Nota d’artista:

Josep M. Cabané

Josep María Cabané és un artista català nascut a

Barcelona el 1963.

Va fer el seus estudis d’art a Escola Eina i a la

Escola Massana de Barcelona. Fa molts anys que

dedica el seu esforç a la formació d’artistes i

col·labora com a il·lustrador al El Periódico de

Catalunya.

La seva història plàstica ha estat conformada per diferents temàtiques però sobretot

sempre va treballar el retrat. La idea de retrat del altre, del proïsme, ha estat present en

tota la seva obra primerenca denotant ja una cerca de dimensió ètica al seu art. El

reconeixement i el respecte per la dignitat de l’altre i la pregunta què és el ésser humà hi

son presents en tota la seva producció artística.

La pregunta bàsica que es fa aquest artista és com desenvolupar una mirada ètica a

partir de la pintura i és així com arriba a l’idea de crítica: denunciant el mal i les seves

conseqüències és com troba la seva investigació formal, la seva pròpia forma de

representació de l’horror.

No és pas una mirada morbosa sinó la recerca d’ una mirada ètica plàstica, una mirada de

memòria que respecti allò representat: el dolor de l’altre.

En Memòria i ceguesa Josep María treballa plàsticament les idees de desaparició i

esborrament . Per la desaparició bàsicament utilitza el negre com color que es menja la

forma, com absència total de llum, com a mal absolut. Ell vol representar el terror, l’horror

absolut enfront de la memòria de l’extermini.

L’esborrament està més relacionat amb els grisos i els blancs, que creen vel·ladures i

permeten veure o confondre constantment la mirada. És la metàfora d’ allò que no es diu

i que s’ ha callat. És una metàfora de l’oblit, de absència. El silenci enfront de l’horror per

part dels estats i de la pròpia gent, l’oblit del horror absolut, és el que mou bàsicament la

seva tasca artística.

Per tant, és una pintura amb una paleta de colors molt restringida, utilitzant en la majoria

dels casos el negre, els grisos i el blanc. Només en un parell d’obres veiem el color granat

i és perquè té una dimensió simbòlica. Aquesta gamma austera de color vol transmetre,

com dèiem abans, la idea d’ absència i desaparició, però des d’ una mirada respectuosa i

sòbria.

Es tracta d’una investigació matèrica, de la pròpia tècnica empleada per a la realització de

les seves obres. No es tracta de la repetició de un tema sense canvis sinó que el canvi del

punt de vista esta donat a través de la tria del material. Per exemple, en moltes de les

obres apareix la cendra com element que evoca el oblit. La pròpia matèria es converteix

en el seu contingut, en el seu canal de transmissió del concepte.

A partir dels testimonis s’apropa al concepte que vol representar. Amb Primo Levi, s’

endinsa en l’horror de l’ experiència, de la veu de qui ha viscut o crescut al horror. És un

punt de partida ineludible a l’hora de parlar de l’extermini, el testimoni humà de la violència

absoluta.

Pensadors com Benjamin, Adorno, Hanna Arendt, el poeta Paul Célan, conforman el seu

cos teòric des d’ on es desenvolupa el seu llenguatge plàstic.

És important entendre que la forma en l’art de Cabané està completament al servei del

contingut però és, ni més ni menys, el canal d’ exteriorització del concepte. Per tant, el

més important, és que quedi clar que la seva recerca tècnica és per poder transmetre la

memòria de l’ horror i la seva corresponent crítica.

La petja, la marca de l’horror dins de la història humana ha de ser recordada perquè no es

torni a repetir. És una ferida encara oberta en la nostra societat i que reclama ser

reconeguda.

L’obra plàstica de Cabané pot ser analitzada com un in crescendo tècnic

representacional. Aquest desenvolupament es deu a la dificultat de la representació de

allò horrorós per la pintura.

Ceguesa i memòria és la representació dels paisatges de l’horror, testimonis de la

destrucció de l’home per l’ home. És un llenguatge en desenvolupament, ja que la

impotència, millor dit, la dificultat del propi art per trobar formes de representació ho

exigeix.

Josep Maria Cabané ens proposa un punt de vista de la memòria del extermini humà des

de la pintura.

En aquest text, han sorgit moltes vegades les paraules horror, dolor, terror, extermini. Tots

aquests temes dins de la recerca artística pretenen fer una reflexió davant la història, no

per posicionar-nos en un sentit negatiu sinó per poder veure el nostre futur d’una manera

diferent.

Luján Baudino Historiadora de l’art

No dir. Instal.lació 2006

No dir . Detall

No dir Detall