Inventario del patrimonio cultural del Parc del Garraf

Generalitat de Catalunya Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci

Servei Territorial a Barcelona

IIINNNVVVEEENNNTTTAAARRRIII DDDEEELLL PPPAAATTTRRRIIIMMMOOONNNIII CCCUUULLLTTTUUURRRAAALLL DDDEEELLL PPPAAARRRCCC NNNAAATTTUUURRRAAALLL DDDEEE LLLAAA MMMUUUNNNTTTAAANNNYYYAAA

DDDEEE MMMOOONNNTTTSSSEEERRRRRRAAATTT

PPPaaatttrrriiimmmooonnniii mmmooobbbllleee

Josep M. Solias, Juana Mara Hulamo, Susana Laudo

1

SUMARI SUMARI...............................................................................................................................2

Collbat...........................................................................................................................3

Nom/s: .......................................................................4 CRIST A LA SANTA COVANom/s: ...........................6 ROSARI MONUMENTAL: PRIMER MISTERI DE GOIGNom/s: ............................8 ROSARI MONUMENTAL: SEGON MISTERI DE GOIGNom/s: ........................10 ROSARI MONUMENTAL: TERCER MISTERI DE GOIGNom/s: ..........................13 ROSARI MONUMENTAL: QUART MISTERI DE GOIGNom/s: .........................15 ROSARI MONUMENTAL: CINQU MISTERI DE GOIGNom/s: ......................18 ROSARI MONUMENTAL: PRIMER MISTERI DE DOLORNom/s: .......................20 ROSARI MONUMENTAL: SEGON MISTERI DE DOLORNom/s: .....................22 ROSARI MONUMENTAL: TERCER MISTERI DE DOLORNom/s: .......................25 ROSARI MONUMENTAL: QUART MISTERI DE DOLORNom/s: ......................28 ROSARI MONUMENTAL: CINQU MISTERI DE DOLORNom/s: .....................31 ROSARI MONUMENTAL: PRIMER MISTERI DE GLRIANom/s: ......................36 ROSARI MONUMENTAL: SEGON MISTERI DE GLRIANom/s: ....................40 ROSARI MONUMENTAL: TERCER MISTERI DE GLRIANom/s: ......................44 ROSARI MONUMENTAL: QUART MISTERI DE GLRIANom/s: .....................47 ROSARI MONUMENTAL: CINQU MISTERI DE GLRIANom/s: ...............................................................................50 VERGE DOLOROSANom/s: .................................................................53 MURAL VERGE DOLOROSANom/s: ................................56 VIACRUCIS MONUMENTAL: PRIMERA ESTACINom/s: ................................58 VIACRUCIS MONUMENTAL: SEGONA ESTACINom/s: ..............................60 VIACRUCIS MONUMENTAL: TERCERA ESTACINom/s: .................................62 VIACRUCIS MONUMENTAL: QUARTA ESTACINom/s: .............................64 VIACRUCIS MONUMENTAL: CINQUENA ESTACINom/s: ...................................66 VIACRUCIS MONUMENTAL: SISENA ESTACINom/s: ..................................69 VIACRUCIS MONUMENTAL: SETENA ESTACINom/s: .................................71 VIACRUCIS MONUMENTAL: VUITENA ESTACINom/s: .................................73 VIACRUCIS MONUMENTAL: NOVENA ESTACINom/s: .................................75 VIACRUCIS MONUMENTAL: DESENA ESTACINom/s: .................................77 VIACRUCIS MONUMENTAL: ONZENA ESTACINom/s: ...............................79 VIACRUCIS MONUMENTAL: DOTZENA ESTACINom/s: .............................81 VIACRUCIS MONUMENTAL: TRETZENA ESTACINom/s: ..........................83 VIACRUCIS MONUMENTAL: CATORZENA ESTACINom/s: .......................................................................85 CREU DE SANT MIQUELNom/s: ...........................................................................................88 CREU NOVANom/s: .................................................................90 MONUMENT A PAU CASALSNom/s: .............................................92 ESCULTURA SANT FRANCESC D'ASSS

2

Collbat

3

Dades del jaciment: 042

Nom/s: CRIST A LA SANTA COVA Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403768 / 4604895 Accs: Fcil Context: Terreny erm Tipus: Cronologia: 1997 Descripci: Escultura en bronze de Jess crucificat. Lescultura penja duns cables a laltar, a lesquerra de la Verge, quedant suspesa al aire. Lartista capta i atrapa un instant fugisser a la vida de Jesucrist, lha fet molt proper, amb senzillesa i fora emotiva. Lescultura posseeix i escampa dinamisme; no es un cos mort, es el cam de lesperana, ja que ha estat pensada perqu acompanyi lsser hum en les seves pregaries. El Crist es prcticament el mateix que es va fer per la residncia Sant Francesc de Santpedor al any 1997. Mesures: 82 x 35 x 10 cm. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Pg. Web: http://www.guiamanresa.com/ramonoms/index.html Bibliografia:

4

Nmero de lelement: 042

Nom de lelement: CRIST SANTA COVA

5


Nom/s: ROSARI MONUMENTAL: PRIMER MISTERI DE GOIG LANUNCIACI DE LNGEL A MARIA Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403413 / 4605350 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam de la Santa Cova, entre el funicular i la cova. . Tipus: Varis Cronologia: 1896 Descripci: Autor : F. Pags i Serratosa (escultor) Escultura Pedra; marbre i ferro forjat Monument en pedra, marbre i ferro. La major part de lobra est feta en pedra blanca. Te forma de monument sobre altar, destil neogtic. El motiu principal, esculpit en baix relleu sobre marbre blanc, es troba al centre del monument. Est emmarcat con si fos un quadre. Per sobre es pot llegir: AVE MARIA GRATIA PLENA. Per sota, inscrit en negatiu, la dedicatria: OFRENDA DE LA FAMILIA SIVATTE LLOPART. Tota aquesta part saixeca sobre una gruixuda columna i aquesta sobre laltar. El motiu principal es el de lAnunciaci. Una creu corona lobra. Als costats del monument hi ha dos alts fanals per collocar espelmes en ferro forjat, del mateix estil. A la pedra, a un costat de la part frontal, apareix la signatura de C. RIBA C. Ofrena de la Famlia Sivatte Llopart. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.

6


Nom de lelement: ROSARI MONUMENTAL. PRIMER MISTERI DE GOIG

7


Nom/s: ROSARI MONUMENTAL: SEGON MISTERI DE GOIG LA VISITA DE MARIA A LA SEVA COSINA ELISABET Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403421 / 4605326 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam de la Santa Cova, entre el funicular i la cova. . Tipus: Varis Cronologia: 1983 Descripci: Autor : Manuel Cusachs (escultor) Escultura Ferro Forjat Esttues de ferro, sobre pedestal en bloc de pedra, que representen la verge Maria i a la seva cosina Santa Elisabet. Las figures son molt estilitzades i jovenvoles, la Verge sembla quasi una nena. Lescultor ha sabut captar tota la senzillesa, la illusi i la puresa daquesta trobada. Al centre del bloc de pedra placa amb petita oraci gravada. A lesquerra del pedestal, dues plaques en ferro, la superior amb la dedicatria: A LA MEMRIA DE JOAQUIM QUADRADA I CALV/ LA SEVA ESPOSA I FILLS/ 8-SEPTEMBRE-1983; linferior amb la signatura de lartista i els anys (1982-1983). Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm LA VISITACI DE LA MARE DE DU Obra inspirada a levangeli de Lluc: (Lc. 1, 39-41). Benet pel P. Abat Cassi Maria Just el 17 de setembre de 1983. Substitueix l'obra primitiva, de l'arquitecte Enric Sagnier (1858 - 1931) i l'escultor Agapit Vallmitjana (1830-1915) destruda per una esllavissada ocorreguda els anys setanta. Ofrena de la Famlia Quadrada Llavina. Bibliografia:

8


Nom de lelement: ROSARI MONUMENTAL. SEGON MISTERI DE GOIG

9


Nom/s: ROSARI MONUMENTAL: TERCER MISTERI DE GOIG LA NATIVIDAD DE JESS A BETLEM Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403438 / 4605284 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam de la Santa Cova, entre el funicular i la cova. . Tipus: Varis Cronologia: 1901 Descripci: Autor : Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) Pedra; ferro forjat i cermica. Capelleta destil neogtic que tanca, amb una reixa de ferro forjat, la representaci, voltada per un marc de pedra, del Naixement de Jess. Aquest quadre est fet amb majliques de colors molt vius (verd, groc, blau, marr, lila i alguns reflexos metllics de tons coure). Shi representen Josep, Maria amb el Nen i el ase i el bou al seu costat, davant seu tres pastors. Davant de San Josep hi ha dos testos amb flors i a la part superior de la composici, a banda i banda, dos ngels que sostenen una cinta amb lletres de carcter neogtic. A la part inferior una renglera de flors tanca la composici. La corona de la Verge i la superfcie del voltant est treballada en baix-relleu fent ressaltar els motius ornamentals de lescena. A la part superior de la capella destaquen els elements neogtics de pedra amb motius florals i el pinacle superior coronat per una creu. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Obra inspirada a levangeli de Lluc: (Lc. 2, 4-7). Benet pel P. Abat Josep Des el 27 de maig de 1901. Finanat per la famlia Alexandre Pons i altres particulars. Majlica: Joan Llimona i Bruguera (1860-1926). Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.

SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTNIC (0): Fitxes del Patrimoni Arquitectnic, Generalitat de Catalunya, 0, Barcelona.

10


Nom de lelement: ROSARI MONUMENTAL. TERCER MISTERI DE GOIG

11


Nom/s: ROSARI MONUMENTAL: QUART MISTERI DE GOIG LA PRESENTACI DE JESS AL TEMPLE. Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403464 / 4605225 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam de la Santa Cova, entre el funicular i la cova. . Tipus: Varis Cronologia: 1904 Descripci: Arquitecte: Joan Martorell i Montells (1833- 1906). Escultor: Josep Maria Barnades i Mestres (1867- 1939) Es tracta d'un petit templet o gran altar d'estil neogtic, fet de pedra de Montjuc. Al centre es pot veure un baix-relleu amb tres figures: la imatge central representa Du amb el Nen Jess en braos, a la seva dreta la Verge Maria i a l'esquerra Sant Josep amb la vara. Al ser un monument pagat pel gremi de fusters, Du apareix amb els elements tpics d'aquesta professi, com a constructor de la "Ciutat de Du" (a la part superior del monument) com els fusters sn constructors de les ciutats humanes. D'altra banda, el fet de trobar- se a Montserrat, amb la serra de fuster, fa el nexe doblement fort entre el gremi i la muntanya. A l'orla es pot llegir []NUNCID[]SERVUM()U[]DOMINE SA[]SERVUM[]MINPACE(M?). Apareixen, aix mateix, l'Alfa i l'Omega. El Misteri s fet amb pedra de Montjuc. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Obra inspirada a levangeli de Lluc: (Lc. 2, 22-24). Benet el 23 doctubre de 1904. Ofrena del Gremi de Fusters de la ciutat de Barcelona. Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


13


Nom de lelement: ROSARI MONUMENTAL. QUART MISTERI DE GOIG

14


Nom/s: ROSARI MONUMENTAL: CINQU MISTERI DE GOIG LENCONTRE DE JESS AL TEMPLE Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403494 / 4605201 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam de la Santa Cova, entre el funicular i la cova. . Tipus: Varis Cronologia: 1905 Descripci: Arquitecte: Joan Martorell i Montells (1833-1906). Escultor: Josep Maria Bernades i Mestres (1867- 1939). Reform el Misteri larquitecte Llus Muncunill i Parellada. Monument en forma de paret per a inscriure un pannell en baix-relleu. A la part davantera del mateix ens trobem amb una petita barana de ferro forjat que separa l'espectador de l'escena. Tot el monument est realitzat en llenguatge neogtic, tant el remat central com les dues pilastres laterals. L'escena del relleu es fora tpica: al centre es pot veure a Jess que explica la doctrina als mestres de la Llei. Al darrere s'entreveuen les figures de Sant Josep i la Verge Maria que observen, com a pares sorpresos, el que est passant. La inscripci del monument s la que segueix: POSTTRIDVVM MEDIO DOCTORVM/ IMVENERVN ILLVM IN TEMPLO SEDENTEM IN Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Obra inspirada a levangeli de Lluc: (Lc. 2, 46-47). Collocat a finals de 1905 i benet el mar de 1907. Finanat pel Sr. Joan Marcet i altres industrials de Terrassa. Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


15


Nom de lelement: ROSARI MONUMENTAL. CINQU MISTERI DE GOIG

16


Nom/s: ROSARI MONUMENTAL: PRIMER MISTERI DE DOLOR ORACI DE JESS A LHORT DE GETSEMAN. Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403518 / 4605221 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam de la Santa Cova, entre el funicular i la cova. . Tipus: Varis Cronologia: 1897 Descripci: Escultor: Josep Campeny i Santamaria (1858-1922). Foneria de Masriera i Campins. Conjunt escultric en que esta representada lescena de loraci de Jess a lhort de Getseman. Lescena representada, de forma totalment minimalista, est composta per la figura de Jess agenollat, un ngel dret de cos sencer, i una branca dolivera. Per collocar el conjunt escultric, es va haver de buidar una mica la roca, i per emmarcar la composici, en segon pla, es va fer un arc i es va posar una base encastada a la roca amb la frase incisa: FASSIAS LU VOSTRO VOLUNTAT. Fora del conjunt, enganxat a la roca, un angelet del mateix material agafa una placa de marbre blanc en que hi consta la data i qui va encarregar el monument. El mestre dobres va ser Joaquim Codina. Posteriorment a la inauguraci s'hi afeg la figura de lngel, de la qual ha desaparegut el calze i la creu que sostenia amb les mans. Ofrena de lArxiconfraria Teresiana de Catalunya. A la esquerra del grup escultric hi ha una placa en marbre blanc que diu: LARXICOFRARIA TERESIANA/ DE CATALUNYA A LA VERGE/ DE MONTSERRAT/ 24 JUNY DE 1900. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Obra inspirada a lEvangeli de Marc (Mc 14, 32-36) Benet el 24 de juny de 1897. Reformat el 24 de juny de 1900. Bibliografia:

18


Nom de lelement: ROSARI MONUMENTAL. PRIMER MISTERI DE DOLOR

19


Nom/s: ROSARI MONUMENTAL: SEGON MISTERI DE DOLOR FLAGELLACI DE JESS Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403525 / 4605184 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam de la Santa Cova, entre el funicular i la cova. . Tipus: Varis Cronologia: 1898 Descripci: Agapit Vallmitjana i Barbany, escultor (1830-1905) s fet amb marbre de Carrara. Lescultor va realitzar una escultura molt realista i va posar molta atenci en el detall. Es tracta d'una escultura de bust rod que representa el Crist en el moment de ser coronat d'espines. Es tracta d'una figura masculina, amb el tors despullat, dreta, amb els braos separats del cos. Es troba sobre una base que serveix per a realar la figura i t com a fons escenogrfic un petit muret de pedra, amb carreus buixardats que separa la figura de la paret natural de la muntanya. Presenta una petita reixa per a separar el monument del cam. Lobra no es tan espectacular com la daltres artistes, no obstant aix, segons opinions ms actuals, saprecia en lobra d'Agapit Vallmitjana una perfecci formal molt acurada. Lobra sha de considerar premodernista, per ja molt propera a aquest estil. Les firmes de lescultor i de larquitecte apareixen a lobra. Est amb data de SEPTIEMBRE 1898. La firma de lescultor est a la base de lesttua del Crist. El nom de les persones que fan lofrena est esculpit en baixrelleu al sobre de la taula daltar sobre el cos cilndric en que descansa lescultura. La signatura de larquitecte apareix lleugerament per sobre daquesta taula daltar, a la dreta i la data a lesquerra. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Obra inspirada a lEvangeli de Marc (Mc 15, 13-15). Benet el 9 de setembre de 1898. Ofrena de la germanes Elvira i Emili Llagostera. Bibliografia: MIR, Jordi I ALBESA, Carles (1999): Montserrat excursions des del Santuari, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.

MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTNIC (0): Fitxes del Patrimoni Arquitectnic, Generalitat de Catalunya, 0, Barcelona.

20


Nom de lelement: ROSARI MONUMENTAL. SEGON MISTERI DE DOLOR

21


Nom/s: ROSARI MONUMENTAL: TERCER MISTERI DE DOLOR JESS CORONAT DESPINES Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403587 / 4605144 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam de la Santa Cova, entre el funicular i la cova. . Tipus: Varis Cronologia: 1901 Descripci: Autors: Anselm Nogus i Garca, escultor (1864-1937) Juli Maria Fossas, arquitecte (1868-1945) Reixa dissenyada per Juli Maria Fossas i Martnez. Many: Sr. M. Masnou i Esteva de Manresa. s fet amb marbre de Carrara. Conjunt escultric on es barregen la pedra i el ferro forjat, amb un gran predomini d'aquest darrer material. Les figures humanes estan representades en marbre blanc de Carrara i destaca el patetisme creat per la serenitat de la figura de Jesucrist (assegut) davant els atacs que rep. De tota manera, el protagonisme esttic ms destacat sobt de la reixa que embolcalla tota la composici i li dona una altra dimensi. En aquest sentit, de combinaci de materials, el treball ja es podria considerar modernista. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Obra inspirada a l Evangeli de Marc (Mc 15, 16-19). Benet el 22 de setembre de 1901. Ofrena dels Terciaris Franciscans de tot Espanya i els Caputxins de Barcelona. Inaugurada el 22 setembre de 1907. Bibliografia: MIR, Jordi I ALBESA, Carles (1999): Montserrat excursions des del Santuari, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


22


Nom de lelement: ROSARI MONUMENTAL. TERCER MISTERI DE DOLOR

23


Nom/s: ROSARI MONUMENTAL: QUART MISTERI DE DOLOR JESS AMB LA CREU, CAM DEL CALVARI. Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403570 / 4605137 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam de la Santa Cova, entre el funicular i la cova. . Tipus: Varis Cronologia: 1899 Descripci: Arquitecte: Joan Martorell i Montells Escultor: Venanci Vallmitjana i Barbany Reixa de ferro forjat de Josep Pinart. Escultura exempta de marbre que es troba sobre una peanya rectangular, que a la seva vegada es troba sobre una pedra de Montserrat on s'observa un discret entramat d'espines de ferro en allusi a la Passi. La imatge s molt convencional amb el Jess vestit i mig agenollat portant la creu. Destaca la fesomia del rostre de Jess, per la representaci del dolor i l'espera d'auxili celestial. Es pot veure la firma a la base Vallmitjana VENANCIO. A la peanya es pot llegir la segent inscripci: SIQUISVULTMESEQUI DENEGETSEMETIPSUMETTOLLATCRUCEM.SUAM ETSEQUATVRME Marc VIII(?) MONUMENT PROPICIATORI/ ERIGIT/ PER LES ASSOCIACIONS CATLIQUES/ DEL/ BISBAT DE BARCELONA/ MDCCCLXXXXVIII Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Obra inspirada a l Evangeli de Marc (Mc 15, 21-23). Benet el 23 dabril de 1899. Ofrena de les Associacions Catliques del Bisbat de Barcelona Bibliografia: MIR, Jordi I ALBESA, Carles (1999): Montserrat excursions des del Santuari, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


25


Nom de lelement: ROSARI MONUMENTAL. QUART MISTERI DE DOLOR

26


Nom/s: ROSARI MONUMENTAL: CINQU MISTERI DE DOLOR CRUCIFIXI Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403606 / 4605177 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam de la Santa Cova, entre el funicular i la cova. . Tipus: Varis Cronologia: 1896 Descripci: Autors: Josep Llimona, escultor (1864-1934) Josep Puig i Cadafalch, arquitecte (1867-1956) Escultor de la Creu: Josep Montserrat i Portella. Foneria Masriera i Campins.

s un dels pocs misteris del cam que troben situat a lesquerra daquest i en una posici, al revolt de la recta final que porta a la Santa Cova, destacant dins el conjunt. Es representa la Crucifixi i mort de Crist. La creu s molt recarregada dornaments (branca desp), destacant el complicat treball de ferro forjat. A banda de la Creu hi ha el Crist crucificat. A la part de darrera de la Creu destaquem algunes aplicacions decoratives fetes en bronze amb els smbols dels evangelistes: coronant el conjunt un cap dguila i als braos de la Creu un cap de lle (S. Marc) i a laltre un cap de brau (S. Lluc); als peus i alineat al cap de lguila (S. Joan) hi ha un cap jovenvol mascul (S. Mateu). El conjunt s envoltat, a la part inferior, duna reixa de ferro. A la roca d'enfront, una lpida collocada l'any 1930 recorda la persona que costej la construcci d'aquest cam a la darreria del segle XVII. Es tracta de Gertrudis de Camporrell, Marquesa de Tamarit, que adopta de segon cognom el de Montserrat, el qual figura com a primer a la inscripci de la lpida. L'obra fou tan dificultosa i cara que se li va dir, popularment, el cam de plata.

Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Obra inspirada a l Evangeli de Marc (Mc 15, 24-27). Benet l11 doctubre de 1896. Ofrena de lApostolat de loraci de Catalunya. Tots el artistes que intervingueren en la construcci del Misteri pertanyien al Cercle Artstic de Sant Lluc de Barcelona. Restaurat el 2004 per Antoni Baraut, arquitecte i Ramon Oms, escultor. Bibliografia:

28


Nom de lelement: ROSARI MONUMENTAL. CINQU MISTERI DE DOLOR

29


Nom/s: ROSARI MONUMENTAL: PRIMER MISTERI DE GLRIA RESURRECCI DE JESUCRIST Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403617 / 4605128 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam de la Santa Cova, entre el funicular i la cova. . Tipus: Varis Cronologia: 1916 Descripci: Arquitecte: Antoni Gaud. Escultor de lngel i del Crist: Josep Llimona. Foneria: Esteve Barber dOlot. Escultor de les tres Maries: Dions Renard i Garca (1878-1946) Reixa segons projecte de Jeroni Martorell i Terrats (1877-1951) i feta a la Casa Ballarn. Obres supervisades pel collaborador de Gaud: Sr. Joan Rubi. Lescena representa el moment en que Maria Magdalena; Maria, mare de Jaume i Salom portaven perfums per ungir el cos de Jess; a larribar a la tomba- Aquesta t la pedra apartada i troben un jove assegut amb tnica blanca que els hi diu que Jess havia ressuscitat. Destil modernista, destaca el tractament descenografia teatral donada al conjunt, cas nic dins la resta de misteris que trobem en aquest cam. Sembla que es va buidar de pedra aquest tros per esculpir-hi la tomba buida del Crist Ressuscitat, als peus de la qual hi ha la figura de Maria Magdalena agenollada, en la que contrasta la postura de desesperaci del cos amb la cara. El grup el formen quatre figures ms: un ngel assegut; dues figures femenines en actitud de gran dolor, dretes davant la tomba, un xic allunyades, semblen esculpides en un sol bloc, i la figura del Crist Ressuscitat amb el braos aixecats, fora de la cova, penjat a la roca a un nivell molt ms alt que la resta de figures i destacant, tamb, per ser lnica figura feta en bronze. Amb tcnica de trencads, est fet lescut amb les quatre barres. Laccs al conjunt s tancat per una barana de ferro forjat dun estil molt gaudini, carregada de simbolisme, duna branca despines, horitzontal, a la part inferior (la Passi), sorgeixen tres branques verticals, que sostenen la barana i de les que sorgeixen

la Creu com a element central i, a banda i banda, les lletres Alfa i Omega, simbolitzant la Creu (el Crist) com comenament i fi de tot.

A la esquerra enganxada a la roca i fora de la cova hi ha una placa vorejada per la corona despines amb el text: LA LLIGA ESPIRITVAL/DE NOSTRA SENYORA/DE MONTSERRAT/EN NOM DE LA PIETAT/DE CATALVNYA/ FA OFRENA/

31

DAQVEST MISTERI/ SIGNE DE TOTA RESVRRECI/XXIX DEL MES DEL ROSER Just a sota daquest text i de la corona: s estat erigit/amb lbol de tota la nostra terra/tenint-hi la davantera Barcelona/cap i casal de Catalunya/i les ciutats de Manresa,/Terrassa i Sabadell florides/al peu de la santa Muntanya A laltre banda de la cova, per fora i enganxada a la roca, placa de pedra amb el text: DE LEVANGELI DE LA DOMINICA DE RESSURRECCIO/ ......PASSAT EL DISSABTE, MARIA MAGDALENA, MARIA MARE DE JAUME, I SALOME. COMPRAREN AROMES PER ANAR A UNGIR/JESUS./I ENTRANT AL SEPULCRE SI EN VEUEN, SEGUT A LA DRETA/ UN JOVE, COVERT DE BLANCA VESTA....../I ELS DIU ELL: NO TEMEU. VOSALTRES CERQUEU JESUS DE/NATZARET. EL CRUCIFICAT. HA RESUSCITAT, NO ES AQUI....../MC.XVI,,1,5 i 6. Gaud es retira de la direcci de lobra com a conseqncia de les pressions que reb perqu canvis la situaci de lescultura de Jess ressuscitat, que ell havia susps al costat oposat d'on es ara i a un nivell inferior. El seu projecte no incloa tampoc les figures de les tres Maries que, esculpides per Dions Renart, hi foren collocades posteriorment. L' arquitecte Jeroni Martorell (1877-1951) dirig l'acabament de lobra. Ofrena de la Lliga Espiritual de la Mare de Du de Montserrat. XXIX del mes del Roser MCMXVI El cristianisme dedic la rosa a la Mare de Du. Aquesta s invocada, en el rs del rosari, com a "rosa mstica", tal com queda reflectit en aquests versos dels goigs del roser: Du Plant dins Vs, Senyora lo Roser molt excellent quan us fu mereixedora de concebrel purament donant fe al missatger que del cel us trametia Du lo Pare, que volia fssiu Mare del roser. Antigament, la festa dedicada a la Mare de Du del Roser se celebrava pel mar, el dia que es commemora lAnunciaci. El Papa Gregori XIII va instituir la Festa del Rosari a partir del triomf cristi en la batalla de Lepant, el 7 d'octubre de 1571. Fixada la Festa del Roser doctubre, es continu celebrant en molts llocs fins a lactualitat Ofrena de la Lliga Espiritual de la Mare de Du de Montserrat. Restauraci del Misteri desprs de la Guerra Civil per larquitecte Francesc Folguera (1947). FOLGUERA I GRASSI, Francesc 1891- 1960

32

Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Obra inspirada a l Evangeli de Mateu (Mt 28, 1-3). Benet el 29 doctubre de 1916, pel bisbe Reig i Casanova i per larquebisbe Francesc Vidal i Barraquer. Pg. Web.: http://www.tinet.org/~ajtullde/llibres.htm#LES%20MAJORALES%2 0DEL%20ROSER Bibliografia: MIR, Jordi I ALBESA, Carles (1999): Montserrat excursions des del Santuari, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


33


Nom de lelement: ROSARI MONUMENTAL. PRIMER MISTERI DE GLRIA

34


Nom/s: ROSARI MONUMENTAL: SEGON MISTERI DE GLRIA ASCENSI DEL SENYOR AL CEL Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403626 / 4605085 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam de la Santa Cova, entre el funicular i la cova. . Tipus: Varis Cronologia: 1903 Descripci: Autors: Bonaventura Bassegoda, arquitecte (1862-1940) Josep Reyns, escultor (1850-1926) s fet amb marbre de Carrara. Monument destil neogtic, amb una gran placa central de marbre blanc esculpit. La placa est elevada i emmarcada per obra en pedra molt treballada, amb una forma que pot suggerir una creu, amb decoraci vegetal (volutes, flors) i les quatre barres. Presenta aplics en bronze dels medallons dels smbols dels quatre evangelistes i una corona. Els medallons son: el lle (San Marc); el jove (San Mateu); el brau (S. Lluc) i lguila (San Joan). La gran corona daspecte arquitectnic, est formada per tres arcs neogtics amb corona destels, central i coronen la imatge esculpida del Crist Ressuscitat. Tanca laccs una barana de pedra amb uns graons. Als costats dos canelobres, amb caps de dracs i decoraci vegetal, acaben demmarcar el conjunt. Els canelobres i la barana, son de ferro forjat. A la placa rectangular de marbre, les figures representen lAscensi de Jesucrist. Shan representat en baix i mig relleu (les dels costats a la part baixa). De fet son dues plaques de marbre unides: la superior treballada en baix relleu i la inferior en baix i mig relleu. Els angles de la part inferior daquesta forma de creu hi ha representats dos ssers monstruosos, com dues formes de dracs, i fulles. Sota la placa de marbre hi ha lletres destil neogtic amb un versicle de levangeli de Lluc i a la barana de pedra lofrena amb lanagrama de Crist al centre. A la part de sota de lobra de pedra, escuts, un dells de Montserrat. La signatura de larquitecte est a la dreta, a la part ms baixa de les escales. La signatura de lescultor s tamb a la part inferior dreta de la placa de marbre. En lletres gtiques a la barana de pedra: OFRENA DEN PERE-GRAU MARISTANY Y OLIVER A LA STA. VERGE DE MONTSERRAT EN LANY DE MCMIII Sota la placa esculpida de marbre: ET:FACTUM:EST:DUM:BENEDICERET:/:ILLIS:RECESSIT:AB:EI S.ET:FEREBATUR:/:IN:COELUM: S. Luc. C. XXIV,Vers. 51: El canelobre de lesquerra est molt rovellat. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Obra inspirada a levangeli de Lluc: (Lc. 24, 50-53).

36

Benet el 27 de juliol de 1903. Ofrena del Sr. Pere - Grau Maristany i Oliver, compte de Lavern. Bibliografia: MIR, Jordi I ALBESA, Carles (1999): Montserrat excursions des del Santuari, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


37


Nom de lelement: ROSARI MONUMENTAL. SEGON MISTERI DE GLRIA

38


Nom/s: ROSARI MONUMENTAL: TERCER MISTERI DE GLRIA VINGUDA DE LESPERIT SANT Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403657 / 4605028 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam de la Santa Cova, entre el funicular i la cova. . Tipus: Varis Cronologia: 1904 Descripci: Autors: Joan Martorell, arquitecte (1833 - 1906) Josep M. Barnades, escultor (1867 - 1939) Mario Maragliano Navone, mosacista (1864-1944) Monument en pedra amb gran mosaic central. El mosaic modernista s de gran bellesa i desttica clssica. Lescena representada es la vinguda de lEsperit Sant a la Verge Maria i als deixebles de Jess. Un arcada de pedra emmarca el mosaic, esculpits cap dngels a les dovelles i decoraci vegetal. Lobra est rematada graonadament i a la part ms alta trobem un canelobre, esculpit en pedra, de set braos amb una orla que diu: SACRUM SEPTENARIUM. Pengen garlandes vegetals amb fruits. Al costats dues gran columnes limiten lobra. A cada columna, a mitja alada, hi ha quatre orles circulars. A les orles es troben gravats el noms de les dicesis de Catalunya: TARRACONENSIS, GERUNDENSIS, URGELLENSIS, DERTUSENSIS (esquerra); BARCENONENSIS, ILERDENSIS, AUSONENSIS, COELSONENSIS (dreta). Per sobre, esculpits amb decoraci: (a la columna de lesquerra) branca dolivera, cord, llenol, la creu de ressuscitat, amb lanagrama de Jesucrist, centrada i per sobre un llibre obert, a la pgina de la esquerra: VENI/SANCTE/SPIRITUS, a la dreta: (creu) REPLE/TUORUM/CORDA/FIDELIUM; a la columna de la dreta smbols de resurrecci, com les campanes. Coronen aquestes columnes unes boles amb decoraci vegetal de garlandes. A banda i banda del monument hi ha un banc corregut, amb gra i decoraci vegetal pels costats. Al mosaic sha utilitzat el gres per la seva resistncia i per la seva gran diversitat cromtica. Falten algunes tesselles. A sota del mosaic hi ha esculpida la frase: BEATISSIMAEVIRGINIDEI PARAE/PROVINCIAEECCLESIAS TICAETARRACONENSISPATRONAE/PRAESULESCLERUSQ UEHOCMONUMENTUM/ANNODOMINIMCMIII/DOC Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Obra basada en el llibre dels Fets dels Apstols, del Nou Testament (Ac 2, 1-4) Benet l1 de Juny Festa de la Pentecosta de lany 1904. Ofrena de la Clerecia i dels bisbes de les Dicesis Catalanes.

40

Bibliografia: MIR, Jordi I ALBESA, Carles (1999): Montserrat excursions des del Santuari, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


41


Nom de lelement: ROSARI MONUMENTAL. TERCER MISTERI DE GLRIA

42


Nom/s: ROSARI MONUMENTAL: QUART MISTERI DE GLRIA ASSUMPCI DE LA MARE DE DU Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403692 / 4604982 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam de la Santa Cova, entre el funicular i la cova. . Tipus: Varis Cronologia: 1900 Descripci: Autors: Venanci Vallmitjana, escultor (1828 - 1919) Joaquim Codina, mestre d' obres Forja de la Famlia Ferrer i Masriera. s fet amb marbre de Carrara. Monument encastat a la roca. Sobre una taula daltar saixeca una arcada flanquejada per petites columnes. Aquesta construcci serveix de marc a lobra prpiament escultrica. Lescultura es un baix-relleu fet amb marbre blanc, on apareixen tres figures; a baix dos ngels, tocant instruments musicals (un llat i un arpa) i per sobre, Maria, a la seva Ascensi al Cel, amb els braos oberts (acompanyada de caparrons dangelets en menys relleu i ms desdibuixats), en actitud totalment mstica. Per sobre, i fora de lelement constructiu, bust amb la imatge de Jesucrist, al Cel amb els braos oberts, per rebre a la Verge. A sota dels ngels hi ha una orla amb la frase :VOS CRIDA A LA GLRIA A CANTAR VICTORIA/JESS AMORS:PUJAUNOS AB VOS.. Al mig de la frase, centrat, lescut de les Filles de Maria i una mica ms a baix la signatura del escultor. Els capitells de les columnetes estan esculpits amb elements vegetals. Al costat dels capitells, esculpides a lobra de pedra, a lesquerra, una noies amb vel, que sapropen, representen les virtuts o la puresa. Al mateix lloc, per a la dreta, un animal monstrus com un drac, simbolitza el pecat o el dimoni, que fuig. A la pedra en ferro forjat, decoraci vegetal de lliris i fulles dacant. Per tancar el monument, es va fer una barana amb ferro forjat amb la mateixa decoraci de fulles i branca despines, que evita eficament moltes intrusions.. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Obra inspirada a levangeli de Lluc: (Lc. 1, 46-49). Benet el 8 de juliol de 1900. Ofrena de lassociaci de les Filles de Maria de Catalunya. Bibliografia: MIR, Jordi I ALBESA, Carles (1999): Montserrat excursions des del Santuari, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.

MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTNIC (0): Fitxes del Patrimoni

44

Arquitectnic, Generalitat de Catalunya, 0, Barcelona.


Nom de lelement: ROSARI MONUMENTAL. QUART MISTERI DE GLRIA

45


Nom/s: ROSARI MONUMENTAL: CINQU MISTERI DE GLRIA CORONACI DE LA MARE DE DU Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403722 / 4604911 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam de la Santa Cova, entre el funicular i la cova. . Tipus: Varis Cronologia: 1906 Descripci: Autors: Joan Flotats i Lluci, escultor (1847 - 1917) Joaquim Codina i Matal, mestre dobres Monument neogtic encastat a la roca. Sobre una base dobra en pedra, que descansa sobre un mur tamb en pedra i una curta columna adossada central, saixeca lobra escultrica de la coronaci de nostra Senyora. Lescena representa a la Verge entre nvols, envoltada dangelets, a punt de ser coronada de mans de Du i de Jesucrist, que est assegut a la dreta del Pare; a dalt de tot lEsperit Sant en forma de colom. Lescultura est flanquejada per columnes amb capitells de decoraci vegetal. Per sobre daquest, petits fusts de columnes rematades per rams dassutzenes dels que surten dos ngels confrontats amb les mans juntes, en actitud de pregria. La cpula, rematada amb una creu, cobreix i limita la composici. Aquesta construcci serveix de marc a la obra prpiament escultrica. A sota de la Verge hi ha una orla i un escut gravats. A la part ms baixa del monument hi ha dos medallons, en bronze, amb la imatge de la Verge. A la dreta apareix, asseguda al tron, illuminant al Sant Pare. A lesquerra, com a Mare de Du, amb Jess en braos. El monument est tancat per una barana de ferro forjat. A la dreta del monument, a la roca hi ha una placa que diu: TROBANTME EN CAS APURAT,/OFER A MADONA LA VERGE DEL/ MONTSERRAT QUE SI M LLIURAVA/ DE TAL SITUACI FARIA/ HOMENATJE A SA GRAN MISERICORDIA Y CONTRIBUHIRIA AB 500/ PTAS A LA CONSTRUCCI D/ AQUEST SANT MISTERI DE (GLOR?)IA Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Obra inspirada al llibre de l Apocalipsi (Ap 11,19 - 12,1). Benet el 10 de juny de 1906. Ofrena dels Terciaris Carmelites. Bibliografia: MIR, Jordi I ALBESA, Carles (1999): Montserrat excursions des del Santuari, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.

MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTNIC (0): Fitxes del Patrimoni

47



Nom de lelement: ROSARI MONUMENTAL. CINQU MISTERI DE GLRIA

48


Nom/s: VERGE DOLOROSA Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403198 / 4605290 Accs: Fcil Context: Terreny erm Dins la Capella de la Soledat. Tipus: Varis Cronologia: 1920 1930 Descripci: Autor : Josep Llimona ( 1864 - 1934 ) Escultura Escultura de la Mare de Du de la Soledat o dels Dolors collocada a la part central del absis de la Capella de la Soledat al cam del Viacrucis. Completen la iconografia de la capella les pintures murals de Darius Vils. La imatge de la Verge est asseguda amb les mans entrecreuades amb el rosari. Lescultura mostra un gran dolor contingut, entre un sentiment daband i resignaci que no deixa arribar al patetisme, mostrant tota la soledat de Maria en aquells moments. Amb aquesta pea estan reflectits els tres diferencials del ms gran escultor modernista catal, en plena maduresa, com la gran elegncia i la bellesa. La pea est acolorida amb tonalitats clares i apagades, molt neutres que contrasten amb els colors de les escenes pintades a las parets, fent patent la dolorosa Soledat de la Mare de Jess. Entre els anys 1904 i 1919, els arquitectes Enric Sagnier (1858- 1931) -un dels arquitectes ms destacats de lescola eclecticista contempornia del modernisme- i Eduard Mercader aixecaren un Viacrucis monumental, amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, sufragades per diferents associacions. Aquest Viacrucis fou destrut al comenament de la Guerra Civil (1936); lnic monument que ens en queda s la Capella de 1a Soledat o de la Dolorosa, que es troba al final del recorregut. Els anys cinquanta fou projectat un nou Viacrucis, projecte en el qual intervingu larquitecte Francesc Folguera (1891-1960). Es va fer en dues etapes ben definides. La primera, amb escultures de Margarida Sans Jordi (1911) i Francesc Juventeny (1906-1990); la segona, amb obres de Domnec Fita (1927). A1 llarg daquests darrers anys, per, les esllavissades i el poc respecte dalgunes persones envers els bns collectius nhan malms algunes. Danys Capella de la Soledat (veure fotos) Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm

50

Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


51


Nom de lelement: IMATGE DE LA DOLOROSA

52


Nom/s: MURAL VERGE DOLOROSA Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403198 / 4605290 Accs: Fcil Context: Terreny erm Dins la Capella de la Soledat. Tipus: Varis Cronologia: 1920 1930 Descripci: Autor : Darius Vils ( 1870 - 1950 ) Pintures murals Pintures al fresc de Darius Vils que cobreixen la part superior dels murs interiors de la Capella de la Soledat al cam del Viacrucis. Representen moments de la Passi de Jesucrist. A la esquerra de la capella, est recreada lescena de retirar el cos sense vida de Jess de la Creu. Nicodem i Josep dArimatea, que havia obtingut autoritzaci de Pilat per retirar el cos, prenen el cos de Jess. La Verge Maria, Maria la muller de Cleofs i Maria Magdalena juntament amb San Joan Apstol completen lescena. A la dreta, les dones, ajudades per San Joan, perfumen, netegen i embolcallen el cos de Jesucrist amb un llenol per donar-li sepultura. A lesquerra daquesta segona escena, pintats Josep dArimatea i Nicodem (aquest va portar la mirra i lloe). Totes les figures, daquesta segona escena, estan collocades en una mena de gruta que simbolitza el sepulcre. La pintura mostra un gran dolor contingut al costat de colors molt vitals i una gran integraci al paisatge. La composici clssica est resolta amb la visi particular de lartista sota les influencies de les avantguardes del s. XX. A sota de les pintures hi ha un scol duns 70-80 cm. dalada (amb problemes dhumitat), tamb, just a sobre i per sota de les pintures, hi ha una inscripci, en forma dorla, a banda i banda de la imatge de Maria, amb el text : [... ]XTA CRUCEM... CUM MARIA MATRE EIUS. Completen la iconografia daquestes pintures, una escultura de la Verge Dolorosa de Josep Llimona al centre del absis. Entre els anys 1904 i 1919, els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) -un dels arquitectes ms destacats de lescola eclecticista contempornia del modernisme- i Eduard Mercader aixecaren un Viacrucis monumental, amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, sufragades per diferents associacions. Aquest Viacrucis fou destrut al comenament de la Guerra Civil (1936). Lnic monument que en queda s la Capella de 1a Soledat o de la Dolorosa, que es troba al final del recorregut. Els anys cinquanta fou projectat un nou Viacrucis, projecte en el qual intervingu larquitecte Francesc Folguera (1891-1960). Es va fer en dues etapes ben definides.

53

La primera, amb escultures de Margarida Sans Jordi (1911) i Francesc Juventeny (1906-1990); la segona, amb obres de Domnec Fita (1927). A1 llarg daquests darrers anys, per, les esllavissades i el poc respecte dalgunes persones nhan malms algunes. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


54


Nom de lelement: MURAL D4E LA DOLOROSA

55


Nom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: PRIMERA ESTACI JESS S CONDEMNAT A MORT. Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403073 / 4605342 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam del Viacrucis. . Tipus: Varis Cronologia: 1950 1975 Descripci: Autor : Margarida Sans Jordi Escultura Grup format per: Jess, dret al centre, amb les mans lligades i la corona despines; Pon Pilat assegut, a lesquerra de Crist i un soldat rom dret, a la dreta de Jess. Al fons la creu. Primera estaci del cam que commemora el passos que va donar Jesucrist cam del Calvari. Lescena representa el Judici i forma part de la Passi. Entre els anys 1904 i 1919, els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) -un dels arquitectes ms destacats de l'escola eclecticista contempornia del modernisme- i Eduard Mercader aixecaren un Viacrucis monumental, amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, sufragades per diferents associacions. Aquest

Viacrucis fou destrut en comenar la Guerra Civil (1936). Cap els anys cinquanta fou projectat un nou Viacrucis, projecte en el qual intervingu larquitecte Francesc Folguera (1891-1960). Es va fer en dues etapes ben definides. La primera, amb escultures de Margarida Sans Jordi (1911) i Francesc Juventeny (1906-1990); la segona, amb obres de Domnec Fita (1927). A1 llarg daquests darrers anys, per, les esllavissades i el poc respecte dalgunes persones nhan malms algunes.

Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm http://sumaris.cbuc.es/bbdd/ISSN15786609/A1992N000000V00000 6/ISSN15786609A1992N000000V000006article8.pdf Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


56


Nom de lelement: VIACRUCIS MONUMENTAL. PRIMERA ESTACI

57


Nom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: SEGONA ESTACI JESS CARREGA LA CREU Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403092 / 4605344 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam del Viacrucis. . Tipus: Varis Cronologia: 1950 1975 Descripci: Autor : Margarida Sans Jordi Escultura Jesucrist davant la creu, amb actitud de adolorida resignaci. Segona estaci del cam que commemora el passos que va donar Jesucrist cam del Calvari. Lescena representa amb ms contenci, el cam que va fer Jess amb la creu a coll. Entre els anys 1904 i 1919, els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) -un dels

arquitectes ms destacats de l'escola eclecticista contempornia del modernisme- i Eduard Mercader aixecaren un Viacrucis monumental, amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, sufragades per diferents associacions. Aquest Viacrucis fou destrut en iniciar-se la Guerra Civil (1936). Els anys cinquanta fou projectat un nou Viacrucis, projecte en el qual intervingu larquitecte Francesc Folguera (1891-1960). Es va fer en dues etapes ben definides. La primera, amb escultures de Margarida Sans Jordi (1911) i Francesc Juventeny (1906-1990); la segona, amb obres de Domnec Fita (1927). A1 llarg daquests darrers anys, per, les esllavissades i el poc respecte dalgunes persones nhan malms algunes. En

aquesta estaci, a la figura de Jess li falta un tros de nas. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm http://sumaris.cbuc.es/bbdd/ISSN15786609/A1992N000000V00000 6/ISSN15786609A1992N000000V000006article8.pdf Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


58


Nom de lelement: VIACRUCIS MONUMENTAL. SEGONA ESTACI

59


Nom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: TERCERA ESTACI JESS CAU PER PRIMERA VEGADA, SOTA EL PES DE LA CREU Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403111 / 4605346 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam del Viacrucis. . Tipus: Varis Cronologia: 1950 1975 Descripci: Autor : Margarida Sans Jordi Escultura Jesucrist caigut, davant la creu, amb actitud de adolorida. Tercera estaci del cam que commemora el passos que va donar Jesucrist cam del Calvari. Lescena representa amb ms contenci, el sofriment que va patir Jess a la creu. Entre els anys 1904 i 1919, els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) -un dels arquitectes ms destacats de l'escola eclecticista contempornia del modernisme- i Eduard Mercader aixecaren un Viacrucis monumental, amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, sufragades per diferents associacions. Aquest Viacrucis fou destrut en iniciar-se la Guerra Civil (1936); lnic monument que en queda s la Capella de 1a Soledat o de la Dolorosa, que es troba al final del recorregut. Els anys cinquanta fou projectat un nou Viacrucis, projecte en el qual intervingu larquitecte Francesc Folguera (1891-1960). Es va fer en dues etapes ben definides. La primera, amb escultures de Margarida Sans Jordi (1911) i Francesc Juventeny (1906-1990); la segona, amb obres de Domnec Fita (1927). 1 llarg daquests darrers anys, per, les esllavissades i el poc respecte nhan malms algunes. En aquesta estaci, la figura de Jess te danys a la cara. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm http://sumaris.cbuc.es/bbdd/ISSN15786609/A1992N000000V00000 6/ISSN15786609A1992N000000V000006article8.pdf Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


60


Nom de lelement: VIACRUCIS MONUMENTAL. TERCERA ESTACI

61


Nom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: QUARTA ESTACI CRIST AMB LA CREU Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403132 / 4605343 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam del Viacrucis. . Tipus: Varis Cronologia: 1950 1975 Descripci: Autor : Margarida Sans Jordi Escultura

Grup escultric en pedra. Jess troba la seva mare al carrer de lamargura. La creu de fons centralitza lescena. A la dreta Jesucrist est representat agafant la creu i a laltre banda la Verge i Maria Magdalena. Quarta estaci del cam que commemora els passos que va donar Jesucrist cam del Calvari. Lescena representa amb ms contenci, el sofriment que va patir Jess amb la creu. Entre els anys 1904 i 1919, els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) -un dels arquitectes ms destacats de l'escola eclecticista contempornia del modernisme- i Eduard Mercader aixecaren un Viacrucis monumental, amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, sufragades per diferents associacions. Aquest Viacrucis fou destrut en iniciar-se la Guerra Civil (1936). Els anys cinquanta fou projectat un nou Viacrucis, projecte en el qual intervingu larquitecte Francesc Folguera (1891-1960). Es va fer en dues etapes ben definides. La primera, amb escultures de Margarida Sans Jordi (1911) i Francesc Juventeny (1906-1990); la segona, amb obres de Domnec Fita (1927). A1 llarg daquests darrers anys, per, les esllavissades i el poc respecte dalgunes persones envers els bns collectius nhan malms algunes. En aquesta estaci, la gent havia escrit sobre les escultures i shavia emportat alguns membres (1990).

Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm http://sumaris.cbuc.es/bbdd/ISSN15786609/A1992N000000V00000 6/ISSN15786609A1992N000000V000006article8.pdf Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


62


Nom de lelement: VIACRUCIS MONUMENTAL. QUARTA ESTACI

63


Nom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: CINQUENA ESTACI ES AJUDAT PEL CIRENEU Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403153 / 4605343 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam del Viacrucis. . Tipus: Varis Cronologia: 1975 Descripci: Autor : Domnec Fita i Molat Escultura Imatge molt esquemtica, en ferro, recollint els elements ms simblics de cada escena i presentant la imatge com si fos un quadre sobre peanya. Cinquena estaci del cam que commemora el passos que va donar Jesucrist cam del Calvari. Lescena representa, esquemticament, el Cireneu ajudant el Crist a portar la creu. A sota, placa rectangular amb la frase: V ES AJUDAT DEL CIRENEU. Entre els anys 1904 i 1919, els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) -un dels arquitectes ms destacats de l'escola eclecticista contempornia del modernisme- i Eduard Mercader aixecaren un Viacrucis monumental, amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, sufragades per diferents associacions. Aquest Viacrucis fou destrut en comenar la Guerra Civil (1936). Els anys cinquanta fou projectat un nou Viacrucis, projecte en el qual intervingu larquitecte Francesc Folguera (1891-1960). Es va fer en dues etapes ben definides. La primera, amb escultures de Margarida Sans Jordi (1911) i Francesc Juventeny (1906-1990); la segona, amb obres de Domnec Fita (1927). A1 llarg daquests darrers anys, per, les esllavissades i el poc respecte nhan malms algunes. Aquesta obra forma part de una srie de passos realitzats per Domnec Fita i Molat escultor, pintor, dibuixant i ceramista. Deixeble de l'escultor Joan Carrera. Fou membre fundador del Grup Flama, dedicat a lart sacre. Fou una activitat molt positiva, doncs desprs de la guerra civil, quedaren moltes esglsies amb falta de decoraci. Fou doncs un temps de molta feina. En la seva obra, molt extensa, predomina la producci de temes d'art sacre. La seva obra es caracteritza per un elevat grau d'experimentaci, i la fora espiritual que transmet amb independncia del mitj escollit. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm www.fundaciofita.com http://exposiciogravats.bibliotecademontserrat.net/content/exposicio. php?lan=cat&id_escola=9 Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.

SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTNIC (0): Fitxes del Patrimoni

64



Nom de lelement: VIACRUCIS MONUMENTAL. CINQUENA ESTACI

65


Nom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: SISENA ESTACI LA VERNICA EIXUGA EL ROSTRE DE JESS Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403170 / 4605336 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam del Viacrucis. . Tipus: Varis Cronologia: 1975 Descripci: Autor : Domnec Fita i Molat Escultura Imatge molt esquemtica, en ferro, recollint els elements ms simblics de cada escena i presentant la imatge com si fos un quadre sobre peanya. Sisena estaci

del cam que commemora el passos que va donar Jesucrist cam del Calvari. Lescena representa, esquemticament, la Vernica eixugant el rostre de Jess que porta la creu. La dona porta el llenol Sant. A sota, placa rectangular amb la frase: VI. NO TENIA NI ASPECTE DHOME.

Entre els anys 1904 i 1919, els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) -un dels arquitectes ms destacats de lescola eclecticista contempornia del modernisme- i Eduard Mercader aixecaren un Viacrucis monumental, amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, sufragades per diferents associacions. Aquest Viacrucis fou destrut en iniciar-se la Guerra Civil (1936). Els anys cinquanta fou projectat un nou Viacrucis, projecte en el qual intervingu larquitecte Francesc Folguera (1891-1960). Es va fer en dues etapes ben definides. La primera, amb escultures de Margarida Sans Jordi (1911) i Francesc Juventeny (1906-1990); la segona, amb obres de Domnec Fita (1927). A1 llarg daquests darrers anys, per, les esllavissades i el poc respecte nhan malms algunes. Aquesta obra forma part de una srie de passos realitzats per Domnec Fita i Molat escultor, pintor, dibuixant i ceramista. Deixeble de lescultor Joan Carrera. Fou membre fundador del Grup Flama, dedicat a lart sacre. Fou una activitat molt positiva, doncs desprs de la guerra civil, quedaren moltes esglsies amb falta de decoraci. Fou doncs un temps de molta feina. En la seva obra, molt extensa, predomina la producci de temes dart sacre, i es caracteritza per un elevat grau dexperimentaci, i la fora espiritual que transmet amb independncia del mitj escollit. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm www.fundaciofita.com http://exposiciogravats.bibliotecademontserrat.net/content/exposicio. php?lan=cat&id_escola=9 Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de

66

Montserrat, 0, Barcelona. SERVEI DEL PATRIMONI ARQUITECTNIC (0): Fitxes del Patrimoni Arquitectnic, Generalitat de Catalunya, 0, Barcelona.

67


Nom de lelement: VIACRUCIS MONUMENTAL. SISENA ESTACI

68


Nom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: SETENA ESTACI JESS CAU PER SEGONA VEGADA Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403185 / 4605327 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam del Viacrucis. . Tipus: Varis Cronologia: 1975 Descripci: Autor : Domnec Fita i Molat Escultura Imatge molt esquemtica, en ferro, recollint els elements ms simblics de cada escena i presentant la imatge com si fos un quadre sobre peanya. setena estaci del cam que commemora el passos que va donar Jesucrist cam del Calvari. Lescena representa, esquemticament, Jess caient per segona vegada, amb la creu i la corona despines. A sota, placa rectangular amb la frase: VII TORNA A CAURE. Falten trossos de lletres. Entre els anys 1904 i 1919, els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) -un dels arquitectes ms destacats de l'escola eclecticista contempornia del modernisme- i Eduard Mercader aixecaren un Viacrucis monumental, amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, sufragades per diferents associacions. Aquest Viacrucis fou destrut en iniciar-se la Guerra Civil (1936). Els anys cinquanta fou projectat un nou Viacrucis, projecte en el qual intervingu larquitecte Francesc Folguera (1891-1960). Es va fer en dues etapes ben definides. La primera, amb escultures de Margarida Sans Jordi (1911) i Francesc Juventeny (1906-1990); la segona, amb obres de Domnec Fita (1927). A1 llarg daquests darrers anys, per, les esllavissades i el poc respecte nhan malms algunes. Aquesta obra forma part de una srie de passos realitzats per Domnec Fita i Molat escultor, pintor, dibuixant i ceramista. Deixeble de lescultor Joan Carrera. Fou membre fundador del Grup Flama, dedicat a lart sacre. La seva obra es caracteritza

per un elevat grau dexperimentaci, i la fora espiritual que transmet amb independncia del mitj escollit.

Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm www.fundaciofita.com http://exposiciogravats.bibliotecademontserrat.net/content/exposicio. php?lan=cat&id_escola=9 Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


69


Nom de lelement: VIACRUCIS MONUMENTAL. SETENA ESTACI

70


Nom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: VUITENA ESTACI JESS CONSOLA LES DONES DE JERUSALEM Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403199 / 4605320 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam del Viacrucis. . Tipus: Varis Cronologia: 1975 Descripci: Autor : Domnec Fita i Molat Escultura Imatge molt esquemtica, en ferro, recollint els elements ms simblics de cada escena i presentant la imatge com si fos un quadre sobre peanya. Vuitena estaci del cam que commemora el passos que va donar Jesucrist cam del Calvari. Lescena representa, esquemticament a Jess consolant les dones de Jerusalem. Una dona que podria ser la Verge, plora davant de Crist portant la Creu. A sota, placa rectangular amb la frase: VIII NO PLOREU PER MI. Entre els anys 1904 i 1919, els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) -un dels arquitectes ms destacats de l'escola eclecticista contempornia del modernisme- i Eduard Mercader aixecaren un Viacrucis monumental, amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, sufragades per diferents associacions. Aquest Viacrucis fou destrut en iniciar-se la Guerra Civil (1936). Els anys cinquanta fou projectat un nou Viacrucis, projecte en el qual intervingu larquitecte Francesc Folguera (1891-1960). Es va fer en dues etapes ben definides. La primera, amb escultures de Margarida Sans Jordi (1911) i Francesc Juventeny (1906-1990); la segona, amb obres de Domnec Fita (1927). A1 llarg daquests darrers anys, per, les esllavissades i el poc respecte nhan malms algunes. Aquesta obra forma part de una srie de passos realitzats per Domnec Fita i Molat escultor, pintor, dibuixant i ceramista. Deixeble de lescultor Joan Carrera. Fou membre fundador del Grup Flama, dedicat a lart sacre. La seva obra es caracteritza per un elevat grau dexperimentaci, i la fora espiritual que transmet amb independncia del mitj escollit. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm www.fundaciofita.com http://exposiciogravats.bibliotecademontserrat.net/content/exposicio. php?lan=cat&id_escola=9 Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


71


Nom de lelement: VIACRUCIS MONUMENTAL. VUITENA ESTACI

72


Nom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: NOVENA ESTACI CAU PER TERCERA VEGADA Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403209 / 4605311 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam del Viacrucis. . Tipus: Varis Cronologia: 1975 Descripci: Autor : Domnec Fita i Molat Escultura Imatge molt esquemtica, en ferro, recollint els elements ms simblics de cada escena i presentant la imatge com si fos un quadre sobre peanya. Novena estaci del cam que commemora el passos que va donar Jesucrist cam del Calvari. Jess cau amb la creu. Lescena representa, els quatre trets esquemtics daquesta iconografia. A sota, placa rectangular amb la frase: IX CAU PER TERCERA VEGADA. Entre els anys 1904 i 1919, els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) -un dels arquitectes ms destacats de l'escola eclecticista contempornia del modernisme- i Eduard Mercader aixecaren un Viacrucis monumental, amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, sufragades per diferents associacions. Aquest Viacrucis fou destrut en iniciar-se de la Guerra Civil (1936). Els anys cinquanta fou projectat un nou Viacrucis, projecte en el qual intervingu larquitecte Francesc Folguera (1891-1960). Es va fer en dues etapes ben definides. La primera, amb escultures de Margarida Sans Jordi (1911) i Francesc Juventeny (1906-1990); la segona, amb obres de Domnec Fita (1927). A1 llarg daquests darrers anys, per, les esllavissades i el poc respecte nhan malms algunes. Aquesta obra forma part de una srie de passos realitzats per Domnec Fita i Molat escultor, pintor, dibuixant i ceramista. Deixeble de lescultor Joan Carrera. Fou membre fundador del Grup Flama, dedicat a lart sacre. En la seva obra, molt extensa, predomina la producci de temes dart sacre. La seva obra es caracteritza per un elevat grau dexperimentaci, i la fora espiritual que transmet amb independncia del mitj escollit. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm www.fundaciofita.com http://exposiciogravats.bibliotecademontserrat.net/content/exposicio. php?lan=cat&id_escola=9 Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


73


Nom de lelement: VIACRUCIS MONUMENTAL. NOVENA ESTACI

74


Nom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: DESENA ESTACI JESS S DESPULLAT Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403217 / 4605295 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam del Viacrucis. . Tipus: Varis Cronologia: 1975 Descripci: Autor : Domnec Fita i Molat Escultura Imatge molt esquemtica, en ferro, recollint els elements ms simblics de cada escena i presentant la imatge com si fos un quadre sobre peanya. Desena estaci del cam que commemora el passos que va donar Jesucrist cam del Calvari.

Lescena representa, esquemticament, el moment precedent en que el clavaren a la creu. Aquesta centralitza la imatge del Crist amb dona. A sota, falta la placa

rectangular amb la frase allusiva. Entre els anys 1904 i 1919, els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) -un dels arquitectes ms destacats de l'escola eclecticista contempornia del modernisme- i Eduard Mercader aixecaren un Viacrucis monumental, amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, sufragades per diferents associacions. Aquest Viacrucis fou destrut en iniciar-se la Guerra Civil (1936). Els anys cinquanta fou projectat un nou Viacrucis, projecte en el qual intervingu larquitecte Francesc Folguera (1891-1960). Es va fer en dues etapes ben definides. La primera, amb escultures de Margarida Sans Jordi (1911) i Francesc Juventeny (1906-1990); la segona, amb obres de Domnec Fita (1927). A1 llarg daquests darrers anys, per, les esllavissades i el poc respecte nhan malms algunes. Aquesta obra forma part de una srie de passos realitzats per Domnec Fita i Molat escultor, pintor, dibuixant i ceramista. Deixeble de lescultor Joan Carrera. Fou membre fundador del Grup Flama, dedicat a lart sacre. La seva obra es caracteritza per un elevat grau dexperimentaci, i la fora espiritual que transmet amb independncia del mitj escollit. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm www.fundaciofita.com http://exposiciogravats.bibliotecademontserrat.net/content/exposicio. php?lan=cat&id_escola=9 Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


75


Nom de lelement: VIACRUCIS MONUMENTAL. DESENA ESTACI

76


Nom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: ONZENA ESTACI ES CLAVAT A LA CREU Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403218 / 4605277 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam del Viacrucis. . Tipus: Varis Cronologia: 1975 Descripci: Autor : Domnec Fita i Molat Escultura Imatge molt esquemtica, en ferro, recollint els elements ms simblics de cada escena i presentant la imatge com si fos un quadre sobre peanya. Onzena estaci

del cam que commemora el passos que va donar Jesucrist cam del Calvari. Lescena representa, esquemticament al Crist, a terra, sobre la creu i un home que lest clavant. Els claus i el martell, son els elements ms simblics dins daquesta composici escultrica. A sota, falta la placa rectangular allusiva.

Entre els anys 1904 i 1919, els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) -un dels arquitectes ms destacats de lescola eclecticista contempornia del modernisme- i Eduard Mercader aixecaren un Viacrucis monumental, amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, sufragades per diferents associacions. Aquest Viacrucis fou destrut en iniciar-se la Guerra Civil (1936). Els anys cinquanta fou projectat un nou Viacrucis, projecte en el qual intervingu larquitecte Francesc Folguera (1891-1960). Es va fer en dues etapes ben definides. La primera, amb escultures de Margarida Sans Jordi (1911) i Francesc Juventeny (1906-1990); la segona, amb obres de Domnec Fita (1927). A1 llarg daquests darrers anys, per, les esllavissades i el poc respecte nhan malms algunes. Aquesta obra forma part de una srie de passos realitzats per Domnec Fita i Molat Membre fundador del Grup Flama, dedicat a lart sacre. La seva obra es caracteritza per un elevat grau dexperimentaci, i la fora espiritual que transmet amb independncia del mitj escollit. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm www.fundaciofita.com http://exposiciogravats.bibliotecademontserrat.net/content/exposicio. php?lan=cat&id_escola=9 Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


77


Nom de lelement: VIACRUCIS MONUMENTAL. ONZENA ESTACI

78


Nom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: DOTZENA ESTACI PARE US LLIURO EL MEU ESPERIT Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403218 / 4605262 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam del Viacrucis. . Tipus: Varis Cronologia: 1975 Descripci: Autor : Domnec Fita i Molat Escultura Imatge molt esquemtica, en ferro, recollint els elements ms simblics de cada escena i presentant la imatge com si fos un quadre sobre peanya. Dotzena estaci del cam que commemora el passos que va donar Jesucrist cam del Calvari. Jess mort a la Creu. La Creu amb Crist representat molt esquemticament, presenta a banda i banda dues creus. Tot est tancat dins una estructura acabada triangularment. Entre els anys 1904 i 1919, els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) -un dels arquitec-tes ms destacats de l'escola eclecticista contempornia del modernisme- i Eduard Merca-der aixecaren un Viacrucis monumental, amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, sufragades per dife-rents associacions. Aquest Via-crucis fou destrut en iniciar-se la Guerra Civil (1936). Els anys cinquanta fou projec-tat un nou Viacrucis, projecte en el qual intervingu l'arquitecte Francesc Folguera (1891--1960). Es va fer en dues etapes ben definides. La primera, amb escultures de Margarida Sans Jordi (1911) i Francesc Ju-venteny (1906-1990); la segona, amb obres de Domnec Fita (1927). A1 llarg d'aquests dar-rers anys, per, les esllavissades i el poc respecte n'han malms algu-nes. Aquesta obra forma part de una srie de passos realitzats per Domnec Fita i Molat escultor, pintor, dibuixant i ceramista. En la seva obra, molt extensa, predomina la producci de temes d'art sacre. La seva obra es caracteritza per un elevat grau d'experimentaci, i la fora espiritual que transmet amb independncia del mitj escollit. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm www.fundaciofita.com http://exposiciogravats.bibliotecademontserrat.net/content/exposicio. php?lan=cat&id_escola=9 Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


79


Nom de lelement: VIACRUCIS MONUMENTAL. DOTZENA ESTACI

80


Nom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: TRETZENA ESTACI GRUP ESCULTORIC DEL CRIST JACENT Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403218 / 4605244 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam del Viacrucis. . Tipus: Varis Cronologia: 1950 1975 Descripci: Autor : F. JUBENYTENY Escultura Grup escultric en pedra. Jess es davallat de la creu. El Crist, estirat a terra, est rodejat per San Joan a la esquerra i la Verge i la Magdalena amb Josep dArimatea a la dreta. Tretzena estaci del cam que commemora el passos que va donar Jesucrist cam del Calvari. Lescena representa un moment de gran dolor. Entre els anys 1904 i 1919, els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) -un dels arquitectes ms destacats de l'escola eclecticista contempornia del modernisme- i Eduard Mercader aixecaren un Viacrucis monumental, amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, sufragades per diferents associacions. Aquest Viacrucis fou destrut en iniciar-se la Guerra Civil (1936). Els anys cinquanta fou projectat un nou Viacrucis, projecte en el qual intervingu larquitecte Francesc Folguera (1891-1960). Es va fer en dues etapes ben definides. La primera, amb escultures de Margarida Sans Jordi (1911) i Francesc Juventeny (1906-1990); la segona, amb obres de Domnec Fita (1927). A1 llarg daquests darrers anys, per, les esllavissades i el poc respecte nhan malms algunes. En aquesta estaci, la gent havia escrit sobre les escultures i shavia emportat alguns membres (1990). Francesc Juventeny i Boix escultor deixeble de Josep Clar i sobre tot de Josep Llimona. De tots dos, va heretar tot lesperit noucentista que t la seva obra. La seva trajectria escultrica est vinculada a la iconografia religiosa. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm http://sumaris.cbuc.es/bbdd/ISSN15786609/A1992N000000V00000 6/ISSN15786609A1992N000000V000006article8.pdf Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


81


Nom de lelement: VIACRUCIS MONUMENTAL. TRETZENA ESTACI

82


Nom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: CATORZENA ESTACI NO HI HA DOLOR COM EL MEU Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403221 / 4605232 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba al cam del Viacrucis. Tipus: Varis Cronologia: 1975 Descripci: Autor : Domnec Fita i Molat Escultura Imatge molt esquemtica, en ferro, recollint els elements ms simblics de cada escena i presentant la imatge com si fos un quadre sobre peanya. Catorzena estaci del cam que commemora el passos que va donar Jesucrist cam del Calvari. Lescena representa, esquemticament, la Verge agafant el cap de Jesucrist. A sota, placa rectangular amb la frase: No hi ha dolor com el meu. Entre els anys 1904 i 1919, els arquitectes Enric Sagnier (1858-1931) -un dels arquitectes ms destacats de lescola eclecticista contempornia del modernisme- i Eduard Mercader aixecaren un Viacrucis monumental, amb escultures d'Eusebi Arnau (1854-1934) i Joan Pujol, sufragades per diferents associacions. Aquest Viacrucis fou destrut en iniciar-se de la Guerra Civil (1936), Els anys cinquanta fou projectat un nou Viacrucis, projecte en el qual intervingu larquitecte Francesc Folguera (1891-1960). Es va fer en dues etapes ben definides. La primera, amb escultures de Margarida Sans Jordi (1911) i Francesc Juventeny (1906-1990); la segona, amb obres de Domnec Fita (1927). A1 llarg daquests darrers anys, per, les esllavissades i el poc respecte nhan malms algunes.. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm www.fundaciofita.com http://exposiciogravats.bibliotecademontserrat.net/content/exposicio. php?lan=cat&id_escola=9 Bibliografia: MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


83


Nom de lelement: VIACRUCIS MONUMENTAL. CATORZENA ESTACI

84


Nom/s: CREU DE SANT MIQUEL Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403598 / 4604975 Accs: Fcil Context: Terreny erm En una zona plana sobre penya-segats. Tipus: Varis Cronologia: 1950 1970 Descripci: Creu monumental en ferro forjat que descansa sobre una base de pedra de forma graonada. Tot el conjunt est envoltat per una reixa de forma octogonal. Sala al centre dun mirador. Al cam de Sant Miquel, a uns cent metres abans darribar a la capella dedicada a aquest arcngel, agafem un cam a lesquerra, que condueix a la Creu de Sant Miquel (770 m.); magnfica miranda: des dels Pirineus al delta del Llobregat, a ms de la panormica del conjunt de Montserrat. La creu de ferro recorda les creus que coronen els turons montserratins del gravats medievals i barrocs. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Bibliografia: MIR, Jordi I ALBESA, Carles (1999): Montserrat excursions des del Santuari, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.

MOLAS I RIF, Jordi (1998): Guia oficial de Montserrat, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.

85


Nom de lelement: CREU DE SANT MIQUEL

86


Nom/s: CREU NOVA Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403564 / 4603975 Accs: Difcil Context: Terreny erm En una zona plana sobre penya-segats. Tipus: Varis. Cronologia: 1970 2000 Descripci: Creu solitria sobre un penya-segats prop del cam vell de Collbat. Cada una de les branques de la creu es feta amb una doble tija quadrangular dacer inoxidable que generen un espai buit al centre donant una impressi d major volum alhora que una menor sensaci de pes. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Bibliografia:

88


Nom de lelement: CREU NOVA

89


Nom/s: MONUMENT A PAU CASALS Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403163 / 4605322 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba en una plaa al costat del cam de Sant Miquel. . Tipus: Varis Cronologia: 1976 Descripci: Autor : Joan Rebull (1899-1981) Imatge molt realista, en bronze, del gran msic violoncellista, Pau Casals. El msic est representat assegut, sobre un bloc de pedra, tocant l instrument amb total concentraci. Lescultura s ms gran de la mida natural. El conjunt descansa sobre un altre bloc de pedra. El Cam de Sant Miquel comena a lesquerra de la Plaa de l Abat Oliba i ens conduir duna manera suau, agradable, a la capella que dna nom al cam. En el seu primer tram trobem places on els pelegrins tenen el costum de reunir-se o de venir-hi simplement a descansar. E poden veure esteles, monlits, escultures, que associacions diverses han collocat en record dun esdeveniment important. Les dues escultures ms remarcables sn les que representen Pau Casals i Sant Francesc d Asss. La primera, obra de lescultor Joan Rebull (1899-1981), s un monument al gran msic catal en motiu del centenari del seu naixement, el 1976. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Bibliografia: MIR, Jordi I ALBESA, Carles (1999): Montserrat excursions des del Santuari, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


90


Nom de lelement: MONUMENT PAU CASALS

91


Nom/s: ESCULTURA SANT FRANCESC D'ASSS Municipi: Collbat Comarca: Baix Llobregat Coordenades UTM: 403187 / 4605309 Accs: Fcil Context: Terreny erm Es troba en una plaa al costat del cam de Sant Miquel. . Tipus: Varis Cronologia: 1926 Descripci: Autor : Josep Viladomat (1899-1989) Imatge molt estilitzada, dins de lestil de les avantguardes del s. XX, del fundador de lorde francisc, Sant Francesc dAsss. El Sant est representat dret, amb els braos plegats ajuntats al cos, mostrant les nafres a les mans i en actitud que vol representar el gran amor que va tenir cap a totes les criatures. Sant Francesc apareix vestit amb lhbit de lorde que va fundar. Lescultura en ferro, materialitzada per C. Bechini (com apareix a la mateixa escultura: G. Bechini fundidor) , descansa sobre un bloc de pedra en que hi ha inscrita la frase: A/ SANT FRANCESC DASSS/ EN EL VII CENTENARI/ DE LA SEVA MORT. Sant Francesc dAsss va morir el 3 doctubre de 1226. El Cam de Sant Miquel comena a lesquerra de la Plaa de l Abat Oliba i ens conduir duna manera agradable, a la capella que dna nom al cam. En el seu primer tram trobem places on els pelegrins tenen el costum de reunir-se o de venir- hi simplement a descansar. Es troben esteles, monlits, escultures, que associacions diverses han collocat en record dun esdeveniment important. Les dues escultures ms remarcables sn les que representen Pau Casals i Sant Francesc d Asss. Notes: Autor: Susana Laudo - KuanUm Bibliografia: MIR, Jordi I ALBESA, Carles (1999): Montserrat excursions des del Santuari, Publicacions de lAbadia de Montserrat, 0, Barcelona.


92


Nom de lelement: MONUMENT FRANCESC DASSS

93

94

SUMARICollbatNom/s: CRIST A LA SANTA COVANom/s: ROSARI MONUMENTAL: PRIMER MISTERI DE GOIGNom/s: ROSARI MONUMENTAL: SEGON MISTERI DE GOIGNom/s: ROSARI MONUMENTAL: TERCER MISTERI DE GOIGNom/s: ROSARI MONUMENTAL: QUART MISTERI DE GOIGNom/s: ROSARI MONUMENTAL: CINQU MISTERI DE GOIGNom/s: ROSARI MONUMENTAL: PRIMER MISTERI DE DOLORNom/s: ROSARI MONUMENTAL: SEGON MISTERI DE DOLORNom/s: ROSARI MONUMENTAL: TERCER MISTERI DE DOLORNom/s: ROSARI MONUMENTAL: QUART MISTERI DE DOLORNom/s: ROSARI MONUMENTAL: CINQU MISTERI DE DOLORNom/s: ROSARI MONUMENTAL: PRIMER MISTERI DE GLRIANom/s: ROSARI MONUMENTAL: SEGON MISTERI DE GLRIANom/s: ROSARI MONUMENTAL: TERCER MISTERI DE GLRIANom/s: ROSARI MONUMENTAL: QUART MISTERI DE GLRIANom/s: ROSARI MONUMENTAL: CINQU MISTERI DE GLRIANom/s: VERGE DOLOROSANom/s: MURAL VERGE DOLOROSANom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: PRIMERA ESTACINom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: SEGONA ESTACINom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: TERCERA ESTACINom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: QUARTA ESTACINom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: CINQUENA ESTACINom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: SISENA ESTACINom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: SETENA ESTACINom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: VUITENA ESTACINom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: NOVENA ESTACINom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: DESENA ESTACINom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: ONZENA ESTACINom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: DOTZENA ESTACINom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: TRETZENA ESTACINom/s: VIACRUCIS MONUMENTAL: CATORZENA ESTACINom/s: CREU DE SANT MIQUELNom/s: CREU NOVANom/s: MONUMENT A PAU CASALSNom/s: ESCULTURA SANT FRANCESC D'ASSS

Documents

Inventario del patrimonio cultural del Parc del Garraf