Jordi Grau i Bartomeu

  • Upload
    oberon

  • View
    33

  • Download
    0

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Evolució de les Senyeres al llarg del procés de formació històrica de l'exèrcit i de L’Estat. Les barrades navals. Capítol 3. Anirem veien que la Senyera ha jugat un paper cabdal en la configuració vexil·lològica de l’exèrcit i de la bandera de l’Estat:. Jordi Grau i Bartomeu. (web de l’armada). - PowerPoint PPT Presentation

Citation preview

  • Evoluci de les Senyeres al llarg del procs de formaci histrica de l'exrcit i de LEstat. Les barrades navals. Captol 3 Anirem veien que la Senyera ha jugat un paper cabdal en la configuraci vexillolgica de lexrcit i de la bandera de lEstat: Jordi Grau i Bartomeu

  • SEGUNDA EPOCA (1717-1827)Cuerpo de Batallones de Marina.- Organizado en 1717 por el Ministro de Marina e Indias D. Jos Patio, lleg a tener 12 batallones, siendo los primeros en constituirse los denominados: Armada, Bajeles, Marina, Ocano, Mediterrneo y Barlovento. Su misin se centr en la guarnicin de los buques en los que predominaban los fuegos de fusilera durante el abordaje, adems de formar parte de las dotaciones de artillera y de realizar desembarcos, formando parte de las "Columnas de Desembarco" constituidas por la suma de las guarniciones de los buques que intervenan en la accin. Durante esta poca, un total de 110 aos, su actuacin fue decisiva en mltiples ocasiones, pudiendo citar entre otras: - Conquista de Cerdea, 1717 - Conquista de Npoles y Sicilia, 1732 - Expedicin a Pensacola (Florida), 1770. - Defensa de La Habana, 1762 - Expedicin a Argel, 1775 - Desembarco en Toln, 1793 - Defensa de Ferrol, 1800 - Reconquista de Buenos Aires, 1806. Escudo 1692-1707 Tercio de lArmada La Mar Oceano(web de larmada) El nom original de Pensacola a Florida s Penyiscola !

  • PROCESO DE FORMACIN DE LA BANDERABandera de la Santa Hermandad de Castilla 1488-1510. Bandera de la Flota de Barcelona (1479) Podeu anar resseguint els pals de comtes reis a l'estendard de Lepant sota leufemisme escudo papal, i al farciment de lliga de Sant Joan. La representaci en negatiu de les creus de Sant Jordi a lescut barcelon les fa ms semblants a les icones angleses o genoveses probablement per contraposici amb aquesta creu de Sant Jordi daquesta suposada Germania castellana. 1571 Estandarte de Lepanto al pie de Cristo el escudo papal, i las armas de Espaa i Venecia(web de larmada)

  • 1555 Bandera de las Indias de Castilla y Aragn i Aragon y Len. ( Que no haviem quedat que les ndies les van descobrir nicament els castellans? Que hi fan doncs els pals dels comtes reis ? Increble el mateix exrcit reconeix que sn banderes de sobirania que apareixen en portolans. Tamb resulta curiosa aquesta segona interpretaci del lle amb cua en forma de S, que trobem en el pavellons dels mapes durant lpoca dEn Ferran II. A Castella mai van existir el virregnats, la monarquia absolutista castellana va assimilar tots el territoris: Astries, Len, Galcia, Extremadura... Len no va tenir mai identitat prpia fins que els historiadors castellans el van utilitzar per invisibilitzar el Regne d'Arag. ) (1530-1543) Banderas de GalerasEl PROCESO DE FORMACIN DE LA BANDERA(1555) banderas indicativas de soberana de la poca que aparecen en mapamundis, atlas y portulanos. www armada.es(web de larmada)

  • Fixeu-vos que el pobre rei Ferran no tenia ni bandera noms un trist gui!Bandera Naval de las Expediciones a las Indias (1503) de Isabel La catlica (1547) Bandera usada por la Marina de Espaa en Flandes durante el siglo XVI por Carlos I Bandera Espaola de la Armada Invencible (1588) de Felipe IIGuin Real de Fernando "El Catlico" 1506 PROCESO DE FORMACIN DE LA BANDERA

  • Bandera Ultramarina (final s. XVI) FELIPE IV (1621 -1665) Bandera que aparece en los portulanos y en la que se han sustituido dos barras rojas por otras dos azules, seguramente como referencia al mar.

    Bandera de la Armada 1571-1581 Utilizadas por el MediterrneoBandera atlntica de la Armada 1571-1581. Bandera de los Galeones de Espaa (1520-1648) PROCESO DE FORMACIN DE LA BANDERA

  • Malgrat els subterfugis defugint formes i colors veieu que levoluci de les banderes que exposa el Web de lArmada tenen una cosa en com: la tossuda persistncia dels pals del Comtes Reis b siguin com a fons, b siguin canviant-los els colors, o b siguin combinant-los amb la Creu de Borgonya (o de Sant Andreu) del Austries, tal i com podeu veure en les segents icones moltes penjades per lEnric Guillot a lHistocat

    The Invincible Armada 1588. English picture. ww.mandragore2.net

    The Invincible Armada 1588. English picture. ww.mandragore2.net

  • 1588 Larmada invencible.

  • 1588 le dernier bateau quitte le portdepuis 2 jours (28 mai) les bateaux quittent le port de Lisbonne en Espagne et s'attendent avant de faire route vers l'Angleterre pour la conqurir. En ce jour le dernier des 130 bateaux lve l'encre pour rejoindre la flotte Font: comission scolaire de Montreal Quebec. www.csdm.qc.ca 1588 The invincible Armada

  • 1640 Joo Teixeira Albernaz (portugus), Inst. Arquivos Nacionais Torre Tombo Lany 1582, Felip I ordena crear la primera escola cartogrfica a Madrid al portugus Joao Albernaz. Fixeu-vos en aquest mapa de la nisaga Albernaz com van desapareixent les senyeres de Sudamrica i canviant els colors de les de Nord amrica. 1640 Joo Teixeira Albernaz. Inst. Arquivos Nacionais Torre Tombo

  • 1640 Joan Oliva (catal), National Maritim Museum, London

  • 1630 Annim (portugus), Henry E. Huntington, California