Introducción. Origen Vida

  • Upload
    andreu

  • View
    24

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Introduccion origen de la vida

Citation preview

  • BOE 100/2010. Graduado en Biologia UIB. Modulo 2: Introduccin a las Ciencias Naturales. Biologia

    LOrigen de la vida sobre la Terra Aleksander Ivanovich Oparin (1894-1980) La qesti de lorigen de la vida es un dels problemes fonamentals de les ciencies naturals i, mentre no sigui resolt l'intellecte hum no ser capa de comprendre la natura de la vida mateixa.

    La teoria de Oparin intentava respondre a la pregunta: Si un sser s generat per un altre sser precedent, com va sorgir el primer sser?. Desprs d'haver estat rebutjada la teoria de la generaci espontnia per Louis Pasteur el 1864.

  • BOE 100/2010. Graduado en Biologia UIB. Modulo 2: Introduccin a las Ciencias Naturales. Biologia

    Seguint els coneixements actuals, acceptem: que lUnivers comen amb una gran explosi Big Bang, ara fa uns 13700.106 anys. que les estrelles i planetes, incls els sistema Solar es formaren per condensaci en matria fa uns 5000.106 anys. que a la atmosfera primitiva hi havia poc a gens doxigen, per tant era reductora i els elements hidrogen, oxigen, carboni i nitrogen, que constitueixen el 95% dels teixits vius, estaven presents de forma allada o formant composts a la atmosfera i la hidrosfera. A mes abundava lenergia en forma de calor, descarregues elctriques, vulcanisme, radioactivitat i diferents tipus de radiacions dona curta provinent del Sol. que en el seu origen la Terra estava molt calenta, va rebre impactes de meteorits i tenia explosions volcniques. Amb aquesta situaci hi havia abundant vapor daigua retingut per la gravetat del planeta. En la mesura que el planeta es refred laigua es condens i es formaren els oceans, ara fa uns 4500.106 anys.

  • 460, 510 i 145.106 km2 respectivament

  • Colonizacin de la superficie emergida

  • PANESPERMIA. Svante Arrhenius postula la possibilitat que la vida hagi vingut dun altre planeta Aminocids a un meteorit no contaminat que caigu a Austrlia el 1969. 1996, un meteorit de Mart trobat a l'Antrtida sembla tenir senyals dorganismes.

  • El 1976 les sondes Viking mostraren deserts a Mart on sembla que podria haver existit vida.

  • La panespermia se basa en pruebas certificables. Cuando el Sistema Solar era joven, Marte y la Tierra se parecan mucho, quiz ambos tenan condiciones para la vida. Por otra parte, llegaron desde Marte cerca de mil millones de toneladas de roca. Segn se sabe, algunos microorganismos pueden sobrevivir a estos impactos y podran haber sido los portadores de vida. La forma mineral y altamente oxidada del molibdeno, un elemento esencial para la creacin de vida que, sin embargo, hace 3.000 millones de aos slo poda encontrarse en Marte. Solo cuando el molibdeno sufre una alta oxidacin es capaz de influir en la formacin de la vida temprana y esta forma oxidada de molibdeno no podra haber estado disponible en la Tierra en el momento en que la vida comenz, porque hace tres mil millones de aos la superficie de la Tierra tena muy poco oxgeno. La teora de la panespermia tiene pruebas a su favor pero ninguna de ellas definitiva Font. Instituto Westheiner de Ciencia y Tecnologa .Steven Benner, Congreso Goldmisth. Florencia 2013.

    Sonda Mars Express. Un riu sec a Mart. Petjades del vehicle espacial Curiosity sobre Mart

  • Pasteur 1862, demostr que fent passar aire a traves dun tub amb un coto al seu interior, aquest cot retenia organismes, els quals posats dins soluci nutritiva la descomposaven. Desprs allarg un coll de matrau on hi feia bullir una soluci nutritiva.

  • Experiment de Sydney W. Fox. (1912-98). Microesferes protenoids a partir de mescles seques de aminocids escalfats. Produeixen polmers que formen esferes semblants a la idea dels coacervats dOparin.

  • Experiment de Stanley Miller 1930-07)sobre condicions primignies. Circulaci de hidrogen, vapor daigua, met i amonac. A les 24 hores de mantenir el sistema actiu ja es detectaren aminocids a loce simulat.

  • El primer fssil conegut es va trobar a Austrlia i data de 3500.106 anys. Aquest microfssil es una cllula amb aspecte bacteri.

  • Era primria

    Era secundaria

    Era terciria

  • Estromatlits fssils de larqueozoic i actuals de Abu Dhabi -4500 a-2500 M.a

    Precambri Abans de -4500 a - 570 M.a.

  • Trilobit (1 Cmbri -570 M.a)

    Felguera (4 Carbonfer -362 a -323 M.a.)

    Peixos ossis (2 , Siluri -439 M.a.)

    Paleozoic (primria)

    Flora del devoni, (3 Devoni -408 M.a) prvia al carbonfer, amb falgueres, licopodis, briozous i primers amfibis.

  • Mesozoic (-245 a -146 M.a. secundaria). Gingkos, Cycas, gimnospermes , rptils

  • Cenozoic -65 M.a. (terciria) Plantes ancestrals superiors angiospermes i primera diversificaci del mamfers

  • Quaternari , Pleistoc. -1.5 M.a.

    Expansi i posterior extinci de grans mamfers, apareix Homo habilis i es desenvolupen els humans anatmicament moderns i comencen perodes de glaciacions successives.

  • Quaternari , Holoc. -10.00 a.

    Expansi humana lligada a la cultura. Humans amb eines

  • Clima Denominacin Antigedad poca

    Postglacial Actual 10.000 Holoceno

    Glacial Glaciacin de Wrm o Wisconsin 80.000

    Pleistoceno

    Interglaciar Riss-Wrm 140.000

    Glacial Glaciacin de Riss o Illinois 200.000

    Interglaciar Mindel-Riss 390.000

    Glacial Glaciacin de Mindel o Kansas 580.000

    Interglaciar Gnz-Mindel 750.000

    Glacial Glaciacin de Gnz o Nebraska 1,1 m.a.

    Interglaciar Donau-Gnz 1,4 m.a.

    Glacial Donau 1,8 m.a

    Interglaciar Biber-Donau 2 m.a.

    Glacial Biber 2,5 m.a.

    Glacial Oligoceno 37 m.a.

    Cenozoico Interglaciar Eoceno superior 40 m.a.

    Glacial Palegeno 80 m.a.

  • Clima durant darrera fase del quaternari.

  • Fixeu-vos que la histria comena en arribar lestabilitat trmica -10 000 anys

  • Font: Ferran V. Vllar i http://stephenschneider.stanford.edu/Publications/PDF_Papers/Ruddiman2003

    EL PERQUE DE LESTABILITAT CLIMATICA DEL DARRERS 10 000 anys? Una vez descubierto el fuego y haberlo dominado en su manejo, y producirse una

    situacin de inseguridad alimentaria, nos dimos cuenta de que era ms fcil cazar

    las fieras incendiando el bosque y situndonos estratgicamente en su trayectoria

    de huida que ir tras ellas de forma activa. Segn Ruddiman, la emisin de gases

    de efecto invernadero que esa combustin produjo habra detenido

    temporalmente el proceso natural de re-enfriamiento, lo que permiti la

    sedentarizacin, la adopcin de la agricultura y, con ella, el aumento de la

    poblacin.

    Este aumento necesit ms campos de cultivo, lo que se consegua a su vez

    incendiando ms bosques. Ms adelante, hace unos 5000 aos, los cultivos de

    arroz de la China, con sus importantes emisiones de metano, un GEI mucho ms

    potente que el CO2 a efectos climticos, siguieron manteniendo el clima en una

    situacin estable. Desde entonces no hemos cesado en la deforestacin ni en los

    cultivos, lo cual habra permitido mantener constante la temperatura media de la

    Tierra. Para mantener este estado, el sistema climtico habra sido controlado por

    la humanidad de forma totalmente inconsciente con solo pequeas oscilaciones,

    generalmente regionales, atribuidas a la variabilidad natural del sistema alrededor

    de esta situacin.

  • Big Bang i origen de lUnivers

    Origen del planeta Terra

    La Terra sense vida

    Origen de la vida i panespermia marciana

    Falsaci de la generaci espontnia

    Teories de Oparin, experiments de Fox i Miller.

    Eres geolgiques i glaciacions

    Que hem de saber daquesta lli?