Jornada "Els reptes de les associacions a les ciutats"en el marc del Consell Ciutat de Badalona

INFORME DE RESULTATS

TALLER DE DEBAT: “ELS REPTES ASSOCIATIUS”

CONSELL CIUTAT DE BADALONA

13 DE DESEMBRE 2008

Impulsat per: Amb el suport tècnic de:

Document elaborat per [email protected]

2

INDEX

INTRODUCCIÓ ................................................................................................................... 2

PROGRAMA....................................................................................................................... 3

GUIA DE LECTURA ............................................................................................................. 3

RESULTATS DEL DEBAT: FRASES EXTREMES, EXPERIÈNCIES i REPTES DE FUTUR ............ 4

RESULTATS DEL DEBAT: QUÈ NECESSITEM SABER I QUÈ NECESSITEM TENIR PER

ASSOLIR ELS REPTES DE FUTUR. ....................................................................................... 4

RESUM: REPTES I PROPOSTES DE FUTUR DEL TEIXIT ASSOCIATIU ................................... 4

AVALUACIONS DE LA JORNADA DE DEBAT....................................................................... 4

RESULTATS DEL DEBAT: FRASES EXTREMES, EXPERIÈNCIES i REPTES DE FUTUR ............ 4

INTRODUCCIÓ

El dissabte 13 de desembre del 2008 se celebrà el plenari del Consell de Ciutat a

Badalona, com a espai de trobada de les associacions de la ciutat i posada en comú del

treball fet durant tot l’any. L’acte va tenir lloc al centre de convencions Badalona

Centre Internacional de Negocis (BCIN).

En el marc de la darrera sessió del Consell de l’any, es va proposar reflexionar i debatre

sobre quin és l’estat actual de les associacions i quines són les seves oportunitats, amb

la idea de fer propostes conjuntes d’accions que tant les mateixes entitats com

l’ajuntament poden realitzar per millorar les condicions i capacitats de les entitats de

la Badalona.

L’assessorament tècnic, dinamització dels debats i redacció del present informe de

resultats del debat ha estat realitzat per l’equip d’EIDOS Dinamització Social.


3

PROGRAMA

El Consell de Ciutat va seguir el següent programa:

8.30 h: Obertura de Secretaria i entrega de documentació.

9.30 h: Presentació a càrrec del Sr Ferran Falcó, Primer Tinent d’Alcalde i la Sra.

Paquita Teruel, Regidora d’Acció Social i Polítiques d’Igualtat i Relacions

Ciutadanes.

10.00 h: Ponència “Vint (o dos) poemes d’amor i una cançó desesperada”. Sr Fernando

Pindado, Subdirector general de participació en l’àmbit local de la Generalitat

de Catalunya. Autor del Reglament de Participació Ciutadana de Badalona al

2001. Autor del llibre “La participació ciutadana és la vida de les ciutats”.

11.00 h : Pausa cafè.

11.30 h: Grups de debat “Reptes i propostes de futur del teixit associatiu de Badalona”

13.00 h: Comunicació “Badalona, capital de la cultura catalana”, a càrrec del Sr Jaume

Vives, Regidor de Cultura.

13.10 h: Conclusions dels grups de debat.

13.30 h: Cloenda a càrrec del Sr Jordi Serra, Alcalde de Badalona i lliurament de premis

Consell de Ciutat.

GUIA DE LECTURA

Després de la ponència inicial del Sr. Pindado, s’iniciaren els grups de debat. La

dinàmica de treball proposada, tenia per objectiu provocar la reflexió sobre diferents

temes clau que afecten el present de les associacions. Aquestes havien de contrastar

fins a quin punt, cadascuna de les frases/temes que se’ls plantejava tenien

transcendència i en quin repte es podia traduir. També pretenia que les diferents

entitats aprenguessin de si mateixes compartint les seves experiències, les pràctiques

que les associacions creien que els allunyava de la situació negativa (frase extrema)

provocadora i amb què començava el debat.

La segona part de la Jornada, consistia en reflexionar i debatre sobre tot allò què les

entitats necessitem saber i necessitem tenir per superar els reptes identificats.

Aquestes s’han de desenvolupar per convertir-se en actuacions concretes però de

moment són línies per on començar a caminar. Es resum en el darrer bloc de resultats.


4

RESULTATS DEL DEBAT: FRASES EXTREMES,

EXPERIÈNCIES i REPTES DE FUTUR


5

GRUP A

FRASE “EL PROJECTE DE L’ASSOCIACIÓ SÓN LES ACTIVITATS

QUE FEM PELS SOCIS I SÒCIES”.

100% d’acord-------------------------------------50%-------------------------------------100% desacord

8 5 6

PER QUÈ T’HAS SITUAT ON T’HAS SITUAT?

Ni d’acord ni en desacord:

- Hi ha tipus d’entitats en què les activitats per als socis són el més important:

o A les entitats juvenils, es treballa a través de les activitats.

o Són essencials: per exemple en entitats de persones amb algun

tipus de dificultats.

o Les activitats són una forma d’acció i d’implicació dels socis. Si no hi

ha activitat l’associació està morta. A més les activitats permeten

establir un vincle amb els socis.

- Les activitats ofertes no són només per als socis sinó que poden engrescar

gent de fora a participar a l’entitat. Necessitem aprendre formes de fer, que

els “de fora” s’impliquin.

o A la nostra entitat es fan activitats enfocades als socis, però

convidem més gent, és important per a Badalona.

Més aviat en desacord:

- Hi ha tipus d’entitats en què les activitats no són dirigides als socis sinó als

usuaris de serveis de l’entitat.

- Les activitats i projecte estan relacionats però són coses diferents:

o Les activitats són part del projecte, però no són el projecte.

o Sense projecte no hi ha activitats.

100% en desacord:

- Les entitats tenen una funció social més enllà de les activitats que facin per als

socis:

o No és el mateix l’empresa que les entitats. No podem limitar-nos a

oferir activitats, com si fossin un producte. Això ho fan les empreses.


6

o Les AVV estem aquí per a millorar el barri, les activitats són per a tot el

barri.

o Les entitats han de pensar en l’entorn, què podem fer perquè l’entorn

millori, no només fer activitats per als socis.

o L’associació no es pot enrocar dins l’associació, s’ha d’obrir a l’entorn.

El debat gira entorn a quatre àmbits: la naturalesa de les activitats, el projecte i la visió

estratègica de les entitats, la implicació de les entitats en l’entorn, i la situació i necessitats

actuals del teixit associatiu.

Pel què fa a la naturalesa de les activitats, es debat sobre el fet de fer activitats obertes (més

enllà dels socis) o no. Es conclou que la naturalesa i els destinataris de les activitats dependran

del tipus d’entitat, i s’insisteix en què a cap entitat se li pot dir que sigui “bona” o “dolenta”

segons les activitats que faci. Aquestes es consideren una bona eina per implicar als socis i per

donar a conèixer l’entitat a persones que no en formen part. Són també la forma d’articular

l’acció de l’entitat; una entitat sense activitats no pot tirar endavant cap projecte.

Respecte el projecte d’entitat, es destaca que és el “quid de la qüestió”, o el repte implícit, de la

frase a debat. El projecte és diferent de les activitats, tot i que sovint es confonen. El primer ha

de guiar l’acció, les activitats són la forma de fer-lo caminar. El projecte està en relació amb la

visió estratègica de l’entitat, i s’apunta que a bona part de les entitats els manca aquesta visió.

Alguns participants opinen que les entitats de nova creació tenen més vocació de buscar una

visió estratègica, mentre a les més antigues els costa més, bé per manca de coneixement, bé

perquè no en veuen la necessitat. D’altres participants, no estan d’acord ja que hi ha entitats

molt antigues i sòlides, i la seva permanència demostra que han tingut visió estratègica.

En general, però, hi ha consens en que existeixen febleses en aquest aspecte. Algunes entitats

no tenen projecte, en les que sí el tenen aquest és desconegut per la major part dels socis i, fins

i tot entre les persones que en tenen coneixement, la feina del dia a dia pot fer que el perdin de

vista. Es planteja que la visió estratègica hauria de ser dissenyada per tots els socis i sòcies.

La implicació de les entitats en l’entorn és un discurs que pren força sobretot entre les persones

que s’han situat més en desacord amb la frase. Es destaca la funció de transformació social que

han de jugar les entitats, i que aquestes són diferents d’una empresa que ofereix serveis. Els

participants que provenen de les AV destaquen que aquestes entitats tenen un fort impacte en

el barri, tan pel què fa a les activitats i festes com pel què fa a les millores aconseguides, de les

que no només es beneficien els socis sinó tots els veïns i veïnes. La resta de participants entren


7

poc en aquest debat, tot i que es destaca de nou la diversitat d’entitats; la seva naturalesa

determinarà una major o menor implicació en la transformació de l’entorn.

EXPERIÈNCIES:

- El projecte d’entitat (entitat juvenil i Consell de la joventut) s’articula en

subprojectes que tenen objectius propis relacionats amb els objectius de l’entitat

o que els desenvolupen. Cada subprojecte s’articula a partir d’activitats, que

compten també amb un petit projecte amb els seus objectius relacionats amb els

objectius del subprojecte. Això ajuda a la coherència de tota l’acció de l’entitat, i

ajuda a passar del projecte més abstracte a la seva progressiva concreció.

- Conflicte aglutinador. Quan sorgeix un conflicte comú, la gent s’aglutina, surt al

carrer. És un element aglutinador , tot i que extern a l’entitat.

S’aporta com experiència d’algunes entitats; altres objecten que és un element no

controlable, puntual i a llarg termini no aporta a l’entitat més que alguna persona nova.

- Renovació: la incorporació de noves persones ha ajudat a fer canvis a algunes

entitats. La gent nova vol canvis i s’implica.

- Festa de la Primavera: una gran festa és un element de motivació. La gent s’ho

passa bé i després s’apunta a treballar més.

- Implicació a través de les activitats (entitats juvenils): a partir de ser

“consumidors d’activitats” algunes persones s’impliquen progressivament en el

projecte. Les persones usuàries d’activitats potser no són conscients, però si es

van implicant més poden anar veient el sentit de l’entitat.

- Activitats que generen recursos econòmics i que ajuden al projecte final. És una

forma d’obtenir finançament propi i autonomia econòmica.

- Projecte solidari. És un projecte comú de diferents entitats, ajuda a sumar forces

en una mateixa direcció.

Hi ha acord en que el repte que volem aconseguir assolir és:

“Cal tenir present el projecte de l’associació i vincular-lo a través d’activitats”.


8

FRASE “L’ASSOCIACIONISME S’ESTÀ MORINT,

NO ÉS IMPORTANT PER A LA CIUTAT”.

100% d’acord-------------------------------------50%-------------------------------------100% desacord

1 2 6 10



- No sabem si l’associacionisme s’està morint o no, però hauria de ser útil a la

ciutat.


- Potser s’està morint, però és important per a la ciutat.

100% en desacord:

- L’associacionisme no s’està morint. Hi ha entitats que tenen més de 100 anys, i

en sorgeixen de noves.

- L’associacionisme no està mort sinó que s’està transformant.

o No es mor sinó que es transforma.

o L’associacionisme, com l’energia, no desapareix , es transforma.

El debat de seguida se centra en el procés de transformació de les entitats. La societat també

s’està transformant i cal comprendre aquests canvis i adaptar-se per fer-hi front. És important

renovar-se. La innovació s’identifica com l’element clau i el repte implícit de la frase a debat.

Algú apunta que l’associacionisme avui en dia és el facebook; algunes persones o grups del

facebook tenen més “amics” que socis moltes associacions. També es destaquen els nous

moviments socials, i les mobilitzacions puntuals a gran escala a través de les noves tecnologies,

com les mobilitzacions recents a Grècia. S’objecta que aquests exemples són coses diferents de

l’associacionisme. Tenen punts en comú perquè també articulen i mobilitzen la societat.

Tanmateix l’associació es defineix per una mínima estructura i permanència al llarg del temps.

En tot cas, són formes d’acció i de relació a tenir en compte i incorporar des de les associacions.

La renovació i innovació té a veure tant amb la forma de les entitats com amb els nous

problemes a abordar, a través de noves estratègies, fruit dels nous reptes que porten els canvis

en la societat.


9

EXPERIÈNCIES:

- Internet: ús d’Internet i presència a la xarxa per a comunicar-se, informar-se,

organitzar-se... (web, blogs, xarxes socials).

- Mobilització en plataformes per a nous problemes. Moltes de les “noves

temàtiques socials” s’han abordat creant plataformes que uneixen entitats

diferents amb un objectiu comú.

- Associacions sorgides d’actes i mobilitzacions puntuals. Algunes mobilitzacions

que sorgeixen de manera puntual poden acabar cristal·litzant en noves

associacions.


“Cal que les entitats sàpiguen renovar-se i adaptar-se els noves situacions”.

GRUP B

FRASE “JO AQUÍ SACRIFICANT-ME PER L’ASSOCIACIÓ

I LA GENT A CASA VEIENT LA TELEVISIÓ.”

100% d’acord-------------------------------------50%-------------------------------------100% desacord

7 2 11


100% en acord:

- Hi ha gent a l’associació que està i s’ho pren i ho viu com una obligació.

- Això no treu que es troben a gust amb la tasca que realitzen.

- A la resta de persones no els interessa i costa motivar-los.

70% d’acord:

- Qui ve ho fa perquè vol, ningú obliga a ningú.

- La societat ha canviat molt i s’ha tornat més individualista.

100% en desacord:

- A la majoria de gent no li agrada desenvolupar les tasques més costoses, que

requereixen un major esforç i nivell de compromís.

- D’altres creuen que la gent no vol col·laborar perquè les associacions ja fan molt

bé la seva feina.


10

EXPERIÈNCIES:

- Centro Cultural Esperanza: votacions amb urna per escollir el seu president/a.

- Algunes associacions acostumen a tractar a l’entitat el que s’ha explicat al

Consell de Ciutat, així es pot mantenir informat i no cal que vingui tothom.

- Una AV de Sant Crist comenta que intenta promoure al màxim la participació

mitjançant activitats culturals, els consells de districte, la revista de l’entitat i una

xarxa ciutadana que han desenvolupat, com un espai virtual on es troben les

entitats del districte. També han intentat millorar els seus estatuts i la seva

organització interna mitjançant una “junta ampliada”, on es reuneixen

l’associació amb altres entitats i col·lectius que es mouen al mateix districte.

Aquesta mateixa associació ha creat una coordinadora amb totes les entitats del

barri, per a què no siguin sempre els mateixos. També tenen un espai a facebook

on tenen una xarxa de més de 300 joves que mantenen un cert vincle amb l’AV.

- L’associació de persones sordes ha intentat ampliar la seva junta per a què la

gent participi i s’impliqui més.

- Moltes de les associacions comenten que preparar un pica-pica també afavoreix

que la gent vingui.


“Aconseguir més implicació i participació de la gent”.

FRASE “ENS HAURIEN DE DONAR MÉS SUBVENCIONS

PERQUÈ ESTEM FENT ALLÒ QUE NO FA L’ADMINISTRACIÓ.”

100% d’acord-------------------------------------50%-------------------------------------100% desacord

3 6 2 9


100% en acord:

- Hi ha entitats que no poden augmentar el preu de la quota dels socis i per aquest

motiu necessiten més recursos econòmics per part de l’administració.

- Mai arriben a costejar tot el projecte, malgrat se suposa que s’està

desenvolupant una tasca que haurien d’assumir des dels poders públics.


11


- S’ha d’evitar el clientelisme i que les subvencions siguin aleatòries. Les

subvencions s’haurien de donar en base a un projecte que justifiqués l’ajuda.

- És obligació de l’associació mantenir-se econòmicament per sí mateixa.

100% en desacord:

- Una subvenció és només una ajuda, però aquesta no ha de superar el qualificatiu

de “col·laboració” sinó es convertiria en “dependència”.

- Algunes entitats i les mateixes administracions han de replantejar-se a on van a

parar els diners públics, en el sentit de que potser caldria deixar de fer tants

dinars, per exemple.

- Les convocatòries de subvencions comporten una excessiva burocràcia.

EXPERIÈNCIES:

- A l’hora de presentar el projecte per poder rebre subvencions, ho fa sota uns

criteris establerts i prèviament definits (associació de l’àmbit de la salut).

- No és cap bona pràctica, però potser caldria una major racionalitat a l’hora de

distribuir els recursos, com ajuntar aquelles associacions que estan treballant un

mateix tema per aprofitar al màxim els diners.

- Seria important tenir una política de subvencions amb uns criteris clars. En

aquest sentit, comenten que les AV compten amb una distribució de les

subvencions que es correspon a 50 % estructura, 25 % projectes i 25 % festes.

- Des d’una de les AV es comenta que fa molts anys es buscava més la implicació

de la gent i la seva col·laboració, sense necessitar tants recursos econòmics. Per

exemple, els mateixos veïns col·laboraven activament en el manteniment dels

espais verds de les seves vivendes.


“Tenir més recursos per desenvolupar la tasca de l’associació”.


12

GRUP C

FRASE “NO COMPARTIM RES I NO TENIM EN COMÚ RES

AMB LES ALTRES ENTITATS DE LA CIUTAT”.

100% d’acord-------------------------------------50%-------------------------------------100% desacord

6 7 3 1



- Cada entitat té un objectiu específic encara que les entitats també tenen una

orientació i vocació de treball per la comunitat.


- La vinculació de les entitats amb la ciutat i determinades persones que són

membres de vàries entitats i estan presents en diversos espais de participació,

permet una vinculació múltiple, creant una xarxa. No obstant, encara falta

transversalitat entre i amb entitats d’àmbits i tipus diferents.

EXPERIÈNCIES:

- Buscar més informació sobre les altres entitats, consultant les seves activitats i

relacionant-se.

No es concreta un repte determinat però es creu necessari avançar en aquesta línia

de treball: sense oblidar els objectius propis, cal fer xarxa amb altres entitats.

FRASE “HI HA GENT QUE PODRIA FER COSES A L’ASSOCIACIÓ

PERÒ NINGÚ PENSA O ELS EXPLICA QUINES”.

100% d’acord-------------------------------------50%-------------------------------------100% desacord

7 2 8


13



- És cert que a vegades falta una visió global de l’entitat i del teixit associatiu. A

més en ocasions, el grau de participació dels integrants de l’associació depèn del

lideratge que exerceixi la directiva i del rol rígid que s’atorga als usuaris o socis.


- Partint de la premissa que qui s’apunta o s’apropa a una entitat és perquè té una

motivació, es considera importantíssim el paper de la directiva i del lideratge

participatiu a l’igual que la valoració de tots els membres o usuaris.

EXPERIÈNCIES:

- Fer sentir a tothom que forma part de la entitat, que és president, vocal... Així a

través del treball en equip augmenta la vinculació dels usuaris/socis.

No s’acaba definint un repte però el debat es

basa en la idea que:

Cal que persones a l’associació tinguin la visió

global de l’organització i que el lideratge sigui

democràtic i dirigit a fomentar el treball en

equip.

GRUP D

FRASE “L’ASSEMBLEA ÉS UN PUR TRÀMIT, NO SÉ NI PER QUÈ LA FEM”.

100% d’acord-------------------------------------50%-------------------------------------100% desacord

2 3 5


- És important que l’assemblea no sigui un pur tràmit si volem que l’entitat

funcioni bé.

- És una eina de treball molt útil si la gent està informada prèviament.

- Si es dirigeix malament no serveix de res i la gent es cansa de venir.

- Si es porta bé permet que la gent participi més.


14

- S’ha de fer de totes maneres per què és un imperatiu legal dels estatuts.

- L’Assemblea és un tràmit important perquè cada any s’han d’aprovar els

pressupostos i més quan toca votar president. Inclús si les assemblees van

malament aquestes coses s’han de fer.

- L’Assemblea permet veure si l’entitat va bé o va malament, i per tant és molt

important fer-la sempre, encara que sigui de tràmit.

- Abans de l’assemblea s’ha de fer una feina pròpia. S’ha d’aconseguir que no

vinguin només les persones de sempre.

- Estatutàriament ha d’existir i a més sense assemblea no es pot treballar perquè

algú ha d’aprovar o reprovar l’acció de la Junta.

- Interessa que la gent participi a l’assemblea, que la gent escolti. S’ha de

mobilitzar als socis amb idees creatives.

- L’assemblea és una formalitat, però s’ha de garantir que la gent pugui participar i

no s’endugui la idea de que tot ja està decidit per la Junta.

- No sabem comunicar, i això és el que porta a l’èxit o al fracàs d’una assemblea.

EXPERIÈNCIES:

- Convocar cap a les 19.00 o 20.00, en dies que no hi hagi futbol, per a garantir la

màxima assistència.

- Enviar la convocatòria de recordatori amb dos dies d’antelació per a què no

s’oblidin.

- Informar amb detall de l’ordre del dia i donar informació detallada sobre els

temes que es tracten.

- Al final de l’assemblea fer un sorteig d’un pernil, un microones, etc..., per a

donar-li un aire més alegre i motivar la gent a venir.

- Uns dies abans s’apunta a la pissarra tota la informació dels temes que s’han de

tractar a l’assemblea.

- Ha de ser un acte de qualitat, ben preparat, moderat, amb bons ponents per

cada tema, etc.


“Que l’assemblea funcioni efectivament com a principal òrgan democràtic de

l’entitat”


15

FRASE “NO CAL FER DISTINCIONS: LES PERSONES QUE GESTIONEN L’ASSOCIACIÓ, LES

QUE PENSEN LES ACTIVITATS, LES QUE PAGUEN, LES QUE POSEN LES CADIRES,

USUÀRIES... TOTS S’HAN DE TRACTAR IGUAL.”

100% d’acord-------------------------------------50%-------------------------------------100% desacord

6 4 1


- La Junta decideix qui fa les coses, però tothom s’ha de tractar per igual.

- En una associació tots som voluntaris, així que el tracte és el mateix a tothom.

- Les coses no són blanques o negres. La gent s’ha de sentir acollida, i en una

associació sempre hi ha lideratges i relacions de poder que dificulten les coses i

fan que no tothom es senti tractat correctament.

- S’hauria de tractar igual a tothom però no és així: el president és el president i

l’últim que arriba és l’últim que arriba. Hi ha diferències.

- S’ha de tractar diferent als nous socis, en el sentit que se’ls ha d’introduir a

l’entitat i que es sentin acollits.

- Hi ha d’haver un reconeixement diferent a certes persones (voluntaris, nous

socis...) però el tracte no ha de ser diferent.

- Les diferències entre socis haurien de ser únicament les que estableixen els

estatuts de l’entitat.

EXPERIÈNCIES:

- L’entitat sempre té les portes obertes i tothom hi pot anar en qualsevol moment.

- Es reparteix mensualment una fulla informativa a tots els socis, per a què tothom

conegui tot el que es fa.

- Impliquem als veïns a l’associació per a informar-los dels problemes concrets del

barri i de les propostes que fem a l’ajuntament per a solucionar-ho.

- La informació és el més important per a què la gent es senti partícip de

l’associació. Si no s’informa als socis, aquests es desvinculen.

- Cada setmana enviem un correu electrònic on s’informa de tot.


16

Hi ha acord en que el repte que volem

aconseguir és: “Implicar tots els socis per

igual tenint en compte que hi ha nivells

d’implicació diferents”.

GRUP E

FRASE “SI NO DONEM RES MATERIAL, NINGÚ VINDRÀ A L’ASSOCIACIÓ”

100% d’acord-------------------------------------50%-------------------------------------100% desacord

1 2 1 1 5


75 % d’acord:

- Perquè la gent sempre ve a les associacions a buscar coses materials, ja sigui

activitats, ajuda, etc.


- Hi ha una mica de cada: a les associacions hi anem perquè ens agrada, però si no

hi existissin les coses materials que ens donen, tampoc hi aniríem tant. Així que

és una combinació de les dues coses.

100% desacord:

- A les associacions hi anem voluntàriament sense la necessitat de rebre res

material a canvi. L’important d’anar a una associació és el seu projecte, els valors

i les relacions socials, no pas el material. Al contrari, de vegades ets tu que has

d’aportar coses materials a l’associació.

EXPERIÈNCIES:

- Les AV abracen molts temes, així que és difícil definir un projecte clar. En canvi,

hi ha entitats que sí que tenen una finalitat molt més concreta i la seva definició

es fa més fàcil. A les AV la gent ve perquè donem activitats i llavors no tenen clar

quin és l’objectiu i el projecte de l’entitat. Caldria que aquest tipus d’entitat

definís el seu projecte, objectius i estratègies com, per exemple, fer créixer el


17

sentiment de pertinença al barri i que la gent se l’estimi més, se’l senti com una

cosa seva i treballi per ell. L’objectiu no pot ser fer balls de saló i prou.

- Les entitats que tenen uns socis fidels, i que no hi van per res material a canvi,

són aquelles que tenen un projecte i objectius potents i clars. Aleshores els socis i

membres hi van perquè s’ho creuen i volen tirar endavant el projecte. Un cas clar

és la Muixiganga, que té un projecte clar i la gent hi va perquè creu en la cultura

catalana. A la vegada també ajuda molt que l’entitat sigui oberta i hi hagi un bon

ambient, on la gent vagi a treballar per uns objectius i per a passar-ho bé.

- És important explicar el projecte de l’associació a tothom, fer-lo arribar i que la

gent s’hi pugui sumar i se’l cregui. Una associació sense projecte, no té futur.

- Les reunions no s’han de fer pesades, han de ser flexibles, cal motivar a la gent,

actualitzar les estructures i adaptar-se als nous temps i les noves necessitats.

- La campanya de difusió i expansió de les associacions s’ha de fer dia a dia, no

regalant dinars i sortides, sinó ressaltant allò no material que et pot aportar una

associació i allò que les persones hi poden aportar.

Hi ha acord en que el repte que volem aconseguir és:

“Donar pes al projecte, que sigui clar, de qualitat i que se’n faci una bona

difusió”.

FRASE “L’ASSEMBLEA ÉS UN PUR TRÀMIT, NO SÉ NI PERQUÈ LA FEM”.

100% d’acord-------------------------------------50%-------------------------------------100% desacord

1 9

PERQUÈ T’HAS SITUAT ON T’HAS SITUAT?

50% d’acord:

- A la meva entitat tenim contacte constant tots i totes les sòcies, ens veiem sovint

i són més pràctiques les reunions setmanals. Hi ha una junta, evidentment, que

ho coordina tot, però que ho comunica tot a tothom. L’Assemblea anual s’ha de

fer, però en el nostre cas és un tràmit per canviar la junta i prou, perquè durant

tot l’any tenim reunions, bona comunicació i coordinació.

100% desacord:

- És bo comunicar a la gent el que s’està fent, els canvis que hi ha, encara que sigui

només un cop l’any. Així que és molt necessari que es faci i no és un pur tràmit.


18

- S’ha de fer perquè els estatuts així ho diuen, però no l’entenc com un pur tràmit

perquè és de molta utilitat i necessària.

EXPERIÈNCIES:

- És veritat que la participació és baixa a les assemblees perquè la gent confia en la

junta, però tampoc els agradaria que no hi hagués aquest espai de comunicació.

La gent vol que li donin tot fet, però que la mantinguin informada.

- És important tenir contacte constant amb altres entitats i saber què fan i com

s’ho fan; també com es cerquen els recolzaments.

- Cal que hi hagi reunions periòdiques on la feina sigui eficaç, que no es redueixi

tot a una assemblea anual. La gent si s’ha de sentir realitzada, que no s’avorreixi,

que li sigui fàcil participar i dir-hi la seva. Però cal cercar noves dinàmiques i fer

l’assemblea més atractiva, i omplir-la de continguts que interessin a la gent i faci

que s’impliquin. El format d’assemblea anual s’ha de modernitzar, sinó seguiran

treballant uns pocs per a informar i retre comptes amb la resta.

Hi ha acord en què el repte que volem aconseguir és:

“Fer l’assemblea més dinàmica i oberta a la participació de tothom”.

GRUP F

FRASE “EL VEINAT ENS CONEIX PERFECTAMENT,

I SI NO VE ÉS PERQUÈ NO VOL.”.

100% d’acord-------------------------------------50%-------------------------------------100% desacord

6 2 7


80% d’acord:

- La nostra entitat fa accions per donar-se a conèixer i informar sobre el que fem,

per tant la gent coneix l’entitat, però només ve quan té un problema.


19

50% d’acord:

- Si no venen és perquè no els motiva o no volen, però potser que hi hagi

mancances de difusió del que fa l’entitat i la informació no arriba a tothom qui

pot estar interessat.

- L’associació de persones mudes està oberta a tothom, però la comunicació per

llenguatge de signes desmotiva als oïdors.

100% en desacord:

- D’entrada hi ha entitats que no es circumscriuen a un territori o barri concret;

això vol dir que les persones participants poden no ser del veïnat. I si les

persones no venen vol dir que el que ofereix i fa l’entitat no motiva, per tant,

l’èxit o el fracàs depèn de l’associació.

- Segons el tipus d’entitat que siguis hi ha persones que ja descarten venir perquè

tenen opinions estereotipades sobre l’entitat. Això passa per exemple amb les de

entitats de joves. Això vol dir que no coneixen del tot l’activitat de l’entitat.

- L’associació ha de buscar estratègies per captar més gent.

EXPERIÈNCIES:

- Deixar molt clar quins són els nostres objectius i quin és el projecte de l’entitat

perquè la ciutadania tingui clara la nostra funció.

- Festes vàries perquè és quan sol venir més gent i llavors aprofitar per comunicar

coses sobre l’entitat.

- Consolidar un punt de trobada a través de la convocatòria a l’assemblea.

- Escollir un dia en el qual totes les entitats del barri fan alguna activitat o festa, en

comú. És una manera de fer xarxa i de donar a conèixer els nostres objectius.

- Impulsar projectes de caràcter reivindicatiu arraconats per activar la ciutadania.

- Escoltar el que les persones volen fer.

- Intentar convergir amb altres entitats que tenim objectius en comú per afavorir

la implicació de més persones veïnes.

- Fer cursos, com per exemple informàtica al casal d’avis.

- Explicar coses pràctiques i interessants per a les persones que participen, això vol

dir tractar assumptes importants de la vida quotidiana de la ciutadania.

Dels 15 participants, 4 persones creuen que ja estem bé i 11 persones creuen

que cal millorar en aquest aspecte.


20

FRASE “PROU FEINES TENIM LES PERSONES DE LA JUNTA PER, A MÉS, HAVER-HO

D’EXPLICAR TOT ALS SOCIS/ES”.

100% d’acord-------------------------------------50%-------------------------------------100% desacord

6 9


50% d’acord:

- La junta té la funció d’informar, però hi ha diferents tipus d’informació. Si venen

a l’associació a informar-se si que s’ha d’explicar tot, però sinó, no cal estar

constantment comunicant-ho tot.

- La junta delega accions de difusió perquè la informació arribi a tothom.

100% desacord:

- La junta té la funció de transmetre la informació a les persones sòcies.

- Les persones que estan a la junta han de saber que comporta molta dedicació, i

que absorbeix molt temps lliure. També han de saber que estan en un càrrec

honorífic i que han d’informar del que estan fent.

EXPERIÈNCIES:

- Es creen comissions de treball per implicar a més persones i compartir les

tasques de l’associació. Així l’associació és més transparent i les persones sòcies

també participen més.

- Delegar funcions o accions que s’han d’emprendre a membres de l’entitat.

- Un taulell d’anuncis és el que menys problemes porta.

- Informar a través de la web, obrir espais de suggeriments, etc. Aquí s’ha de tenir

en compte la bretxa digital: hi ha persones que tenen més dificultats per accedir

a aquestes eines i per tant, s’ha de reforçar amb altres mecanismes d’informació.

- Les fulles informatives.

- Potenciar les assemblees, fent 4 o 5 a l’any. En aquest espai és on es crea el

vincle entre persones sòcies i junta.

- Telèfon i cartes, tot i que l’enviament de cartes costa bastants diners.

Dels participants, 3 persones creuen que a estem bé i 12 persones pensen que

cal millorar la situació.


21 RESULTATS DEL DEBAT: QUÈ NECESSITEM SABER

I QUÈ NECESSITEM TENIR PER ASSOLIR ELS

REPTES DE FUTUR.


22

GRUP A

REPTE “CAL TENIR PRESENT EL PROJECTE DE L’ASSOCIACIÓ

I VINCULAR-LO A TRAVÉS D’ACTIVITATS”.

Necessitem saber:

≈ Idees innovadores (6 vots). Cal no quedar-se estancat.

≈ Conèixer la realitat del nostre entorn (2 vots). Cal conèixer les necessitats que hi ha

on actuem i les característiques de la població que pot voler formar part de l’entitat.

≈ Conèixer la dialèctica materialista (2 vots). Conèixer la realitat, però a partir de

mecanismes concrets d’anàlisi i de transformació de la realitat. Hi ha poc debat entorn

aquesta proposta.

≈ Quin tipus de societat volem (1 vot). Per a poder generar un projecte d’entitat amb

visió estratègica i incidència en l’entorn, cal saber “on anem” o “ on volem anar”.

≈ Informació de contacte de les altres associacions (1 vot). Per poder unir esforços i

intercanviar idees, per aprendre els uns dels altres.

≈ Sobre comunicació e Internet (1 vot). Per poder estar en xarxa, arribar als socis,

captar nous socis, transmetre al conjunt de la ciutadania...Es parla de coneixement

sobre tècniques de comunicació en general (actituds comunicatives, formes efectives

de fer difusió...) i no exclusivament de noves tecnologies. Hi ha força consens sobre la

importància d’aquest tema

≈ Conèixer la missió de l’entitat (1 vot). És el què ha d’orientar el projecte, és el

primer pas per elaborar-lo. Cal també difondre-la entre els socis.

≈ Saber com fer un projecte. De vegades resulta complicat fer un bon projecte,

implicant els sòcies, que sigui clar, realista, útil i aplicable de manera concreta.

Necessitem tenir:

≈ Un projecte clar d’entitat (7 vots) elaborat amb la participació dels socis/es i

que marqui una línia d’actuació clara.

≈ Autonomia econòmica (3 vots).

≈ Valentia cap al canvi (2 vots) relacionat amb saber tenir “idees innovadores”.

≈ Projectes comuns amb altres entitats (2 vots) relacionat amb el “projecte solidari”.

El treball en xarxa sota un objectiu comú ajuda a que no només l’activitat de cada

entitat sigui coherent amb el propi projecte, sinó a anar més enllà i treballar en conjunt

de manera unificada i coherent, unir esforços per anar tots en una direcció.


23

≈ Criteris unificats entre associacions (1 vot).

Aquesta aportació genera cert desacord, més aviat s’aposta per treballar en conjunt de

manera puntual a través de projectes comuns, de forma puntual, però mantenint

l’autonomia de les entitats per establir criteris propis.

≈ Una base de dades de la xarxa interassociativa (1 vot).

≈ Cursos de noves tecnologies (1 vot).

≈ Mitjans econòmics (1 vot).

≈ Mitjans humans (1 vot).

≈ Gent que cregui en el projecte (1 vot) cal saber explicar-lo i il·lusionar.

≈ Wi-fi pels veïns. Les diferents propostes que es fan sobre comunicació tenen sentit

només si també es potencia el coneixement i l’accés a Internet de tota la ciutadania.

≈ Una missió d’entitat.

REPTE “CAL QUE LES ENTITATS SÀPIGUEN RENOVAR-SE

I ADAPTAR-SE A ELS NOVES SITUACIONS”.

Necessitem saber:

≈ Què pot aportar cadascú? Reforçar potencialitats dels membres (8 vots). Cal

esforçar-se a conèixer què pot aportar cadascú: coneixement, habilitats, il·lusió,

temps... Hi ha tipus de dedicació i aportació diferents, i cal saber com potenciar-ho.

≈ Com incorporar nous veïns i veïnes ( 4 vots).

Es fa referència als nous perfils de la ciutat, en especial les persones immigrades. És

difícil arribar-hi des de la majoria d’entitats: representa un repte important d’adaptació

als canvis de l’entorn social. S’explica, com a exemple a seguir, el cas de l’AV d’Artigues,

en què la junta de l’entitat està formada per persones de molt diverses procedències i

nacionalitats. Hi ha un gran consens entorn la idea que seria positiu poder parlar amb

aquesta entitat i que compartís i expliqués la seva experiència, que genera molt

d’interès entre els participants.

≈ Com arribar als joves (3 vots). Element clau per a la renovació i innovació.

≈ Noves formes de contactar i treballar amb la gent (2 vots).

≈ Conèixer altres idees i experiències (1 vot).

≈ Saber com transformar activitats i valors (1 vot).

≈ Conèixer tècniques de participació (1 vot). Un element important per a la

transformació de l’entitat, és assolir una dinàmica interna més participativa.


24

≈ Saber qui participa en realitat dins l'entitat. Cal tenir clar qui són els socis, quins

tipus diferents de participació més o menys activa poden tenir, i quines persones

aporten cada un d’aquests tipus de participació.

Necessitem tenir:

≈ Renovació (13 vots). Innovació, canvi, adaptació i transformació de les entitats.

≈ Formació en tècniques de participació (5 vots).

≈ Formació en noves tecnologies (1 vot).

≈ Assessorament d'experts per saber com transformar actituds i valors.

≈ Visibilitat a Internet.

≈ Internet gratuït a les associacions.

GRUP B

REPTE: “ACONSEGUIR MÉS IMPLICACIÓ I PARTICIPACIÓ DE LA GENT”.

Necessitem saber:

≈ Conèixer la gent i les entitats que estan treballant al barri (12 vots).

≈ Saber noves formes i dinàmiques per implicar a gent nova (8 vots).

≈ Saber com sensibilitzar la ciutadania per tal de fer entendre a la gent que s’està

participant en un una cosa que és de tots. Cal entendre què significa participar

exactament i també que serveixi per alguna cosa (5 vots).

≈ Conèixer espais on puguin difondre la seva informació com a entitat: ràdio, Tv,

premsa...Ara mateix tenen un espai per a entitats a la ràdio però moltes

entitats no coneixien aquesta possibilitat (3 vots).

≈ Posar en valor el treball dels responsables de les entitats, en relació a la seva

aportació humana, però també econòmica.

Necessitem tenir:

≈ Tenir mitjans per difondre la informació de l’entitat (espais a la ràdio, per

exemple) (9 vots).

≈ Tenir espais de treball comunitari (5 vots).

≈ Tenir més interlocució entre l’Ajuntament i les associacions (2 vots).


25

≈ Tenir més receptivitat per part de l’Ajuntament i no tenir la sensació de donar-

se sempre contra un mur (2 vots).

≈ Tenir xarxa social tant presencial com virtual (2 vots).

≈ Tenir noves formes per implicar la gent (1 vot).

≈ Tenir ordinador per implicar als més joves (1 vot).

≈ Tenir més accessibilitat als espais.

≈ Tenir uns horaris de reunions raonables.

≈ Obtenir resultats de la participació.

REPTE: “TENIR MÉS RECURSOS PER DESENVOLUPAR LA TASCA DE L’ASSOCIACIÓ”.

Necessitem saber:

≈ Saber quins són els límits dels recursos que té l’administració, per tal de saber

fins a on poden demanar (10 vots).

≈ Conèixer els criteris que regeixen les subvencions per tal de tenir més

transparència en la política de subvencions (6 vots).

Necessitem tenir:

≈ Tenir més corresponsabilitat entre administració i associacions i poder ser

més partícips dels projectes que es desenvolupen (11 vots).

≈ Tenir més simplificat els tràmits que regeixen la política de subvencions (7

vots).

GRUP C

“ NO COMPARTIM RES I NO TENIM EN COMÚ RES

AMB LES ALTRES ENTITATS DE LA CIUTAT”.

Necessitem saber:

≈ Les necessitats que tenen les altres entitats i les activitats i serveis que

ofereixen (8 vots).

≈ Com aconseguir recursos municipals i d’altres entitats, com s’utilitzen, com

optimitzar-los (3 vots).


26

≈ Quines entitats hi ha al territori (2 vots).

≈ El grau d’obertura de les entitats envers els ciutadans (2 vots).

≈ Quines són les possibilitats formatives per a les entitats (2 vots).

Necessitem tenir:

≈ Espais físics on les entitats puguin desenvolupar la seva activitat i elles

mateixes (6 vots).

≈ Un fons de recursos - tant materials com humans (5 vots).

≈ Eines comunicatives - diversitat de mitjans de comunicació i accés als mateixos

(4 vots).

≈ Organisme municipal que ajudi, vetlli i asseguri el treball en xarxa de les

diferents entitats (1 vot).

≈ Un consell gremial (1 vot).

“HI HA GENT QUE PODRIA FER COSES A L’ASSOCIACIÓ

PERÒ NINGÚ PENSA O ELS HI EXPLICA QUINES”.

Necessitem saber:

≈ La disponibilitat dels membres de les entitats ( 8 vots).

≈ Com elevar el nivell de conscienciació sobre la importància de l’activitat

associativa (4 vots).

≈ Replantejament d’objectius i de l’ideari de l’associació per tal de poder créixer

com a tal (3 vots).

≈ Com motivar la gent de fora de les entitats per participar, i la gent de dintre de

les entitats perquè participi més (2 vots).

Necessitem tenir:

≈ Comissions de treball que reparteixin les tasques (11 vots).

≈ Jornades de reflexió interna que generin debat intern (5 vots).

≈ Organització dels recursos humans (1 vot).

≈ Llistat de tasques per fer a les entitats.


27

GRUP D

REPTE “QUE L’ASSEMBLEA FUNCIONI EFECTIVAMENT COM A PRINCIPAL ÒRGAN

DEMOCRÀTIC DE L’ENTITAT”.

Necessitem saber:

≈ Metodologies participatives per a que la gent s’expressi i les assemblees

funcionin (8 vots).

≈ Saber informar i comunicar correctament les coses als socis (3 vots).

≈ Conèixer dinàmica de grups i tècniques de mediació (1 vot).

≈ Capacitat per escoltar els altres socis i persones de l’assemblea (1 vot).

≈ Formació tècnica i teòrica sobre associacionisme i gestió d’una entitat (1 vot).

≈ Com funciona una assemblea (fer bé l’ordre del dia, convocar amb antel·lació i

bona informació, prendre acta...).

≈ Hem de saber de quins recursos disposem per a que l’entitat funcioni; de

vegades ni ho sabem.

Necessitem tenir:

≈ Recursos econòmics en funció dels projectes que es debaten a l’assemblea (5

vots).

≈ Autonomia financera, per a que la gent senti seva l’entitat (4 vots).

≈ Reconeixement legal de la Junta. Si l’ajuntament reconeix l’AV com a

representant del barri, els socis tindran més motius per anar a l’assemblea (2

vots).

≈ Independència partidista. L’entitat ha de ser política però no partidista (1 vot).

≈ Infraestructures que facilitin el dia a dia de l’entitat, com un lloc gran per fer

assemblees i locals per reunir-se (1 vot).

≈ Bona informació (1 vot).

≈ Un organisme (com un secretariat de l’entitat) que al llarg de l’any reculli les

preocupacions i problemes dels socis per portar-los a l’assemblea.


28

REPTE “IMPLICAR TOTS ELS SOCIS PER IGUAL TENINT EN COMPTE QUE HI HA NIVELLS

D’IMPLICACIÓ DIFERENTS”.

Necessitem saber:

≈ Com atendre i acollir correctament als nous socis i ciutadans que s’apropen a

l’entitat (8 vots).

≈ Formació associativa, des de l’escola però també per a adults, per aprendre a

participar i a formar part d’una entitat (5 vots).

≈ Quins són els objectius de l’entitat: tenir-los clars i disposar d’informació

complerta de l’entitat (2 vots).

Necessitem tenir:

≈ Que les regidories tinguin més competències, el que implicaria més a la gent

de les entitats (una política més pròxima als ciutadans) (4 vots).

≈ Renovació dels voluntaris de les associacions (2 vots).

≈ Formació permanent de les persones de l’entitat (2 vots).

≈ Més treball en xarxa entre les entitats.

≈ Mecanismes i una estructura més clara d’implicació en l’entitat.

≈ Un canvi de mentalitat de les entitats per adaptar-nos als canvis de la societat.

GRUP E

REPTE: “DONAR PES AL PROJECTE, QUE SIGUI CLAR, DE QUALITAT

I QUE SE’N FACI UNA BONA DIFUSIÓ”.

Què necessitem saber?

≈ Preguntar les inquietuds de les persones, què interessa, saber què volen i com

ho volen.

≈ Conèixer el mapa social de l’entorn de l’associació, per saber quines edats hi ha,

quanta gent tenim, quines relacions hi ha entre ells, etc.

≈ Necessitem saber i tenir clar l’objectiu de l’associació.


29

≈ Les finalitats i utilitats del que fem i treballem, i considerar quin tipus

d’activitats fem, i saber si cal actualitzar-les i adaptar-les a noves realitats.

≈ Què fer perquè els joves s’impliquin, perquè uns joves s’impliquen i d’altres no?

≈ Si hi ha associacions similars arreu, o fins i tot a la mateixa ciutat, i saber com

funcionen.

Què necessitem tenir?

≈ Tenir un bon projecte.

≈ Infraestructures i espais de reunió.

≈ Recolzament de les administracions.

≈ Responsabilitat amb el material i els llocs que ens deien.

≈ Coneixement dels tràmits, coordinació i serveis amb l’administració.

≈ Amor i força de voluntat.

≈ Potestat dels regidors de districte per decidir.

REPTE: “FER L’ASSEMBLEA MÉS DINÀMICA

I OBERTA A LA PARTICIPACIÓ DE TOTHOM”.


≈ La realitat, inquietuds de les persones.

≈ Temes que interessen a la gent.

≈ Conèixer el programa complet de les associacions.

≈ Tècniques per a dinamitzar una assemblea i fer que tothom s’hi senti a gust i

participi més.


≈ Bones metodologies per a dur terme assemblees.

≈ Recursos per a fer l’assemblea més atractiva.

≈ Bona coordinació i comunicació amb els socis i sòcies.

≈ Màxima informació i saber-la transmetre.


30

GRUP F

REPTE: “EL VEINAT ENS CONEIX PERFECTAMENT, I SI NO VE ÉS PERQUÈ NO VOL”.


≈ El que s’espera de l’associació, és a dir, les expectatives de les persones

associades i de possibles nous socis/es (6 vots).

≈ Que no totes les persones jubilades tenen disposició de temps lliure; moltes

dones han de cuidar els néts/es (3 vots).

≈ Les mancances del barri (2 vots)

≈ Com es pot atreure a joventut (2 vots).

≈ Les preocupacions de les persones sòcies.


≈ Espais diversos per poder fer les activitats atractives per a la diversitat de

persones ciutadanes (6 vots).

≈ Formació i coneixement sobre el món associatiu (4 vots).

≈ Projectes adaptats als col·lectius que volem que vinguin (4 vots).

≈ Persones jubilades amb temps lliure perquè facin difusió dels objectius i

activitats de l‘associació (1 vot).

≈ Independència política (1 vot).

REPTE: “PROU FEINES TENIM LES PERSONES DE LA JUNTA PER, A MÉS,

HAVER-HO D’EXPLICAR TOT ALS SOCIS/ES”.


≈ Les necessitats i interessos de les persones sòcies per poder transmetre la

informació que realment interessa (10 vots).

≈ Que la junta pot ser àmplia, que hi poden haver més càrrecs i es poden repartir

els objectius. Com per exemple per comissions (5 vots).

≈ Que la junta fa la feina ben feta i és entregada (2 vots).


31

≈ Que hi ha d’haver comprensió i consciència del volum de treball que té

l’associació, per part de les persones sòcies (1 vot).

≈ Transparència interna i independència de l’administració (1 vot).


≈ Recursos econòmics (per poder contractar intèrprets, els serveis o eines

necessàries perquè la informació pugui arribar també a les persones sordes i a

la diversitat d ela ciutadania) (8 vots).

≈ Més relació amb les altres associacions per poder establir algun tipus de xarxa

de bones pràctiques dins les associacions (2 vots).

≈ Relacions més fluides amb l’administració perquè milloraria la imatge i el

compromís que el veïnat adopta vers l’associació (1 vot).

≈ Més capacitat de projecció, difusió i comunicació (1 vot).

≈ Informació per part de l’administració.


32 RESUM: REPTES I PROPOSTES DE FUTUR DEL

TEIXIT ASSOCIATIU


33

Els REPTES més importants

identificats per tots els grups al llarg de la sessió del Consell de Ciutat

van ser:

• Tenir present el projecte de l’associació i vincular-lo a través d’activitats.

• Saber renovar-se i adaptar-se els noves situacions.

• Aconseguir més implicació i participació de la gent.

• Tenir més recursos per desenvolupar la tasca de l’associació.

• Fer xarxa amb altres entitats, sense oblidar els objectius propis.

• Tenir la visió global de les tasques de l’organització (al menys per part d’algunes

persones) i comptar amb un lideratge democràtic i dirigit a fomentar el treball

en equip.

• Fer l’assemblea més dinàmica i oberta a la participació de tothom. Que

l’assemblea funcioni efectivament com a principal òrgan democràtic de

l’entitat.

• Implicar tots els socis per igual tenint en compte que hi ha nivells d’implicació

diferents.

• Donar pes al projecte, que sigui clar, de qualitat i que se’n faci una bona difusió.

• Cal millorar el coneixement que tenen en general els veïns/es de la ciutat de les

entitats i motivar-los.

• Millorar la fluïdesa i qualitat de la comunicació interna i el coneixement per

part dels socis/es del que és i fa l’associació.

Per tal de d’assolir els reptes assenyalats, els diferents grups van

assenyalar les següents línies de treball. D’una banda apareixen tota una

sèrie de necessitats d’anàlisi, de formació, capacitació i informació que es

va treballar sota el títol del QUÈ NECESSITEM SABER. De l’altra necessitats

més materials, concretes i d’acció que identificàvem com QUÈ

NECESSITEM TENIR per millorar la situació (frase extrema) plantejada i

assolir el repte identificat. A continuació es presenta una síntesi:


34

NECESSITEM SABER

De l’entitat cap a dintre:

1. Quin és el projecte associatiu, els seus objectius i ideari, per tal de poder créixer

com a entitat. Cal tenir els objectius clars i informar-ne.

2. Com fer un bon projecte i com fer-lo participat, implicant els/les sòcies, que sigui

clar, realista, útil i aplicable de manera concreta.

3. De quins recursos disposem com a entitat. Necessitem conèixer què pot aportar

cadascú que forma part de l’entitat (coneixements, habilitats, il·lusió,

disponibilitat...) per tal de reforçar les potencialitats de cadascun dels seus

membres, incrementar el seu nivell d’implicació i enfortir l’entitat.

4. Com ser més innovadors i creatius. Tècniques creatives per a la generació d’idees

creatives.

5. Tècniques de participació i dinàmiques grupals per a què la gent s’expressi, el

debat sigui útil i les assemblees funcionin. Saber com funciona una assemblea (fer

bé l’ordre del dia, convocar amb antel·lació i bona informació, prendre acta...).

6. La utilitat del que fa l’associació i les expectatives. Avaluar quines activitats es fan i

com es fan. Cal innovar, renovar-se i adequar-se als objectius de l’associació i a les

expectatives de les persones associades i de possibles nous socis/es.

7. Com atendre i acollir correctament als nous socis i ciutadans que s’apropen a

l’entitat.

8. Com millorar la comunicació interna, per informar i comunicar correctament les

coses als socis/es. Les necessitats i interessos de les persones sòcies per poder

transmetre la informació que realment els interessa.

9. Altres maneres de fer, altres idees i experiències. Per ex. que la junta pot ser

àmplia, que hi poden haver més càrrecs i es poden repartir els objectius. Com per

exemple per comissions.

10. El mapa social de l’entitat: qui són els socis/es o col·laboradors/es, quins tipus

diferents de participació més o menys activa tenen i poden tenir, etc.

De l’entitat cap a fora:

1. Quina és la realitat en la que les entitats estan actuant, quines són les necessitats i

inquietuds de les persones respecte l’àmbit i/o territori d’actuació.

2. El mapa social amb la gent i les entitats que estan treballant al territori/àmbit de

referència. Les necessitats que tenen les altres entitats i les activitats i serveis que

ofereixen, les seves relacions...


35

3. Quines són les característiques de les persones que podrien estar interessades en

formar part de l’entitat.

4. Com motivar, contactar i treballar amb la gent de fora de les entitats per participar,

i la gent de dintre de les entitats perquè participi més. Conèixer dinàmiques per

implicar a gent nova i als socis/es.

5. Com arribar, motivar i facilitar l’entrada de nous veïns i veïnes, especialment

persones d’altres cultures i joves, a les entitats.

6. Com explicar a la ciutadania la importància de l’activitat associativa, que estan

participant i treballant per quelcom que és de tots. Entendre què significa

participar i que participar serveix per alguna cosa. Formació associativa, des de

l’escola però també per a adults, per aprendre a participar i a formar part d’una

entitat.

7. On poden les entitats difondre la seva informació: ràdio, Tv, premsa... Per ex.

actualment la ràdio.

8. Quins són els límits dels recursos que té l’administració, per tal de saber fins a on

les entitats poden demanar.

9. Conèixer els criteris que regeixen les subvencions amb una política de subvencions

més transparent.

10. Com aconseguir recursos municipals i d’altres entitats, com s’utilitzen, com

optimitzar-los.

11. El grau d’obertura de les entitats envers la ciutadania. Quina és la valoració i

presència de l’entitat en el seu territori o àmbit de referència.

12. Les possibilitats formatives per a les entitats.

NECESSITEM TENIR

De l’entitat cap a dintre:

1. Un bon projecte d’entitat clar i elaborat amb els socis i sòcies.

2. Renovació, innovació, canvi, adaptació i transformació de les entitats.

3. Valentia pel canvi i la renovació permanents.

4. Formació permanent de les persones de l’entitat. Formació i coneixement sobre el

món associatiu.

5. Formació en tècniques de participació.

6. Autonomia econòmica, per a què la gent senti seva l’entitat.

7. Recursos econòmics en funció dels projectes que es debaten a l’assemblea.

8. Recursos i bones metodologies per a dur terme assemblees i fer-les més atractives.


36

9. Infraestructures i espais físics on les entitats puguin desenvolupar la seva activitat i

a elles mateixes. Espais diversos per poder fer les activitats atractives.

10. Un fons/llista de recursos amb que compta l’entitat. En formarien part tant els

recursos materials com humans.

11. Comissions de treball que reparteixin les tasques.

12. Jornades de reflexió dins les pròpies entitats que generin debat intern.

13. Projectes adaptats als col·lectius que volem que vinguin.

14. Renovació dels voluntaris de les associacions.

15. Amor i força de voluntat.

16. Bona coordinació i comunicació amb els socis i sòcies. Tenir la màxima informació i

saber transmetre-la.

De l’entitat cap a fora:

1. Eines comunicatives, diversitat de mitjans per difondre la informació de l’entitat

(com els espais a la ràdio, per exemple) i accés als mateixos.

2. Xarxa social tant presencial com virtual.

3. Més corresponsabilitat entre administració i associacions i poder ser més partícips

dels projectes que es desenvolupen.

4. Més simplificats els tràmits que regeixen la política de subvencions.

5. Responsabilitat amb el material i els llocs que ens deixen.

6. Més interlocució i receptivitat entre l’Ajuntament i les associacions. Recolzament

de les administracions Que les regidories tinguin més competències, el que

implicaria més a la gent de les entitats (una política més pròxima als ciutadans).

7. Coneixement dels tràmits, coordinació i serveis amb l’administració.

8. Projectes comuns amb altres entitats. Cal treballar en xarxa, unint esforços per un

objectiu que és comú. Espais de treball comunitari.

9. Més relació amb les altres associacions per poder establir algun tipus de xarxa de

bones pràctiques dins les associacions.

10. Recursos econòmics (per poder contractar intèrprets, els serveis o eines

necessàries perquè la informació pugui arribar també a les persones sordes i a la

diversitat de la ciutadania).


37

AVALUACIONS DE LA JORNADA DE DEBAT


38

VALORACIÓ DEL CONSELL DE CIUTAT

Amb la documentació es va repartir un full d’avaluació entre els i les participants de la

jornada, per tal de valorar de forma individual el desenvolupament de la jornada i els

resultats obtinguts.

A continuació s’anuncien les preguntes formulades i els resultats obtinguts dels 59 fulls

d’avaluació recollits:

OPINIÓ GENERAL SOBRE LA JORNADA

Informació i materials aportats Claredat de les informacions i

explicacions facilitades

Molta 17% 25%

Suficient 69% 64%

Insuficient 12% 8%

En blanc 2% 2%

Oportunitat de manifestar les

meves idees

Els/les participants han estat

creatius?

Molta 34% 32%

Suficient 56% 51%

Insuficient 8% 17%

En blanc 2%

Els/les participants s'han

manifestat sense perjudicis?

Quina opinió li mereix el grau de

debat als grups?

Molt / Bona 58% 49%

Suficient 37% 34%

Poc / Suficient 5% 15%

En blanc 2%


39

OBJECTIUS I RESULTATS

Com qualificaria els resultats del taller?

Molt útils 15%

Útils 53%

Poc útils 8%

En blanc 24%

VALORACIÓ EQUIP TÈCNIC

Com qualificaria l’organització

de les jornades?

Com qualificaria la tasca dels

moderadors?

Bona 63% 56%

Regular 12% 19%

Dolenta 2% 2%

En blanc 24% 24%

Com qualificaria el treball

realitzat als grups de treball?

Durada de la jornada

Bo 58% Llarga 5%

Suficient 32% Adient 85%

Insuficient 8% Curta 10%

En blanc 2%

Com qualificaria els

objectius de la jornada

respecte a la seva claredat?

Com qualificaria els objectius

de la jornada respecte al seu

interès?

Molt clars/

interessants

15% 20%

Clars/ Interessants 54% 49%

Poc clars/interessants 7% 7%

En blanc 24% 24%


40

Al mateix full d’avaluació hi havia 2 preguntes obertes que feien referència als

resultats més valorats i a propostes per a millorar la jornada. Tot seguit en presentem

els resultats:

Quins han estat per vostè els resultats més interessants de la jornada:

• Les conclusions dels grups de treball. El que s'hauria de treballar ara és com poder fer

que els reptes es duguin a terme.

• Els grups de debat (2 persones).

• La ponència del Sr Fernando Pindado (3 persones).

• El debat a partir de la ponència prèvia del Fernando Pindado. Poder reflexionar sobre

temes molt quotidians per a les entitats, que normalment potser no es treballen amb

aquesta profunditat.

• La voluntat i la proposta de treballar sobre el món associatiu.

• Intercanviar opinions i punts de vista amb altres associacions (2 persones).

• La preocupació conjunta de les diverses associacions en temes de la ciutat i dels

col·lectius.

• La idea de que encara queda molt per fer en les associacions de tots tipus. L' afirmació

de que es poden agilitzar les tasques de les entitats i obrir més les seves portes.

• Conèixer altres entitats i el seu tarannà.

• Expressar les idees encara que a vegades s'ha sortit del tema.

Quins canvis faria per tal de millorar el desenvolupament de la jornada…

• No em va agradar perquè no es pot parlar concretament i de forma objectiva del que

realment preocupa: el tema de les subvencions i un accés més senzill a les

instal·lacions esportives i d'altres tipus.

• Cal que hi participin fins i tot aquells ciutadans que no pertanyen a cap associació.

També són ciutadans i tenen veu. Cal parlar de ciutat dels seus projectes, les seves

dificultats, les seves virtuts, i no tant sols en els problemes de les associacions.

• En alguns moments a l'hora de fer les propostes, s'ha vist que moltes depenien del

tipus d'entitats. Per tant, s'hauria de trobar un espai també d'especialització. D'altra

banda, ara que ja se sap que es necessita en properes jornades, estaria bé incorporar

ja la formació o les tècniques perquè les entitats puguin portar a terme les eines.

• Els continguts han estat molt baixos, i les dinàmiques molt pobres. La participació i la

implicació ha sigut molt baixa.


41

RESULTATS DEL DEBAT: FRASES EXTREMES, EXPERIÈNCIES

i REPTES DE FUTUR

• El tema de debat ha sigut massa limitat. Només hi havia dos temes que debatre i

massa concrets, no hem pogut debatre sobre altres temes.

• Els grups haurien de ser més petits i fer-los segons els tipus d’entitat: esportives,

culturals, AV...

• Potser caldria un treball previ dels temes amb les entitats ja que hora i mitja resulta

escàs, tot i que més temps en la mateixa sessió potser no seria oportú.

• Treballar la jornada amb una mica de temps, de forma prèvia. Com es poden fer unes

jornades de Consell de Ciutat sobre associacionisme sense una participació prèvia del

teixit associatiu?

• Explicar prèviament als representants de les entitats que es farà. I quin és l'objectiu del

Consell, ja que en aquest cas, algú ha vingut per debatre exclusivament.

• No em porto res clar pel que fa a la meva associació. No crec que toqués el que es va

fer a la jornada. En la cloenda s'han donat 4 pinzellades.

• Que les aportacions sorgides puguin després utilitzar-se i fer-les extensibles a totes les

entitats de Badalona, no només a les que han vingut.

• La veritat és que crec que hi hauria de tornar a plantejar tota l'organització perquè la

d'aquest any no permet treballar bé i és una manera de treure responsabilitat directa

de l'administració.

Documents

Jornada "Els reptes de les associacions a les ciutats"en el marc del Consell Ciutat de Badalona