INNOBIOMASSA

“Estratègia integrada per a la consolidació del sect or emergent de la biomassa tèrmica com a font d’ocupac ió”

Entitats participants:

Projecte subvencionat pel SOC i el Fons Social Europeu, d’acord amb el Programa d’ajuts a Projectes Innovadors, regulat per l’Ordre TRE/293/2010.

INNOBIOMASSA

OBJECTIUS

� Sensibilitzar i posar de relleu els avantatges econòmics, socials i ambientals de l’aprofitament energètic de la biomassa

� Promoure i contribuir a:� Ocupació

� Oportunitats laborals� Energia neta i sostenible

� Sostenibilitat energètica

� Activitat silvícola

� Prevenció d’incendis� Equilibri territorial

� Cohesió social

� Desenvolupament local

INNOBIOMASSA

UN PROJECTE AMB 4 GRANS ACCIONS (I)

� Acció 1. Diagnòstic del consum i del potencial d’apr ofitament energètic� Estudi disponibilitat de biomassa i demanda energètica a 6 comarques pilot

� Diagnosis municipals

� Plans d’acció comarcal

� Acció 2. Formació professional i creació d’ocupació� Prospecció de les necessitats

de formació i itineraris

� Jornades formatives sobre biomassa

� Creació de nous nínxols de mercat

� Assessorament a empreses� Dinamització de tècnics municipals

INNOBIOMASSA

UN PROJECTE AMB 4 GRANS ACCIONS (II)

� Acció 3. Certificació d’un producte de qualitat� Anàlisi de la normativa en l’àmbit estatal i europeu

� Definició de sistema de control i certificació

� Creació i divulgació d’un distintiu de qualitat� Guia ‘Sistemes de producció i distribució de la

Biomassa Forestal Primària (BFP)’

� Acció 4. Comunicació, divulgació i transferència� Butlletí electrònic Infobiomassa

� Espai web Observatori de la biomassa

� Guia de recursos formatius i divulgació del projecte� Directrius per a la transferència de resultats

SITUACIÓ DELS BOSCOS DE CATALUNYA

• Manca de la rendibilitat econòmica de les explotacions forestals ���� Abandonamentprogressiu ���� boscos subexplotats ���� Cada any els boscos acumulen més i més biomassa .

• Del que creix el bosc cada any, només se n’aprofita com a màxim una 1/3 part ���� acumulacióde 2.647.000 t/any de fusta (dades CREAF).

877

IFN3 (2007)

6 milions d’arbresIncrement anual

818Milions d’arbres

IFN2 (1996)

1.272.261

MCSC (2005)

4.474 haIncrement anual

1.218.573Superfície bosc (ha)

MCSC (1993)

Percentatge de la superfície forestal arbrada (bosc) respecte la superfície total de Catalunya

Catalunya 41%

LA BIOMASSA FORESTAL PRIMÀRIA

Biomassa que inclou tots els productes i restes que provenen dels treballs de manteniment i millora del bosc. Fusta prima o de poca qualitat no apte per a la indústria de la serra

• Aplicacions energètiques energia tèrmicaenergia elèctrica

• Avantatges de la biomassa forestal primària:

- Balanç pràcticament neutre en emissions de CO2- Millora de les masses forestals- Reducció risc d’incendis i reducció plagues i malalties- Creació llocs de treball- Conversió d’un subproducte en un recurs energètic- Reducció costos de calefacció d’edificis - Major estabilitat de preus que en el cas dels combustibles fòssils - Disminució de la dependència de proveïment dels combustibles fòssils

ESTUDI DE DISPONIBILITAT DE BIOMASSA I DEMANDA ENERGÈTICA (I)

ANÀLISI DISPONIBILITAT DE BIOMASSA FORESTAL PRIMÀRI A

Metodologia:

• Càlcul de la superfície forestal aprofitable:-Recobriment < 70%- Pendents inferiors al 100%-Distància màxima als camins segons tipus de pendent

• Quantificació de la biomassa potencial aprofitable:-Només es comptabilitza la fusta acumulada. No les capçades ni matolls.-A partir dels IFN s’obté l’increment net de fusta per espècie forestal -Increment net (m3/ha) x Superfície aprofitable = m3 biomassa potencial aprofitable

• Logística del subministrament d’estella forestal i costos

Objectiu: Avaluar i diagnosticar la capacitat de penetració de la biomassa com a font d’energia en sis àrees pilot del territori català

ESTUDI DE DISPONIBILITAT DE BIOMASSA I DEMANDA ENERGÈTICA (II)

AVALUACIÓ DE LA DEMANDA ENERGÈTICA POTENCIAL

Metodologia:

• Identificació dels sectors potencials consumidors de calor a partir de biomassa• Habitatges disseminats (i habitatges en nuclis urbans)

• Equipaments públics

• Establiments de serveis: hotels o hostals, cases rurals i càmpings.• Granges (sector avícola i porcí)

• Avaluació de la demanda tèrmica i càlcul de la biomassa necessària

• Balanç entre oferta i demanda

• Potencial de creació d’ocupació

GIRONÈS60%

Superfície aprofitable: 44%

MONTNEGRE-CORREDOR66%

Superfície aprofitable: 67%

LA NOGUERA25%

Superfície aprofitable: 54%

SOLSONÈS

57%

Superfície aprofitable: 75%

RIBERA D'EBRE I PRIORAT

32%

Superfície aprofitable: 56%

ANOIA

37%

Superfície aprofitable: 80%

SUPERFÍCIE FORESTAL ARBRADA I SUPERFÍCIE APROFITABLE DE LES ÀREES D’ESTUDI

RESULTATS DE LES ÀREES D’ESTUDI

Percentatge de la superfície forestal arbrada (bosc ) respecte la superfície total de la comarca

• Demanda energètica potencial (sense comptabilitzar indústria ni habitatges de nuclis urbans): 105.035 MWh/any

• Demanda potencial de biomassa: 32.379 t30%/any

• La BFP podria satisfer el 82,5% de la demanda

• La suma de tots els tipus de biomassa disponible cobriria el 100% de la demanda

RESULTATS COMARCA GIRONÈS

26.699 t/anyTotal

17.994Planifolis

8.705Coníferes

BFP disponible (t30%/any)

BFP (Tipus espècie)

55.125 t/anyTotal

10.500Escorça

15.750Serradures

28.875Triturables

Quantitat (t/any)Subproducte ind. fusta

955 t/anyTotal

36Vinya

29Olivera

249Fruits secs

641Fruita dolça

Quantitat (t 30%/any)Residus esporga

• Demanda energètica potencial (sense comptabilitzar indústria ni habitatges de nuclis urbans): 173.678 MWh/any

• Demanda potencial de biomassa: 52.851 t30%/any

• La BFP podria satisfer el 44% de la demanda

• La suma de tots els tipus de biomassa disponible cobriria el 86% de la demanda

RESULTATS ÀREA MONTNEGRE-CORREDOR

23.171 t/anyTotal

6.299Planifolis

16.871Coníferes

BFP disponible (t30%/any)

BFP (Tipus espècie)

50.708 t/anyTotal

9.650Escorça

14.475Serradures

26.583Triturables

Quantitat (t/any)Subproducte ind. fusta

236 t/anyTotal

46Vinya

7Olivera

24Fruits secs

159Fruita dolça

Quantitat (t 30%/any)Residus esporga

POTENCIAL CREACIÓ D’OCUPACIÓ

Referència:

Per a la mobilització de 10.000 tones de fusta (50% humitat) es genera un total de 44-45 llocs de treball

Llocs de treball directes: 11,5Tallada i desembosc de biomassa: 9,5Transport: 1Estellat: 1

Llocs de treball indirectes: 12

76Montnegre i Corredor

88Gironès

Llocs de treball estimatsÀrea d’estudi

DIAGNOSIS MUNICIPALS

Objectiu:

Avaluar energèticament les instal·lacions municipals i elaborar una proposta d’alternatives, estudiant les possibilitats de canvi tecnològic per la introduccióde biomassa.

Dossier proposta tècnica valorada:• Situació actual

- Emplaçaments, espais i consums de calor actuals o potencials

• Viabilitat dels espais per a la instal·lació de la sitja

• Necessitat tèrmica i possibilitat d’instal·lar xarxes

de calor o calderes puntuals • Estudi econòmic

Inversió / estalvi pel consum d’estella / Payback• Conclusió final i observacions

• Possibilitat de finançament o contractaciód’Empreses de Serveis Energètics

PUNTS FORTS I DÈBILS

80%20%10.000 tPèl·let

83%17%85.000 tEstella

ExportacióConsum a Catalunya

Mobilització de fusta amb valorització energètica

Any 2010

Punts forts• Hi ha disponibilitat de biomassa

• Empreses productores i distribuïdores d’estella i pèl·let amb elevat potencial de producció i distribució

• Sector en expansió. Increment important des del 2006 en la instal·lació de calderes de biomassa (unes 900 calderes instal·lades a Catalunya)

• Increment en el nombre d’empreses comercialitzadores de calderes.

(Font: CPF, 2011)

Punts dèbils• Inversió inicial de la caldera superior a les calderes convencionals• Mercat molt nou que dóna poca seguretat als consumidors

• Manca d’informació (arquitectes, instal·ladors, administracions...).

• La normalització del combustible encara no està implantada.• Crisis econòmica

Roser Mundet Juliol

Consorci Forestal de Catalunya

c/ Jacint Verdaguer, nº 317430 Santa Coloma de Farners

roser.mundet@forestal.cat

GRGRGRGRÀÀÀÀCIES PER LA VOSTRA ATENCICIES PER LA VOSTRA ATENCICIES PER LA VOSTRA ATENCICIES PER LA VOSTRA ATENCIÓÓÓÓ

El motiu

> Evolució preus de diferents combustibles (Àustria)

Gas naturalGasoil Pèl.lets

Pèl.lets

Gasoil

Comparativa preus del gasoil i pèl·lets en relació al seu contingut energètic

> Comparativa preu gasoil/pèl·let en relacióal contingut energètic

> Relació €/kWh en funció del combustible i tipus de caldera

• El preu del cru constantment a l’alça: Juliol 2008: >140€

Novembre1987: 13 €

INESTABILITAT DEL PETROLI

L’estella i el pèl·let. Costos• Mercat global vs mercat local• Variabilitat segons qualitat, quantitat,

sistema d’emmagatzement

GranulometriaPreu en origen*

(€/tona d’estella amb humitat < 30% b.h.)

< 2 cm 80-90

< 3 cm 70-80

3 – 6 cm 60-70

Estella sense garbellar(presència de fins)

50

Tipus de distribució

Preu en origen(€/tona de pèl·let)

Granel 170-180

Big bag de 650 a 1200 kg 160-185

Palet amb 66 sacs de 15 kg 200-210

L’estella i el pèl·letTipus de combustible Kg equivalents a un litre de gasoil

Pèl·lets de fusta amb un màx. del 10% d’humitat (b.h) 2 – 2,20

Estella a menys del 25% d’humitat (b.h.) 2,5 – 3,5

Estella verda 3,5 – 4,5

� Densitat aparent� Estella: 300 kg/esteri Pèl·let: 650 kg/esteri

� Normalització estella� Múltiples paràmetres: granulometria, humitat, cendres, densitat, contingut en nitrogen, ...� Poc conegudes i utilitzades a casa nostra� UNE-CENT/TS 14961 - Biocombustibles sólidos. Especificaciones y

clases de combustibles� ÖNORM 7133 (normativa austríaca)

L’estella i el pèl·let

� Normalització pèl·lets i briquetes� ÖNORM 7135 (AU) - Especificacions pels pèl·lets i briquetes de fusta,

amb o sense escorça.� SS 187120 (SW) – Especificacions pels pèl·lets. Per les briquetes

existeix la norma SS 187121.� DIN 51 731 (GER) - Especificacions pels pè·lets i les briquetes.� DIN Plus (GER) – Requisits pel pèl·let de de gran qualitat utilitzat per a

calderes que només treballen amb aquest tipus de producte.

� Actualment en elaboració Reglament UE� UE: especificacions tècniques CEN/TC 335

� Biocombustibles sòlids i mètodes d’anàlisi, � Actualment caràcter no normatiu

Classificació estella

• Granulometria

• Humitat

Norma UNE-CEN/TS 14961

Fracciófina (màx

5%)

Fracció principal(mín. 80%)

Fracció grossa (màx 1%)

P16 < 1 mm 3,15- 16 mm> 45 mm, totes <

85 mm de longitud

P45 < 1 mm 3,15- 45 > 63 mm

P63 < 1 mm 3,15- 63 > 100

P100 < 1 mm 3,15- 100 > 200

Norma ÖNORM 7133

Rangs de granulometria (mm)Valors màxims

permesos

màx. 20%

60-100%

màx. 20%

màx. 4%

Secciómàx.

Long.cm

G30 > 16 16- 2.8 2,8- 1 < 1 3 cm2 8.5

G50 > 31.531,5-5.6

5,6-1 < 1 5 cm2 12

G100 > 63 63- 11.2 11,2- 1 < 1 10 cm2 25

UNE-CEN/TS 14961 ÖNORM 7133

M20 ≤ 20% W20 ≤ 20%

M30 ≤ 30% W30 20-30%

M40 ≤ 40% W35 30-35%

M55 ≤ 55% W40 35-40%

M65 ≤ 65% W50 40-50%

Classificació pèl·let

• Principals paràmetres

Equipaments susceptibles del canvi a BFP

o Piscineso Llars d’infantso Escoleso Sales polivalentso Ajuntamento Pavellóo Equipaments que estan funcionat actualment amb gasoilo Equipaments que estan funcionat actualment amb GLPo ...

No hi ha un postulat basic, però en general si es pot determinar una sèrie d’espais on es solen tenir grans estalvis:

Equipaments no susceptibles del canvi a BFP

o Equipaments amb climatització convencional (Split)o Espais on només es necessiti ACS (Aigua Calenta Sanitaria)o Equipaments amb poc consum de calor o Equipaments amb gas canalitzat (depenent del cas)o ...

Aquí dependrà de molts motius, potències necessàries, consums, temporalitat, espais disponibles..., no és un tipus concret d’espai, sinóde les necessitats i de les instal·lacions actuals:

> Cada 1.000 litres de gasoil que substituïm per estella deixem d’emetre 3.250 kg de CO2.

Casos pràctics

Ajuntament de Campllong

Equipament municipal

AdreçaNombre d’edificis

Superfície construïda de

l’equipament (m 2)Local Social C/ Església, 26 1 750Ajuntament C/ Església, 21 1 542,99Pavelló C/ Església, 22 1 910Magatzem municipal

C/ de la riera 4. P. Ind. Ferreries 1 1.206,46

Equipament municipal

AdreçaNombre d’edificis

Superfície construïda de

l’equipament (m 2)Ampliació local social

C/ Església, 26 1 750

Equipaments actuals

Equipaments projectats

Ajuntament de CampllongSegons les necessitats que ens comenta l’Ajuntament i a partir de les dades recollides es procedeix al càlcul de les necessitats actuals i futures de cada un dels equipaments.

CÀLCUL DE ESCALFAR TOTA LA SUPERFÍCIE

Superfície útil a escalfar (m2) : 650Potència de referència (Kw/m2) : 0,09Potència necessària neta (Kw): 58,5Potència de l'equip a instal·lar (Kw): 60Rendiment tèrmic net de la caldera: 95%Potència necessària bruta (Kw): 61,6

CÀLCUL DE L’ENERGIA ANUAL NECESSARIA PER ESCALFAR T OTA LA SUPERFÍCIEHores anuals estimades de funcionament : 800Potència necessària neta (Kw): 58,5Energia estimada anual neta (Kwh): 46.800Rendiment net de la caldera: 95%Energia estimada anual bruta (Kwh): 49.263

Exemple del càlcul de les necessitats tèrmiques del Local social actual

CALCULS ENERGIA I BIOMASSA ANUAL NECESARIA TOTAL CA LEFACCIO I ACS

Energia anual neta per calefacció (Kwh): 86.400Energia anual neta per ACS (Kwh): 7.814TOTAL ENERGIA ANUAL NETA (Kwh): 94.214Energia anual bruta per calefacció (Kwh): 90.947Energia anual bruta per ACS (Kwh): 9.193TOTAL ENERGIA ANUAL BRUTA (Kwh): 100.140Biomassa anual per calefacció en forma d’estella (Kg): 25.985Biomassa bruta per ACS en forma d’estella (Kg): 2.627CONSUM ANUAL ESTIMAT DE BIOMASSA (Kg) : 28.612

28,61 tones estella/any

19,07 tones pèl·let/any

Un cop tenim totes les necessitats, en aquest cas es proposa alimentar tres equipaments conjuntament.

Ajuntament de CampllongTenint els costos actuals de combustibles i el futur amb estella, així com el cost de la caldera i la instal·lació, es detemina una amortització de la caldera en l’equipament.

ESTALVI ACUMULAT AMB ’ESTELLA

% inc Gas% inc estella

AnyCost gas

(€)Cost

estella (€)Diferència

(€)Estalvi

acumulat (€)

0 0 1 8.701,66 3.255,54 5.446,12 5.446,12

0 0 2 8.701,66 3.255,54 5.446,12 10.892,25

5 3 3 9.136,74 3.353,20 5.783,54 16.675,78

5 3 4 9.593,58 3.453,80 6.139,78 22.815,57

5 3 5 10.073,26 3.557,41 6.515,85 29.331,41

5 3 6 10.576,92 3.664,14 6.912,79 36.244,20

5 3 7 11.105,77 3.774,06 7.331,71 43.575,91

5 3 8 11.661,06 3.887,28 7.773,77 51.349,68

5 3 9 12.244,11 4.003,90 8.240,21 59.589,89

5 3 10 12.856,31 4.124,02 8.732,30 68.322,19

5 3 11 13.499,13 4.247,74 9.251,39 77.573,58

5 3 12 14.174,09 4.375,17 9.798,92 87.372,50

5 3 13 14.882,79 4.506,42 10.376,37 97.748,86

5 3 14 15.626,93 4.641,62 10.985,31 108.734,18

5 3 15 16.408,28 4.780,87 11.627,41 120.361,59

Cost Instal·lació (€) 35.406

Ajuntament de CampllongÉs fa el mateix en el cas d’una caldera de pèl·let, doncs aquestes necessiten menys espai i depenent la potencia son més econòmiques que les d’estella.

ESTALVI ACUMULAT AMB ·LET

% inc Gasoil

% inc pèl·let

AnyCost gas

(€)Cost pèl·let

(€)Diferència

(€)Estalvi

acumulat (€)

0 0 1 8.701,66 4.899,58 3.802,08 3.802,08

0 0 2 8.701,66 4.899,58 3.802,08 7.604,15

5 3 3 9.136,74 5.046,57 4.090,17 11.694,33

5 3 4 9.593,58 5.197,97 4.395,61 16.089,94

5 3 5 10.073,26 5.353,91 4.719,35 20.809,29

5 3 6 10.576,92 5.514,52 5.062,40 25.871,69

5 3 7 11.105,77 5.679,96 5.425,81 31.297,49

5 3 8 11.661,06 5.850,36 5.810,70 37.108,19

5 3 9 12.244,11 6.025,87 6.218,24 43.326,43

5 3 10 12.856,31 6.206,65 6.649,67 49.976,10

5 3 11 13.499,13 6.392,84 7.106,29 57.082,39

5 3 12 14.174,09 6.584,63 7.589,46 64.671,84

5 3 13 14.882,79 6.782,17 8.100,62 72.772,47

5 3 14 15.626,93 6.985,63 8.641,30 81.413,76

5 3 15 16.408,28 7.195,20 9.213,07 90.626,84

Cost Instal·lació (€) 32.906