Introducció

L’ésser humà és un ésser cultural i social.

Aristòtil va ser el primer en introduir l’ ésser humà en aquesta definició pel fet

que l’ home no es pot desenvolupar si no és dins d’ una societat; de la qual

adquereix un llenguatge, una moral, i aprèn a raonar. L’home pot discernir

entre allò que és just i allò que és injust, té coneixement del bé i del mal.

Per a viure en societat, segons Hobbes, assumint que l’ home és malvat per

naturalesa; “l’home és un llop per l’ home”, l’home necesita pactar per evitar

una lluita incessant pels recursos. Aquest pacte es basa en delegar l’autoritat a

un ésser implacable i acatar les doctrines imposades a base de temor cap

aquesta autoritat.

J.J. Rosseau divergeix amb la filosofía de Hobbes i afirma que l’home és

benèvol per naturalesa, viu, en el seu estat natural, en la felicitat de la

ignorancia, solitari i primitiu, i no és sinó la societat qui el torna dolent i

desgraciat. La societat priva l’ésser humà de llibertat i independencia. Aquest

home social, ha de fer un contracte en el que renuncia a la seva voluntat

individual i se suma a una voluntat col·lectiva sorgida de la democràcia.

Des de les primeres civilitzacions de caçadors i recol·lectors, ramaderes i els

primers estats amb les primeres tradicions i cultures fins al món que coneixem,

els humans han necessitat el contacte entre individus; les relacions socials.

Però, ens hem cansat dels nostres semblants? Preferim el contacte a distància

i estem perdent el costum d’interactuar cara a cara amb els nostres

congèneres? Aquestes preguntes seràn resposes al final d’aquesta recerca.

Des que Alexander Graham Bell patentà el telèfon al 1876 fins als nostres dies,

els ésser humans han pogut comunicar-se amb d’altres instantàniament sense

necessitat de trobar-se al mateix indret.

Aquest invent ha anat evolucionant i cada cop ha estat més accesible per a tota

la población fins que va aparèixer el telèfon móvil al 1973, i deu anys més tard

la versió reduida que tothom podia adquirir.

Avui en dia la majoria de la població compta amb telèfon mòbil i entre tres i

quatre cinquenes parts de la població de països desenvolupats compten amb

els anomenats telèfons inteligents o smartphones.

1

Aquests smartphones permeten contactar amb qui vulguis, quan vulguis, amb

trucades, videotrucades, xats; pots compartir imatges i videos al moment i

pujar-los al núvol per que tothom pugui veure’ls i inclús fer-los seus. A primer

cop d’ ull sembla que les relacions milloren i que mantenir el contacte és una

feina senzilla però realment és així?

Si sortim al carrer podem veure joves en colla asseguts sense dir paraula,

cadascú amb el seu smartphone, parelles dinant preocupades per compartir

una fotografia del seu àpat i revisant durant tota la velada el número de

persones que ho ha vist en lloc de gaudir de la companyia de la que

disposen,adults al volant pendents del telèfon posant vides en risc i turistes

més preocupats per treure’s un selfie que per contemplar el paisatge del que

estan éssent testimonis. Llavors, realment beneficien aquests noves

tecnologies a les que ara tots tenim abast a les nostres relacions socials?

Les xarxes socials són la causa principal d' aquesta dependència al mòbil i des

de la seva aparició i posterior propagació mundial s' han convertit en una

tendència i 6 novenes parts de la població del primer món tenen un perfil en

alguna d' elles. El fet d' incorporar-se a una xarxa social implica la cessió d' una

sèrie de dades personals que tot i ser un acte voluntari, de vegades no som

conscients de les implicacions que pot comportar; confiem en que siguin vistes i

utilitzades per conegut i amics però també hauriem de tenir en compte l' ingent

número de casos de frau i/o estafa que s' han dut a terme pels delinqüents

cibernètics que abunden en aquests llocs.

Aquest treball se centrarà en l' estudi de les xarxes socials; descobrir quines

són les més famoses, què aporten als seus usuaris i preguntarem el per què d'

aquesta dependència o si hi ha conciènda de que existeixi.

Els objectius del treball són determinar si les xarxes socials ens fan més

sociables.

He triat aquest treball perquè és un tema actual i m’ agradaria que la gent fos

conscient de l’ efecte que provoca el viure depenent del telèfon mòbil si és

emprat per utilitzar aquestes pàgines que tant temps ens roben. Vull estudiar-

les, saber per a què s’ utilitzen i quins tipus hi ha, vull comprovar amb dades

reals si és certa la hipòtesi que diu que les xarxes socials milloren les nostres

relacions.

2

Antecedents

Tot i que visquem immersos en la tecnologia i compartir amb el món la nostra

activitat diaria sigui cosa d' un click, no sempre hem viscut lligats a aquest

novedós fenomen. Vol dir això que aquesta necessitat ha aparegut amb les

noves tecnologies, o són aquestes mateixes que han sorgit impulsades per

aquesta necessitat?

Relacionar-se amb altres éssers humans és una qüestió necessària per a

l’òptim desenvolupament de’ésser humà. Des que rebem educació, aquesta no

consta solament d’ estimular i treballar les nostres intel·ligència i capacitat

cognitiva sinó d’integrar-nos en un àmbit social i cooperatiu on satisfer les

nostres necessitats com a éssers socials, exercint un rol que ens diferencia i

aportant i rebent del conjunt per tal de maximitzar la nostra intel·ligència

emocional, llavors diem que estem rebent una educació emocional.

Al llarg de la nostra vida interactuem amb incomptables persones, amb algunes

cara a cara i amb d' altres a distància, anem a veure com, a llarg de la història

aquestes relacions a distància s' han dut a terme i com han acabat

evolucionant fins a ésser xarxes socials:

Com hem arribat a parar aquí?

Inclús abans de l' escriptura la humanitat a necessitat comunicar-se a distància.

Al llarg de la istòria hi ha hagut diferents mètodes que permetien aquestes

comunicacions.

L' Acadèmia fundada per Plató: Probablement fou la primera entitat que

podria ésser definida com a xarxa social.

L' any 387 a. de C va ser fundada per Plató amb la finalitat d' ensenyar

disciplines tals com l' astronomia i altres ciències o la filosofia.

3

El mètode d' estudi que s' emprava era la dialèctica. Tots els alumnes

dialogaven entre ells per tal de trobar el coneixement que creien dins les seves

ànimes. Podriem dir que l' Acadèmia fou una xarxa social de tipus vertical on el

tema principal requeia en en trobar el coneixement mitjançant l' autocorrecció.

Els senyals de fum: Emprats pels indígnes de l' actual nordamèrica, servien

per a comunicar-se des de grans distàncies a través d' extensions

despoblades de grans dimensions. Podien comunicar missatges molt

complexos però solien informar sobre avistaments d' enemics o victòries o

derrotes en una batalla.

Es feien mitjançant una foguera i un tall de roba; segons com es tapés la

foguera, el fum sortia més o menys fosc i en diferents intervals adquirint un

elevat nombre de significats.

El quipu: Constava d' una corda llarga amb diferents cordes nuades . Cada

una de les cordes tenia uns color i llargada característics que atribuïen un

significat concret. Va ser usat per les primeres civilitzacions andines, com els

Inques.

4

El corn: És un intrument de vent antic format per una banya d' animal buida

amb la punta adaptada com a bec. A cada regió era diferent però la funció era

similar: feia d' alarma. S' utilitzava arreu del món i comunicava un atac, alguna

fase de la batalla o moviments i estratègies de caça.

Les aus missatgeres; Hi ha películ.les en les que el tord, l' òliba o el corb

serveixen com a aus missatgeres, però el cert és que des de l' antiga Grècia

fins la segona guerra mundial, passant pels romans i els àrabs, el colom ha

estat l´única au que ha dut a terme aquesta funció. Tan pel seu magnífic sentit

de l' orientació com per les seves resistència i velocitat, han estat criades i

seleccionades per realitzar aquesta funció. Han estat la forma de comunicació

a larga distància més extesa i pràctica de la hisòria fins l' internet, i, encara ara,

s' entrenen coloms missatgers per a competir.

5

Xarxes

Una xarxa social és una plataforma virual a través de la qual diferents usuaris

poden establir una connexió basada en la seva relació personal o algun gust,

afició, o lloc en comú. Aquesta connexió establida es pot dur a terme mitjançant

diferents lligams, i els usuaris poden pertànyer a grups amb un objectiu,

preocupació o interès comú.

Abans de registrar-se en una xarxa social, cal tenir en compte que no tot és

publicable, cal saber que tot el que queda publicat pot ser utilitzat i cal ser

responsable amb el contingut i l'ús que se li dona. Si patim algun tipus d'

assetjament hem de saber denunciar.

Hi ha un ingent nombre de xarxes socials i cada una exerceix funcions

concretes. Aquí estudiarem les de tipus digital, que es divideixen en:

-Horitzontals: No tenen un tema predetierminat, estan dirigides a tot tipus d'

usuaris i l' objectiu depèn de cadascun d' ells.

-Verticals: Hi participen usuaris amb un interès comú i l' objectiu de la xarxa és

reunir-los i compartir aspectes de la professió o afició que comparteixen.

Coneixent això, vegem quines són les més populars i quina finalitat tenen:

Instagram:

És una xarxa social digital de tipus vertical basada en compartir fotos i vídeos

als quals pots afegir marcs i filtres entre altres eines d' edició fotogràfica. Inclou

l' opció Direct que serveix per a mantenir conversacións privades entre dos o

més usuaris.

Compta amb un sistema de hashtags que permeten buscar publicacions d'

altres usuaris que tinguin alguna semblança amb allò que sigui del teu interès.

Actualment aquesta xarxa forma part de facebook, però la funció és la mateixa i

permet compartir contingu amb més xarxes.

Compta amb usuaris arreu del món tot i que és una aplicació per a smartphone.

6

Facebook:

És un xarxa social digital de tipus horitzontal. Originàriament servia per a

intercanviar de manera fluida informació i estudis relacionats amb la universitat

nordamericana de Harvard, però com va ser un fenomen tan innovador, va

acabant extenent-se per tots els països de parla anglesa i, més endevant, per

tot el món.

Actualment és la xarxa social més emprada en tot el món amb més d' 1350

milions de membres fins a 700 milions d' usuaris mòbils.

El seu creador és Mark Zuckerberg .

És molt senzilla d' utilitzar, molt intuitiva, i les seves possiblitats abarquen des

de publicar material multimèdia, fins a jugar a jocs en línia; passant per

comentaris a perfils amics i possibilitat de compartir contingut, comentar-lo i

indicar que t' agrada.

Twitter:

També és de tipus horitzontal, s' estima que té més de 500 milions d' usuaris.

La xarxa permet enviar tweets, missatges amb un màxim de 140 caràctrers que

apareixen a la pàgina principal de cada perfil. Han estat enviats tweets des d'

arreu del món i inclus des de Mart.

És una xarxa que et permet tan donar la teva opinió, com informar o conversar,

això si, de manera breu i concisa.

YouTube:

YouTube és una xarxa de compartició de vídeo. La varietat de clips alberga des

de videoclips musicals o pel·lícules fins a videoblogs o inclús programes de

televisió o d' altres únicament disponibles mitjançant la xarxa.

YouTube compta amb la possiblitat de grabar un vídeo i emetre'l

en streaming o directe, diversos artistes han emès els seus concerts en directe

d' aquesta manera i grans events com la Copa América de futbol o el

WrestleMania també han fet servir aquest mètode.

7

Des de l' any 2011, existeix l'anomenat "projecte Partner", que consisteix en

remunerar aquells usuaris que més subscriptors tenen i el nombre de visites

dels seus vídeos és més elevat. Això ha permès que aquells qui més visites

tenen puguin guanyar-se la vida penjant clips, els qui es dediquen a això són

els youtubers.

Tumblr:

És una plataforma on cada blogger personalitza la seva pàgina i publica tot

tipus de contingut: Gifts, fotos, vídeos, cites o inclús format d' àudio. Cada

usuari pot publicar material propi o republicar-ne d'altres usuaris, les dues vies

publiquen el contingut al blog de l' usuari on podrà tornar a ésser compartit i

podrà rebre "notes". Aquestes notes engloben tan "likes" com republicacions.

Grans empreses de renom com Adidas han utilitzat aquesta xarxa per a

publicitar-se gràcies a la seva viralitat.

Spotify:

És una xarxa vinculada a Facebook o Google+.

La aplicació ofereix un servei de reproducció de música. Compta amb la funció

de missatgeria i informa sobre els gustos musicals i pistes que estan escoltant

els teus contacte a cada moment.

És la més popular del seu gènere amb més de 80 milions d' usuaris, 20 dels

quals utilitzen la versió de pagament Spotify Premium.

Tuenti:

Creada al 2006, fou la xarxa més popular a Espanya amb un auge máxim del

2006 al 2009. Després d' assolir el clímax es va desplomar i va perdre més del

50% del beneficis. En un intent de compensar les pèrdues va introduir trucades

i videotrucades i inclús servei 4G a més de 200 ciutats, tot i axí segueix de

capa caiguda.

És un xarxa de tipus horitzontal semblant a Facebook. Els usuaris poden penjar

arxius de tot tipus, enllaços, compartir moments i continguts i establir llaços.

8

Google+:

Després dels fracassos de Google per popularitzar una xarxa social amb el

primer intent creant Orkut; al 2004, que no va tenir l' impacte ni el seguiment

esperat i , posteriorment, amb Google Buzz; que era una plataforma addicional

a Gmail, al juny del 2011 per fi es va llançar Google+ (google plus).

Google+ es va enllaçar amb YouTube convertint-se d' aquesta manera en la

segona xarxa social més popular amb 343 milions d' usuaris actius, només per

darrere de Facebook.

Es basa en un sistema de "cercles" que inclouen els usuaris amb els quals tens

algun tipus de relació que pot ésser especificada.

Compta amb la funció Hanghouts, que permet la missatgeria instantània entre

usuaris i té un sistema de búsqueda basat en el hashtag.

VK:

Abreujament de VKontakte ( en contacte). és la xarxa social més popilar a

Rússia i a tota la zona de l' antiga URSS. Tot i així és la que més usuaris actius

té a Europa.

En el seu origen es tractava d' una web on contactessin els estudiants russos,

però avui dia tothom pot registrar-se i les seves funcions són comparables a

Facebook, tot i que incorpora aspectes que induirien a pensar que té més

semblança amb YouTube, pel seu potent reproductor, la utilitat principal és

similar a una xarxa de tipus horitzontal d' ús general.

Tot i que va aparèixer a Rússia, compta amb 38 idiomes i hi ha usuaris a cada

continent.

Linkedin:

És una xarxa professional, la més popular del seu tipus. Va ser llançada al

2003 i actualment compta amb més de 400 milions d' usuaris.

Els usuaris publiquen el seu currículum amb la finalitat de mostrar experiències

laborals així com habilitats en treballs.

9

L' objectiu de la pàgina és trobar contactes laborals. Es divideix en empleadors;

que enumeren llocs de treball i escullen possibles candidats per a ocupar-los, i

solicitants; que busquen contactes que puguin realitzar un treball.

També compta amb l' opció de fer enquestes, que serveixen com una forma de

publicitar.-se.

Quina escollir?

Ara que coneixem les xarxes més popular i els diferents usos i funcions que té

cada una, serà més fàcil saber quina o quines seran les més adequades per a

nosaltres i quines podem utilitzar en cada àmbit de la nostra vida. Per exemple;

si som adolescents potser ens convindria, per a tenir millor relacions, tenir un

compte de Facebook, Google+ o, en el nostre cas com a espanyols, Tuenti (No

tindria gaire interès registrar-se a VK pel fet que només és popular en una àrea

molt determinada. Si el que ens interessa és veure i penjar vídeos i crear un

canal on la gent et pugui seguir i puguis estar infromat sobre els clips més virals

del moment, pots obrir-te un compte a YouTube o iniciar sessió vinculat amb

Google+. Si vols fer un bloc on publicar cites, imatges o gifts amb els quals et

sentis identificat i t' agrada conéixer les inquietuds d' altres usuaris al mateix

temps que els seus gustos, el seu estil de vida, la seva filosofia i la seva

indumentària, probablement Tumblr sigui el teu lloc. Si el teu objectiu és trobar

contactes per l' empresa o trobar treball, seria fructífer obrir un compte a

Linkedin. Si el què vols és un àlbum digital on publicar les teves vivències en

forma de curts vídeos i fotografies, pots utilitzar Instagram.

Si creus que la teva opinió pot interessar o vols llegir la dels demés així com

assabentar-te de notícies d' última hora, pot ser hauries d' optar per Twitter. Per

acabar, si t' interessa la música i vols estar informat sobre l' actualitat musical i

els últims èxits, així com els gustos dels teus amics per la música i saber que

escolten a cada moment, Spotify és la teva plataforma.

10

Fem una xarxa

Ara que coneixem les xarxes més popular de cada categoria, els serveis que

ofereixen i totes les seves possiblitats, anem a fer la nostra propia xarxa social

d' acord amb el que necessitem:

Hi ha varies plataformes digitals que permeten la creació d' una xarxa social

però, de les que he visitat, poptuum.com és la que més pràctica m' ha semblat.

El primer que demana és el nom i la direcció. La xarxa ha estat creada amb el

propòsit de facilitar la comunicació entre alumnes del centre, comunicar events

i horaris i fer més pràctica i accessible la informació sobre exàmens, deures i

sortides de cada classe, per aquest motiu l' he anomenada "L'institut" i la seva

dirección és ins-social.poptuum.com.

Actualment compta amb 11 usuaris i tothom hi pot accedir. És una xarxa social

digital horitzontal en la qual pots xatejar, publicar fotografies, comentar els

perfils dels teus amics i donar "likes", però la finalitat primordial és crear grups

de classe i publicar contingut comú per a agilitzar la comunicació privada d' uns

aamb altres i permetre que tothom s' assabenti de tot.

11

Com s’ empren?

A través de l' extens ús de les xarxes socials, la cultura s' ha difós per las

xarxes i aquestes mateixes han contribuït a l' educació dels joves.

Aquest fenomen no seria problemàtic si no fos pel fet que, per la seva

naturalesa de ser socials i permetre que tothom publiqui la seva opinió així com

el seu material multimèdia, es filtra una incalculable xifra d' informació errònia

així com contingut pornogràfic, racista o de violència que arriben a l' abast de

menors.

Les xarxes socials han arribat per a quedar-se però per molt modernes i útils

que aparentin ser, queda molt per millorar.

Hem vist que hi ha usos productius i al mateix temps pràctiques il·lícites, anem

a profunditzar:

Social:

La majoria de xarxes serveixen per a sociabilitzar-se, per tant, és normal que

sigui l' ús més extès. Xarxes de tipus horitzontal com Facebook, Twitter o

MySpace tenen aquesta finalitat. Els usuaris generalment fan bon ús de les

xarxes i creen grups o llaços amb d' altres, comparteixen alguna preocupació o

inquietud i parlen de les seves aficions o llocs en comú.

Publicitari:

La publicitat en les xarxes socials s' ha incrementat des que es coneix que el

ciutadà mig ha substituït bona part de les hores que abans dedicava a la

televisió per horas destinades a l´ús de l' internet i, concretament, a les xarxes

socials.

Un dels principals factors que contibueixen a que sigui efectiva (segons estudis

realitzats, un 40% més efectiva que els sistemes tradicionals) és el fet que els

usuaris que la veuen poden interactuar-hi i d' aquesta manera redifondre-la. D'

aquesta manera altres usuaris veuran la mateixa publicitat que aquells qui hi

han interactuat però apareixerà el perfil de l' usuari en qüestó. Aquest mètode

és menys intrusiu i els resultats són més efectius.

12

La publicitat en les xarxes socials acostuma a estar relacionada amb

el branding . Aquest procés tracta d' introduir una marca mitjançant el seu

logotip i l' administració estratègica de la seva publicitat.

L' objectiu d' aquestes marques és atraure fans. El mode que empleen per a

aconseguir-ho és distribuir anuncis en els que s' informa a l' usuari del número

de seguidors de la pàgina i de quants dels seus amics en són fans.

Aquesta publicitat també informa a l' usuari d' anunciants propers a la zona del

seu domicili o anuncis relacionats amb allò que ha cercat recentment al seu

buscador.

Ciberbullying:

És defineix "bullying" com el setge físic i psicològic que rep un adolescent per

part dels seus semblants. El ciberbullying és aquest mateix fenomen aplicat a

les xarxes socials.

Afecta a joves d' entre 12 i 17 anys, les noies tenen propensió a patir-ne més

casos que els nois.

El ciberbullying en la actualitat resulta rellevant per la gravetat de les seves

conseqüències ( hi ha hagut diversos casos de suicidis de joves que en patien i

alguns d' aquests setges virtuals han esdevingut conflictes físics amb corol·laris

infausts) així com la seva dificultat de prevenció.

Didàctic:

Les xarxes socials han esdevingut entorns on aprendre sigui cosa del col·lectiu

i no es dugui a terme el mètode tradicional d' ensenyances dictades per un

mestre i alumnes que prenguin nota. Aqui tothom participa i en les escoles que

utilitzen el sistema de l' aprenentatge col·laboratiu, el professor és un aprenent

més.

En lloc de fer cadascú la feina individualment per a després comparar-la i que

el mestre corregeixi, el sistema col·laboratiu es basa en la participació de tots

que, dialogant, poden arribar a la ressolució d' exercicis de forma més

productiva i eficaç.

13

Cibergrooming:

El cibergrooming o simplement grooming, és un mètode emprat per pederastes

o organitzacions de delinqüents, que contacten amb menors d' edat amb la

finalitat de persuadir-los i aconseguir que realitzin postures provocatives o

inclús quedin nus davant la webcam per a poder, posteriorment, fer xantatge

amb el contingut obtingut.

El modus operandi que duen a terme els adults que duen a terme

el cibergrooming es divideix en les següents fases:

La primera és l' establiment de contacte; l' adult se sol fer passar per un

adolescent de l' edat de la víctima del sexe oposat.

Crea llaços emocionals, estableix interessos comuns i aprova i recolza les

idees del menor fons a obtenir les seves amistat i confiança.

Després comença a obtenir dades personals del menor.

Quan la confiança és plena, es procedeix a la persuasió i/o intimidació , a la

seducció i l' enviament d' imatges pornogràfiques per tal que el menor realitzi

actes de contingut sexual.

Un cop l' adult ha aconseguit el contingut sexual, exerceix pressió sobre el

menor per tal que vagi a més i en cas que es negui procedeix a fer xantatge

amb els arxius prèviament obtinguts.

Aquest procés va més fins que s' indueix al menor a trobar-se físicament amb

el seu assetjador.

* No s' ha de confondre amb el sexting, que és una pràctica voluntària on dos

individus mantenen relacions sexuals via xat. La pràctica consisteix en enviar

contingut sexual provinent de les dues parts per igual i assumint que els qui ho

practiquen tinguin consiència de què fan i amb qui.

14

Contrast de fonts

Tv3 30 minuts-Penjats@Internet

Apareixen uns protagonistes de diferents edat, situació i característiques en

general. Uns creuen que no hi ha cap mal en fer la seva vida pública i d' altres

que hem de saber què penjar i ens hem de pensar dues vegades si realment és

interessant o volem que romangui per a la posteritat.

Hi ha adolescents que no saben com funciona una xarxa com Facebook i

publiquen contingut que pretenien mantenir en la privacitat, d' altres que fan de

la seva vida un diari on-line i públic on penjen absolutament tot el què fan, on

paren, què mengen o de quin color porten els mitjons tal dia. També explica

que hi ha casos d' addicció en els quals un usuari de Twitter pot arribar a

publicar 200 tweets diaris i assolir una mitjana de 70/dia.

També ensenya que cal anar amb compte amb els serveis gratuïts pel fet que

han de treure ingressos d' algun lloc i aquest lloc és el teu perfil, les teves

dades sobre aficins, gustos i grups als que segueixes.

Hem de ser prudents amb allò que fem públic i hem de tenir consciència de què

és.

UOC

Segons la Universitat Oberta de Catalunya, internet ens fa més sociables.

Les xarxes socials fan les funcions que feien antigament la plaça del poble o

els safreigs.

També posa l' accent al fet que les possiblitats de cooperació mitjançant xarxes

socials són infinites.

Inclús han contribuït a canvis utòpics en la política i l' economia pel fet de

propulsar negocis basats en dades i la popular participació de polítics i partits

en aquest tipus de xarxes.

15

ElPeriódico

Segons un estudi realitzat per ElPeriódico de Catalunya, 8 de cada 10

adolescents utilitza les xarxes socials.

A nivell nacional, aquesta facció d' adolescents prefereix Tuenti, xarxa més

popular i extesa a Espanya, però els catalans som l' excepció i ens decantem

per Facebook.

Malgrat el suposat mite que diu que les xarxes socials minven la capacitat de

sociabilitzar-se físicament dels adolescents , un 80% dels enquestats té com a

passatemps preferit quedar amb els seus amics i un 40% opta per fer esport.

Els joves consulten les xarxes diversos cops al dia i l' objectiu primordial és

"saber de gent amb qui no es té relació habitual".

un petit percentate d' enquestats afirma haver mantingut conversacions amb

desconeguts i aguns inclus van concertar una cita que en la gran majoria dels

casos va ser satisfactòria.

Un elevat nombre de joves utilitzen argúcies per a lliurar-se de posar dades

personals o evitar que els contacti gent desconeguda.

Comparació:

Dels molts estudis i publicacions relacionats amb el tema del treball, he

seleccionat aquests tres pel fet de ser breus i amb concuisons clares, també

són els que mes s' adaptaven al treball. Un cop llegits i analitzats passem a

comparar-los entre ells i amb els resultats d'aquest projecte:

Segons la UOC i ElPeriódico, les xarxes socials milloren les relacions, ja sigui

pel fet que substitueixen les places i catapulten les possiblitats de cooperació o

pel fet que, tot hi utilitzant-les, el passatemps preferit és el de quedar amb els

amics o sortir a fer esport.

En base al meu estudi, puc contradir aquestes afirmacions tennt en compte que

és cert que permet contacte a distància amb d' altres usuaris, pero tant fent

esportcom quedant amb amics, podem dedicar el temps a consultar xarxes

socials i, d' aquesta manera no ens sociabilitzem cara a cara, sembla que ens

sentim més còmodes rere una pantalla.

16

Mirant i analitzant el documental de TV3 del programa "30 minuts", veiem que

hi ha joves que pateixen addicció a les xarxes socials, això ha estat comprovat

pel treball de camp realitzat en aquest projecte que conclou que 1 de cada 3

joves és conscient de que pateix una dependència.

Com a valoració general podem dir que les xarxes socials milloren les relacions

aa distància però no millora el fet de relacionar-nos de forma física ni la

interacció cara a cara o la comunicació gestual, si això va a més és possible

que arribi un punt en el qual no sabrem fer amics ni conversar amb els nostres

familiars personalment i les nostres relacions es reduiran a purament virtuals.

17

Experiència

L’ experiment consisteix en reunir uns determinats subjectes en el context d' un

sopar entre amics.

Cada participant contestarà una sèrie de preguntes i després serà observat

durant la velada.

El que es vol observar és el número de vegades que cada individu agafa el

mòbil.

La segona part de l' experiment social consistirà en canviar la situació del sopar

per una altra en la qual el fet de no utilitzar el telèfon mòbil comporti una

possible recompensa, una partida de póquer (cal aclarir que l’ organizador no

treia cap benefici i , per tant, no hi ha cap incompliment de la llei).

En aquesta partida jugaran els mateixos subjectes. Com aquell qui guanyi rebrà

diners com a premi, els subjectes haurien de dedicar tot el seu temps a la

partida, fixar-se en les mirades i moviments dels contrincants i intentar guanyar;

llavors no haurien d' interessar-se pel mòbil si no fos per què realment és

necessari.

Si es registren moltes menys vegades que un subjecte mira el mòbil voldrà dir

que durant el primer escenari es prestava atenció alsmartphone per consultar

xarxes socials (no serà per feina per què si ho fos seria igualment utilitzat en

cada escenari, ni per oci si tenim en compte que la partida de pòker ja és una

activitat lúdica i no tendria sentit jugar a dues coses alhora).

Segons els resultats que s' obtinguin d' aquesta experiència, es podrà

determinar o no si les xarxes socials creen dependència i si realment fomenten

les relacions entre semblants.

Els resultats els podreu trobar adjunts al treball.

La pauta per a realitzar l' experiència és la següent:

18

Subjecte ______

Nombre de vegades que ha consultat el móvil:

Escenari 1______

Escenari 2______

Per a què utilitzes principalment el teu smartphone?

a. Treball o estudis

b. Oci (jugar, veure pel·lícules, escoltar música..)

c. Consultar les teves xarxes socials

Creus que les xarxes socials milloren les teves relacions?

a. Sí

b. No

c. No i a més les empitjoren

Quantes hores els dediques al dia aproximadament?

a. Menys de 2

b. Entre 2 i 5

c. Entre 5 i 7

d. Més de 7

Consideres que tens una dependència?

a. Sí

b. No

*Utilitza el blau per a les respostes donades abans de l’ experiència i el vermell

per a les de després, si la resposta coincideix només caldrà que marquis una

vegada.

Si es consulta el telèfon per a mirar l’ hora i ni tansols es desbloqueja, no serà

valorat en l’ estudi.

19

Resultats:

L' experiment s' ha realitzat amb 9 subjectes d' entre 16 i 18 anys nombrats des

de l' A fins l' I.

Si mirem el nombre de vegades que cada subjecte ha consultat el seu mòbil,

observem que la gran majoria ( 7 dels 9) han deixat pràcticament de banda el

telèfon a l' escenari dos, com s' esperava. Els altres dos han superat el nombre

de vegades de consulta en l' escenari dos. Això s' explica si mirem l' última

pregunta, els dos coincideixen en pensar que tenen una dependència i, com el

temps en el que es trobaven al segon escenari era major que el del primer, és

normal que hagin consultat el mòbil més vegades.

Dels 9, 8 utilitzen el mòbil principalment per a consultaar xarxes socials i només

un per oci, cap l' utilitza per treball o estudis com a ús més freqüent.

6 dels subjectes creuen que milloren les seves relacions socials, tot i que 3 d'

aquests 6 és consideren dependents i 2 han consultat el mòbil més de 25

vegades durant la velada.

D' entre els que no es consideren dependents, que són 6, n' hi ha 5 que

dediquen entre 2 i 5 hores diàries al mòbil, 4 dels quals tenen com a ús

principal les xarxes socials i l'altre l' oci, el que fa 6 emplea entre 5 i 7 hores

diàries prinipalment a la consulta de xarxes.

Dels 3 que es consideren dependents i usen principalment el mòbil per a visitar

les seves xarxes socials, un hi dedica entre 2 i 5 hores, un altre entre 5 i 7 i l'

últim més de 7 hores diàries.

Dels 6 que en un principi creien que les xarxes socials milloraven les seves

relacions, 4 han canviat d' opinió després de veure els resultats, un dels quals

ha acabat pensant que les empitjoren. D' aquests 4 que han acabaat pensant

que les xarxes socials no milloren les seves relacions, 2 creien que patien una

dependència.

Tan els que pensaven que eren dependents com els que no, no han canviat la

resposta de l' última pregunta.

20

Tenint en compte les dades obtingudes i suposant que els joves estudiats

formin part de la mitjana, podem determinar que 2 de cada 3 (6 de 9)

adolescents utilitzen el mòbil entre 2 i 5 hores i la resta ho fa més sovint, que 8

de cada 9 l' empra per a consultar les xarxes socials, 2

terceres parts creuen que els serveix per a millorar les seves relacions i 1 de

cada tres reconeix que pateix certa dependència.

No podem afirmar que això sigui cert pels pocs subjectes del treball però, tot i

així resulta alaarmant que es malgasti tantes hores per aquesta causa.

En base al número de vegades que els subjectes han mirat el mòbil podem dir

que, malgrat la creença de la majoria de que les xarxes socials milloren les

relacions, el fet de trobar-se entre amics i estar pendent d' altres persones o

simplement xafardejant, fa pensar que distancia les persones que estan

properes físicament. Menys del 50% s' ha adonat d' aquest fet després de

veure els resultats.

21

Veiem que durant el primer escenari (el sopar entre amics) els subjectes feien

un continuat ús dels seus telèfons mòbils. Tot i que no l' empraven tota l'

estona, tots els subjectes tenen el mòbil a mà per a agilitzar el moment de

consultar-lo.

22

Tot i que durant l' escenari 2 (partida de pòquer) l' ús del mòbil va ser més

moderat, alguns subjectes van utilitzar-lo i alguns de forma continuada. Un dels

subjectes que afirma tenir dependència, va utilitzar el telèfon durant tota la

partida, com veiem a la segona fotografia, val a dir també que va ser un dels

primer eliminats.

23

Conclusió

Ara que el treball està enllestit i coneixem les xarxes socials més populars de

cada tipus i quins antecedents tenen i inclús n’ hem fet una de nova, hem

experimentat amb subjectes reals de la franja d’ edat més afectada per aquesta

dependència i hem obtingut uns resultats així com els d’ analitzar diferents

estudis realitzats per diverses entitats, podem concloure que la hipòtesi

formulada és relativament certa.

Si bé és cert que permeten la comunicación instantània a llarga distancia, hem

comprovat que realment, en els casos de l’ experiència, estem pendents del

móvil tot i que no ho necessitem i, en conseqüència, minven les nostres

capacitats de relacionar-nos cara a cara. Tot i que el problema no és

extremadament greu, si això va a més i l’ ús de les noves tecnologies es fa

immersiu en àmbits com l’ educacíó, podríem perdre el distintiu d’ animals

socials i acabar interactuant íntegrament a través de pantalles.

Si aquest projecte hagués de continuar, s’ estudiaría l’ús potenical de les

xarxes socials a través de les noves tecnologies en àmbits que encara no les

tenen en compte i es podría crear la xarxa social definitiva amb les

característiques de les existents que més han triomfat.

24

Glossari

Blogger: Persona que publica un bloc.

Branding: És un procés que tracta d' introduir una marca mitjançant el seu

logotip i l' administració estratègica de la seva publicitat.

Bullying: Setge al que se sotmet a un adolescent per part dels seus

semblants.

Direct: Opció de misstageria i compartiment privat que ofereix Insaagram.

Gif: Tipus de format gràfic que permet tan imatges com animacions.

Grooming: Mètode emprat per pederastes o organitzacions de delinqüents,

que contacten amb menors d' edat amb la finalitat de persuadir-los i aconseguir

que realitzin postures provocatives o inclús quedin nus davant la webcam per a

poder, posteriorment, fer xantatge amb el contingut obtingut.

Like: Donar like vol dir indicar que una publicació d' una xarxa social t' agrada.

Nota: Visita, like, o republicació d' una publicació feta a Tumblr.

On-line : En línia.

Partner: Servei de monetització d' un canal de YouTube.

Selfie: Fotografia presa d' un mateix.

Smartphone: Telèfon intel·ligent.

Streaming: Directe, mentre està succeint.

Tweet: Publicació a Twitter.

Webcam: Càmera web.

Youtuber: Persona que es dedica a penjar vídeos a un canal de YouTube de

manera continuada.

25

Bibliografia i webgrafia

http://www.openeducationeuropa.eu/es/paper/impulsar-el-aprendizaje-

mediante-las-redes-sociales

https://www.territoriocreativo.es/wp-

content/uploads/2014/03/Guia_Profesional_Publicidad_Redes_Sociales_Territo

rio_creativo.pdf

http://www.puromarketing.com/10/6295/publicidad-redes-sociales-efectiva-para-

marcas.html

http://www.webempresa20.com/blog/las-30-redes-sociales-mas-utilizadas.html

http://propuestastic.elarequi.com/propuestas-didacticas/el-trabajo-en-red-y-las-

redes-sociales/el-uso-educativo-de-las-redes-sociales/

http://www.vivelohoy.com/noticias/8048511/los-latinos-los-mas-chismosos-en-

las-redes-sociales

https://es.wikipedia.org/wiki/

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/print-370270.shtml

http://edutec.rediris.es/Revelec2/Revelec34/pdf/Edutec-e_n34_Sotomayor.pdf

http://uoc.mobi/portal/ca/sala-de-

premsa/actualitat/noticies/2012/noticia_026/noticia_026.html

http://elpais.com/tag/tuenti/a/

26

Annexos:

27