Jornada: “Efectes de canvis climàtics i de canvis de maneig del sòl sobre la produccióde vinya a Catalunya”.10 de novembre de 2009

Ildefons Pla SentísPresident de la Secció de Conservació de Sòls i Aigües de la SecsVicepresident de l'Associació Mundial de Consevació de Sòls i Aigua

Membre del Comité Executiu de la Societat Europea de Conservació de SòlsProfessor de la Universitat de Lleida

La suplència de l’aigua del sòl en la planta és el factor més crític tant en l’etapa vegetativa com

en la reproductiva de la vinya. Per tant, és també el factor més determinant de la producció i

qualitat del raïm i del vi resultants. Aquesta suplència és la conseqüència de la disponibilitat

d’aigua en el sòl i de la transpiració de la planta en les diferents etapes de desenvolupament

de la vinya i del raïm. Això depèn, a la vegada, del clima (temperatura, hores d’insolació,

quantitat, intensitat i distribució de les pluges), de la varietat i el sistema de la plantació i de

les propietats hidrològiques i la profunditat efectiva dels sòls (capacitats d’infiltració, de

retenció i drenatge i profunditat d’arrels). Aquestes últimes es poden modificar o alterar per

mitjà de la transformació (anivellacions, terraplenats) i de les pràctiques d’ús i maneig de les

terres. En climes àrids i semiàrids, la suplència d’aigua es pot regular parcialment amb l’ús

d’aigua de reg de manera limitada i molt controlada, quan es requereix per a substituir

deficiències en períodes crítics de desenvolupament de la vinya i del raïm. Això sempre que hi

hagi disponibilitat d’aigua per a aquest fi, i a un cost raonable.

En el cas del cep, l’efecte del clima s’ha expressat tradicionalment mitjançant índexs

bioclimàtics, que solen incloure de manera individual o integrada els factors de la temperatura,

les hores de llum i la pluja. Aquests índexs s’han utilitzat per a localitzar i delimitar regions

amb capacitat de conrear vinyes per a vi i per a seleccionar les varietats més apropiades per a

cada regió, i donen com a resultat vins amb diferents característiques i qualitats. No prenen en

consideració, al menys de manera directa, els altres factors abans mencionats, com són les

propietats hidrològiques dels sòls, els sistemes d’ús i maneig de terres i vinya i les

transformacions realitzades, que poden alterar en sentit favorable o desfavorable la relació dels

índexs nombrats amb la producció i la qualitat del raïm i del vi, i amb altres conseqüències

com són els riscos de sequeres o l’erosió superficial o en massa. El concepte de terroir

(d’origen francès) sol integrar, amb criteris fonamentalment empírics i poc científics, els factors

del sòl, el clima, la varietat i el maneig com a determinants de la qualitat de la producció d’una

àrea determinada ben delimitada. Actualment, el clima mediterrani semiàrid, que és el

predominant a les zones productores de vinya per a vi a Catalunya, resulta, en índexs

bioclimàtics, molt favorable per a la producció de vi d’alta qualitat. Aquesta producció s’ha vist

estimulada en els últims anys per un increment d’exportacions, en especial a països del centre

i nord d’Europa (Anglaterra, Alemanya, Països Baixos, Suïssa), a part dels Estats Units

d’Amèrica i del Japó. D’altra banda, existeixen evidències que l’increment sostingut, des dels

volts del 1750 però accelerat en els últims anys, en la concentració atmosfèrica dels gasos

d’efecte hivernacle, en especial CO2, CH4 i N2O —producte d’activitats (indústries, transports,

agricultura, ramaderia) associades al creixement de la població i de les seves necessitats—,

està provocant un augment, amb efectes indirectes previstos, sobre el cicle hidrològic

(quantitat, intensitat i distribució de les pluges, quantitat i qualitat de l’aigua disponible per a

reg i canvis a la coberta del sòl) i afecta de diferents maneres i graus, depenent de la regió del

món, les possibilitats de desenvolupament i el cultiu d’espècies vegetals diferents.

Tot i que encara no existeix un cert nivell d’incertesa al voltant dels canvis climàtics previstos

per al futur, els quals variaran segons els diferents escenaris i els models alternatius de

desenvolupament de la humanitat i portaran a diferents nivells de producció neta de gasos

amb efecte hivernacle, en general les previsions són que en el sud d’Europa, incloent-hi gran

part d’Espanya i de Catalunya, s’aconseguiran increments en la temperatura mitjana d’entre 2 i

5 ºC durant els pròxims cinquanta o cent anys i descensos en les pluges de fins a un 20 o 50

%, les quals seran més intenses, variables i erràtiques. Aquestes mateixes prediccions de

canvis climàtics futurs faran que a mitjan segle XXI s’aconsegueixin, en països del centre i nord

d’Europa (principals importadors actuals de vi de qualitat de Catalunya —incloent-hi el cava—),

índexs bioclimàtics per a la producció de vinya i vi semblants als actuals en les regions

productores de vinya per a vi a Catalunya. Les plantacions de vinya per a vi acostumen a fer-

se actualment per períodes d’entre vint i cinquanta anys; per tant, és important preveure

aquestes possibilitats de canvis climàtics futurs en els plans de noves plantacions.

Independentment de la incertesa sobre l’abast real dels canvis climàtics futurs a Catalunya,

actualment ja es presenta una gran variabilitat i erraticitat en el clima mediterrani, que es

manifesta fonamentalment en el nivell i el règim de pluges. Concurrentment i, en part, com a

conseqüència de diferents pressions socials i econòmiques i de disponibilitats tecnològiques, a

les quals s’agreguen estímuls derivats de polítiques agrícoles i ambientals de la Unió Europea

aplicables de manera «universal», es realitzen, i s’han realitzat, forts canvis en el maneig de

les terres amb vinya. Aquests canvis es promouen amb l’objectiu de facilitar més mecanització

i aconseguir incrementar la productivitat, sense afectar el medi ambient. Tot i això, aquestes

pràctiques han exigit, en especial en terres amb pendents d’altes a moderades (predominants

a les zones de vinya a Catalunya), dràstics condicionaments de terra, incloent-hi anivellacions i

terraplenats.

Durant els últims quinze anys, mitjançant projectes d’investigació portats a terme per la

Universitat de Lleida, hem estudiat —en tres zones seleccionades entre les productores de vi a

Catalunya (denominacions d’origen Penedès, Priorat i Costers del Segre)— els canvis a les

terres i els sòls, en especial en les seves propietats hidrològiques, que han estat provocats pels

canvis en el clima i en les noves pràctiques de condicionament i maneig de les terres i del

cultiu. L’objectiu, a part de la mencionada avaluació dels canvis hidrològics, ha estat

determinar com aquests canvis afecten la sostenibilitat en la quantitat i la qualitat de la

producció, els riscos de sequera i els riscos de processos d’erosió superficial i en massa, sota

condicions climàtiques canviants. A part de mesuraments i avaluacions en camp de paràmetres

hidrològics i de desenvolupament radicular necessaris per a alimentar un model de balanç

hídric que hem desenvolupat per poder deduir i preveure els riscos més amunt assenyalats, es

va fer un seguiment directe dels components i els resultants dels balanços esmentats en el

camp durant diversos anys, de manera continuada i periòdica, amb el fi de validar els resultats

obtinguts amb el model de simulació. En quasi bé tots els casos es van haver d’adaptar,

modificar i, fins i tot, desenvolupar equips i metodologies per a avaluar adequadament les

propietats hidrològiques del sòl en el camp, perquè, sota les particulars condicions de les

terres i sòls inclosos en l’estudi, molts dels equips i les metodologies generalment recomanats i

utilitzats no permetien obtenir resultats satisfactoris.

Al Penedès (Alt Penedès) es van avaluar els efectes de la decapitació i el farcit de sòls,

producte de l’anivellació i dels nous sistemes de plantació, amb i sense l’ús de cobertes verdes

o seques, en els diferents cicles de desenvolupament de la vinya. També es va avaluar

l’efectivitat d’algunes mesures correctores aplicades empíricament, com la construcció de

petites terrasses amb cobertura a través del pendent, per a retenir l’aigua d’escorrentia i els

sediments generats i arrossegats entre aquestes terrasses.

Al Priorat es van avaluar els efectes dels terraplenats i de la plantació de noves varietats amb

diferents sistemes i densitats sobre el balanç hídric i sobre la quantitat i qualitat de producció,

sobre els riscos de sequeres extremes i sobre els riscos d’escorriments de terra, sota

condicions climàtiques diferents i canviants. Així mateix, es va avaluar l’efectivitat de l’aplicació

d’algunes mesures proposades empíricament pel que fa a l’ús de reg complementari, ús de

cobertes, polvorització de les pedres superficials i sistemes de conreu.

A Costers del Segre (Raimat), amb clima més sec i que fa indispensable el reg, s’ha avaluat

l’efecte del pendent, el conreu, l’ús de cobertes verdes i els nivells i el temps d’aplicació

d’aigua de reg, en el balanç hídric i en l’escorriment i l’erosió, així com la seva manifestació en

la quantitat i qualitat de producció sota condicions climàtiques diferents.

En general, els resultats indiquen que el tipus d’avaluacions realitzades i el processament de la

informació obtinguda, tant de sòls com de clima, a través del model de simulació del balanç

hídric proposat (SOMORE), permeten deduir amb aproximació suficient, i costos raonables, els

efectes negatius o positius que pot tenir l’aplicació o introducció de manera empírica de nous

sistemes de condicionament de terres i de cultiu de vinya. A partir d’aquí es poden deduir o

seleccionar de manera racional els sistemes i les pràctiques que permetran, amb més

probabilitat d’èxit, un balanç i un règim hídric del sòl, durant les diferents etapes del

desenvolupament de la vinya, que condueixen a una producció més sostenible en quantitat i

qualitat del raïm i vi, i a menors riscos de degradació dels sòls (erosió superficial i en massa) i

de les seves conseqüències negatives. Això es pot realitzar tant sota les variables condicions

climàtiques actuals com sota les previstes com a resultat dels canvis climàtics futurs generats

per l’increment atmosfèric de gasos amb efecte hivernacle. Els estudis realitzats han permès

també determinar que algunes de les pràctiques actualment recomanades —algunes de

manera empírica o basades en suposades o mal avaluades propietats dels sòls (especialment

hidrològiques), a part de l’alt cost—, en lloc d’ajudar a preveure els problemes, més aviat

poden contribuir a incrementar els riscos de problemes tant ambientals com de producció. En

particular, poden fer que les terres, els sòls i el cultiu de la vinya siguin més vulnerables davant

la variabilitat climàtica actual, i més encara davant els canvis climàtics previstos per al futur.

En cas contrari, amb una adequada base de dades actualitzada de tipus hidrològic obtinguda

en estudis de sòl en el camp, i d’informació climàtica actual i prevista (amb diferents graus de

probabilitat), l’ús de models de simulació de balanç hídric (no empíric, basat en processos i

utilitzant informació local, com l’usat en els nostres estudis) permetria deduir i seleccionar

-tant des d’un punt de vista econòmic com ambiental- i mantenir o millorar la qualitat

d’aquesta producció en concret, tot i els canvis climàtics previstos per als pròxims vint o trenta

anys. Els estudis proposats són també indispensables per a la selecció d’àrees per a noves

plantacions de vinya, en tant que amb això es pretengui mitigar els efectes dels canvis

climàtics previstos per al futur o escapar-ne. Això, que ja s’ha començat a fer a Catalunya

(noves vinyes de la firma Torres a Talarn —a la conca de Tremp, Lleida—), es beneficiarà de la

selecció i l’aplicació dels sistemes i les pràctiques de maneig de sòls, aigua i vinya més

adequats per a les noves terres, sòls i clima.