JBusquets. LC2. QÃ¼estions de sintaxi. 2012-2013

Institu Escola del Treball Departament de LlengüesLlengua Catalana i Literatura. 2n de batxillerat Prof. Joan Busquets

Els sintagmes

1. La noció de sintagmaEls sintagmes són estructures sintàctiques intermèdies entre les categories gramaticals i l’oració. Els sintagmes tenen un element obligatori: nom, verb, adjectiu, preposició o ad-verbi, que és el nucli del sintagma. Hi ha sintagmes en què l’únic element és el nucli. De manera ocasional, en un sintagma també poden haver-hi determinants, quantificadors o altres sintagmes que es combinen amb el nucli per a formar una unitat.

La naturalesa del nucli dóna nom al sintagma:

Nom → sintagma nominal (SN).Verb → sintagma verbal (SV).Adjectiu → sintagma adjectival (SAdj).Preposició o locució prepositiva→ sintagma preposicional (SPrep).Adverbi o loució adverbial → sintagma adverbial (SAdv).

2. El sintagma nominalEls noms en posició de nucli d’un SN poden portar especificadors (determinants i quanti -ficadors) i SN, SAdj, SPrep o oracions que fan de complements. L’agrupació que forma el nucli d’un SN amb els seus complements constitueix una sola unitat sintàctica i semàntica.

El riu Llobregat N SN___D SN_____ SN

Cinc mobles de fusta N SPrep_ Q SN______ SN

Pere, el teu cosí N SN ___ SN

D: determinant; Q: quantificador; N: nom; V: verb: Adj: adjectiu; Prep: preposició; Adv: adverbi

3. El sintagma verbalLa forma verbal que fa la funció de nucli d’un SV pot ser una forma simple, una forma composta, una forma perifràstica o una perífrasi verbal. Un sintagma verbal està format pel verb i tots els elements que el modifiquen i complementen. És possible que el verb sigui de vegades l’únic element d’una oració:

En aquest llit es dorm bé SPrep V SAdv SV

1


Neva V _ SV

4. El sintagma adjectivalL’adjectiu que fa de nucli del SAdj pot ser especificat per un SAdv o complementat per un SPrep o un altre SAdj. El conjunt format pel SAdv, el SPrep o el SAdj i l’adjectiu que fa de nucli formen una sola unitat sintàctica i semàntica:

Un gest digne Adj_ N SAdj D SN___ SN

Un gest molt digne Adv Adj_ SAdv SAdj_ N SAdj____ D SN_______ SN

5. El sintagma preposicionalQuan la preposició precedeix un SN, aquest SN funciona com a complement de la pre-posició. L’agrupació que formen la preposició i el SN és un SPrep, que al seu torn pot complementar un altre SN:

Dotze capses de cartró Prep SN_ N SPrep___ Q SN_______ SN

La finestra de l’ aula 146 N SAdj D SN___ Prep SN_____ N SPrep______ D SN ____________ SN

6. El sintagma adverbialL’adverbi que fa de nucli del SAdv pot ser especificat per un SAdv i, en alguns caos, tam-bé pot ser complementat per un SP:

2


Molt lentamentAdv Adv___SAdv SAdv___ SAdv

Totalment fora d’ òrbita Prep N__ Adv SP_______ SAdv

7. Els compostos sintagmàtics nominalsEls compostos sintagmàtics nominals són sintagmes nominals formats per dos elements que l’ús ha fixat i que expressen un sol significat. Es comporten com els noms compostos, amb la particularitat que els seus components s’escriuen separats: tren correu, vagó restaurant, cotxe bomba, tercera edat, gos llop, porc senglar, tercera edat, blat de moro, mal de cap, màquina d’afaitar, etc.

El plural de la major part d’aquests compostos es fa pel primer component, com màquines d’afaitar; d’altres admeten el plural pels dos components, com porcs senglars; i finalment, n’hi ha que són invariables, com blat de moro.

A més a més, hi ha un grup de compostos sintagmàtics nominals que s’han format unint els dos noms per mitjà de la conjunció i: mel i mató, punt i coma, flor i nata, usos i costums, etc. Alguns fan el plural pels dos components, com punts i comes; i d’altres, són invariables, com mel i mató.

8. Els compostos sintagmàtics adjectivalsEls compostos sintagmàtics adjectivals són sintagmes adjectivals formats per dos elements que l’ús ha fixat i que expressen un sol significat. Es comporten com els adjectius compostos, amb la particularitat que els seus components s’escriuen separats: blau marí, blau elèctric, verd fosc, blau cel, verd poma, gris perla, blau turquesa, etc.

Quant a la flexió de nombre, es mantenen invariables: un jersei verd poma / dos jerseis verd poma.

Quan els compostos sintagmàtics adjectivals funcionen com a noms, fan el plural pel primer component: es volia comprar un jersei i la dependenta li va treure tres blaus marí diferents (és a dir: es volia comprar un jersei i la dependenta li va treure tres jerseis de color blau marí diferents).

3


L’oració simple1. L’estructura de l’oració simpleUna oració simple és una unitat sintàctica amb aquestes característiques:

a. Conté un sol verb, que apareix en forma personal.b. Està constituïda, generalment, per un SN i un SV, que fan la funció de subjecte (S) i predicat (P). Són els constituents immediats de l’oració.c. Les paraules s’agrupen en sintagmes, que són els constituents i que es vinculen amb el nucli d’un constituent immediat o amb un element d’un constituent no immediat.d. Com a mínim ha de contenir un predicat.e. Entre el nucli del subjecte i el verb hi ha concordança de persona i nombre.f. Té sentit complet.

Els alumnes d’aquest grup reprenen l’estudi de l’oració simple N SN V SAdj_ SPrep SN___ SPrep___ SN_________ SN (S) SV (P)

2. El subjecte de l’oració simpleEl subjecte és l’element de l’oració que adquireix aquests sentits com a conseqüència de la seva relació amb el predicat:

a. Controla l’acció verbal: El teu cosí organitzarà l’escalada.b. Rep les conseqüències de l’acció verbal: El teu cosí rebrà ajut de tothom.c. És afectat per l’estat psicològic que expressa el verb: El teu cosí adora els esports d’a-ventura.

El subjecte d’una oració simple pot ser animat o inanimat i no forma part del predicat. Gai -rebé sempre és un SN, tot i que també pot ser un SPrep o SAdv:L’amanida, l’ha feta ella? SN (S)

Entre l’Antoni i la Júlia han fet l’amanida. SPrep (S)

Avui és dissabte.SAdv (S)

El nucli del subjecte ha de concordar en persona i nombre amb el verb:Les classes han començat aquest mes de setembreL’equip rutlla de primera. L’Elena, tu i jo muntarem el garatge.Tu i l’Elena muntareu el garatge.

4


Els subjectes se situen tant en posició preverbal com postverbal, tot i que hi ha verbs que afavoreixen la posició del subjecte darrere del verb (aparèixer, arribar, desaparèixer, en-trar, venir, etc.):El primer dia de classe, cada alumne diu el seu nom.Avui han vingut tots els alumnes.

En determinats contextos, el subjecte d’una oració no es fa explícit. Quan el subjecte no explicit es pot recuperar a partir de l’antecedent, s’anomena subjecte el·líptic (Se). Fixa’t en els subjectes el·líptics d’aquest text d’Emili Teixidor:

La Maria Solei posà un fill ben assegut a cada una de les cadires del menjador i agafà una cadira baixa de la cuina. Els infants se la miraven amb uns ulls com aglans, havien acabat els plors i esperaven.

Ø agafà una cadira baixa de la cuina. Subjecte el·líptic: la Maria Solei.Se

Ø havien acabat els plors. Subjecte el·líptic: els infants.Se

Ø esperaven. Subjecte el·líptic: els infants.Se

També és possible l’omissió d’un subjecte, el qual es pot recuperar a partir de la termina-ció verbal:Ø Els convidarem. Subjecte el·líptic: nosaltres.Se

3. Les oracions impersonalsLes oracions impersonals no tenen subjecte explícit ni el·líptic. N’hi ha de diversos tipus:a. Amb verbs metereològics: nevar, ploure, tronar, etc. El verb apareix immobilitzat en 3a persona:Plou! SV

b. Amb els verbs haver-hi i caldre. Són oracions que descriuen esdeveniments:Avui, al parc, hi havia molts avis. SV

c. Amb el verb en 3a persona del plural:Truquen al timbre. SV

En determinats contextos, però, l’antecedent del subjecte es pot recuperar, i l’oració deixa de ser impersonal: No esperaves els teus amics? Goita, ja Ø truquen al timbre. (Ø = els teus amics) Se

d. Amb el verb acompanyat del pronom se, que és la marca d’impersonalitat. El subjecte és indeterminat, tot i que el verb en requereix un que no apareix en l’oració:En aquesta ciutat no es viu gens bé. SV

5


Existeixen oracions que contenen un subjecte gramatical explícit que no remet a cap refe-rent concret. No són oracions impersonals, però els parlants les utilitzen per impersonalit-zar el missatge. Hi apareixen com a subjectes els indefinits hom, un hom o un, més acos-tats a l’emissor, o una paraula de significat genèric (la gent, tothom, etc.):En casos així, hom queda desconcertat. SEn casos així, la gent queda desconcertada. S

Uns altres recursos d’impersonalització del missatge són l’ús de la 2a persona del singu-lar, amb el subjecte el·líptic, i l’ús del pronom personal fort tu com a subjecte, amb un sig-nificat genèric que afavoreix la indeterminació:En casos així, la sorpresa que Ø t’endús és de marca major. (Ø = tu)Si tu no et preocupes de tu, malament rai!

4. Els predicats no verbalsEn els predicats no verbals, l’eix de la predicació no és el verb, sinó un SN, SAdj, SPrep o SAdv, del qual no es pot prescindir perquè s’obté una oració malformada (*):La Maria és la teva mare. → *La Maria és.

En les oracions amb predicat no verbal, el verb determina el mode, temps i aspecte. Els verbs que formen part de les oracions amb predicat no verbal són de dos tipus:a. Copulatius: ser, estar i semblar.b. Semicopulatius: anar, esdevenir, fer-se, mostrar-se, posar-se, quedar-se, restar, resul-tar, seguir, sentir-se, sortir, trobar-se, tornar-se, etc., alguns dels quals, en altres contex-tos, tenen valors semàntics diferents.

El verb ser actua de còpula entre el subjecte i el predicat no verbal. Els verbs estar, sem-blar i tots els semicopulatius, a més d’actuar com a còpula, aporten informació relacionada amb l’aspecte.

4.1. L’atribut (Atr)L’atribut és un predicat no verbal. És obligatori i concorda en gènere i nombre amb el sub-jecte quan és un SAdj o un SN:Aquesta melmelada és boníssima .→ *Aquesta melmelada és.T’ha sortit rodó. → *T’ha sortit.

Els atributs poden ser identificatius i no identificatius:a. L’atribut identificatiu és un SN que manté una relació d’identitat amb el subjecte. En les oracions amb atributs identificatius, només hi apareix el verb ser:El senyor Ramon és el rei de le criades → El rei de les criades és el senyor Ramon.

b. L’atribut no identificatiu pot ser un SN, SAdj, SPrep o SAdv que indica qualitats o propi-etats definitòries o transitòries del subjecte. En les oracions amb atributs no identificatius, hi apareixen, a més, la resta de verbs copulatius i els verbs semicopulatius:L’Elisenda ha esdevingut la millor dependenta del mercat.Aquesta ensalada russa és excel·lent.La Montserrat s’ha quedat de professora a l’institut.Aquesta noia és massa.

6


Existeixen atributs amb valor de destinació, i n’hi ha d’altres que es realitzen per mitjà d’u -na comparació:Aquesta joguina és per a tu. El xofer d'aquest autobús està com un llum.

Les oracions que només porten atribut són oracions impersonals:Són les onze.

5. Els predicats verbalsUn predicat verbal és un sintagma verbal el nucli del qual és un verb predicatiu. El verb és l’eix de la predicació, i pot aparèixer sol o acompanyat de complements, obligatoris o opci-onals. Des del punt de vista sintàctic, els verbs predicatius es classifiquen en aquestes quatre classes:a. Transitius: apareixen acompanyats obligatòriament d’un complement directe:Expliquen contes.

b. Transitius indirectes: apareixen acompanyats obligatòriament d’un complement de rè-gim verbal:Hem parlat de cinema.

Alguns verbs pronominals són verbs transitius indirectes:Ens abstenim d’opinar.

c. Intransitius: apareixen sense complement directe:El nen han nascut a les quatre.Telefona al teu avi.

Alguns verbs pronominals són verbs intransitius:Es desmaia sovint.

d. Bivalents: segons el context, es comporten com a verbs transitius o intransitius:Transitiu: L’Anna escriu un diari.Intransitiu: L’Anna no escriu gaire.

6. Els complements verbalsEls complements verbals són sintagmes que adquireixen un sentit com a conseqüència del vincle que estableixen amb el verb. Els complements verbals formen part del predicat verbal.

6.1. El complement directe (CD)El complement directe és l’element del predicat que adquireix algun d’aquests sentits com a conseqüència de la seva relació amb el verb:a. És creat per l’acció verbal: La veïna pinta quadres.b. Rep les conseqüències de l’acció verbal: L’Elena es pentina.c. És objecte d’un desplaçament: Desa la vaixella al bufet.d. És afectat per l’estat psicològic que expressa el verb: En Joan odia l’estiu.

El complement directe pot ser animat o inanimat i és, generalment, un SN el nucli del qual no concorda amb el verb.

7


El verb i el complement direte no van units per cap preposició. Això no obstant, hi ha ca-sos en què el complement directe és un SPrep introduït per la preposició a:a. Davant d’un pronom personal fort que funciona com a complement directe, la preposició és obligatòria:Us preguntarà a vosaltres.CD CD

b La preposició davant del complement directe és recomanable en casos de possible am-bigüitat:Qui ha vist el Josep? S CD

A qui ha vist el Josep? CD S

Enveja la Marta a l’Andreu. S CD

Enveja l’Andreu a la Marta. S CD

c. La preposició té un caràcter opcional davant del pronom tothom quan funciona com a complement directe:Aquest noi empipa tothom.Aquest noi empipa a tothom.

d. La preposició té un caràcter opcional davant del complement directe dislocat a l’esquer-ra:No va convidar la Maria.A la Maria, no la va convidar.La Maria, no la va convidar.

6.2. El complement indirecte (CI)El complement indirecte és l’element del predicat que adquireix algun d’aquests sentits com a conseqüència de la seva relació amb el verb:a. És el destinatari de l’acció verbal: Els professors han comunicat les normes als alum-nes.b. Rep les conseqüències de l’acció que expressa el verb: Renteu-vos les mans!

El complement indirecte és animat i és un SPrep introduït per la preposició a.

Tot i que la característica del complement indirecte és ser animat, existeixen verbs com agradar, comunicar, donar, lliurar, oferir, pertànyer, regalar, etc., que, a més del comple-ment indirecte animat, poden dur un complement indirecte no animat:Aquest escrit no ha agradat gens a la directora.Aquest escrit no ha agradat gens a la Direcció.

6.2.1. El datiu benefactiu (Db)El datiu benefactiu és un complement introduït per la preposició a que adquireix el sentit de beneficiari de l’acció verbal. El datiu benefactiu és un complement opcional; en canvi,

8


el complement indirecte amb sentit de destinació ha d’aparèixer en l’oració, i si no hi apa-reix, se sobrentendrà:Datiu benefactiu: La professora llegeix un poema als seus alumnes. → La professora lle-geix un poema (i no l’ha de llegir necessàriament a unes altres persones).CI, amb sentit de destinació: Alguns alumnes encara no han lliurat el treball de recerca als tutors. → Alguns alumnes encara no han lliurat el treball de recerca (se sobreentén que no els han lliurat a qui havien de lliurar-los).

Els complements verbals introduïts per la preposició per a són complements circumstanci-als que expressen la finalitat o la destinació de l’acció. El complement indirecte o el datiu benefactiu i el complement circumstancial de destinació (CCD) poden coaparèixer en una mateixa oració:Compreu una ensaïmada als nens. Db

Compreu una ensaïmada a l’Olga per als nens. CI CCD

Encarregueu-me una ensaïmada per als nens. Db CCD

6.3. El complement de règim verbal (CRV)El complement de règim verbal és l’element del predicat que adquireix aquests sentits com a conseqüència de la seva relació amb el verb:a. Rep les conseqüències de l’acció que expressa el verb: Han renunciat al premi.b. És creat per l’acció verbal: El mag es transforma en ratolí.

El complement de règim verbal pot ser animat o inanimat i és un SPrep introduït per les preposicions a, amb, de, en o per. El complement de règim verbal és un complement obli-gatori del verb i no es pot elidir: Comptem amb vosaltres → *Comptem.

A l’hora d’escriure convé que paris atenció a la preposició que porta cada verb. El canvi de preposició pot originar construccions malformades perquè alguns verbs només en po-den portar una:S’ha enfrontat amb els companys.*S’ha enfrontat contra els companys.

Amb tot, hi ha verbs que poden portar més d’una preposició, sense que canviï el significat de l’oració:Avui parlem del complement de règim verbal.Avui parlem sobre el complement de règim verbal.

Però hi ha casos en què el canvi de preposició fa canviar el significat:Coincidència en un espai: Fa temps que no coincideixo amb el teu cosí.Coincidència d’opinions: El teu cosí i jo no coincidim en res.

El complement directe i el complement de règim verbal poden coaparèixer en una mateixa oració. En uns casos, la coaparició és obligatòria, i en d’altres, opcional:El professor ens ha eximit de l’examen.→ *El professor ens ha eximit. CD CRV CD

9


El professor ens ha informat sobre l’examen. → El professor ens ha informat. CD CRV CD

6.4. El complement circumstancial (CC)El complement circumstancial és un complement no obligatori del verb. En aquest sentit, és un complement adjunt del qual se’n pot prescindir:Compraré pernil al mercat. → Compraré pernil.

El complement circumstancial pot ser un SN, un SPrep o SAdv. Els complements circums-tancials indiquen causa, finalitat, instrument, lloc, manera, temps, etc.:Vindrem dijous.Vindrem amb metro.Vindrem a mig matí.

Alguns complements circumstancials poden ocupar posicions diferents dins de l’oració:Dissabte anirem a Collserola. → A Collserola, hi anirem dissabte.

Però n’hi ha d’altres que no tenen aquesta mobilitat:Menja a poc a poc. → *A poc a poc menja.

Els modificadors oracionals són adjunts que incideixen sobre tota l’oració i posen de mani-fest l’actitud de l’emissor:Francament, això no m’agrada gens.

Els complements pseudocircumstancials són, des del punt de vista del significat, comple-ments circumstancials; però amb un comportament sintàctic semblant al del complement de règim verbal, ja que l’eliminació del complement provoca una oració malformada:

La Núria és per aquí. → *La Núria és.La Núria es comporta molt bé. → *La Núria es comporta. 6.5. El complement predicatiu (CPred)Existeixen dos tipus de complements predicatius:a. Els complements predicatius referits al subjecte es comporten, respecte del subjecte, com un atribut; i respecte del verb, com un complement circumstancial de manera.

El complement predicatiu referit al subjecte pot ser un SN, SAdj, SPrep o SAdv. És un complement opcional que concorda en gènere i nombre amb el subjecte quan és un SAdj o un SN:L’Elena conduïa contenta. → L’Elena conduïa.És a dir: l’Elena estava contenta i conduïa contenta.

L’atribut és obligatori i no se’n pot prescindir. En canvi, el complement predicatiu referit al subjecte és opcional:Atribut: Aquesta noia és un sac de nervis. → *Aquesta noia és.Atribut: Així no anem bé. → *Així no anem.Complement predicatiu referit al subjecte: Viuen a Menorca tranquils . → Viuen a Menorca.

10


En l’oració El Josep va parlar clar, clar no és un complement predicatiu perquè només es refereix al verb. Clar és un adverbi curt que fa la funció de complement circumstancial de manera, i la concordança amb el subjecte no és obligatòria: La Maria va parlar clar.

b. Els complements predicatius referits al complement directe es comporten, respecte del complement directe, com un atribut; i respecte del verb, com un complement circumstanci-al de manera. És necessari que el complement directe sigui un SN definit.

El complement predicatiu referit al complement directe pot ser un SN, SAdj, SPrep o SAdv que concorda en gènere i nombre amb el subjecte quan és un SAdj, i n’hi ha que són obli-gatoris:Obligatori: Han declarat l’acusat innocent. → *Han declarat l’acusat. CD CPredÉs a dir: l’acusat és innocent i l’han declarat innocent.

Opcional: Hem comprat els ous frescos. → Hem comprat els ous. CD CPred CDÉs a dir: els ous són frescos i hem comprat els ous frescos.

El complement predicatiu referit al complement directe ha d’anar immediatament davant o immediatament darrere del complement directe:

Hem trobat els baixos inundats. → Hem trobat inundats els baixos. CD CPred CPred CD

Quan el SN no és definit, no hi ha complement predicatiu:

El pare vol el pa torrat CD CPredSN(S) SV(P)

El pare vol pa torrat CN_ SN(CD)SN(S) SV(P)

6.6. Les oracions passivesLes oracions que contenen un verb d’acció es poden convertir en oracions passives si el subjecte és l’element que controla l’acció verbal (agent), i el complement directe, l’element que en rep les conseqüències (pacient).

En l’oració passiva, el subjecte té les mateixes característiques que el complement directe de l’oració activa, i el complement agent (CAg), les mateixes que el subjecte. El comple-ment agent és un SPrep introduït per la preposició per i, més rarament, per de. El verb adopta la forma passiva (ser + participi) i el complement agent es pot fer desaparèixer:Oració activa: El professor llegeix el meu escrit. S CDOració passiva perifràstica: El meu escrit és llegit pel professor. S CAg

11


Oració passiva: El meu escrit és llegit. S

En les oracions passives reflexes hi ha impersonalitat semàntica però no sintàctica. El subjecte té les mateixes característiques que el complement directe de l’oració activa i pot aparèixer darrere del verb. El verb adopta la forma activa i va acompanyat del pronom se, que és la marca de supressió de l’agent i en bloqueja l’aparició:Els meu escrit es llegeix. S

L’oració El meu escrit es llegeix per part del professor no és benformada perquè el com-plement agent no ha d’aparèixer en una oració passiva reflexa.

Una oració com Aquest noi pesa seixanta-cinc quilos no es pot convertir en oració passiva perquè, d’una part, el verb no és d’acció i, d’altra part, el subjecte no controla l’acció ver -bal ni el complement directe no en rep cap conseqüència:Aquest noi pesa seixanta-cinc quilos. → *Seixanta-cinc quilos són pesats per aquest noi. CD

12


L’oració composta per juxtaposició i coordinació1. La juxtaposicióLa juxtaposició és un procediment d’enllaç de dues o més oracions simples a un mateix nivell sintàctic, de manera que cap de les oracions és un constituent d’una altra oració de la juxtaposició. Les oracions compostes per juxtaposició es relacionen sense nexes conjuntius i s’enllacen per mitjà d’un signe de puntuació. És el cas d’una oració com L’he saludada, ha somrigut, l’estructura de la qual es pot representar per mitjà d’aquest esquema:

Ø L’he saludada, Ø ha somrigut SN SV SN SV

O O

Oració composta per juxtaposició

Els esquemes són suports que ajuden a visualitzar l’estructura de les oracions compostes i poden arribar a ser d’una gran complexitat. La idea bàsica és que els esquemes que elaboris donin compte, de la manera més senzilla possible, de l’estructura de l’oració i que els completis amb una descripció acurada i ben pensada dels constituents:

Constituent Anàlisi del constituentL’he saludada, ha somrigut Oració composta per juxtaposicióL’he saludada 1a oració juxtaposada, amb el subjecte

el·líptic (jo)L’he saludada SV, predicatHe saludada Verb transitiu, nucli del SVL’ SN, CD de la forma verbal he saludat

(antecedent: a ella)Ha somrigut 2ª oració juxtaposada, amb el subjecte el·líptic

(ell/ella)Ha somrigut SV, predicatHa somrigut Verb intransitiu, nucli del SV

Les oracions juxtaposades constitueixen una unitat, en el sentit que mantenen una relació de significat implícita: No corris tant. Acabaràs malalt, és una juxtaposició, amb un sentit condicional o final: Si corres tant, acabaràs malalt o bé No corris tant que acabaràs malalt.

2. La coordinacióLa coordinació és un procediment d’enllaç de dos o més elements a un mateix nivell sin-tàctic, de manera que cap dels elements és un constituent d’un altre element de la coordi -nació. Es poden coordinar oracions i parts de l’oració. Els elements coordinats es relacionen per mitjà d’una conjunció coordinant, que funciona com a nexe. A més d’exercir la funció de nexe, les conjuncions coordinants expressen el significat de la relació que s’estableix entre els elements coordinats. Atenent el tipus de nexe, les coordinacions po-den ser copulatives, disjuntives, distributives, adversatives i il·latives.

13


3. La coordinació de sintagmesEls sintagmes d’un mateix tipus es poden coordinar sempre que facin la mateixa funció gramatical. Els articles i els pronoms i les preposicions febles no es poden coordinar.

En Josep menja iogurt i galetes SN nexe SN__ SNcoord. (CD)____ SN (S) SV (P)

Constituent Anàlisi del constituentEn Josep menja iogurt i galetes Oració simpleEn Josep SN, subjecteMenja iogurt i galetes SV, predicatMenja Verb transitiu, nucli del SVIogurt i galetes SN coordinat copulativament, CD de la forma

verbal menja.

La taula és de fusta i d’acer SPrep nexe SPrep SPrepcoord. (Atr)_ SN (S) SV

Constituent Anàlisi del constituentLa taula és de fusta i d’acer Oració simpleLa taula SN, subjecteÉs de fusta i d’acer SVÉs Verb copulatiuDe fusta i d’acer SPrep coordinat copulativament, predicat no

verbal, atribut no identificatiu

4. L’oració composta per coordinació

4.1. Coordinació copulativaEl nexe és una conjunció copulativa (i, ni), que indica la suma dels elements que relaciona. I s’utilitza en oracions afirmatives, i ni, en oracions negatives:

El nen menja galetes i beu lletNo hi havia aigua ni llum.

El nen menja galetes i Ø beu llet

SN SV SN SV

O nexe O

oració composta per coordinació copulativa

14


Constituent Anàlisi del constituentEl nen menja galetes i beu llet Oració composta per coordinació copulativaEl nen menja galetes 1a oració coordinadaEl nen SN, subjecteMenja galetes SV, predicatMenja Verb transitiu, nucli del SVGaletes SN, CD de la forma verbal menjaI Nexe coordinant copulatiuBeu llet 2a oració coordinada, amb el subjecte el·líptic

(antecedent: el nen)Beu llet SV, predicatBeu Verb transitiu, nucli del SVLlet SN, CD de la forma verbal beu

Algunes oracions compostes per coordinació copulativa són simètriques; és a dir, es pot canviar l’ordre de les oracions sense alterar-ne el significat. En canvi, d’altres no ho són:

Cada dia, neda una estona i fa gimnàstica. → Cada dia, fa gimnàstica i neda una estona.Va baixar del tren a Gelida i va caminar fins a Sant Sadurní de Noia. → *Va caminar fins a Sant Sadurní de Noia i va baixar del tren a Gelida.

4.2. Coordinació disjuntivaEl nexe és una conjunció disjuntiva (o, o bé), que denota que la tria d’un element exlou l’altre:Jugues a handbol o a bàsquetPodem anar a Llançà o bé a Camprodon.

Ø Jugues a handbol o Ø Ø a bàsquet ?

SN SV SN SV

O nexe O

oració composta per coordinació disjuntiva

Constituent Anàlisi del constituentJugues a handbol o a bàsquet? Oració composta per coordinació disjuntivaJugues a handbol 1a oració coordinada, amb el subjecte el·líptic

(tu)Jugues a handbol SV, predicatJugues Verb transitiu indirecte, nucli del SVA handbol SPrep, CRV de la forma verbal juguesO Nexe coordinant disjuntiuA bàsquet 2ª oració coordinada, amb el subjecte i el verb

el·líptics (tu i jugues)A bàsquet SPrep, CRV de la forma verbal elidida jugues.

15


Les oracions compostes per coordinació disjuntiva poden expressar dos tipus de significat:Exclusió. Cal triar obligatòriament una de les dues oracions:― És nascut a Eivissa o a Formentera?― A Formentera.Inclusió. Es poden triar les dues oracions al mateix temps: No tenen hora: obren a les vuit o a les nou. → No tenen hora: uns dies obren a les vuits i uns altres a les nou.

4.3. Coordinació distributivaEl nexe és una conjunció distributiva (ara...ara, mig...mig, ni...ni, no solament...sinó, o...o, entre que...i que, etc.), que expressa una alternança entre els elements que enllaça:Entre que plora i que no para en tot el dia, el nen de dalt és un martiri.Les sirenes les representem amb mig cos de dona mig cos de peix.

Entre que Ø plora i que Ø no para en tot el dia, el nen de dalt és un martir i

SN SV SN SV

O O nexe nexe SN SV oració composta per coordinació distributiva O

oració composta per juxtaposició

Constituent Anàlisi del constituentEntre que plora i que no para en tot el dia, el nen de dalt és un martiri

Oració composta per juxtaposició

Entre que plora i que no para en tot el dia 1a oració juxtaposada, oració composta per coordinació distributiva

Entre que ... i que Nexe coordinant distributiuPlora 1a oració coordinada, amb el subjecte el·líptic

(ell = el nen de dalt)Plora SV, predicatPlora Verb intransitiu, nucli del SVNo para en tot el dia 2a oració coordinada, amb el subjecte el·lític

(ell = el nen de dalt)No para en tot el dia SV, predicat.Para Verb intransitiu, nucli del SVNo SAdv, modificador del verb paraEn tot el dia SPrep, CC de la forma verbal paraEl nen de dalt és un martiri 2a oració juxtaposadaEl nen de dalt SN, subjecteÉs un martiri SVÉs Verb copulatiuUn martiri SN, atribut

16


Algunes oracions compostes per coordinació distributiva tenen un significat copulatiu: No solament va negar haver-ho fet, sinó que ens va tractar de mentiders. → Va negar haver-ho fet i ens va tractar de mentiders.

4.4. Coordinació adversativaEl nexe és una conjunció adversativa (però, mes, sinó, sinó que), que expressa oposició entre els elements que uneix:Dorm poc, però fa bones migdiades.No és per a tu, sinó que és per al teu oncle. Ø Dorm poc, però Ø fa bones migdiades

SN SV SN SV

O nexe O

oració composta per coordinació adversativa

Constituent Anàlisi del constituentDorm poc, però fa bones migdiades Oració composta per coordinació adversativaDorm poc 1a oració coordinada, amb el subjecte el·líptic

(ell/ella)Dorm poc SV, predicatDorm Verb intransitiu, nucli del SVPoc SAdv, CC de la forma verbal dormPerò Nexe coordinant adversatiuFa bones migdiades 2a oració coordinada, amb el subjecte el·líptic

(ell/ella)Fa bones migdiades SV, predicat.Fa Verb transitiu, nucli del SVBones migdiades SN, CD de la forma verbal fa

Sinó és un nexe coordinant adversatiu; en canvi, la combinació si no introdueix una subordinada condicional:No és per a tu, sinó per a mi.Si no ho fas tu, ho faré jo.

En els casos en què les oracions compostes per coordinació adversativa no són simètriques, l’alteració de l’ordre provoca oracions inacceptables o bé un canvi de significat:Anem al cinema, però tria bé. → *Tria bé, però anem al cinema.No li agrada l’òpera sinó el jazz. → No li agrada el jazz sinó l’òpera.

Les oracions compostes per coordinació adversativa poden expressar dos tipus de significat:Exclusió. Es nega una de les dues oracions: Vull el peix, però no la carn.No-exclusió. No es nega cap de les dues oracions: Treballa molt, però guanya poc.

17


4.5. Coordinació il·lativaEl nexe és una conjunció il·lativa (així que, de forma que, de manera que), que indica que el segon element és la conseqüència del primer:No hem recollit prou diners, de manera que no farem l’excursió.Vaig fer tard, de forma que no em van deixar entrar.

Ø No hem recollit prou diners, de manera que Ø no farem l’excursió

SN SV SN SV

O nexe O

oració composta per coordinació il·lativa

Constituent Anàlisi del constituentNo hem recollit prou diners, de manera que no farem l’excursió

Oració composta per coordinació il·lativa

No hem recollit prou diners 1a oració coordinada, amb el subjecte el·líptic (nosaltres)

No hem recollit prou diners SV, predicatHem recollit Verb transitiu, nucli del SVNo SAdv, modificador de la forma verbal hem

recollitDe manera que Nexe coordinant il·latiuNo farem l’excursió 2a oració coordinada, amb el subjecte el·líptic

(nosaltres)No farem l’excursió SV, predicat.Farem Verb transitiu, nucli del SVNo SAdv, modificador de la forma verbal faremL’excursió SN, CD de la forma verbal farem

18


L’oració composta per subordinacióHi ha subordinades que funcionen com un constituent sintàctic més de l’oració de la qual formen part: són les substantives, les adjectives i les adverbials de temps, lloc, mode, cau-sa i finalitat, anomenades així perquè desenvolupen les funcions pròpies d’un substantiu, d’un adjectiu o d’un adverbi. En canvi, les subordinades condicionals, concessives i algu-nes causals funcionen com a modificadors oracionals de l’oració principal. Existeix també un tipus de subordinades que funcionen com a complements d’un substantiu, d’un adjectiu o d’un adverbi: són les subordinades consecutives i comparatives.

1. Les subordinades substantives introduïdes per la conjunció queLa conjunció que funciona com a nexe i forma part de la subordinada. Les subordinades substantives introduïdes per la conjunció que realitzen funcions diferents, soles o junta-ment amb la preposició que complementen:

1.1. Funció de subjecte

Li agrada que tothom la miri SV (P) Sub. subst. (S)_Oració composta per subordinació Compara-la amb aquesta oració simple:

Li agrada el cinema SN (S)

Constituent Anàlisi del constituentLi agrada que tothom la miri Oració composta per subordinacióLi agrada SV, predicatAgrada Verb intransitiu, nucli del SV, verb principalLi SPrep (li = a ella), CI de la forma verbal agra-

da Que tothom la miri Subordinada substantiva en funció de subjec-

te de la forma verbal agradaQue Nexe subordinantTothom SN, subjecte de la forma verbal miriLa miri SV, predicat de la subordinadaMiri Verb transitiu, nucli del sintagma verbalLa SPrep (la = a ella), CD de la forma verbal miri

1.2. Funció de complement directe

Els oncles van pensar que era un bon negoci nexe Vcop Atrib____ _________ Vprincipal Sub. subst. (CD)___ SN (S) SV (P)________________ Oració composta per subordinació

Un bon negoci és l’atribut de l'oració Era un bon negoci.

19


Que era un bon negoci és el complement directe del verb principal va pensar.

Compara-la amb aquesta oració simple:

Els oncles van pensar la solució. SN (S)

1.3. Funció de complement de règim verbal (preposició + subordinada substantiva)En aquestes subordinades la preposició desapareix davant la conjunció que. Ara bé, tot i la desaparició de la preposició, cal considerar-la en l’anàlisi.

El teu amic no s’adona Ø que li prenen el pèl Prep e Sub. subst.__ SPrep (CRV)_____ SN (S) SV (P)____________ Oració composta per subordinació

Ø: indica la desaparició de la preposició de.Que li prenen el pèl és el complement de la preposició elidida de.Que li prenen el pèl és el complement de règim verbal del verb principal s’adona, tenint present que la preposició de està elidida.


El teu amic no s’adona de res. Sprep(CRV)

Les subordinades substantives en funció de complement de règim verbal es poden cons-truir recorrent a les expressions al fet que o a la idea que, que tenen valor de nexe subor-dinant i formen part de la subordinada:

No puc habituar-me Ø que no torni més . Sub. subst.__ SPrep (CRV)

Ø: indica la desaparició de la preposició a.

No puc habituar-me que no torni més. → No puc habituar-me al fet que no torni més.

No puc habituar-me al fet que no torni més . Sub. subst. (CRV)


No puc habituar-me a la vida de poble. SPrep (CRV)

20


1.4. Funció d’atribut

El problema és que té una actitud negativa . SN (S) Vcop. Sub. subst. (Atr)_____ Oració composta per subordinació


El problema és la seva actitud. SN (Atr)

1.5. Funció de complement del nom (preposició + subordinada substantiva)

S’imposa la teoria Ø que han fracassat . Sub. subst.___ SPrep ______ SV (P) SN (S)__________ Oració composta per subordinació

Ø: indica la desaparició de la preposició de.Que han fracassat és el complement de la preposició elidida de.Que han fracassat és el complement del nom teoria, tenint present que la preposició de està elidida.


S’imposa la teoria del fracàs. SPrep (C. del nom)

1.6. Funció de complement de l’adjectiu (preposició + subordinada substantiva)

La Mercè està contenta Ø que la tinguin en compte . Sub. subst._____ SPrep ___________ SAdj (Atr)__________ SN (S) SV___________________ Oració composta per subordinació

Ø: indica la desaparició de la preposició de.Que la tinguin en compte és el complement de la preposició elidida de.Que la tinguin en compte és el complement de l’adjectiu contenta, tenint present que la preposició de està elidida.


La Mercè està contenta del tracte. SPrep (C. de l’adjectiu)

21


2. Les subordinades substantives d’infinitiuEn les subordinades substantives d’infinitiu, el verb apareix en infinitiu. Aquest tipus de subordinades fan funcions diferents, soles o juntament amb la preposició que complemen-ten:

2.1. Funció de subjecteLi agrada nedar cada dia.Nedar cada dia: subordinada substantiva d’infinitiu, subjecte del verb principal agrada.

2.2. Funció de complement directeLa Maria desitja comprovar-ho ella mateixa.Comprovar-ho ella mateixa: subordinada substantiva d’infinitiu, complement directe del verb principal desitja.

2.3. Funció de complement de règim verbal (preposició + subordinada substantiva)Ens hem oblidat d’avisar l’avi.→ Ens hem oblidat d’avisar l’avi.Avisar l’avi: subordinada substantiva d’infinitiu, complement de la preposició d’.D’avisar l’avi: sintagma preposicional, complement de règim verbal del verb principal ens hem oblidat.

2.4. Funció d’atributLa nostra aspiració màxima és entendre tot això.Entendre tot això: subordinada substantiva d’infinitiu, atribut.

2.5. Funció de complement del nom (preposició + subordinada substantiva)Són ganes de cridar l’atenció. → Són ganes de cridar l’atenció.Cridar l’atenció: subordinada substantiva d’infinitiu, complement de la preposició de.De cridar l’atenció: sintagma preposicional, complement del nom ganes.

2.6. Funció de complement de l’adjectiu (preposició + subordinada substantiva)Està descontenta d’haver-lo conegut. → Està descontenta d’haver-lo conegut.Haver-lo conegut: subordinada substantiva d’infinitiu, complement de la preposició d’.D’haver-lo conegut: sintagma preposicional, complement de l’adjectiu descontenta..3. Les subordinades substantives interrogativesLes subordinades substantives interrogatives són interrogatives indirectes. El nexe si in-trodueix interrogatives totals, mentre que la resta de nexes (qui, quan, per què, com, on) introdueixen interrogatives parcials. El nexe forma part de la subordinada i, llevat de si, hi exerceix una funció sintàctica. Totes les subordinades substantives interrogatives fan fun-ció de complement directe del verb principal:

No sé si anar-hi .Si anar-hi: subordinada substantiva interrogativa, complement directe del verb principal sé.Si: nexe subordinant.

Compara-la amb aquesta oració simple:Saps el nom d’aquesta figura? SN (CD)

22


No sé qui vindrà .Qui vindrà: subordinada substantiva interrogativa, complement directe del verb principal sé.Qui: nexe subordinant, subjecte de la forma verbal vindrà.

Ningú no sabia quan arribaria .Quan arribaria: subordinada substantiva interrogativa, complement directe del verb princi-pal sabia.Quan: nexe subordinant, complement circumstancial de la forma verbal arribaria.

El professor ens ha preguntat per què rèiem Ø nexe _____ _ _ ____ SV (P) SN(S) Sub. subst. interr. ___ SN (S) SV (P)________________ Oració composta per subordinació

Constituent Anàlisi del constituentEl professor ens ha preguntat per què rèiem Oració composta per subordinacióEl professor SN, subjecte de la forma verbal ha preguntatEns ha preguntat per què rèiem SV, predicatHa preguntat: Verb transitiu, nucli del SV, verb principalEns SPrep (ens = a nosaltres), CI de la forma ver-

bal ha preguntatPer què rèiem Subordinada substantiva interrogativa, amb el

subjecte el·líptic (Ø = nosaltres), CD de la for-ma verbal ha preguntat

Per què rèiem SV, predicat de la subordinadaRèiem Verb intransitiu, nucli del SVPer què Nexe subordinantPer què SPrep, CC de la forma verbal rèiem

4. Les subordinades substantives de relatiuEn les subordinades substantives de relatiu hi ha implícit un substantiu de caràcter genè-ric (persona, cosa, etc.) que no fa falta per interpretar l’oració. El nexe subordinant és un pronom relatiu complex que forma part de la subordinada i hi exerceix funció sintàctica:

el, això, allò + que: el que, això que, allò que(article, demostratiu, tothom) + qui: qui, el qui, la qui, aquells qui, tothom qui, etc.

Les subordinades substantives de relatiu realizen funcions diferents, soles o juntament amb la preposició que complementen:

4.1. Funció de subjecteEl que insinues no em convenç.El que insinues: subordinada substantiva de relatiu, subjecte del verb principal convenç.El que: nexe subordinant, complement directe de la forma verbal insinues.

23


4.2. Funció de complement directeEl pobre noi no troba qui l’escolti .Qui l’escolti: subordinada substantiva de relatiu, complement directe del verb principal tro-ba.Qui: nexe subordinant, subjecte de la forma verbal escolti.

4.3. Funció d’atributElla és qui millor ho sap .Qui millor ho sap: subordinada substantiva de relatiu, atribut.Qui: nexe subordinant, subjecte de la forma verbal sap.

4.4. Funció de complement indirecte (a + subordinada substantiva)Porteu les cintes als qui preparen els paquets. → Porteu les cintes a els qui preparen els paquets.Els qui preparen els paquets: subordinada substantiva de relatiu, complement de la prepo-sició a.Els qui: nexe subordinant, subjecte de la forma verbal preparen.Als qui preparen els paquets: sintagma preposicional, complement indirecte del verb prin-cipal porteu.

4.5. Funció de complement de règim verbal (preposició + subordinada substantiva)Algunes persones no pensen mai en els qui la ballen magra. → Algunes persones no pen-sen mai en els qui la ballen magra .Els qui la ballen magra: subordinada substantiva de relatiu, complement de la preposició en.Els qui: nexe subordinant, subjecte de la locució verbal la ballen magra.En els qui la ballen magra: sintagma preposicional, complement de règim verbal del verb principal pensen.

4.6. Funció de complement circumstancial (preposició + subordinada substantiva)Viatjo amb qui vull. → Viatjo amb qui vull .Qui vull: subordinada substantiva de relatiu, complement de la preposició amb.Qui: nexe subordinant. Amb qui vull: sintagma preposicional, complement circumstancial del verb principal viatjo.

4.7. Funció de complement agent (per + subordinada substantiva)La festa va ser organitzada pels qui es van quedar. → La festa va ser organitzada per els qui es van quedar .Els qui es van quedar: subordinada substantiva de relatiu, complement de la preposició per.Els qui: nexe subordinant, subjecte de la forma verbal es van quedar.Pels qui es van quedar: sintagma preposicional, complement agent del verb principal va ser organitzada.

5. Les subordinades adjectivesLes subordinades adjectives s’insereixen dins d’un sintagma nominal. El nexe subordinant és un pronom relatiu que té com a antecedent l’element que complementa la subordinada. El nexe subordinant forma part de la subordinada i hi exerceix una funció sintàctica.

24


5.1. Les subordinades adjectives especificativesLes subordinades adjectives especificatives limiten el significat de l’antecedent. Sintàctica-ment, funcionen com a complements del nom antecedent del pronom relatiu.

Els excursionistes que estaven cansats es van quedar a l’alberg. Sub. adj. especificativa (CN)

SN (S) SV (P)________ Oració composta per subordinació

Que estaven cansats: subordinada adjectiva especificativa, complement del nom excursi-onistes. Ens informa que només es van quedar a l’alberg els excursionistes que estaven cansats.Que: nexe subordinant.Antecedent de que: els excursionistes.Funció de que: subjecte de la forma verbal estaven.Els excursionistes que estaven cansats: subjecte del verb principal es van quedar.

5.2. Les subordinades adjectives explicativesLes subordinades adjectives explicatives no limiten el significat de l’antecedent. Sintàctica-ment, funcionen com a aposicions explicatives de l’antecedent del pronom relatiu. En ge-neral, en la llengua escrita les adjectives explicatives s’escriuen entre comes.

Els excursionistes, que estaven cansats, es van quedar a l’alberg. Sub. adj. explicativa (Aposició)

SN (S) SV (P)_______ Oració composta per subordinació

Que estaven cansats: subordinada adjectiva explicativa, aposició del nom excursionistes. Ens informa que tots els excursionistes es van quedar a l’alberg perquè tots estaven can-sats.Que: nexe subordinant.Antecedent de que: els excursionistes.Funció de que: subjecte de la forma verbal estaven.Els excursionistes, que estaven cansats: subjecte del verb principal es van quedar.

6. Les funcions dels pronoms relatiusEls pronoms relatius fomen part de la subordinada i hi exerceixen diferents funcions.

6.1. QueEl pronom relatiu àton que mai no va precedit de preposició.

En Ferran no és la persona que era. Que era: subordinada adjectiva especificativa, complement del nom persona.Que: nexe subordinant.

25


Antecedent de que: la persona.Funció de que: atribut de l'oració que era.La persona que era: atribut de l'oració En Ferran no és la persona que era.En Ferran: subjecte de l'oració En Ferran no és la persona que era.

6.2. Què, quiEl pronom relatiu tònic què remet a elements no humans, i qui, a persones. Tots dos pro-noms van precedits de preposició.

Aquest és l’edifici a què em referia .A què em referia: subordinada adjectiva especificativa, complement del nom edifici.Què: nexe subordinant.Antecedent de què: l’edifici.A què: sintagma preposicional, complement de règim verbal de la forma verbal referia.L’edifici a què em referia: atribut de l’oració Aquest és l’edifici a què em referia.Aquest: subjecte de l’oració Aquest és l’edifici a què em referia.

Aquest és l’actor a qui van xiular .A qui van xiular: subordinada adjectiva especificativa, complement del nom actor.Qui: nexe subordinant.Antecedent de qui: l’actor.A qui: sintagma preposicional, complement directe de la forma verbal van xiular.L’actor a qui van xiular: atribut de l‘oració Aquest és l’actor a qui van xiular.Aquest: subjecte de l‘oració Aquest és l’actor a qui van xiular.

6.3. El qual, la qual, els quals, les qualsSón relatius compostos i poden anar precedits de preposició.

Han de fer un treball, el qual no ha de ser gaire extens .El qual no ha de ser gaire extens: subordinada adjectiva explicativa, aposició del sintagma nominal un treball.El qual: nexe subordinant.Antecedent de el qual: el treballEl qual: subjecte de la perífrasi verbal ha de ser.Un treball, el qual no ha de ser gaire extens: complement directe del verb principal han de fer.

El qual, la qual, els quals i les quals precedits de preposició es poden substituir pels pro-noms què i qui.

Aquest és el pis del qual vam parlar. → Aquest és el pis de el qual vam parlar . → Aquest és el pis de què vam parlar .Aquestes són les companyes amb les quals he viatjat . → Aquestes són les companyes amb qui he viatjat .

7. Les subordinades adjectives possessivesLes subordinades adjectives possessives es construeixen per mitjà d’aquesta combinació d’elements: article+nucli+preposició+relatiu compost.

26


Hem visitat l’edifici la fatxada del qual és de vidre. → Hem visitat l’edifici la fatxada de el qual és de vidre .La fatxada del qual és de vidre: subordinada adjectiva possessiva especificativa, comple-ment del nom edifici.El qual: nexe subordinant.Antecedent de el qual: l’edifici.La fatxada del qual: sintagma nominal, subjecte de l'oració La fatxada del qual és de vidre.Del qual: sintagma preposicional, complement del nom fatxada.L’edifici la fatxada del qual és de vidre: complement directe del verb principal hem visitat.

Hem parlat de la seva fortuna, l’origen de la qual és poc clar .L’origen de la qual és poc clar: subordinada adjectiva possessiva explicativa, aposició ex-plicativa del sintagma nominal la seva fortuna.La qual: nexe subordinant.Antecedent de la qual: la fortuna.L’origen de la qual: sintagma nominal, subjecte de l'oració L'origen de la qual és poc clar.De la qual: sintagma preposicional, complement del nom origen.De la seva fortuna, l’origen de la qual és poc clar: complement de règim verbal del verb principal hem parlat.

8. Les subordinades adjectives neutresL’antecedent de les subordinades adjectives neutres és l’oració principal i s’introdueixen mitjançant la forma neutra del relatiu compost: la qual cosa. Totes les adjectives neutres són explicatives.

Hem tingut molta feina, la qual cosa ha endarrerit el treball .La qual cosa: nexe subordinant.Antecedent de la qual cosa: hem tingut molta feina.La qual cosa ens ha endarrerit el treball: subordinada adjectiva neutra, aposició explicativa de l’oració hem tingut molta feina.La qual cosa: subjecte de la forma verbal ha endarrerit.

En lloc de la qual cosa es pot fer servir la forma cosa que:Hem tingut molta feina, cosa que ens ha endarrerit el treball .

9. El pronom relatiu adverbial onEl pronom relatiu adverbial on pot ser substituït per la combinació preposició + què o bé per preposició + el qual / la qual / els quals / les quals.

Aquell és l’hotel on anem cada agost .Aquell és l’hotel a què anem cada agost .Aquell és l’hotel al qual anem cada agost.→ Aquell és l’hotel a el qual anem cada agost .

On anem cada agost: subordinada relativa adverbial especificativa, complement del nom hotel.On: nexe subordinant.Antecedent d’on: l’hotel.On: sintagma preposicional (a aquell hotel), pseudocircumstancial de la forma verbal anem.L’hotel on anem cada agost: atribut del verb principal és.

27


10. Les subordinades adverbials

10.1. Subordinades adverbials de tempsEls nexes subordinants són conjuncions i locucions conjuntives temporals (quan, abans que, així que, després que, des que, fins que, mentre, sempre que, tan aviat com, tan bon punt, tot just, etc.). Els nexes subordinants formen part de la subordinada i no hi exercei-xen cap funció sintàctica; llevat del nexe quan, que funciona com a complement circums-tancial de temps del verb de la subordinada. Les subordinades adverbials de temps funci-onen com a complements circumstancials de temps del verb principal.

El verb principal pot expressar anterioritat, simultaneïtat o posterioritat amb relació a la subordinada:

Anterioritat: Jo no m’ho creuré fins que ho entengui .Simultaneïtat: L’ Anna va arribar quan jo sortia .Posterioritat: Així que va arribar , van començar a discutir.

Jo no m’ ho creuré fins que Ø ho entengui Mod. CD Vtrans. nexe SN(S) SV (P)

Sub. adv. de temps (CC)_SN(S) SV (P)_________________ Oració composta per subordinació

Aquest esquema és aplicable a les subordinades adverbials de mode, lloc, causa (quan funcionen com a complements circumstancials del verb principal) i finalitat. La idea bàsica que has de retenir és que aquestes subordinades són complements del verb principal i, en conseqüència, formen part del sintagma verbal que té com a nucli aquest verb principal.

10.2. Subordinades adverbials de modeEls nexes subordinants són conjuncions i locucions conjuntives modals (com, com si, se-gons com, tal com, etc.). Els nexes subordinants formen part de la subordinada i no hi exerceixen cap funció sintàctica, llevat del nexe com que funciona com a complement cir-cumstancial de mode del verb de la subordinada. Les subordinades adverbials de mode funcionen com a complements circumstancials de mode del verb principal:

Para la taula com t’he dit .

10.3. Subordinades adverbials de llocEls nexes subordinants són conjuncions i locucions conjuntives locatives (on, allà on, etc.). Els nexes subordinants formen part de la subordinada i no hi exerceixen cap funció sintàctica, llevat del nexe on que funciona com a complement circumstancial de lloc del verb de la subordinada. Les subordinades adverbials de mode funcionen com a comple-ments circumstancials de mode del verb principal:

En Carles i en Josep viatjaran on vam viatjar nosaltres l’hivern passat .

28


10.4. Subordinades adverbials de causaEls nexes subordinants són conjuncions i locucions conjuntives causals (perquè, atès que, com que, ja que, que, vist que, etc.). Els nexes subordinants formen part de la subor-dinada i no hi exerceixen cap funció sintàctica.

Algunes subordinades adverbials de causa funcionen, sintàcticament, com a complements circumstancials de causa del verb principal, i l’acció de la subordinada és, temporalment, anterior a l’acció de l’oració principal. El verb de la subordinada apareix sempre en indica-tiu: Alguns alumnes van suspendre perquè no havien estudiat prou .

Existeixen, a més, subordinades adverbials de causa que no complementen el verb principal, sinó que funcionen com a modificadors oracionals de l’oració principal. En aquests casos, el nexe subordinant ha d’anar precedit d’una coma:

No han estudiat prou, perquè han suspès .

En la primera oració, la subordinada respon a la pregunta per què han suspès?, i se centra en el verb principal. En canvi, en la segona, la subordinada respon a la pregunta per què dius que no han estudiat prou?, i se centra en el que diu l’emissor.

10.5. Subordinades adverbials finalsEls nexes subordinants són conjuncions i locucions conjuntives finals (perquè, a fi que, per tal que, que, etc.). Els nexes subordinants formen part de la subordinada i no hi exer-ceixen cap funció sintàctica.

Les subordinades adverbials finals funcionen, sintàcticament, com a complements cir-cumstancials de finalitat del verb principal, i l’acció de la subordinada és, temporalment, després de l’acció de l’oració principal. El verb de la subordinada apareix sempre en sub-juntiu:

Foren convovats per tal que exposessin els seus problemes .

10.6. Subordinades adverbials condicionalsEls nexes subordinants són conjuncions i locucions conjuntives condicionals (si, a condi-ció que, en cas que, llevat que, mentre, mentre que, només que, posat que, sols que, tret que, etc.). Els nexes subordinants formen part de la subordinada i no hi exerceixen cap funció sintàctica.

Les subordinades adverbials condicionals funcionen, sintàcticament, com a modificadors oracionals de l’oració principal:

Si neva , la platja es tornarà blanca

Fixa’t en aquest esquema i compara’l amb l’esquema de la subordinada adverbial de temps que hem desenvolupat més amunt.

29


Si neva, la platja es tornarà blancanexe SV (P) SN (S) SV (P)

Sub. adv. condicional O

Modificador oracional

Oració composta per subordinació

Aquest esquema es pot aplicar a les subordinades adverbials concessives i a les subordi -nades adverbials causals que funcionen com a modificadors oracionals de l’oració princi-pal.

10.7. Subordinades adverbials concessivesEls nexes subordinants són conjuncions i locucions conjuntives concessives (encara que, a pesar que, malgrat que, per més que, tot i que, etc.). Els nexes subordinants formen part de la subordinada i no hi exerceixen cap funció sintàctica.

Les subordinades adverbials condicionals concessives funcionen, sintàcticament, com a modificadors oracionals de l’oració principal:

Encara que no vinguis , anirem d’’excursió.

11. Les subordinades consecutivesLes subordinades consecutives funcionen, sintàcticament, com a complements d’un subs-tantiu, d’un adjectiu o d’un adverbi quantificador.

Una oració com Està lesionat, així que no jugarà diumenge és una oració composta per coordinació il·lativa en què Està lesionat i no jugarà diumenge són les dues oracions coor-dinades, i així que és el nexe il·latiu.

Les coordinades il·latives presenten un nexe continu (així que, de forma que, de manera que) que indica la conseqüència d’un fet: He dormit poc, de manera que faré la migdiada.

Una oració com He dormit tan poc que faré la migdiada és una oració composta per sub-ordinació en què que faré la migdiada és una subordinada consecutiva que complementa l’adverbi poc. Les subordinades consecutives estan introduïdes per un nexe discontinu que en correlació amb un constituent de caràcter quantitatiu (tal...que; tant...que; tan... que). El nexe que indica la conseqüència d’una intensificació o ponderació.

Algunes consecutives es poden construir sense cap element explícit d’intensificació o pon-deració:Juga tan bé que enamora . → Juga que enamora .

En l’oració Juga tan bé que enamora, tan bé que enamora és un sintagma adverbial en funció de complement circumstancial de mode. L’adverbi bé és el nucli del sintagma, l’ad-

30


verbi tan un intensificador de bé i que enamora una subordinada consecutiva en funció de complement de l’adverbi bé. En l’oració Juga que enamora, que enamora és una subordi-nada consecutiva en funció de complement circumstancial de mode de la forma verbal juga.

Para atenció a l’anàlisi següent:

El seu somnriure és tan lluminós que Ø sedueix tothom SAdv nexe V t SN CD

SN(S) SV(P)

Or. sub. consecutiva

Compl. de l’adjectiu intensificador

Vcop. SAdj (Atr)

SN(S) SV


Ø = el seu somriure → El seu somriure sedueix tothom.

12. Les subordinades comparativesLes subordinades comparatives funcionen, sintàcticament, com a complements d’un substantiu, d’un adjectiu o d’un adverbi quantificador. La comparació estableix una relació quantitativa entre dos elements: terme comparat i terme de comparació. En la compara-ció, hi apareix un element respecte al qual s’estableix la comparació i un element que l’ac-tiva. El terme de comparació pot ser introduït per que, que no, que no pas, del que, com, etc. L’element que activa la comparació sol ser un quantificador (més, menys, tan, tant) o un element comparatiu sintètic (millor, pitjor, major, menor), que es pot comportar com un adjectiu o com un adverbi. Hi ha comparatives d’igualtat i de desigualtat:

El veí de davant és més amable que el de dalt:Terme comparat: El veí de davant.Terme de comparació: el (veí) de dalt.Element repecte al qual es comparen els dos termes: amable.Element que activa la comparació: més.Element que introdueix el terme de comparació: que.És una comparació de desigualtat.

31


He llegit tants llibres com tu:Terme comparat: (Jo) he llegit.Terme de comparació: tu (has llegit).Element repecte al qual es comparen els dos termes: llibres.Element que activa la comparació: tants.Element que introdueix el terme de comparació: com.Subordinada comparativa: com tu (has llegit)És una comparació d’igualtat.

Para atenció a l'anàlisi següent:

∅1 Canta pitjor que Ø2 Jaume Sisa nexe

SN

Aposició

SV (P) SN (S)

Sub.comparativa

C. de l’adverbi SAdv

CCM

SN(S) SV(P)


Ø1 = subjecte el·líptic (ell/ella)Ø2 = canta → (Ell/ella) Canta pitjor que (canta) Jaume Sisa.Terme comparat: Ø1 Canta.Terme de comparació: Ø2 Jaume Sisa.Element repecte al qual es comparen els dos termes: pitjor.Element que activa la comparació: no n’hi ha.Element que introdueix el terme de comparació: que.Subordinada comparativa que (canta) Jaume Sisa.És una comparativa de desigualtat.

13. Les subordinades adverbials d’infinitiu, gerundi i participiEn aquest tipus de subordinades adverbials, el verb de la subordinada apareix en una de les tres formes no personals. Els constituents de la subordinada exerceixen amb relació a la forma no personal les mateixes funcions que realitzarien si el verb aparegués en forma personal.

32


13.1. Subordinades adverbials d'infinitiuLes subordinades adverbials d’infinitiu van precedides d’una preposició o d’una locució prepositiva (en, sense, en cas de, per, etc.). Poden tenir un valor de temporalitat immedia-ta, modal, final o condicional:

En veure -la , perdé la serenitat.En veure-la és una subordinada adverbial d’infinitiu temporal, amb el mateix sentit que l’o-ració Quan la va veure , perdé la serenitat.La: complement directe de l’infinitiu veure.

Va marxar sense dir res.Sense dir res és una subordinada adverbial d’infinitiu modal, que es pot interpretar com Va marxar d’aquesta manera.Res: complement directe de l’infinitiu dir.

13.2. Subordinades adverbials de gerundiEl gerundi ha d’expressar una acció anterior o simultània a l’acció expressada pel verb principal. L’anterioritat s’expressa amb gerundis perfets i la simultaneïtat amb gerundis. Poden tenir un valor temporal, modal, condicional o concessiu:

Havent dinat, m’arribaré fins al bar de l’Albert.Havent dinat és una subordinada adverbial de gerundi temporal, que expressa anterioritat amb relació al verb principal m’arribaré.

Ens ho va dir plorant a llàgrima viva .Plorant a a llàgrima viva és una subordinada adverbial de gerundi modal, que expressa si-multaneïtat amb relació al verb principal va dir i que es pot interpretar com Ens ho va dir d’aquesta manera.A llàgrima viva: complement circumstancial de mode del gerundi plorant.

13.3. Subordinades adverbials de participiLes subordinades adverbials de participi poden tenir un valor de temporalitat immediata, modal o causal:

Just acabada l’obra , ja s’hi ha instal·lat.Just acabada l’obra és una subordinada adverbial de participi temporal, amb el mateix sentit que Així que s’ha acabat l’obra , ja s'hi ha instal·lat.L’obra: subjecte del participi acabada.

33

Documents

JBusquets. LC2. QÃ¼estions de sintaxi. 2012-2013