Butll. Inst . Cat, Hist. Nat., 45 (Sec. Zool., 3): 115-119. 1980

SUPERVIVENCIA DE BALEAPHRYNE (AMPHIBIA: ANURA:DISCOGLOSSIDAE) A LES MUNTANYES DE MALLORCA.NOTA PRELIMINAR

Joan Mayol,* Josep-Antoni Alcover,* * Guillem Alomar,* * *Gabriel Pomar,* * * Jesus Jurado * * * i Damia Jaume * * *

Rebut: desembre 1980

SUMMARYSurvival of Baleaphryne ( Amphibia : Anura : Discoglossidae ) in the Majorcan mountains.Preliminary note

The news of the survival of Baleaphryne cf. muletensis , a recently described fossilDiscoglossidae, in the Majorcan mountains are presented. A preliminary description of theonly adult known to date, the tadpoles and its biotope are also furnished.

INTRODUCCI6

Bosch (1881: 102) fou el primer a fcresment de la presencia d'un discoglossida I'illa de Mallorca. Aquest autor va citaruns cabots que hi va trobar corn a Alytesobstetricans var. boscai, especie de cala-pet quc viu actualment a extenses areesdc la Peninsula Iberica. Aquesta dada fourecollida anys mes tard per COLONI (1957:394; 1964: 98; 1978: 354). Igualment sobreaquesta citacid MERTENS & WERMUTH(1960: 38) registren la presencia de A. obs-tetricans a Mallorca. Un Cabot recollit pelsactors d'aquesta nota l'any 1974 i identifi-cat aleshores corn a A. obstetricans a par-tir de les Claus disponibles (WITTE, 1948;NADAL et al., 1968) fou la base de la inclusiod'aquesta especie a la Vista d'amfibis i rep-tils presentada per ALLOVER (1979: 179).

SANCIIIZ & ADROVER (1977; aparegut el1979) varen descriure un discoglossid fos-sil, Baleaphryne muletensis, genere i es-pecie nous per a la ciencia al PleistoceMitja i Superior de Mallorca. Els mate-rials sobre els quals recolzaven la sevadescripcio havien estat trobats en els ja-cimcnts de la Cova de son Bauch, Esporles(Pleistoce Mitja) i de la Cova de Muleta,S611er (Pleistoce Superior; no foren troba-des rester de B. muletensis als nivells ho-locenics d'aquesta cavitat). El treball escloia amb una discussio forca interessantsobre la seva presumida extincio. Poste-riorment, nous materials de B. muletensishan estat descoberts en els nivells holo-cenics de ]a Cova dc Canet, Esporles (San-chiz, com. pers.; els materials es trobenal nivell amb Mus musculus, especie d'in-troduccio humana). Altrament, el jaciment

* ICONA. Ed. Sena. Ciutat de Mallorca.** Departamcnt de Zoologia (Vertebrats). Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona. Gran Viade les Corts Catalanes, 585. Barcelona, 7.*** Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa. C. dels Verins, 2. Ciutat de Mallorca.

115

FIG. 1. Homer diet de B. cf. muletensis capturatviu a un torrent do la Serra de Tramuntana. L'es-cala correspon a 2 mm.Right humerus of B. cf. muletensis captured in a moun-tain torrent on Mallorca. The scale line is 2 mm.

de sa Pedrera de s'Onix, Manacor (limitplio-quaternari; per a la seva descripcio ifauna lliurada vegeu ALCOVER, MoYA &PONS, en premsa) ha aportat unes poquesrester de Baleaphrvne sp., actualment enestudi a carrec de B. Sanchiz. SANCHIZ &ALCOVER (en premsa) descriuen una novaespecie del genere provinent dels jacimentsarqueologics de Rafal Rubi (s. xtv-xttt aC.)i de Torralba d'en Salord (s. fit aC.), amb-dos a Menorca.Segons SANCnIZ & ADROVER (1977: 18)

l'especie que mes s'assembla a B. muleten-sis es, precisament, A. obstetricans. Aquestfet, juntament amb dues converses tingu-des per un dels autors (J.A.A.) amb elsdoctors B. Sanchiz (Madrid, mare de 1980)i H. Hemmer (S'Arenal, abril de 1980), do-nat aixi mateix que I'establirnent de la bio-nomia del discoglossid vivent a Mallorcarecolzava unicament en estadis larvaris,ens va fer considerar la possibilitat queels cabots primerament classificats com aA. obstetricans pertanyessin en realitat a

1'especic clcscrita per S'ye I I v. & A[Rov 1.R(1977). A la col•leccio particular d'un dellautors de la present nota (J.M.) existiaon discoglossid adult classilicat com a cf.Alvtes obstetricans, capturat el 8-8-78 en untorrent de la Serra de Tramuntana. El scucstudi amb profunditat, cmpres amb mo-tiu de la revisio bionomica del discoglossidvivent a Mallorca, va revelar grans dife-rencies arnb A. obstetricans, el taxo, noobstant aixo, amb el qual mes s'assem-blava. Aquest fet va fer augmentar les sos-pites entorn a la supervivencia de Ba-leaphrvne a Mallorca. Parallelament a 1'es-tudi d'aquest exemplar adult es va em-prendre una campanya de recerca de loca-litats de 1'enigmatic discoglossid. La cam-panya duita a terme pretenia lliurar nousexemplars adults per fer-ne on cstudi fliesacurat que inclogues l'estudi osteologic ique ens permetes arribar a la seva correc-ta determinacio taxonomica. Com a resul-tat d'aquesta campanya es va detectar lapresencia de cabots d'aquesta especie asis localitats de la Serra de Tramuntana,i en foren obtinguts de joves, metamor-fosejats feia poc, a dues d'elles. Malaura-dament no fou obtingut cap nou adult.Per aixo es va decidir dur a terme la dis-seccio d'un dels bravos de 1'individu con-servat a la colleccio J.M., malgrat fos l'dnicadult conegut. L'obtencio de I'humer (figu-ra 1) ens ha permes de classificar I'individuen gi.iestio com a B. cf. muletensis, car laseva morfologia humeriana es del tot iden-tica a la de l'especie fossil descrita perSANCHIZ & ADROVER (1977), be que les se-ves mides van una mica per davall de lesmes petites fornides pels descriptors delgenere, no podent-se alirmar amb tota se-guretat si ens trobern davant la mateixa es-pecie descrita fossil o d'una altra, descen-dent d'aquella, que fos sign ificativamentmes petita. Cal recordar que SANCIII% &ADROVER (1977) registren un lleuger aug-ment de la mida a les poblacions fossilsde B. muletensis. La mida registrada a I'd-nic adult conegut de 1'especie actual noconcorda amb aquesta tendcncia, emperono podern excloure que ens trobem davantun individu que sia en realitat un adultmolt jove.

EL MEDI GEOGRAFIC

S'ha trobat B. cf. muletensis a sis tor-rents localitzats a la Serra de Tramuntana

116

de Mallorca. No es considcra oportu fcr

publica, ara per ara, la rclacio do locali-

tats. Tots aquests torrents son bastant ca-balosos a I'hivcrn, empero els mesos d'es-

tiu s'assequcn quasi compictament. Enefecte, a l'estiu l'aigua flames roman es-tancada a petits gorgs i bassiots que hi

ha als flocs mes ombrivols. a alguns

d'aquests goi gs on s'han obscrvat cis ca-

hots d'aquesta especie. Els joves i 1'6nic

adult conegut han estat capturats dc dia,

sota les pedres dels torrents (fig. 2). Tots

aquests torrents son cxcavats a Ics roguescalisses, i cl scu perfil es sumament abrup-

tc, en general. La vcgetacio del scu cntorn

s'inclou al domini del Cvclaolirietunl ba-

lcarici i a l'agrupament higrofil amb Hy-

pericunl carnbessedesii (Bol.bs & MoLT-NIER, 1958: 98).

DESCRIPCIO PRELIMINAR DE L'ADULT

La descripcio que es presenta a conti-

nuacio ha estat realitzada sobre un exem-

plar conservat en formol des de 1978 a

la colleccio particular dc J. Mayol. Actual-

ment cs Punic adult que coneixem. Es des-

taquen cis trots mes caracterfstics que per-

meten Ia scva diagnosi difcrencial davant

A. obsieiricalis.L'aspccte general de ]'animal (fig. 3,a)

es troba cntrc cl d'un huf'onid i el d'unranid: cl cos massis, colt indistint i capgran i rodo (fig. 3,b) Ii donen aspecte dccalapct, mentre quc la cintura marcada icis menibres llargs recorder cis d'un gra-not.

El rostrc cs arrodonit, avengat per da-vant del maxil•lar superior. Els orificis na-sals son proxims, prominents i marcada-ment supers. No son terminals, cncara qucson mes a prop del musell quc dc full.La distancia entrc ambdos orificis equivalaproximadament a ]a meitat dc la que se-para a cada un de full corrcsponcnt. Elsells son laterals, prominents, amb pupillavertical. L'iris es daurat, molt vermiculatde ncgre, color que domina gairebe total-ment a la meitat central. El timpa esaparent, i la seva mida representa unamica mes de Ics quatre quintes parts deldiamctrc ocular. La boca es parabolica, ila llengua circular-triangular, gruixuda,una mica lliure posteriorment, amb lespapil•lcs molt marcades. Les dents vome-rianes son aparents, postcoanals, disposa-des en dues series lleugcramcnt obliques

cap al davant, de forma aproximadamentovada, trcs vegades mes llargues que am-ples, i mes amples a la part interna.

Els membres anteriors son llargs, i 1'ar-ticulaci6 cubital-metacarpiana arriba alsorificis nasals. Els dits estesos amb la madoblegada sobre l'avantbrac no arriben ala meitat del brag. Hi ha tres tuberclesmetacarpians: els dos externs molt pro-xims i separats de 1'intern, que es el ma-jor, amb poca diferencia respecte dc 1'ex-tern. El d'enmig n'es clarament el mes pe-tit. Els dits son totalment Mures i no te-non tubercles a davall. El mes ]larg es elsegon, essent el tercer i el primer prouscmblants, i mes curt el quart (fig. 3,d).

Les camcs posteriors (fig. 3,c) son tambemolt llargues, i l'articulacio tibio-tarsianaateny Full. Replegant la cama davall la

cuixa i fent cscairc amb el cos, cis talons

qucden ampliament sobrcposats. Existeix

un rudiment de membrana a ]a base dels

Bits.La pell es molt llisa (totalmcnt a 1'exem-

FiG. 2. I ipic gong on lcs larvcs dc Balca-phryne.Typical torrent pool containing Baleaphryne tadpoles.

117

r-t

-1-+._-'

T_1Z]

b

1

^^..-.,. a_1_

-a_ +-.

I^ie. 3. 13uleupltryvtc cl. rtuil^teusiti.u. Aspecte general de I'animal , visio dorsal . b. Detail del cap. c. Membre posterior. d. Detail de la mamostrant els tubercles metacarpians.Baleap{tryne cf. rnulelensis.u. General view of the animal . b. Head . c. Hind leg . d. Hand showing the metacarpal tubercles.

plar conservat en formol i lleugeramentgramllosa als joves vius). No hi ha plecs.La glandula parato'idca es cie mal vcurcen els exemplars colorats, pero 1'adult con-servat en formol s'ha decolorat totalmentper 1'accio dcls liquids fixadors i prescntauna glandula ben aparent, mes gran que

els ulls, de forma subtriangular allargada,amb el vertex cap a full. La massa glan-dular tibial cs ben aparent. La cloaca csrodona, situada a 1'altura dcls femurs, iamb una petita protuberancia a sobre.Es descriu la coloracio observada en

exemplars vius, encara juvenils. El fons

118

dorsal cs groc daurat, accentuant-se aques-ta tonalitat a les extremitats i als costats.Sobre tot cl dors hi ha una scrie de taquesnotes, de mida i forma variable, segons cisindividus, de color verd-oliva, amb tencicn-cia a csser mes reduides cap al cap. Exis-teixen tambc a les extremitats. La partventral Os poc pigmentada, i s'adverteixper transparcncia el color fosc de la paretperitoneal, que forma per damunt les cla-vicules un collar interromput, i el colorrosat-taronja de la musculatura a ics ex-tremitats. Es nota prou be una fina granu-lacio Blanca.

Ve't aqui les mesures de 1'6nic adultexaminat:

Llargaria del cos, des de 1'extrem delmusell a la cloaca: 35,2 mm.

Llargaria femoral, des del centre dela cloaca a la vorera externa del genoll,en posicio perpendicular a 1'eix del cos:16,7 mm.Llargaria de la tibia, des del genoll al

talo: 15,2 mm.Llargaria del tars, exteriorment des d'en-

tremig dels tubercles del metatars, in-cloent 1'extrem distal de la tibia en posicioperpendicular a 1'extrem de la tibia i elpeu: 11,2 mm.

Llargaria del cap, des del sole occipitalfins a l'extrem del musell: 11,9 mm.Amplaria del cap, entre les comissures

dels Ilavis: 13,1 mm.Diametre ocular: 3,5 mm.Diametre timpanic: 2,9 mm.

DESCRIPCI6 PRELIMINAR DELS CABOTS

Els cabots son semblants als d'Alvtestant per la disposicio de les dents labialscom per les positions de 1'espiracle i 1'a-nus, cosa que explica moltes de les con-fusions ressenyades abans. La mida de me-tamorfosi es tambc semblant. Els cabotsutilitzats per a aquesta descripcio mesura-ven 44 mm i 58 mm de llargaria total.

El musell es allargat i els orificis nasalsson mes a prop dell ulls que no de la sevaextremitat. La boca es forca mes gran quea Alytes. Lanus, mes o menys allargat-pero no tant com al genere citat- essubsessil. La membrana caudal superiors'cixampla sols lleugerament cap a darre-ra, i es molt minsa al comencament de lacua. A cap moment arriba a esser mes altaque la linia de prolongacio del dors.

La forma general es mes esvelta que a

Alytes. L'amplaria maxima es troba a ni-vell de l'espiracle, i sol minvar cap a lacua. La pigmentacio es general, negrosa,totalment sobre el cos -nomes les galtesi la gorja son mes Glares- i tambe a lacua, on no hi ha linia clara a la part cen-tral. La membrana, transparent, es tambefosca, amb taques poc notes.

AGRAIMENT

Volem fer constar aqui el nostre agrai-ment als doctors F. B. Sanchiz (Madrid) iH. Hemmer (Mainz), que ens varen enco-ratjar a dur a terme la present recerca.Les fotografies de l'humer de 1'exemplaractual s'han pogut fer al Laboratori Ocea-nografic de Ciutat de Mallorca gravies al'amabilitat del sou director, Sr. M. Duran.M. V. Vives (Barcelona) ens va fornirmaterials de comparacio d'Alytes.

BIBLIOGRAFIA

ALcovER , J. A. 1979. Els vertebrats terrestres deles Illes Balears. In: RIBA , 0., BOLOS, 0. de, PA-NAREDA, J. M ., NUET, J. & GONSALBEZ, J. Geogra-fia fisica dels paisos catalans : 177-180. Ketreseditora. Barcelona.

ALCOVER , J. A., MOYA-SOLA , S. & PONS-MOYA, J. (enpremsa ). Les quimeres del passat . Els vertebratsfossils del plio-quaternari de les Balears i Pi-tiiises. Moll. Ciutat de Mallorca.

BoLOs, 0. de & MoLINIER, R. 1958 . Recherchesphytosociologiques dans file de Majorque. Coll.Bot., 5, 3 : 699-863.

BoscA , E. 1881. Correcciones y adiciones al cata-logo de los reptiles y anfibios de Espana, Por-tugal y las Islas Baleares. An. Soc. esp. Hist.Nat., 4 : 89-112.

COLOM , G. 1957 . Biogeografia de las Balearee^ . Laforinacion de las islas y el origen de su flora yde su fauna . Estudio General Luliano. Palma deMallorca.

CoLOM , G. 1964 El Medio y la Vida en las Baleares.SS.CC . Palma de Mallorca.

COLOM, G. 1978. Biogeografia de las Baleares. Laformacidn de las islas y el origen de su floray de sit fauna ( 2a. ed . augmentada ). 2 vols. Ins-titut d'Estudis Balears . Palma de Mallorca.

MERTENS, R. & WERMUTH, H. 1960. Die Amphibienand Reptilien Europas. Waldemar Kramer.Frankfurt a.M.

NADAL , J., VERICAD , J. R., VIDAL, A. MARTfNEZ-RI-

CA, J. P . & BALCELLS, E. 1968. Guidn para traba-fos prdcticos. Zoologfa-Cordados . Centro pire-naico Biologia experimental . Barcelona-Jaca.

SANCIIIZ, F. B. & ADROVER, R. 1977 ( 1979). Anfibiosfosiles del Pleistoceno de Mallorca. Donana, Ac-ta Vertebrata , 4: 5-25.

SANCHIZ, F. B. & ALCOVER, J. A. (en premsa). Unnou discoglossid (Amphibia: Anura) de l'Holoci'de Menorca . Butil. Inst . Cat. Hist . Nat. (Sec.Geol.).

WITTE, R. 1948 . Faune de Belgique . Amphibiens etReptiles . Museum royal Science Naturelles deBelgique , 2a. edit . Bruxelles.

119