-
7/31/2019 JULI, Jordi (2004). Una nova poltica ferroviria per a
Catalunya.
1/4
ANUARI TERRITORIAL 2003
Una nova poltica dinfraestructures
Una nova poltica dinfraestructures de transport per a Catalunya
hauria de ser coherent amb tres reptes im-portants de poltica
territorial:
La posici de Catalunya en un mn globalitzat. Aix afecta
fonamentalment el transport aeri, el martim iles
telecomunicacions.
La consolidaci de lEURORREGI [49], l'espai de major dimensi
econmica i territorial que Catalunya ne-cessita per a guanyar massa
crtica. Aix afecta bsicament les xarxes de carreteres i
ferrocarrils.
La voluntat de preservaci del territori i del medi ambient,
optant per un model de creixement concentraten nodes i equilibrat
en el territori.
A partir de la necessitat de resoldre problemes que actualment
ja tenim plantejats, com el de la mobili-tat de lrea metropolitana
de Barcelona i la congesti de les infraestructures al llarg del
corredor medi-terrani, cal pensar a utilitzar la possibilitat que
la creaci dinfraestructures ens ofereix per fer un saltdescala que
uneixi les principals ciutats de Catalunya a fi que treballin en
xarxa dins del corredor me-diterrani i per fer que aquest conjunt
esdevingui el centre dun espai europeu transpirenenc. Una ideabsica
consisteix a ampliar el CORREDOR MEDITERRANI [63] fins a la
Catalunya interior, construint un noueix transversal de carretera i
ferrocarril que descongestioni leix costaner i ajudi a crear un nou
espai dedesenvolupament de qualitat en les planes interiors. Una
segona idea consisteix a potenciar un nou co-rredor que creui els
Pirineus, fonamental per al desenvolupament de lEurorregi i per a
aconseguir unespai de major dimensi territorial i econmica.
En el mn de leconomia globalitzada sn decisius els aeroports,
els ports i les telecomunicacions,que sn les infraestructures que
ens permeten relacionar-nos amb tot el globus. La nostra posici
re-lativa en leconomia mundial dependr de la qualitat i de la
rapidesa de la implantaci daquestes in-fraestructures, ja que estem
en competncia amb altres territoris que tamb en disposen. El
nostresistema aeroportuari ser important si pot oferir vols a
moltes destinacions diferents darreu del mn,i aix noms saconsegueix
sent node operatiu de companyies aries a les quals hem de poder
oferirplataformes aeroporturies de primera qualitat. LAEROPORT DE
BARCELONA [7] pot arribar a ser un delshubs del sud dEuropa si
aconsegueix les inversions i la llibertat de gesti que necessita.
Alhora, calque totes les ciutats del territori estiguin connectades
de la manera ms rpida possible i eficient ambaquestes
infraestructures singulars, i daqu ve linters que a laeroport
arribin tant els trens de ro-dalies com els dalta velocitat.
Una poltica ferroviria per a CatalunyaJordi Juli
40
-
7/31/2019 JULI, Jordi (2004). Una nova poltica ferroviria per a
Catalunya.
2/4
Aquella gran mar Mediterrnia que era el centre duna civilitzaci
ara noms s un petit mar interior,per justament situat en la
principal ruta de circumnavegaci del globus terrestre grcies al
canal deSuez. El nostre sistema portuari pot ser una de les
principals portes dEuropa a aquesta ruta si po-dem dotar els ports
de Barcelona i de Tarragona dels espais logstics que necessiten i
amb connexionsrpides cap a Europa.
El model ferroviari espanyol
Lesquema ferroviari del Plan de Infraestructuras 2000-2007 del
Ministeri de Foment del Partit Popular pre-sentava tres
caracterstiques altament discutibles:
Era absolutament radial i centrat en Madrid, fins a lextrem que
havia desaparegut leix de lEbre i deixavacoix el corredor
mediterrani en el tram Tarragona-Castell i fins al punt que tampoc
no plantejava la unidaquest eix amb la xarxa andalusa.
No abordava la problemtica del transport de mercaderies, ja que
no sexplicava quines lnies noves po-drien suportar trfics de
mercaderies.
Oblidava les inversions en rodalies, de manera que el servei,
vctima de l'xit, sha anat degradant.
Aleshores, cal demanar al nou Govern espanyol:
Trencar lesquema radial amb una xarxa dalta velocitat (350 km/h,
ample internacional) exclusiva per atrens de viatgers, tant en el
corredor de lEbre (Madrid i Pas Basc) com en el corredor
mediterrani i en lesconnexions amb Portugal.
Projectar una nova xarxa de lnies de mercaderies, d'ample
internacional, que no pot coincidir, a llarg ter-mini, ni amb les
lnies de rodalies (ample ibric) ni amb les d'alta velocitat.
Aquesta xarxa pot aprofitar leslnies actuals que quedin lliures, a
les quals es canviar lample, per caldr construir-ne de noves, que
po-den ser per a trfic mixt.
Tornar a invertir en rodalies, tant en reposici, qualitat i
seguretat, com en nova infraestructura. En con-cret, cal un pla de
rodalies per a lrea metropolitana de Barcelona.
La xarxa ferroviria actual i en construcci a Catalunya
La xarxa ferroviria de Catalunya ha de donar resposta a tres
tipus de serveis molt diferents i cada un re-quereix una xarxa
especialitzada:
La xarxa de rodalies, composada pels actuals serveis de RODALIES
BARCELONA DE RENFE [62] i les l-nies de FERROCARRILS DE LA
GENERALITAT DE CATALUNYA (FGC) AL VALLS I AL BAIX LLOBREGAT
[65].Caldr millorar aquests serveis, especialment pel que fa als
extrems (Manresa, Igualada, Vic), i mi-rar d'estendrels cap a
Tarragona i Girona i de crear un nou nucli a les terres de
Lleida.
La xarxa DALTA VELOCITAT [51-56] actualment en construcci,
Lleida-Tarragona-Barcelona-Girona-Frana,i la que encara cal
reivindicar de Tarragona-Valncia.
La xarxa de mercaderies, que pot aprofitar la resta de lnies
existents i, en una primera fase, algunes lniesde rodalies i part
de la nova xarxa dample internacional
41
ANUAR I TERRITOR IAL 2003 Reflexions sobre els fets ms destacats
de lany
-
7/31/2019 JULI, Jordi (2004). Una nova poltica ferroviria per a
Catalunya.
3/4
Amb la posada en servei de lalta velocitat, esperem que daqu a
pocs anys salliberin de serveis dellarg recorregut la major part de
les lnies actuals, de manera que es podran establir nuclis de
serveisde rodalies i regionals al voltant tamb de Tarragona, Girona
i Lleida, a ms de Barcelona:
Tarragona: Serveis dalta intensitat en leix Valls, Reus,
Tarragona, Sant Vicen de Calders. Extensions capa Montblanc, Mra
dEbre i Amposta.
Lleida: Hi ha la possibilitat destablir dues lnies dintensitat
mitjana: Cervera-Lleida-Monzn i Balaguer-Lleida-les Borges
Blanques.
Girona: Figueres-Girona-Blanes-Lloret.
El sistema ferroviari de la Regi Metropolitana de Barcelona
El sistema ferroviari metropolit o metro regional est format per
les xarxes dels dos operadors actualmentexistents: Rodalies Renfe i
FGC.
La xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona es composar de sis lnies
dalta intensitat que travessaranla regi metropolitana. En concret
hi haur les quatre lnies actuals que aniran per dins de la ciutatde
Barcelona i que faran servir els dos tnels ja existents i dues
noves lnies per fora (la transversalpel Valls i l'orbital). Els
extrems de les lnies dalta intensitat seran Lloret, Sant Vicen de
Calders,Sant Celoni, Manresa i Vic, per tamb hi haur extensions de
caire regional cap a Tarragona, Girona,Calaf/Cervera i
Ripoll/Puigcerd.
A diferncia de Renfe, les dues lnies de FGC (Baix Llobregat, amb
final a plaa dEspanya, i Valls, amb fi-nal a plaa Catalunya) no
travessen la ciutat de Barcelona i aix els resta potencial.
Proposem la implanta-ci dun nou esquema ferroviari que faci passar
tant la lnia del Valls com la del Baix Llobregat i crear duesnoves
lnies de metro exprs dins del continu urb de Barcelona que donin
servei als nous corredors delValls, el Barcelons Nord, el Maresme i
Baix Llobregat.
En aquest sistema ferroviari hi haur quatre nodes dintercanvi
principals on es creuaran nombroseslnies de ferrocarril i tamb de
metro: Sants, Sagrera, Diagonal/Passeig de Grcia/Provena i
Glries.
Noves lnies per a la Catalunya interior
Ara b, a mitj o llarg termini caldr un nou by-pass ferroviari de
la Regi Metropolitana i la seva connexials ports de Tarragona i
Barcelona. Aquest by-pass es podria aconseguir mitjanant la
construcci duna no-va xarxa ferroviria catalana mixta
mercaderies-viatgers que passs per linterior de Catalunya, amb els
ob-
jectius segents:
Crear la xarxa ferroviria de mercaderies en el context de la
millora de les relacions ferroviries entre la pe-nnsula Ibrica i
Europa i de la potenciaci dels ports de Tarragona i Barcelona.
Articular entre si les ciutats de la Catalunya interior
(Lleida-Igualada-Manresa-Vic-Olot) amb les de leixcostaner
Tarragona-Barcelona-Girona.
Aquestes noves lnies podran suportar serveis de mercaderies (80
a 160 km/h) i serveis de viatgers (a 200-250 km/h).
42
ANUARI TERRITORIAL 2003Reflexions sobre els fets ms destacats de
lany
-
7/31/2019 JULI, Jordi (2004). Una nova poltica ferroviria per a
Catalunya.
4/4
ANUAR I TERRITOR IAL 2003
Aquest esquema ferroviari, en el marc dun autntic espai
ferroviari europeu integrat i liberalitzat, hauria depermetre
assolir increments significatius en la quota de mercat del
transport de mercaderies, contribuint ai-x a la reducci dels costos
socials i ambientals que genera lalta participaci de la carretera
en el transportde mercaderies.
Juliol de 2004
43
