8
País Valencià, el país de les meravelles > pàg. 3 > pàg. 2 La resposta de la ciutadania ha d’obligar el govern de Fabra a rectificar > pàg. 8 Com afecten les retallades en cada sector de la funció pública valenciana > pàg. 4-7 Els governs europeus estan aprovant retallades en l’estat del benestar per “eixir de la crisi”, se- gons diuen. Però se sap que amb aquestes re- tallades en els pressuposts públics, amb la minva de la despesa pública, no n’eixirem abans, sinó que probablement en patirem una de ben llarga i profunda, i de què resultaran unes societats europees més empobrides i més injustes. Aleshores, per què ho fan? Actualment, el mapa polític de la Unió Eu- ropea és blau; els governs de dreta dominen am- plíssimament en quasi tots els països, amb l’excepció de Grècia, que ha sigut intervinguda. Aquesta hegemonia ha permés que la democràcia cristiana, transmutada en neoliberalisme, im- pose la seua visió de l’economia i que la social- democràcia actual, atesa la feblesa ideològica dels seus líders, no haja pogut o no haja sabut parar- los els peus. Liberalisme, neoliberalisme Aquests dos conceptes es confonen sovint en els mitjans de comunicació. El liberalisme és un cor- rent ideològic que arranca de la Il·lustració, es referma amb les revolucions burgeses –des de la francesa fins a les de les independències ame- ricanes i les revolucions democràtiques del segle XIX–, i conforma el substrat del que s’ha ano- menat “democràcia for- mal”, la forma de govern de les democràcies oc- cidentals i europees. D’una banda, doncs, està a la base del consens de totes les forces democràti- ques, ja que pro- pugna valors com la llibertat indi- vidual enfront de la tirania, el poder per al poble i no per al monarca, i, a ella, li devem la declaració dels drets hu- mans, entre al- tres beneficis. Els partits li- berals havien tin- gut importància a la darreria del segle XIX i la primeria del XX. La Primera Guerra Mundial els arracona, i després de l’e- pisodi dels feixismes dels anys trenta, es consoliden els partits conser- vadors i democratacristians com a op- cions majoritàries de la dreta democràtica. El neoliberalisme és una opció ideològica tri- butària dels economistes de l’Escola de Chica- go, amb Milton Friedman al capdavant, que ne- guen la bondat de la intervenció del l’Estat en l’activitat econòmica. Segons aquesta teoria, el mercat s’autoregula, de forma que l’únic que cal fer és laissez faire, laissez passer (deixar fer, dei- xar passar). Aquesta teoria va ser completament bandejada en el moment de la seua formulació, al començament dels cinquanta, ja que aquella època, dominada per les tesis de John Maynard Keynes, que propugnava la intervenció de l’Es- tat en l’economia amb polítiques anticícliques, que permeten “aplanar” els pics dels cicles eco- nòmics del capitalisme. El neoliberalisme es va estrenar en el Xile de Pinochet, i va agafar vo- lada amb Margareth Thatcher a la Gran Bretanya i Ronald Reagan als Estats Units. Des de la pri- meria dels huitanta, va aconseguir anar retallant els instruments de control econòmic i financer dels estats democràtics so- bre els mercats, especial- ment el financer. Hui en dia és la ideolo- gia econòmica dominant al món occidental, atés que s’ha aconseguit iden- tificar les polítiques so- cialcristianes i socialde- mòcrates amb el socia- lisme real dels països comunistes, política repu- tada com a fracassada, arran de la caiguda del mur. Aquesta identificació, que parteix d’una base falsa, no ha sigut combatuda pels partits socialdemòcrates europeus, sinó que, més prompte, molts d’ells han aplicat polítiques li- berals i, fins i tot, neoliberals. L’exemple més proper el tenim en la política del govern “socialista” de Rodríguez Zapatero a partir del maig del 2010. Estat espanyol: el saqueig de la cosa pública A l’Estat espanyol, les revolucions burgeses no acabaren mai de triomfar; com tampoc les re- volucions obreres del primer terç del segle XX. S’hi va acabar imposant un feixisme que va anar derivant cap a un règim patriarcal i conserva- dor: l’anomenat nacionalcatolicisme. Econò- micament, va començar amb l’autarquia, que va empobrir el país durant vint anys, i va derivar La immensa majoria de les persones respondrà a aquesta pregunta amb un “jo no he fet res”, ni com a individu ni com a professional dels diferents sectors dels serveis públics. O potser sí que ha fet alguna cosa, ja que, des d’un punt de vista col·lectiu: les societats occidentals s’han deixat atrapar en la trampa parada des del neoliberalisme, que ha convençut fins i tot els seus adversaris polítics que “no es pot fer una altra cosa” que el que proposa aquest corrent ideològic, l’únic objectiu del qual és destruir l’Estat. El neoliberalisme se serveix de la crisi per a aplicar el seu programa de màxims. Nova onada d’accions reivindicatives al febrer Hi haurà marxes, concentracions i tres manifestacions el dissabte 25 Les veritables raons per les quals els governs retallen Què he fet jo per meréixer això? Intersindical Quaderns sindicals del País Valencià · núm. 49 · Febrer 2012 - Allioli Passa a l’última pàgina >

Intersindical 49

  • Upload
    stepv

  • View
    228

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Quaderns sindicals del País Valencià

Citation preview

Page 1: Intersindical 49

País Valencià, el país de lesmeravelles

> pàg. 3> pàg. 2

La resposta de la ciutadania ha d’obligar elgovern de Fabra a rectificar

> pàg. 8

Com afecten lesretallades encada sector de lafunció públicavalenciana

> pàg. 4-7

Els governs europeus estan aprovant retalladesen l’estat del benestar per “eixir de la crisi”, se-gons diuen. Però se sap que amb aquestes re-tallades en els pressuposts públics, amb laminva de la despesa pública, no n’eixiremabans, sinó que probablement en patirem unade ben llarga i profunda, i de què resultaran unessocietats europees més empobrides i més injustes.Aleshores, per què ho fan?

Actualment, el mapa polític de la Unió Eu-ropea és blau; els governs de dreta dominen am-plíssimament en quasi tots els països, ambl’excepció de Grècia, que ha sigut intervinguda.Aquesta hegemonia ha permés que la democràciacristiana, transmutada en neoliberalisme, im-pose la seua visió de l’economia i que la social-democràcia actual, atesa la feblesa ideològica delsseus líders, no haja pogut o no haja sabut parar-los els peus.

Liberalisme, neoliberalisme

Aquests dos conceptes es confonen sovint en elsmitjans de comunicació. El liberalisme és un cor-rent ideològic que arranca de la Il·lustració, esreferma amb les revolucions burgeses –des dela francesa fins a les de les independències ame-ricanes i les revolucions democràtiquesdel segle XIX–, i conforma elsubstrat del que s’ha ano-menat “democràcia for-mal”, la forma de governde les democràcies oc-cidentals i europees.D’una banda, doncs,està a la base delconsens de totes lesforces democràti-ques, ja que pro-pugna valors comla llibertat indi-vidual enfrontde la tirania, elpoder per alpoble i no peral monarca, i, aella, li devemla declaraciódels drets hu-mans, entre al-tres beneficis.

Els partits li-berals havien tin-gut importància ala darreria del segleXIX i la primeriadel XX. La PrimeraGuerra Mundial elsarracona, i després de l’e-pisodi dels feixismes dels anystrenta, es consoliden els partits conser-vadors i democratacristians com a op-cions majoritàries de la dreta democràtica.

El neoliberalisme és una opció ideològica tri-butària dels economistes de l’Escola de Chica-go, amb Milton Friedman al capdavant, que ne-guen la bondat de la intervenció del l’Estat enl’activitat econòmica. Segons aquesta teoria, el

mercat s’autoregula, de forma que l’únic que calfer és laissez faire, laissez passer (deixar fer, dei-xar passar). Aquesta teoria va ser completamentbandejada en el moment de la seua formulació,al començament dels cinquanta, ja que aquellaèpoca, dominada per les tesis de John Maynard

Keynes, que propugnava la intervenció de l’Es-tat en l’economia amb polítiques anticícliques,que permeten “aplanar” els pics dels cicles eco-nòmics del capitalisme. El neoliberalisme es vaestrenar en el Xile de Pinochet, i va agafar vo-lada amb Margareth Thatcher a la Gran Bretanya

i Ronald Reagan als Estats Units. Des de la pri-meria dels huitanta, va aconseguir anar

retallant els instruments decontrol econòmic i financerdels estats democràtics so-bre els mercats, especial-ment el financer.

Hui en dia és la ideolo-gia econòmica dominantal món occidental, atésque s’ha aconseguit iden-tificar les polítiques so-cialcristianes i socialde-mòcrates amb el socia-lisme real dels païsoscomunistes, política repu-tada com a fracassada,arran de la caiguda del mur.

Aquesta identificació, queparteix d’una base falsa, no ha

sigut combatuda pels partitssocialdemòcrates europeus,

sinó que, més prompte, moltsd’ells han aplicat polítiques li-

berals i, fins i tot, neoliberals.L’exemple més proper el tenim en

la política del govern “socialista” deRodríguez Zapatero a partir del maig

del 2010.

Estat espanyol: el saqueig de la cosapública

A l’Estat espanyol, les revolucions burgeses noacabaren mai de triomfar; com tampoc les re-volucions obreres del primer terç del segle XX.S’hi va acabar imposant un feixisme que va anarderivant cap a un règim patriarcal i conserva-dor: l’anomenat nacionalcatolicisme. Econò-micament, va començar amb l’autarquia, que vaempobrir el país durant vint anys, i va derivar

La immensa majoria de lespersones respondrà a aquestapregunta amb un “jo no he fetres”, ni com a individu ni com aprofessional dels diferentssectors dels serveis públics. Opotser sí que ha fet alguna cosa,ja que, des d’un punt de vistacol·lectiu: les societatsoccidentals s’han deixat atraparen la trampa parada des delneoliberalisme, que haconvençut fins i tot els seusadversaris polítics que “no espot fer una altra cosa” que el que proposa aquest correntideològic, l’únic objectiu delqual és destruir l’Estat. Elneoliberalisme se serveix de lacrisi per a aplicar el seuprograma de màxims.

Nova onada d’accionsreivindicatives al febrerHi haurà marxes, concentracions i tres manifestacions el dissabte 25

Les veritables raons per les quals els governs retallen

Què he fet joper meréixer

això?

IntersindicalQuaderns sindicals del País Valencià · núm. 49 · Febrer 2012 - Allioli

Passa a l’última pàgina >

Page 2: Intersindical 49

49 / FEBRER 20122

INTERSINDICAL • ÈPOCA II - Núm. 49 · Febrer 2012 · EDITA: INTERSINDICAL VALENCIANA · DIRECTOR: Amadeu Sanz · COL·LABORADORS: Adel Francés, Vicent Mauri, Rafa Reig · DISSENY I MAQUETACIÓ: Gràcia Ausiàs, Amadeu SanzREVISIÓ LINGÜÍSTICA: Toni Soriano·ADMINISTRACIÓ I REDACCIÓ: Juan de Mena, 18, baixos. 46008 València. Tel. 96 391 91 47 · Fax 96 392 43 34 · [email protected] · TIRATGE: 20.000 exemplars · ISSN: 1699-4809 · DEPÒSITLEGAL: V-807-2000 · FRANQUEIG CONCERTAT: 46/196 INTERSINDICAL VALENCIANA · www.intersindical.org · ALACANT: Glorieta Poeta. Vicente Mogica, 5, 12. 03005 · T. 965 98 51 65 · ALCOI: Oliver, 1, 5a. 03802 · T. 966 54 06 02 ·ALZIRA: Av. Luis Suñer, 28, 16. 46600 · T. 96 240 02 21 ·BENICARLÓ: Pl. de l’Ajuntament, 3. 12580 · T. 964 46 52 83 · ELX: Maximilià Thous, 121. 03201 · T. 966 22 56 16 · CASTELLÓ: Marqués de Valverde, 8. 12003 · T. 964 26 90 94 ·GANDIA: Sant Pasqual, 13, 1a, dta. 46700 · Tel. i fax 96 295 07 54 ·VALÈNCIA: Juan de Mena, 18, bxs. 46008 · Tel. 96 391 91 47 · XÀTIVA: Portal del Lleó, 8, 2a. 46800 · T. 96 228 30 67.

ACTUALITAT NO A LES RETALLADES / DEPURACIÓ DE RESPONSABILITATS EN EL CONSELL

La respostacontundent de laciutadania had’obligar el governde la Generalitat a rectificar

MESURA

1. Reducció jornada laboral interí i laboral temporal a 25hores i reducció de retribucions proporcionalment.

2. Educació: els nomenaments del professorat interí,especialista i de religió temporals seran fins al 30 juny.

3. No pagament del 25 % del salari a les incapacitatstemporals. No afecta accidents de treball ni lesmalalties professionals; tampoc els primer quinze diesde la baixa ni les persones mutualistes de MUFACE i MUGEJU.

4. Suspensió del pla de pensions (0,3 % de la massasalarial)

5. Educació: paralització i reducció del 50 % delssexennis. Qui complisca un nou sexenni no el cobrarà.Tot el personal veurà reduïda en un 50 % els sexennisque cobra ara. (*)

6.- Educació: restricció en la concessió de la reducció dejornada del personal docent. Es modifica la concessióper trimestres, serà per curs escolar.

7. Sanitat: reducció de la carrera professional idesenvolupament: 50 % de reducció dels complements. La carrera professional ja estava paralitzada. (*)

8. Supressió d’ajudes socials

9. Administració del Consell: supressió dels dies addicionals de vacances per antiguitat i eliminació dels dies compensatorisper la pèrdua de dies permís per assumptes propis

10. No pròrroga de les jubilacions.

TOTAL

PERSONAL AFECTAT

Administració del Consell: 1.553Justícia: 49

8.000

Personal de baixa

Tot el personal

Funcionariat de carrera

Tot el personal que la demane

Tot el personal fix

Personal laboral

Tot el personal

Tot el personal

228.453

QUANTIA ANUAL

16,1 milions d’euros500.000 €

32 milionsd’euros

18,5 milionsd’euros

15,5 milionsd’euros

80 milionsd’euros

400.000 d’euros

86,5 milionsd’euros

6,3 milions

No quantificat

No quantificat

258,850 MILIONS

Com afecta les persones que treballen en el sector public?

Documents unitaris

Per explicar la posicio sobre la situacio adoptada pels cinc sindicats hem subscritdos manifestos. L’un de caracter general que podeu trobar en l’enllac:http://www.intersindical.org/noticies_intersindical_2012.html#manifestL’altre manifest és del sector de l’ensenyament i el podeu trobar en:http://www.intersindical.org/stepv/ensenya/notespremsa1.htm#12112

Els sindicats intersindical valenciana, fses, queagrupa cemsatse i anpe, csi-f, ccoo i ugt, hem iniciatun proces de mobilitzacions per exigir al govern de laGeneralitat valenciana la retirada del decret llei publicatel passat dia 10 de gener.

Intersindical Els sindicats de la Mesa General deNegociació valorem molt positiva-ment la resposta del personal del sec-tor públic i de la ciutadania valen-ciana contra les retallades del Con-sell i en defensa dels serveis públics,raó per la qual volem agrair-los laseua presència massiva en les ma-nifestacions. Més de dues-centesmil persones es van manifestar el 26de gener pels carrers de les tres ca-pitals valencianes, 150.000 a Valèn-cia, 60.000 a Alacant i 30.000 a Cas-telló.

El president de la Generalitat, Al-berto Fabra, ha de reconéixer elclam popular en contra del des-mantellament de l’estat del benestarvalencià i, en conseqüència, retirar elDecret llei de mesures urgents per ala reducció del dèficit valencià i con-vocar urgentment una nova mesa ge-neral per negociar amb els sindicatsmesures que contribuïsquen a reduirel dèficit públic sense que minven elsdrets dels empleats del sector públicvalencià i dels ciutadans.

Sorprenentment el president,lluny de reconéixer les protestesmassives del 26 de gener, va anun-ciar una nova retallada de 1.000 mi-lions d’euros en el sector públic,que suposarà la implantació de mo-dels privats de gestió dels serveis bà-sics essencials i del copagament. ElConsell ha de revisar la seua políti-ca fiscal, per fenr-la més justa, encompte de dinamitar el sector públicvalencià.

Els anys de balafiament han duta la fallida als valencians i valencia-nes. El conseller Vela ha estat l'eixconductor de la nefasta política pres-supostària dels successius governs enla nostra comunitat; per tant, ha d'as-sumir la seua responsabilitat i dimitir.De no ser així, exigirem el seu ces-sament immediat al President Fabra.

Els sindicats de la Mesa Generalcontinuarem durant el mes de febrerles mobilitzacions tendents a la re-tirada del Decret-Llei i a la depura-ció de responsabilitats.

Gràcies a totes i tots els ciutadans valencians, personal dels serveis públics i usuaris i usuàries que s’han mobilitzataquests dies en manifestacions i concentracions contra les retallades i per la depuració de responsabilitats en elConsell. Hem restaurat un clima d’esperança i comencem a recuperar el domini sobre el nostre destí. La lluita seràllarga, però sempre dóna fruits. Açò no havia d’haver passat i no pot tornar a passar. Entre totes i tots aconseguiremun ordre social més just i decent.

Fabra ha de reconéixerel clam popular encontra de la destruccióde l’estat del benestarvalencià

La lluita paga

Page 3: Intersindical 49

FEBRER 2012 / 49 3

ACTUALITAT NO A LES RETALLADES / DEPURACIÓ DE RESPONSABILITATS EN EL CONSELL

n Segona i tercera onada de tancadesen centres educatius: 6 i 20 de febrer,sense perjuí d’aquelles tancades que jahagen acordat els centres en altres dies.nSegona roda d’assemblees comarcalsper informar de les noves mesuresacordades i recollir-ne de noves: 7, 8i 9 de febrer.nManteniment de l’assistència els di-lluns al lloc de treball amb la samar-reta negra.A més, es mantenen les propostes llan-çades anteriorment:n Renúncia temporal voluntària a la

participació en accions formativesconvocades per la Conselleria d’Edu-cació. nSuspensió temporal de la participacióen tot tipus de plans i programes ex-perimentals o d’innovació convocatsper la Conselleria d’Educació. n Renúncia del professorat interí a laparticipació en qualsevol funció o ac-tivitat complementària no docent. nRenúncia temporal a la participacióen qualsevol convocatòria de pla, pro-grama, concurs, premi, etc., convocatsper la Conselleria d’Educació.

n Renúncia temporal a participar enla xarxa de qualitat de la Conselleriad’Educació.n Renúncia a participar en qualsevolconvocatòria de la conselleria per a in-formar i/o formar els centres en qual-sevol aspecte. Totes aquestes mesures apunten adeixar de col·laborar o boicotejar laConselleria d’Educació sense que aixòafecte la qualitat de l’ensenyament oa l’alumnat del centre.

STEPV també proposa

n Constituir grups de coordinació detots els centres en cada localitat.nCoordinació de tots aquests grups enles assemblees comarcals.n Establir un calendari d’assembleescomarcals durant tot el conflicte.nCoordinació amb la resta de sectorsde la funció pública en els diferents àm-bits territorials.n Convocar accions en les localitats icapitals de comarca. n Informar-ne la premsa local i/o co-marcal i els sindicats.

nConvocar reunions a entitats socials, ve-ïnals, culturals, esportives, consumidors...de la localitat i/o comarca per informar-los-en i demanar-los suport.Demanar reunions amb els alcal-des/alcaldesses, regidors/regidores,partits... per informar-los-en i dema-nar-los suport.nConstituir plataformes de suport alsserveis públics a les localitats i/o co-marques.nReunions amb els pares i mares perinformar-los de la situació en una set-mana unificada arreu del país.

Aprovacio del decret llei

n El Consell de la Generalitat valen-ciana el va aprovar el dia 5 de gener.nLes Corts valencianes l’aprovaren el18 de gener amb els vots favorables delpartit popular i els vots en contra depsoe, compromís i eupv. El resultatde la votació va ser de 49 vots a favori 43 vots en contra.

Que reivindiquem els sindicats?

La retirada del decret llei que retallaels nostres salaris i els nostres drets.

El lema de la campanya demobilitzacions acordat és:

No a les retallades en els serveis pú-blics. Depuració� de responsabilitatsen el Consell.

Altres mesures del decret llei

El decret llei preveu altres mesures queafectaran els serveis públics; com ara,en el sector de la sanitat, es retallen 440milions d’euros que afectaran la qua-litat del servei.

Es podien haver aprovat altresmesures?

Si, la Generalitat valenciana ha apro-vat aquestes mesures per poder ferfront al seu dèficit. Un dèficit generatper la seua acció de govern dels dar-rers anys. Des del nostre punt de vis-

ta podria haver recaptat diners amb al-tres mesures com, per exemple, l’im-post de patrimoni, que suposarien unsingressos de 800 milions d’euros dels1.057 del paquet de mesures aprova-des pel Consell del dia 5 de gener de2012. També el cessament del perso-nal assessor (més de 80 en la Gene-ralitat) que suposa una despesa de400.000 euros.

Quins són els acords presos pelssindicats ?

Els acords en l’àmbit general són:n Coordinacio dels serveis jurídicsper a recórrer contra el decret llei deretallades. n Petició d’entrevista al president dela Generalitat per demanant-li la re-tirada del decret llei. n Arreplega de signatures per dema-nar la dimissió del conseller JoséManuel Vela. n Elaboració de documents per a in-formar-ne la ciutadania. n Convocatòria d’assemblees per sec-tors. n Creació d’una comissió unitària detreball.

També es van acordar mesures depressió centrals, com les concentra-cions entre les 10 i les 11 hores en totsels centres de treball o a les 12 horesen educació. L’objectiu de les con-

centracions és fer visible a la societatel conflicte. Per això, s’han fet pan-cartes, cartells, fulls per a repartir a lagent que transita pel carrer, i s’ha de-cidit tallar el trànsit, fer soroll…

La manifestació� del 26 de gener aValència, Alacant i Castelló ha sigut l’al-tra acció central. Hi va haver una as-sistència massiva a les tres capitals va-lencianes, amb 120.000 persones a Va-lència, 60.000 a Alacant i 30.000 aCastelló. En total, més de 200.000 per-sones es van manifestar contra les re-tallades en els serveis públics i per ladepuració de responsabilitats en elConsell de la Generalitat.

Per al febrer hi ha previstes una sè-rie d’accions que podeu consultar enel calendari adjunt.

I en educació?

En l’àmbit educatiu es va acordar unamanifestació� per l’ensenyament públici contra les retallades en els serveis pú-blics que va tindre lloc el dissabte 21 degener a València i Alacant, i a què vanassistir més 180.000 persones. Enaquesta pàgina també s’apunten les ac-cions que s’han convocat en l’àmbit del’ensenyament.

Es pot recórrer contra el decret llei?

Contra aquest tipus de norma no po-den recórrer ni particulars ni sindicats.El que es pot fer, i farem, és recórrercontra les diferents actes, resolucionsi pronunciaments que es deriven de l’a-plicació del decret llei.

Qui hi podrà recórrer?

El personal afectat pels diferents ac-tes té legitimitat per a impugnar-losdavant dels tribunals. És a dir, aquellsals quals els redueixen la jornada, dei-xen de percebre el 50 % dels sexennis,no cobren els mesos de juliol i agost...Això es pot fer afectat a afectat o pergrups que es troben en idèntica si-tuació. Contra el decret llei pot recórrerun partit polític, segons els procedi-ments establits per la legislació vigent.

Pot recórrer el sindicat contra elsactes derivats del decret llei?

Caldrà veure com articula l’adminis-tració el trasllat del decret llei a les per-sones afectades. Haurem d’estar atentsa la forma en què l’Administració ar-ticule aquest trasllat de la llei als di-ferents particulars; és a dir, si dicta unaresolució amb caràcter general per acada un dels grups afectats per cadaun dels punts controvertits, si dicta una

resolució particular per a cada un delsafectats, o fins i tot si no dicta cap nor-mativa de desenvolupament i es de-canta per la “política dels actes con-sumats”. En definitiva, hem de quedara resultes dels primers passos que façal’administració per portar a la pràcti-ca el que estableix el “decret Fabra”.

A més…

El sindicat està treballant de maneraseriosa i rigorosa per atacar el decretmalgrat que estem davant d’un pro-blema seriós i difícil, ja que la solucióes tindrà transcorregut algun tempssense poder aturar l’execució dels ac-tes administratius. Nosaltres actuaremamb criteris tècnics i rigorosos, mesuraa mesura, cas a cas, per donar una mi-llor resposta a cada un.

Què passa amb les directiveseuropees?

Hi ha directives europees que estemestudiant per veure si podem atacar eldecret llei des d’aquest vessant.

A més, estem estudiant la viabili-tat d’una auditoria dels comptes de laGeneralitat, així com accions legalscontra els seus responsables.

En la web d’STEPV (www.intersindical.org/stepv) estem penjant les fotos que ens envieu amb les mobilitzacions als vostres centres. Podeu enviar-les a [email protected]

Dissabte 18

Vaga de consum generalEls sindicats de la mesa generalcriden a les i els empleats del sectorpúblic valencià perquè efectuen unavaga de consum. Durant aquest diano realitzarem compres i noassistirem a espectacles, bars,restaurants i altres locals d’oci.

20, 21, 22 , 23 i 24

Caravanes de cotxes a les capitals de província per a convocar a laciutadania a les tres gransmanifestacions que se celebraran el dia 25 de febrer.

23

19 hConcentracions a les places delsajuntaments valencians de totes i tots els treballadors del sectorpúblic valencià que presten servei enaquests municipis (sanitat, educació,justícia, administració general del’Estat, autonòmica i local, postal,transport, mitjans de comunicació…).

Divendres 24

Concentració de delegats i delegadesenfront del Palau de la Generalitat ones lliuraran les signatures recollidesdurant aquests dos mesos per aexigir la dimissió del conseller Vela.

Dissabte 25

18 hTres grans manifestacions aValència, Alacant i Castelló.

Cada dijous

10-11 hConcentracions a les portes delscentres.Educació: 12 h.

6 i 20

Reunions de totes les juntes depersonal i comités d’empresa delssectors d’educació, administració del Consell i sector públic valencià.Les reunions en el sector de sanitatse celebraran els dies 16 i 22 defebrer.

Dissabte 11

Quatre marxesValència ciutat de l’edifici de l’Àgora-Ciutat de les Arts i les Ciències Depuradora de Pinedo edifici delRellotge del Port. Alacant➊ Ciutat de la Llum i aBenidorm; ➋ Terra Mítica. Castelló Aeroport i concentracióenfront de l’estàtua de Fabra.

Dimecres 15

Els sindicats remetran a totes i totsels alcaldes informació de comafecten les mesures de retallada delConsell en els seus municipis isol·licitaran als grups municipals elsuport de mocions plenàries contrales retallades dels serveis bàsics.

Dijous 16

Reunió amb tot el movimentassociatiu valencià: OCU, UCE,plataformes de defensa de ladependència, salut mental,associacions de malalts i pacients i, en general, amb totes lesassociacions existents per la defensadels serveis públics amb la finalitatde donar-los a conéixer l’abast de les mesures acordades pel consell.

Calendari de mobilitzacions / Febrer

Preguntes més freqüents sobre el conflicte

Accions específiques en ensenyament

Page 4: Intersindical 49

49 / FEBRER 20124

Taula retributiva per al personal interí afectat pel Decret Llei 1/2012

➊ Les retallades m’afecten com a tots els em-pleats públics, amb una disminució de sou queencara no he pogut quantificar i un augment dela càrrega de treball per la reducció de personal.➋ Les mesures decretades incrementen úni-cament la pressió fiscal sobre les rendes del tre-ball i no sobre les de capital i patrimoni. A mésa més, incideixen molt negativament en els ser-veis públics.➌­­Aquestes mesures no eliminaran el dèficit, nil’atur ni la crisi d’aquest país, per la qual cosa po-dem esperar més retallades en tots els sectors.Hem de parar-los els peus.

➊­Jo treballe en atenció directa al públic, en unaoficina d’ocupació, i forme part del personal ex-clòs per la correcció d’errades del decret. S’es-tableixen distincions dins el mateix organisme,ja que en el Servef, amb quasi la meitat de la plan-tilla en situació d’interinitat, també hi ha per-sonal que no treballa ni en una oficina d’ocupacióni en centres de formació –que són els excep-tuats–, i que veuran reduïdes les jornades i re-

tribucions, amb la consegüent disminució de co-titzacions, fet que genera un greuge compara-tiu amb la resta de personal interí.

No oblidem que els interins estem en els llocsque els funcionaris de carrera no volen ocupar,ja siga pel tipus de treball, per la pesadesa de l’a-tenció al públic –que no està pagada amb capcomplement en el Servef, a diferència del quepassa amb el personal dels prop–, o per l’ambientlaboral: cues enormes a penes alleujades ambel sistema de cita prèvia, crispació per la fal-ta d’ocupació i la situació de crisi imperant,sobrecàrrega de treball, etc.Tampoc no oblidem una cosa que moltes ve-gades la gent ignora: que els interins hemaccedit de manera legal als llocs que ocu-pem, seguint processos reglamentà-riament establits, i després de ser cridatsper la mateixa Administració de la Ge-neralitat a través de borses d’ocupació, re-gulades per la normativa, per rigorós ordrede puntuació després de la corresponent ba-remació de mèrits –exàmens aprovats en lesoposicions, idiomes, valencià, experiència, etc.–I, per descomptat, no som responsables de la si-tuació econòmica de la Generalitat ni de la ma-nera com s’han gestionat els seus malmesos pres-supostos.

Els interins fem la nostra faena, igual que elsfuncionaris de carrera –fins i tot més–, però ambles retallades hi haurà funcionaris de primerai de segona categoria, de manera que, fent el ma-teix, i amb les mateixes hores de presència obli-gatòria en el centre de treball, uns cobraran mési tindran totes les seues cotitzacions, i uns altres

cobraran menys i cotitzaran per menys també,amb la consegüent repercussió en les seues pres-tacions per desocupació, arribat el cas, i per a laseua jubilació futura.

➋­De manera global, considere que és una penai una mica inaudit que, a causa d’una despesadesmesurada i sense previsió de futur, ara enstrobem així. I crec que els polítics haurien de tin-dre clar que els diners que es gasten no són seus,

sinó de tots. I per descomptat, és lamentable queara vulguen estalviar a costa del personal, l’ú-nica culpa del qual ha sigut anar a treballar cadadia, fent exactament allò que la mateixa Ad-ministració els ha encomanat. No cal dir que con-sidere injust que es reduïsquen les retribucionsi la cotització a la Seguretat Social, per mitjà dela reducció de jornada al personal interí. La Ge-neralitat ha permés que la bola d’interinitat esfaça enorme, per no convocar ofertes d’ocupa-ció, però els interins continuen sent necessarisi segueixen treballant. I ara se’ls maltracta d’a-

questa manera.Personalment, crec que és molt trist que, des-

prés d’haver fet una carrera, cursos de postgrau,una oposició quasi totalment aprovada, moltscursos de formació complementària específicaper al treball en l’Administració, i molts anys d’ex-periència laboral, ara em castiguen així i, damunt,he de considerar-me afortunat pel fet de treballaren una oficina d’ocupació. En el meu cas, a més,pertany als col·lectius de difícil ocupabilitat, i es-

tic cansat de parlar d’això en el meu treball:sóc major de 45 anys i discapacitat, raó per laqual, si em falla l’ocupació ací, em veig en lacua de l’atur indefinidament i amb càrregues

personals a les quals fer front: hipoteca, des-peses de casa i família, col·legis, etc. Lasituació és injusta i indignant, ja que esmenysprea la meua formació, la meua ex-periència, el valor del meu treball i totsaquests anys de dedicació.

➌­És clar que, de moment, només tenim dreta queixar-nos, ells tenen el poder polític, la ma-joria absoluta, i poden fer i desfer com vulguen,i fins i tot afavorir a qui els interesse. Natural-ment, cal protestar, fer concentracions, mani-festacions, i assemblees. Organitzar-se, recórrercontra el decret llei, que les Corts ha convalidat;cal conscienciar la ciutadania que això és una in-justícia i un pegat davant una situació mai vis-ta en la Generalitat, a què ens ha portat la malagestió dels que ens governen en aquesta auto-nomia. El que espere és que aquesta forma defer les coses siga anul·lada, i substituïda per al-tres mesures més sensates i amb millor estil.

Josep A. BomboíDelegat de la Junta dePersonal de l’Administracióde Justícia de Castelló

Un funcionari interí en unaoficina d’ocupació

és molt trist que, després d'haver fet unacarrera, cursos de postgrau, una oposicióquasi totalment aprovada, cursos deformació i molts anys d'experièncialaboral, ara em castiguen així

Intersindical El decret llei del Consell suposa unaretallada molt gran del salari per alpersonal interí de l’Administracióde la Generalitat, i comporten unareducció entre el 15 % i el 25 % delsalari dels empleats públics en fun-ció de la mesura que afecte cada undels col·lectius. Això implica l’em-pobriment i la precarització deltreball que generarà una borsa de“contractes fem” o “subocupació”, enel sector públic que afectarà deforma directa el personal interí itemporal.

D’altra banda, la retallada delscomplements de carrera que pa-teixen els col·lectius de l’ensenya-ment i la sanitat no s’aplica al per-sonal funcionari perquè el cobra-ment d’aquest complement, tot ihaver sigut objecte d’un acord ambl’Administració, es troba bloquejatdes de fa dos anys.

Intersindical Valenciana acusa elconseller Vela de ser el responsabledel forat econòmic i de la manca detresoreria de la Generalitat i dementir, ja que es va comprometrea no abaixar el salari si no ho feiael govern espanyol. És per aquestmotiu que ha perdut tota la credi-bilitat i, per això, en demanem la di-missió immediata.

Intersindical Valenciana consideraque aquestes mesures no serviran pera eixir de la crisi ni per a generar ocu-pació, al contrari es desactivarà elconsum ja que afectarà negativamentl’economia valenciana. La seua re-percussió traspassarà l’àmbit laborali, sense cap dubte, afectarà la qua-litat dels serveis públics i de l’estatdel benestar. El govern valencià delPP fa pagar la crisi al personal de sec-tor públic, un sector estratègic per agarantir la prestació dels drets socialsa la ciutadania valenciana.

RETALLADES EN L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT

El Consellrepercuteix laseua crisi financerasobre el personalinterí del’Administració

Les retallades afecten les persones

➊ COM T’AFECTA LA TISORADA? ➋ COM VALORES LES MESURES DEL GOVERN, D’UNA MANERA GLOBAL? ➌ I ARA, QUÈ HAURÍEM DE FER?

A-20-E024 B-18-E013 C14-E010 D-12-E005 E-10-E004BASE 1.109,05 958,98 720,02 599,25 548,47

CDEST 439,70 394,79 305,01 282,53 215,19

ESP 561,84 417,73 372,51 321,26 301,45

Total fins al març 2.110,59 1.771,50 1.397,54 1.203,04 1.065,11

25 h a partir del març 1.455,58 1.221,72 963,82 829,68 734,56

Diferència 655,01 549,78 433,72 373,36 330,55

A-20-E038 B-18-E023 C-14-E019 D-12-E015 E-10-E013BASE 1.109,05 958,98 720,02 599,25 548,47

CDEST 439,70 394,79 305,01 282,53 215,19

ESP 876,04 550,26 487,06 442,37 417,73

Total fins al març 2.424,79 1.904,03 1.512,09 1.324,15 1.181,39

25 h a partir del març 1.564,38 1.228,41 975,54 854,29 762,19

Diferència 860,41 675,62 536,55 469,86 419,2

En els quadres anteriors teniu uns quants casos de com pot afectar retributivament la disminució forçosa de jornadael personal interí de l’Administració de la Generalitat. Hi hem reflectit els casos més habituals, tant en la jornada de37.30 hores (quadre inferior) com en la de 35 hores (quadre superior).

noa les retallades

Manifestació del 26 de gener a València

Page 5: Intersindical 49

FEBRER 2012 / 49 5

Intersindical El complement de carrera professio-nal per a personal sanitari i el de des-envolupament professional per a per-sonal no sanitari és un complementretributiu vinculat amb l’antiguitat iamb la consecució d’objectius assis-tencials, de formació i investigació.

A més d’aquestes característiquesque impliquen una diferenciació re-tributiva, també influeixen com aelements diferenciadors en la seuaquantificació econòmica altres factorscom la categoria professional. Unconjunt de circumstàncies que fan queles conseqüències individualitzades de

les retallades retributives afecten demanera desigual el conjunt de treba-lladores i treballadors. Ens podem tro-bar que hi ha personal, com el tem-poral, que no es veu afectat per la me-sura; però n’hi ha un altre que potveure reduïda la nòmina en un 13,2%.

D’altra banda, els imports del com-

plement de carrera o desenvolupa-ment professional no guarden unaproporcionalitat amb les retribucionsindividuals, estan vinculades amb lamassa salarial de cada categoria pro-fessional; per tant, pot donar-se el cas,i de fet es dóna, que determinades ca-tegories professional estiguen sent pro-porcionalment més perjudicades quealtres.

Amb aquesta variabilitat, ens tro-bem que les categories amb retribu-cions inferiors, com les de zelador o ze-ladora, pateixen una reducció salarialmensual que oscil·la entre un 2,55 %i un 8,9 %, segons el grau de desen-volupament professional consolidat;infermeria, que és la categoria mésafectada, perd entre un 4,13 % i un13,2 % i, d’altra banda, hi ha els fa-cultatius especialistes que deixen de

percebre entre un 3,74 % i un 12,2 %en termes relatius. (Vegeu tabla ad-junta.)

Amb independència de la variabi-litat individual i de les incongruènciesen l’impacte de la mesura segons lescategories professionals, hem de fer pa-lés que la Intersindical Salut rebutjaaquesta mesura perquè, en qualsevolde les circumstàncies, la retalladaresulta salvatge, ja que no es pot va-lorar de forma aïllada, sinó que cal querecordem que s’ha de sumar a la queja es va produir en 2010 per un 5 %de mitjana i a la desviació de l’IPC de2011 d’un 2,4 %. Aquesta conjunciófa que treballadors o treballadores dela categoria d’infermeria acumulenuna retallada salarial pròxima al 23 %des de 2010 o que altres categories,com la de zelador, amb un poder ad-quisitiu molt baix, patisquen una re-ducció del seu salari del 8,9 % o que,en el pitjor dels casos, puguen passara no ser ni tan sols mileuristes, per po-sar-ne alguns exemples significatius.

Per totes aquestes raons, Intersin-dical Salut-Iv exigeix a la Conselleriade Sanitat un retirada immediata dela mesura, perquè, coincidint amb lesparaules del conseller d’Hisenda, si unanova rebaixa salarial dels empleats iempleades públics és un atracament,aquesta que es vol aplicar al personalestatutari, ja es un atracament ambviolència.

Percentatge de la retallada sobre la quantia de la nòmina mensual

GRUP GRAU I GRAU II GRAU III GRAU IV

NÒMINA RETALL. % NÒMINA RETALL. % NÒMINA RETALL. % NÒMINA RETALL. %

A1 FACULTATIU ESPECIALISTA AREAV 3448 129 3,74 3710 257 6,93 3968 386 9,73 4226 515 12,2

A2 INFERMERA UNITAT HOSPITALITZACIÓ 2032 84 4,13 2198 167 7,60 2366 251 10,61 2532 334 13,2

C1 TÈCNIC ESPECIALISTA 1563 54 3,45 1669 107 6,41 1777 161 9,06 1885 215 11,4

C2 AUX. INFERMERIA UNITAT HOSPITALITZACIÓ 1366 43 3,15 1452 86 5,93 1538 129 8,39 1624 172 10,6

AP ZELADOR ATENCIÓ DIRECTA 1256 32 2,55 1320 64 4,85 1386 97 6,70 1450 129 8,9

La quantia de la nòmina no inclou ATC ni productivitat.

RETALLADES EN SANITAT

La retallada d’un 50 % en lacarrera professional alpersonal sanitari constitueixun atracament en tota regla

➊M’afecta en l’augment de l’irpf, en el 50 %del desenvolupament professional i, en tercer lloc,en les it

➋ Les mesures del govern són nefastes, pre-potents.

➌Ara hem de fer qualsevol tipus de moguda,exceptuant la vaga. Davant un atac tan greu caldonar una resposta encara més grossa, escalo-nadament creixent. I cal tornar a utilitzar les ar-mes biològiques (ous i tomates) i les armes quí-miques (silicona i loctite).

➊ De primer, cal dir és que és la segona ti-sorada després de la congelació del sou; en aca-bant, que, de la sanitat, la infermeria n’és lamés perjudicada, ja que la tisorada, o el ro-batori, va del 3 % al 12 % (que és el cas delsinfermers i infermeres en el 4t grau de carrera).Aleshores, el poder adquisitiu baixa tant queconsumirà ta tia Rita, la cagarrita. Només gas-tarem el justetet per a sobreviure.

➋ Açò és un robatori en tota regla, amb pre-meditació i traïdoria. I si hi ha menys ingressos,menys moviment de diners, farem, i com a re-

sultat, menys con-sum; hi haurà mésgent a l’atur i estancaran lespetites i mit-janes empre-ses que no espuguen sos-tindre.

➌Que es busquenels responsables de la mala gestió i que tornenels diners els que els han furtat, que retallenels seus sous i que cobren sols un sou de l’ad-ministració com tots nosaltres, que no bala-fien el que no tenen, com faria qualsevol mes-tressa. És important que es depuren respon-

sabilitats. Això es elque hem de dema-nar, o cremar una

falla en què fi-quem tots elscorruptes. Nopodem con-sentir que als

treballadors se’lslleve impunement

allò que tants anysens ha costat d’aconseguir. Sóc una lluitado-ra pels meus drets des de fa 33 anys i estic igualara que fa 33 anys: hem tornat a la dictadu-ra, en aquest cas a la “dictadura del capital”que prou dolenta és, com totes les dictadures,no cal dir-ho.

Amparo CarpiInfermera de 4t grau

Vicente Tur SendraZelador d’atenció primària Que es busquen els responsables

de la mala gestió i que tornen els diners els que els han furtat, que retallen els seus sous i que cobren sols un sou del'administració com tots nosaltres

➊ COM T’AFECTA LA TISORADA? ➋ COM VALORES LES MESURES DEL GOVERN, D’UNA MANERA GLOBAL? ➌ I ARA, QUÈ HAURÍEM DE FER?

Les retallades afecten les persones

Personal de salut en la manifestació del 26 de gener a València

Page 6: Intersindical 49

Les retallades afecten les persones

➊ Des d’un punt de vista econòmic, perdré4.682 euros, estaré dos mesos en l’atur i seré unatreballadora sense dret a vacances.

➋ Les tisorades sempre són ideològiques.Desprotegir, desresgular, pagar sous baixos,llevar drets laborals a tots els treballadors delsserveis públics, deteriora i empitjora elsserveis bàsics i essencials per a tots.Però no es fa per estalviar, sinó per pri-vatitzar; per convertir els drets detots en privilegis d’uns pocs. No hi hadiners per a l’ensenyament públic,però sí que n’hi ha per a l’Esglé-sia catòlica; no hi ha diners per ala salut pública, però si que n’hiha per a la Fórmula 1.

És un decret que persegueix de-gradar els serveis públics, desregu-laritzar el mercat laboral i ofegar l’e-conomia real. Amb els impostos dels que enpaguem, beneficien a aquells que no en pa-guen.➌­­Cal plantejar ja una vaga de tota la FuncióPública, massiva, ben convocada i amb la du-rada que calga, per tal de defensar-nos com atreballadors, i alhora, parar la privatització i eldeteriorament de la nostra societat.

Cal no participar en cap activitat “extra” , nitrobada, ni congrés, etc. I pense que no ho hau-ria de fer ningú. Crec immoral, per insolidari,fer com si no passara res quan estem davant del’agressió més greu a l’ensenyament públic dela història recent; d’un atac fortíssim a la nos-tra dignitat professional i una presa de pèl a totsels ciutadans del País Valencià.

Teresa GarceràProfessora interina desecundària a Algemesí

Les tisorades sempre són ideològiques.Desprotegir, desresgular, pagar sous baixos, llevar drets laborals als i lestreballadores dels serveis públics,deteriora i empitjora els serveis bàsics

Intersindical La retallada del govern valencià com-portarà una pèrdua anual entre 4.043i 5.423 euros per al professorat interíi entre 615 i 3.297 euros per al fun-cionariat de carrera a partir del 2012

Les mesures comunicades pel con-seller Vela als sindicats en la Mesa Ge-neral de la Funció Pública compor-taran unes retallades grans en el sa-lari del professorat valencià. STEPVha realitzat un estudi detallat de comafectaran aquestes mesures el pro-fessorat valencià, que incorporem enaquest document.

La retallada del 50 % del comple-ment per formació o sexenni queafecta el funcionariat de carrera oscil·laentre els 51 € mensuals per a qui tin-ga un sexenni i els 274 € mensuals pera qui en tinga cinc (el màxim). La me-sura no només es limita a la retalla-da del complement, sinó que no es re-coneixeran nous sexennis a qui encomplisca en els pròxims dos anys. Entermes anuals aquesta retallada suposa

una pèrdua de poder adquisitiu entre615 i 3.297€ per als mateixos col·lec-tius esmentats.

La segona retallada salarial anun-ciada afecta el professorat interí queobtinga una vacant per a tot el curs.En aquest cas, l’administració deixa-rà d’abonar els mesos del juliol i l’agosta tot el col·lectiu. Recordem que el 23de novembre la Conselleria d’Educa-ció va denunciar alguns articles de l’a-cord de professorat interí per a limi-tar el pagament d’aquests mesos alprofessorat adjudicat a partir de l’1 desetembre. Ara afectarà el conjunt delprofessorat, incloent-hi la majoriade professorat interí que és adjudicatal juliol.

Aquesta retallada comportarà queel professorat interí deixarà d’ingres-sar anualment entre 4.043 € i 5.423 €,segons la seua antiguitat i segons el cosal qual pertanga. Cal recordar que elprofessorat interí és el que més està pa-gant les retallades en educació que estàaplicant la conselleria des del curs pas-

sat i que ha comportat deixar d’oferiren aquests dos cursos 2.400 vacants.

Si a aquestes noves retallades su-mem la reducció salarial aplicada pelgovern espanyol al funcionariat el junydel 2010, el professorat valencià dei-xarà de cobrar entre 127 i 415 eurosmensuals, segons l’antiguitat i el cos,a partir de l’aplicació de les noves me-sures anunciades pel govern valencià.

Les retallades suposen, en el millorsdels casos, un retrocés fins a les re-tribucions del 2009. Així mateix,lmentre que l’IPC s’ha incrementatmés d’un 2 % anual al País Valenciàels darrers anys i les retallades sala-rials que imposa el govern valencià peral 2012, en canvi, van del 2,34 % al9,41 % en el cas del funcionariat decarrera i del 16,67 % en el cas del pro-

fessorat interí, després d’any i migamb el sou retallat una mitjana d’un5% i congelatdes d’aleshores. A més,STEPV denuncia des de fa anys pèr-dues de poder adquisitiu per la in-existència d’una clàusula de revisió sa-larial en el sector públic que augmenteles retribucions almenys en els ma-teixos percentatges que l’incrementdel cost de la vida.

49 / FEBRER 20126

➊M’afecta tant en l’aspecte personal, perquèveuré retallats els meus quatre sexennis, comen l’aspecte professional: sóc tutor de 2n d’e-so i els i les meues alumnes i les seues famílieshan vist com el transport escolar municipal, finsara gratuït a Torrevieja, passava a ser de paga-ment. Encara no han rebut les beques de llibres,de manera que aquest curs ens les hemhagut de enginyar per proporcionar lli-bres de text a aquelles famílies que nopodien comprar-ne. A més, la su-pressió total o parcial dels progra-mes de compensatòria, tipuspase –només queda el nostre a lalocalitat–, pae, suports, desdo-blaments, diversificació, pqpi,etc, no els ha agradat ni un pèl, jaque molts confiaven en aquests pro-grames per a obtindre el graduat.També se’ns ha indicat des de l’equip di-rectiu que no realitzem cap despesa de mate-rial fins a nova ordre. També m’afecta en l’àm-bit familiar, ja que tinc dos filles estudiant a launiversitat i la incertesa sobre el finançamentés present.

➋Les mesures del Consell són, una vegada més,per a responsabilitzar el funcionariat de la seua

nefasta gestió econòmica de les finances va-lencianes, que ha dut a l’actual fallida desprésd’anys de malbaratament, que hauria d’estarconsiderat un delicte en l’àmbit de la funció pú-blica. Utilitzen la nòmina dels funcionaris perser la cosa més fàcil. En l’aspecte personal emsent menyspreat per la meua empresa ja queno reconeix ni valora la meua faena, ni en tempsde bonança, que ens congelava el sou, ni entemps de crisi que ens en furta part.

➌­El que estem fent, organitzant assemblees, que

des de l’any 1988 no eren tan multitudinàries, arri-bant a acords unitaris de mobilitzacions, expli-cant als pares i a l’alumnat la realitat i el futur queens espera si no som capaços de defendre el quehavíem aconseguit. Abans ens mobilitzàvem permillorar el sou o les condicions de treball. Ara,per primera vegada, és a l’inrevés: lluitem per que-dar-nos com estem i no empitjorar.

RETALLADES EN L’ENSENYAMENT

En any i mig elprofessoratvalencià perd entre127 i 415 eurosmensuals

Vicente HenarejosProfessor funcionari aTorrevieja

em sent menyspreat per la meua empresa que no reconeix ni valora la meua faena, ni en temps de bonança,que ens congela el sou, ni en temps de crisi, que ens en furta part

➊ COM T’AFECTA LA TISORADA? ➋ COM VALORES LES MESURES DEL GOVERN, D’UNA MANERA GLOBAL? ➌ I ARA, QUÈ HAURÍEM DE FER?

Estudiants en la manifestació del 26 de gener a València

Page 7: Intersindical 49

Les retallades afecten les persones

FEBRER 2012 / 49 7

ANUAL 2011 ANUAL 2012 DIF. 2011-12

SENSE TRIENNIS

Mestres 24261,84 20218,2 -4043,64

Mestres ESO 25592,4 21327 -4265,4

Professorat tècnic 25592,4 21327 -4265,4

P. de secundària i EE 27421,68 22851,4 -4570,28

AMB 1 TRIENNI

Mestres 24679,08 20565,9 -4113,18

Mestres ESO 26009,64 21674,7 -4334,94

Professorat tècnic 26009,64 21674,7 -4334,94

P. de secundària i EE 27933,48 23277,9 -4655,58

AMB 2 TRIENNIS

Mestres 25096,32 20913,6 -4182,72

Mestres ESO 26426,88 22022,4 -4404,48

Professorat tècnic 26426,88 22022,4 -4404,48

P. de secundària i EE 28445,28 23704,4 -4740,88

AMB 3 TRIENNIS

Mestres 25513,56 21261,3 -4252,26

Mestres ESO 26844,12 22370,1 -4474,02

Professorat tècnic 26844,12 22370,1 -4474,02

P. de secundària i EE 28957,08 24130,9 -4826,18

AMB 4 TRIENNIS

Mestres 25930,8 21609 -4321,8

Mestres ESO 27261,36 22717,8 -4543,56

Professorat tècnic 27261,36 22717,8 -4543,56

P. de secundària i EE 29468,88 24557,4 -4911,48

AMB 5 TRIENNIS

Mestres 26348,04 21956,7 -4391,34

Mestres ESO 27678,6 23065,5 -4613,1

Professorat tècnic 27678,6 23065,5 -4613,1

P. de secundària i EE 29980,68 24983,9 -4996,78

AMB 6 TRIENNIS

Mestres 26765,28 22304,4 -4460,88

Mestres ESO 28095,84 23413,2 -4682,64

Professorat tècnic 28095,84 23413,2 -4682,64

P. de secundària i EE 30492,48 25410,4 -5082,08

AMB 7 TRIENNIS

Mestres 27182,52 22652,1 -4530,42

Mestres ESO 28513,08 23760,9 -4752,18

Professorat tècnic 28513,08 23760,9 -4752,18

P. de secundària i EE 31004,28 25836,9 -5167,38

AMB 8 TRIENNIS

Mestres 27599,76 22999,8 -4599,96

Mestres ESO 28930,32 24108,6 -4821,72

Professorat tècnic 28930,32 24108,6 -4821,72

P. de secundària i EE 31516,08 26263,4 -5252,68

AMB 9 TRIENNIS

Mestres 28017 23347,5 -4669,5

Mestres ESO 29347,56 24456,3 -4891,26

Professorat tècnic 29347,56 24456,3 -4891,26

P. de secundària i EE 32027,88 26689,9 -5337,98

AMB 10 TRIENNIS

Mestres 28434,24 23695,2 -4739,04

Mestres ESO 29764,8 24804 -4960,8

Professorat tècnic 29764,8 24804 -4960,8

P. de secundària i EE 32539,68 27116,4 -5423,28

SALARI ANUAL DEL PROFESSORAT INTERÍ 2012 (deixen de cobrar 2 mesos, juliol i agost)

NOTA: salaris en brut i sense incloure-hi l’aportació al pla de pensions (0,3 % de lamassa salarial) que no va a la nòmina i que també es deixa d’ingressar

*: abans de la retallada del govern espanyol (juny 2010)

Alacant Castelló València TOTALProfessorat interí* 3577 969 1768 6314Funcionariat de carrera** 16997 6354 22850 46201

DISTRIBUCIÓ DEL PROFESSORAT AFECTAT

*dades de l’adjudicació del juliol del 2011. Cal afegir uns 1.440 docents més, adjudicatsdes de l’1 de setembre.

**dades del cens electoral de les eleccions sindicals del desembre del 2010. Últimesdades actualitzades disponibles.

Aquestes mesures afecten més de 52.000 docents, distribuïts de la manera següent:

➊­ Sóc professor interí amb més de 20anys de servei, un dels molts professors queestan fora de casa a molts quilòmetres de dis-tància i amb un nomenament de curs com-plet. Fins ara, podíem subsistir gràcies a lapaga d’estiu que compensaria els deutes con-trets pel fet de no arribar a final de més. Quanestàs fora de casa has de menjar, llogarhabitatge i mantindre un cotxe que ésimprescindible per a poder desplaçar-te perquè estic destinat a San Miguelde Salinas, a uns 240 km de la meuaresidència familiar. I no oblidemel preu que paga la nostra pròpiafamília, que en el meu cas parti-cular són tres fills.

➋­Jo no sóc polític, però tinc clar quela salvació de l’economia no passa perdeixar el professorat en la penúria eco-nòmica. Això de moment; més avant ja veu-rem en què quedem.

➌­Crec que hem de fer tots els possibles pera no perdre els drets que tant d’esforç ha cos-tat a tants treballadors i treballadores al llargdel nostra democràcia.

➊­Les retallades m’afecten negativament ja quela meua residència familiar es troba a més de 200quilòmetres de distància del meu lloc de treball.La meua situació personal és difícil, amb duesxiquetes i el marit amb invalidesa i el fet de nocobrar els mesos d’estiu em perjudica seriosa-ment; si ho haguera sabut m’hauria restringit la

província.

➋­Crec que les mesures adoptades pel governno són les adequades perquè si l’objectiu és lacreació de treball, cada vegada hi ha més atur.

➌­Hem d’unir-nos tot el personal públic per-què no és una cosa particular perquè afecta atots els ciutadans igualment.

NOU SEXENNI RETALL RETALL ANUAL DIFERÈNCIA

2010* 2011 (-50%) 2012 % 2012 2010-12

AMB 1 SEXENNI

Mestres 2270,28 2193,97 51,31 2142,66 2,34 -615,72 -127,62

Mestres ESO 2385,62 2304,85 51,31 2253,54 2,23 -615,72 -132,08

Professorat tècnic 2386,98 2304,85 51,31 2253,54 2,23 -615,72 -133,44

P. de secundària i EE 2582,97 2473,05 51,31 2421,74 2,07 -615,72 -161,23

AMB 2 SEXENNIS

Mestres 2454,01 2372,19 105,65 2266,54 4,45 -1267,8 -187,47

Mestres ESO 2569,35 2483,07 105,65 2377,42 4,25 -1267,8 -191,93

Professorat tècnic 2570,71 2483,07 105,65 2377,42 4,25 -1267,8 -193,29

P. de secundària i EE 2784,54 2667,03 105,65 2561,38 3,96 -1267,8 -223,16

AMB 3 SEXENNIS

Mestres 2653,89 2566,05 167,81 2398,24 6,54 -2013,72 -255,65

Mestres ESO 2769,23 2676,93 167,81 2509,12 6,27 -2013,72 -260,11

Professorat tècnic 2770,59 2676,93 167,81 2509,12 6,27 -2013,72 -261,47

P. de secundària i EE 3002,26 2876,65 167,81 2708,84 5,83 -2013,72 -293,42

AMB 4 SEXENNIS

Mestres 2865,14 2770,91 235,47 2535,44 8,50 -2825,64 -329,7

Mestres ESO 2980,48 2881,79 235,47 2646,32 8,17 -2825,64 -334,16

Professorat tècnic 2981,84 2881,79 235,47 2646,32 8,17 -2825,64 -335,52

P. de secundària i EE 3231,35 3097,27 235,47 2861,8 7,60 -2825,64 -369,55

AMB 5 SEXENNIS

Mestres 3017,84 2919,1 274,79 2644,31 9,41 -3297,48 -373,53

Mestres ESO 3133,18 3029,98 274,79 2755,19 9,07 -3297,48 -377,99

Professorat tècnic 3134,54 3029,98 274,79 2755,19 9,07 -3297,48 -379,35

P. de secundària i EE 3401,89 3261,22 274,79 2986,43 8,43 -3297,48 -415,46

SALARI MENSUAL DEL FUNCIONARIAT DE CARRERA 2012 (retall del 50 % del sexenni)

NOTA: salaris en brut i sobre professorat amb vacant per a tot el curs. No inclou les pagues extres. El percentatge de la retallada respecte a 2011és del 16,67% en tots els casos.

Cap de les mesures que aplicarà elgovern valencià serviran per a eixirde la crisi, sinó per a continuar ambel desmantellament dels pilars quesostenen la societat del benestar(educació, sanitat i la resta dels ser-veis públics) que han imposat les te-sis neoliberals i els mercats per amantindre els seus beneficis a costadels treballadors i treballadores. Per

tot això, STEPV qualifica aquestesmesures de la més greu agressió a lescondicions laborals i retributives delprofessorat valencià i no dubtarà aconvocar, de la manera més unitàriapossible, totes les mobilitzacions i me-sures de pressió per manifestar el re-buig del professorat i del conjunt delpersonal de l’àmbit públic i aturar-les.

MarProfessora interina devalencià des de fa huit anys

Fernando MarzalProfessor interí destinat a San Miguel de Salinas

hem de fer els possibles per no perdre elsdrets que tant d’esforç ha costat a tantstreballadors i treballadores al llarg delnostra democràcia

www.intersindical.org

Page 8: Intersindical 49

49 / FEBRER 20128

cap a una economia planificada, estatitzada, ambelements prestats dels països europeus, com arala seguretat social obligatòria, etc.

La primerenca democràcia va anar privatit-zant amplis sectors de l’economia que havien es-tat estatalitzades: mines, drassanes, metal·lúr-gia, telefonia, petroli, gas, automòbils, etc. Pa-ral·lelament, l’entrada en la ComunitatEconòmica Europea (ara Unió Europea) i el des-envolupament de l’Estat autonòmic, va impul-sar un incipient estat del benestar a tot l’Estati, òbviament, al País Valencià.

Els atacs als serveis públics provenen de la pri-mera etapa de governs del PP a l’Estat espanyol

(1996-2004), i a la Generalitat (des de 1995 finsa l’actualitat). Els atacs han consistit a augmentarexponencialment les “noves formes de gestió” dela sanitat i de molts altres serveis públics, l’ex-ternalització/privatització de serveis, les assis-tències tècniques excessives i la creació d’empresesi fundacions públiques que han duplicat una ad-ministració autonòmica òrfena de competènciesi, finalment, de liquiditat.

La crisi: la gran excusa

L’esclat de la crisi econòmica, primerament deldeute, després de la rajola i ara de l’euro, ha si-gut aprofitada pels think tank neoliberals per aforçar els estats a salvar el sistema financer, i des-prés utilitzar el mateix sistema financer libera-litzat per a atacar els estats pel deute contret per

a salvar-lo.La crisi de l’euro es pot resoldre amb més es-

tat. Concretament, amb més estat europeu.Estan posades les bases materials, polítiques i ide-ològiques –la major part de la ciutadania euro-pea aposta des de fa dècades per més Europa–perquè siga així. En canvi, no es fa perquè la ide-ologia dominant entre les elits europees és, comhem dit, el neoliberalisme. Això està entreban-cant l’eixida de la crisi en el context europeu, cosaque ens condueix a una nova recessió europeaen 2012, que enllaçarà amb la que encara pateixenalguns països, com ara l’Estat espanyol.

Així, la solució de reduir l’estat del benestarté un objectiu declarat –la disminució del dèfi-cit i del deute públic– que se sap que no es potcomplir, ja que les retallades tenen un efecte eco-nòmic contrari al que es diu que persegueixen.Aquesta onada de retallades té un objectiu –elveritable objectiu– no declarat, però palés per poc

que es grate la superfície del discurs dominant:mostrar a l’opinió pública el suposat fracàsdels serveis públics gestionats públicament queconformen l’estat del benestar, establir com a ve-ritat incontrovertible que no “podem tindre unestat del benestar que no podem pagar”, i, en de-finitiva, deixar via lliure al capitalisme en els sec-tors educatius, sanitari, d’atenció al dependent,i, per què no, en l’àmbit de la seguretat i la jus-tícia.

Si els cicles històrics es repeteixen, no oblidemque l’imperi romà va caure dominat pels co-merciants, que van crear unes oligarquies localsque es van defensar cada una pel seu compte delsatacs externs a l’imperi, oblidant la solidaritat mú-tua. Els municipis van deixar de funcionar, lesdiòcesis i convents esdevingueren demarca-cions purament militars, sense govern civil i, in-evitablement, va desaparéixer la civilització i vacomençar l’edat mitjana. Que no us sona de res?

Les veritables raons per les quals els governs retallen > Ve de la primera pàgina

IntersindicalLes conseqüències han sigut desas-troses. A la crisi econòmica que cas-tiga el conjunt de la societat s’afig lacrisi provocada per la improvisació,la corrupció i el victimisme servil. Noha eixit gratis però, ara sí, el País Va-lencià és molt conegut: s’ha conver-tit en un territori on les meravelless’acumulen en qualsevol indret co-piant, a diferent escala, les polítiquesfaraòniques i fanfarròniques, im-plantades al Cap i Casal.

Durant anys, la ciutat de València hasigut la punta de llança de les polítiquesd’aparador. L’arribada al poder deltandem Rita-Lizondo (PP-UV) en1991 va marcar un camí que com queva funcionar en l’àmbit local, va ser re-

forçat des de la Generalitat en acon-seguir governar el PP (1995). Aixíhem tingut projectes que buscaven po-sar “València en el mapa”, però amb unalínia d’actuació més próxima al “això hopague jo” que amb l’ús sostenible delsrecursos necessaris per a la transfor-mació moderna de la ciutat. A la des-trucció de l’horta de Campanar, laPunta, Natzaret… han seguit projectesmegalòmans com la destrucció delCabanyal o la Ciutat de les Arts, les co-pes d’Amèrica, la Fórmula 1…

Així, el Cap i Casal ha exercit unaperversa influència i no hi ha hagut capterritori que no haja pressionat fins aaconseguir la seua “meravella”. I hancrescut les terres mítiques, les places debous, les ciutats de les llums, de les llen-

gües, de la i·lusió, els aeroports, els cir-cuits, les múltiples urbanitzacions in-sostenibles dels PAI amb camps de golfsense fi…

La metamorfosi valenciana

Amb la desaparició del teixit in-dustrial i de l’agricultura com a motoreconòmic rural, s’ha acabat de tancarel cercle viciós en què es troba l’eco-nomia valenciana. I tot això adornatamb un victimisme militant que ha ba-rrejat el finançament autonòmic, la fal-ta d’aigua i els transvasaments… Qual-sevol element o actuació econòmica,social, cultural del govern central haservit d’excusa per a evidenciar una su-posada marginació de la societat va-lenciana que desapareix amb tanta ce-leritat com se’n deriva, de l’accés del PPal govern de l’estat.

I enmig del victimisme, el servilis-me que s’ha fet palés amb la desapa-

rició de les entitats financeresvalencianes, que han passatd’alimentar les interven-cions polítiques de la Ge-neralitat a ser sucursals go-vernades per estratègieseconòmiques alienes a l’e-conomia valenciana. Una

política suïcida seguida ce-gament per les principals orga-

nitzacions patronals valencianes quehan sigut incapaces d’intervindre i opo-sar-se a la mort anunciada de l’eco-nomia valenciana. Amb això, afegiremuna transformació social que ha cre-gut també cegament en el miracle ame-ricà en versió valenciana, tots i totes po-dem fer-nos –i, de fet, ens farem– benrics perquè no cal dir que el paradísviu entre nosaltres.

Durant anys, la corrupció ha con-viscut en un marc de total normali-tat amb la societat valenciana, fins alpunt d’haver sigut acceptada so-cialment com a irremeiable per acréixer econòmicament. D’aquestamanera, ens hem familiaritzat amb

els vestits de la Gurtel o el finança-ment il·legal del Partit Popular, mit-jançant una trama empresarial queha colpejat tots els sectors de l’eco-nomia valenciana, en especial aquellsque estan lligats al sector de la cons-trucció. I, de passada, els negocis deFabra, els casos Brugal, Emarsa,Nóos… tots tristament coneguts.

Atracar la societat

Però passats els dies de festa, unarealitat més dura i real se’ns mostraamb força: arriba el moment de pagarels milers de milions invertits i no hiha diners. I no sols els crèdits finan-cers. Pràcticament tots els sectorseconòmics i socials estan afectats pelsimpagaments: farmàcies, llibreters,empreses de dependència, escoles i ins-tituts, famílies…

Perduts entre les respostes a lacrisi, el govern d’Alberto Fabra ha bus-cat solucions d’urgència consistents areduir les partides dedicades als ser-veis públics i a atracar els salaris delpersonal al seu servei.

Les respostes dels treballadors i lesles treballadores dels serveis públics nos’han fet esperar. Cal no esperar, però,efectes immediats. Ens preparem pera una llarga batalla de desgast que du-rarà mesos: potser fins a les propereseleccions autonòmiques si tenim encompte el calendari de retallades dela Generalitat.

Les treballadores i els treballadorsdels serveis públics bastiran un am-pli moviment que done respostes iexigisca modificacions i reparacióde tot el mal causat.

Això ho pague joEL MORTER

JOAN BLANCO PAZ

El servilisme dels políticsvalencians envers elgovern central ha sigutcontinu i perseverant

EEll ppaa íí ss ddee ll eess mmeerraavvee ll lleessEl país VAlencià

mEravellespaís de les

F altava poc per a les eleccions generals de2008 i la política d’enfrontament del PPamb el govern de Zapatero estava en tot

l’esplendor. Els més virulents i sectaris amb el go-vern central dels barons territorials gaudien del’admiració de Mariano Rajoy, en especial unFrancisco Camps que era posat com a exemplede bona gestió i les seues propostes s’incloïen enel programa electoral popular. Rajoy, satisfet, afir-mava que la bona gestió econòmica de Francis-co Camps era la que «yo quiero aplicar para elGobierno de España». L’any 2004 era la gestióde Jaume Matas el model a aplicar en afirmar“Vamos a intentar hacer en España lo que Jau-me y todos vosotros hicisteis en Baleares”. Ara,Mariano Rajoy governa en l’Estat i els seus dei-xebles al País Valencià o les Illes. La “bona ges-

tió” autonòmica ja l’estem patint amb escreix iara només hem d’esperar l’obsequi de la “millorgestió” de les retallades del govern central.

En començar la crisi, l’expresident Zapate-ro es va resistir a acceptar-la en una absurda ma-niobra destinada a minimitzar-la per la via d’ig-norar-ne l’existència. Així, el crit de “Zapatero,embustero” va adquirir força en les manifes-tacions de la dreta. Ara, però, els governs dre-tans han instaurat una autèntica bateria d’ar-mes de mentida massiva en què es barregen tottipus d’arguments que no tenen més interés queaprofitar la situació de crisi per a atacar i retallarels serveis públics. Amb l’excusa d’haver “vis-cut per damunt de les nostres possibilitats” hanposat les raboses a vigilar el galliners, quan so-lament la banca, els especuladors o els polítics

corruptes han viscut millor que mai.El servilisme dels polítics valencians envers

el govern central ha sigut continu i perseverantal llarg dels anys i amb diferents governs. Arapren forma el servilisme davant les polítiquesreaccionàries de Merkel o Sarkozy. Va co-mençar Zapatero, amb unes decisions incom-prensibles que castigaven els treballadors i lestreballadores i ara Rajoy, amb aquesta lletaniaque aporten les proximitats al regne del cel, ele-varà a la categoria de sagrat.

Ens falta saber si la versió que en veurem seràamb cara d’austeritat i cerimònia o la de barra-queta que ha patit la societat valenciana dels úl-tims anys. Només faltaria que Xavi Castillo as-sistira als consells del ministres i amollara: “Ei!que això ho pague jo.”

Durant anys hem sentit l’alcaldesa deValència, l’expresident Camps, consellers,

alcaldes, regidor lloar les polítiquesd’esdeveniments il·limitats que de manera eficaç, efectiva i, en especial, gratuïta, mostraven per tot el paradís valencià.Com en el conte de la la cigala i la formiga, els governantsvalencians han balafiat els anys de bonança econòmicacontemplant la vida des de la terrassa de l’edifici de la copa de l’Amèrica o des d’un ferrari en el circuit.

Durant anys, la corrupcióha conviscut ambnormalitat amb la societatvalenciana, fins a serassumida com a irremeiableper a créixereconòmicament