UNITAT 5 El medi ambient , riscos i desequilibrisDesenvolupament i medi ambient:riscos i desequilibris.

2.1.Model de desenvolupament i impactes sobre el medi ambient.

2.2.Els riscos medioambientals .

2.2.2. La prevenció dels desastres .

2.3. Les crisis ecològiques de caràcter global :l’ efecte hivernacle i l’amenaça del canvi climàtic.

2.4.Agressions a l’atmosfera .

2.5.Agressions sobre els sòls: desforestació i desertificació.

2.6.La biodiversitat amenaçada. .

2.7.De l’ecologisme com a moviment alternatiu a la Cimera de la Terra i Rio+10.

1

2 .1.Model de desenvolupament i impactes sobre el medi ambient.

L’impacte humà sobre el nostre planeta es va accelerar a partir de la Revolució

industrial degut a l’avenç de la ciència i la tecnologia i sobre la base de considerar el

medi ambient una font il·limitada de recursos. El creixement econòmic que es va

experimentar al llarg del segle XX amb l’augment constant de la producció de béns i el

consum insostenible de recursos, l’acceleració del procés d’industrialització i

urbanització, així com l’increment de la productivitat agrària, han provocat greus

desequilibris entre la societat i el medi ambient. D’una banda la sobreexplotació dels recursos naturals ,com ara l’aigua , els boscos , els paisatges naturals o els recursos

energètics no renovables ,ha degradat els ecosistemes i ha produït una reducció de la biodiversitat, .D’altra banda la contaminació del medi ambient per l’abocament incontrolat de residus a la terra, a l’aigua o a l’aire , han superat la capacitat

d’absorció de l’ecosistema Terra .Les crisis mediambientals derivades d’aquesta

relació no sostenible amb els sistemes naturals ,comencen a tenir efectes sobre la

salut i el benestar de les persones i posen en perill la supervivència del planeta.

No totes les societats però, duen a terme una sobreexplotació o malbaratament dels

recursos com ho fan els països industrialitzats. Les societats tradicionals o de

subsistència dels països en vies de desenvolupament que practiquen l’agricultura o

ramaderia , consumeixen menys recursos, produeixen a penes residus i l’impacte

mediambiental de les seves activitats econòmiques és reduït en l’espai i el temps i és

fàcilment reversible.

Contràriament en els països centrals les grans concentracions urbanes i industrials

produeixen una alteració greu del medi ambient. Els hàbits consumistes de les

societats del benestar estableixen que la forma de millorar el nivell de vida està

lligada al consum creixent de béns materials, i el malbaratament d’energia i recursos . Aquesta sobreexplotació incontrolada dels recursos de la Terra ha trencat el

respecte que les societats tradicionals tenien amb els cicles naturals.

La Terra , com a ecosistema que pateix el trencament del seu equilibri, comença a

donar senyals d’alarma en forma de catàstrofes naturals o humanes que es veuen

agreujades per un conjunt d’agressions al medi ambient que van des de les crisis

globals que afecten a l’atmosfera , fins a la destrucció dels paisatges naturals, les

aigües i els sòls del planeta.(2000c)

2

2.2.Els riscos medioambientals . Definició al marge :*Riscos mediambientals: possibilitat que es produeixen catàstrofes o

accidents ,que provoquin pèrdues de vides humanes de béns o recursos , a causa de

l’acció de les forces de la natura o de l’actuació humana

Els grans avenços avenços científics i tecnològics de les últimes dècades del

segle XX poden crear la percepció que el control sobre el medi natural per part

dels humans és gairebé total. Les fites aconseguides en l’enginyeria genètica ,

en l’exploració des de l’espai exterior a la Terra, amb la teledetecció, o

l’explotació dels ecosistemes més recòndits en són exemples. No obstant això, en

els inicis del segle XXI, una part important de la població mundial, es troba

exposada a riscos naturals com terratrèmols , erupcions volcàniques ,

sequeres, inundacions o allaus.

Quan els riscos naturals afecten a zones habitades provoquen desastres naturals* que poden tenir com a conseqüència la pèrdua de vides humanes ,

béns i recursos materials. Al marge : Un desastre natural és ,*: segons l’Oficina de les Nacions Unides per a Desastres i

Reconstrucció (UNDRO) @ l’esdeveniment que es localitza en un lloc i un temps determinat i

provoca danys severs i pèrdues tant als membres d’una comunitat humana com als seus béns, de

forma que l’estructura social es trenca i no es poden dur a terme algunes o totes les funcions

essencials de la societat (proveïment d’ aliments, aigua , energia, habitatge, transport...)

Fig 2.2.(1). Mapa dels Desastres Naturals a nivell mundial .Teide Batxillerat pg 30.Milers de

persones afectades per terratrèmols i erupcions volcàniques. Completar amb Barcanova de

Batxillerat pg42 (Tempestes i inundacions i indicar contrast entre morts de països rics EUA i pobres

Xina.) *Imatge : Terratrèmol de Tangshan (Xina, 1977) .En els darrers 20 anys els

desastres naturals han provocat la mort d’uns 3 milions de persones al món i han

perjudicat més de 800 milions , apart del les enormes pèrdues econòmiques.

Malgrat que la percepció que tenen les persones sobre els riscos canvia segons es

veuen afectades o segons la informació que reben, el nombre de desastres naturals no ha

augmentat significativament en les darreres dècades. En canvi el nombre de persones

afectades si ha augmentat exponencialment degut al creixement de la població mundial

que ha estat més intens als països menys desenvolupats. En efecte la concentració

de població en àrees susceptibles de sofrir catàstrofes, no pel propi risc sino, per

la falta de prevenció i infrastructures per fer front aquests riscos naturals .

fa necessària una política de prevenció del risc i actuació per reduir els seus

efectes.(2300c)

2.2.1.Classificació dels riscos . Els riscos es poden classificar en tres grans grups : naturals, antròpics i induïts,

depenent del grau de responsabilitat dels humans a l’hora de produir-se

3

* tsunamis :Les onades dels tsunamis poden arribar a una alçada de 40 m i endinsar-se diversos

quilòmetres en el continent . Per exemple al terratrèmol de Lisboa (1755) la major part dels 70.000

morts va ser conseqüència del tsunami provocat pel sisme.

Els riscos naturals* formen part de la dinàmica natural , interna o externa, del

nostre planeta .No estan causats per l’acció humana però representen un perill per

la societat si en el moment de produir-se afecten a les persones i els seus béns.

. Les catàstrofes que provoquen els riscos naturals es classifiquen en funció del tipus de forces de la

natura que les provoquen .Responen a la dinàmica interna quan es localitzen en les zones de

contacte entre les plaques de l’escorça terrestre com terratrèmols ,erupcions volcàniques o tsunamis

(nom japonès referit a les grans ones ocasionades per moviments sísmics o erupcions

volcàniques ) .En canvi són degudes a la dinàmica externa quan les forces que originen les

catàstrofes es localitzen en la superfície de la Terra , l’atmosfera o les aigües. Les sequeres,

inundacions, les tempestes o esllevissades de terres en són exemples.

Els riscos antròpics són provocats directament per les activitats

humanes .Poden ser de tipus tecnològic com ara els accidents (en centrals

nuclears, fuites de gasos tòxics industrials, trencament d’una presa...) o culturals com les catàstrofes humanitàries derivades de guerres, o atemptats terroristes. Els

incendis forestals també s’inclouen dins aquest grup perquè en la seva major part

tenen un origen antròpic.

Els riscos induïts es produeixen quan les activitats humanes

( agricultura , pesca, indústria , urbanització ...) sobreexploten els recursos i fan

una gestió no sostenible que produeixen residus que trenquen l’equilibri del medi

natural i el degraden . Aquesta degradació del medi i els paisatges pot agreujar

els efectes de certs riscos naturals ,com per exemple les esllavissades de terres o

les inundacions *quan s’han produït per la desforestació o bé l’alteració del clima

produïda per la contaminació atmosfèrica que agreuja els efectes de les

inundacions i sequeres. La contaminació ,com a fenomen que afecta la degradació

dels sòls, les aigües i l’atmosfera ,és considerada com un des riscos induïts pel

model de desenvolupament actual ,que més afecta al benestar i salut de les nostres

generacions i les futures així com a la pròpia supervivència de la Terra com a

ecosistema en equilibri (2200c)

4

2.2.2. La prevenció dels desastres . Els riscos provoquen

desastres i catàstrofes amb pèrdua de vides humanes i bens materials ,

quan afecten a zones habitades i sistemes socials vulnerables. La

vulnerabilitat de la població depèn de l’estat dels assentaments humans i

les infrastructures, l’eficàcia de l’administració pública en la prevenció i

gestió del risc i el nivell d’informació i educació de la població sobre els

riscos presents i com afrontar-los.

La prevenció de desastres naturals requereix posar en marxa un conjunt

de mesures tècniques, polítiques i econòmiques, que comporten inversions

molt costoses econòmicament , per tal d’evitar aquests fets o minimitzar els

seus efectes. Entre les mesures de prevenció i mitigació de desastres es

pode assenyalar :

*Disposar de la tecnologia necessària per fer el seguiment de l’evolució

de l’estat de l’atmosfera , mitjançant satèl·lits artificials, i prevenir incendis

forestals, tempestes, huracans o inundacions. .

*Exercir el control de l’activitat sísmica en les zones ja conegudes de risc

de terratrèmols i erupcions volcàniques i, evitar la construcció en les zones

de major risc o bé construir edificis i infrastructures resistents al fenòmens

sísmics .

Fig Imatge dels “Efectes dels terratrèmols a Japó (1995 .I al del tercer món (Perú).

*Promoure mesures urbanístiques i control eficaç per evitar la construcció

d’habitatges o infrastructures i serveis en zones inundables dels vessants

dels rius o les costes.

*Promoure una legislació de protecció del medi ambient que eviti els

fenòmens de contaminació global que pateix el planeta : la contaminació

de l’atmosfera, els abocaments incontrolats de residus , la desforestació i

erosió dels sòls, la desertificació i els fenòmens globals d’efecte hivernacle

i canvi climàtic.

*Millorar l’assistència sanitària ,els serveis educatius i la qualitat de vida

per conscienciar a la població dels riscos mediambientals. L’estratègia es

pot resumir un model de desenvolupament sostenible ..(1800)

Text –quadre adjunt (PNUD, 2002).

CUADRO 4 Tendencias sociales que repercuten en los riesgos y amenazas ambientales (PNUD, 2002).

5

Mitigación del impacto

Mejores tecnologías de construcción

Mejores sistemas de detección y alarma

Mejor atención sanitaria

Mejores normas ambientales

Desarrollo ecológicamente sostenible

Mejor comprensión de los riesgos y amenazas

Mejores oportunidades educativas

Agravación del impacto

Asentamientos en zonas de peligro

Poblaciones más viejas

Infraestructuras caducas

Aumento de la población

Urbanización

Migraciones

Industrialización

Explotación de los recursos

Aumento de la pobreza

Dependencia de sistemas tecnológicos complejos

6

És evident que no tots els països tenen el mateix grau responsabilitat en els impactes

mediambientals que indueixen o provoquen les catàstrofes ni tampoc els mateixos mitjans tècnics

i econòmics per fer front als desastres naturals

En els països del Tercer Món el creixement de la població i la urbanització incontrolada , unit a la

manca de mitjans econòmics i tècnics, , provoca l’ocupació ,amb habitatges d’autoconstrucció o

barraques , de zones de risc d’inundació als llits dels rius o torrents o de zones de risc sísmic .La

major part de desastres són deguts a ciclons tropicals i terratrèmols, així en aquests països es

produeixen el 97% de les catàstrofes i el 95% de les víctimes per mortalitat catastròfica .Un

exemple d’aquest contrast és el cas del Perú on el promig de víctimes anuals per desastres

naturals és s de 2900 i al Japó 46 , amb una incidència similar dels riscos.

2400c

2.3. Les crisis ecològiques de caràcter global :l’ efecte hivernacle i l’amenaça del canvi climàtic.

L’ efecte hivernacle és un fenomen natural que es produeix quan la radiació solar que travessa

l’atmosfera i escalfa la Terra durant el dia , es veu reflectida per la superfície de la Terra cap a

l’exterior durant la nit. Una part d’aquestes radiacions és absorbida pels gasos d’efecte hivernacle

que es troben presents a l ‘atmosfera. . És gràcies a aquests gasos que la Terra es comporta

com si fos un hivernacle i la temperatura mitjana fa possible la vida . Sense la presència

d’aquests gasos la superfície de la Terra tindria una temperatura mitjana similar a la de la Lluna(-

10º).

Però el que trenca l’equilibri de l’atmosfera és la intervenció humana* que augmenta la

concentració dels gasos d’efecte hivernacle provocant l’escalfament artificial de l’atmosfera. La

crema massiva de combustibles que alliberen diòxid de carboni (CO2) (fusta, carbó , petroli, gas

natural, etc) així com la desforestació* i les pràctiques agrícoles inadequades han els principals

causants de l’augment d’emissions dels gasos hivernacle que provoquen el reescalfament de la

Terra. Des de principis del segle XIX la concentració de CO2 a l’atmosfera ha augmentat el 30%,

el metà el 140% i els òxids de nitrògen el 10%. Aquest increment en la concentració de gasos

hivernacle ha provocat una elevació de la temperatura mitjana de la Terra de 0,5 ºC i una elevació

del nivell del mar entre 10 i 15 cm des del començament del segle XX.

.Esquema de l’efecte hivernacle i l’amenaça del canvi climàtic.(Teide ,Batxillerat, pg 91 afegir)

CFC’s :provinents d esprais i sistemes de refrigeració :Una molècula de CFC té un efecte

hivernacle entre 5 i 10 mil vegades superior al de una altra de CO2. i Ozó troposfèric (O3)present

en la baixa atmosfera per la reacció de la llum solar amb CO,Òxids nitrosos i hidrocarburs.Cada

molècula de O3 reté 2000 vegades més calor que una de CO2ric com a gasos d’efecte

hivernacle).Incloure text dins l’esquema tal com s’adjunta.(MB Brúixola pg 162, 1eso incloure desforestació

com a agent...). * Mantenir esquema –paisatge amb entrades i sortides de gasos hivernacle i embornals de

CO2.Completar amb Mc Graw 3eso pg 39 i també esquema amb Terra i efecte dels raigs pg 91 teide antic o

bé atlas del medi ambient wwf.

2.3.1.(2) Dibuix esquemàtic de les activitats humanes i ecosistemes que emeten o absorbeixen gasos

hivernacle, .(Teide ,Batxillera, pg 90)

Per aquests motius els científics estudien l’existència d’un canvi climàtic d’origen antròpic o

induït per les activitats humanes. Entre les previsions que es fan per l’any 2.100 si continuen els

actuals ritmes d’emissions destaquen :

- Un augment de la temperatura global de la Terra entre 2 º C i 4 º C .

- Una elevació del nivell dels mars i oceans entre 50 i 95 cm, i com a conseqüència la inundació

de zones de deltes, i les i costes baixes a causa del desglaç dels casquets polars i les glaceres

de les muntanyes.

- Canvis en els límits de les actuals àrees climàtiques per les variacions de les precipitacions i les

temperatures que afectarien negativament a l’activitat agrícola i ramadera i a l’equilibri de molts

ecosistemes naturals.*

- L’augment de les precipitacions i aiguats en certes zones i el de les sequeres en d’altres.(2500)

A la Cimera de la Terra, auspiciada per l’ONU i celebrada a Rio de Janeíro el 1.992, i a la Conferència

Internacional sobre el Canvi Climàtic de Kyoto l’any 1997, 181 països es van comprometre a posar en

pràctica mesures per afavorir un model de desenvolupament sostenible .Es va signar el protocol de Kyoto que obligava als països a disminuir les emissions de CO2 de forma progressiva: una mitjana de

5,2% respecte a les emissions de 1990 . Els països més industrialitzats es van comprometre a reduir les

seves emissions : els EUA un 7%, Europa un 8% i el Japó un 6%. Però a la Cimera Mundial sobre

Desenvolupament Sostenible de Johannesburg @(2002) no es van assolir els compromisos adquirits . El

cas extrem va ser el dels EUA : la primera potència econòmica del món es va negar a complir el protocol

tot i que amb un 4% de la població mundial és responsable del 40% de les emissions mundials i , a més,

les va augmentar un 25% des de Kioto.

2.4.Agressions a l’atmosfera la disminució de la capa d’ozó.

L’Ozó (O3) és un gas que es concentra a les zones altes de l’atmosfera- entre 20 i 25 km- i actua

com a filtre dels raigs ultraviolats procedents del Sol., que serien perjudicials per l’equilibri dels

ecosistemes i per la salut de les persones. .Des de l’any 1974 a l’Antàrtida ,i posteriorment a la

regió Àrtica , es va detectar una disminució de la capa d’ozó que formava un autèntic forat degut

a la baixa concentració d’aquest gas.

La disminució de la capa d’Ozó és deguda a les emissions a l’atmosfera dels gasos

clorofluorocarburs, més coneguts com a CFC’s ,utilitzats en els sistemes de refrigeració i aire

condicionat, als esprais i frigorífics. Els CFC’s, que pugen fins a les capes altres de l’atmosfera,

per efecte de les radiacions ultraviolades , es descomponen i alliberen molècules de clor que

destrueixen la capa d’ozó. L’augment de les radiacions ultraviolades com a conseqüència de la

disminució de la capa d’ozó provoca problemes de salut en les persones com malalties de la pell,

ulls, també afecta al sistema immunitari d’animals i plantes. En particular la vegetació redueix el

seu procés de fotosíntesi que serveix per reduir el CO2 de l’aire, amb la qual cosa es redueix la

producció agrícola i alhora el paper de la coberta vegetal , boscos i el fitoplancton marí com a

embornals de CO2.

Fig. imatge del forat de la capa d’ozó Nota L’estiu austral de l’any 1998 es van enregistrar a l’Antàrtida els

nivells més baixos de concentració d’Ozó i l’extensió més gran del conegut com “forat de la capa d’ozó”

Des del protocol de Montreal (1989) es va començar a lluitar per reduir les emissions de CFC’s i

la substitució per altres sistemes de refrigeració i gasos als esprais que no destruïssin l’ozó .

Avui la producció de CFC’s ha desaparegut –es van prohibir l’any 2000 –però els efectes negatius

es mantindran a l’atmosfera pel fet que els CFC’s triguen de 7 a 9 anys en arribar a l’atmosfera i

tenen un període de vida d’uns 90 anys.

la pluja àcida

A causa de la utilització de combustibles fòssils (carbó, petroli i els seus derivats...),. l’activitat

industrial, les centrals tèrmiques que produeixen electricitat , les emissions urbanes dels motors

de vehicles i les calefaccions domèstiques alliberen a l’atmosfera diòxids de sofre (So2) i

d’òxids de nitrogen (NOx), Aquests compostos químics , en combinar-se amb el vapor d’aigua de

l’atmosfera , l’oxigen i l’acció de l’energia solar es transformen en àcids sulfúrics o nítrics i cauen a

la superfície de la Terra en forma de precipitacions àcides (pluja, , neu, gebrada...) .Les zones

més afectades coincideixen amb les regions més industrialitzades dels països desenvolupats .

Les conseqüències de les pluges àcides són nocives sobre els ecosistemes perquè provoquen

l’alteració de l’equilibri químic de les aigües de rius i llacs i dels sòls i afebleixen la vegetació

que es torna més vulnerable davant gelades i malalties. Així es deterioren els boscos i es redueix

el seu efecte d’embornals de CO2. La pluja àcida també afecta a la fauna i flora dels llacs i rius i

als edificis amb materials sensibles als àcids que pateixen degradació.

Fig. la pluja àcida* Esquema de formació .*Nota :La pluja àcida Aproximadament un 2% d’Àcid

Clorhídric(HCL) dissolt en aigua també s’allibera a l’atmosfera procedent de fonts naturals (volcans i oceans)

i de fonts antropogèniques com la combustió de carbó o incineració de residus com PVC.

:*(Mapa mundi pluja àcida al món.: principals països emissors (Mapa quantitatiu) (1200)

2.5.Agressions sobre els sòls: desforestació , desertificació

*La desforestació

la pèrdua o alteració de la capa forestal del planeta és coneix com desforestació i és

un fenomen particularment greu als països del tercer món, on l’explotació dels boscos

tropicals s’ha accelerat en les darreres dècades del segle XX . Abans de la revolució

industrial quasi la meitat de la superfície de la Terra estava ocupada per boscos, però

actualment només ocupen una quarta part , més de la meitat als països en

desenvolupament. Si bé els països industrialitzats han augmentat lleugerament les seves

àrees forestals des de 1980 els països en desenvolupament els han disminuït a un ritme

del 1% anual. Els països que més han reduït els seus boscos humits , des de 1960, es

troben a l’Àfrica tropical (52%), l’Àsia monsònica (42%) i Amèrica (37%).Imatge i comentari :Mapamundi de l’extensió dels boscos al món : *boscos primaris fa 8.000 anys *boscos actuals

*boscos desapareguts fins el 1940 *Boscos destruïts o seriosament degradats fins l’any 2.000.(Vegeu V.Vives 3eso pg

43 i Atles del medi ambient WWF/Adena pg 46)t: Els boscos primaris són els ecosistemes forestals que no han estat

modificats per l’acció humana. Des de la darrera glaciació –f a uns 8000 anys- ocupaven quasi la meitat de les terres

emergides, però avui a penes sobreviu 1/5 part. En la darrera dècada, des de 1990, la Terra perd unes 10 milions

d’hectàrees de bosc cada any.

Les principals causes que provoquen la desforestació en aquests països són l’augment

de la població ,amb la necessitat de noves terres de conreu - per exemple l’agricultura

itinerant- o de zones per urbanitzar i. l’ús que es fa de la fusta com a combustible .D’altra

banda l’explotació abusiva dels boscos per la producció de fusta i pasta de paper, –

sovint amb concessions a empreses multinacionals amb capital dels països rics- o

l’agricultura de plantació, que té com a destí l’exportació als països desenvolupats ,també

contribueixen a la destrucció dels boscos tropicals. Les conseqüències més importants de

la desforestació són la pèrdua de biodiversitat ,(desaparició d’espècies vegetals i animals ,

algunes encara desconegudes pels humans) , l’erosió dels sols que perden la capacitat

d’absorbir i retenir l’aigua de la pluja, i la pèrdua de fertilitat dels sòls per la disminució de

fulles i matèria vegetal morta que aporta fertilitat al sòl. Però el més greu és l’efecte sobre

l’atmosfera perquè els boscos tropicals aporten una quarta part de l’oxigen de

l’atmosfera i a més actuen com a “embornals” absorbint grans quantitats CO2 de

l’atmosfera .És per això que la seva destrucció , bé amb incendis forestals , que

alliberen massivament CO2 a l’atmosfera, bé amb la disminució de la superfície forestal,

agreuja l’efecte hivernacle.

La lluita per salvar les selves tropicals ha mobilitzat a grups ecologistes ,l’opinió pública i

organismes internacionals a prendre mesures per aturar el problema i aconseguir una

explotació sostenible dels boscos tropicals. La utilització d’aquests recursos - en

experiències pilot coordinades per l’ONU i ONG’s - amb activitats tradicionals com

l’obtenció de plantes medicinals , cautxú o productes artesanals , o l’explotació

controlada per a usos turístics –com a paisatges naturals- demostren que poden

comportar més guanys econòmics que l’explotació no sostenible predominant a la majoria

d’aquests països

Desertificació

El procés de pèrdua de sòls fèrtils i la vegetació pot tenir un origen natural – per erosió- o antròpic - com

la desforestació- i se sol denominar desertització . Quan l'acció antròpica contribueix de forma decisiva a

afavorir le condicions desèrtiques en biomes del Planeta - ecosistemes semiàrids – caracteritzats pel

l’elevat grau on l'aridesa i una gran irregularitat de les precipitacions , aquest fenomen és conegut com a

desertificació , un risc induït per l’acció humana,

Les causes de l’avenç del desert són la sobreexplotació dels sòls pobres en nutrients, les pastures

abusives, la tala excessiva de llenya en terres semiàrides, la desforestació i determinades pràctiques de

regadiu – amb sobreexplotació de pous i aqüífers - que provoquen la salinització i alcalinització de terres

agrícoles. Un cop que el sòl ha perdut la coberta vegetal , l’erosió provocada pels agents naturals i les

conseqüències del canvi climàtic, l’avenç del desert esdevé imparable.

Imatge i comentari:Pot ser el mapa de l’atlas del Medi ambient WWF/Afdena pg 55 amb mapa mundi quantitatiu sobre les

àreesproductives afectades ` per la desertització. La desertificació aporta 1/8 parts del CO2 de l’efecte hivernacle. Dels 6.400

milions de tones anuals de CO2 que arriben a l’atmosfera la major part provenen de combustibles fòssils, 1600 de la desforestació

i 1.100 de la pèrdua de sòls.

Les conseqüències de la desertització es manifesten en un augment de la freqüència de tempestes de

pols i sorra i també de les inundacions, un descens de la productivitat agrícola i una disminució de la

biodiversitat. Aquest fenomen és particularment greu a regions com el Sahel –al sud del Sàhara- on les

poblacions nòmades s’han vist sotmeses pels seus governs a un procés de sedentarització i abandó de les

rutes tradicionals de migració . Amb l’augment de la pressió sobre els recursos es produeixen catàstrofes

mediambientals i crisis alimentàries que donen lloc al fenomen dels refugiats ambientals que han

d’abandonar les àrees desertitzades i emigrar als suburbis de les grans ciutats.

A Europa el risc de desertització afecta de forma directa als països amb clima mediterrani i forta sequera

estival, particularment a Grècia, Espanya i Portugal.

A la Península Ibèrica la desforestació i roturació agressives , els cultius intensius o l’abús de fertilitzants ,

o bé els incendis forestals i la urbanització o el turisme són els principals causants d’aquest fenomen . Les

zones més afectades són el País Valencià, Múrcia i Almeria on trobem l’exemple del desert de Tabernas.

Actualment un 20 % de la superfície de la Terra està greument amenaçada per processos de

desertificació, les 2/3 parts dels països del món – sobretot el més pobres- Segons la FAO uns 1000

milions de persones pateixen l’amenaça i entre ells uns 50 milions han perdut en la darrera dècada el seu

medi de vida.

.

2.6.La biodiversitat amenaçada. La diversitat de formes de vida que ocupen la Terra – les espècies vegetals i animals, els ecosistemes i la riquesa genètica- es coneix com a biodiversitat . Aquest tresor evolutiu forjat al llarg de milions d’anys esta desapareixent a una velocitat entre 100 i 1000 vegades superior que ho feia en temps pre-humans.

Es calcula que hi ha entre 10 i 15 milions d’espècies al planeta de les quals només s’han descrit 2 milions . Amb l’acceleració del procés d’extinció d’espècies iniciat a partir de la revolució industrial hem arribat a avui a més d’ 11mil espècies amenaçades (12 % aus) i ¼ de mamífers En el cas de la flora i la fauna invertebrada dels ecosistemes tropicals encara no és coneix en la seva totalitat , Aquest l “tresor verd “ constitueix una font de recursos genètics de gran valor per l’obtenció de medicines, productes biotecnològics o cosmètics. Les causes més importants la pèrdua la biodiversitat al planeta són :

La modificació , sobreexplotació o la destrucció d’ecosistemes naturals, que concentren una gran

diversitat biològica com ara la selva amazònica que conté àrees on es poden trobar més de 400 espècies

d’arbres per KM2 o bé l’explotació comercial de la pesca i els fons marins .D’altra banda la contaminació ambiental , de l’atmosfera, les aigües i els sòls amb residus i productes químics que s’introdueixen en

la cadena alimentaria de la fauna i afecta a altres animals depredadors dels primers .Tal és el cas dels

efectes de la contaminació d’accidents de vaixells petrolers com el Prestige en les costes de Galícia l’any

2002

La introducció d’espècies exòtiques sigui de forma intencionada o fortuïta , que s’imposen sobre les

autòctones ,esta considerada com la segona causa de pèrdua de diversitat després de la destrucció dels

ecosistemes . Un exemple és el jacint d’aigua – originari de Sudamèrica – i de flors color púrpura que s’ha

estès per tots els continents i que ha arribat a col·lapsar llacs i rius, i dificultar la pesca perquè impedeixen

que la llum solar arribi al fons. El cas del cranc americà que va acabar amb l’autòcton en els rius

espanyols o el mejillón cebra ("Dreissena polymorpha") ,que va aparèixer l’any 2001 al Delta de l’Ebre, són altres casos

coneguts d’”espècies invasores”.

El comerç il·legal d’espècies exòtiques com pot ser a Catalunya el boix grèvol o la molsa per Nadal i

en altres cultures el comerç amb espècies d’alt alt valor comercial , com és el cas dels taurons, els tigres

o els rinoceronts situa a moltes espècies al límit de l’extinció.

La (VI) Cimera de la Biodiversitat (La Haia 2002) va establir l’horitzó de l’any 2010 per assolir un

aprofitament sostenible de la biodiversitat .Entre les mesures més importants s’establia la protecció

dels boscos tropicals , amb un augment de les zones protegides , i el control del “comerç no desitjat” (tala

il·legal de boscos) i mesures contra la biopirateria @ , terme amb que es denominava l’espoli que la

indústria i els científics dels països rics estan duent a terme sobre la diversitat biològica dels més pobres . Nota al marge: Ja en la Cimera de Rio es va reconèixer el dret de sobirania dels països sobre els seus recursos genètics .Des

d’aleshores han ratificat l’acord 175 països , però els EUA no és un d’ells. S’estableix “que els països rics hauran de pagar per

les patents d’aquests recursos “ als països en desenvolupament .Dotze països del sud concentres el 70% de la biodiversitat del

planeta.

La pèrdua de la diversitat biològica té conseqüències irreversibles ,des del punt de vista que moltes

espècies desaparegudes no es podran recuperar mai i es malbaraten uns recursos biogenètics que

podrien ser de gran utilitat per a la humanitat A més de la pèrdua de la qualitat mediambiental i de vida,

la pèrdua de biodiversitat accelera les crisis mediambientals de caràcter global com ara el canvi climàtic i

és , un aspecte clau per al desenvolupament sostenible.

Mesures com la explotació controlada dels boscos tropicals, la protecció de les espècies en perill, o la

realització de programes de reintroducció de espècies en les zones on s’han extingit poden ajudar a

conservar la biodiversitat del planeta.

Quadre adjunt : Espanya és un dels territoris amb més biodiversitat d’Europa. El 50% .de les espècies

de la UE (el 74% del les aus i el 79% dels mamífers ) En les darreres dècades 9 espècies de vertebrats ha

desaparegut, com per exemple la grulla comú (Grus grus), i de les 113 espècies de mamífers autòctones la

meitat, 57, estan amenaçades, algunes amb poblacions molt petites quasi a punt de la seva extinció com

per exemple el “bucardo”, “la foca monje” o la balena basca, probablement extingida . A aquesta trista

situació cal afegir la amenaça que pateixen el 53% dels peixos, el 27% dels amfibis i el 33% de les aus.

Les principals causes són la construcció d’urbanitzacions i infraestructures sobre ecosistemes sensibles

com costes, aiguamolls, etc i l’efecte barrera que provoquen les carreteres i la urbanització en fragmentar

els hàbitats. Tanmateix la tala de boscos madurs i la substitució per espècies de ràpid creixement ,

l’extensió del monocultiu i l’abandonament d’usos agraris i ramaders tradicionals.

A Catalunya es troben greument amenaçats alguns dels ecosistemes amb més biodiversitat : les zones

humides del litoral, les estepes de la depressió de l’Ebre, així com algunes espècies d’ambients

subalpins . Espècies animals com el llop ,l’ós bru o el linx s’han extingit a causa de la pressió humana,.

2.7.De l’ecologisme com a moviment alternatiu a la Cimera de la Terra i Rio+10.

Les conseqüències de les diverses agressions al medi ambient de l’actual model de desenvolupament

han assolit, des de les darreres dècades del S.XX fins als inicis del S.XXI ,un caràcter global. El procés de

globalització ha estès per tot el planeta el procés d’industrialització i urbanització i les pautes de

comportament i consum que han caracteritzat als països desenvolupats en la seva relació amb la natura.

Així en molts països perifèrics s’han produït també greus desequilibris ecològics, de vegades agreujats pel

trasllat d’indústries contaminants procedents dels països centrals.. Per aquest motiu la consciència

ecològica , sobretot en els països desenvolupats, ha augmentat impulsada pels moviments ecologistes

que proposen un model alternatiu basat en el respecte al mediambient. La pressió d’aquests grups – que

en alguns països han format partits polítics , els anomenats “verds”- així com el ressò que les seves

accions tenen sobre els mitjans de comunicació han obligat als governs , des dels ajuntaments fins als

estats i l’ONU a adoptar lleis i acords d’estalvi energètic, de reciclatge i de protecció de la natura que

els ciutadans han integrat en la seva vida quotidiana.

*Nota al marge: L’ecologisme, com a moviment social alternatiu, va néixer en les societats occidentals

industrialitzades durant els anys 70 ,per denunciar les conseqüències d’ agressions sobre el medi ambient de

caràcter local que conduïen a la seva progressiva degradació .. Una de les organitzacions ecologistes de més prestigi

:Greenpeace, va sorgir l’any 1972 per oposar-se a la realització de proves amb bombes atòmiques dels EEUU a

Alaska. L’impacte publicitari d’aquesta acció va fer que es suspenguessin les proves .L’any 1978 Greenpeace va

actuar a Espanya oposant-se a la caça de balenes i als abocaments de residus radioactius en les costes de Galícia i

l’any 1984 va obrir la primera delegació a l’Estat Espanyol.

Fig. 2.7.1. imatge d’actuació de Greenpeace o altre grup ecologista.

La frase “pensa globalment i actua localment” es va convertir en slogan del moviment ecologista a nivell mundial

des del naixement de Greenpeace

Fruit del sentiment que els problemes ecològics del planeta ens impliquen a tots , l’ONU va començar a

actuar convocant conferències mundials sobre el medi ambient. Des dels anys 70 s’han convocat

diverses trobades internacionals –Conferència d’Estocolm (1972) Cimeres de Rio, el 1992 i de Kioto, el

1997, de Marraquech el 2001– i Johannesburg (2002).

La coneguda com a Cimera de la Terra o de Rio , oficialment Conferència de les Nacions

Unides sobre el Mediambient i Desenvolupament de l’any 1992 celebrada a Rio de Janeiro , on

van participar gairebé tots els països de la Terra , va significar un gran pas endavant en

l’acceptació de l’estratègia del desenvolupament sostenible. Però tot i que es va adoptar “la

declaració de Rio “,

aquesta no va satisfer les expectatives de les diverses delegacions governamentals i organitzacions no governamentals procedents de tot el món que van defensar “ la Carta de la Terra”, un programa molt més

ambiciós quant a la sostenibilitat i més crític amb el model de desenvolupament de la globalització. Durant el Fòrum Global 92, celebrat en paral·lel a la Cimera de la Terra, milers de persones varen treballar en el marc del Fòrum Internacional d'ONG per un model alternatiu de globalització que va ser present i molt actiu en les conferències posteriors (el moviment antiglobalització).

.

Els acords que es van aprovar a la Cimera de la Terra obligaven als països signants a establir

legislacions i mesures de protecció i control sobre el mediambient a nivell regional i global : Conveni sobre la Biodiversitat i la Desertificació , Conveni sobre el Canvi Climàtic i L’Agenda

21 que establia un pla detallat per implantar mesures de desenvolupament sostenible : lleis sobre

residus industrials, la protecció sobre les aigües continentals i marines, l’obligatorietat de depurar

les aigües residuals urbanes o, les mesures per aconseguir una atmosfera estable : reduir la

pluja àcida, limitació de produir CFC’s i mesures per frenar el creixement de la població i del

consum .

La Convenció sobre el canvi climàtic celebrada a Kioto (Japó) l’any 1997 ( coneguda com a

Rio+5 ) va marcar-se l’objectiu de reduïr de forma progressiva les emissions de gasos d’efecte

hivernacle en els països desenvolupats . Per al període 2008-2010 s’havia d’arribar a un 5,2% de

reducció respecte de l’any 1990 (EUA 7%,Europa 8% i Japó 6%) Però en la Cimera del Clima de Marraquech (any 2001) i en la Cimera de Johannesburg de l’any 2002 (Anomenada

Rio+10). es van revisar de nou els acords de Kioto i els de Rio i es van constatar avenços molt

escassos per l’incompliment de molts països – sobretot els més desenvolupats , excepte la UE-

dels acords de Rio i per la negativa a assolir nous compromisos i sistemes de control i sancions

per fer-los efectius.

. Activitats

Llegiu el text següent i responeu a les qüestions:El efecto FrankensteinLA VANGUARDIA - 02.47 horas - 19/10/2002EMILI GARCÍA-BERTHOU Y CARLES ALCARAZ

Las especies invasoras son la segunda mayor amenaza a la biodiversidad (después de la pérdida de hábitat) y uno de los principales motores del cambio ecológico global. Entre las especies invasoras, uno de los grupos con mayor impacto ecológico es el de los peces continentales. Se ha estimado que el 54% de las extinciones recientes de especies de peces de agua dulce se deben a la introducción de especies exóticas y que el 20% de las especies de vertebrados en peligro de extinción están amenazadas por el efecto de especies exóticas. (...)Los mecanismos de impacto ecológico son principalmente: competencia con especies autóctonas, introducción de parásitos y enfermedades, hibridación con especies autóctonas, y cambios en el funcionamiento y estructura de los ecosistemas. Las consecuencias son pérdida de biodiversidad por extinción de especies, reducción de la diversidad genética y homogeneización biótica.

La península Ibérica tiene (...) unas 25 especies de peces continentales exóticas La mayoría han sido introducidas voluntariamente durante el siglo XX. Algunas son bien conocidas como el black-bass o perca americana, el lucio, la gambusia o el siluro (un monstruo de más de 2 metros de longitud y más de 100 kilos que amenaza con expandirse desde su introducción en el Ebro). La introducción más antigua es la de la carpa, que ya llevaron a cabo los romanos. Actualmente, buena parte de nuestras

aguas continentales están dominadas por estas especies exóticas.

(...). Nuestros ríos han sido ya muy degradados y ahora además se homogeneiza su fauna a escala global. Los trasvases del plan hidrológico agravarán este problema. Muchos de estos cambios son irreversibles y pocas zonas se salvarán si no se toman medidas urgentes. Uno de los mejores especialistas sobre esta problemática, el profesor Peter B. Moyle, bautizó la introducción de peces exóticos como el efecto Frankenstein, porque una chapuza bienintencionada se convierte en un monstruo incontrolable.

E. GARCÍA-BERTHOU y C. ALCARAZ, profesores del área de Ecología, Universitat de Girona

1.-Identifiqueu les idees principals del text, el problema mediambiental que planteja i la relació amb el fenomen de la globalització.2.-Esmenteu les principals causes de la pèrdua de biodiversitat i raoneu en quina mesura és un risc mediambiental d’origen natural o antròpic.3.-Resumiu les conseqüències més importants de la pèrdua de biodiversitat i les possibles alternatives per afrontar el problema.

Desforestació : Table 4. Change in forest cover 1990-2000 Table 4. Change in forest cover 1990-2000

Country/AreaTotal forest

1990Total forest

2000

Forest cover change 1990-2000

Annual change Annual change rate

000 ha 000 ha 000 ha %Total Europe 1.030.475 1.039.251 881 0,08Total South America 922.731 885.618 -3.711 -0,41Russian Federation 850.039 851.392 135 n.s.Total Africa 702.502 649.866 -5.262 -0,78

Total North and Central America 555.002 549.304 -570 -0,10Total Asia 551.448 547.793 -364 -0,07Brazil 566.998 543.905 -2.309 -0,4Canada 244.571 244.571 n.s. n.s.United States 222.113 225.993 388 0,2Total Oceania 201.271 197.623 -365 -0,18China 145.417 163.480 1.806 1,2Australia 157.359 154.539 -282 -0,2

Dem. Rep. of the Congo 140.531 135.207 -532 -0,4Indonesia 118.110 104.986 -1.312 -1,2Angola 70.998 69.756 -124 -0,2Peru 67.903 65.215 -269 -0,4India 63.732 64.113 38 0,1Sudan 71.216 61.627 -959 -1,4Mexico 61.511 55.205 -631 -1,1Bolivia 54.679 53.068 -161 -0,3Colombia 51.506 49.601 -190 -0,4

TOTAL WORLD 3.963.429 3.869.455 -9.391 -0,22Font: http://www.fao.org/forestry/fo/fra/index_tables.jsp o bé es pot elaborar un gràfic o mapa en base a l’Atlas WWF del medi ambient pg 71 “comerç de fusta tropical”.

1.Identifiqueu i resumiu les idees principals que es dedueixen de l’observació de la taula.

2.Exposeu les causes principals de la desforestació i les seves conseqüències fent referència a la situació de països desenvolupats i en vies de desenvolupament.

3.Es pot considerar sostenible l’explotació de la fusta. Justifiqueu la resposta. 4.Expliqueu quina és la importància dels boscos en el manteniment de l’ecosistema Terra i relacioneu el problema de la desforestació amb altres impactes humans sobre el mediambient..

Llençol : Cimeres per al desenvolupament sostenible: de Rio a Johannesburg(Rio+10)Imatge del “Periódico de l’Estudiant” sobre la cimera a Johannesburg. La segona Conferència de les Nacions Unides per al desenvolupament sostenible celebrada a Johannesburg (2002) no va respondre a les expectatives de la ciutadania , les ONG’s i grups ecologistes ni a les promeses i compromisos assolits pels països a les cimeres anteriors.Les amenaces i els riscos per al futur del Planeta i els seus habitants han estat avalats per la comunitat científica i denunciats pels moviments socials , però la voluntat política de les principals potències –particularment els EUA - no va estar a l’alçada de les demandes de la societat. El més greu és que els problemes que s’han tractat en la Cimera de Rio+10 eren ja reptes evidents 10 anys abans: el reescalfament de la Terra- pluja àcida i disminució de la capa d’ozó- , la desforestació i desertificació, la pèrdua de biodiversitat, el problema de l’aigua i la contaminació d’ecosistemes fins al canvi climàtic i la relació d’aquests problemes amb les desigualtats entre països rics i pobres. Així el balanç de les mesures per al desenvolupament sostenible de l’Agenda 21 van mostrar-se molt pobres.

Els avenços quan a la preservació de la biodiversitat es van reflectir en el protocol de Cartagena sobre bioseguretat i la convenció per la lluita contra la desertificació van obtenir resultats pobres.

En relació al desenvolupament sostenible que es pretenia amb el desplegament de l’agenda 21, únicament a escala local s’havien desenvolupat iniciatives per afavorir un creixement respectuòs amb el mediambient i que afavorís l’eradicació de la pobresa , però a nivell mundial la dinàmica de la globalització ha agreujat els problemes mediambientals i socials en moltes àrees del món.

Els acords de Kioto (Rio+5) per la reducció d’emissions de gasos amb efecte hivernacle no es van complir i no van poder entrar en vigor pel retard de molts països , els més rics i els màxims responsables de les emissions, a signar-los : (EUA, Japó, Canadà, Austràlia, Rússia,...).Des de Rio les emissions mundials van augmentar en un 9% i als EUA un 18%.Els països més industrialitzats – excepte els de la UE- i altres països amb interessos en la producció de

combustibles fòssils ( com els integrats en l’Organització de Països Exportadors de Petroli OPEP) mantenien una

postura reticent a reduir les seves emissions de gasos hivernacle i a potenciar l’ús de les energies alternatives.

Argumentaven que l’acord podria posar en perill les seves economies , el creixement de la indústria i el nivell

de vida dels seus ciutadans.

Fig. Mapamundi Emissions de CO2 per càpita i ordre dels 25 països del món amb més emissions totals de

gasos hivernacle

D’ altra banda els països en vies de desenvolupament (l’anomenat G77 i Xina) recolzaven l’acord de la

reducció de les emissions però només si afectaven als països desenvolupats .Aquests països argumentaven

que no podien limitar les seves emissions sense posar en perill el seu desenvolupament. Donat que els països

industrialitzats són els màxims responsables de les emissions han d’assumir també els costos de la reducció

d’aquests gasos .

Els “països amb economia de transició”- els antics estats comunistes d’Europa com Rússia,

Ucraïna o Polònia- tot i trobar-se entre els principals emissors de gasos hivernacle van mantenir

els seus nivells d’emissions per sota de les quotes de 1990 degut a la situació de reconversió de

les seves economies.

La Unió Europea es va posar a l’avantguarda de la defensa del mediambient i en el compliment

dels compromisos adquirits , reclamant les reduccions més ambicioses- 15 %- dels nivells de

gasos hivernacle i encoratjant a la resta de països a assolir els acords de la Cimera Rio+10.Però el repartiment dels compromisos no afectava d’ igual forma a tots els països de la Unió.

Mentre alguns estats havien de fer reduccions importants , com Alemanya, Austria o Dinamarca

(25%) , a altres se’ls permetia augmentar les emissions fins a la propera dècada .Entre aquests

estats es troben Espanya ( (17%), Grècia (30%) i Portugal (40%) .D’altra banda mentre que al

conjunt de la UE l’any 2000 es va produir una reducció del 3’5% de les emissions respecte de

l’any 1990 Les emissions espanyoles, van arribar a un 34% d'augment : el major de la UE i motiu pel qual l’Estat

espanyol s’exposava a sancions econòmiques per part de Brusel·les.

Fig imatge d’actuació de grups antiglobalització en relació a les cimeres del Clima. O cimeres alternatives...

Els científics i els grups ecologistes afirmen que caldria reduir en un 50% ( i no el 5’2 que es proposà a

Kioto.) les emissions de gasos hivernacle per atenuar l’escalfament de la Terra. En el cas espanyol el

balanç de Rio+10 va ser molt criticat per les ONG’s i moviments alternatius perquè Espanya era el país de la

UE que més s’allunyava del protocol de Kioto.

LA CUMBRE DE JOHANNESBURGO LaVanguardia Digital - 19.36 horas - 02/09/2002Las ONG acusan a los líderes mundiales de no actuar de acuerdo con su retóricaEntienden que los discursos bienintencionados sobre medio ambiente y pobreza no se corresponde con lo acordado en el Plan de AcciónLVD - 19.36 horas - 02/09/2002

Johannesburgo. (EFE).- Las organizaciones no gubernamentales (ONGs) internacionales dijeron hoy que la retórica empleada por los jefes de Estado y de Gobierno ante el plenario de la Cumbre de la ONU para proteger el medio ambiente y luchar contra la pobreza no se corresponde con lo acordado en el Plan de Acción. (...) Alex Ranton, de Oxfam, criticó que en el Plan de Acción, que está siendo ultimado para su aprobación en la Cumbre Mundial de Desarrollo Sostenible, "no se aborda la pobreza de modo significativo, que es lo que esta cumbre tenía el mandato de hacer". Según él, en el texto "se evitan las referencias a los subsidios agrarios y los aspectos medioambientales quedan marginados".

El representante de Oxfam dijo que el texto "es mucho peor que el de Río y podemos dar por perdidos los Objetivos de Desarrollo del Milenio", en referencia a los compromisos que adoptaron los líderes mundiales en la Cumbre del Milenio. Entre ellos figuran haber reducido a la mitad, para el 2015, el número de personas que viven con menos de un dólar al día y la población sin acceso a agua potable o a sistemas de saneamiento, así como frenar y comenzar a revertir la epidemia del sida.

Ted van Hees, coordinador de la Red Europea sobre Deuda y Desarrollo, destacó, por su parte, que el capítulo de financiación "es débil, no contiene cifras, ni plazos, no hay nada concreto". Van Hees predijo que "los subsidios van a permanecer por muchos años y el sur seguirá perdiendo". El coordinador se quejó de que el texto "anime" a los países a destinar el 0,7 por ciento del Producto Interior Bruto (PIB) a ayuda al desarrollo para los países pobres "cuando es un compromiso ya firmado, al que no hay que animar sino cumplir".

Críticas a la Casa BlancaSteve Sawyer, director de Clima de Greenpeace, se refirió al capítulo de energías renovables, el único que permanece sin acuerdo en las negociaciones del Plan de Acción y que según su grupo "es un asunto del que Bush no quiere hablar". La organización ecologista criticó a Estados Unidos, "cuyos negociadores, con instrucciones de la Casa Blanca, están dispuestos a que millones de personas vean amenazadas sus vidas como resultado del cambio climático(...)La organización Amigos de la Tierra puntuó con un 22 sobre 100 lo acordado hasta ahora en el Plan de Acción y destacó que "el párrafo sobre globalización ni siquiera menciona el medio ambiente". "Hay un abismo entre los deseos que están anunciando los líderes aquí y la realidad del Plan sobre el que van a estampar su firma", dijo Daniel Mittler, coordinador de la organización en la cumbre, quien deploró que "hoy hemos visto que los gobiernos no están dispuestos a poner límites sociales y ecológicos a la globalización y han vendido la agenda del desarrollo sostenible a la Organización del Comercio Mundial (OMC)".

Incloure gràfics El país “Los gases que cambian el clima”.*Porcentaje de diversos paises sobre el total de emisiones.*Emisiones de gases de efecto invernadero en España.*Separación delProtocolo de Kioto en el año 2001.*Contribución al cambio climatico por regiones del Planeta.També es poden incloure titulars del periòdico de l’estudiant (Octubre del 2002) sobre Johannesburg.

1.-Organitzats en grups de dues o tres persones escolliu algun dels principals problemes i riscos mediambientals del món d’avui , busqueu informació a la web i elaboreu un breu informe i un mural resum per l’exposició a classe .Podeu seguir l’esquema següent: definició i descripció de l’impacte. Evolució en el temps i localitzacio –abast- a diverses escales (local,Catalunya, Espanya, UE, mundial, PD,PVD) aportant dades , en mapes i gràfics. causes (naturals, socio-econòmiques, polítiques, culturals ... conseqüències i previsions pel futur. Tractament de la qüestió en les Cimeres Mundials, ONG’s, i alternativres adoptades .

*Podeu consultar la pàgina Web de Teide on trobareu recursos i enllaços de pàgines web per l’activitat.

(Llistat dels 20 `països principals emissors de CO2 ordenats per emissions totals i indicant les emissions per càpita i el PIB per càpita : Font Anuario El País 2002)

 Renta nacional 'per

cápita'    PPA Emisiones de CO2 'per cápita'  Dólares 2000 (Tn métricas) 1997

Estados Unidos 34.260 20,1China 3.940 2,9Rusia 8.030 9,8Japón 26.460 9,6Alemania 25.010 10,4India 2.390 1,1Canadá 27.330 16,6Reino Unido 23.550 8,9Italia 23.370 7,4Corea del Sur 17.340 9,9Francia 24.470 6,0Suráfrica 9.180 7,9Ucrania 3.710 7,3México 8.810 4,0Australia 25.370 17,2Brasil 7.320 1,9Polonia 9.030 9,2España 19.180 6,6Irán 5.900 4,9Arabia Saudí 11.050 14,3Holanda 26.170 10,5Font : Anuario El pais 2002 i http://www.eia.doe.gov/emeu/iea/

A partir de les dades del quadre següent construeix un Gràfic de correlació de les emissions CO2 i PIB dels diversos països a nivell mundial .

1. Segons el gràfic quina relació creieu que es pot establir entre el nivell de renda d’un país i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle?

2. Assenyaleu els països amb un nivell de renda inferior a Japó i amb unes emissions superiors de gasos per habitant.

3. Es poden distingir a partir del gràfic els països desenvolupats i subdesenvolupats? Argumenteu quines poden ser les causes d’aquesta diferenciació.

4. Quines postures divergents en relació al protocol de Kioto defensaven els diversos blocs de països en la Darrera Cimera de la Terra? Quina era la situació d’Espanya?

5. Aporteu dades o arguments que demostrin la distància entre les propostes teòriques de les cimeres mediambientals i els fets concrets. Valoreu les conclusions.

6. Descriviu dos problemes ecològics actuals de caràcter global i expliqueu-ne les seves causes i les conseqüències.