INSTITUCIO CATAL ANA D'HISTORLA NATURAL

80icious a la fauna miocellica de monijuich

55

Nostre Montjuich ha sigut objecte de seriosos estudis pera tots

els qui, m6s o menys, han estudiat la constitucio geologica de nos-

tre terrer.

Aquesta inontanya ha ocasionat innonibrables lluites cientifi-

ques pera determinar ab datos fonamentats la 6poca corresponent

a la formacio de quiscuna de les capes que la constituexen. Hi ha

variades opinions respecte d' aqueix punt, defensades per inteli-

gents geolechs; essent admesa la determinacio donada per el doctor

Almera en son valios trevall (1) presentat ab motiu de les excursions

que feren alguns individuus de la 'Societe g6ologique de France"

en el Setembre y Octubre de 1898, quina opinio fou aprovada per

distingits geolechs coin en Deperet; essent aquesta de que la basa

correspbn al helvecia y que fins al cim del castell pertany al tortoni'.

Aytal conclusi6 ha resultat de la comprohacio de tots els estudis

que d' aquesta montanva se havian fet, essent importants els d' en

Llovet al agrupar la estratificacio en 1,i capes, que despr6s foren

reduides per La Marmora (2) y Toschi (3); no menys escrigu6 sobres

aquesta localitat En Janer, essent no obstaut m6s importants els

trevalls d' en Vezian (4), Carez (5) y els Srs. Maureta y 'rhos ((i);

empro el que ha investigat fins al tiltim aquesta montanya, gabinet

b laboratori natural de geoleehs, ha sigut el Dr. Almera, coin ho

demostra en ses diferentes publicacions (7).

(1) •A Sans eta Montjuich. por M.J. Almera.-Bull. Soc geol. de Fran-

ce, troisi6me serie, tome vingt-sixieme. p. 6H0, Paris, 1898 -De Sans a

Montjuich.. Bol. de la Coin. del Mapa geol. de Espaiiia, t. XXVII, p. 96 (8).

Madrid, 1903.

(2) -Coupe demostrative de la montagne de Montjuich, La Marmora.

(3) -Sur quelques localites d'Espagne et de France- par Tosehi.

(4) -Du terrain postpyreneen des environs de Barcelona- par Vezian.

(5) Carez, Etude des terrains cretaces et tertiaires du Nord de 1'Es-

I agne.

(6) Maureta y Thos, Descripei6n geologica de la provincia de Barce-

lona,. p. 383.

(7) Entre altres:.De Montjuich at Papiol•.='De Sans a Montiu'ch, etc.

56 INSTITUCIO CATALANA D'H1STORIA NATURAL

Ales jo en la present nota no pretench presentar noves opinions,sino que, subjecte a les determinations donades per el Dr. Almera,tant sols pretench enriquir ]a Paleontologfa d' aquesta montanya,jaciment tfpich de nostre Mioconich, essent objecte d' admiraciO yd' estudi per tots els distingits naturalistes del pais y extrangers;si be acaba de desaparexer el jaciment mos important, el de laTurritella rolifera.

D' aquesta montanya passan de 200 les especies citades, havent-nhi algunes de noves per la Ciencia, altres per nostres regions ibO-riques, y moltes per Catalunya; encar que hi ha un altre jacimentimportant el de Sant Pau d' Ordal, que com perteneix al meteixpis (Tortonia), resulta que moltes de les especies se troban enabdOs.

Per lo tant despros d' haverhi trobat aquest nombre d' espe-cies es dificil recullirnhi de noves; no obstant, en virtut d' haverencomenat Mossen Norbert Font y Saguo la fal-lera d' anar a bus-car fossils, en llurs excursions practiques, ha resultat que algunsdexebles dels «Estudis Universitaris Catalans, com en Valls, J. Co-lominas, Miquel Colominas, etc., despros hi han fet excursionsparticulars pera aprofitarsen, recullinthi abundancia d especies,tins a trovarnhi algunes de noves per la paleontologia catalana yquelcuna per la Ciencia.

Y a aquest objecte, pera que no quedin esvahides aquestes trova-lles, avuy les acoblo ab les que jo hi trovi en mas excursions, pre-sentant la adjunta Vista d' especies que encar no s' havian trobaten la montanya de Montjuich, quins exemplars jo he classificatsots la aprobaciO del Canonge Almera, nostre mestre, y que figu-ren en les col-leccions particulars dels excursionistes que les tro-baren, y altres en la col-lecciO del Seminari Conciliar.

Son, donchs, les que seguexen:

VERTEBRATE

Carcharodon auriculatus? Agass. Una dent. Col. Dr. Serra-dell.

Lamna elegans Agass. Una dent en molt bon estat de mitjanesdimensions. Col. Colominas.

Oxyrhina incerta? Mich. Un exemplar. Col. Seminari.

INSTITUQIO CATALANA D'HISTORIA NATURAL

MOLUSCHS

57

Conus (Dendroconus) Steindachneri (Hochstetteri) H. et A. (gr.

subraristriatus Costa). Algun exemplar relativament perfecte que

ddna idea de pertanyer a n' aquesta especie. Col. Colominas.

CLYPE.ASTER RARCINE N SIS Lambert

Conus (Lithoconus) hungaricus H. et A. (gr. Mercati Brocc).

Alguns exemplars. Col. Colorninas.Conus (Lithoconus) Cacellensis Costa (gr. Mercati Brocc). Dos

exemplars. Col. Colominas.

Conus (Lephoconus) Tarbellianus Grat. (var.-C. Sharpeanusda Costa). Pocks exemplars. Col. Colorninas.

58 INSTITUGIO CATALANA D'}IISTORIA NATURAL

Conus (Leptoconus ) extensus? Partsch. Algun exemplar que person estat m' ofereix dupt.e. Col. Colominas.

Cones (Chelyconus) avellana Lam . Alguns exemplars . Col. Colo-minas.

Cones ( Chelyco)i rts) Johannae2 H. et A . ( gr. C. avellana ). Per noestar en perfectes condicions els exemplars , no m` atrevexo a de-terrninarho , encar que la facies general corresponga a la especiesenyalada . C. Colominas.

Conus ( Chelyconas) Suessi H. et A . Un exemplar . Col. Colo-minas.

Conus (Chelyconus Schroeckingeri2 H. et A. (gr. C. ventricosus).Alguns exemplars. Col. Colominas.

Voluta tauriuia Bon. Sp. n. per Catalunya . (in sol exemplar.Col. Colominas.

Mitra fusiformis Brocc. Un exemplar . Col. Colominas.Chenopas pes-pelicani Phil. Un exemplar incomplert . Col. Colo-

minas.

Sigaretus halioloideus Lin. Dos perfectes exemplars . Col. Colo-ininas.

Cerithiunr margaritaceum Broce. Tin exemplar . Col. Colo-minas.

Turritella Archimedis ? Brong. Tin exemplar . Col. Colominas.Capulus hungaricus Lin. Un exemplar empastat a un Conus.

Col. Serninari.31igtilus titanicus Alm, et Bof. ( in literis ). Especie nova per la

Ciencia que . troba En Valls . Tin exemplar en la Col. Valls , y un al-tre en la Col. Seminari.

Tfodiola prcteadriatica Alm. et Bof. (in literis ). Esp. n. per laCiencia , que `s troba en gran abundti en les margues fines groguen-ques del Castell-vell SO. de Montjuich , ab les impresions de vege-tals. Col. Serninari ; Col. Colominas ; Col. Serradell, etc.

Lucina incrassata Dubois. Un exemplar . Col. Colominas.Tellina strigosa Gmel. Un exemplar . Col. Colominas.

EQUINITS

Amphiope sp. 1"n tros. Col. Seminari.

Clypeaster barcinensis Lambert. Un exemplar que, no poguentse

, NSTITIICI 6 CATALANA D'HISTORIA 'NATURAL 59

classificar ab els coneg uts, s' envia a Al. Lambert, qui 'n feu una es-pecie nova per la Ciencia (1). Col. Almera ( Seminari).

Clypeaster Allnerai Lambert . Un excelent exemplar, y especienova per la Ciencia (2). Col. almera ( Seminari).

Hemiaster sp. Dos exemplars en pirita mes o menys limonitisada;y un d' ells encar conserva les piles . Col. Almera (Seminari).

(1) Lambert, .Description des Echinides fo.ssiles de /a province de Barcelo-ne. 2me. et 3me. parties: Echinides des Terrains Mioci?ne et Pliocine. Appen-dice: Genre Ilemiheliopsis.. En aquest trevall publicat en les •Memoiresde la Societe Geologique de France' (Merv. 24, tome XIV, fase. 2-3. Paris,1906, en les planes 84 y 85 (Plancha VII, fig. 7) hi consta 1' estudi que el mo-tiva A fertw la especie nova, essent la part mes interessant:.Grande espe-ce deprimee, a margues etalees, dont le test se souleve faiblement sous lespetales; ceux-ci sont pen saillants, larges, exterieurement obtus, presque

completement fermes, subegaux; l'anterieur est senlement un peu plusallonge, mais non plus large que les autres. Zones pori fixes peu deprimeesdont les pores sont separes par des cretes etroites ne portan' qu'un rangde cinq a six petits tubercules. Les aires interambulacraires, convexesentre les petales, le sont cependant moms que cos derniers.

Tubercules des petales scrobicules, serres, separes par une simple Cretede granules miliaires et bien differents de ceux plus petits de la face su-perieure, qui emergent d' une fine et large granulation miliaire. Ces tu-bercules des petales son disposes par rangees obliques bien distinctes, quidivergent de l'axe de 1'ambulacre vers les zones porifi res.

Le C. barcinensis rentre encore dans la section Platypleura de Pomel. IIdiffere de C. scutellatus par ses petales plus larges, portant des tuberculesdisposes par lignes obliques regulieres et sa marge beancoup moms eten-

die. C. marginatus a ses petales plus courts, plus larges et plus bossues,

une marge beaucoup plus etendue, un test plus fortement souleve sous1' etoile ambulacraire.

Le Clypeaster laganoides Agassiz serait plus voisin de notre espece; maisit en differe par ses petales moms effiles, proportionellement plus courtset plus largos, son infundibulum plus evase, son peristome plus etroit.

(2) Lambert. id., en les planes 89 y 90 (Planche VIII fig. 1 y 2), hi constala diagnosis com CLYPEASTER ALMERAI Lambert.

(Sinonimia).-Clypeaster altus Almera (non Lamark): B. S. G. F., (2),

XXVI, p. 686-1898 C. turritus Almera (non Agassiz) in Sched.

Espece geante de 175 mm. de longueur sur 162 de largueur et 81 de hau-teur, large, subpentagonale, plane en dessous; sommet subconvexe; flancsregulierement declives dans les aires ambulacraires. Petales egaux, sai-llants, tres allonges, lanceoles, largement ouverts, subcarenes an milieu,aver zones poriferes peu profondes. Interambulacres tres etroits, lineairespres de 1'apex, s' elargissant progressivement a partir (in milieu des peta-

6O INSTITUCIO CATALANA D'HISTORiA NATQRAL

Aquestes son les adicions que cal far a la fauna de Montjuich, yque no dubto que en virtut de lea a8cions dels novella y incansa-bles geolechs que naxen al escalf de la C^tedra de Geologia, notardar^m molt temps en poguerles ampliar.

MO$,yEN MARIAN FAURA Y SANS

Barcelona, 4 Mars 1908.

---^^^ .-

lea et ne diminuant pas beaucoup de largeur sun la merge ; ils sont depri-

mes et pr^sentent une dticlivite inegale, un peu moindre A la mange qu'

antra lea petales. Marge courts, 8paisse , iI limites peu distinctes dens leaaires ambulacraires avec bonds partout anguleux , mais a angle plusemousse presque arrondis en avant, plus etro^ts, toutefois non tranchantsen arriure . Face interieure plane, 2i sillons ambulacraires profonds ^•ersle centre, s'attenuant ^•ers lea bonds, qu ' ils n'atteignent pas, 1'impair dis-paraissant our deus tiers de la distance antra ]e peristome et le bond.Infnndibulwn peeistomien asset brusquement ouvert de largeur et deprofondeur moyenne. Tubercules petits, tri+ s serr^s, h scrobicules presquepartout tangents antra eux en dessous, encore trus serr8s en dessus dapslea ambulacres , oii its sont cependant separes par une lagers ceinture degranules miliaires , a pains plus espacOs dens lea interambulacres. Granu-les intermediaires rares apparaissant soulement G^ et la dens lea interam-bulacres entres lea grauules scrobiculaires . Test epais , rocture interneinconnue.^

Continua senyalant altres dif.erencies especifiques comparantles ablea especies mss afins, y acaha:

•binlgri•. lea diter8nces signalees, it eat certain qua lea C. petalode,t duI3urdi^alien , C. atlas de t'Helviaien, et C. Almerai du Tortonien font pantiedune mums groups et trus probablement representant trois modificationsdune mums type, mutations d`autant plus interessantes ^1 constater qu`e-lles sont chaucune jusqu ` ici caracteristiques dune stage diferent.^