20
39 JUNY 2019

JUNY 2019 39 - arnes.altanet.orgEl projecte neix per la necessitat de protegir les abe - lles, l'apicultura i la polWlinització, amb divulgació de la seva situació actual i acollir-les

  • Upload
    others

  • View
    6

  • Download
    0

Embed Size (px)

Citation preview

39JUNY 2019

EDITAAjuntament d’ArnesRegidoria de Cultura i JoventutPl. de la Vila, 243597 ArnesTel.: 977 435 134Fax: 977 435 [email protected]

CONSELL REDACTORAjuntament d’Arnes

COORDINACIÓJúlia Borrull

IMATGES Elena Solé, Magda Papaseit, Júlia Borrull i Ajuntament d'Arnes

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓexperimentgràfic 977 42 10 13

TIRADA300 exemplarsDL.T-166-2010Aquest exemplar és gratuït. Queda prohibida la seva venda.

COL.LABORA

Contacte:[email protected]

L’arna

sumari-L’arna 2-3

-Informació municipal 4

-Article 5

-Article 6

-Recepta 7

-Rentat de mans 8

-Foguera de Sant Joan 9

-Que va passar l’any 1974 10

-Article 11

-Fotos festa de la mel 12-13

-Fem salut 14-16

-Notes d’Arnes 17-19

2

JOAN SOLÀ BOSCH

Joan Solà Bosch és l'alcalde de Riner des del 2011,ara emprendrà latercera legislatura.Riner és el poble agermanat amb Arnes des de fa tres anys pel deno-

minador comú dels dos pobles, que són les abelles i la mel.El terme municipal de Riner, de 47,21Km2, s'estén als vessants de la

dreta del Riu Negre (que li dóna el nom), o riera de Solsona. El pobla-ment és molt disseminat i les principals entitats de població sónFreixinet, Su, Santa Susanna i El Miracle, d'on cal destacar l'impres-sionant retaule barroc del santuari que porta el mateix nom. Elterreny és força escabrós i boscat prop del Riu Negre i més planervers Freixinet, Su i el Miracle.

L’arna

3

És molt complicat ser l'alcalde d'un poble que enrealitat té diferents municipis?Riner està compost per quatre nuclis de població i

unes seixanta masies disseminades i habitades.Complicat no, diferent. El fet de tenir totes les masiesdisseminades i quatre nuclis fa que els serveis bàsicscom són les carreteres, l'aigua, la llum, l'internet i totala resta de serveis, sigui molt més extens per arribar atots els habitants. La part positiva és que tenim unmunicipi molt gran en extensió i molt ben vertebrat,ja que hi ha rinerencs i rinerenques repartits per tot elterritori.Cada municipi té el seu tarannà i les seves necessi-

tats i la nostra feina consisteix enaglutinar a tothom perquèsumin i interaccionin entre ells,per al bé de tots.

Com va sorgir la idea de l'a-germanament amb Arnes?El nostre tarannà sempre ha

estat lligat a la natura, la preser-vació del medi ambient, el nostreentorn i la tradició que s'haviaanat perdent de les abelles i lamel, i volíem crear una fira on totaixò hi quedés representat.Buscant informació, vàrem trobarque a Arnes, a la Terra Alta, feiauns quants anys que feien la Festade la Mel i ens vam posar en contac-te amb l'ajuntament. L'entesa va sermolt bona des del començament i jafa tres anys que estem agermanats ique a Riner tenim la nostra Fira de laMel.

Ara, juntament amb Arnes, heuiniciat el projecte Redicat. Com vasorgir la idea?Pel mateix motiu que la festa de la

mel, pel nostre compromís amb la natu-ra i preservació del medi ambient engeneral i del món de les abelles en particular.

En què consisteix el projecte Redicat?El projecte neix per la necessitat de protegir les abe-

lles, l'apicultura i la pol·linització, amb divulgació dela seva situació actual i acollir-les als municipisreceptors, en un moment en que la reducció de l'espè-cie esdevé un indicador de les males condicionsmediambientals.

La iniciativa uneix els dos pobles amb interessoscomuns relacionats amb la mel i el medi ambient. Alprojecte s'hi afegeix també l'associació d'Amics de lesAbelles, del qui és el president Joan M. Llorens, api-cultor que coneixem bé, perquè ve tots els anys a laFesta de la Mel d'Arnes. Aquesta associació serà l'en-carregada de fer la retirada dels eixams incontrolats,

de recol·locar-los en els municipis receptors i dur aterme el seguiment tècnic corresponent.

D'aquesta manera es crea la figura del municipiemissor d'abelles (on està l'eixam incontrolat i quemolesta als veïns) i el municipi receptor (on va a pararl'eixam, en un lloc idoni per preservar-lo i que puguifer la seva tasca).El projecte també té el suport de Territori i

Sostenibilitat del la Generalitat de Catalunya i delCentre Tecnològic i Forestal de Catalunya.Per últim, anomenar

que hi han altres municipis deCatalunya que s'han interessat en unir-se al projectecom ara: Gandesa, Reus, Salou, Vic...

La primera reunió sobre el projecte es va dur a termea Arnes al mes de febrer d'enguany, la presentació dela iniciativa va ser a Riner, el 6 d'abril, durant eltranscurs de la Fira de la Mel, on van assistir repre-sentants dels municipis participants en el projecte aixícom representants de la Generalitat de Catalunya.

La signatura dels convenis per fer efectiu el projec-te, es va fer el 9 de juny a Arnes, també en la

Festa de la Mel.

Informació Municipal

4

!"#$%&'&#("%"))*+,#(-","!'%#(./01('('!,"#(./01(

2'!&*&! 3+&#( 4(

56)'&( "#"! $%&#$!

"!)( "''! #(&()!

2#)( *"! "*&#+!

")2( #%! +&+,!

)78( "%! )&+(!

),3( )! "&#!

9!( )! "&#!

22( )! "&#!

2'):'( $! '&(!

3+;( #! '&%!

*<=2( -! -!

2)2)( -! -!

2)&)( -! -!

2$:5( -! -!

!)"!+( -! -!

!

!

( ( ( ( ( (

( ( ( ( ( (

!

!

!"#$%&'&#("%"))*+,#("$!+2""#(./01('('!,"#(./01!

2'!&*&! 3+&#( ((4(

56)'&>5$,&#! "*#! ))&))!

"!)>'!'(!"2?@%*=$"#! "#)! $%&#%!

2#)! #,! ,&"(!

)8! "$! $&,!

)A)>2+B":+#! ,! #&$)!

22! %! "&+*!

3+;! #! '&*,!

)"$#! "! '&#(!

2'):'! "! '&#(!

2C! "! '&#(!!

( ( ( ( ( (./01!

2'!&*&! 3+&#( 4( !"-*B+!#(

5$,&#( "%(! ),&"*! )!

"!)>':( "#'! $)&"(! #!

),3( %#! "+&%%! "!

!

!

!"#$%&'&#("%"))*+,#(:$,*)*2'%#(./01('('!,"#(

!

!

( (:$,*)*2'%#(./01('('!,"#(

!

!

Article

5

No ens hem de resignar mai apagar al banc càrrecs i comis-sions que consideréssim inde-guts. Reclamar és una bonadecisió que sol funcionar si femservir l’estratègia adient.Ara deixarem de banda les

reclamacions que solen acabarals jutjats (clàusules abusives ales hipoteques) i ens centraremen els càrrecs i comissionsindeguts en què no compensaposar-se en judici per petitesquantitats, a menys que el per-judici ocasionat per l’actuacióde l’entitat sigui elevat.En cas de conflicte: el primer

que hem de fer és negociar ambla sucursal. La majoria decomissions s’apliquen demanera automàtica segons elsparàmetres establerts als pro-grames informàtics, però elsdirectors de les sucursals solentenir potestat de retornar orebaixar les comissions aplica-des als seus clients. El normalserà que tractin de donar-nosraons per justificar el cobra-ment però si els argumentslegals tampoc funcionen davantde la perspectiva de perdre unclient és possible que accedei-xin a anul·lar-les (es preveuque en breu entrarà en vigoruna normativa que facilitarà eltrasllat de comptes). Si no ens han fet cas, el

següent pas serà acudir alServei d’Atenció al Client delbanc. Si la resposta és desfavo-rable o passa més d’un messense resposta ens haurem dedirigir al Defensor del clientdel banc amb els argumentslegals dels quals disposem. Enaquest cas, l’entitat disposad’un mes per a dictar resoluciói notificar-la per escrit.En cas de ser favorable per al

reclamant, és vinculant i elbanc s’ha d’atendre al que diula resolució.Si la resolució és desfavorable

o ha passat un mes des de l’úl-

tima reclamació i no ens hancontestat, encara ens queda unúltim recurs abans d’acudir alstribunals.Es tracta de reclamar als orga-

nismes superiors: Departamentde Conducta de Mercat iReclamacions del Bancd’Espanya, el servei deReclamacions de la ComissióNacional del Mercat de Valorso el Servei de Reclamacions dela Direcció Generald’Assegurances i Fons dePensions (si ens dirigim al queno és competent remetrà lareclamació al que correspon-gui).Aquests organismes tenen tres

mesos per resoldre, però no hiconseqüències si incompleixenel termini. Aquestes resolu-cions no són vinculants per al’entitat bancària i, per tant,una resolució favorable d’a-quests organismes no equivalque en tornin els dinersautomàticament. Si tot i així noens tornen els diners tenim unargument d’autoritat per a tor-nar al director de la sucursal oper acudir a un judici si laquantitat compensa.

Josep Ramon CluaTècnic en consum

COMISSIONS BANCÀRIES (II)

Article

Un Model de Negoci descriu la manera i dóna formalògica, a com una organització guanya diners, a través decrear, distribuir i retenir valor. Per tal d’analitzar i validarels models de negoci existeix una tècnica denominadaCANVAS. El busines Model Canvas, va ser creat perAlexander Osterwalder l’any 2010 en el seu llibreBusiness Model Generation ( Generació de models denegoci). Osterwalder és un dels teòrics del marketing idels model de negoci més prestigiosos de l'actualitat. Com explica Alexander Osterwalder "la millor manera

de descriure un model de negoci és dividir-lo en mòdulsbàsics que reflecteixin la lògica que segueix una empre-sa per aconseguir ingressos. Aquests mòduls cobreixenles quatre àrees principals d'un negoci: clients, oferta,infraestructures i viabilitat econòmicaAquest model ofereix a la persona emprenedora una

estratègia organitzada que ajuda a reflexionar de maneraordenada sobre el seu model de negoci donant resposta ales següents preguntes:• Que volem fer?• Com ho farem?• A qui li vendrem?• Quin benefici obtindrem?

En l’àmbit del foment de l’emprenedoria, el ConsellComarcal de la Terra Alta, adscrit al programa CatalunyaEmprèn, efectua accions formatives on s’explica lametodologia CANVAS com a eina d’anàlisi per a la cre-ació de noves empreses. Qualsevol persona interessadaen aquestes sessions formatives pot adreçar-se a l’àrea dedesenvolupament econòmic del Consell Comarcal Tel.977 420 028 e-mail:[email protected].

El model canvas, una einaestratègica per desenvolupar

models de negoci

Aquests son els elements i la plantilla a desenvolupar amb el model CANVAS:

6

7

Recepta

INGREDIENTS PER LA RECEPTA

Cuallada amb melIngredients:-1L de llet de vaca-3- gotes de cuajo per

cada potet on es posarà lacuallada-1/c sucre

PREPARACIÓ:

1.Es posa la llet en un“caso” juntament ambuna cullerada de sucre i esdeixa al fos sense deixar de remenar,fins arribar a bullir. Un cop així, la retirem i ladeixem refredar fins arribar als 36-38ºC (importantcontrolar la temperatura sinó, no es farà el quajo).2.Mentrestant esperem, posem 3-4 gotes de cuajo a

cada recipient on posarem la llet per cuallar. 3.Un cop la temperatura és l’adequada, ho posem al

recipient. Esperem fins que es refredi i ho posem a lanevera. Ho deixem unes 2 hores aproximadament, perpoder servir i menjar.4.Es serveix amb un raig de mel per sobre de la cua-

llada i opcional, amb 4 nous.

Bon profit!

Recepta cedida per Can Barrina.

CUALLADA AMB MEL

8

Mantenir uns bons hàbits d'hi-giene en general i de les mansen particular, és una de les prin-cipals mesures per prevenirmalalties infeccioses i calrecordar-ho periòdicament atothom; especialment als méspetits perquè aprenguin l'hàbitde ben menuts. És per això quedes del Departament de Salutde Les Terres de l'Ebre, fa tresanys es va engegar una cam-panya divulgativa a les escolessobre la importància del rentatde mans.

Les infermeres anem a l'esco-la dels nostres pobles a fer l'ac-tivitat. Ensenyem quan enshem de rentar (abans o després)de fer segons quines coses commenjar, anar al WC, mocar-nos,esternudar... Passem un vídeodivertit que ens ensenya els

passos per rentar-nos bé i aca-bem fent la pràctica del rentat.L'activitat es fa a primer curs i

després els xiquets fan undibuix relacionat amb el tema iparticipen en totes les escolesde la zona, però als pobles

menuts com lo nostre, l'activi-tat la fem per a tota l'escola.

Per acabar, ens fem tots juntsuna foto ensenyant les mansben netes!!!

Article

RENTAT DE MANS

El dia 6 de maig és el Dia Internacional del Rentat de Mans.

Article

9

Recordo de petita al poble, elsdies precedents a la nit de SantJoan, quan tots els xiquets ixiquetes de la comunitat ensajuntàvem per fer la immensafoguera, ja que només se’n feia(i se’n fa) una en tot lo poble ihavia de ser digna d’aquestesdeveniment.Una setmana abans ja recollí-

em de casa en casa, i per totsels indrets on es llençaven, elsestris vells i sobrants, totes lesandròmines que ja no servien… i poder fer un gran foc deflames altes i duradores:mobles esberlats, paneres i cis-tells de vímet sense cul, grane-res de canya gastades, cadiresde boga foradades o sensepotes, …El dia abans és quan anàvem

al bosc a buscar un pi de troncben dret i molta branca i trescarrasques més baixes que el

pi. Un cop seleccionats, elsnois més grans es dedicaven atallar-los a cops de destral finsque queien a terra on les cordesels esperaven per lligar-los iarrossegar-los entre tots, gransi petits, pels camins, amb grangatzara i emoció fins a arribar ala plaça més gran (araCatalunya) on amb pic i pala esfeien els forats a terra (encarano estaba urbanitzada) perplantar-hi els arbres. Un copacabada aquesta tasca ensdedicàvem a omplir tots elsbuits amb les deixalles recolli-des formant una falla geganti-na… I a esperar la nit. Quan jaera fosc i havent sopat, tot elpoble acudia a la plaça, perveure l’encesa de la foguerapels quatre costats. Les flamesacabaven pujant més altes queles cases i es reflectien als ullsde tota la quitxalla que ho

observàvem amb emoció reno-vada any rere any i també delsadults que retien homenatge al’esforç dels xiquets i xiquetesi d’alguna manera significavala purificació i renovació delpoble.La nit s’acabava amb les bra-

ses i l’esclat d’uns petards queanomenàvem “bombetes” i queen esclatar deixàven la marcanegra a les parets de les façanesde les cases (llavors això no esconsideraba políticament inco-rrecte, simplement s’accepta-va) i els de “repetiplam” querascàvem a les parets.Aquest esdeveniment i la

matança del tocino (un altre diaen podriem parlar) són elsrecords més joiosos que guardode la meva infantesa.

M. Lluïsa Borrull Povill

LA FOGUERA DE SANT JOAN

1974

10

ARNES:

Defuncions: 12Matrimonis: 3naixements: 5

Padró d'Habitants a 01/01/1974:

312 homes i 325 dones total: 637

ARNES

-Pressupost d'Ingressos i despeses:1.200.000 pessetes-Contractació Aguasil: Antonio Lleonart

Samper

Que va passar l’any??

Arxiu històric

11

Article

El 21 d’abril es va celebrar aArnes la primera trobada d’escacsoberta per a totes les edats orga-nitzada per Lluís Sallén, amb lacol·laboració de l’Ajuntamentd’Arnes i del Consell Esportiu dela Terra Alta. Hi van haver 22xiquets inscrits entre 6 i 11 anysque van venir de diferents poblescom Vall-de-roures, Gandesa,Alcanyís, Mora la Nova, Penya-roja, Barcelona i tot el grup dexiquets que fan classes a Arnes.També hi van participar més dedeu adults de poblacions comArnes, Horta i Vall-de-roures.D’altra banda, comptaven ambunes taules muntades amb taulersi fitxes per a tota la gent que voliajugar sense inscripció. Durant latrobada es va fer un esmorzar gra-tuït per a tots els inscrits i es vamuntar una barra de venda debegudes i pastes a benefici per lacompra de material d’escacs.

La primera trobada va ser tot unèxit, l’any que ve la tornarem afer per a que aquest event siguitradició a Arnes any darrere any iaixí fomentar aquest meravellósjoc que es diu escacs.

ESCACS

12

Festa de la mel

13

Festa de la mel

14

Fem salut

15

Fem salut

16

Fem salut

17

Notes d’Arnes

1818

Notes d’Arnes

1919

Notes d’Arnes

‘Lo racó del lector’ és un espai obert a tothom qui vulgue contribuir a fer de la nostra revista la revista de tots. Envieu les vos-tres suggerències, crítiques, comentaris, propostes, imatges, dibuixos, puntualitzacions o altres a [email protected], oper escrit a l’Ajuntament. L’arnerol@ en publicarà els més interessants. Els textos seran preferiblement breus (unes deu línies)o bé articles complets, relacionats amb la societat i cultura d’Arnes, i hauran d’anar acompanyats del nom i l’edat del/s signant/s.L’arnerol@ se reserve lo dret de resumir-los si així ho creu convenient, sense alterar l’essència del missatge, així com de nopublicar aquells escrits o imatges que puguin resultar ofensius. Esperem la vostra col·laboració!

espai obert a tothom

AJUNTAMENT D’ARNESPlaça de la vila, 2

Tel 977 43 51 34 - Fax: 977 43 56 0643597 - ARNES

Foto: Magda Papaseit

telèfons d’interès

Ajuntament d’Arnes 977 435 134Consultori mèdic 977 435 725Farmàcia 977 435 884CAP de Gandesa 977 421 245Escola pública La Miranda 977 435 467Servei d’ambulàncies 977 503 494Bus Hife 977 119 814Renfe 902 240 202Taxi Arnes 977 435 357Mossos d’esquadra 977 503 685Guàrdia Civil 062Bombers i emergències 112Hospital Verge de la Cinta 977 519 100Hospital Móra d’Ebre 977 401 702

RestaurantsCàmping els ports 977 435 560Can Barrina 977 435 137

BarsBar Bonaire 977 435 220Casal d’Arnes 650 249 804

Turisme Rural- AllotjamentsCal Badat 639 584 814Cal Gorro 977 435 164Hort de Fortunyo : 616 088 965La Premsa 977 435 392Les Valletes 977 435 140Lo Celler 977 435 139Lo Corral 977 435 629Lo Port 977 435 090

Hostal Can Barrina 977 435 137Càmping els Ports 977 435 560Vilar Rural d’Arnes 977 435 737Casa de Vacances L'Era. 676 30 80 21Habitatge d'ús turístic Can Pinyolet.677405724Casa Oryza. 619 40 40 25 - 650 288 665

Guies turístics i esportsPunt d’Informació del Molí de l’Oli977 435 728Gebre 661 465 735Guia de Muntanya 977 435 629Les roques natura 606936041

ServeisConstruccions Ferrer Pallarès 977 435 117Construccions Sabaté 699524411620470135 / 689687783Construccions Viña S.L 699 020 716Roba de Casa Pilar 977 435 167Sallen Pintor 977 435 029Transvins Muñoz, S.L 977 435 156Fusteria Gemsaac sl. 669 300 756Perruqueria Lorena 686 788 476

ComerçosAlimentació Mª Cinta 639584814Carnisseria Julve 977 435 371Celler Clua 977 435 139Forn de Pa Miralles 977 435 135Forn Lurdes 616857322Cooperativa 630 325 118

Productes artesansCasa Pallarès. Espelmes 977 092 123L’Encrusa. Ferro i Forja 636 93 04 29Marisa Huguet. Teixidora 977 435 629ARTNES: Ceràmica 676 61 99 39l'Artgrobotiga 630 24 72 84