INTERACCIÓ A L’AULA

Olga Esteve

Universitat Pompeu Fabra

LA PEDAGOGIA QUE FOMENTA

L’APRENENTATGE REFLEXIU I

COL·LABORATIU

Fomenta l’aprenentatge en l’acció

Atén per igual les necessitats individuals i grupalsFomenta el treball

col·laboratiu

Incorpora l’avaluació compartida

Incorpora les noves tecnologies per a la construcció compartida del coneixement i el treball col·laboratiu

Activa processos d’autoregulació en l’alumnat

Preguntes de partida

• Quines interaccions tenen lloc a l’aula?

• En què ajuden exactament en el procés d’aprenentatge?

RESPOSTES PARTICIPANTS

Entre alumnes petit grup, parella Entre dos grups d’alumnes Alumnat-professorat, gran grup, grup petit Canal escrit / oral Tipus d’interacció: emotiva, d’organització, de

regulació i d’ajuda Emotiva: bloqueig envers el que s’ha

d’aprendre Interacció amb les tecnologies i amb els

continguts

DESENVOLUPAMENT

COGNITIU

APRENENTATGE

Vigotski (1978)

APROPIACIÓNo és una simple còpia de la realidad

externa, no és una transformació mecànica d’una cosa externa en una interna

PROCÉS EVOLUTIU

Procés d’apropiació

a) Una operació que inicialment representa una activitat externa es reconstrueix i comença a succeir internament.

b) Un procés interpersonal queda transformat en un d´intrapersonal.

c) La transformació d´un procés interpersonal en un d´intrapersonal és el resultat d´una sèria prolongada de successos evolutius.

Vigotski (1978)

Procés d’aprenentatge

NIVELL ACTUAL DE COMPETÈNCIA

NIVELL POTENCIAL DE COMPETÈNCIA

PRESA DE CONSCIÈNCIA DEL PUNT DE PARTIDA

¿Què sé fer en relació als objectius d’aprenentatge?

OBJECTIUS D’APRENENETATGE

¿Què haig de saber fer?

ZONA DE DESENVOLUPAMENT PRÒXIM(Vygotsky, 1978)

Interacció com a instrument de mediació

(Lantolf, 2000; Lantolf & Poehner, 2008)

MEDIACIÓ

AJUDES EXTERNES QUE HAN D’ANAR DESPAREIXENT PAULATINAMENT I HAN D’AJUDAR A QUE L’ALUMNE/A ES FACI

SEUS ELS CONTINGUTS

Procés ‘de fora’ a ‘dins’

LA LLENGUA COM A INSTRUMENT DE MEDIACIÓ

i APROPIACIÓ

INSTRUMENT D’APRENENTATGE PER EXCEL·LÈNCIA

Parlar per aprendre ‘compartint’ i ‘participant’

AMB QUI? COM?

Interacció amb iguals

Interacció amb “ més experts/es”

Interacció amb “menys experts/es”

Interacció amb un mateix: “recursos interns”

TIPUS D’INTERACCIÓ

TIPUS 1: Interacció entre iguals

FER

Què sóc capaç de fer d’entrada

BASTIMENTADA (ANDAMIAJE) ENTRE IGUALS

TASCA

REPTE

Constitució dels grups

Variar entre el treball en grups mixtos i en grups homogenis

TIPUS 2: Interacció amb menys experts/es

Comunitat d’experts/es potencials

TASCA

REPTE

TREBALL EN GRUP DURANT TOTA LA TASCA?

TIPUS 3: Interacció expert – no expert

ASPECTES CLAUParticipació guiada segons ZDP

Comunitat d’aprenentatge

PROCEDIMENTSProlepsi

ContingènciaOportunitats d’aprenentatge (affordance)

Què fa la professora per ajudar?

Fa referència al coneixement previ a través de preguntes ‘indagadores’.

‘exploratives’: tenen funcions diverses Fa cridar l’atenció Va d’allò més general a allò més concret!!!

Interactua significativament amb els alumnes

CONTINGÈNCIA

En paraules de L. Farró (Grup de Llengua):

Manipula i dinamitza les sessions per tal d’arribar als objectius que té prefixats, però també interactua i segueix l’orientació que la sessió va agafant. Internament segueix un diàleg flexible i va decidint quin és el millor camí, a l’igual que passa en una conversa ‘natural’(L.F. Grup Llengua)

PROLEPSI

El procediment prolèptic situa els aprenents en un context en el qual el professor assumeix (o pretén assumir) que ells ‘saben més del que en aquell moment son capaços de fer’ Per això, el docent no comença ‘explicant’ sinó incorporant una tasca o activitat perquè facin, pensin. I el docent haurà de recollir els resultats d’aquesta primera accció per fer avançar en la construcció de coneixment (vegeu exemple en ‘Pràctica 2’ i ‘Resultats pràctica 2’)

(van Lier, 2004)(van Lier, 2004)

PROLEPSI

En paraules de L. Farró (Formadora Grup de Llengua):

(...) i així, partint de l’experiència i de les reflexions dels aprenents fa que emergeixin els objectius essencials de la sessió com si els alumnes tinguessin ja tots els coneixements en el seu interior i el formador (o el docent) només fos l’instrument per fer-los agafar consciència del que ja sabien o volien. Tota una estrategia.

Vegeu document ‘Procediments del docent contingent’

CONTINGÈNCIA

Característica generalConcep l’educació com un procés de reciprocitat entenent que

ensenyar implica ‘conversar’

Per això el més expert és capaç de connectar el seu propi comportament amb el del menys expert

I així ajusta el grau de suport que presta en la interacció a com el menys expert respon en cada moment a aquestes ajudes

(Villar & Pastor, 2003)

CANVI DE PERSPECTIVA

P

Presentació

PPràctica

PProducció

IIl·lustració

IInteracció

IInducció

SEQÜÈNCIA INTERACTIVA FORMATIVA PER A FOMENTAR L’APROPIACIÓ INDIVIDUAL DE CONTINGUTS

Procés d’Apropiació

‘ORIENTACIÓ’‘PENSAR TOT

PARLANT AMB ALTRES

PERSONES’

‘PENSAMENT DIALÒGIC’

’ACTUAR MENTALMENT’