sigui inevitable, així com la desaparició de part de les terres agrícoles. L’informe mediambiental justifica la preservació i que el model proposat sigui adequat.

D’altra banda, el fet que al·lega sobre el Pla Parcial núm. 7, que crea una forta

pressió sobre l’explotació de La Cavalleria i condiciona la seva continuïtat, és una visió molt parcial, atès que únicament afecta de manera molt tangencial un marge de les terres de conreu de la Cavalleria. El creixement per aquell sector és molt limitat i pràcticament afecta a únicament a l’explotació del Mas Cros, previ amb aquest propietari.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa desestimar l’al·legació de l’interessat

360

AL·LEGACIÓ NÚMERO 143: R/e núm. 7939, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP CROS BURCH

DNI/ NIF: 77 061 748-H

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ CAVALLERIA, 103, 2N

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PPU-7 “CAN LLANES”


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable delimitat. PPU-7 “Can Llanes”, Edificabilitat. Inclusió de l’edificació. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Ampliant les al·legacions presentades en data 16 d’octubre, sol·licita que s’aclareixi el tipus final d’edificació, ja que segons l’article 164 apartat 3r del POUM respecte la clau residencial fixada pel sòl d’aprofitament urbà indica ser 30b/30c i en canvi en la llegenda del plànol que delimita el PPU-7 indica 30d.

Proposa que en el PPU-7 es puguin construir habitatges clau 30c/30d tal i com

s’indica en plànol que s’adjunta, amb l’objectiu de no trencar l’harmonia i per tant, seguir amb la línia majoritària d’edificació seguida al barri de la Salut.

Considera que, en base a criteris mediambientals i econòmics de sostenibilitat i

viabilitat, són més adients els habitatges entre mitgeres que no pas els habitatges aïllats.

Sol·licita que el POUM i el posterior pla parcial Can Llanes incloguin la casa de la

seva propietat, denominada Casa nova de Can Llanes o Granja Cros, i els seus annexos adjacents, per tal de que subsisteixi i sigui possible continuar vivint en la mateixa.

INFORME:

En l’al·legació s’amplia l’àmbit del sector, cosa que no es considera adient atenent els objectius de connexió entre els dos barris, del Vicenç, la millora de l’accés i la seva unió amb Manlleu i la colmatació urbana, sense anar més enllà de l’àmbit prèviament delimitat.

No obstant, no hi ha inconvenient en no predeterminar quina subclau de

zonificació serà d’aplicació i en establir només la clau principal de zona 30 sense distingir. Per tant es pot acceptar l’al·legació en aquest punt i modificar l’article

361

164 en el sentit d’especificar només la clau de zona 30, deixant la concreció de claus de subzonificació pel pla parcial urbanístic.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació en el sentit de modificar a la fitxa i a l’article 164 l’especificació de clau de zona 30, i per tant sense distingir la subclau de zonificació, deixant aquesta tasca pel pla parcial urbanístic, desestimant la resta de l’al·legació.


Estimar parcialment l’al·legació comporta la modificació de la fitxa del PPU-7 i la correlativa modificació en el mateix sentit de l’article 164 de les normes urbanístiques. Es tracta de modificacions que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancials i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

362


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: LLUÍS SERRA GÜELL, JOSEP CALLÍS

PASQUES, ROSA CAMPS RIBAS I

PILAR SERRA NAVARRO

DNI/ NIF: 37 625 392-Z, 36 319 383-Z,

36 319 751-T 33 945 976-T

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PLAÇA DE GRACIA,12 I 4

AVDA DIPUTACIÓ 41 I 43




Els interessats exposen que en la part posterior de les finques amb façana a la

Plaça de Gràcia i que afronten amb l’Església el nou POUM ordena l’interior del pati d’illa i no té en compte les preexistències, ja que no hi permet edificar-hi, amb el que apareix un front de façana sense resoldre.

En conseqüència, sol·liciten que es mantingui una ordenació d’illa tancada, i es


INFORME:



les preexistències, es proposa modificar d’ofici l’edificabilitat en planta baixa a l’interior de l’illa, prohibida en la proposta d’ordenació del POUM, i ara admetre-la amb una alçada de PB. La part posterior de les parcel·les amb front a l’Avinguda

363

Diputació i a la Plaça de Gràcia que tenen accés des del Passatge Jaume Andreu es proposa que es pugui edificar el pati interior d’illa en la seva totalitat. La resta de pati d’illa restaria lliure d’edificació. D’aquesta manera s’acabarà de consolidar el pati d’illa que resta tenint en compte les preexistències i s’aconseguirà una ordenació característica d’illa tancada.





364

AL·LEGACIÓ NÚMERO 145: R/e núm. 7941, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: DAVID PATERNA VILALTA

DNI/ NIF: 33 944 812-D

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ ARNALD DE CORCÓ, 50







permeti construir únicament en planta baixa, com les edificacions existents. INFORME:




365





366

AL·LEGACIÓ NÚMERO 146: R/e núm. 7942, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JAUME CARALT I CALM

DNI/ NIF: 46.212.695-Z

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C. BARCELONA, 20

08560 MANLLEU



TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Revisió de diversos articles de la normativa urbanística. Propostes de creixement. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que havia proposat models de creixements diferents als del

Pla, com ara una zona industrial al sector de La Gleva, una gran zona esportiva, un ampli sector terciari a la zona de la Comella i la recuperació del Passeig del Ter. També exposa que calia regular diferent els patis interiors d’illa, incrementar les alçades i consolidar les preexistències. Manifesta que aquests punts no s’han tingut en consideració els raona i motiva la seva necessitat.

A continuació fa el seguiment i la seva discrepància sobre diversos articles de la

normativa vigent, que fan referència a aspectes puntuals sobre regulacions específiques de l’edificació (voladius, alçades, ocupacions, etc.).

Una última part fa esment al Pla de Millora Urbana-4, en el que exposa una seguit

de motius per tal que es procedeixi a la seva anul·lació. En conseqüència, sol·licita que es tinguin en consideració tots els punts a que fa

referència i es modifiqui el planejament inicialment aprovat per tal de que s’incorporin les esmenes que apunta.

INFORME:

L’al·legació presentada per l’interessat té un contingut molt ampli que s’agrupa bàsicament en tres grans apartats.

En primer lloc, fa referència a propostes de creixements diversos, industrials,

esportius, terciaris, que podrien ser un model de creixement, diferent al proposat en l’aprovació inicial. Algunes d’aquestes propostes no tenen en consideració criteris del Decret1/2005 sobre la utilització racional del territori, l’adequada valoració i protecció del medi ambient i el medi natural i l’aposta per un consum

367

racional del sòl per evitar la dispersió en l’ocupació del territori. En aquest primer apartat l’al·legant fa referència a la necessitat de “consolidar les preexistències” i el millor aprofitament de les alçades del sòl. Es precisament en aquests dos punts on el planejament aprovat inicialment ha tingut un especial èmfasi i s’ha proposat en aquest sentit. S’han modificat alçades, fondàries i regulat els interiors d’illa per aconseguir una ordenació més óptima i un millor aprofitament. Tot i això, arran de les al·legacions, es farà una revisió en quan a les alçades previstes en alguns fronts viaris per incrementar les alçades.

En segon lloc, l’interessat fa referència a una sèrie d’articles de la normativa, en

concret:

Article 34 1b: Demana que no es computi com a sostre edificable els cossos i elements sortints.- Els criteris dels col·legis professionals d’arquitectes i arquitectes tècnics, enginyers, etc., per al càlcul del sostre construït inclou sempre el corresponen als cossos i elements sortints.

Article 36 apartat quart: L’al·legant exposa que s’hauria de permetre l’edificació

total dels interiors dels patis d’illa, sense justificar-ho per criteris d’ordenació.- S’ha efectuat un treball illa per illa per determinar la millor opció per ordenar els patis posteriors. La necessitat d’aparcament que demana es pot realitzar en molts casos amb l’ocupació del 100% de la planta subsòl tal com ara admet el planejament.

Article 39 i Article 40.5: Sol·licita que no es computin les superfícies de les plantes

sotacoberta amb una alçada superior a 1,50 metres en el cas de volumetries específiques i altres.- Els criteris dels col·legis professionals d’arquitectes i arquitectes tècnics, enginyers, etc., per al càlcul del sostre construït inclou sempre els d’una alçada superior a 1,50 metres.

Article 43.3: Sol·licita que es permetin els cossos sortints tancats en carrers més

petits de 8 metres, manifestant que les façanes seran totes planes.- La prohibició dels cossos sortints tancats en carrers de secció petita respon a la tipologia arquitectònica dels nuclis antics. El que si es permet son cossos sortints oberts que permet que les façanes no siguin totes planes .

Article 36 i 48:Repeteix l’al·legació a l’article 36 ja informat i qüestiona que es

regulin les reculades en planta baixa.- Aquesta regulació es fa a les ordenacions amb alineació a vial, per tal d’evitar precisament que es produeixin situacions que no compleixin l’objectiu del planejament, d’una ordenació alineada respecte al viari.

Acabat de coberta: Manifesta que s’hauria de permetre altres acabats de coberta

en pendent a més de la teula tradicional.- Revisat aquest punt, té raó que en determinades qualificacions, com la dels usos industrial, s’hauria de admetre altres tipus d’acabats de coberta. En el sòl urbà residencial, el manteniment de material d’acabat de cobertes en pendent a base de teula ceràmica ajudarà a millorar la qualitat urbana.

368

Article 51: Posa en qüestió la prohibició de l’accés a planta sotacoberta amb ascensor.- Té raó i caldria modificar en el sentit d’admetre l’accés en cas de l’ús per habitatge.

Article 52: Regula la forma geomètrica dels cossos volats amb unes directrius

ortogonals i paral·leles al pla de façana.- Caldria modificar aquest article en el sentit treure aquesta regulació i donar més llibertat al projectista.

Article 55: Interpreta que no queda clar si es poden fer envans pluvials a les

mitgeres vistes.- L’article no diu en cap punt la prohibició dels envans pluvial, únicament regula el seu acabat exterior o el de la paret mitgera vista.

Article 57 i article 57.3: Manifesta que no queda clar l’ocupació dels patis d’illa

quan apareixen desnivells.- Per tal d’aclarir aquesta situació el mateix article incorpora dues seccions tipus de la manera d’interpretar l’ocupació del pati d’illa en el cas que es demana.

Article 58: Exposa que les tanques de carrer han d’anar arrebossades i pintades.-

No es certa aquesta afirmació ja que l’article esmentat ho regula com a material massís i amb acabat de façana per tal de mantenir una uniformitat. En cap cas obliga a l’arrebossat i pintat.

Regulació de volumetria específica: Demana que aquesta tipologia es proposi en

altres illes, com per exemple al Mas Puigventós.- L’opció de una regulació de volumetria específica en l’emplaçament que exposa l’al·legació, tot i que sembla aparentment una illa d’unes dimensions importants, en el moment d’intentar encabir-hi una mínima edificabilitat en el seu interior, es produeixen excessives incompatibilitats amb el tipus d’ordenació d’illa tancada de la resta de la illa. La qualificació de volumetria específica es adient, com s’ha proposat, en illes senceres sense preexistències (Can Brocato, Can Pujades).

Article 122.3. Té raó que existeix una contradicció en la regulació de les alçades i

el manteniment de les de l’edificació existent.- Cal modificar aquest article en el sentit de fixar les alçades de forma concreta.

Ordenança de colors i materials de façana: Manifesta que encara no ha estat

aprovada. Té raó i caldria procedir a la seva aprovació per ser conseqüent amb el planejament aprovat.

Article 122.6 i 123.4: Ha detectat que no es permet l’ús d’aparcament en planta

baixa.- Té raó, per un error de transcripció no va figurar dins dels usos admesos.

Article 125.3 :Repeteix l’al·legació a l’article 48 ja informat i qüestiona que es regulin les reculades en planta baixa.- Aquesta regulació, com s’ha mencionat, es fa a les ordenacions amb alineació a vial, per tal d’evitar precisament que es produeixin situacions que no compleixin l’objectiu del planejament d’una ordenació alineada respecte al viari.

PMU-4: Exposa la seva oposició al Pla de Millora Urbana-4, El Mirador i proposa

uns accessos des del camí existent a la part posterior de la benzinera.- La proposta de creixement d’una part del nucli urbà per el sector del PMU-4 respon a

369

un model i unes necessitats exposades en la memòria del Pla. L’accés que es proposa en l’al·legació, és d’un impacte important en el territori i d’una complexitat tècnica important, atès que el camí existent és d’una amplada molt petita i un nou vial implicaria ocupar una part del marge existent en voladís.

Superfícies dels habitatges: La limitació a que fa referència l’interessat sobre les

mesures de superfície dels habitatges que es vol plantejar, fa referència a la densitat d’habitatges per parcel·la i no tant a la superfície, tot i que s’hi fa esment. Una densificació excessiva provoca problemes socials i de massificació no desitjables.


Es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en els següents punts:

- Es farà una revisió en quan a les alçades previstes en alguns fronts viaris per incrementar les alçades.

- Acabat de coberta: Caldria revisar l’article 50 que regula els acabats i admetre

en les qualificacions amb usos industrials acabats diferents al de la teula tradicional. En el sòl urbà d’ús residencial, el manteniment de material d’acabat de cobertes en pendent a base de teula ceràmica no s’ha de modificar.

- Article 51: Té raó i caldria modificar en el sentit d’admetre l’accés a planta

sotacoberta amb ascensor en cas de l’ús per habitatge.

- Article 52: Caldria modificar aquest article en el sentit treure d’aquesta regulació l’obligació de la forma geomètrica dels cossos volats amb unes directrius ortogonals i paral·leles al pla de façana.

- Article 122.3: Cal modificar aquest article en el sentit de fixar les alçades de

forma concreta.

- Article 122.6 i 123.4: Per un error de transcripció no va figurar dins dels usos admesos d’aparcament en planta baixa. Cal incloure aquest ús en els articles esmentats.


Estimar l’al·legació comporta rectificar els articles 50, 51, 52, 122.3, 122.6 i 123.4, de la normativa del planejament inicialment aprovat. Es tracta de modificacions que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancials i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

370

AL·LEGACIÓ NÚMERO 147: R/e núm. 7943 de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: DOLORS ALABRÓ TARRUELLA

DNI/ NIF: 38 316 086

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ TORRENT I GARRIGA, 42

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ TORRENT I GARRIGA, 42


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Edificabilitat en els patis interiors d’illa. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa l’interès general que, al seu criteri, té la possibilitat de construir, en planta baixa, en els patis interiors d’illa; així com en l’illa de cases on es troba el seu habitatge, és a dir, la delimitada pels carrers Torrent i Garriga, Bellfort, Esperanto i l’avinguda Puigmal.

Aquesta és, segons diu, una reivindicació històrica que ara es veu frustrada en la proposta inicial del POUM que prohibeix l’ocupació del pati interior d’illa.

En conseqüència, sol·licita que es rectifiqui aquest criteri i es pugui edificar, en planta baixa, en el pati interior de l’illa a la qual fa referència en el seu escrit.

INFORME:

Fet el corresponent treball de camp es constata que es tracta d’una illa amb els patis interiors parcialment consolidats per l’edificació. Es considera que, com a criteri d’ordenació, s’han de respectar les preexistències edificades amb l’objectiu que, en permetre edificar el pati d’illa totalment en planta baixa amb la mateixa altura que la de l’edifici principal, s’acabarà d’ordenar des del planejament de manera uniforme la part posterior dels edificis que configuren l’illa. D’aquesta manera s’evitarà d’agreujar el desordre provocat per l’edificació en el pati d’illa sense llicència municipal i sense possibilitat de legalitzar-ho.


Es proposa estimar l’al·legació de la interessada, en el sentit de permetre en l’illa delimitada pels carrers Torrent i Garriga, Bellfort, Esperanto i l’avinguda Puigmal, l’edificació del pati d’illa totalment en planta baixa amb la mateixa altura que la de l’edifici principal.

371


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu d’ordenació C-3, en el qual s’ha de grafiar la possibilitat d’edificar totalment el pati d’illa en planta baixa amb la mateixa altura que la de l’edifici principal. Es tracta d’un esmena que modifica una de les condicions d’edificació de les finques la qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

372

AL·LEGACIÓ NÚMERO 148: R/e núm. 7944 de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: FRANCESC XAVIER SERRA PRAT

DNI/ NIF: 37 368 331-M

REPRESENTANT:

DNI/NIF:








INFORME:



Es proposa estimar l’al·legació de l’interessat, en el sentit de permetre en l’illa delimitada pels carrers Torrent i Garriga, Bellfort, Esperanto i l’avinguda Puigmal, l’edificació del pati d’illa totalment en planta baixa amb la mateixa altura que la de l’edifici principal.

373



374

AL·LEGACIÓ NÚMERO 149: R/e núm. 7945 de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JAUME ICART BARNIOL

DNI/ NIF: 37 599 193-N

REPRESENTANT:

DNI/NIF:








INFORME:




375



376

AL·LEGACIÓ NÚMERO 150: R/e núm. 7946 de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOAN SERRA RIFÀ

DNI/ NIF: 37 599 293-N

REPRESENTANT:

DNI/NIF:








INFORME:




377



378

AL·LEGACIÓ NÚMERO 151: R/e núm. 7947 de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP CASTILLO LÓPEZ

DNI/ NIF: 74 958 509-Z

REPRESENTANT:

DNI/NIF:








INFORME:




379



380

AL·LEGACIÓ NÚMERO 152: R/e núm. 7948 de 31.10.2006

NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: VEÏNS C/ TORRENT I GARRIGA NÚMS.

28, 32, 36, 38, 40 I 42

DNI/ NIF: 37 599 293-N

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ:C/ TORRENT I GARRIGA, 28, 32, 36,

38, 40 I 42.



Exposen l’interès general que, al seu criteri, té la possibilitat de construir, en planta baixa, en els patis interiors d’illa; així com en l’illa de cases on es troben el seus habitatges, és a dir, la delimitada pels carrers Torrent i Garriga, Bellfort, Esperanto i l’avinguda Puigmal.

Aquesta és, segons diuen, una reivindicació històrica que ara es veu frustrada en la proposta inicial del POUM que prohibeix l’ocupació del pati interior d’illa.

En conseqüència, sol·liciten que es rectifiqui aquest criteri i es pugui edificar, en planta baixa, en el pati interior de l’illa a la qual fa referència en el seu escrit.

INFORME:



Es proposa estimar l’al·legació dels interessats, en el sentit de permetre en l’illa delimitada pels carrers Torrent i Garriga, Bellfort, Esperanto i l’avinguda Puigmal,

381

l’edificació del pati d’illa totalment en planta baixa amb la mateixa altura que la de l’edifici principal.



382

AL·LEGACIÓ NÚMERO 153: R/e núm. 7949 de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: CONCEPCIÓ VILA PORTET

DNI/ NIF: 38 156 241-T

REPRESENTANT:

DNI/NIF:








INFORME:



Es proposa estimar l’al·legació de la interessada, en el sentit de permetre en l’illa delimitada pels carrers Torrent i Garriga, Bellfort, Esperanto i l’avinguda Puigmal, l’edificació del pati d’illa totalment en planta baixa amb la mateixa altura que la de l’edifici principal.

383



384

AL·LEGACIÓ NÚMERO 154: R/e núm. 7950, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: ÀNGEL MASMITJÀ COLOMER

DNI/ NIF: 77.278.039-V

REPRESENTANT: REHABIL-ART, SL

DNI/NIF: B-60705291

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C. TRAS LO MUR, 26

08560 MANLLEU

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: CARRER BAIXA CORTADA,3



L’interessat exposa que el tram del carrer Baixa Cortada, entre el carrer Enric

Delaris i Vendrell l’alçada prevista de les edificacions pel planejament inicialment aprovat és de planta baixa i tres plantes pis, quan les preexistències són de planta baixa i quatre plantes superiors.

En conseqüència, sol·licita que es mantingui una ordenació anivellada, com totes

les colindants, de tal manera que l’alçada sigui igual a l’existent de planta baixa i quatre plantes pis.

INFORME:

Efectivament, tal com manifesta l’interessat, es tracta d’una illa tancada físicament, pràcticament consolidada per l’edificació existent, amb una alçada majoritària de les edificacions de planta baixa i quatre plantes pis. En cas de mantenir la proposta d’ordenació del POUM es provocarà, com a efecte contraproduent, que es deixin al descobert unes mitgeres que distorsionaran l’ordenació. Cosa que no es produirà, tal com adverteix l’interessat, si es força la consolidació de l’illa permetent la construcció amb una alçada igual a les ja existents de planta baixa i quatre plantes pis.


Es proposa estimar l’al·legació de l’interessat en el sentit de permetre la construcció amb una alçada de planta baixa i quatre plantes pis, en el tram del carrer Baixa Cortada del núm. 1 al 25, entre el carrer Enric Delaris i Vendrell.

385


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de grafiar una alçada de planta baixa i quatre plantes pis, en el tram del carrer Baixa Cortada del núm. 1 al 25. Es tracta d’una modificació que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

386

AL·LEGACIÓ NÚMERO 155: R/e núm. 7951, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: ROSA CAMPS RIBAS

DNI/ NIF: 36 319 751-Z

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: AVINGUDA DE LA DIPUTACIÓ, 41

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: AVINGUDA DE LA DIPUTACIÓ, 41







INFORME:



les preexistències, es proposa modificar d’ofici l’edificabilitat en planta baixa a l’interior de l’illa, prohibida en la proposta d’ordenació del POUM, i ara admesa amb una alçada de PB. La part posterior de les parcel·les amb front a l’Avinguda Diputació es proposa que la fondària sigui de 9 metres des del Passatge Jaume Andreu. La part posterior de les parcel·les amb front a Plaça de Gràcia es proposa que la fondària sigui de la totalitat de la parcel·la. D’aquesta manera s’acabarà de consolidar tot el pati d’illa que resta i s’aconseguirà una ordenació característica d’illa tancada.

387


Es proposa estimar l’al·legació de l’interessat en el sentit de permetre la construcció a l’interior de l’illa amb una alçada i una fondària per la part posterior de les parcel·les. Les que tenen façana amb front a l’Avinguda Diputació es proposa que la fondària sigui de 9 metres des del Passatge Jaume Andreu. La part posterior de les parcel·les amb front a Plaça de Gràcia es proposa que la fondària sigui de la totalitat de la parcel·la.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu B-4, en el qual s’ha de grafiar l’edificabilitat en planta baixa i amb una alçada de PB. Es tracta modificar un dels paràmetres urbanístics el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

388

AL·LEGACIÓ NÚMERO 156: R/e núm. 7955, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOSEP AREÑAS SANGLAS

DNI/ NIF: 36 318 207-B

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ CASSERRES, 7

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PAU CAN PUJADES


TEMÀTICA: Sòl urbà no consolidat. PAU “CAN PUJADAS”. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que en la proposta inicial del POUM es modifiquen les

alçades previstes pel pla de millora urbana “Can Pujadas”: Segons diu hi ha determinades zones on el planejament derivat preveu PB i, en canvi, la proposta inicial del POUM estableix PB+PP.

En conseqüència, sol·licita que es rectifiqui la proposta inicial del POUM per adequar-la a les alçades que preveia el planejament derivat.

INFORME:

Tal com posa de manifest l’interessat s’ha comprovat que, efectivament, hi ha un error en la transcripció de l’ordenació del pla de millora urbana “Can Pujadas” al document de la proposta inicial del POUM. Les zones a les quals fa referència l’interessat es pot edificar en planta baixa i no en PB+PP tal com grafia el planejament aprovat inicialment.

Així doncs es rectificarà l’error de grafisme per adequar la proposta inicial del POUM a la que preveia el planejament derivat de “Can Pujadas”.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar l’al·legació en el sentit de rectificar l’error de grafisme que s’ha detectat i transcriure correctament que només es pot edificar en planta baixa en les zones a les quals fa referència l’interessat en la seva al·legació.

389


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu D-4, en el qual s’ha de grafiar correctament que l’ordenació ve fixada directament pel PMU-Can Pujadas. Es tracta de rectificar un error de transcripció gràfica el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

390

AL·LEGACIÓ NÚMERO 157: R/e núm. 7956, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: Mª TERESA PADRÓS RIERA

DNI/ NIF: 37 321 877-F

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ MONTSENY, 40 3R

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: “LA ROVIRA”


TEMÀTICA: Sòl no urbanitzable. Adequació. Catàleg incomplet. Discrepàncies. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Considera que la zona rural que fa referència l’article 195 i que correspon a la clau 20 grafiada en el plànol d’estructura general i orgànica del territori, règim i zonificació del sòl, hauria d’adequar-se d’acord amb el plànol que s’acompanya.

Manifesta que en el catàleg de masies a preservar només n’hi consta una (la M

39) quan en realitat són dos els estatges – “La Rovira” i “La Cabanya” – que haurien de constar com a cases rurals.

Constata que la descripció dels elements arquitectònics de la casa anomenada

“La Cabanya” no s’ajusta a la realitat física.

INFORME:

No hi ha impediment en efectuar la rectificació de la zona agropecuària com indica l’al.legant.

Pel que fa a la incorporació en el catàleg de Masies s’ha incorporat la M-39, La

Rovira s’ha inclòs doncs en el catàleg. Pel que fa a l’edificació que s’identifica com “La Cabanya”, s’inclou en l’inventari d’altres edificacions en sòl no urbanitzable en ser una edificació nova.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació en el sentit de rectificar la zona rural, i incorporar l’edificació La Rovira en el catàleg de Masies i cases Rurals (Fitxa M-39), deixant l’edificació de nova planta anomenada “La Cabanya” en l’inventari d’altres edificacions en sòl no urbanitzable.

391


Estimar parcialment l’al·legació comporta rectificar el catàleg de Masies i Cases Rurals en el sentit que s’ha assenyalat. Es tracta d’esmenes que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

392

AL·LEGACIÓ NÚMERO 158: R/e núm. 7957, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JAUME GENERÓ RIFÀ

DNI/ NIF: 77 253 559-D

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ ROCAPREVERA, 8

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ROCAPREVERA, 8




+2PP.

Considera que el tram de carrer on es troba situada és d’una amplada “acceptable” segons diu, per la qual cosa sol·licita que s’augmenti l’alçada màxima reguladora a PB+3PP

INFORME:

La finca es troba situada en una trama urbana amb carrers d’una amplada força homogènia de 10/12 metres; als quals correspon, proporcionalment, una alçada de PB+2PP que és l’habitual i predominant del sector. No s’observa cap motiu que hagi de fer variar aquest criteri d’ordenació.



393

AL·LEGACIÓ NÚMERO 159: R/e núm. 7958 de 31.10.2006

NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: MARIA VICTÒRIA SARDÀ SELLAS I

ALTRES DUES

DNI/ NIF: 77 253 704-Q

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: CARRER CANONGE ALMERA 3-13

08002 BARCELONA

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/RUSIÑOL, 2; VENDRELL, 21-23-25


TEMÀTICA: Sòl urbà consolidat. Alçades. Dimensions dels pàrkings. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que són propietaris de la finca urbana situada al C/ Rusiñol núm. 2, xamfrà C/ del Vendrell, 21-23-25, la qual està qualificada en la proposta inicial del planejament dins de la clau 2, d’Eixample, subzona 2b, d’illes amb alineació geomètrica.

En la proposta inicial, s’estableix en PB+2PP, el nombre de plantes en què es pot construir en la part de la finca que afronta al C/ Vendrell; i en PB+3PP, la part que dóna al C/ Rusiñol. La interessada mostra la seva disconformitat amb el nombre de planes del C/ Vendrell, basant-se en què el nombre de plantes que s’estableix en tots els carrers que conformen l’illa, el C/ Rusiñol, el C/ Vázquez de Mella, Vilamirosa i Vendrell, és de PB+3PP, essent aquesta l’alçada uniforme de tot el sector, sense que hi hagi cap motiu que justifiqui la reducció d’una alçada en el C/ Vendrell.

En conseqüència, sol·licita que es rectifiqui el plànol normatiu reflectint a la seva finca com a alçada màxima la corresponent a PB+3PP, que és la pròpia de l’illa on es troba situada.

D’altra banda, qüestiona que en les normes urbanístiques, article 94, s’estableixi com a dimensió mínima d’una plaça d’aparcament la de 2,40 per 4,80. segons manifesta el Decret 135/1995 que aprova el Codi d’accessibilitat de Catalunya estableix com a superfície mínima per a aparcaments de vehicles la de 2,20 x 4,50 i, per tant, aquestes haurien de ser les que prengués com a referència normativa el POUM. En conseqüència, sol·licita que es fixi la superfície mínima de cada plaça d’aparcament la de 2,20 x 4,50.

394

INFORME:

Efectivament, té raó la interessada quan mostra la seva estranyesa per la reducció en una alçada el nombre de plantes del front de la finca que dóna al C/ del Vendrell. Es tracta d’un error de grafisme en la transcripció de les alçades del planejament fins ara vigent en la proposta inicial del POUM. Per tant, s’esmenarà per tal de reflectir l’alçada correcta que és la de PB+3PP per tota la finca.

Pel que fa a les dimensions mínimes de les places d’aparcament, efectivament, el

Codi d’Accessibilitat estableix una dimensió mínima que no impedeix que el planejament de cada municipi les millori. Aquest és un criteri dels objectius del POUM, el de millorar els estàndards mínims que fixa el codi d’accessibilitat que els fixa com a mínims i, per tant, susceptibles de millora amb l’establiment d’unes mides més generoses, que responguin a noves necessitats de mobilitat, com són la proliferació de vehicles familiars, monovolums i tot terrenys, els quals tenen unes dimensions superiors a les convencionals. D’aquí que proporcionalment s’incrementin les dimensions mínimes per aparcaments. La dimensions de 2,40 x 4,80 m lliures de pilars és perfectament assumible en els garatges dels nous edificis que es projectin i construeixin d’ara endavant.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació de la interessada en el sentit de rectificar el nombre de plantes que es pot edificar en la part de la finca que dóna al C/ Vendrell per fixar-la en PB+3PP, esmenant l’error de grafisme que s’ha detectat.

I desestimar-la en la resta d’extrems pels motius que s’han justificat en l’informe tècnic que s’ha transcrit.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu d’ordenació C-5, en el qual s’ha de grafiar correctament el nombre de plantes que es pot edificar, PB+3PP, en la part de la finca que dóna al C/ Vendrell. Es tracta d’un error de grafisme que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

395

AL·LEGACIÓ NÚMERO 160: R/e núm. 7959 de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: ÀNGEL CASAS FRANCH

DNI/ NIF: 40 245 583-E

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ JAUME I, 7

08570 TORELLÓ

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ BISAURA 54-65 (PP EL SERRALLO)


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable ja consolidat. Pla Parcial “El Serrallo”. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que és propietari de diversos solars situats dins de l’àmbit del pla parcial el Serrallo. Segons manifesta, en la proposta inicial del POUM, s’altera l’edificabilitat atorgada per aquell planejament a les seves finques. Al·lega que no es pot disminuir l’aprofitament urbanístic assignat originàriament pel pla parcial.

En conseqüència, sol·licita que, per tal de regularitzar l’edificabilitat dels solars sense edificar, la proposta inicial del POUM incorpori la volumetria prevista en un estudi de detall que, segons diu, es va elaborar l’any 2001 i del quan no se n’havia sol·licitat la seva tramitació. Acompanya el document al seu escrit i en sol·licita la incorporació de l’ordenació de volums que proposa a la proposta inicial del POUM.

INFORME:

En contra del que posa de manifest l’interessat, la proposta inicial del POUM no modifica en absolut l’ordenació prevista pel pla parcial del Serrallo sinó que la incorpora en totes les seves previsions i, fins i tot, la millora ja que ara es preveu l’ocupació del 100 % del subsòl de la parcel·la, cosa que fins ara no s’admetia.

Quant a la incorporació de l’ordenació de volums que proposa, en cas

d’acceptar-se desvirtuaria la proposta del planejament de mantenir uns conjunts unitaris en els diversos trams edificats de l’àmbit del Pla parcial del Serrallo


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa desestimar l’al·legació presentada.

396


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: CONSTRUCCIONS I PROMOCIONS

JOAN MASMITJÀ, SL

DNI/ NIF: B-60 450 012

REPRESENTANT: JOAN MASMITJÀ COLOMER

DNI/NIF: 77.080.028-J

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: COMERÇ, 15

08560 MANLLEU

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: CARRER DONYA BLANCA NÚM. 164


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Canvi de l’ordenació prevista. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que en la seva finca situada al C/ Donya Blanca, 164,

actualment existeix una nau que destina a magatzem per a l’activitat de constructor i que amb el nou planejament quedarà en situació de volum disconforme i que tindrà un perjudici.

En conseqüència, sol·licita que es mantingui una ordenació que permeti mantenir

el seu magatzem o en tot cas que l’edificabilitat que actualment li atorga el planejament es mantingui, modificant, alçades, fondàries i ocupacions del pati d’illa.

INFORME:

El terreny a que es fa esment en l’al·legació, queda situat en una illa tancada físicament per l’edificació existent, ja que pràcticament està consolidada. Tot i quedar preexistències d’antigues naus industrials, el caràcter del sector es de clara transformació a l’ús residencial i la voluntat del nou Pla es en aquest sentit. La proposta d’ordenació, una vegada fet el corresponent treball de camp, ha tingut en consideració les preexistències i tipologies existents en l’illa per tal de decidir les fondàries i alçades.

Per tant, es considera que la proposta d’ordenació del POUM es la que permetrà

una millor ordenació de la illa a que es fa referència en l’al·legació, cosa que no es produirà, amb la proposta de l’interessat, si es força la consolidació del l’interior de l’illa permetent la construcció existent.

397


En coherència amb el que s’ha exposat, es proposa desestimar l’al·legació de l’interessat per tal d’aconseguir una millor ordenació de l’illa.

398

AL·LEGACIÓ NÚMERO 162: R/e núm. 7961, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOAN MASMITJÀ COLOMER

DNI/ NIF: 77 080 028J

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ COMERÇ 15

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PARC URBÀ AVINGUDA BELLMUNT


TEMÀTICA: Sistema urbanístic d’espais lliures i zones verdes. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que la proposta inicial del POUM suprimeix un camí existent

que connectava els C/ Rupit i Comerç vorejant el parc de l’avinguda Bellmunt. Segons diu el camí seguia el curs d’un torrent canalitzat que venia del sector de la Coromina. L’esmentat camí seguia paral·lelament la façana lateral de la finca de l’interessat.

Ara, la proposta inicial del POUM suprimeix aquest camí i, segons diu, això

provocarà que la façana lateral de la seva finca es converteixi en una porteria de futbol. Per això demana que es mantingui la separació entre la zona verda i la seva finca per mitjà de la traça del camí.

Addueix que l’illa està tancada per l’edifici on hi ha el seu habitatge i ara el nou

planejament es proposa d’obrir-la per aquell punt.

En conseqüència, sol·licita que es mantingui una separació entre la seva façana i la zona verda; i que es tanqui l’illa tal com està actualment i es “legalitzi la preexistència”.

INFORME:

El planejament fins ara vigent assenyalava una traça de camí que separava la finca de l’interessat d’un solar municipal destinat a equipaments comunitaris. Tanmateix, es pot comprovar in situ que el “camí” al qual fa referència l’interessat no és altra cosa que un corriol fressat que no separa el seu edifici del parc urbà sinó que es troba perfectament integrat en aquell. És una drecera que fan servir els veïns de la zona per creuar dels del carrer Rupit al carrer Comerç.

El POUM no fa altra cosa que reconèixer la realitat física existent. Això passa per

canviar el destí del sistema urbanístic, que d’equipament comunitari passa a parc urbà, que és el destí públic que històricament ha tingut, fins al punt que allà s’hi

399

troba un parc urbà perfectament urbanitzat com a tal i amb el mobiliari urbà necessari per a ús i gaudiment dels ciutadans. No es veu la necessitat de diferenciar, des del planejament, un espai destinat a viari en l’extrem nord del parc, en la part que llinda amb la façana lateral de l’interessat. La circulació i mobilitat de les persones es pot realitzar per tot el parc sense limitacions, també per la part nord, tal com passa en tots els espais lliures i parcs urbans de la ciutat. No hi ha cap necessitat de reservar un espai per a sistema de comunicacions (viari o camí) ja que en els parcs urbans es pot transitar peatonalment per tot l’espai lliure.

La preocupació a la qual fa referència l’interessat, que la façana no es converteixi

en una porteria de futbol, no té massa relació amb el fet que es reservi sobre el plànol d’ordenació una franja per a vialitat ja que físicament, com es pot comprovar in situ, en el planejament fins ara vigent si bé sobre plànol hi havia grafiat un camí que separava la finca privada de la destinada a equipament, en la realitat física no hi ha cap separació sinó que sense solució de continuïtat el corriol s’integra a la zona verda sense que tampoc no hi hagi cap diferenciació d’ús dels espais. Per tant, el planejament ni facilita ni restringeix

L’ús comú general dels parcs urbans escapa de les comeses pròpies del

planejament i són una matèria regulada per la vigent ordenança de civisme i convivència ciutadana a la qual ens hem de remetre per resoldre el problema que planteja l’interessat sobre les molèsties que li pugi ocasional el fet que s’hi jugui a futbol fent servir com a porteria la seva façana. De fet, l’article 38.3 de la vigent ordenança estableix que està especialment prohibit jugar-hi a pilota. Per tant, aquesta és la garantia que ha de fer valer l’interessat per no patir desperfectes ni molèsties a la seva façana més que no pas un canvi en el planejament que és irrellevant per als fins que pretén.


Per tant, en coherència amb els motius exposats, desestimar l’al·legació de l’interessat tal com es justifica en l’informe tècnic que s’ha transcrit.

400

AL·LEGACIÓ NÚMERO 163: R/e núm. 7962, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: PIENSOS CASADESÚS SA

DNI/ NIF: A-08.285.157

REPRESENTANT: JAUME CASADESÚS CASALS

DNI/NIF: 36.399.673-B

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: CAMÍ CARBONERES, S/N

08511 L’ESQUIROL

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: CARRER JOAN CODINA VIVET,11 i

CARRER FRANCESC ABAYA

GARRIGA


TEMÀTICA: Sòl Urbà no consolidat. Canvi de qualificació urbanística. Canvi de paràmetres urbanístics. Alçada edificable. Regulació dels usos FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que amb anterioritat a l’aprovació inicial d’aquest planejament

s’havien mantingut converses amb l’Ajuntament de Manlleu i existia una bona predisposició per part d’aquest a la implantació d’una fàbrica de pinsos en els terrenys situats al carrer Joan Codina Vivet,11 i carrer Francesc Abaya Garriga. Per aquest motiu varen adquirir la finca.

El nou planejament inclou els terrenys en la qualificació de Clau-6, Industrial en

filera i admet, entre altres, l’ús de fàbrica de pinso. Exposa però, que s’hauria de modificar la qualificació de clau 6, per tal de permetre una edificació aïllada dins de la parcel·la, ja que és la forma més òptima de treball en una indústria de fabricació de pinso. Demana també, que es permeti un excés en quan a l’alçada reguladora i de les sitges, necessàries per a l’activitat. Per últim, sol·licita que s’incorpori dins els usos admesos el d’industrial agroalimentari, que es el que es correspon a una fàbrica de pinso.

INFORME:

El sector on es troba la finca de l’interessat, està format per unes illes amb parcel·les industrials de petites dimensions i alineades a vial. L’objectiu del planejament es el de consolidar les preexistències i per aquest motiu s’ha optat per la qualificació de Clau-6, Industrial en filera, que és la que es correspon per aquest tipus d’ordenació i tipologia. Permetre una edificació aïllada distorsionaria el planejament i l’ordenació resultant no s’adequaria a les preexistències.

401

L’excés en l’alçada reguladora que es sol·licita, ja es admès per l’article 127 en l’apartat 3, que permet superar l’alçada reguladora en funció dels processos de producció. Únicament caldria aportar la justificació que fa esment aquest article en cas de necessitat de superar-la. Pel que fa a la regulació de les sitges, l’aplicació de la normativa proposada, dóna lloc a unes alçades importants i no es creu convenient que es modifiquin per unes de superiors, tenint en conte que el terreny està situat en una cota topogràfica elevada respecte el sòl urbà de la població.

En quan a la petició de que s’incorpori dins els usos admesos el d’industrial

agroalimentari, que es el que es correspon a una fàbrica de pinso, tot i que ja ho permetia la normativa, s’hauria de incorporar fent-hi una menció expressa per tal d’evitar dubtes d’interpretació.


Es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit de que s’incorpori dins els usos admesos el d’industrial agroalimentari en l’article 127.4. I desestimar-la en la resta d’extrems pels motius que es justifiquen en l’informe tècnic que s’ha transcrit.


Estimar l’al·legació comporta rectificar la normativa urbanística en l’article 127.4 en el sentit de que s’incorpori dins els usos admesos el d’industrial agroalimentari. Es tracta d’una modificació en els usos que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

402

AL·LEGACIÓ NÚMERO 164: R/e núm. 7963, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: RAFAEL RIEROLA MOSCOSO

DNI/ NIF: 77.253.387-K

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C. BAIXADA DE BONET, 10

08560 MANLLEU

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: CARRER MONTSENY, 67 i AVINGUDA

PUIGMAL


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Alçada i Fondària edificable. Edificabilitat pati interior d’illa. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que la finca situada al C/ Montseny, 67 dona per la part

posterior en forma de punta al carrer Rocaprevera, pràcticament sense façana. Exposa que al aplicar la fondària màxima del carrer Rocaprevera, queden edificables únicament uns 7 metres quadrats, que fan que resti com una parcel·la residual. Proposa, per tal d’evitar aquest problema, modificar les dimensions del pati d’illa, per poder unir les fondàries edificables respecte els dos carrers que afronta.

En segon lloc manifesta una possible error en la grafia de l’alçada reguladora a

l’illa compresa entre els carrers Puiguardial, Donya Blanca, Coma i Avgda. Puigmal, en el front d’aquest últim vial, ja que considera que hauria de ser de planta baixa i tres plantes pis.

En conseqüència, sol·licita que es modifiqui l’ordenació de la finca situada al C/

Montseny, 67 per poder unir les fondàries edificables respecte els dos carrers que afronta la seva parcel·la i que es subsani el possible error en la grafia de l’Avinguda Puigmal, a planta baixa i tres plantes pis.

INFORME:

La proposta del nou planejament manté les fondàries edificables de l’anterior planejament, que són les que, tenint en compte la tipologia de l’illa i les preexistències, resulta aconsellable mantenir. Canviar aquest paràmetres provocaria, com a efecte contraproduent, que es deixin al descobert unes mitgeres que distorsionaran l’ordenació. Cosa que no es produirà, si es força la

403

consolidació del l’interior de l’illa permetent la construcció amb una fondària iguals a les ja existents.

D’altra banda, té raó en l’error en la grafia de l’alçada reguladora a l’illa compresa

entre els carrers Puiguardial, Donya Blanca, Coma i Avgda. Puigmal, en aquest últim vial, que considera que hauria de ser de planta baixa i tres plantes pis, per tal de mantenir el criteri d’ordenació de respectar en tot allò que sigui possible les preexistències i la relació amb la secció del vial que afronta.


Es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit grafiar correctament l’alçada de planta baixa i tres plantes pis en el front de l’Avinguda Puigmal de l’illa esmentada.



Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-2, en el qual s’ha de grafiar correctament el nombre de plantes, en PB+3PP en el front de l’Avinguda Puigmal, a l’illa formada pels carrers Puiguardial, Donya Blanca, Coma i Avgda. Puigmal. Es tracta d’esmenar un error de grafisme el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

404

AL·LEGACIÓ NÚMERO 165: R/e núm. 7964, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: HUMÀ-SOLDEVILA, SL

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: JOAN HUMÀ BUXO

DNI/NIF: 38 163 809-R

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ GIRONA, 52

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PPU-3 “EL BENET”


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable delimitat. Edificabilitat. PPU-3 “El Benet”. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Constata una manca de tractament d’aquelles illes ja construïdes, amb una tipologia d’habitatge unifamiliar aïllat o aparellat i que queden partides per l’actual límit de sòl urbà del vigent Pla General d’Ordenació. Per la qual cosa, considera necessari la inclusió d’una tipologia ja definida en el nou POUM com a subzona 30d, densitat molt baixa, per habitatges unifamiliars aïllats, atès que possibilitaria que en el planejament derivat es poguessin completar amb la mateixa tipologia les mitges illes d’habitatges aïllats que el Pla General d’Ordenació vigent defineix.

Entén que el manteniment de tipologies com la 30b i la 30c, de densitats mitges i

baixes equilibraria els percentatges de cessions i en el cas del sòl privat s’incrementaria el percentatge a causa de la inclusió de la tipologia 30d de densitat molt baixa, fet que suposaria estimar tal increment en un total del 50% de sòl privat. Per altra part, constata la desproporcionalitat del cost d’urbanització per superfície de vial.

Considera que haurien de justificar-se les indemnitzacions per enderroc i pèrdua

d’activitat de les granges preexistents i de les edificacions de coberts i habitatge de caràcter agrícola, per tal d’acreditar la viabilitat econòmica en una edificabilitat bruta màxima de 0,40 m2 /m2 , edificabilitat que, per altra banda, hauria d’augmentar fins a un mínim del 0,45 m2/m2 per tal d’assolir un augment de sostre que compensaria les previsibles despeses d’indemnitzacions per enderrocs i activitats de les afectacions per preexistències.

Sol·licita la inclusió de la tipologia 30d per ser coherent amb les preexistències de

les illes d’habitatge aïllat o aparellat no acabades de tancar i també per coherència amb el punt B dels objectius fixats en el POUM per el PPU-3, respecte el qual proposa incloure referència.

405

Proposa equilibrar les sessions de sòl públic al 50% i disminuir el percentatge de cessió de viari fins a un 21% i el de zones verdes a un 20%.

INFORME:

Pel que fa a la predeterminació de les subclaus 30 a, b, c, d, com a determinació del POUM en el sector PPU-3, es considera que el més adient és establir com a clau de zona la 30 sense predeterminar la subclau, qüestió que serà abordada quan el pla parcial urbanístic efectuí la zonificació.

El sector PPU-3 “Pla parcial urbanístic El Benet”, té assignats uns aprofitaments

que per les característiques del sector i les exigències en quant a les seves càrregues urbanístiques, són perfectament capaços de subsumir la càrrega d’urbanització, així com la càrrega que resulti d’extingir les activitats agroramaderes preexistents en el seu àmbit, que es refereixen en l’al·legació.


residuals del sòl que es situen entre els més elevats dels sectors, donant uns marges que perfectament poden subsumir les càrregues d’indemnitzacions que refereixen els al·legant.

Les dades que en l’al·legació s’insereixen hauran de justificar-se en fase de

gestió un cop aprovat el pla parcial del sector, atès que és en aquell moment posterior quan s’ha de produir l’equidistribució de beneficis i càrregues, de les dades aportades, se’n desprèn, d’altra banda, un seguit d’incorreccions com ara la no depreciació dels elements d’obra per raó del seu estat de conservació i antiguitat, així com conceptes que no son indemnitzables, sense que tampoc sigui ara el moment d’entrar a valorar.


com el sector “El Fugurull”, que té atribuït un pont de grans dimensions així com el costejament del nou camp de futbol, de manera que es considera que existeixen diferències entre aquest sector del Fugurull i els demés pel que fa a la magnitud de les càrregues que justifiquen que aquest darrer tingui un major aprofitament.

No es considera doncs justificat que el sector de “El Benet” hagi de tenir uns

majors aprofitaments ni disminució de costos diferents dels atribuïts al POUM en la seva versió aprovada inicialment.



406


NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA:

EXCAVACIONS PONS, SA.

FERPLASA, FORMIGONERA DE LA

PLANA, SA.

MÒBIL TER, SA.

RAMON BOU FARRO

DNI/ NIF:

CIF A-59.103.291

CIF A-08.518.946

CIF A-08.392.656

77 052 632

REPRESENTANT: JAUME PONS MAS

FELIP AUTET GAROLERA

RAMON POUS ARGILA

DNI/NIF: 37 685 321

38 163 527 H

00 018 693 V


CARRETERA D’OLOT, 86 1er-1a

(MANLLEU)

CARRER SABADELL, 9 (VIC)

VIA AUSETÀNIA, S/N (MANLLEU)

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: SUbleND


TEMÀTICA: Sòl Urbanitzable No Delimitat. Delimitació de l’àmbit. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Els interessats exposen que l’octubre de 2002 van encarregar l’elaboració d’un abans de delimitació d’àmbit i estudi de possibilitats urbanístiques amb la intenció de demanar una eventual modificació puntual del PGM per possibilitar el desenvolupament urbanístic de la zona com a industria aparador o comercial.

Exposen que es va encarregar l’elaboració d’un plànol topogràfic de delimitació

de finques i de la possible delimitació de l’afectació com a domini públic i inundabilitat del riu Ter, i es va encarregar un estudi a Carreteres per la ubicació d’una rotonda que solucionés la intersecció amb la carretera B-522 (aquesta rotonda coincideix aproximadament amb la proposada pel POUM).

407

Aquest estudis, junt amb un avantprojecte, es van presentar a ajuntament el juliol de 2003 (adjunten plànols). Aquesta proposta coincideix força amb la de l’aprovació inicial del POUM, però sol.liciten:

- Reajustament d’àmbit d’actuació, ja que segons manifesten no inclou la totalitat de la finca del SR Jaume Pons.

- Canvi de classificació de Sòl Urbanitzable No Delimitat a Sòl Urbà no Delimitat (PPU, amb termini d’execució prioritari).

- Augment de l’aprofitament urbanístic, augmentant el percentatge de sòl privat o l’edificabilitat, per compensar les possibles despeses d’indemnitzacions de preexistències, prenent com a base d’increment els paràmetres definits a la proposta del POUM.

INFORME:

Es considera que la classificació com a sòl urbanitzable no delimitat efectuada al POUM i l’àmbit de la mateixa son del tot correctes, atès que no es considera pertinent d’ampliar-lo a zones inundables existents cap a l’Est per més que pertanyin a una finca d’un mateix propietari, ni incloure tampoc el turonet existent al sud de l’àmbit, essent correcte establir com a límit Sud el camí de Malars.

No es tracta en cap cas d’un sòl urbà no delimitat, cal entendre que la sol·licitud

es formula o s’adreça a canviar la classificació de sòl urbanitzable no delimitat a sòl urbanitzable delimitat, però cal remarcar que aquest creixement a diferència del sector del PPU-5 EL Fugurull no es considera bàsic o estratègic pel municipi, de manera que la seva delimitació dependrà de les justificacions establertes legalment per aquests instruments i entre d’altres la concurrència dels indicadors de creixement, població, recursos i desenvolupament econòmic i social a considerar per a decidir la conveniència i oportunitat d’aquesta actuació tal i com preceptua l’article 58 de la Llei d’Urbanisme.

Els paràmetres establerts al POUM es consideren correctes, fent que sigui

totalment viable el desenvolupament posterior en el corresponent instrument de pla parcial de delimitació.



408

AL·LEGACIÓ NÚMERO 167: R/e núm. 7966, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: PROMOCIONS EIXGURB, SL

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: XAVIER HUMÀ SOLDEVILA

JAUME PONS MAS

DNI/NIF: 33 943 704-M

37 685 321

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: BAIXA CORTADA, 8


CAN BALDIRI

PPU-8


TEMÀTICA: Criteris de delimitació. Inclusió de la totalitat de la finca al PPU-8 FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Considera que la delimitació del PPU-8 ocasiona, respecte la demarcació de la finca, una franja de poc aprofitament, donada la tipologia industrial que es pretén, entre el vial i el sòl no urbanitzable, per la qual cosa, entén que seria més coherent establir un criteri de delimitació basat en límits naturals com les línies de propietat, camins, marges o simplement línies de nivell.

Sol·licita, com a opció prioritària, la inclusió de la totalitat de la finca dins de

l’àmbit d’actuació del PPU-8, per ser l’opció més adequada, atès que no ocasionaria cap tipus de perjudici a la propietat, ni suposaria l’augment del número de propietaris inclosos dins l’àmbit i representaria un increment d’aproximadament el 12,63%, responent als 41.592 m2 restants sobre la totalitat de la superfície de l’àmbit actualment proposada. En aquest mateix sentit, l’habitatge existent hauria de ser objecte d’un tractament definit pel planejament derivat, que no necessàriament requeriria despeses per indemnitzacions per manca d’ús, per la qual cosa no suposaria un increment dels costos d’urbanització i també considera convenient la conservació d’aquesta antiga masia.

Subsidiàriament a la sol·licitud anteriorment formulada, entendria com a opció més lògica que la partició del tros de finca afectada coincidís amb el camí d’unió entre l’edifici i el camí rural, o bé que aquest límit estigués definit pel marge de separació de les dues línies de cultiu clarament definides en el topogràfic que s’adjunta, deixant el camp que ocupa la part superior lligat a la resta de camp pertanyent a la Roca de Clavelles, com a unitat de conreu que actualment forma.

409

INFORME:

La delimitació de l’àmbit del PPU-8, per la banda oest, que refereix l’al.legant, a la proposta aprovada inicialment es considera correcta i es fa coincidir amb la línia de sòl urbà preexistent –actuació de La Piara- on es constitueix un nus viari de la vialitat del sector amb l’entroncament amb la Carretera BV-4608 de Manlleu a La Gleva.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa desestimar l’al·legació.

410

AL·LEGACIÓ NÚMERO 168: R/e núm. 7967, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: HUMÀ-SOLDEVILA, SL

DNI/ NIF: B-63333231

REPRESENTANT: JOAN HUMÀ BUXÓ

DNI/NIF: 38.163.809 R

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C. GIRONA, 52

08560 MANLLEU

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PASSEIG DE SANT JOAN, 20-22-24


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Canvi de paràmetres urbanístics. Nova proposta d’ordenació del pati interior d’illa. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que la seva finca situada al Passeig de Sant Joan núm. 20 al

24, té unes dimensions molt grans i que en la proposta del nou planejament se li atorga poc aprofitament. Manifesta que existeix una voluntat de millorar el tractament dels patis interiors d’illa i proposa la possible utilització d’aquests espais com públics o privats.

Demana que es mantingui edificabilitat permesa per l’anterior planejament, alhora

que proposa una nova ordenació del pati interior d’illa, presentant un avantprojecte amb la solució que, segons manifesta, resol de manera coherent la connexió amb l’antiga Unitat d’Actuació núm. 2 (Els Rentants) i la resta de l’illa.

INFORME:

Una vegada fet el corresponent treball de camp, s’ha detectat que té raó l’interessat en el sentit de que es tracta d’una illa de proporcions importants i es pot plantejar un millor aprofitament del pati interior de l’illa. És per aquest motiu que es proposa modificar l’ocupació del interior d’illa en planta baixa en una fondària addicional de 10 metres, respecte la de les plantes pis en el front del Passeig de Sant Joan. Seguint el criteri de la resta d’ illes del sòl urbà consolidat, la part de parcel·la fora d’aquests límits es proposa lliure d’edificació.

Quant a la proposta d’ordenació presentada per l’al·legant, no resol la connexió

amb l’antiga Unitat d’Actuació núm. 2, no té en consideració les preexistències i dóna lloc a una ordenació de volums que no es considera adient per la illa on es pretén ubicar.

411


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit de permetre l’ocupació del interior d’illa en planta baixa en una fondària addicional de 10 metres, respecte la de les plantes pis en el front del Passeig de Sant Joan. I desestimar-la en la resta d’extrems pels motius que es justifiquen en l’informe tècnic que s’ha transcrit.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu D-5, en el qual s’ha de grafiar l’edificabilitat en planta baixa, en una fondària addicional de 10 metres, respecte la de les plantes pis en el front del Passeig de Sant Joan. Es tracta modificar un dels paràmetres urbanístics el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

412

AL·LEGACIÓ NÚMERO 169: R/e núm. 7968, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: FUNDICIÓ BENITO 2000, SL

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: JOAQUIM CARANDELL PÉREZ

DNI/NIF:


08560 MANLLEU

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: VIA AUSETÀNIA


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Canvi de qualificació urbanística. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que existeix una finca situada a la Via Ausetània que el

planejament qualifica com a verd públic. Manifesta que és l’únic punt que disposa la seva empresa com a façana a la via pública i tenia la intenció de ubicar-hi part de l’espai representatiu amb la construcció d’un edifici per exposició i espai de venda. Considera que el desnivell topogràfic no permet una zona verda de qualitat i amb la seva proposta millorarà la imatge de l’entorn amb un nou edifici.

En conseqüència, sol·licita que es canviï la qualificació, de sistema urbanístic

d’espai lliure i zona verda, a clau 2b, Illes amb definició geomètrica, limitant l’ús al comercial i de serveis.

INFORME:

La problemàtica de la dificultat d’accessibilitat i de la façana a vial que l’empresa

manifesta tenir es resoldrà en el moment que es desenvolupi el Pla Parcial Urbanístic número 6, Pont Est. El manteniment de la zona verda permet una transparència visual des de la carretera i el barri de Vista Alegre vers el riu Ter, la fàbrica de riu, la plana i el rerafons del Montseny que s’hauria de preservar.


Es proposa desestimar l’al·legació de l’interessat, ja que, tot i que la topografia no permet un aprofitament des del punt de vista del seu ús, les visuals son prou importants per justificar el seu manteniment.

413

AL·LEGACIÓ NÚMERO 170: R/e núm. 7969, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOAN CAMPÀS SUBIRANA

DNI/ NIF:

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ TORELLÓ, 29

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ TORELLÓ, 24-26


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Regularització de l’alineació del carrer. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que les finques del C/ Torelló números 22 i 28 tenen les

façanes reculades, mantenint l’alineació del carrer. Tanmateix, enmig d’aquests dos edificis, als números 24 i 26, n’hi ha dos de deshabitats, que previsiblement s’enderrocaran, que tenen les seves façanes avançades seguint una alineació diferent provocant que el carrer s’estrenyi en aquest tram,

En conseqüència, sol·licita que es rectifiqui la proposta inicial del POUM en el sentit de regularitzar l’alineació de les finques dels números 24 i 26 del C/ Torelló per situar-les en la mateixa línia reculada que les dels números 22 i 28, per tal d’establir una secció més ampla i uniforme en aquest tram del carrer.

INFORME:

Efectivament, tal com posa de manifest l’interessat, el POUM ha d’aprofitar l’oportunitat que suposa el previsible enderrocament de les finques dels números 24 i 26 del C/ Torelló per regularitzar l’alineació d’aquest tram del C/ Torelló, tal com ja es va fer en els números 22 i 28 als quals fa referència l’interessat. S’establirà com a referència l’alineació de la finca número 22 i es mantindrà la mateixa referència i amplada en els números 24 i 26 fins a la façana del número 28 del mateix carrer. D’aquesta manera el tram final del carrer guanyarà en amplada i s’aconseguirà una façana contínua dels números 22 fins al 28.

Les finques números 24 i 26 passaran a tenir la condició de sòl urbà no consolidat perquè, en el cas d’enderrocament i obra nova, caldrà cedir una part del terreny per a destinar-los a carrers amb vista a regularitzar l’alineació del carrer Torelló; així mateix caldrà cedir gratuïtament a l’Ajuntament la part dels terrenys destinada a vialitat; i costejar i executar la seva urbanització (arts. 31.2 b i 40.3 RLUC).

414


Per tant, en coherència amb els motius exposats, es proposa estimar l’al·legació en el sentit de regularitzar l’alineació del carrer Torelló en el tram que abasta les finques números 24 i 26. S’establirà com a referència l’alineació de la finca número 22 i es mantindrà la mateixa referència i amplada, en les façanes de les finques dels números 24 i 26, fins a la façana del número 28 del mateix carrer.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de grafiar la regularització de l’alineació d’aquest tram del C/ Torelló, números 24-26, prenent com a referència la de la finca número 22 i mantenint la mateixa referència i amplada, en les façanes dels números 24 i 26, fins a la del número 28. Es tracta regularitzar l’alineació del carrer, la qual d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

415

AL·LEGACIÓ NÚMERO 171: R/e núm. 7970, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: FUNDICIÓ BENITO 2000 SL

DNI/ NIF:


DNI/NIF:


08560 MANLLEU

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: CARRER JOSEP SERRA SIÓ XAMFRÀ

CARRER RUSIÑOL,55


TEMÀTICA: Sòl Urbà. Canvi de qualificació urbanística. Canvi de paràmetres urbanístics. Alçada edificable. Edificabilitat pati interior d’illa. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que la seva finca situada al C/ Josep Serra Sió xamfrà amb el

C/ Rusiñol ha canviat la qualificació urbanística i el pati d’illa ja no es edificable el 100%.

En quant a la regulació de les alçades manifesta que pel carrer Rusiñol se li

permet planta baixa i tres plantes pis, mentre que pel carrer Josep Serra Sió se li disminueix en una planta.

També exposa que una part de la finca està inclosa dins del Pla de Millora

Urbana núm. 8 i entén que ja va fer les corresponents cessions en el seu moment.

En conseqüència, sol·licita que es mantingui una qualificació de clau 2b amb una

edificabilitat de planta baixa i tres plantes pis en els dos vials que afronta i que s’admeti l’edificabilitat del 50% del pati interior de l’illa. Alhora també demana de treure la part de la finca que està inclosa dins del Pla de Millora Urbana núm. 8.

INFORME:

Fet el treball de camp i tenint en consideració la secció dels vials que afronten i les preexistències, s’ha considerat que l’opció de les alçades previstes en l’aprovació inicial és la que s’adequa millor a l’entorn.

En quant al pati interior de l’illa, té raó l’interessat en quan a la possibilitat

d’ocupació d’aquest tenint en consideració la dimensió de l’illa. Per aquest motiu se li atorga una fondària addicional de 8 metres en planta baixa a partir de la

416

fondària edificable permesa en les plantes pis. Aquest increment també s’ha de fer en la resta de l’illa.

Pel que fa a l’al·legació sobre l’exclusió d’una part de la finca de l’àmbit del Pla de

Millora Urbana núm. 8, l’objectiu de la seva inclusió en aquest Pla és el d’ aconseguir la reforma interior, la remodelació urbana i la transformació dels usos amb un aprofitament de l’espai situat en les parts posteriors de les illes amb front al carrer Rusiñol. No es veuen motius per a la seva exclusió del PMU-8.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit d’atorgar una fondària addicional de 8 metres en planta baixa a partir de la fondària edificable permesa en les plantes pis. Aquest increment també s’ha de preveure en la resta de l’illa.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu B-5, en el qual s’ha de grafiar una fondària addicional de 8 metres en planta baixa a partir de la fondària edificable permesa en les plantes pis. Aquest increment també s’ha de grafiar en la resta de l’illa. Es tracta modificar un dels paràmetres urbanístics el qual, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

417


DNI/ NIF:


DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ RUSIÑOL, 56


TEMÀTICA: Sòl urbà no consolidat. Pla de Millora Urbana núm. 2. Rusiñol 1. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que és propietari d’una finca situada a al C/ Rusiñol número 56, que la

proposta inicial del POUM inclou dins de l’àmbit del Pla de Millora Urbana número 2.

Manifesta que el planejament fins ara vigent la qualificava com a zona E1, Illa de

Pati Interior Tancat, en què s’hi podia edificar en planta baixa i dues plantes pis, i el pati d’illa era edificable, en planta baixa, en el 100 % de la seva superfície.

Al·lega que la seva finca té la condició de sòl urbà consolidat i urbanitzat, amb les

cessions ja fetes des que s’hi va edificar.

En conseqüència, sol·licita: - Que s’exclogui la seva finca del sector de millora urbana. - Que se la qualifiqui com a clau 2, d’Eixample, subclau 2b, d’illes amb definició

geomètrica, i que s’hi pugui edificar en una alçada de PB+4PP.

INFORME:

Efectivament, té raó l’interessat quan al·lega que la seva finca està edificada i urbanitzada d’acord amb el planejament fins ara vigent i, probablement, en el seu moment devia efectuar les cessions per a vialitat del carrer que afronta a la seva finca. Tanmateix, hi ha una part de la finca sense edificar que haurà de ser objecte de transformació urbana per mitjà de la seva inclusió dins del sector de millora urbana. Per tant, s’exclourà de l’àmbit de millora la part de la finca que ja està edificada i urbanitzada d’acord amb el planejament, però no la part que resta sense edificar i urbanitzar, que es mantindrà dins de l’àmbit del sector de millora urbana del C/ Rusiñol.

418

La part que s’exclou del sector de millora es qualificarà com a zona d’Eixample, Clau 2, subclau 2b, d’Illes amb definició geomètrica. Pel que fa al nombre de plantes, es fixa en PB+3PP, que és la característica de l’àmbit en proporció a l’amplada del carrer, amb una fondària edificable màxima de 14 metres. L’alçada corresponent a PB+3PP és la pròpia també del C/ Vázquez de Mella. Per un error de grafisme en la proposta inicial es va fer constar PB+4PP; i això és el que ha induït a l’error de l’interessat a l’hora de recolzar la seva al·legació en aquest argument.



- D’excloure part de la seva finca, la que està ja edificada i urbanitzada, de

l’àmbit del pla de millora urbana número 2, Rusiñol 1; mantenint però dins del seu àmbit la part que resta sense edificar i urbanitzar.

- La part que s’exclou es qualifica de clau 2, Eixample, subclau 2b, Illes amb

definició geomètrica, en la qual s’hi pot edificar en PB+3PP i amb una fondària màxima edificable de 14 metres.


Estimar l’al·legació relativa als límits del sector de millora comporta la rectificació del plànol normatiu B-4, en el qual s’ha de reflectir la delimitació del nou àmbit; així mateix caldrà rectificar l’article 133 de les normes urbanístiques, relatiu al pla de millora urbana número 2, Rusiñol 1, modificant la superfície de l’àmbit per la que resulta de l’ampliació. Així mateix, caldrà grafiar la qualificació de la part de la finca que s’exclou de l’àmbit, la 2b; i el nombre de plantes que s’hi poden construir, PB+3PP. Es tracta de modificacions que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancials i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

419


DNI/ NIF:


DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: PPU-6 PONT EST


TEMÀTICA: Sòl urbanitzable delimitat. PPU núm. 6 “Pont-Est”. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que és propietari d’una finca situada a la Via Ausetània que està inclosa

dins de l’àmbit del sector de sòl urbanitzable a desenvolupar pel PPU 6, “Pont-Est”. Tanmateix, al·lega que només s’inclou una part de la finca i no la seva totalitat. Acompanya al seu escrit un plànol topogràfic en què es precisen amb exactitud els límits de la finca i es grafia la part que ha quedat exclosa del sector.

Per altra part, al·leguen que el planejament general no defineix en aquell sector tot

un seguit de paràmetres, com ara: la superfície de parcel·la mínima i els usos permesos.

També manifesta que el potencial de sostre que es preveu és insuficient.

En conseqüència, sol·licita: - Que es modifiqui l’àmbit del sector, incloent la totalitat de la finca d’acord amb

els límits de la seva finca que es dedueixen del plànol que acompanya. - Que es fixi una parcel·la mínima entre 25.000 i 30.000 m2 de superfície, amb

destí a indústria gran i mitjana en parcel·la aïllada. - Que els usos admesos en el sector siguin els més amplis possibles, per tal de

facilitar la implantació del major nombre d’activitats industrials, comercials o de serveis.

- Que s’incrementi el potencial de sostre industrial fins als 36.702 m2 de sostre,

a raó d’un índex d’edificabilitat bruta, quant al sostre industrial, de 1 m2 st/m2.

420

INFORME:

Quant als límits físics del sector, és cert que a l’hora de delimitar-los s’ha de procurar que aquests tinguin característiques urbanístiques homogènies i que el seu perímetre estigui delimitat per situacions de planejament existent, per sistemes generals de comunicació o per elements naturals definits, de tal manera que es garanteixi una adequada inserció del sector en l’estructura general del planejament general. Per tant, per aquests motius està clar que s’ha d’incloure dins de l’àmbit la resta de la finca de l’interessat que fins ara estava classificada com a sòl no urbanitzable, situada a l’extrem sud del sector, limitant amb la riba del riu Ter. La part situada al límit nord, que l’interessat sol·licita que s’inclogui dins del sector, ja tenia pel planejament vigent la condició de sòl urbà consolidat i urbanitzat. Per tant, es pot sol·licitar directament llicència per a edificar, per la qual cosa no es pot incloure en l’àmbit del sector perquè no està classificada com a sòl urbanitzable i els plans parcials urbanístics tenen per objecte desenvolupar el planejament urbanístic general dels sector de sòl urbanitzable que abasten. D’aquí la impossibilitat legal per incloure’l en aquest àmbit.

Cal assenyalar que els terrenys que s’han inclòs ara dins del sector estan situats

dins de la zona inundable del riu Ter. Per tant, el pla parcial que desenvolupi el sector haurà de tenir en compte aquest condicionant i només s’hi podran admetre usos compatibles amb les limitacions que deriven de la seva inundabilitat, sense que en cap cas s’hi puguin dur a terme construccions estables.

Pel que fa a la seva sol·licitud perquè ja des del planejament general s’estableixi

la superfície de la parcel·la mínima i els usos més amplis possibles perquè s’hi puguin dur a terme activitats industrials, comercials i de serveis, aquests són unes determinacions pròpies del pla parcial que desenvolupi el sector.

Efectivament, en sòl urbanitzable delimitat, com és el cas, el planejament general

ha de concretar la delimitació dels sectors i, per a cadascun d’aquests, els índex d’edificabilitat bruta, la densitat màxima, els usos principals i compatibles i els estàndards mínims de reserva per a sistemes urbanístics. Aquestes són les determinacions que preveu el planejament general per al PPU-6 “Pont Est” a l’article 163 de les normes urbanístiques.

L’article assenyalat determina que el sòl d’aprofitament privat s’ordenarà segons

zones de desenvolupament residencial i industrial, les condicions d’edificació, parcel·lació i usos seran les que es determinaran en el corresponent pla parcial que definirà els paràmetres de parcel·lació i d’edificació mitjançant la subclau de zonificació. En aquest mateix sentit ho estableix l’article 65 TRLUC quan estableix que els plans parcials tenen per objecte, en sòl urbanitzable, desenvolupar el planejament urbanístic general i contenen totes les determinacions pertinents per a l’ordenació urbanística detallada dels sectors que abasten de conformitat amb el règim el sòl urbanitzable.

A tal efecte, entre d’altres determinacions,

a) Qualifiquen el sòl. b) Regulen els usos i els paràmetres de l’edificació que han de permetre

l’atorgament de llicències.

421

c) Defineixen els paràmetres bàsics de l’ordenació de volums.

Per tant doncs, les concrecions que demana l’interessat en la seva al·legació no corresponen pròpiament al planejament general, sinó que seran objecte de les determinacions pròpies del pla parcial que desenvolupi detalladament el sector del pla parcial número 6, “Pont Est”.

Pel que fa a l’augment del sostre industrial, dels 29.362 m2 actuals fins els 36.702 m2 que demana, no es considera massa adient la proposta ja que es tractaria d’una major ocupació de sòl en un àmbit especialment sensible ambientalment i inclòs en la seva major part com a zona de protecció ambiental pel planejament general, la qual cosa entraria en contradicció amb la incidència dels usos industrials. Per aquest mateix motiu, a la zona que s’ocuparà per a l’ús industrial, es pretén que sigui amb una tipologia d’edificació aïllada separada dels límits amb amplis espais lliures d’edificació.



- Modificar els límits del sector amb la inclusió dins del seu àmbit de la resta de

la finca de l’interessat que fins ara estava classificada com a sòl no urbanitzable, situada a l’extrem sud del sector, limitant amb la riba del riu Ter.

Aquesta rectificació, juntament amb les que resulten de l’estimació d’una al·legació en el mateix sentit presentada per l’altre propietari de l’àmbit, la número 30, suposa augmentar en un 12,79 % la superfície del sòl urbanitzable delimitat. Tanmateix, els terrenys que s’han inclòs ara dins del sector estan situats dins de la zona inundable del riu Ter. Per tant, el pla parcial que desenvolupi el sector haurà de tenir en compte aquest condicionant i només s’hi podran admetre usos compatibles amb les limitacions que deriven de la seva inundabilitat, sense que en cap cas s’hi puguin dur a terme construccions estables.


Estimar l’al·legació relativa als límits del sector significa la rectificació del plànol normatiu C-6, en el qual s’ha de reflectir la delimitació del nou àmbit; així mateix caldrà rectificar l’article 163 de les normes urbanístiques, relatiu al pla parcial urbanístic número 6 “Pont Est”, modificant la superfície de l’àmbit per la que resulta de l’ampliació. Es tracta de modificacions que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancials i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

422


DNI/ NIF:

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ TORELLÓ, 29


TEMÀTICA: Sòl Urbà consolidat. Paràmetres urbanístics. Alçada i fondària edificable. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

L’interessat exposa que és propietari de la finca del C/ Torelló número 29, la qual

fins ara estava qualificada com a zona C1, Conjunts Històrics, en la qual es podria construir en planta baixa i dues plantes pis, amb una fondària edificable que havia de ser la mitjana de les dues veïnes, amb un màxim de 18 metres. El pati d’illa era edificable totalment en planta baixa amb la mateixa alçada que la de l’edifici principal.

Ara, en la proposta inicial del POUM, la finca es qualifica de zona de nucli antic

(Clau 1), subzona 1b, en la qual es manté el nombre de plantes però es redueix la fondària a 13 metres i no es permet edificar en el pati d’illa.

Addueix tot un seguit de motius per justificar la seva disconformitat sobre la

fondària edificable i el pati d’illa. Bàsicament fa referència a que es tracta d’una parcel·la amb una llargada de més de 55 metres, no essent coherent tan poca profunditat edificable en relació a la llargada de la finca; i, en relació a la planta baixa, esgrimeix que en realitat es tracta d’una planta semisoterrània per la diferència de cota entre el C/ Torelló i el C/ Ter.

Al·lega un greuge contra la seva persona ja que, segons diu, fa uns anys es va

donar una llicència a l’edificació veïna, la del número 27, excedint la fondària i l’alçada permesa pel planejament vigent.

En conseqüència, sol·licita: - Que es mantingui la fondària edificable de la finca en 18 metres. - Que el pati d’illa sigui edificable en el 100 % de la seva superfície. - Que l’alçada reguladora sigui la mitjana entre les dues veïnes.

423

INFORME:

S’ha fet el corresponent treball de camp per contrastar in situ les manifestacions de l’interessat. La fondària edificable de l’illa es situa en una mitjana de 16 metres i aquesta és la que es proposa de seguir, per tal de mantenir la regularitat en l’alineació de la línia d’edificació de la part posterior de les finques.

S’ha pogut comprovar la diferència de cotes que argumenta l’interessat i es

constata que en cas d’edificar-se totalment serà com una planta semisoterrània. Per tant, no es considera que hi hagi motius per impedir-ne la seva edificació en el 100 % de la seva superfície amb la mateixa alçada que el cos de l’edifici principal, tal com sol·licita l’interessat.

Pel que fa a les alçades de la finca, aquesta s’ha fixat en 9,50 metres com a

màxima, la qual correspon a PB+2PP, que és la predominant en aquest carrer i la que correspon en proporció a la seva amplada.

Quant a les irregularitats que denuncia en l’atorgament d’una llicència d’obres en

la finca veïna excedint de l’alçada i profunditat aquest és un tema relatiu a la protecció de la legalitat urbanística que té els seus procediments propis, al marge del planejament urbanístic que és l’objecte de la revisió del POUM que s’està duent a terme. És en aquell àmbit on ha de denunciar els fets.


Per tant, en coherència amb els motius exposats, es proposa estimar parcialment l’al·legació en el sentit de.

- Fixar la fondària edificable de la finca en 16 metres a comptar des de

l’alineació del carrer Torelló en comptes dels 13 metres previstos en la proposta inicial del POUM.

- Permetre l’edificació en el 100 % de la superfície del pati d’illa en planta

baixa amb la mateixa alçada que la del cos de l’edifici principal.

I desestimar-la en la resta d’extrems pels motius que consten a l’informe tècnic que s’ha transcrit.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de grafiar la fondària edificable fins a 16 metres; així com la possibilitat d’edificar el pati d’illa en el 100 % de la seva superfície en planta baixa amb la mateixa alçada que la del cos de l’edifici principal. Es tracta de rectificacions que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no tenen el caràcter de canvis substancials i, per tant, no comporten l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

424


DNI/ NIF:

REPRESENTANT:

DNI/NIF:


FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ TER, 30



L’interessat exposa que és propietari de la finca situada al carrer del Ter número

30, la qual estava qualificada fins ara com a zona E2, Illes de pati interior tancat, en la qual el pati d’illa es podia edificar en planta baixa en un 50 % de la seva superfície. Es podia construir en PB+2PP si bé, segons diu, en el mateix carrer hi ha algun edifici de PB+3PP, que excedeix de l’alçada reguladora del planejament fins ara vigent i també de la proposta inicial del nou.

Ara, en la proposta inicial del POUM, la fina es qualifica de clau 2, d’Eixample,

subzona 2b, d’illes amb definició geomètrica, en la qual, si bé es manté el mateix nombre de plantes i la profunditat edificable que en el planejament anterior, no es permet edificar en el pati d’illa.

En conseqüència, sol·licita: - Que s’incrementi el nombre de plantes, de PB+2PP a PB+3PP. D’aquesta

manera, segons diu, l’alçada seria similar a la d’algun dels edificis del carrer ja construïts. Al·lega que al carrer Vázquez de Mella, d’amplada inferior al carrer Ter, s’hi podrà construir PB+4PP.

- Que es permeti edificar el 50 % de la superfície del pati d’illa ja que, segons

diu, es tracta d’una finca amb una fondària de més de 55 metres. D’aquesta manera no es deixaria en volum disconforme moltes de les construccions que ja hi ha construïdes en el pati d’illa de parcel·les de fondàries similars.

INFORME:

Desprès de realitzar el treball de camp, s’ha comprovat que té raó l’interessat en una part de la seva al·legació. El pati interior de l’illa està fortament consolidat per

425

l’edificació, per la qual cosa la millor opció, tenint en compte les preexistències, és la d’admetre l’ocupació del 100% del pati d’illa.

Pel que fa a l’alçada edificable, atenent a les característiques de les edificacions

consolidades, es considera que l’alçada de planta baixa i dues plantes pis, s’adeqüen de forma correcta a la tipologia existent i no cal modificar-la. D’aquesta manera s’acabarà de consolidar tot el pati d’illa que resta i s’aconseguirà una ordenació característica d’illa tancada regular.


Per tant, en coherència amb els motius exposats, es proposa estimar l’al·legació en el sentit de permetre la construcció a l’interior de l’illa amb una alçada de planta baixa en la seva totalitat.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu C-4, en el qual s’ha de grafiar la possibilitat d’edificar en planta baixa a l’interior de l’illa en la seva totalitat. Es tracta d’una modificació que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini d’informació pública però s’ha de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

426

AL·LEGACIÓ NÚMERO 176: R/e núm. 7976, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: OSONA AGRÍCOLA, S.L.

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: PERE CARALT TARRÉS

DNI/NIF: 37 674 603-M

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PASSEIG DE SANT JOAN, 99

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ DEL PONT 71, 75, 77

PASSEIG DE SANT JOAN 1,3,5


TEMÀTICA: PMU-5 Reubicació de l’edificabilitat per obtenir la cessió de Molí Muntada. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Considera que el sector PMU-5 no li són d’aplicació els articles 43 i 57.3 del DL

1/2005, en tan que el sector està situat en sòl urbà consolidat segons defineix el propi article 118 del Títol III Capítol III del text normatiu de la proposta de POUM. Per la qual cosa, el sector no hauria de cedir el 10% d’aprofitament urbanístic, ni reservar el 20% del sostre residencial per a habitatges de protecció pública i tampoc hauria de reservar un 10% addicional del sostre residencial per habitatges en règim concertat.

Proposa que es modifiqui l’àmbit del PMU-5 incorporant la parcel·la corresponent

al carrer del Pont, núm. 73, donant-li així coherència a tot el conjunt.

Proposa establir la superfície de l’àmbit en 2.397,50 m2 dels que 300,79 m2 aproximadament corresponen a la Casa Muntada (clau 11), respecte la qual caldrà mantenir el volum existent de l’edificació; 787,43 m2 corresponen als números 71, 73 i 75 del carrer del Pont (clau 1b); 1.260,00 m2 corresponen als números 1, 3 i 5 del Passeig de Sant Joan (clau 2b) i 135, 12 m2 correspon a la Turbina Molí Muntada (sòl públic/equipament).

Proposa establir el sostre màxim edificable en 7.110,59 m2, excloent el sostre de

Can Muntada, que junt amb l’augment de l’àmbit del sector proposa se’n derivi una densitat de 300 habitatges/ha.

INFORME:

Cal especificar que estem davant d’un sòl ocupat per un ús industrial, però que en el planejament vigent venia qualificat amb clau de zonificació d’ús i aprofitament residencial amb edificació alineada a carrer.

427

Estem davant d’un sòl urbà no consolidat segons determina l’article 31.2 de la Llei d’Urbanisme, per tant com determina l’article 40.2 pels Plans de Millora Urbana que tinguin alguna de les finalitats establertes en l’article 68.2a de la LU, com és el cas per tractar-se d’un PMU que te per objectiu la completació del teixit urbà, serà obligatòria la cessió del 10% de l’aprofitament mig.

Sobre la reserva del 20% del sostre de nova implantació per a habitatge de

protecció pública i del 10% per a habitatge de protecció concertada, cal aclarir que el Reglament de la Llei d’Urbanisme descriu què es considera sostre de nova implantació en l’article 66.3.

En relació a l’àmbit del PMU5, i degut a posteriors converses amb l’al·legant, s’ha

modificat l’àmbit excloent la finca del carrer del Pont núm. 71 i incloent part del pati de la finca del carrer del Pont núm. 73 per permetre la construcció de la fondària complerta al passeig Sant Joan.

Al veure’s reduït l’àmbit del PMU5, el sostre quedarà fixat en 5.300 m2 i la

densitat en 311 hab/Ha. Al tractar-se d’un pla de millora no es fixa una ordenació, sinó que aquesta s’haurà de definir en el desenvolupament del PMU, per la qual cosa la concreció de repartiment de sostre entre les claus 1b, 2b o 3e vindrà fixada en el moment de desenvolupar el PMU.



428

AL·LEGACIÓ NÚMERO 177: R/e núm. 7977, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: BERCRIS OSONA SL

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: PERE CARALT

DNI/NIF: 37.674.603-M

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PG. SANT JOAN, 99

08560 MANLLEU

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C. VERGE DEL PILAR, 11



L’interessat exposa que a la seva finca, situada al C/ Verge del Pilar, 11 el nou

POUM manté l’alçada reguladora de planta baixa i dues plantes pis. Posa de manifest que en trams de carrers propers, s’han admès alçades d’una planta més.

En conseqüència, sol·licita que es modifiqui l’alçada i es consideri de planta baixa

i tres plantes pis. INFORME:

La regulació de les alçades s’ha fet en el sentit de respectar en tot allò que sigui possible les preexistències. En el cas de la parcel·la del C/ Verge del Pilar, 11 i atenent al treball de camp realitzat, s’ha observat que l’alçada majoritària de l’entorn és de planta baixa i dues plantes pis i l’augment en una planta, com proposa l’al·legant, desvirtuaria les característiques tipològiques del sector. Les alçades més properes a què es fa referència en l’al·legació es corresponen a vials amb més amplada, o bé a trams amb determinades preexistències edificades.



429

AL·LEGACIÓ NÚMERO 178: R/e núm. 7978, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: JOAQUIM FRANCH LLACH

DNI/ NIF: 40 200 127-Z

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PASSEIG DE SANT JOAN, 157




Exposa que és copropietari d’una finca situada dins de l’àmbit del pla de millora urbana Rusiñol 1. Segons manifesta el planejament fins ara vigent “qualificava” aquest terreny com a urbà amb una edificabilitat de planta baixa (amb una ocupació del 100 % de la superfície) i 2 PP amb 16 metres de fondària, amb l’única condició que s’executés la urbanització del vial previst pel planejament.


pel corresponent pla de millora urbana el qual, segons manifesta l’interessat, redueix substancialment l’edificabilitat si la comparem amb la de l’anterior planejament, la qual cosa perjudica els terrenys de la seva propietat. Afegeix que el fet de preveure la reparcel·lació dels terrenys és un procés més complex que la simple urbanització dels espais públics per cada propietari afectat.






- Que s’elimini la delimitació del sector de millora urbana i es retorni a la situació que preveia el planejament anterior.

- Que es mantingui l’edificabilitat prevista en l’anterior planejament.

430

- Que es promogui la urbanització del sector per mitjà de la signatura d’un conveni urbanístic entre els propietaris afectats i l’Ajuntament.

INFORME:

La finca de l’interessat és la que s’identifica amb la referència cadastral 0303045DG4500S0001DB, amb una superfície aproximada de 2408 m2, segons figura en el cadastre. D’acord amb el planejament fins ara vigent el terreny es trobava parcialment afectat per a reserva de vialitat i per a espais lliures i zones verdes.






TRLUC, inclou el terreny en un àmbit de transformació urbanística incorporant-lo a un sector subjecte a desplegament per un pla de millora urbana. Per aquest motiu el terreny esdevé sòl urbà no consolidat, condició que de fet ja tenia en l’anterior planejament perquè li mancaven el requisit de la cessió de vials i de la urbanització adequada per tenir la consideració de consolidat. El pla de millora urbana té per objecte dur a terme una actuació urbanística integrada per de tal transformar el model urbanístic preexistent, amb l’establiment de nous criteris d’ordenació del sòl privat i dels sistemes urbanístics (vialitat i espais lliures), així com per urbanitzar en la seva integritat un àmbit que en la seva major part, passats més de 20 anys des de la seva ordenació detallada per l’anterior planejament, no ha estat objecte prèviament de transformació urbanística. Aquestes finalitats són les pròpies d’aquest instrument de planejament, d’acord amb el que disposa l’article 68.1.a) TRLUC.


431







432





b) Cedir a l’Ajuntament, de manera gratuïta i obligatòria, tot el sòl reservats per als sistemes urbanístics locals de titularitat pública (en aquest cas vialitat i espais lliures-zones verdes). c) Cedir a l’Administració actuant, gratuïtament, el sòl corresponent al 10 % de l’aprofitament urbanístic. d) Costejar i executar la urbanització dels sistemes locals inclosos dins de l’àmbit i de les infrastructures necessàries per al seu funcionament. e) Edificar els solars en els terminis i les condicions establertes pel planejament urbanístic. f) Executar en els terminis establerts pel planejament urbanístic la construcció de l’habitatge protegit que eventualment els correspongui.

433

Aquestes són obligacions legals que dimanen de l’aplicació del TRLUC i com a tals directament exigibles als propietaris. No té massa sentit la signatura d’un conveni, tal com proposa l’interessat, per garantir la urbanització dels vials ja que aquesta és tan sols una de les moltes altres obligacions legals que tenen els propietaris de sòl urbà no consolidat. El seu compliment no necessita de cap conveni perquè es faci efectiu. Així doncs: - Es tracta de terrenys situats en sòl urbà no consolidat i la delimitació del








434

AL·LEGACIÓ NÚMERO 179: R/e núm. 7979 de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: ULL DEL GARRAF SL

DNI/ NIF: B-63590517

REPRESENTANT: RAIMON CARRERAS SOLÉ

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ CASERNES, 37 BAIXOS

08800 VILANOVA I LA GELTRÚ

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: C/ RUSIÑOL, 37


TEMÀTICA: Sòl urbà no consolidat. Inclusió dins del PMU-8 “Ter”. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Exposa que la societat és propietària d’una finca situada al C/Rusiñol 37, la qual està classificada com a sòl urbà en la categoria de no consolidat; bé perquè part de la finca ha de cedir-se per destinar-la a vialitat; bé perquè una altra part està inclosa dins de l’àmbit del pla de millora urbana número 8 “Ter”.

Al·lega, pel que fa a la part de la finca que està destinada a vialitat objecte de

cessió obligatòria i gratuïta, que aquesta obligació suposa un greu perjudici per a la societat propietària ja que no rebria cap compensació a canvi de la cessió.

Afegeix que la cessió del terreny suposa també un greuge comparatiu en relació

amb el propietari de la finca confrontant, el qual pot edificar sense haver d’efectuar cap cessió; així com en relació als propietaris inclosos dins de l’àmbit del PMU-8, els quals utilitzarien el carrer de nova creació que s’obtindria per la cessió dels terrenys destinats a tal fi.

En conseqüència, sol·licita que es modifiqui la proposta inicial del POUM amb la inclusió dins de l’àmbit del PMU-8 de la part de la finca propietat de la societat destinada a vialitat, per tal d’incrementar d’aquesta manera la seva participació en el sector amb la superfície aportada destinada a vialitat.

D’altra banda, al·lega que, si s’inclou la part del terreny destinada a vialitat dins de l’àmbit del sector de millora urbana, el cost de la seva urbanització correspondrà als propietaris inclosos dins del seu àmbit en proporció a la seva quota de participació. En canvi, segons diuen, si no s’inclou aquella part dins del sector, correspondrà al propi Ajuntament el cost de la seva urbanització ja que, segons manifesten, en cap cas s’exigeix legalment que el vial es cedeixi urbanitzat pels seus propietaris.

Afegeixen també que part del cost de les obres d’urbanització, fins al 90 % del

cost que suporti l’Ajuntament, pot ser repercutit als propietaris beneficiats per

435

mitjà de la imposició de contribucions especials. No obstant això, segons diuen, la imposició de les contribucions especials suposaria també una diferència de tracte entre els propietaris que afronten al vial i els que estan inclosos dins del sector de millora urbana ja que aquests darrers, malgrat que es beneficiarien de la seva obertura, no haurien de suportar el cost de la seva urbanització. Per això conclouen que és convenient per als interessos de l’Ajuntament la inclusió del vial dins de l’àmbit del sector de millora urbana ja que això comportaria que s’estalviaria els costos de la seva urbanització, els quals anirien íntegrament a càrrec dels propietaris inclosos dins de l’àmbit del pla de millora urbana.

Per tant, aquest és un altre motiu, el d’estalviar costos a l’Ajuntament, pel qual sol·liciten la inclusió de la part de la seva finca afectada a vialitat dins del pla de millora urbana.

INFORME:

De la lectura de l’al·legació de l’interessat se’n desprèn una certa confusió de les obligacions que corresponen als propietaris de sòl urbà no consolidat.

El planejament fins ara vigent ja preveia que part de la seva finca estava

destinada a vialitat objecte de cessió obligatòria i gratuïta pel fet que aquesta cessió era necessària perquè la resta de sòl adquirís la condició de solar i es pogués construir d’acord amb les determinacions del planejament, d’aquí la seva condició indiscutible de sòl urbà no consolidat.

La finca colindant, a la qual fa referència l’interessat, té la condició de sòl urbà

consolidat per complir els requisits de l’article 29 TRLUC, amb un règim de drets i deures diferent dels que corresponen als al·legants els quals, per a poder edificar, encara hauran de completar un seguit de requisits pendents. No es poden equiparar, tal com ho fa en l’al·legació, els drets i deures dels propietaris de sòl urbà consolidat que ja té la condició de solar i els del no consolidat.

Un dels principis generals que informen i presideixen l’actuació urbanística és el

de participació de la comunitat en les plusvàlues generades per l’actuació urbanística (art. 3 LRSV; art. 4.4 TRLUC). En la vigent legislació urbanística s’estableixen diverses mesures que tracten de rescabalar part de les plusvàlues que genera l’acció urbanística. Entre aquestes es preveu una doble afectació, d’una banda, a les cessions obligatòries i gratuïtes i als costos d’urbanització; i de l’altra a l’atribució a la comunitat en forma de cessió d’un percentatge de l’aprofitament (10 % de l’àmbit).

La cessió de la part de la finca que està afectada a vialitat és una tècnica de

recuperació de les plusvàlues urbanístiques que s’originen pel dret de poder-hi edificar que els atorga el planejament i, que per aquest motiu, és obligatòria i gratuïta; d’aquí que no s’hagi de compensar als propietaris, en contra del que manifesten els interessats que al·leguen que això els produeix un greu perjudici.

L’interessat al·lega que, de no incloure’s la part afectada a vialitat dins de l’àmbit

del sector de millora urbana, l’Ajuntament es veurà obligat a sufragar-ne les

436

despeses d’urbanització. Al·lega que l’article 44.2 TRLUC no estableix l’obligació pel propietari de cedir el vial urbanitzat.

Tanmateix, l’article 40.3 del RLUC, deixa ben clar quins són dels deures dels propietaris de sòl urbà no consolidat, no inclòs pel planejament general en sectors subjectes a un pla de millora urbana ni en polígons d’actuació urbanística, com seria el cas que ens ocupa. Entre aquests cal destacar bàsicament els de: a) Cedir gratuïtament a l’Ajuntament, de manera prèvia a l’edificació, la part dels terrenys destinada a carrers o a qualsevol altre tipus de via dels sistema urbanístic de comunicacions, o a llur ampliacions, sempre que aquesta cessió sigui necessària perquè la resta del sòl adquireixi la condició de solar i es pugui construir d’acord amb les determinacions del planejament urbanístic general.

b) Costejar i executar la urbanització necessària perquè els terrenys adquireixin la condició de solars. c) Edificar els solars en els terminis i les condicions establertes pel planejament urbanístic. Per tant, de la lectura de l’article esmentat se’n dedueix ben clarament l’obligació legal dels propietaris de sòl urbà no consolidat de costejar i executar la urbanització al seu càrrec, de manera que s’ha de desestimar –per infundada- l’al·legació de l’interessat en aquest extrem .

Un altre aspecte que al·lega l’interessat és que els terrenys que ha de cedir per a l’obertura del vial serviran també per resoldre l’accés a les finques del pla de millora urbana “Ter”, que a través seu podran connectar directament amb el C/ Rusiñol. Si bé és cert que les finques tindran sortida a través d’aquest vial, cal tenir en compte però que aquest accés no és ni únic ni exclusiu, sinó que n’hi ha d’altres com poden ser el C/ Serra Sió a ponent; o l’avinguda de les Hortes a llevant. Tanmateix, és cert que, ni que sigui parcialment, el sector de millora urbana hi tindrà un accés directe pel límit de llevant.

Per tant, per tal d’equidistribuir aquest benefici amb la resta de propietaris inclosos dins del sector, que es podrien beneficiar parcialment d’aquest accés, el més coherent seria incloure la part dels terrenys que fins ara estaven destinats a vialitat i que afronten amb el pla de millora dins de la delimitació d’aquest, de tal manera que en l’execució de l’esmentat planejament s’obtindria la seva cessió i urbanització; i, alhora, els propietaris obtindrien l’equidistribució dels beneficis i càrregues derivades de la seva utilització, ni que sigui parcial, com a vial de connexió del pla de millora amb el C/ Rusiñol.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació de l’interessat en el sentit de modificar l’àmbit del pla de millora urbana número 8, “Ter”, per incloure dins de la seva delimitació la part dels terrenys de la seva propietat destinats a vialitat que afronten parcialment amb el límit de llevant

437

de l’esmentat pla de millora, tal com es reflecteix en el corresponent plànol d’ordenació (C-5).

I desestimar-la en la resta d’extrems pels motius que s’han justificat en l’informe tècnic que s’ha transcrit.


Estimar l’al·legació comporta rectificar el plànol normatiu d’ordenació C-5, en el qual s’ha de grafiar la nova delimitació del PMU-8 per incloure dins de la seva delimitació la part dels terrenys destinats a vialitat que afronten parcialment amb el límit de llevant de l’esmentat pla de millora urbana. Es tracta d’una modificació que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

438

AL·LEGACIÓ NÚMERO 180: R/e núm. 8017, de 2.11.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: BISBAT DE VIC

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: NARCÍS RIBA CODINA

DNI/NIF: 39 286 967-T

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ SANTA MARIA, 1


CAPELLA DE SANT ESTEVE DE VILA-

SETRÚ;

PARRÒQUIA NOSTRA SENYORA DE

GRÀCIA;

CAPELLA DE SANT JAUME DE

VILAMONTA;

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA.


TEMÀTICA: Catàleg de béns a protegir. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Sol·licita la rectificació de la fitxa del catàleg en tan que constata que la Capella

de Sant Esteve de Vila-Setrú (El Poquí) és propietat de la Parròquia de Santa Maria de Manlleu del Bisbat de Vic, i la inclusió de totes les dependències annexes a la capella que són també propietat de la Parròquia, així com de l’existència d’un cementiri i d’un habitatge actualment enderrocat darrera l’església.

En relació a la Parròquia Nostra Senyora de Gràcia, manifesta la falta de fitxa

descriptiva i fotogràfica.

Respecte la Capella de Sant Jaume de Vilamontà, no consta l’església ni l’edificació adossada.

En relació a l’Església de Santa Maria, no hi consta la Casa Rectoral annexa i en

el plànol de zonificació hi consta tot el terreny que envolta l’església com a verd públic (VP), quan en realitat hauria de constar com a verd privat- recinte parroquial.

INFORME:

És procedent rectificar la fitxa E6 del catàleg, corresponent a la Capella de Sant Esteve de Vila-Setrú, i en l’apartat de noticies històriques reflectir que la propietat

439

de la mateixa i dels seus anexes actualment és de la Parròquia de Santa Maria de Manlleu, del Bisbat de Vic.

Pel que fa a la Parròquia Nostra Senyora de Gràcia, s’ha localitzat i s’ha

incorporat la fitxa descriptiva i fotogràfica (E8).

En quant a la Capella de Sant Jaume de Vilamonta, esta inclosa a la fitxa E4, es considera que s’ha d’incloure l’edifici de l’església en el catàleg, però no les edificacions annexes.

En relació a l’Església de Santa Maria, E1, cal especificar a la fitxa l’existència

com annex de la Casa Rectoral, així com rectificar el plànol d’ordenació qualificant com a verd privat l’entorn de l’església fins ara qualificat com a verd públic.


Per tant, en coherència amb el que s’ha exposat, es proposa estimar parcialment l’al·legació efectuant les rectificacions esmentades.


Estimar parcialment l’al·legació comporta: - Rectificar la fitxa E6 reflectint a l’apartat de noticies històriques que la propietat

de la mateixa i dels seus annexes actualment és de la Parròquia de Santa Maria de Manlleu, del Bisbat de Vic.

- Incorporar al catàleg la Parròquia Nostra Senyora de Gràcia. (E8) - Especificar en la descripció de l’Església de Santa Maria (E1) l’existència com

annex de la Casa Rectoral, i rectificar el plànol d’ordenació qualificant com a verd privat l’entorn de l’església fins ara qualificat com a verd públic

Es tracta d’una modificació que, d’acord amb el que estableix l’article 112.3 del RLUC, no té el caràcter de canvi substancial i, per tant, no comporta l’exigència d’un nou termini però s’han de fer constar en l’acord d’aprovació provisional.

440

AL·LEGACIÓ NÚMERO 181: R/e núm. 8018, de 2.11.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: BISBAT DE VIC

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: NARCÍS RIBA CODINA

DNI/NIF: 39 286 967-T

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: C/ SANTA MARIA, 1


ESGLÉSIA DE SANT PAU


TEMÀTICA: PMU-9. Sector parc de l’Erm. Catàleg. FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Constata que el Pla de Millora Urbana Barri de l’Erm (PMU 9) inclou l’Església de

Sant Pau, no obstant no fa cap referència a la referida Església, i tampoc resta inclosa en el catàleg de bens d’interès a protegir.

Considera que en la redacció del Pla de Millora Urbana no s’ha tingut en compte

el conveni urbanístic signat en data 28 de gener de 1994 entre l’Ajuntament de Manlleu i la Parròquia de Sant Pau del Bisbat de Vic, en el que constava, entre d’altres, el compromís per part de l’Ajuntament de Manlleu de no modificar el Pla General d’Ordenació, en el sentit de suprimir la qualificació de sistema d’equipaments o disminuir el seu aprofitament o edificabilitat i permetia la construcció d’un edifici annex a l’església de Sant Pau.

INFORME:

En quant a la inclusió de l’Esglesia de Sant Pau al catàleg, es tracta d’un edifici modern i no s’aprecien valors arquitectònics com per ésser inclòs al catàleg.

Pel que fa al PMU-9, el conveni preveia unes cessions com a zones verdes i

qualificava com a sistema d’equipaments una peça que permetia la construcció d’un edifici annex a l’església de Sant Pau. El conveni es va signar l’any 1994 i l’edifici annex no s’ha erigit, optant el POUM per obtenir aquest espai com a zona verda, tot i generant aprofitament mitjançant la seva inclusió en l’àmbit discontinu del PMU-9, de manera que el titular dels terrenys, en aquest cas el Bisbat, gaudirà del pertinent aprofitament que genera aquesta superfície en el referit pla de millora urbana.

441


Desestimar l’al·legació i aclarir que l’edificabilitat i drets d’espai d’equipament es materialitza en el PMU 9.

442

AL·LEGACIÓ NÚMERO 182: R/e núm.8019, de 31.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: AGUSTÍ TORRENT WITTEK

DNI/ NIF: 36938636 S

REPRESENTANT:

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: CARRER REPÚBLICA ARGENTINA, 14

ÀTIC

08023 BARCELONA

FINCA A LA QUAL FA REFERÈNCIA L’AL·LEGACIÓ: CAN BATLLE (PPU1 EL MAS)


TEMÀTICA: Can Batlle, PPU1 El Mas FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Proposa mantenir la màxima preservació de la masia existent de la finca de Can

Batlle de gran valor cultural i històric. Presenta una proposta d’ordenació per poder complir els objectius de preservació

de la masia sense alterar els interessos públics. Demana que s’incorporin les determinacions de la proposta que s’adjunta que

qualifica la finca com a equipament privat tot i proposant-ne els seus paràmetres. INFORME:

El POUM delimita el sector del Mas PPU1 tot incorporant la modificació del Pla General en tràmit. El POUM no impedeix aquesta proposta però haurà de ser el Pla Parcial Urbanístic el que concreti i defineixi l’ordenació.


S’aclareix a l’al.legant que si la proposta l’ha formulat durant la tramitació del PPU serà en la tramitació d’aquell instrument on s’haurà de prendre resolució sobre l’ordenació definitiva.

443

AL·LEGACIÓ NÚMERO 183: R/e núm.7489, de 19.10.2006 NOM I COGNOMS INTERESSAT/DA: ADIF

DNI/ NIF:

REPRESENTANT: JUAN J.RODRIGO RODRÍGUEZ

DNI/NIF:

DOMICILI A EFECTES DE NOTIFICACIONS: PLAÇA DELS PAÏSOS CATALANS, SN

BARCELONA



TEMÀTICA: Terrenys ferroviaris / PP4/PAU1/PPU-8 FETS, RAONS I PETICIONS QUE ES CONCRETEN A LA SOL·LICITUD:

Atès que el ferrocarril va vendre a particulars determinades parcel·les pròximes a

l’estació i amb l’objectiu de regularitzar la titularitat dels sòls destinats a vials, sol·licita la delimitació d’un àmbit per tal de regularitzar les propietats mitjançant reparcel·lació.

Sol·licita, en relació al PPU-4, per una part l’exclusió del sector dels sòls ocupats

per la subestació elèctrica, així com la seva qualificació de sistema ferroviari amb accés viari i considera que han de mantenir-se en el sector els sòls ocupats per els altres edificis, especialment els d’habitatges, a fi de que s’ajustin al planejament urbanístic.

Per altra part, considera han de ser inclosos en el sector els sòls qualificats de VP

i d’altres (ara colindants amb el PAU-1 i amb el propi PAU-4) a fi de que el traçat del vial paral·lel a la via pugui acomodar-se millor a les necessitats d’aquest nou sector de desenvolupament urbanístic i per tal de que pugui procedir-se fàcilment a la gestió d’aquests sòls.

Entén que hauria d’ampliar-se l’àmbit del PAU-1 fins al límit marcat per el FV i

s’haurien d’efectuar els reajustes necessaris d’acord amb allò exposat anteriorment.

Considera que els sòls de l’altra banda de l’estació de titularitat del ferrocarril i

qualificats com a EQ o formant part del PPU-8 han de ser qualificats, en el seu conjunt, de sistema general ferroviari o, d’altra manera, que tots passin a formar part del PPU-8.

444

INFORME:

Pel que fa a la delimitació de polígon als efectes de reparcel·lació a les proximitats de l’estació, es considera que els sòls que s’han d’incloure en delimitació poligonal son els que s’han inclòs en el PAU-1, la resta de sòls que són de titularitat de l’ADIF, que ja estaven qualificats com de sistemes, mantenen la seva qualificació o com a sistema ferroviari o com a sistema viari, vinculat a l’estació de ferrocarril.

Sector PPU4: L’àmbit del PPU4, abasta un gran espai situat a la banda est de la

via, comprenent els sòls situats al Nord de la Carretera de Manlleu a Sant Hipòlit de Voltregà BV-4608, es considera adient d’excloure del sector tant la ET com els edificis annexes vinculats a explotació ferroviària.

L’àmbit del PPU4 no inclou sòls situats al Sud de la Carretera, aquests sòls

s’estima més adient que s’incloguin vinculats al PPU-13 de nova delimitació en el que també s’hi inclouen els terrenys situats a l’altra banda de l’estació avui qualificats com d’Equipament.

No es considera adient d’ampliar l’àmbit del PAU-1.


Estimar parcialment l’al·legació, en el sentit d’excloure del PPU4 els terrenys destinats a ET i edificis annexes abans esmentats, i incloure part dels terrenys qualificats de VP i viari, així com els qualificats d’equipament de l’altra banda de l’estació dins l’àmbit del sector PPU-13 de nova delimitació àmbit parcialment inclòs dins l’àmbit del PPU-8, tot i desestimant la resta d’al·legacions.


Modificar els plànols A4 i B4, tot i excloent del PPU4 els terrenys destinats a ET i edificis annexes abans esmentats, i incloent part dels terrenys qualificats de VP i viari, així com els qualificats d’equipament de l’altra banda de l’estació dins l’àmbit del sector PPU-13.

445

V.- RESOLUCIÓ DELS SERVEIS TERRITORIALS DE MEDI AMBIENT DE BARCELONA:

El POUM objecte d’aprovació provisional, d’acord amb l’article 115 d) del Reglament de la Llei d’Urbanisme, ha d’incorporar una memòria ambi9ental, en la qual, tenint en compte l’informe de sostenibilitat ambiental i el resultat de les consultes realitzades, s’ha de valorar la integració dels aspectes ambientals en la proposta d’ordenació. La memòria ambiental la realitzen l’organ o persones que promoguin el Pla i requereix l’acord de l’organ ambiental. Per donar compliment a aquest article s’ha lliurat als serveis territorials de Medi Ambient de Barcelona, segons s’acredita amb la data d’entrada al registre de l’esmentat Organisme, el 26.3.2007, la proposta de memòria ambiental junt amb la resta de documents del pla que han de ser objecte d’aprovació provisional. La resolució es va rebre a l’Ajuntament el dia 9.5.2007 (r/e 3432). En aquesta resolució es dona conformitat a la proposta de memòria ambiental del POUM, amb una series de prescripcions:

- Incorporar les prescripcions de l’ACA. - Caldrà recaptar informe de la Direcció General de l’Habitatge. - Caldrà donar compliment a la directriu dels terrenys amb pendents

superiors al 20%. En la versió del POUM que es proposarà per a l’aprovació provisional s’incorporaran les modificacions per donar compliment a les prescripcions. En les fitxes adjuntes s’incorporen les justificacions respecte la tercera prescripció.

Documents

INFORME TRACTAMENT DE LES AL·LEGACIONS 07.06.20manlleu.cat/documents/poum_manlleu/poum_annex7.pdf · Enric Gil Marès, arquitecte. Antoni Freixanet Sitjà, enginyer. Anna Tubau Medel,