Jaime Serra: Infografías Texto de la hoja de sala del Arts Santa Mònica Barcelona 4 de marzo del 2013 Nos encontramos frente a un modo de contar con siglos de historia, si entendemos por “infografía” la acepción anglosajona de información explicada mediante la utilización de grafismos. Desde Nicolás Copérnico a Leonardo da Vinci, Charles Darwin, Isaac Newton, John Snow, William Playfair o Charles Joseph Minard; su utilización con fines pretendidamente objetivos es una constante. De hecho, como ilustra la cita atribuida a Albert Einstein, es un modo de pensar y concretar la realidad: “Si no lo puedo dibujar es que no lo entiendo”.

Sin embargo, en el terreno de la subjetividad, el uso de la infografía es una rara avis. El universo diagramático y la cartografía son recurrentes en el mundo del arte, no así la infografía como herramienta narrativa principal, la cual cuenta con escasos antecedentes. El ejemplo más notable y llamativo, precisamente por su singularidad, lo constituye la obra de Marcel Duchamp La Mariée mise à nu par ses célibataires, même (1915-1923). A mediados de los años 80, impulsado por las nuevas tecnologías, el periodismo incorpora, como una nueva narrativa, los métodos de la infografía. Jaime Serra (Lleida, 1964) se ha movido los últimos veinticinco años en ese estrecho territorio, en el que, sin embargo, él ocupa un enorme espacio; de hecho, a principios del 2012 fue reconocido por la Society for News Design, la mayor organización internacional de diseño editorial, como “el infografista más influyente del mundo en los últimos 20 años (1992-2012)”. Es un territorio que Serra ha ensanchado en más de una ocasión y que ahora definitivamente desborda al aplicar métodos y criterios propios del periodismo de precisión a temáticas pertenecientes al modo de pensar o de sentir, y no al objeto en sí mismo. Propuestas concebidas, además, en soportes y formatos de carácter expositivo. A pesar de esto, los siete trabajos que presenta el Arts Santa Mònica, tienen el común denominador de haber sabido encontrar un espacio en papel impreso mediante un inclasificable formato periodístico -que también puede apreciarse en esta muestra- y de hacerlo, precisamente, en medios tan alejados de tendencias artísticas como La Vanguardia o la revista francesa Courrier International. ------------------------- We are facing with a way of telling which has centuries of history, if we understand for “infography” the Anglo-Saxon meaning of information explained through the use of graphics. Since Nicholas Copernicus to Leonardo da Vinci, Charles Darwin, Isaac Newton, John Snow, William Playfair or Charles Joseph Minard; its use with supposedly objective goals has been a constant. In fact, as shown the quote attributed to Albert Einstein, itʼs a way of thinking and materializing the reality: “If I canʼt draw it, I donʼt understand it”. However, in the terrain of subjectivity, the use of infography is a rara avis. The diagrammatic universe and cartography are a recurrent fact in the art world, but itʼs not the same for infography, which has limited history as main narrative tool. The most remarkable and striking example, precisely because of its uniqueness, is Marcel Duchampʼs master

piece La Mariée mise à nu par ses célibataires, même (The Bride Stripped Bare by Her Bachelors, Even, 1915-1923). In the mid- 1980s, driven by new technologies, journalism incorporates, as a new way to narrate, infographic methods. Jaime Serra (Lleida, 1964) has moved over the past twenty-five years into that narrow territory, in which, however, he occupies a huge space; in fact, at the beginning of 2012 he was recognized by The Society for News Design, the top international organization of editorial design, as “the most influential infographic designer around the world of the past twenty years (1992-2012)”. Serra has widened this territory on more than one occasion and now definitively he exceeds applying methods and criteria inherent to precision journalism on to subjects belonging to the way of thinking or feeling and not to the object itself. These proposals have also been conceived in expository formats. Despite of that, the seven works which are exhibited today at Arts Santa Mònica, have the common denominator of being able to find their own place in printed paper, using an unclassifiable journalistic format -which can also be seen at this exhibition- and they did that, precisely, on some mass media far away from artistic trends, as La Vanguardia or the French magazine Courrier International. ------------------------ Ens trobem davant d’una manera de comptar amb segles d’història si entenem per infografia l’accepció anglosaxona d’informació explicada mitjançant la utilització de grafismes. Des de Nicolau Copèrnic a Leonardo da Vinci, Charles Darwin, Isaac Newton, John Snow, William Playfair o Charles Joseph Minard, la seva utilització amb finalitats pretesament objectives és una constant, de fet, com il·lustra la cita atribuïda a Albert Einstein, és una manera de pensar i de concretar la realitat: “Si no ho puc dibuixar és que no ho entenc”. Tanmateix, al terreny de la subjectivitat, l’ús de la infografia és una rara avis. La presència de l’univers diagramàtic i la cartografia són recurrents al món de l’art, no així la infografia com a eina narrativa principal, que compta amb escassos antecedents, sent l’exemple més notable i vistós, precisament per la seva singularitat, l’obra de Marcel Duchamp Le mariee mise a un per ses celabitaries, même. A mitjans dels anys 80, impulsat per les noves tecnologies, el periodisme incorpora, com una ‘nova’ narrativa, els mètodes de la infografia. Jaime Serra (Lleida, 1964) s’ha mogut els últims vint-i-cinc anys en aquest estret territori, en el qual, tanmateix, ocupa un enorme espai -a començaments del 2012 va ser reconegut per la Society for News Desing, l’organització internacional més gran de disseny editorial, com “l’infògraf més influent del món en els últims 20 anys (1992-2012)”-. Territori que ha eixamplat en més d’una ocasió i que ara definitivament desborda en aplicar mètodes i criteris propis del periodisme de precisió a temàtiques pertanyents a la manera de pensar o de sentir, i no a l’objecte en si mateix. Propostes pensades, a més a més, en suports i formats de caràcter expositiu. Malgrat això, els set treballs que presenta l’Arts Santa Mònica tenen el comú denominador d’haver sabut trobar un espai en paper imprès mitjançant un inclassificable format periodístic que també es pot veure a la mostra, i de fer-ho, precisament, en mitjans tan allunyats de les tendències artístiques com La Vanguardia o la revista francesa Courrier International.