Xerrades inspiradores al voltant de la ciència i la literatura

En quins llocs conflueixen aquestes dues activitats de la

creativitat humana?

Per respondre a aquestes qüestions Inspiraciència ha programat diverses xerrades a diferents ciutats, en

les que investigadors, escriptors i divulgadors oferiran diferents perspectives de l’íntima relació que uneix la

ciència amb la literatura

Pot la ciència ser font d’inspiració de la literatura?

I la literatura, ser una via d’innovació o de reflexió per a la

ciència?

Inspiraciència és un concurs de relats d’inspiració científica Podeu presentar relats fins al 15 de març de 2012

Consulteu les bases a: www.icmab.es/inspiraciencia

Més informació: www.icmab.es/inspiraciencia

El darwinisme i l’evolució de la literatura

L’experiència d’escriure una ficció científica

Recorregut per les relacions entre astronomia i literatura

Klaatu barada nikto: quan la ciència inspira a l’art i la literatura

Ciència i ficció: quina inspira quina?

CARME TORRASProfessora d’Investigació de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC)

31 Gener 2012. 19h

Biblioteca de la Sagrada Familia. Carrer de Provença, 480. 08025 Barcelona

L’especulació científica ha estat per a molts escriptors i investigadors una via d’exploració literària que sovint mostra tant les esperances com els temors que genera el desenvolupament científic. La ficció pot ser l’espai que tenen els investigadors per a reflexionar sobre la pròpia recerca portant-la un pas més enllà. O bé, és el lloc on algunes ments brillants s’avancen als avenços del seu temps i inspiren el futur que ha de venir? De les estretes relacions entre la ciència i la ficció tractarà la xerrada de Carme Torras, autora de la novel·la “La mutació sentimental”, a partir de la seva experiència amenitzada amb fotos i vídeos mostrant la confluència dels robots en la ciència i la ficció.

MIGUEL ÁNGEL SABADELLDoctor en Físiques i Editor de la revista Muy Interesante

02 Febrer 2012. 19h

Biblioteca Manuel Alvar. Pavelló El Pilar. Parc Delícies. 50017 Saragossa

Partint de “la frase més famosa mai pronunciada per un extraterrestre” a la pel·lícula Ultimàtum a la Terra, revisarem com la ciència ha inspirat a les arts i les lletres des del Renaixement als nostres dies en un intent per superar la separació artificial creada entre ciències i lletres. Dels clàssics Leonardo, Durero, Vesali als modernos Dalí i el seu manifesto de l’antimatèria, René Magritte o Remedios Varo ens permetran descobrir que la ciència ha servit d’inspiració per a creacions artístiques. Finalment, descobrirem quins coneixements científics actuals són susceptibles d’inspirar a l’artista-escriptor.

EMILIO ALFARO Professor d’investigació de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia (CSIC)

16 Febrer 2012. 19:30h Casa de la Ciència. Pavelló de Perú, Avinguda de Maria Luisa s/n. 41013 Sevilla

Baixar la lluna o passejar sota les estrelles poden ser matèria literària per als caràcters romàntics. Però els cossos celestes que poblen l’Univers ofereixen innombrables possibilitats per a la creativitat literària. Emilio Alfaro conversarà al voltant de tres perspectives, la influència de l’Astronomia en algunes peces cèlebres de la literatura universal; l’obra d’astrònoms que fan també literatura, i finalment l’existència de textos científics que en la seva redacció i concepció poden considerar veritables obres literàries. Després, s’obrirà un coloqui amb altres participants i membres de la Federación de Asociaciones de Astronomía “Cielo de Comellas”.

EDUARDO SANTIAGO Escriptor. Autor de la novel•la “2044” (Editorial Galaxia)

24 Febrer 2012. 20h

Casa de Cultura. Plaza de la Princesa, 2. 36202 Vigo

De què parlem quan parlem de “ficció científica”? Eduardo Santiago, autor de la novel•la “2044” (Editorial Galaxia) oferirà una xerrada on parlarà de la ficció inspirada en la ciència versus altres gèneres més extesos com la ciència ficció o la fantasia màgica. Presentarà la ciència com a posible font d’inspiració literària i ens explicarà a través de la seva experiencia personal com es produeix la transformació d’una idea (“qualsevol temps passat fou pitjor”) en una ficció científica (optimisme generacional).

XAVIER DURAN Químic, periodista i director del programa El medi ambient a TV3.

28 Febrer 2012 . 20h Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramanet. Carrer Jardí de Can Sisteré08921 Santa Coloma de Gramenet

La teoria de l’evolució de Charles Darwin no va significar només una revolució científica, sinó que també va tenir impacte en filosofia, economia, religió, art o literatura. En aquest darrer camp, podem analitzar la forma com diversos escriptors varen acollir el darwinisme. A diferents països trobem novel•les, poemes o obres de teatre que intenten incorporar les teories evolucionistes o bé criticar-les o fins i tot ridiculitzar-les.També podem observar influències del darwinisme en l’estructura i trama de certes novel·les.

Val la pena divulgar la ciència? Una incursió en la literatura de divulgació científica

DANIEL RAMÓN Investigador, divulgador i Director de Biópolis, S.L

02 Març 2012 . 19:30h

Centre Socio Cultural de L’Eliana. Plaça Jutge Comes, 1. 46183 L’Eliana. València

El pes de la recerca científica en la societat espanyola és molt reduït. En bona part per la manca de coneixement dels ciutadans sobre el que aquesta representa en el benestar diari. La comunitat científica no ha divulgat el que investigava, és més, una part ha vist amb recel a aquells científics que ho feien. No és fàcil divulgar la ciència de forma amena i interessant, sense perdre rigorositat científica. Escriure un llibre de divulgació pot ser molt més complicat d’escriure que un llibre de text científic. El conferenciant explicarà la seva experiència i com de gratificant resulta comprovar com la gent és capaç de reflexionar sobre un problema, per complicat que sigui, si s’explica de forma adequada.