Click here to load reader
Upload
ecollell
View
33
Download
1
Embed Size (px)
DESCRIPTION
self-assessment grid
Citation preview
Qui és més intel·ligent: Stephen Hawking o Messi? Mozart o el Dalai Lama?
Jacques Cousteau o Pablo Picasso? Nelson Mandela o Shakespeare?
Tots ells tenen intel·ligències excepcionals, però que pertanyen a camps
diferents que s’han desenvolupat en zones diferents del cervell.
Fins fa poc temps, la intel·ligència era considerada quelcom innat, únic i
inamovible, i es mesurava mitjançant un test. Actualment, se sap que hi ha més
d’una intel·ligència i que és el resultat tant de factors genètics com de factors
ambientals.
La intel·ligència es pot definir com la «capacitat de percebre, relacionar,
organitzar i gestionar el coneixement per saber escollir la millor opció entre
moltes per resoldre un problema».
Aquesta teoria va ser proposada pel nord-americà Howard Gardner l’any 1983,
i va revolucionar el món educatiu, ja que trencava amb la visió tradicional de la
intel·ligència. Segons Gardner, la intel·ligència és una capacitat, i definir-la així
la converteix automàticament en una destresa que es pot desenvolupar. No
nega el component genètic, ja que tots naixem amb unes potencialitats
marcades per la genètica, però aquestes potencialitats es desenvolupen d’una
manera o d’una altra depenent de l’entorn, les experiències i l’educació rebuda.
Gardner presenta actualment fins a vuit intel·ligències.
Per tant, les persones podem ser intel·ligents de maneres diferents, i la majoria
de nosaltres podem desenvolupar cada intel·ligència fins a nivells adequats de
competència.
Segons Gardner, podem distingir les següents intel·ligències múltiples:
Intel·ligència lògica-matemàtica
És la capacitat per raonar correctament, i comporta ser hàbil en quantificar,
calcular, resoldre problemes, fer servir el mètode científic i utilitzar el
raonament. Les habilitats més destacables d’aquesta intel·ligència, per tant,
són l’enumeració, l’ús de sèries, la utilització del raonament inductiu i deductiu,
la relació, l’ús de la mesura, la classificació, la comparació, la verificació i la
generalització.
A les persones amb un desenvolupament alt d’aquesta intel·ligència els agrada
calcular, raonar, preguntar, resoldre enigmes, experimentar, fer estimacions,
utilitzar tecnologia per resoldre problemes, etc. Les sortides professionals més
relacionades amb aquesta intel·ligència són les de caire científic, matemàtic,
informàtic i econòmic, entre d’altres. Un personatge cèlebre amb aquesta
intel·ligència elevada seria Albert Einstein.
Intel·ligència lingüística
És la capacitat d’utilitzar el llenguatge eficaçment, sigui oral o escrit, i de saber
formular correctament el pensament en paraules. Podem desglossar aquesta
intel·ligència en cinc parts: la fonologia (estructura dels sons), la morfologia
(estructura de les paraules), la sintaxi (estructura de l’oració), la semàntica
(significat) i la pragmàtica (ús), i entre les habilitats més relacionades amb
aquesta intel·ligència cal destacar la descripció, la narració, l’observació, la
comprensió del significat de noves paraules, la comparació, el relat, la
valoració, el resum, saber treure conclusions, l’ús de l’humor lingüístic, la
retòrica i la memorització.
A les persones amb un alt nivell de desenvolupament d’aquesta intel·ligència
els agrada llegir, escriure, escoltar, explicar i els jocs de paraules. Les
professions més directament relacionades amb aquesta intel·ligència són
periodistes, escriptors, filòlegs, bibliotecaris, locutors, oradors, etc. Un
personatge cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria Miquel Martí Pol,
Josep Pla.
Intel·ligència visual-espacial
És la capacitat de pensar en tres dimensions, de percebre amb precisió allò
que ens envolta, de transformar les percepcions, d’imaginar moviments, de
distingir objectes i d’orientar-se. Així doncs, les habilitats més relacionades amb
aquesta intel·ligència fan referència a la percepció, l’orientació, la comparació,
l’observació, la deducció, la imaginació, el relat, la interpretació i la
transferència.
Les persones amb un desenvolupament important d’aquesta intel·ligència
aprenen mitjançant imatges, i els agrada dibuixar, dissenyar, visualitzar. Podem
citar escultors, pintors, arquitectes, pilots, enginyers, decoradors, cirurgians i
fotògrafs com a professionals que utilitzen millor aquest tipus d’intel·ligència.
Un personatge cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria Antoni Gaudí
Intel·ligència cinètica-corporal
És la capacitat de controlar amb precisió els moviments corporals, de moure’s
harmònicament, d’utilitzar el cos per expressar (motricitat gruixuda) i de
manipular i transformar hàbilment objectes (motricitat fina). Les habilitats
relacionades amb aquesta intel·ligència són la interpretació, la demostració, la
interacció, el relat, la classificació, la comparació i el resum.
A les persones hàbils en aquesta intel·ligència els agrada fer esport, utilitzar el
llenguatge corporal per expressar, tocar, construir, etc. Esportistes, ballarins,
professors d’educació física, artesans, fisioterapeutes, cirurgians, joiers, actors,
mims… són els professionals que més hi estan relacionats. Un personatge
cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria Josep Guardiola.
I ntel·ligència musical
És la capacitat per distingir entre ritmes, tons, timbres, freqüència dels sons i
melodia. Inclou la facilitat per reconèixer, reproduir i crear música amb la veu i/o
amb instruments. Per tant, implica uns processos en el camp visual (llegir la
música), auditiu (sentir, escoltar i apreciar la música), cinestèsic (executar la
música amb els instruments) i imaginatiu (crear música). Suposa utilitzar
habilitats com l’observació, la identificació, el relat, la reproducció, la
conceptualització i la combinació.
A les persones amb un alt nivell de desenvolupament d’aquesta intel·ligència
els agrada expressar-se amb ritmes i melodies, cantar, xiular, entonar cançons,
escoltar, seguir el ritme, etc., i solen dedicar-se al món de la música, com ara
compositors, músics, crítics musicals, directors de corals i orquestres, cantants
i professors de música. També encaixen en aquest àmbit els especialistes en
fonètica. Un personatge cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria Pau
Casals, Lluís Llach, Serrat.
Intel·ligència interpersonal
És la capacitat d’entendre les altres persones i interactuar-hi tenint en compte
els seus estats d’ànim i temperament. Com a habilitats relacionades amb
aquesta intel·ligència cal destacar la interacció, la percepció, l’empatia i l’ètica.
A les persones amb gran intel·ligència interpersonal els agrada relacionar-se
amb els altres, intercanviar idees, organitzar, dirigir, fer de mediadors… i, per
tant, solen dedicar-se a la política, la sociologia, la venda, l’administració, la
direcció, el periodisme o l’ensenyament. Un personatge cèlebre amb aquesta
intel·ligència elevada seria la Mare Teresa de Calcuta.
Intel·ligència intrapersonal
És la capacitat d’autoestima i automotivació. És el coneixement de si mateix.
Cal distingir principalment la mostra d’autoestima i autoconeixement com a
habilitats més destacables.
A les persones amb un desenvolupament destacable de la intel·ligència
intrapersonal els agrada meditar, planificar, autoreflexionar… i com a sortides
professionals més relacionades podem citar els psicòlegs, terapeutes,
consellers, empresaris, filòsofs, teòlegs i sacerdots. Un personatge cèlebre
amb aquesta intel·ligència elevada seria Mahatma Gandhi.
Intel·ligència naturalista
És la capacitat de comprendre el medi ambient i l’atracció i la sensibilitat vers
aquest. Implica habilitats com el relat, la demostració, la selecció, el
plantejament d’hipòtesis, la classificació i la revisió.
Les persones amb un alt grau de desenvolupament d’aquesta intel·ligència
gaudeixen experimentant, manipulant, investigant, utilitzant el raonament i
cuidant plantes i animals. Les sortides professionals més relacionades són
biòlegs, antropòlegs, jardiners, grangers i cuidadors d’animals. Un personatge
cèlebre amb aquesta intel·ligència elevada seria Charles Darwin, Pius Font i
Quer.