“LOS DOS CAMPANARS” CANIGÓ

Pau de la Cruz Correderas1er de Batxillerat A

ÍNDEX

Biografia

Les millors obres

La renaixença

Estructura del poema

Contingut del poema

Bibliografia i webgrafia

JACINT VERDAGUER

http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/ http://www.verdaguer.cat/home.php?op=7&module=editor

LES MILLORS OBRES

http://www.todocoleccion.net/canigo-jacint-verdaguer-il-lustracions-carme-peris-1987~x26765537

http://bitacolammb.blogspot.com.es/2011/03/latlantida-de-verdaguer.html

Folgueroles

Vic

Barcelona

Vinyoles d’Orís

Ripoll

Vallvidrera

Sant Miquel de Cuixà

Sant Martí del Canigó

LA RENAIXENÇA

Jacint Verdaguer Narcís OllerÀngel Guimerà

http://www.escriptors.cat/autors/ollernhttp://www.escriptors.cat/autors/guimeraahttp://www.verdaguer.cat/home.php?op=7&module=editor

“Los dos campanars”

Sant Miquel de CuixàSant Martí del Canigó

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_del_Canig%C3%B3

http://es.wikipedia.org/wiki/Monasterio_de_San_Miguel_de_Cuix%C3%A1

vint-i-un quintets

versos decasíl·labs

rima consonant

“Los dos campanars”

Doncs, ¿ què us heu fet, superbes abadies,Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel,i tu, decrèpit Sant Martí, que omplies aqueixes valls de salms i melodiesla terra d’àngels i de sants lo cel? [...]

vv.1-5

10A/10B/10A/10A/10B

“Los dos campanars”

Doncs, ¿ què n’heu fet oh, valls! de l’asceteri,escola de l’amor de Jesucrist?On és, oh soledat!, lo teu salteri?On tos rengles de monjos, prestiberi,que, com un cos sens ànima, estàs trist?

vv.6-10Una nit fosca al seu germà parlavalo de Cuixà: -Doncs, que has perdut la veu?Alguna hora a ton cant me desvetllavai ma veu a la teva entrelligavacada matí per beneir a Déu.

vv.36-40Aixís un vespre els dos cloquers parlaven;mes, l’endemà al matí, al sortir lo sol,recomençant los càntics que ells acaben,los tudons amb l’heurera conversaven,amb l’estrella del dia rossinyol.

vv.91-95

Interrogacions retòriques

Ubi sunt?

Enyorança de temps passats

Diàleg entre campanars

To emotiu

Personificacions

Conclusió de l’autor

Amor al Canigó

Doncs, ¿què us heu fet, superbes abadies,

Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel,

i tu, decrèpit Sant Martí, que omplies

aqueixes valls de salms i melodies

5 la terra d’àngels i de sants lo cel?

Doncs, ¿què n’heu fet oh, valls! de l’asceteri,

escola de l’amor de Jesucrist?

On és, oh soledat!, lo teu salteri?

On tos rengles de monjos, prestiberi,

10 que, com un cos sens ànima, estàs trist?

D’Ursèolo a on és lo dormitori?

La celda abacial del gran Garí?

On és de Romualdo l’oratori,

los pal·lis i retaules, l’or i evori

15 que entretallà ha mil anys cisell diví?

“Los dos campanars”

Interrogació retòrica

Record i enyorança del passat

Devoció verdagueriana

Garí, abat de Sant Miquel

Ubi sunt

Los càntics i les llums s’esmortuïren;

la rosa s’esfullà com lo roser;

los himnes sants en l’arpa s’adormiren,

com verderoles que en llur niu moriren

20 quan lo bosc les oïa més a pler.

Dels romàntics altars no en queda rastre,

del claustre bizantí no en queda res;

caigueren les imatges d’alabastre

i s’apagà sa llàntia, com un astre

25 que en Canigó no s’encendrà mai més.

Com dos gegants d’una legió sagrada

sols encara hi ha drets dos campanars:

són los monjos darrers de l’encontrada,

que ans de partir, per última vegada,

30 contemplen l’enderroc de sos altars.

“Los dos campanars”

Pas de la glòria a l’oblit

Pèrdua del Canigó com a

símbol de la cultura catalana

Pas de la glòria a l’oblit

comparació

metàfora

Són dues formidables sentinelles

que en lo Conflent posà l’eternitat;

semblen garrics los roures al peu d’elles;

les masies del pla semblen ovelles

35 al peu de llur pastor agegantat.

Una nit fosca al seu germà parlava

lo de Cuixà: -Doncs, que has perdut la veu?

Alguna hora a ton cant me desvetllava

i ma veu a la teva entrelligava

40 cada matí per beneir a Déu.

- Campanes ja no tinc – li responia

lo ferreny campanar de Sant Martí.-

Oh, qui pogués tornar-me-les un dia!

Per tocar a morts pels monjos les voldria

45 per tocar a morts pels monjos i per mi.

“Los dos campanars”

Caracterització dels

campanars

Record d’antics moments

paral·lelisme

Que tristos, ai, que tristos me deixaren!

Tota una tarda los vegí plorar;

set vegades per veure’m se giraren;

jo aguaito fa cent anys per on baixaren:

50 tu que vius més avall, no els veus tornar?

-No! Pel camí de Codalet i Prada

sols minaires obiro i llauradors;

diu que torna a son arbre la niuada,

mes, ai!, la que deixà nostra brancada

55 no hi cantarà mai més dolços amors.

Mai més! Mai més! Ells jauen sota terra;

nosaltres damunt seu anem caient;

lo segle que ens deu tant ara ens aterra,

en son oblits nostra grandor enterra

60 i ossos i glòries i records se’ns ven.

“Los dos campanars”

Tristesa dels monjos al

abandonar el monestir

No sonaran més les

campanes

tempus fugit

polisíndeton

-Ai!, ell ventà les cendres venerables

del comte de Rià, mon fundador;

convertí mes capelles en estables,

i desniats los àngels pels diables

65 en eixos cims ploraren de tristor.

I jo plorava amb ells i encara ploro,

mes ai!, sens esperança de conhort,

puix tot se’n va, i no torna lo que enyoro,

i de pressa, de pressa, jo m’esfloro,

70 rusc on l’abell murmuriós s’és mort.

-Caurem plegats- lo de Cuixà contesta.-

Jo altre cloquer tenia al meu costat;

rival dels puigs, alçava l’ampla testa,

i amb sa sonora veu, dolça o feresta,

75 estrafeia el clarí o la tempestat.

“Los dos campanars”

Sentiment de tristesa envers

l’estat dels campanars

Transformació

Gran compenetració

Abans sonaven esplendorosos

Com jo, tenia nou-cents anys de vida,

mes, nou Matusalem, també morí;

com Goliat al rebre la ferida,

caigué tot llarg, i ara a son llit me crida

80 son insepult cadavre gegantí.

Abans de gaire ma deforme ossada

blanquejarà en la vall de Codalet;

lo front me pesa més, i a la vesprada,

quan visita la lluna l’encontrada,

85 tota s’estranya que trobar-m’hi dret.

Vaig a ajaure’m també; d’eixes altures

tu baixaràs a reposar amb mi,

i ai!, quin llaure les nostres sepultures

no sabrà dir a les edats futures

90 on foren Sant Miquel i Sant Martí.-

“Los dos campanars”

Comparació amb Matusalem

i Goliat, personatges històrics

Acabaran sent vençuts

Desig de ser enderrocats

per acabar amb el patiment

Aixís un vespre els dos cloquers parlaven;

mes, l’endemà al matí, al sortir lo sol,

recomençant los càntics que ells acaben,

los tudons amb l’heurera conversaven,

95 amb l’estrella del dia el rossinyol.

Somrigué la muntanya engallardida

com si estrenàs son verdejant mantell;

mostrà’s com núvia de joiells guarnida,

i de ses mil congestes la florida

100 blanca esbandí com taronger novell.

Lo que un segle bastí, l’altre ho aterra,

mes resta sempre el monument de Déu;

i la tempesta, el torb, l’odi i la guerra

al Canigó no el tiraran a terra,

105 no esbrancaran l’altívol Pirineu.

“Los dos campanars”

Els campanars han caigut

Nous temps pel Canigó

Futur esperançador

El Canigó recupera el seu

prestigi

Esperança de l’autor per

mantenir el Canigó com a

símbol de la pàtria catalana

BIBLIOGRAFIA

RIQUER, Martí de; MOLAS, Joaquim; COMAS, Antoni. <<Jacint Verdaguer>>. A: Història de la literatura catalana. Vol.7: Part moderna. Barcelona: Ariel, 1986, pp.223-285.

CÒNSUL, Isidor; SOLDEVILA, Llorenç. Antologia de poesia catalana.Barcelona: Educaula, 2009. (Les Eines, 41). pp.68-75, 91-97.

DELOR, Rosa; GRIFOLL, Isabel; JULIÀ, Lluïsa. Antologia de la poesia catalana. Barcelona: Castellnou, 2007. (Poesia Clàssics Catalans, 25) pp.172-173.

Webgrafia

Informació sobre la biografia de l’autor:<<http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/>> [en línia]

Per obtenir informació del Canigó i situar-lo en la geografia catalana:

<<http://www.canigo.cat/>> [en línia]

<<http://www.esca.cat/index.php/Literatura/jacint-verdaguer-canigo-apunts.html>> [en línia]

Per obtenir informació sobre els personatges històrics citats al text:

<<http://ca.wikipedia.org/wiki/Fra_Joan_Gar%C3%AD>> [en línia]

<<http://ca.wikipedia.org/wiki/Romuald_de_Ravenna>> [en línia]

<<http://ca.wikipedia.org/wiki/Matusalem>> [en línia]

Webgrafia

Informació sobre aspectes del text i les figures retòriques: <<http://blocs.xtec.cat/catpoesia/la-renaixenca/jacint-

verdaguer-la-veu-dun-poble/els-dos-campanars/>> [en línia]<<http://www.xavigran.com/comentari2.html>> [en línia]

FIhttp://www.google.es/search?q=canigo&um=1&ie=UTF-8&hl=es&tbm=isch&source=og&sa=N&tab=wi&ei=-BigT5LQL4js8QO1kbhq&biw=1024&bih=509&sei=-higT5q7O8as0QWMxMitAw