Jocs i ús de la llengua catalana - WordPress.comJocs i ús de la llengua catalana. Sant Adrià del Besòs Març de 2006 Skelly Us presentem una de les moltes variants que es coneixen

Jocs i ús de la llengua catalana Sant Adrià del Besòs, març de 2006

Jocs i ús de la llengua catalana. Sant Adrià del Besòs Març de 2006

2

Alguns jocs La portera El grup i el conductor del joc es disposen en cercle. El conductor del joc relata la història fent gesticulacions. S’atura a cada frase que és repetida pel grup amb la mateixa intensitat i el mateix tipus de gestos. Cada frase correspon a una acció determinada. Quan assenyala les peces de roba es toca les parts del cos que corresponen. Quan té por, per exemple, pot confondre’s de part del cos, fent que els infants riguin molt.

- Pujo les escales, - Truco a la porta - La portera em demana - I vostè què vol? - Jo... - ...jo... - ...jo? - Jo venc mitges, - Mitjons, - Calçotets, - I pantalons, - Camises de llana - I barrets de cotó. - Jo... - ...jo... - ...jo? - Jo no vull res de tot això! - Truqui a la porta del costat.

A cada pis el venedor prova diferents entonacions (normal, amb por, molt cregut, tímid, adormit, etc.)


3

El cuc Tots els jugadors es disposen en rotllana. L'animador del joc diu en veu alta una frase i l'acompanya d'una acció i després tots la repeteixen. En el moment que el dinamitzador pregunta: i el cos? Tots responen: "relaxat!!!" (a la vegada que mouen el cos com si s'estiguessin relaxant). Després d'haver-se relaxat, torna a començar des de la primera frase i n'afegeix un parell o tres. L'animador és qui decideix en quin moment vol tallar per tornar a començar i el ritme i l'entonació que li vol donar al relaxat. De totes formes he agrupat les frases tal i com a mi em van bé. També recomano de fer tres "relaxat" per acabar (després de saludar) cada cop més fluix, creant així un clima de tranquil·litat força interessant. Normalment, quines coses!, la gent acaba aplaudint. Les paraules i els gestos són: - Veig un cuc (i s'assenyalo amb un dit), - Miro el cuc (m'apropo mirant a terra), - M'apropo al cuc (i m'inclino molt). - Agafo el cuc (l'agafo), - Observo el cuc (el miro agafant-lo amb dos dits), - Reobservo el cuc (el torno a mirar atentament amb un altre gest). - mossego el cuc (doncs això), - Puajjjj!!! (fent com si em fes molt de fàstic), - Escupo el cuc, - Trepitjo el cuc (amb un peu), - I torno a trepitjar el cuc (com si ballés sevillanes). - No dic res i miro a tothom amb cara de pena... (pobre cuc), - Recullo el cuc (i el recullo posant veu i cara molt trista), - Pobre cuc!!! (dic plorant), - Llenço el cuc (ara estic content), - Saludo amb la mà...


Skelly Us presentem una de les moltes variants que es coneixen d'aquest joc que es practicava als carrers de Nova York fa uns quants anys, quan encara no hi havia tants cotxes com ara. El podeu trobar amb noms diferents: Skully, Skelley, Skillsies, etc. i fins i tot es pot arribar a dibuixar d'altres maneres. Què necessitem per jugar? • Una xapa de metall (les de les ampolles de refresc). Van bé aquelles

que cal obrir amb obridors, no les de rosca. • Plastilina o cera d'espelma. • Un guix. • Un parell d'amics amb ganes de jugar (o tres, o quatre...). On hi jugarem?

4 A un pati o un terra asfaltat. Preparació de les xapes Per tal que les xapes pesin més i vagin millor, s'omplen de plastilina o de cera d'espelma fosa. Comencem? Es marca al terra un dibuix com el de la il·lustració. El quadrat ha de ser d'aproximadament dos metres de costat. A uns quatre metres del dibuix de l'Skelly i davant de la casella 1, es marca la línia de llançament. Posa't d'acord amb els teus companys i escolliu un ordre de tir. Després cadascú de vosaltres ha de posar la seva xapa a la línia de sortida. Al primer tir has d'intentar que la vostra xapa caigui exactament a la casella marcada amb el


5

número 1. Si ho aconsegueixes guanyes un nou torn i des de la casella 1 tires cap a la 2. Si no arribes a cap casella, no passa res, perds el torn i, quan et torni a tocar, tiraràs des d'allà on t'havies quedat. Pot passar que la teva xapa xoqui amb la d'un altre jugador, llavors agafes la teva i la deixes directament a la propera casella on hi havies d'anar (sempre i quan no sigui la marcada amb un 9). Quan la xapa d'un jugador xoqui amb la teva, no podràs continuar avançant. Al teu proper torn hauràs d'anar cap enrera fins la darrera casella on has estat (i potser per aconseguir-ho t'hi estaràs més d'un torn). La casella nou està envoltada de perills. Si caus dins d'una de les caselles marcades amb una calavera perds tres torns. Només et salves si la teva xapa està tocant una de les línies que separa les calaveres. Un cop hagis aconseguit arribar a la casella nou, hauràs de tornar a fer el camí enrera, seguint les mateixes normes, fins la línia de sortida passant altre cop per tots els números. Qualsevol xapa que aconsegueix tornar a la línia de sortida, es transforma en una "xapa verí". Si una "xapa verí" toca una altra xapa, la que ha estat tocada surt del joc. La "xapa verí" no perd torn si cau a les caselles calavera. Guanya l'última xapa que queda jugant.


Com es fabrica un patacó?

6


Jocs de cordill

7


8


9


10


11


12


13


14


15


Posicions bàsiques

16


17


18


19


20


21


22


23

Algunes cançons de repartir i formes electives

Tres cullerades

Tres cullerades D’aigua amb arròs; Pim, pom, flors.

Poma rodona

Poma rodona, Cas de Cardona; Pinzell, martell, Quantes dames hi ha al castell?

El nen que li toca diu un número i comptem. Un potet d’arròs

Un potet d’arròs Pim, pom, flors. Un altre de fideus, Pim, pom, creus.

Pit, ametlla i confit

Pit, ametlla i confit, Cigarro de plata Barrabís, barrabàs Tu te’n quedes I tu te’n vas.

Sesta ballesta Cal trobar l’objecte amagat.

Sesta Ballesta el cor em diu que triï aquesta.


24

Característiques del joc a l'estona del menjador El joc a l'estona del menjador escolar reuneix una sèrie de característiques que el defineixen. Correspon a l'equip d'educadors definir-les en la seva realitat concreta, basant-se en les pròpies possibilitats i en el projecte educatiu de l'escola on s'està treballant. La llibertat. Jugar és adherir-se lliurement i espontània a una activitat determinada. L'estona del menjador, com la del pati de mig matí, ve definida pel fet de ser l'única de la jornada escolar on els nens poden escollir lliurement quina activitat volen fer. La llibertat del qui juga és el que defineix el que hauria de ser la principal característica del joc a l'espai del menjador escolar. Els materials. Sovint, l'equip d'educadors del migdia no té la possibilitat d'accedir a un pressupost per material, ni tampoc no disposa d'espais específics per guardar-lo. Per aquest motiu, cal que en el disseny dels jocs que es portaran a terme es tingui present que s'hauran d'utilitzar materials senzills i econòmics (fins i tot se’n poden arribar a construir alguns), i que siguin fàcils de guardar. La nostra proposta, tal com es veurà més endavant, es recolza en la utilització de tres tipus de materials: els tradicionals, els jocs de taula d'arreu del món i els esportius. El temps. Basar-se en la llibertat suposa que hem de preveure jocs de curta durada, en la qual els nens s'hi puguin anar afegint lliurement a mesura que acabin de dinar, per exemple, i que puguin deixar de jugar quan els ha sortit una proposta que els vingui més bé. Jocs de durada més llarga, jocs de rol, per exemple, estarien enclavats en propostes on els infants s'hi poden afegir lliurement, però comportarien una "fidelitat" a l'espai. L'espai. Les escoles disposen de molts espais diferenciats on es pot estar jugant durant el temps del migdia. D’altra banda, les condicions atmosfèriques determinaran molt les possibilitats de cada espai. Al llarg d'aquesta publicació haurem de trobar una proposta enriquidora per a cada espai, de manera que es pugui treure el màxim de profit a cada racó.


25

L'equip de monitors. Els educadors són l'ànima de l'organització del joc. Ells seran els qui escolliran el model educatiu sobre el qual volen treballar, dissenyaran els racons de joc, i veuran com organitzaran cadascuna de les propostes. Si l'equip no és prou ampli, s'hauran de buscar alternatives imaginatives per poder portar-ho a terme. L'organització dels nens. Normalment és l'escola qui marca com s'organitzaran els grups durant el temps del migdia, així com el nombre de nens que correspon a cada educador. El projecte educatiu de l'escola. Hem deixat pel final aquest aspecte perquè, tot i que és l'escola qui ha de definir el model educatiu, l'equip de monitors, veient l'estil que mou la pràctica quotidiana, podrà elaborar propostes enriquidores a aquest estil i dotar l'espai del migdia escolar amb la categoria d'espai educatiu amb totes les seves conseqüències.


26

Models d’organització El temps del menjador escolar es pot organitzar de diferents maneres. Cadascuna d'elles respon a un estil educatiu i a una manera d'entendre les possibilitats educatives de l'estona del menjador. Directiva. Segons aquest model, l'equip d'educadors ha de proposar una sèrie d'activitats a les quals, obligatòriament, els nens s'han d'afegir. Els grups s'organitzen segons franges d'edat i les activitats estan directament adreçades a cadascun dels grups. Organització de grups per franges d'edat. Les activitats s'organitzen segons aquests grups. Activitats lliurement escollides. Els educadors, en aquest model, es dediquen a realitzar propostes lúdiques i els nens, si volen, s'hi afegeixen en el moment que vulguin i ho poden deixar quan desitgin. La idea és realitzar propostes que després ells puguin continuar lliurement. Per aquest motiu s'adeqüen els jocs als espais i materials de què es disposa. Lliure. Els educadors no fan més que vigilar que, en qualsevol moment, no hi hagi cap incidència. Els educadors no proposen ni obliguen, només hi són. Si s'escau poden afegir-se a algun joc preparat pels mateixos nens. Lliure amb activitats obligatòries. Està basat en el model lliure. L'escola oferta una sèrie d'activitats extraescolars (que solen tenir un cost econòmic) que complementi la formació curricular que es dóna en l'horari escolar. Aquests tallers tenen caràcter d'educació formalitzada i els nens que hi prenen el compromís han de complir-lo durant tot l'any.


27

Model

d'organització Funció de l'educador Estil educatiu

Directiu Organitzar tallers de diferents aspectes

Omplir el temps lliure amb activitats

Activitats lliurement escollides

Proposar activitats a les quals els nens s'afegeixen lliurement

Enriquir el temps lliure infantil mitjançant la proposta d'activitats que ells, posteriorment, podran fer lliurement

Lliure Gestionar del temps de l'àpat i vigilar possibles conflictes

No intervenir en el joc infantil

Lliure amb activitats obligatòries

Acomplir un programa preestablert

Completar la instrucció que es dóna a l'escola amb activitats que donin una formació integral


28

Una fitxa de jocs pel menjador escolar Amb tots els jocs que coneixem podem anar fent un petit fitxer que ens resulti útil a l’hora de planificar i saber quin són els jocs que millor ens han funcionat. Els camps bàsics que hi poden tenir són: Nom del joc. Tots els jocs tenen, o han de tenir, un nom. Els jocs tradicionals poden tenir més d'un nom, per tant és interessant que posem totes les maneres de dir-ho i, entre parèntesis, el lloc on es fa servir aquest nom. Intensitat. És l’energia necessària per poder-lo jugar. A la fitxa hi podem posar tres nivells: alta, mitja o baixa. Un joc d'intensitat alta no és convenient proposar-lo just després de dinar. Es poden començar les sessions de joc dirigit amb jocs d'intensitat baixa i anar pujant progressivament.

Cal que en el nostre fitxer tinguem força jocs de baixa intensitat per poder-los jugar en espais petits (en una classe, quan plou, per exemple). Nombre de jugadors. Hi ha jocs que només els poden jugar dos jugadors i d'altres que en necessitem un mínim de deu... Que aquest aspecte aparegui al fitxer ens serà molt útil per trobar, a cop d'ull, quins jocs podem fer quan tenim un grup molt nombrós o quan, en canvi, en tenim pocs. Espai. Cada joc el podem portar a terme en un lloc de l’escola diferent. Per aquest motiu podem deixar escrit a quin dels espais ens resulta òptim per a practicar-lo. Edat. Hi ha jocs que, per la seva dinàmica i motivació, són ideals per als nens d'educació infantil. D'altres tenen un grau de complexitat elevat i fan que s'enganxin després d'una vivència lúdica important. Marcar l'edat ha de ser només una orientació. Els jocs no tenen una edat específica, sinó que són entesos després d'un procés d'haver viscuts un cert nombre de jocs. Material. Cal que intentem buscar alternatives fàcils als materials de joc ja que les escoles no hi destinen grans pressupostos i sovint no hi ha un lloc específic per poder-lo guardar. Per tant haurem de buscar joc amb material econòmic i fàcil de tenir-lo endreçat. Disposició inicial. Els jocs es comencen d'alguna manera: en rotllana, dos equips un davant de l'altre, lliurement en l'espai, etc. D'un cop d'ull veurem com organitzar-nos per començar a jugar. Podem acompanyar l'explicació amb un petit gràfic.


29

Desenvolupament. En aquest apartat s'explica com es porta a terme el joc. Apuntar-ho és una bona manera de reflexionar sobre com l'explicarem, ja que ens obliga a posar en ordre les idees. En aquest sentit, caldrà definir de quina manera volem expressar-nos quan volem fer referència a la dualitat dels sexes dels participants. Observacions. Hi ha aspectes dels jocs que són interessants de tenir-los apuntats en algun lloc (algunes referències històriques, observacions sobre l'organització de l'espai, sobre la manera d'explicar-lo, etc.). També es pot deixar que s'hi afegeixin aspectes sobre la motivació del joc, l'avaluació del seu funcionament, etc.


30

Nom:

Material

Espais de joc

Intensitat Edat Nombre de jugadors/es

Disposició inicial

Desenvolupament.

Observacions o variants


31

En el patio una caja de juegos... de todo a 100! En el momento de plantearse el patio de un comedor escolar siempre nos viene a la cabeza la referencia a la falta de presupuesto para la compra de material. Sin embargo, los materiales que acompañan los juegos tradicionales nos dan la respuesta a cómo podemos llegar a planificar todo un curso de forma muy económica. En este artículo hemos intentado dar respuesta a algunas de las posibilidades que nos ofrecen algunos de estos materiales así como apuntar pistas para su introducción en la dinámica del comedor con la intención de llegar a tener un material de juego de "todo a 100", con materiales sencillos de encontrar y económicos. No podemos olvidar, sin embargo que una de las principales características del juego popular y tradicional es la gran cantidad de vocablos y expresiones que existen detrás de cada juego, con lo que aumentan las posibilidades comunicativas y de intercambio entre los niños de diferentes edades. Para empezar nuestra "caja de juegos" podemos buscar una caja vacía de hojas de papel que se suelen encontrar en la copistería de la escuela. Con un retoque artístico la dejamos presentable para salir al patio. Ahora hay que buscar un buen material con el que llenarla para asegurar el éxito de la operación:

Las canicas Para conseguirlas: podemos pedirlas a los mismos niños. Este pequeño objeto que tiene más de dos mil años de antigüedad (los libros de historia nos hablan de él desde tiempo de los romanos) es ideal para aprovechar los espacios con tierra que suele existir en todas las escuelas. La gran cantidad de juegos de canicas que existen llegan a darnos muchas posibilidades de intervenir con niños y niñas de diferentes edades.


32

Uno de los juegos más simples consiste en tocar las canicas del contrario o contrarios tres veces de manera que la primera sólo se cuenta el golpe, la segunda que quepa la mano entre la propia canica y la tocada y la tercera que quepa todo el pie. Las canicas que han recibido el tercer toque son eliminadas.

Cuerdas de saltar Para conseguirlas: suelen haber en el aula de educación física o las traen los mismos niños En todas las partes del mundo se han fabricado cuerdas... y donde hay una cuerda hay un grupo de niños saltando y cantando. Se trata, sin duda, de uno de los elementos de juego que más potencian la cooperación entre los participantes. De juegos de saltar a cuerda seguro que recordamos una gran cantidad: el cocherito leré, juli, al pelotón, el cartero... También se pueden llegar a saltar con dos cuerdas.

Tabas Para conseguirlas: se encuentran gratis en las carnicerías. Tradicionalmente se utilizaban huesos de la pata de la oveja aunque en los países anglosajones se juega con yacs (una pequeña pieza de metal en forma de estrella). Actualmente se pueden comprar de plástico o pedirlos en una carnicerías, hervirlos y pintarlos o barnizarlos. Normalmente se hacen juegos de habilidad. Uno de los más sencillos se juega con cinco tabas y consiste en tirar una taba (también se puede lanzar una pelotita) al aire y, con la misma mano que se ha lanzado la pelota, recoger una de las tabas y después la pelota. Cuando se ha conseguido recogerlas todas, se intentará hacerlo con dos a la vez y así hasta que las haya conseguido todas. Cuando alguien no es capaz de recoger las tabas o la pelota que le corresponde, pierde turno y continua el siguiente (tradicionalmente también se jugaba con piedras).


33

Juegos con tiza y suelas de zapato Para conseguirlas: se pueden reciclar las pequeñas puntas de tiza de las clases o pedirlas a la escuela. Los talones de zapato viejos se piden al zapatero En todas las épocas, en todos los lugares del mundo ha habido quien ha dibujado en el suelo, ya sea con tiza sobre pavimento o con un palo sobre tierra y ha utilizado el dibujo para diversos juegos de puntería. Los talones viejos de zapatos, olas tizas con las que dibujamos los diagramas en el suelo son un buen elemento para el lanzamiento (aunque también se pueden usar piedras planas, por ejemplo). En un patio de una escuela, es fácil encontrar rincones pequeños para la práctica de juegos de alta motricidad, sin embargo ideales para dibujar en el suelo una rayuela (uno de los juegos más extendidos y conocidos en el mundo, con muchas variantes diferentes). Con la tiza y la suela de zapato también podemos jugar al "flendit": dibujamos un círculo en el suelo y cada jugador se apuesta un objeto que deja dentro del circulo. Se marca un línea desde la que cada jugador tirará una suela de zapato. Cada jugador, por turnos lanza la suela con el objetivo de sacar un objeto del circulo. Si un jugador lo consigue gana el objeto que ha hecho salir del circulo.

Juegos con cordones Para conseguirlas: a pedir en las mercerías de la zona y luego los traen los mismos niños Los cordones de los zapatos son un buen elemento para la práctica de diferentes juegos... Todos recordamos aquellos juegos donde dos o más jugadores iban haciendo diferentes figuras (juego ya practicado por los inuit). También podemos jugar a la serpiente: un jugador mueve por el suelo un cordón y los otros deben intentar pisarlo. Otro juego que puede darnos un trozo de lana es el juego de las colas de caballo: cada niño tiene un cordón, y se pone uno de los extremos de este a la parte de detrás de los pantalones, como si fuera una cola. El objetivo


34

del juego es arrancar el máximo de colas de los compañeros manteniendo la propia, dado que si perdemos la cola, ya no podemos sacar mas !

Cromos y tazos (patacones) Para conseguirlos: se encuentran en los bolsillos de los niños Actualmente encontramos los tazos en los comercios. Sin embargo, la tradición nos explica que, en diferentes partes del mundo se han jugado utilizando cartas viejas. Para hacerlos necesitamos dos trozos de cartulina de 6 cm x 2cm (en las escuelas sobran siempre retales de las aulas de plástica). Los ponemos en forma de cruz y doblamos las pestañas de la carta que esta delante hacia detrás y de la que está detrás hacia delante. Separamos los dos trozos y encaramos las pestañas. Y ya podemos montar el patacón. Des de siempre, con los cromos y los patacones se practicaban un gran número de juegos. En una pared de la escuela se busca una pared. Se marca una línea a la altura del pecho y desde allí se deja caer un patacón desde la pared hacia el suelo intentando que este caiga encima del anterior. Si lo conseguimos nos llevamos todos los patacones que haya en el suelo, de lo contrario nuestro patacón pasará a formar parte del botín del que consiga caer encima de algún patacón.

Chapas Para conseguirlas: se encuentran en el bar de la esquina Las chapas son un material de juego muy divertido y totalmente gratuito, ya que se pueden conseguir en cualquier establecimiento donde vendan bebidas de botella. Podemos llenarlas de plastelina, de modo que aumenten su peso. Cualquier espacio de tierra o pavimentado es ideal para marcar diagramas donde practicar numerosos juegos. El fútbol con chapas, es un gran ejemplo por su sencillez. Consiste en reproducir un partido de fútbol pero jugándolo con chapas. La pelota puede ser una pequeña bola de papel de aluminio que tendremos que


35

empujar con las chapas del propio equipo. Si la pelota es tocada por otro jugador, éste puede volver a tirar. El portero puede ser, o bien la mano del jugador o bien otra chapa. Finalmente, cuando se acababa el tiempo se hace el recuento de goles. Otro juego es el circuito de chapas. Consiste en dibujar en el suelo un circuito, la dificultad de este puede ir en función de la edad de los participantes. Este juego puede ayudar mucho a desarrollar la imaginación de los niños.

Gomas Para conseguirlas: se pueden comprar, buscar en baúles de casa o simplemente pedirlos a los niños. Las gomas son un material de juego bastante antiguo, que se utilizaban para jugar casi siempre mediante canciones, como vampiro soy, ancas-petancas y ¡todas aquellas canciones que nos podemos inventar! Acostumbran a ser juegos de habilidad. Ideal para aprovechar espacios entre columnas o árboles. Con todo ello ya podemos empezar a llenar nuestra caja. Ahora falta conocer juegos. Se hace difícil recomendar una buena bibliografía sin dejarnos algún recurso imprescindible. El primer gran recurso es buscar en nuestra memoria. Tenemos guardados un gran número de juegos que nos pueden servir para llenar todo un año de patio... sólo necesitamos un poco de tiempo y una libreta. Otro gran recurso son los mismos niños... Ellos inventan y generan juegos continuamente. Observarlos es llenar el repertorio. Los abuelos, nuestros mayores, tienen mucho que aportar sobre lo que se jugaba y que pude volverse a practicar. ¿Por qué no charlar una tarde con ellos? De esta forma, poco a poco iremos llenando los espacios, los tiempos y las vivencias de los niños en un espacio realmente educativo.

Marta del Pino Mireia Rofín Oriol Ripoll

Àmbit de jocs de l'Institut de Formació Fundació Pere Tarrés


36

Bibliografia bàsica ALLUÉ, JM (1998) El Gran Llibre dels Jocs. Ed. Parramón. Barcelona. ALLUÉ, JM (1999). Jocs per a tot l'any (quatre volums, un per a cada estació). Ed. Parramón. Barcelona. ALLUÉ, Josep Maria (2001) Un, dos, tres, pica paret!. Col El Bagul. Barcelona. Ed La Galera. BAROJA, V I RIPOLL, O (2001) A la veri i a la menti. 100 jocs per al menjador escolar. Ed Claret. Barcelona COSTAFREDA I CASTILLO, A. (1997). Jocs i entreteniments populars. Artesa de Lleida. Pagès editors. Lleida. GRANDA, DOMÍNGUEZ i ELQUARIACHI (1998) El juego popular y tradicional como mediador cultural. Ed Cims. Barcelona GRUPO CORVERA DE ASTURIAS (1997) Juegos de ayer para niños de hoy. Ed Grupo Corvera de Asturias. GRYSKI, C (1996) Los mejores juegos de cordel. Ediciones B. Barcelona. Jocs per a fer amb un cordill. Gairebé tot són figures que un pot fer individualment. LAVEGA, P I OLASO, S. (1999) 1000 juegos y deportes populares i tradicionales. Ed. Paidotribo. Barcelona. POU, A (1989) Jocs populars. Col. Les illes d’or. Palma de Mallorca. Ed El Mèdol. RIPOLL, O (2002) Juga amb nosaltres. Més de 120 jocs d’arreu del món. Ed Molino. Barcelona. SANS, J (2000) Recull de juguetes artesanals de les Illes Balears. Universitat de les Illes Balears. Palma de Mallorca. SEMINARIO DE EDUCACIÓN PARA LA PAZ. (1998). Manos cooperativas. Ed. Sedupaz. Madrid.


37

VARIS (1999) Juegos populares. Una propuesta para la educación física. Ed. Pila Teleña. VARIS (1999). Jocs i tallers interculturals. Ed. CAE. Manresa. Col. Lleure n.1. VIOLANT i SIMORRA, Ramon (1996) La joguina tradicional. Construida pels mateixos infants emprant plantes, flors, fruits, canya, fusta, fang, paper, cartró i altres materials. Col. El Pedrís. Barcelona. Altafulla

Discografia GIMÉNEZ, M. Canta-me’n una, canta-me’n dues. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.

Documents

Jocs i ús de la llengua catalana - WordPress.comJocs i ús de la llengua catalana. Sant Adrià del Besòs Març de 2006 Skelly Us presentem una de les moltes variants que es coneixen