Seminari “Cap a on va la cooperació universitària per al desenvolupament?

Respostes de les universitats al canvi de paradigma de la cooperació internacional

Josep CasanovasCCD. Universitat Politècnica de Catalunya

Dilluns, 9 de desembre de 2013Casa Convalescència

1 - Consell de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de CatalunyaComposició: Inclou 2 representants de l’àmbit universitari, nomenats pel Consell Interuniversitari de Catalunya.

Profs. Irene Maestro i Josep Casanovas

Nova estructura de treball del Consell: Plenari 3 grups de treball

Comissió de seguiment de polítiques públiques Comissió d’iniciatives de suport al sector Comissió d’agenda internacional, concertació i qualitat

1 - Consell de Cooperació al Desenvolupament de la Generalitat de CatalunyaSituació:

La situació econòmica (dràstica reducció de recursos, deute pendent amb entitats del tercer sector, ACCD molt afeblida) i l’escenari polític (Llei d’Acció Exterior de Catalunya, iniciativa per impulsar un procés participatiu per un Pacte Nacional d’Acció Exterior) marquen l’agenda i centralitzen bona part dels debats.

Paper de les universitats: Pes específic encara massa limitat.

2 - La CUD a les universitats catalanes

En els darrers anys, notable consolidació a nivell institucional:

Ha passat a ser assumida com a activitat pròpia de les universitats (inclusió en els estatuts, plans estratègics, programes de govern)

Integració/connexió amb la política d’internacionalització de les universitats

Part fonamental de la RSU Transversalitat

2 - La CUD a les universitats catalanes

De simple activitat d’extensió universitària a activitat acadèmica

Suport de la comunitat universitària (complicitat de molts, implicació activa de pocs)

Creixement i progressiva especialització, amb la creació d’associacions, grups de recerca, càtedres Unesco....

Presència i capacitat d’incidència [limitada] en els òrgans consultius i espais de concertació de polítiques.

2 - La CUD a les universitats catalanes

Fort impacte a causa de la situació de crisi:

Pràctica desaparició del finançament públic i dels programes específicament orientats a impulsar la implicació de les universitats en cooperació al desenvolupament.

Disminució de les partides aportades per les pròpies universitats.

I el més greu és que el tema pràcticament desapareix de les agendes i, de fet, es posa en qüestió la conveniència de seguir apostant per la cooperació en un context de crisi.

3 - La situació a la UPCLa disminució del pressupost ha tingut conseqüències immediates: Forta reducció del volum d’activitats a terreny. El suport s’ha hagut de concentrar a assegurar la

continuïtat dels programes amb millors perspectives d’èxit i més impacte immediat, obviant assumir compromisos a mig termini.

La recerca esdevé la gran perjudicada. També ho és la participació dels estudiants, que

difícilment poden trobar finançament complementari.

3 - La situació a la UPC

Necessitat d’obrir nous camins.

El mapa de la pobresa ha canviat i això obliga a orientar una part de l’activitat a combatre l’exclusió social en el nostre entorn més proper.

En el cas de la UPC, el Programa REUTILITZA n’és un clar referent.

3 - La situació a la UPC

Tornar a posar l’accent en el treball orientat a l’interior de la universitat:

Reforçar el treball de base (suport a associacions i grups de cooperació, facilitar la participació dels estudiants)

Educació pel Desenvolupament: millorar la incidència en els plans d’estudis

Incidir en el reconeixement acadèmic d’aquest treball

3 - La situació a la UPC

En paral·lel, obliga a deixar de banda línies de treball que havíem definit quan la situació i les possibilitats eren ben diferents. Per exemple, accions orientades a facilitar la

participació del PAS en activitats de cooperació internacional.

Cal actuar cercant la qualitat, no la quantitat.

3 - La situació a la UPC

• Més obertura: cercar oportunitats fora, en particular explorant altres canals de finançament:

projectes europeus aliances público-privades fórmules de crowdfunding alumni ...

4 - Perspectives de futur

En el període que travessem...

la principal amenaça no és la manca de finançament sinó la possible pèrdua de suport social

començant pel de les nostres respectives comunitats universitàries.

Si aquest suport es manté viu, els recursos acabaran tornant.

4 - Perspectives de futur

Cal més concertació i coordinació d’esforços...

dins de les universitats entre les universitats i amb altres actors

per aconseguir més visibilitat i més impacte.

4 - Perspectives de futurTard o d’hora, la situació de crisi es superarà...

Les millors universitats a nivell mundial no han deixat mai de donar valor estratègic a aquesta activitat

...i no només per criteris ètics (funció social de les universitats, RSU...)

sinó també per millorar el seu posicionament (en un món en què el creixement actual i futur en bona mesura ha passat a concentrar-se en el països de renda baixa, ara receptors d’AOD).

Les universitats tornaran a reforçar el compromís amb la seva missió.

Seminari “Cap a on va la cooperació universitària per al desenvolupament?

Respostes de les universitats al canvi de paradigma de la cooperació internacional

Josep Casanovas, Xavi Ortega, Eva VidalCCD. Universitat Politècnica de Catalunya

josep.casanovas@upc.edu