Instal·lació de CentOS 6.3 en VirtualBox

José Pedro Rusakiewicz

Instal·lació de CentOS GNU Linux en una màquina virtual | M1 – UF01

1

1. Creació de la màquina virtual

1.1. Característiques de la màquina virtual

1.2. Assignem el tipus de sistema

1.3. Assignem la quantitat de memòria RAM

1.4. Configurem el disc dur virtual

2. Instal·lació de CentOS

2.1. Què és CentOS?

2.2. Seleccionem la imatge ISO del CentOS

2.3. Proccès d'instal·lació pas per pas

2.4. Inserim un dispositiu USB

3. Desprès de la instal·lació

3.1. Instal·lant les Virtualbox Guest Additions

3.2. Llistat d'aplicacions integrades en el sistema

3.3. Llistat d'aplicacions administratives integrades en el sistema

3.4. Versió del nucli del sistema, servidor de les X i gestor de finestres

4. Gnome 4.1. Creació d'una carpeta

4.2. Creació de documents de text

4.3. Moure fitxers entre carpetes

4.4. Visualització de les icones

4.5. Compressió de fitxers

4.6. Barra d'eines

4.7. Canviem l'aparença

Pàgina 2

Pàgina 5

Pàgina 24

Pàgina 32


2

1. Creació de la màquina virtual

Primer de tot hem de tenir instal·lat el VirtualBox actualitzat al nostre ordinador. Es pot

descarregar des d’aquí. Una vegada el tenim, l’executem i li donem a “Nueva”. Desprès si li

posem al nom “CentOS” (sense cometes) el programa ens reconeixerà automàticament el

tipus de sistema de què es tracta, en aquest cas RedHat Linux.

Il·lustració 1. RedHat Linux

Desprès li anirem assignant una sèrie de característiques a la nostra màquina virtual les quals

es poden veure al següent requadre i que es corresponen amb els requeriment mínims del

CentOS:

1.1. Característiques de la màquina virtual

Haurem d’anar configurant la màquina en relació als paràmetres anteriors.

CentOs RedHat Linux, x86

SO invitat

1024 MB

RAM

- Tamany: 20 GB

- Tipus: VDI (VirtualBox Disk Image)

- Emmagatzematge: Dinàmic

Disc dur

https://www.virtualbox.org/wiki/Downloads


3

1.2. Assignem el tipus de sistema

Com ja he explicat abans, haurem de posar-li el nom CentOS per què la màquina ja ens

reconegui de què SO estem parlant.

1.3. Assignem la quantitat de la memòria RAM

Li haurem d’assignar 1024 MB:

Il·lustració 2. RAM

1.4. Configurem el disc dur virtual

Il·lustració 3. Creem un nou disc dur virtual.


4

Il·lustració 4. Li posem l’extensió VDI.

Il·lustració 5. Li posarem reservat dinàmicament.

Il·lustració 6. I ajustarem el tamany màxim a 20 GB.


5

Per acabar, li donem a “Crear” i ja tindrem configurada la nostra màquina virtual.

2. Instal·lació de CentOS

2.1. Què és CentOS?

Segons la Viquipèdia:

CentOS (Community ENTerprise Operating System) es un clon a nivell binari de la distribució

GNU/Linux Red Hat Enterprise Linux RHEL, compilat per voluntaris a partir del codi font

alliberat per Red Hat.

Red Hat Enterprise Linux es compon de software lliure i codi obert, però es publica en format

binari usable (CD-ROM o DVD-ROM) solament als subscriptors abonats. Com és requerit, Red

Hat lliberà tot el codi font del producte de forma pública sota els termes de la Llicència pública

general de GNU i altres llicències. Els desenvolupadors de CentOS utilitzen el codi font per

crear un producte final que es molt similar al Red Hat Enterprise Linux i està lliurement

disponible per ser baixat i utilitzat per al públic, però no és manteningut ni asistit per Red Hat.

Existeixen altres distribucions també derivades de les fonts de Red Hat.

CentOS utilitza yum per baixar i instal·lar les actualitzacions, eina també utilitzada per Fedora

Core.

En resum, que està basat en el codi font del Red Hat que també és lliure, però de pagament, i

han fet un SO orientat també per a servidors web i gratuït. És de destacar que cada cop que

surt una nova versió de RedHat no triga mes d’un mes a sortir una de CentOS.

També cal destacar que CentOS es multiusuari i multitasca. Suporta un usuari Administrador

(root) i molts de limitats. De la mateixa manera, també pot gestionar múltiples processadors

en el mateix equip.

2.2. Seleccionem la imatge ISO del CentOS

Hem de seleccionar la imatge iso del CentOS per poder instal·lar-lo en la nostra màquina

virtual. Si seleccionem directament la imatge iso del nostre equip sense gravar-la prèviament

en un DVD el procés d’instal·lació anirà més ràpid. Per fer-ho, anem a la configuració de la

màquina virtual “Almacenamiento” Seleccionem la icona del CD i després busquem la

imatge al nostre equip...


6

Il·lustració 7. Procés de selecció de la ISO del CentOS.

També ens hem d’assegurar que l’ordre d’arrancada de la nostra màquina virtual sigui el que

volem. Ens hauria de quedar així:

Il·lustració 8. “Orden de arranque”.

2.3. Procés d’instal·lació pas per pas

Després d’assignar la ISO a la nostra màquina virtual fem doble clic a la seva icona

i se’ns iniciarà.

Ens apareixerà la pantalla inicial del DVD. Haurem de seleccionar la primera opció, en concret

la que posa “Install or upgrade an existing system”

Il·lustració 9. Inici CentOs.


7

I ens començarà a carregar les arxius de la instal·lació de CentOs. Quan hagi acabat de carregar

tot, ens apareixerà un missatge com aquest:

Il·lustració 10. Checking.

Ens demana si volem comprovar si la imatge del CentOS està danyada o no. Si és el primer cop

que fem això, es recomana de fer la comprovació. Si resulta que us dona error, us haureu de

descarregar un altre cop la ISO del CentOS per què segurament s’ha danyat.

Jo faré la comprovació per si de cas...

Il·lustració 11


8

Il·lustració 12

Quan ens acabi de comprovar (només trigarà uns minuts...) ens dirà que ha expulsat el disc del

CentOS! Això és per què estem treballant amb una màquina virtual i no ens hem d’oblidar què

el sistema reconeix la IS com si l’haguéssim gravat en un DVD.

Haurem d’apagar la màquina, assignar-li la imatge ISO del CentOS i engegar-la un altre cop. I

ara quan ens demani de fer el “Check” li donarem a “Skip”.

Quan hàgim donat a “Skip” ens dirà que ha trobat els medis d’instal·lació i seguidament ens

començarà a carregar l’instal·lador del CentOS, que es diu “Anaconda”. Per què es diu

anaconda no ho sé...

Il·lustració 13. Inici Anaconda.


9

Ens apareixerà la pantalla inicial de l’instal·lador del CentOS. Hem de donar-li a “Next”. Les

passes més fàcils estaran comentades als peus de les imatges...

Il·lustració 14. Seleccionem l’idioma del sistema.

Il·lustració 15. Seleccionem la disposició del teclat.

Quan hàgim acabat de configurar lo d’abans, ens apareixerà un missatge que ens diu l’estat del

disc que estem fent servir per instal·lar el CentOS i que possiblement conté dades.

Concretament ens diu que, en el nostre cas, tenim el disc sense dades, particions i que és


10

virtual. Si estem instal·lant el CentOS en un disc físic, ens haurem d’assegurar de què no

contingui dades importants.

Il·lustració 17. Xarxa “No Tocar!”, pel moment...

Ara no canviarem la configuració de la xarxa. Li donem a “Next” i ja està.

Il·lustració 16


11

Il·lustració 18. Configurem la zona horària.

Desprès ens demanarà la contrasenya de l’usuari administrador (root). El CentOS requereix un

usuari root que “domini” als altres, i tots els usuaris limitats que vulguem. Això forma part de

la seguretat del sistema. Perquè per fer canvis importants en ell ens calen saber tant la

contrasenya del root com la de l’usuari limitat.

Il·lustració 19. Pass Root.


12

Li donem a “Següent” (al fi en català!) i ens apareixerà la finestra de configuració de la nostra

instal·lació. Podem veure moltes opcions disponibles, però nosaltres farem servir la última, en

concret la que diu: “Create Custom Layout”, així podem configurar nosaltres les particions del

disc dur virtual.

Il·lustració 20

Li donem a Següent i ens apareixerà la utilitat de l’instal·lador de CentOS per crear les

particions. Nosaltres crearem dos particions, una swap (partició de transferència). Aquest tipus

de particions serveix per quan la memòria RAM es satura i ha de fer servir el disc dur per

emmagatzemar informació. Es molt recomanable posar-li la mateixa mida que la màxima

quantitat de memòria RAM que hem assignat a la màquina virtual.


13

Il·lustració 21

Cliquem a on posa “Lliure” i desprès a sota on posa “Create”. Ens sortirà una finestra on

seleccionarem “Standard Partition”. Ara ens apareixerà una altra finestra on haurem de

configurar la partició tal com posa la Il·lustració 22:


14

Il·lustració 22

Sistema de fitxers: swap; Mida(MB): 1024; ha de ser una partició primària.

Ara configurarem l’altra partició, la que contindrà les dades de tots els usuaris que facin servir

l’equip. Seleccionem l’espai on posa “Lliure” i li donem a “Crea” i la configurem tal com podem

veure a la figura 21:


15

Il·lustració 23

Quan tinguem configurades les dues particions, podrem donar-li a “Següent”. Ens apareixeran

uns avisos quant a la formatació, dades... Li donem tot a Següent i acceptar...

Il·lustració 24


16

Il·lustració 25

Il·lustració 26. A la següent pantalla, li donem a Següent...


17

Il·lustració 27. En quant al tipus d’instal·lació hem de seleccionar “Desktop”, que porta els repositori per un

usuari normal. Li donem a següent...


18

Il·lustració 28. Seguidament ens començarà la instal·lació del CentOS al nostre equip. Trigarà uns minuts...

Il·lustració 29. Instal·lació completada! Li haurem de donar a Arrenca de nou (Reiniciar).


19

També haurem de destacar que el CentOS triga bastant a l’hora d’arrencar el sistema...no us

amoïneu massa si triga...

Il·lustració 30. Carregant i carregant i carregant...

Quan acabi de carregar, haurem de configurar alguns aspectes del CentOS, com ara l’usuari

limitat i la seva contrasenya, la data i l’hora...

Il·lustració 31. Benvinguts...


20

Il·lustració 32.Acceptem la llicència.

Il·lustració 33. Creem l’usuari limitat.


21

Il·lustració 34. Ara ja podrem fer servir el CentOS!

Posem la contrasenya del usuari que acabem de crear i ens iniciarà la interfície del CentOS, en

aquest cas Gnome.

Il·lustració 35. Gnome.


22

Una cosa molt important per acabar de configurar el CentOS; quan estem treballant amb el

CentOS en una màquina virtual, no es configura bé la xarxa. Haurem de fer clic amb el botó

dret a la icona de xarxa de la barra de tasques superior i seleccionar “Edita les connexions...”.

Il·lustració 36

Desprès anem a :

Il·lustració 37

Il·lustració 38. A la part superior de la següent finestra seleccionem “Connecta automàticament”.

Acceptem tot i tanquem. Però ara que hem configurat la xarxa bé l’últim que ens resta per fer

són les actualitzacions! Sort que només ho hauré de fer una vegada...

Per obrir el terminal, anem al menú “Aplicacions” ”Eines del sistema” “Terminal” en la

barra d’eines superior...


23

...i escrivim el següent...

su - (enter)

(escrivim la contrasenya del root)

yum -y update (enter)

Il·lustració 39. Anem a prendre uns quants cafès...

Ara que hem acabat de instal·lar i

configurar la instal·lació del CentOS amb

el VirtualBox voldria aclarir que tot i que

jo tinc un ordinador més bé potent i que

el procés d’instal·lació em va anar força

ràpid trobo una diferència bestial en fent

servir el VMware Workstation 9. Et fa

una instal·lació ràpida, silenciosa i

gairebé en la meitat de temps. Molt

recomanable que algú us passi aquest

programa ja sigui via internet o via

pendrive.

El procés d’instal·lació és força diferent

però molt més intuïtiu. Llàstima que no

sigui gratuït...


24

TAULA COMPARATIVA

Oracle VM VirtualBox 4.2.4 VMware Workstation 9.0 Temps instal·lació ~ 30 min ~ 15 min Temps d’arrencada 02:31 min 01:34 min Temps d’apagat 34,85 seg 15,18 seg

3. Desprès de la instal·lació 3.1. Instal·lant les VirtualBox Guest Additions

En aquest apartat explicaré com s’ha de fer per instal·lar les VirtualBox Guest Additions en el

CentOS. Aquestes són unes quantes característiques per millorar la integració del sistema

invitat en el hoste. Així podrem copiar i enganxar fitxers de manera bidireccional i fer

compartició de carpetes.

Com hem dit abans, ara hem iniciat sessió com a usuari limitat. Per instal·lar les Guest Adds

hem de fer canvis com a administrador. Per més seguretat instal·larem les Guests additions

des del terminal i com a usuari administrador. Per això farem el següent:

Obrim el terminal i escrivim el següent:

“su -“ (sense cometes) i li donem a enter.

Això és per passar d’usuari normal a administrador. Ens demanarà la contrasenya que li hem

assignat a l’usuari root durant el procés d’instal·lació del CentOS.

Il·lustració 40

Desprès que hàgim escrit la contrasenya del root, veurem com ens canvia de

[usuari@localhost] a [root@localhost].

Ara ja podrem fer els canvis que calguin per instal·lar les Guest adds.

Anem al menú del VirtualBox en la finestra del CentOS a la pestanya “Dispositivos”

“Instal·lar “Guest Additions””.


25

Il·lustració 41

Ens apareixerà a l’escriptori una icona de CD del VirtualBox. Això ens vol dir que hem fet com si

haguéssim posat un CD real en la lectora. El CentOS ens ho reconeixerà com a un CD

executable.

Il·lustració 42

Ens apareixerà un diàleg de si volem executar el contingut del CD. Li donarem a “Cancel·la”. Ho

farem des del Terminal.

Tornem al terminal i escrivim el següent:

# yum install gcc kernel-headers kernel-devel

Desprès ens començarà la instal·lació d’algunes parts del sistema operatiu que requereixen les

additions. Si vols saber qué son els kernel headers o els kernel devels cliqueu en els respectis

enllaços.

http://www.serverschool.com/operating-systems/what-are-kernel-headers/


26

Quan acabi (us poso la imatge perquè veieu que és possible!) ens apareixerà una altra vegada

per entrar comandes al Terminal...

Il·lustració 43. Completed!

..i farem lo següent (la manera en què a mi m`ha sortit bé...)

Anirem a l’escriptori on és la icona del CD del VirtualBox Guest Additions, l’obrim i fem clic a

dalt de la finestra on posa ”Obre pregunta d’execució automàtica”:

Il·lustració 44

I seguidament ens apareixerà una finestra de confirmació:

Il·lustració 45

Li donarem a “Executa” i ens començarà a instal·lar des del Terminal les Additions.


27

Il·lustració 46

Quan ens acabi, podrem tancar la finestra del Terminal i ja tindrem instal·lades les VirtualBox

Guest Additions en el nostre CentOS.

Nota1: al final de cada línia que hem escrit en el Terminal hem de donar-li a enter!

Nota2: podeu veure que jo faig servir la versió 4.2.2 r81494 del VirtualBox. Si teniu una versió

més actualitzada haureu de canviar el nombre de la versió.

3.2. Inserim un dispositiu USB

Moltes vegades podem voler fer servir medis extraïbles en la nostra màquina virtual, per

provar una targeta de xarxa Wifi o compartir informació entre els diferents sistemes

virtualitzats. Vaig estar buscant per Google i he trobat la manera “definitiva”. Per això hem de

seguir unes passes determinades que valen per qualsevol sistema que puguem estar

virtualitzant. Les passes són les següents:

1- Hem d’instal·lar el “VirtualBox Extension Pack”. Ho podem fer des de aquí.

2- Desprès d’instal·lar-lo anem a la pestanya “USB” de la configuració de la màquina

virtual. Del que es tracta és d’afegir “Filtres USB”, és a dir, tenint el dispositiu USB

connectat al sistema host, fem clic a la icona del costat de la finestra i seleccionem

el dispositiu que sigui.

http://download.virtualbox.org/virtualbox/4.2.4/Oracle_VM_VirtualBox_Extension_Pack-4.2.4-81684.vbox-extpack


28

Il·lustració 47. Filtres USB.

3- Una vegada el tenim seleccionat. Tanquem la finestra de configuració i iniciem la

màquina virtual. Ens esperem a què estigui carregada del tot. També ens començarà a

instal·lar els controlador al sistema host del dispositiu USB del VirtualBox.

Il·lustració 48. Instal·lant controladors al sistema host.

4- Ens posem a la màquina virtual (fem clic en el seu escriptori, per exemple) i veurem

que ja ens ha reconegut el USB.

5- Ara desconnectem l’USB i el tornem a connectar (tot dins del sistema invitat!).

D’aquesta manera es poden instal·lar no només dispositius d’emmagatzematge USB sinó

targetes de xarxa, etc...


29

Il·lustració 49. Completat!

Il·lustració 50. Copiant dades del pendrive.

Nota1: Quan el dispositiu estigui connectat al sistema invitat, no podrem accedir-hi des

del host. Per això haurem de tancar la màquina virtual amb la qual vàrem estar treballant

amb el dispositiu USB i automàticament el sistema host retomarà el control del nostre

USB.

Nota2: Quan tinguem connectat el USB al sistema host i estiguem fent servir dades del

mateix, haurem de desar els nostres cavis al USB abans d’engegar la màquina virtual,

perquè el VirtualBox agafa automàticament el control del USB.


30

3.3. Llistat d’aplicacions integrades amb el sistema

+

3.4. Eines administratives del sistema

Si ens en recordem, quan estàvem instal·lant el CentOS vàrem escollir la versió “Desktop”.

Aquesta versió porta aplicacions integrades per un usuari normal, que farà servir el CentOS per

escoltar música, treballar amb el processador de textos i navegar per internet.

Cada versió inclou programar orientat al ús que vulguem donar al sistema. Així la versió

desktop inclou aplicacions multimèdia, internet...

Aquest és un llistat del programari i la seva versió que porta integrada la versió Desktop:

Accesoris:

o Gestor d’arxius 2.28.2

o Calculadora 5.28.2

o Mapa de caràcters 2.28.2

o Diccionari 2.28.1

o Gedit 2.28.4

o Gnote 0.6.3

o Contrasenyes i claus d’encriptació 2.28.1

o Captura de pantalla ¿?

Gràfics:

o gThumb Image Viewer 2.10.11

Internet:

o Firefox ESR 10.0.10

o Pidgin 2.7.9-5-el6.2

o Telèfon Ekiga 3.2.6-3

o Evolution 2.28.3-2

So i video:

o Extractor d’audo de CD 2.28.1

o Gravador de disc Brasero 2.28.3

o Cabina fotogràfica del Cheese 2.28.1

o Reproductor de pel·lícules 2.28.6

o Rythmbox Player 0.12.8

Eines del sistema:

o Creador de CD/DVD 2.28.1

o Analitzador del ús dels discs 2.28.1

o Navegador de fitxers 2.28.4

o Enviament automàtic d’informes d’errors 2.0.8

o Monitor del sistema 2.28.0

o Terminal ¿?

o Utilitat de discs 2.30.1

Oficina:

o LibreOffice 3.4.5.2


31

3.5. Versió del nucli del sistema, servidor de les X, i gestor de

finestres

Totes aquestes característiques del sistema es poden veure en l’administrador de tasques del

CentOS. Com obrir-lo? Farem lo següent:

Anem a Aplicacions Eines administratives Administrador de sistema

Il·lustració 51. System Monitor.

Il·lustració 52

En el meu cas:

Nucli Linux 2.6.32-279.el6.i686

Versió del gestor de finestres: Gnome 2.28.2


32

4. Gnome

4.1. Creació d’una carpeta

Si volem crear una nova carpeta, fem clic amb el botó dret en la ventana on estiguem i

seleccionem “Crea una carpeta”. DE seguida ens apareixerà una carpeta amb el text

seleccionat. Podem canviar el seu nom. Jo li posaré “prova”.

Il·lustració 53

Il·lustració 54. La meva nova carpeta.

4.2. Creació de documents de text

Això seria l’equivalent a crear un document de text en Windows, només que ne aquest cas

s’obrirà amb el gedit. Fem clic amb el botó dret en al lloc on vulguem crear el document de

text i seleccionem l’opció “Crear document” ”Document buit”.


33

Il·lustració 55. Documents de text buits.

4.3. Moure fitxers entre carpetes

Simplement arrosseguem els arxius o carpetes cap a on vulguem.

4.4. Visualització de les icones

Per canviar la vista de les icones quan estiguem dins d’una carpeta anem al menú “Visualitza” i

al final de tot seleccionem el tipus de vista que volem:

Il·lustració 56. Tipus de vistes.


34

4.5. Compressió de fitxers

El CentOS porta integrada una eina de compressió molt bàsica però que ens ajudarà si no

tenim cap altre programari de gestió d’arxius comprimits instal·lada. El CentOS reconeix i

descomprimeix aquest tipus d’arxius. També podem crear-ne d’una manera molt senzilla:

Seleccionem els arxius/carpetes que volem comprimir (per seleccionar, fem clic en qualsevol

zona i mantenint el botó primari clicat, arrosseguem el ratolí fins que el rectangle translúcid

agafi tots els fitxers desitjats. Per acabar deixem anar el botó primari.

Il·lustració 57

Quan estiguin tots seleccionats, fem clic amb el botó dret en qualsevol dels arxius i

seleccionem la opció “Comprimeix”. Ens sortirà una finestreta per configurar el nostre nou

arxius comprimit. Segurament hi ha molt formats que no coneixeu perquè no sñon massa

populars. Si voleu això per enviar el arxius a un amic, us recomano la opció .zip.

Ens apareixerà així...

Il·lustració 58

...i ens haurà de quedar així...


35

Il·lustració 59

Li donem a “Crea” i ens pareixerà l’arxiu comprimit (una caixeta) al lloc on estaven els arxius

que hem comprimit.

Il·lustració 60

Si ho volem comprovar, fem doble clic a l’arxiu comprimit i ens assegurem que siguin tots.

Il·lustració 61


36

4.6. Barra d’eines

Un aspecte molt important és la barra d’eines. És una eina bàsica per organitzar bé totes les

tasques que estem fent, crear dreceres als llocs i arxius més freqüents, com agrupar-los...

Crear una drecera a una de les barres d’eines.

Com podeu veure, el CentOS ens posa per defecte dues barres d’eines: una superior i una

inferior. La superior té accessos als menús i algunes icones com al Firefox, al gNote, als

comptes del usuari... però tot això i més es pot personalitzar al 100%. Per començar crearem

una drecera a la barra d’eines superior:

Anem al menú “Aplicacions” i a la pestanya “So i video” fem clic amb el botó primari del ratolí

al la icona del Brasero i l’arrosseguem fins a la barra d’eines superior. Ens apareixerà així...

Bé! Ja hem creat la nostra primera drecera a la barra d’eines! Però també podrem crear un

grup de dreceres a la barra d’eines. Això serveix per agrupar en el mateix lloc dreceres

d’aplicacions amb característiques comuns com , per exemple, eines d’ofimàtica, internet...

Aquest grup de dreceres es diu calaix, i el podem crear així:

Per crear un calaix personalitzat, fem clic amb el botó dret a la barra d’eines i seleccionem

“Afegeix al quadre...”.

Ens obrirà una finestra amb “ítems” per afegir a la barra. Busquem a dalt “calaix” fem cli en ell

i li donem a “Afegeix”.


37

Il·lustració 62

Si li fem clic dret en un calaix i li donem a Propietats, podrem seleccionar la icona que vulguem

i la mida de les dreceres que contindrà. Per afegir dreceres al calaix només les hem

d’arrossegar a sobre d’ell.

Il·lustració 63


38

També podrem fer calaixos en un sol clic amb dreceres ja establertes pel sistema. Anem al

menú “Aplicacions “ i anem, per exemple, a la pestanya Oficina. Fem clic amb el dret en

qualsevol de les icones de dins i seleccionem l’opció “Afegeix aquest llançador al quadre”. En

posarà tot el menú “Oficina” com si fos un calaix. També el podrem personalitzar de la mateixa

manera que abans.

Ens quedarà així...

També podem personalitzar i afegir noves barres d’eines a les que ja tenim.

Podem personalitzar els quadres fent botó dret al

que sigui i li donem a “Propietats”, podrem

canviar la seva posició el color i si la volem semi-

transparent, el seu tamany...

Fem clic amb el botó dret en qualsevol barra d’eines i li donem a “Quadre nou”.

Ens apareixerà un nou quadre en qualsevol dels costat en que ni hi havia cap.


39

4.7. Canviem l’aparença

També podrem canviar l’aparença de les finestres les fonts que fa servir de manera

predeterminada el sistema, així com la seva grandària. Per fer-ho, fem clic dret en l’escriptori

seleccionem “Canvia fons de l’escriptori”. Ens apareixerà una finestra així.

Il·lustració 64

En què podrem canviar el tema de les finestres, la imatge de fons i les fonts.