Patrocina

Jordi Merino i NoéIl·lustracions: Lara Sánchez

Glòria, la colometa

curiosa de Mataró

Avui és un dia festiu, un dia molt especial per a la ciutat de Mataró. Fa setmanes que les meves germanes colomes en

parlen i es preparen. No paren de xerrar a totes hores del que ha de passar. De vegades es fan pesades i tot.

Cada matí es posen a estirar les ales unes quantes vegades i afinen els seus parrups, que és el llenguatge amb el qual cantem

i ens comuniquem els coloms. Jo, com que encara sóc petita, no entenc el perquè de tanta expectació. Tampoc hi he parat

massa atenció, si he de ser sincera...

2

—Va! Toca córrer. Totes dins el transportí, que ja és l’hora! —ens diu en Joan, un dels voluntaris de l’associació de coloms missatgers. És un home molt

atent i té molta paciència amb totes nosaltres sempre. —Ai, quins nervis, que ja és l’hora! Que ja és l’hora! —

repeteixen totes.Fem un petit viatge en un camió i arribem a una placeta molt concorreguda de gent. Hi ha molta canalla a collibè dels seus

pares. Això és el que puc veure pel foradet de la capsa que ens transporta. Vaig a treure el caparró a veure

què hi ha cap a on mira tothom. Ui, quina por! Hi ha una Àguila amb un colom missatger al bec!—Jo no vull sortir! —dic gemegant. Però la resta de colomes em

miren i riuen indicant-me que és de drap i aquesta figura és àmpliament estimada arreu.

4

—Guaita! Hi ha unes persones tan altes com la portalada d’aquest edifici —torno a cridar. I la resta em diuen enmig de rialles que és la Basílica de Santa Maria i aquestes persones

tan magnífiques són els gegants de la ciutat.Jo em quedo bocabadada mirant-ho tot i no sé cap on girar

el cap. Allà al fons hi ha gent vestida amb robes molt nobles, d’altres que semblen grups tots del mateix color i també algú

que va més estiuenc per la calor que comença a fer.Ho sé, soc una mica despistada. Però és ben cert que estic al

bell mig d’un gran espectable!

6

De cop i volta comencen a sonar campanes. Pam, pum! Se senten molts sorolls de petards, com els que vàrem sentir fa uns dies a la nit per Sant Joan. Tothom aplaudeix i es veu a

tothom molt alegre. Quina festassa! —Va, que ens toca! A volar, a arrencar ja el vol! —diu la coloma

que es diu Lívia i que és la més gran de totes. De sobte, s’obre la tapa del transportí i de manera accelerada

surten totes les meves germanes volant de manera molt organitzada.

Jo em quedo una micona endarrere. No sé, però no ho tinc clar i m’agradava el que estava veient.

—Va, Glòria, no siguis trapella! Tothom t’espera! —em diu el voluntari Joan movent un xic el cap i amb les mans a la

cintura fent forma de gerro. De fons, continuen sentint-se les campanes. On deuen ser? No les veig.

Finalment decideixo sortir. Dit i fet! Flap, flap. Moc les meves blanques ales petitones. Però, cap a on vaig? Ja no veig les

meves germanes. Aniré donant voltes a aquesta plaça...

8

Em sembla que m’he perdut, i això que diuen que les colomes d’aquesta ciutat som les millors en orientació.

Certament diuen que mai ens perdem. Uf, quin cansament tant girar i regirar! Crec que reposaré allà, sobre la mà d’aquella noia que està enfilada damunt una pila de

persones. Potser m’està convidant a descansar, ja que té la mà estesa cap al davant.

—Mireu, mireu! Una colometa blanca s’ha posat sobre l’enxaneta dels castellers! —diuen els nens i nenes

mentre aplaudeixen. Quina vergonya, tothom em mira! Però és que aquí

s’hi està bé, ara, i la noia aquesta em somriu. No la conec però em cau bé.

Sembla molt maca!

10

Al fons veig que ve una corrua de gent amb banderes i un petit tabernacle. Ja no em miren. Quina sort!

Què deu ser allò? Vaig a tafanejar. Deixo la noia i llavors desplega una gran bandera,

i continuen els sons de les campanes. Volo per sobre d’aquest tabernacle. Dues noies que hi ha al

davant porten com unes fulles de palma. Una d’elles em pica l’ullet.

Que agradable! Com es deuen dir?—Glòria a les Santes! —diuen en veu alta algunes

persones—. Glòria! Glòria! —repeteixen. I aquella àliga d’abans i els gegants es posen a ballar

i tothom al seu voltant. —Glòria, Glòria! —continuen. Perquè diuen el meu nom?

No ho comprenc.

12

Edita i produeix: Capgròs Comunicació SL | Maquetació: Marta Ramis Xirau | Impressió: Rotimprès | Juliol 2020 | Dipòsit legal: B-22.932-11

Bé, per si un cas, decideixo continuar amb el vol, no sigui que em facin ballar a mi... tot i que de ganes no me’n falten! Sento que m’estic animant. Pujaré fins dalt d’aquest

edifici a veure les campanes que no paren de sonar. Quina sensació d’alegria i goig que es respira.

M’encanta aquest so i aquests barrams: clon, clon, talan, talan, tolon, tolon... No paren!

Decideixo parar per gaudir de l’espectacle i... Oh! Quina meravella de vistes! Si es veu el mar i tot.

I aquells gegants ara són petits. Semblen més petits que la meva ala blanca. I aquella multitud de quitxalla

i famílies ara són taques de colors. Em sento molt feliç. Ara entenc el que deien les meves

germanes. Avui és un dia gran per a Mataró. M’omple una sensació de ganes de volar, de saltar, de riure... de tot!

Tinc ganes també de dir: Glòria, Glòria!

14

Col.laboren:

Patrocina:

C/ Sant Frances d’Assís 16, 1r Mataró · Tel. 93 796 45 05info@matfis.com www.matfis.com

Sant Benet, 14 08302 MATARÓTel. 93 757 44 96

PastisseriaBomboneria

Carrer Barcelona, 12-14, 3r08301 MataróTel. 937 904 994 www.clinicabadia.com

Av. del Progrés, 51 Vilassar de Mar Pol. Industrial Els Garrofers Tel. 93 759 87 07 www.nel-vet-megastore.com

Ronda Alfons X el Savi, 191MataróTel. 93 796 12 73LAURI

Peixateries

VIVERS PROPIS

La Riera, 58 · 08301 Mataró Tel. 93 790 10 53www.cordemariamataro.cat

C/ La Riera, 91MataróTel.: 937 90 32 25www.granjacaralt.com

Ronda O’Donnell, 11-13 Tel. 937 579 29308303 Matarówww.farmaciacolldeforn.com

C/ Iluro, 47 cant. UnióMataróTel.: 93 755 11 77www.esternogueras.cat

Pça Catalunya, 42. Mataró · 93 758 64 19C/ Queralbs, 16. Mataró · 93 798 32 10C/ Mare de Deu de la Cisa, 46. Mataró · 93 799 11 51Av. Francesc Macià, 90. Mataró · 93 758 61 77