Kant i la Il·lustració

JOSEP ANTONI BERMDEZ ROSES.

KANT

I LA ILLUSTRACI.

COMENTARIS I ANOTACIONS SOBRE EL

Prleg a la segona edici de la CRTICA DE LA RA PURA".

Josep Antoni Bermdez i Roses

Material elaborat per a s de les seues classes.

Edici mar de 2014

Aquesta obra est subjecta a una llicncia de

Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

INDEX

1.- CONTEXT HISTRIC. ........................................................................................ 5

1.-1 El context cientfic. .................................................................................................................. 5

1.-2 El context scio-poltic. ........................................................................................................... 6

2.- LA ILLUSTRACI: UN CANVI DE MENTALITAT. .................................... 7

2.-1 Per qu illustraci?. ............................................................................................................... 7

2.-2 La nova relaci passat-present-futur: ledat moderna. ...................................................... 10

3.- LARTICLE SOBRE LA ILLUSTRACI. ..................................................... 11

3.-1 La illustraci com a majoria dedat. ............................................................................... 11

3.-2 poca dillustraci, que no illustrada. .............................................................................. 12

4.- KANT I LA SEU OBRA. ..................................................................................... 13

4.-1 Les etapes de lobra de Kant. ............................................................................................... 13

4.-2 La Ra com a centre de la seua reflexi. ............................................................................. 14

5.- QU PODEM CONIXER? ............................................................................... 17

5.-1 El descrdit de la filosofia. .................................................................................................... 17

5.-2 La metafsica com a problema. ............................................................................................. 18

5.-3 Un examen a la situaci de les cincies. ............................................................................... 20

6.- DISTINCI A PRIORI - A POSTERIORI. ........................................................ 21

6.-1 Tipus de judicis segons la seua relaci amb lexperincia: a priori i a posteriori. .......... 21

6.-2 El judicis a priori: independncia lgica, que no temporal de lexperincia. ................... 23

6.-3 Caracterstiques dels judicis a priori. .................................................................................. 26

7.- COM S POSSIBLE EL CONEIXEMENT? .................................................... 26

7.-1 Els judicis a priori com a base del coneixement: el cas de la matemtica i la fsica. ........ 26

7.-1.1 Les facultats cognoscitives en Kant. ................................................................................... 29

8.- EL PROBLEMA A LA METAFSICA .............................................................. 34

8.-1 Per qu la metafsica s diferent? ......................................................................................... 34

8.-2 El gir copernic: la soluci per a la metafsica. ................................................................... 35

8.-3 La distinci FENOMEN-NOMEN. ................................................................................... 38

8.-4 L'nic coneixement possible s de fenmens. (Problema per a la metafsica). ................. 39

9.- LA METAFSICA PER A KANT. ...................................................................... 40

9.-1 La metafsica com a crtica de la ra. .................................................................................. 40

9.-2 La utilitat de la metafsica: de la ra especulativa a la prctica. ....................................... 41

9.-3 La tasca crtica front al dogmatisme. .................................................................................. 46

9.-4 La crtica com arquitectnica. .............................................................................................. 47

10.- LESTUDI DE LA INTRODUCCI. ............................................................. 50

10.-1 La distinci sinttic-analtic: una nova forma de classificar els judicis. ........................... 50

10.-2 Un pas ms: judicis SINTTICS a priori per a les cincies. .............................................. 51

11.- CONCLUSIONS DEL PRLEG I LA INTRODUCCI. ........................... 55

12.- PREGUNTES SOBRE ELS TEXTOS DE KANT. ....................................... 59

13.- BIBLIOGRAFIA. ............................................................................................. 67

KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 5

KANT I LA ILLUSTRACI.

1.- CONTEXT HISTRIC.

Kant (1724-1804) comena a desenvolupar la part ms important de la seua

filosofia als darrers anys de la seua vida - a partir de 1781, quan ja tenia cinquanta-set

anys -, s a dir, a les darreries del segle XVIII. Aquest segle, que ha estat batejat com el

Segle de les Llums, s principalment important per a la nostra histria, per haver-se

produt a Europa - Frana, Anglaterra i Alemanya principalment - un moviment

intellectual (cultural, cientfic, poltic, social, filosfic...) sense precedents: la

Illustraci. 1 La Illustraci, per, no s un fet histric que aparega de sobte, sin que

com s natural t una srie de precedents que li van preparant el cam, tal com pot ser

el Renaixement (S. XV), la Reforma Luterana (S: XVI), i el triomf del racionalisme

(Descartes, S. XVII).

Aix doncs, caldria que abans daprofundir en les disquisicions filosfiques de

Kant conegurem una mica ms quin s el context on es desenvolupa la seua filosofia, i

quins sn aquells fets ms rellevants que ens poden a ajudar a entendre la seua obra i el

seu pensament.

1.-1 El context cientfic.

Pel que fa a la vessant cientfica, o del coneixement de la naturalesa, en aquesta

poca es dna un gran desenvolupament del coneixement matemtic de la naturalesa i es

produeix una gran eclosi de la cincia natural. s per aix que aquest segle XVIII s

considerat com a decisiu en les cincies, ja que s el segle on apareix la teoria de la

gravetat de Newton, que significa, a ms dun gran descobriment, la confirmaci

definitiva del la inducci i de lobservaci com a la base de la cincia, cincia que

notes 1 s enganys parlar en general de la Illustraci com si aquesta fos un moviment organitzat i

unitari; tot el contrari, aquest corrent de pensament, per qualificar-la dalguna forma, va tenir les seues caracterstiques diferents i diferenciades depenent del pas a que ens referim; aix doncs, caldria parlar

duna illustraci anglesa, duna illustraci francesa i duna illustraci alemanya. No obstant, pel que a nosaltres respecta, i en especial en all que expliquem sobre la Illustraci a lapartat LA ILLUSTRACI: UN CANVI DE MENTALITAT., anem a considerar-la com un moviment unitari, ja que les caracterstiques que

nosaltres anem a destacar, en tant que sn els punts ms bsics i comuns de la Illustraci, sn compartides

per les diferents illustracions nacionals. Una visi una mica ms extensa de les caracterstiques i peculiaritats

del segle XVIII i la Illustraci ens ho pot proporcionar la lectura, per exemple, de lentrada Ilustracin en CORTS MORAT: Jordi | MARTNEZ RIU, Antoni: Diccionario de filosofa en CD-ROM. Barcelona: Empresa

Editorial Herder S.A (endavant citat com Diccionario de filosofa en CD-ROM- Herder), i la del text de CASSIRER, les pgines de lapartat La forma de pensamiento de la poca de la Ilustracin del llibre La

filosofa de la Ilustracin. Mxico: FCE , Serie Breviarios.

(Dara endavant, la cita de la bibliografia, una vegada feta la primera, es realitzar si no sindica altra cosa citant sols el cognom de lautor i la pgina esmentada; a la pgina 67 es troba tota la relaci bibliogrfica).

JOSEP A. BERMDEZ ROSES


necessita tamb dun mtode hipottico-deductiu com a mtode propi de raonament.

El mtode esdev doncs factor determinant a lhora de lavan cientfic, en basar-se en

una observaci directa i detallada del fenomen, i sobretot aquest s la mostra del gran

xit de laplicaci de les matemtiques a lestudi de lunivers.

En aquest segle fa per tant aparici una nova forma de coneixement, ja totalment

separada de lespeculaci filosfica, i que comenava a donar grans resultats. En

definitiva, en la cincia es produeix una sntesi dels aspectes ms rellevants de les dues

concepcions anteriors filosfiques: lempirisme i el racionalisme. (De fet, lintent de

Kant ser fer el mateix en lmbit de la filosofia). Aquestes dues concepcions, que

havien estat en pugna entre elles al segle passat com a concepcions oposades del fet

epistemolgic, no obstant, tenien una mateixa base que a partir del triomf d'aquest

mtode hipottico-deductiu queda ratificada: les dues, volien doncs, demostrar i

fonamentar la possibilitat d'un coneixement de la natura que partia i s'originava

exclusivament en les facultats humanes (b les sensibles o les intelligibles). I s que de

cap manera aquest coneixement depenia, com en els temps anteriors de la Revelaci, de

la intervenci divina, del dogma, de les Sagrades Escriptures. Lxit doncs de la teoria

de Newton representa en definitiva lxit de la ra humana com a facultat

capacitada per a conixer i explicar la naturalesa.

1.-2 El context scio-poltic.

Per un altra part, en aquesta poca tamb es viu amb entusiasme i efervescncia

els esdeveniments poltico-socials. Es viu i es veu a la Illustraci com un canvi didees

que promet encara ms avanos, ms novetats. Tots els principis que regien abans sn

qestionats i revisats. Pensem, per exemple, que en aquest segle es produeix la

REVOLUCI FRANCESA, amb lenderrocament de l'Antic Rgim (lAncien Regim),

s a dir la Monarquia Absoluta, que significa un canvi radical en la forma dentendre la poltica i la societat en general. La Revoluci Francesa podrem entendre-la com a

lesdeveniment histric principal de la Illustraci, i en ella es dna un canvi important

en el pensament poltic i social de lpoca: s passa de concebre a lindividu dintre de la

societat com un sbdit s a dir com aquell que est a les ordres dun poder superior a

sser ciutad aquell que t uns drets i deures amb igualtats de condicions amb

tothom. En altres paraules, fa aparici al camp del pensament poltic i social la nova

concepci del fet que s al poble on rau la sobirania.2

A partir dac es comena per tant a concebre a lindividu, a lhome, com

lagent, com el constructor duna societat basada en principis racionals (justcia,

igualtat, llibertat...); es creu per tant que la persona pot conscientment elegir els seus

fins i treballar per aconseguir-los.

notes 2 Un paper important en la denncia de les desigualtats entre els homes que la Illustraci realitz,

fou el que desenvolup Rousseau, que influ notablement en el projecte de Kant. (De fet ell batej a

Rousseau com el Newton de les cincies morals).



2.- LA ILLUSTRACI: UN CANVI DE MENTALITAT.

2.-1 Per qu illustraci?.

s interessant anar a la paraula en alemany, per entendre millor el seu significat.

Illustraci en alemany s Aufklrung, i s una paraula composta per una arrel -

klrung- i per un sufix -auf-. Klrung, significa literalment clarificaci, i b de Klar,

que s la paraula que significa, claredat, transparncia, intelligibilitat; per un altra part

auf s la preposici sobre, en, o lexpressi damunt de.3

En definitiva, la traducci literal dAufklrung, seria equivalent a aclarir, s

dir, fer clara, ntida, transparent una cosa, en posar llum sobre quelcom. Aix, els

Illustrats, entenien que all que heretaven del passat eren coses poc ntides, poc clares, i

la seua tasca era illustrar-les, aclarir. El pensament, s a dir, la ra, s all que ens

alliberar de tots aquests obstacles, i ens deslliurar de tota autoritat.4

La Illustraci pretn per tant introduir i instaurar un nou estil de pensar i

concebre les coses, a travs duna nova llum5, amb la qual es pretn moure el mn: la RA.

Aquesta s doncs el nou instrument de treball. La ra passa a ocupar un lloc

principal en la filosofia, i en general en tot el pensament. De fet tal com indica,

Cassirer, filsof estudis de la Illustraci6, si hi ha una paraula que resumeix les

notes 3 Hem agafat el terme en alemany, per qu s al capdavall el que utilitzava Kant, per el mateix

es pot observar en el terme angls enlightenment o el terme francs Lumire, tots dos relacionats amb la metfora lumnica. s ms b en catal i en castell on el mot per designar aquest moviment ha

adoptat el sentit menys lumnic i ms grfic dIllustraci.

4 En aquest sentit cal entendre precisament un esdeveniment que cap ressenyar, per la seua

importncia, com s l'aparici a meitat del segle, de l'Enciclopdia (1751-1771) de Diderot i D'Alembert,

que tenia com a objectiu no sols recopilar i sistematitzar els sabers existents, sin sobretot donar-los a

conixer i posar-los al servei de tothom i aix construir una societat humana ms lliure, ms racional i ms

autnoma. En definitiva el seu objectiu era illuminar el coneixement que havia estat enfosquit pel

dogmatisme.

No obstant tamb cal deixar ben clar que aquesta actitud de desconfiana envers el passat ja

est clarament en els inicis de la filosofia moderna, s a dir, en Descartes (DESCARTES, R.:Discurso del

mtodo ; Madrid: Alianza Editorial, El libro de bolsillo, 736, setena edici, 1984; vegeu la primer part, i en

especial la pgina 75); ara b, en Descartes aquesta actitud no s tant general com en la Illustraci, on no

afecta sols a lesfera del coneixement, sin tamb a la poltica, moral, religiosa

5 Destacar la importncia que durant tota la histria de la filosofia t l's de la metfora o les

metfores lumniques. De fet cal recordar que quan comenrem a veure el mite de la caverna de Plat,

mite en gran part inicitic de l'actitud filosfica occidental, aquest girava principalment al voltat de la

distinci foscor/ombres - llum, claredat; igualment Descartes, amb qui comena l' poca Moderna, torna a

utilitzar la metfora lumnica, en identificar la ra com a la llum natural. En aquest sentit es pot dir que la

Illustraci, tan preocupada per la novetat, torna a repetir aquesta operaci.

s per aix que s important deixar ben clar, que si b es cert el que hem dit abans respecte a

que la Illustraci, o millor dit, l'Edat Moderna, refusa tot all provinent del passat, cal matisar que es

refereix sols al passat ms immediat, s a dir, a l'Edat Mitjana. De fet el passat ms lluny, el passat de la

Grcia Clssica, no sols no s refusat, sin que en algun moment s posat com a model. Aix, si ens adonem

l'antecedent ms important de l'Edat Moderna, el pont entre aquesta i l'Edat Mitjana, que s el

Renaixement, precisament s'anomena aix perqu pretenia ser un renixer un tornar a actualitzar el mn

grec i rom. En definitiva la Illustraci pretenia ser una nova poca d'esplendor, de la mateixa forma que

la Grcia dels segles V i IV a. de C. havia esdevingut tamb una illustraci envers la cultura grega anterior.

6 Cassirer; op cit.



creences i cosmovisions de lpoca s precisament la de ra: lpoca de la Illustraci,

s el temps de la Ra, que fins i tot la Revoluci Francesa acab convertint-la en deessa.

Cal pensar, a ms que aquest plantejament era relativament innovador. Pensem

que feia pocs segles sestava en una Edat Mitjana, on no s que la ra no s coneguera;

no, el que passava s que aquesta estava totalment supeditada i al servei de la fe i de la

religi que operaven no a travs de la crtica i de la reflexi, sin principalment a travs

dels dogmes i la imposici. La illustraci trenca la limitaci que lautoritat

religioso-poltica i la Revelaci havien imposat a la societat Medieval.

No obstant, la ra de la que parlem ac, no s per de la qual parlaven els

racionalistes, una ra totalment allada del mn dels sentits. Tot el contrari aquesta ra,

mant una estreta relaci amb els sentits, aquests sn la font de tot coneixement7. De fet

no podem confondre de cap manera la ra de la qual parla Descartes amb la ra

defensada pels illustrats, ja que en tant que el racionalisme cartesi propugna una ra

que s el principi absolut de tot coneixement, una ra que est per sobre de tot - i en

especial dels sentits -, la ra dels illustrats s concebuda des de la crtica implacable

que lempirisme, o si volem dir lilluminisme angls - especialment Locke - li

realitza.8

Aix doncs la ra illustrada no s un principi ni una substncia, sin ms b

s una facultat, una fora que va des dels fets (sensacions) fins els principis. En aquest

segle s busca, com ja hem dit, la sntesi de les dues concepcions filosfiques

anteriors (empirisme versus racionalisme). Ms b, realitzant una crtica histrica, es

vol mostrar com cadasc dels dos ha fracassat, i que hom no pot unilateralment prendre

part a favor ni dels sentits, ni de la ra abstracta.

No es concep la ra, com ho fan els racionalistes anteriors, com una regla que

capta i expressa les lleis i els fenmens amb anterioritat a les sensacions i lobservaci,

sin que mes b es mostrar la relaci ntima entre ra i sensaci.

I encara ms; donat que lespill en qu es miren els illustrats s la cincia,

aquesta ra no va a ser sols una ra abstracta dirigida sols al coneixement teric de la

natura. Ms b tot el contrari, aquesta facultat de la ra va a ser una ra eminentment

prctica, adreada a dominar i encaminar tan la natura com a medi fsic, com la

notes 7 Vegeu les primeres pgines del Prleg a la segona edici i sobretot el comentari a la distinci

origen-comenament que teniu a la pg. 24.

8

La razn cartesiana como fuerza nica, infalible y omnipotente haba sufrido, por obra de Locke, un nuevo contraste que la haba reducido a los lmites del hombre. En virtud de este

ajustamiento, la razn no pude prescindir de la experiencia por ser la fuerza rectora y organizadora

de la misma experiencia.

ABBAGNANO, N.: Historia del pensamiento. Volumen 5. La Ilustracin. Comienzos del Romanticismo. Madrid: Sarpe, 1988, pg. 47. Hom pot ampliar ms informaci sobre la diferencia entre el racionalisme i la Illustraci en lapartat 476 Caracteres de la Ilustracin del mateix Abbagnano, pg. 48 i segents.



naturalesa humana tant personal com social - fins ara guiada per la religi -. En

definitiva s una ra ms humana i menys abstracta que la del segle anterior.9

Sintenta per tant seguir el model de les cincies naturals - les primeres que

s'havien basat en la ra -, que tan bons resultats li havia donat, i aplicar-lo a tot els

camps - la poltica, la filosofia, la societat, ltica...-. Tot havia destar analitzat i

discutit pel tribunal de la ra; des dels principis de les cincies, fins el fonaments de la

Religi o de la prpia Societat.10

La Reforma havia ajudat a a, especialment en el centre dEuropa, en deixar

interpretar els llibres sagrats a travs de la ra, fent desaparixer gran part dels dogmes

que impedien una evoluci. All on la reforma havia entrat, la Illustraci trobava, com

dir Kant, una comunitat de prnceps, funcionaris, sacerdots... ms disposats a tal tasca

reflexiva que lafavorien i animvem.

La Illustraci, resumint el que hem dit, es pot caracteritzar com una aposta per

la ra com a facultat de coneixement i dacci. Per conjuntament a aquesta defensa de

la ra, aquesta tamb es caracteritza per laparici duna forta conscincia de progrs: la

humanitat ha de deixar els residus del passat, i avanar cap a un futur que ser millor.

Apareix doncs una conscincia de novetat - s'est a lEdat Moderna -. Aix, tal com

indica Foucault,11 els Illustrats - o ms b Kant principalment -, parlaven de la seua

prpia poca, com una poca nova, que no repetia esquemes passats, sin que els

trencava, que introdua novetats. De fet, cal dir que el propi mot dIllustraci, va ser

posat per ells mateixos i no desprs pels historiadors, i a ms conscientment i amb

una finalitat. s ms, ells sabien que a era la primera vegada que es feia, que era la

primera vegada que una poca es posava nom a si mateix, que una poca sautopensava.

I tot a era possible perqu havia pres protagonisme aqueix nou instrument, la ra,

destacat ja, en inaugurar lpoca Moderna, per Descartes.

notes 9 Abbagnano, pg. 48

10 En definitiva, el principi rector de la Illustraci consisteix en:

llevar ante el tribunal de la razn a toda creencia o pretensin para ser juzgada y rechazada si se demuestra contraria a la misma razn. La crtica de la tradicin es, ante todo una

crtica de la revelacin religiosa

Abbagnano, pg. 48.

No obstant, tot i que la crtica a la tradici religiosa i a lautoritat daquesta fou important en el moviment illustrat, sembla ser que no va ser tampoc a la preocupaci central dels filsofs; Copleston ens

les pgines inicials dedicades a la Illustraci francesa ens matisa aquesta visi:

Pero el ejercicio de la razn era para los filsofos de la Ilustracin Francesa mucho ms que la simple crtica destructiva practicada en la esfera religiosa. La crtica destructiva era, por as

decirlo, el lado negativo de la Ilustracin. El aspecto positivo consista en el intento de entender el

mundo y, especialmente, el hombre mismo en su vida psquica, moral y social.

COPLESTON, Frederick: Historia de la Filosofa. VI-De Wolff a Kant. Barcelona: Ariel, Coleccin

Comvivium, 9, quarta edici, 1981, pg. 15 i segents.

11 FOUCAULT, Michel: Qu es Ilustracin? en Saber y verdad. Madrid: Ediciones de la Piqueta,

Genealoga del poder, 10, 1985, pg. 198-9.



En definitiva, i per concloure, podrem resumir les caracterstiques principals

de la ra illustrada, que all que constitueix la columna vertebral de tot el segle

XVIII, dient daquesta que:

s portadora duna nova cultura, basada en principis de validesa universal

que abasta totes les nacions.

s invariable, s la mateixa per a tots els subjectes pensants, per a totes les

poques...

s autnoma, no depn daltres instncies (sentiments, sensacions...).

T una fora irresistible que es desplega i va desenvolupant-se

irresistiblement. (Idea de progrs).

2.-2 La nova relaci passat-present-futur: ledat moderna.

En aquesta poca sorgeix una nova concepci del passat. A les poques anteriors

per exemple lEdat Mitjana, aquest era concebut com a all a imitar, el temps on es

trobaven les veritats, la tradici que devem imitar i seguir. El present i el futur estaven

en funci dun passat que es devia dintentar repetir. El passat era per tant all

important.

Al S XVIII, la visi del passat s tota la contraria, el present, no t per funci

intentar repetir la tradici, el passat, sin ms b alliberar-nos dell. Al passat rau tota la

font dels nostres problemes:

A la razn se opone la tradicin que hace parecer verdaderos los errores y los prejuicios y que se vean como justos los privilegios y las injusticias, que tienen

sus races en un lejano pasado. De ah que el iluminismo sea esencial y

constitucionalmente antirracionalismo: es la negativa a aceptar la autoridad de la

tradicin y a reconocerle ninguna clase de valor.12

s el futur el que s esperanador. El que hem de fer s revisar i aclarir tot

el passat i pensar en el que vindr. Podem dir, per aix que sha donat un gran canvi en

la prpia autoconcepci del temps histric. De voler imitar el passat, s'ha canviat a tot el

contrari, a criticar-lo i refusar-lo. Amb aquest moviment illustrat es crea la convicci

que el futur ha comenat en aquesta poca. Lpoca illustrada viu orientat cap el

futur que ella enceta.

Aquesta poca que el moviment illustrat viu s tamb batejada, per aix, per ells

mateix com EDAT MODERNA, ja que sautoconcebia com un trencament radical

amb el passat ms immediat, amb les tradicions que heretaven.

La Modernitat en general, i la Illustraci13 en particular, es caracteritzen pel fet

de prendre els seus propis criteris dorientacions, del que cal fer, i refusar el

notes 12

Abbagnano, pg. 48

13 Encara que aquests dos termes, Illustraci i Modernitat, sovint els utilitzem com a sinnims, en

realitat no ho sn El primer terme fa referncia a un moviment intellectual concret (de finals del XVIII),

mentre que el terme Modernitat fa referncia a un perode i una forma concreta d'entendre la Histria que

continua



provinents dpoques anteriors.14 Les creences que abans estaven estancades en aquest

passat devien sser revisades i criticades per a progressar. En aquesta actitud hem de

remarcar la importncia que tingu en aquest gir tant la Reforma Luterana, com

laparici de langlicanisme en els segles anteriors, que signific un qestionament de la ferma actitud dogmtica del catolicisme rom, de la que abans ja havem parlat.

3.- LARTICLE SOBRE LA ILLUSTRACI.

3.-1 La illustraci com a majoria dedat.

En aquest article Kant planteja i exposa directament el que ac venem indicant.

El primer que ell fa en aquest article s donar una definici del que s la Illustraci. Per

a ell lindividu ha viscut fins el moment tutelat per altres, s a dir, no fent s de la

facultat que t de pensar i decidir lliurement per si mateix. Fins ara, sempre hi havia

alg

tutor que ha pensat per nosaltres, que ha decidit per nosaltres.

A, no s per, all que ens correspon com a persones. A nosaltres ens s

inherent la capacitat de raonar, de pensar a diferncia per exemple dels animals:

La peresa i la covardia sn les causes de per qu una part tan gran dels ssers humans malgrat que la natura els declara ja fa molt de temps lliures de direcci aliena (naturaliter maiorennes)-, romanen de bon grat menors dedat per tota la vida, i de per qu a altres els s tan fcil erigir-se en llurs tutors. (Pg. 63)15

Nosaltres som, per tant un animal que la naturalesa ha constitut com a animals

pensants, com a sers autnoms, capaos de construir la nostra prpia vida dia a dia.

Nogensmenys, a s precisament el que no fem, el que ens resulta costos; s ms fcil

que alg ho faa per nosaltres (peresa), i sobretot ens deslliura de tota culpa; si ens va

mal, la culpa, la responsabilitat s dels altres, mai nostra (covardia): s tan cmode ser

menor dedat. De fet aquesta minoria dedat, que nosaltres hem acceptat tan

gustosament, la portem arrossegant durant segles, i ha esdevingut quasi consubstancial

amb nosaltres, format, com indica una segona naturalesa.16

ve de la pgina anterior__________________________________________________ va ms enll d'aquest moviment concret. Concretament comenaria amb el racionalisme de Descartes

(segle XVII) i entraria en crisi a principi d'aquest segle, sense que existisca un acord sobre si continuem

encara en l'poca Moderna, o si ja l'hem superada. Per a ampliar una mica ms concepte dpoca Moderna i la nova visi del futur que en ella es planteja, es pot consultar HABERMAS,J.: El discurso

filosfico de la modernidad (Doce lecciones). Madrid: Taurus, Ensayistas, 290, 1989, pg. 15-18.

14 Aquesta idea que expressem ac s el mateix que est indicant Kant en el seua article qu s la

Illustraci amb les expressions "majoria d'edat" i "tutoria", i que tot seguit anem a comentar.

15 Sindica entre parntesi la pgina de ledici catalana del llibre VII de La Repblica elaborada

per la Universitat de Valncia, Collecci Educaci. Materials de Filosofia, 9.

16 Fixeu-vos com aquest raonament ens recorda en gran manera altra volta el que hem vist amb

Plat i el seu mite de la caverna. El presoner d'aquesta, que tan gustosament viu la seua esclavitud, no ha

fet ms que adoptar una segona naturalesa, aqueixa naturalesa ignorant, que no seria altra cosa que

aqueixa minoria d'edat kantiana; per recordeu, com, en parlar del sentit de l'expressi naturalesa

humana en Plat, indicvem que tenia tamb una segona accepci, la referncia a la naturalesa

continua



El problema de la societat, el problema de lindividu, no s que no puga pensar

per si mateix; la societat i la historia han estat les que sn no perqu nosaltres no

tinguem la capacitat de millorar-les, sin ms b perqu no hem volgut fer-ho, o perqu

no ens hem atrevit. La Illustraci consisteix precisament en donar aquest pas, en

alliberar-se daquesta incapacitat, daquest minoria, de la qual els nics culpables som

nosaltres: SAPERE AUDE. Kant en diu que hem de saber (sapere), per ms important

que a, el que cal destacar s que aquest saber sols vindr si ens atrevim (aude). La

Illustraci comporta doncs aquesta voluntat, aquest moment tic de voluntat; en

definitiva Kant ens diu:

Tingues coratge de servir-te del teu propi enteniment! (Pg. 63)

s doncs lenteniment, la ra la de cadasc, la que ha de servir-nos de guia

personal. CADASC, A TRAVS DE LA RA, HA DE PENSAR PER SI MATEIX.

La ra esdev central en la Illustraci, i en general en tota la Modernitat. I aquesta, que

s el centre de tot, ser el que Kant analitzar i reflexionar en les pgines que anem a

llegir i en general en tota la seua obra. En definitiva, podem afirmar que lindividu,

cadasc de nosaltres, s el destinatari ltim de la reflexi kantiana; s per aix lindividu

qui deu assumir-la, i amb aquesta voluntat i atreviment que esmentaven, esdevenir ell

agent de transformaci de la societat. Aquest article mateix, no s ms que laportaci

personal de Kant a aquest procs dillustraci, i lintent daccelerar tal procs.

A continuaci Kant reflexiona amplament sobre com sha dexercir aquest pesar

per si mateix, distingint entre ls pblic i ls privat de la ra, distinci que nosaltres

no abordarem, sin que passarem directament a la part final de l'article, que comena

remarcant la diferncia entre el que seria una poca illustrada, i una poca

dillustraci, que s de la que ell ens ha parlat.

3.-2 poca dillustraci, que no illustrada.

La diferncia s ben simple: una poca illustrada, seria aquella en la qual els

individus se serviren de la ra, s a dir, una poca en la qual ens guiarem racionalment i

no existiren obstacles a aquest regnat de la ra. Per una poca dillustraci, es aquella

poca, que segons Kant s la que ell est vivint, en la que comencen a vncer els

obstacles que impedeixen ls de la ra:

Aix no obstant, s cert que tenim clars indicis que ara sels obre el camp per preparar-se lliurement en aquest sentit i que a poc a poc va disminuint els

entrebancs per a una Illustraci universal o per sortir de la minoria dedat de qu ells mateixos sn culpables. Des daquest punt de vista, aquesta poca s lpoca de la Illustraci o el segle de Frederic. (Pg. 68)

En aquesta poca no regna plenament la ra, sin que encetem el cam, estem en

cam perqu aquesta puga sser usada sense cap problema; s a dir en aquesta poca,

encara no illustrada, els obstacles que impedeix illuminar el nostre coneixement

ve de la pgina anterior__________________________________________________ humana com a inquisidora, inquieta... Aquest sentit de naturalesa humana seria el que Kant arreplega sota

l'expressi que ara ens ocupa, sota l'expressi majoria d'edat.



comencen a desaparixer. En especial Kant fa ac - dintre de tot el problema religis

posterior a la Reforma i Contrareforma - referncia a la religi com lobstacle principal,

com el principal tutor que ens impedeix ssers majors dedat.

En definitiva, lpoca de la illustraci, s doncs lpoca de la ra, i sobretot

lpoca de la crtica (Vegeu el Prleg a la primera edici de la Crtica de la Ra Pura),

ja que el que fem s a travs de la nostra facultat qestionar criticar els principis que

fins ara ens han guiat. Aquesta ra, i aquesta crtica seran doncs la font del progrs, o si

volem dir-ho daltra manera, la illuminaci, la illustraci, en tant que saber s progrs.

Acaba larticle Kant reflexionant sobre les repercussions que tindr en el poble ls

daquesta llibertat de pensar, llibertat de crtica que ara no entrarem, per, a analitzar.

Amb aquestes aproximacions, la que hem fet al context socio-poltic-intellectual

de lpoca, per una banda, i per altra, laproximaci o introducci que el propi Kant

realitza en aquest article concloem la introducci al segle XVIII i a la Illustraci. Per

aix, una vegada vist quin s lambient on es desenvolupava la filosofia de Kant,

passarem a parlar dels textos que a nosaltres ens interessen de lobra de Kant Crtica

de la Ra Pura.

4.- KANT I LA SEU OBRA.

4.-1 Les etapes de lobra de Kant.

Tradicionalment se sol dividir lobra de Kant en tres perodes diferents:

Al primer, que abasta fins lany 1760, les seues obres tenen un marcat inters per

les qestions de les cincies naturals, obres en les quals, aborda entre daltres temes

reflexions i estudis sobre astronomia, histria natural, terratrmols, meteorologia s

el que sanomena perode inicial.

Les del segon perode (1760-1781), sn obres ja clarament filosfiques, i en gran

part prefiguren i avancen els temes i problemes de la seua darrera etapa, que s la que

nosaltres treballarem; aquesta etapa s coneguda com el perode precrtic. En general

podem dir que en aquest perode es manifesta ja una preocupaci per la metafsica com

a problema i la possibilitat daplicar, dalguna forma el mtode de les cincies naturals

en aquesta disciplina. En definitiva, en aquest perode Kant descobreix ja la necessitat,

que desprs esdev el motiu central en la Crtica de la Ra Pura, de realitzar una

revoluci en la metafsica semblant a la que significa laparici en la fsica el

mecanicisme newtoni; o tal com diu Abbagnano:

En otras palabras, la filosofa debe hacer propio, segn Kant, el mtodo que Newton emple en las ciencias naturales.17

Lobra ms important daquest perode s la Dissertatio De mundi sensibilis

atque inelligibilis formas et principiis (De la forma i els principis del mn sensible i

notes 17

Abbagnano, pg. 151.



intelligible, 1770), considerada com una mena desbs de la seua obra ms important

La Crtica de la Ra Pura.

El ltim i darrer perode, conegut tradicionalment com el perode crtic, comena

en lany 1781 que fou lany de la publicaci de la primera de les tres Crtiques, la

Crtica de la Ra Pura.18 Aquest perode i aquesta obra van a ser doncs aquells sobre els

que anem a fixar la nostra atenci.19

4.-2 La Ra com a centre de la seua reflexi.

Del que acabem de veure podem deduir de seguida una cosa: el concepte de ra

s doncs el central en Kant i especialment en aquest perode, tal com els ttols de les

seues obres ja ens indiquen. La fe en aquesta era el motor de tota la Illustraci, ja que

la crida a fer s de la ra, com hem vist, era la crida a realitzar la crtica de tot el que

hem heretat del passat. Per aix, el primer que calia fer, si es volia sser veritablement

illustrats, era criticar la prpia ra. La ra esdevindria poc illustrada si ella, que tot ho

vol analitzar i examinar, no s'apliqus a si mateix la seua prpia medicina.20 I s aix

el que va a fer, entre daltres el propi Kant.21

notes 18

Les tres obres centrals daquest perode, i per tant en realitat de tot el seu corpus, i que sn la

Crtica de la Ra Pura, la Crtica de la Ra Prctica, i la Critica del Judici, no sols tenen un ttol en part

semblant, sin que mantenen tamb entre elles, a nivell teric una interrelaci tal que les converteix en

leix vertebral de la seua filosofia i de la resta dobres daquest perode; s per aix que no s destranyar que aquest darrer perode, el principal de Kant, s sovint esmentat com el perode crtic.

(Aprofitem tamb aquest aclariment terminolgic, per tal de fer un altre aclariment sobre la cita

en aquests apunts; dara endavant citarem, per qesti de comoditat la Crtica de la Ra Pura simplement com a la Crtica; si per contra ens referirem a la Crtica de la Ra Prctica, o a la Crtica del Judici, ens

referirem a elles amb tot el seu ttol.)

19 Com tota divisi de qualsevol autor per perodes, aquesta cal prendre-la com una proposta. No

tots els autors hi estan dacord en la que acabem de fer; aix per exemple aquesta divisi, que nosaltres hem extret de lobra dAbbagnano, s diferent a la que realitza Copleston, el qual, prefereix un divisi de les obres kantianes en dos perodes, el precrtic - que abastaria les dues primeres etapes ara esmentades -,

i el crtic; daltres com Ruiz tamb la divideixen en tres etapes per diferents a les esmentades. Igualment, tamb existeix una disputa sobre el tall que cal fer entre cadascun, en especial en el trnsit del precrtic al

crtic; el problema s que entre laparici de la darrera gran obra filosfica anterior a la Crtica - la Dissertatio de 1770 -, i aquesta, transcorreixen ms de deu anys sense cap escrit sobre filosofia (en aquests

anys sols escriv quatre articles). s evident doncs, que hom pot dubtar de situar linici del perode crtic tant en 1770 com en 1781, aix com hom pot dividir tamb el que hem anomenat perode crtic en dos (Ruiz

Company). Aix, hem de prendre aquesta divisi, com qualsevol altra, en quelcom flexible, i sobretot com

una proposta orientadora.

20 Possiblement a que acabem de dir siga una de les grans diferncies de la Illustraci

alemanya, de la francesa i langlesa: cercar un mtode danlisi crtica per poder trobar els fonaments de

la prpia ra. El mestre de Kant, Wolff s el primer metafsic illustrat alemany, i el fundador del mtode de

la fonamentaci que culminar amb lobra de Kant.

21 La relaci entre la illustraci i el racionalisme en Kant queda molt ben expressada en lobra

dAbbagnano:

Kant identifica este racionalismo con el iluminismo; y en realidad, el concepto de la razn a que l llega est en la lnea de aquella elaboracin que haba comenzado con Hobbes y que el

iluminismo haba aceptado de Locke: o sea, en la lnea que ve en la razn un rgano autnomo y

eficaz para la gua de la conducta humana en el mundo pero no una actividad infinita y

omnipotente, que no tenga lmites ni condiciones.

continua



s per aix que lobra que nosaltres anem a estudiar - evidentment sols una

mnima part della -, s la Crtica de la Ra Pura, per qu en ella el que es fa s

precisament aix, analitzar, revisar, jutjar a la ra.22 I caldr criticar la prpia ra,

perqu, com veurem escrits en molts llocs, aquesta obra intentar respondre a la

pregunta - feta pel mateix Kant -: qu puc saber? 23

La ra, tal com ja hem apuntat, no s prpiament la ra de la qual parla la

tradici, sin que ell la concebr de forma diferent, tal com veurem. Ara per, cal

destacar que aquesta facultat de la qual parlem, la ra, no sols serveix com a font de

coneixement teric, per a conixer el mn, sin que tamb serveix per a guiar la nostra

vida des del punt de vista tic, s a dir, com font de coneixement prctic. Dit daltra

manera, la ra respondr a la pregunta qu he de fer, la ra resoldr doncs els problemes

morals, ja que lindividu illustrat, no s sols un individu que coneix o observa la

naturalesa, sin sobre tot s un individu que viu en una societat, amb altres individus

amb el quals ha de relacionar-se.

Ens trobem doncs front a dos camps diferents de la ra pura:

lmbit de la ra pura especulativa, que s la que ens ajuda a conixer el mn;

estem doncs en el camp del coneixement, de la necessitat. .

Lmbit de la ra pura prctica, que ens indica com hem dactuar; ens situem en

el camp de ltica. Ac la ra el que fa s ordenar i guiar la nostra conducta en el

camp de la llibertat.24

ve de la pgina anterior__________________________________________________ Abbagnano, pg. 147.

22

Ese examen, discernimiento y justificacin se llama crtica en el sentido original del trmino (en griego krinein: distinguir, juzgar, llevar ante el tribunal).

HFFE, Otfried: Immanuel Kant. Barcelona: Herder, Biblioteca de Filosofa, 21, 1986, pg. 49.

23

El mbito de la filosofa se reduce a las tres cuestiones siguientes: 1) Qu puedo saber?

2) Qu debo hacer?

3) Qu me est permitido esperar?

4) Qu es el hombre?

A la primera cuestin responde la metafsica, a la segunda la moral, a la tercera la religin,

a la cuarta la antropologa. Pero en el fondo, se podra reducir todo a la antropologa, porque las

tres primeras cuestiones llevan a la ltima.

(Logique., Pars: Vrin 1966, p. 25. Manllevat de Textos de Diccionario Herder de filosofa; Videre tamb B 833.)

24

Prctico es todo lo que es posible mediante la libertad. (B 828)

Me limitar a definir aqu los conocimientos terico y prctico del modo siguiente: el terico es aquel en virtud del cual conozco lo que es; el prctico es aquel en virtud del cual me represento

lo que debe ser. (B 663)



Cal advertir que encara que en els dos mbits parlem de la ra, les

caracterstiques de cadascun sn totalment diferents: el mn sensible, s a dir el del

coneixement, s el mn de la necessitat i que podem copsar a partir de la sensibilitat,

dels sentits; el mn del deure, el de ltica, est caracteritzat per la llibertat, llibertat que

ens obliga a actuar a travs d'una conscincia moral. De la mateixa forma que la ra

pura ordena el mn, s a dir, ens indica les lleis de la naturalesa, la ra prctica ens

mostra tamb lordre racional de la nostra conducta, o dit daltra manera, ens indica

tamb les lleis que han de governar la nostra acci (lleis que Kant anomena imperatius).

En definitiva, depenent del tipus d'objecte, o millor dit del tipus dinters (tema que

desprs tractarem en Habermas), la ra funciona duna forma o altra; es pot, i es deu,

parlar i diferenciar doncs entre ls especulatiu i ls prctic de la ra.25

No obstant destacar, per l'altre costat, la paraula que es repeteix en les seus tres

obres principals, la paraula Crtica: el que pretn Kant, com a bon illustrat s posar a

prova tot el saber que es t, tant el teric, com el prctic, d'ac que pugam parlar del

criticisme kanti, el qual pretn esbrinar quina s la font de validesa i de certesa tant en

els coneixements naturals i cientfics, com en els morals.

Nosaltres per, malgrat que reconeixem la primacia o major importncia de ls

prctic de la ra, ens fixarem principalment en ls especulatiu, i reflexionarem doncs

sobre la ra pura, o dit daltra manera, abordarem la teoria epistemolgica, la teoria del

coneixement.

notes 25

Veurem a en l'apartat La utilitat de la metafsica: de la ra especulativa a la prctica.

Remarcar per, que estem parlant de dos usos de la Ra, no de dos raons separades (Kant ho diu

explcitament al prleg de la Fonamentaci de la Metafsica dels costums). Aix, tot i que sovint utilitzarem

les expressions ra terica i ra prctica, no ens referim a dues facultats diferents sin a dos mbits

diferents als que sadre la ra pura, i en els que aquesta nica facultat, com veurem (B X),aborda els objectes de manera diferent; ra pura s doncs:

Nocin propia de la filosofa de Leibniz, pero que Kant difunde con su obra Crtica de la razn pura. Razn pura (Vernunft en sentido amplio) es la razn en s misma, esto es,

considerada como la facultad superior de conocer independientemente de la experiencia, la que

contiene los principios a priori del conocimiento, o la que legisla los principios o las condiciones a

que se ha de someter el conocimiento en general. Normalmente equivale a razn terica o

especulativa, pero, propiamente se divide en razn terica y razn prctica. La razn terica

o especulativa se refiere a lo que es, lo que se denomina conocimiento terico o especulativo;

mientras que la razn prctica se refiere al conocimiento de lo que debe ser, y que se denomina

conocimiento moral. Al estudio de las condiciones de la razn que hacen posible esta clase de

conocimiento, tanto en lo prctico como en lo terico, se le llama trascendental.

La razn pura en sentido estricto es, a diferencia del entendimiento, la facultad suprema en

el hombre que intenta llevar a su mxima unidad aquello que el entendimiento ya ha pensado. Su

contenido a priori son las ideas de la razn.

Diccionario de filosofa en CD-ROM- Herder.



5.- QU PODEM CONIXER?

5.-1 El descrdit de la filosofia.

Com diem abans, la pregunta a la qual respon lobra que nosaltres anem a

treballar, s la pregunta qu puc conixer. El que fa doncs Kant, en aquesta crtica s

analitzar el fet del coneixement cientfic i la resta de coneixements. Cal tenir molt clar

doncs quin s lobjecte que ell analitza. Kant no pretn conixer o analitzar nous camps

o objectes destudi, sin que, en tant que realitza una epistemologia, analitzar la

facultat o instrument amb qu coneixem. El seu treball s per tant reflexiu, s a dir,

vol conixer com coneixem. I per qu aquest inters? Per qu es planteja a?

Doncs el perqu es realitza aquesta pregunta, i perqu cal analitzar el fet del

coneixement, s perqu Kant, que viu en ple segle XVIII, on la cincia - en especial la

fsica - havia triomfat en dotar-se dun nou mtode de treball, veu al mateix temps, com

a la filosofia li passava el contrari.

Com ja hem vist en Plat, des dels seus inicis la filosofia, havia reclamat per a s

el ttol de cincia, depisteme; o per dir-ho recordant les paraules de Kant, la

metafsica reb, aix s en altres temps, el nom de reina de totes les cincies (A VIII), ja

que no sols era considerada la forma superior de coneixement, sin que fins i tot per

molts filsofs, era lnic coneixement veritable. Per contra la situaci contempornia de

Kant s la inversa. La cincia natural ha tingut en Newton i en molts altres abans el

seu mxim exponent, i havia deixat ben clar qui s el coneixement superior; a la

filosofia per li passava tot el contrari: les disputes entre les diferents escoles eren

interminables, no savanava de coneixement en coneixement, sin que tot el contrari,

en cada moment de la discussi es torna a replantejar els anteriors; tampoc hi havia

una unitat ni pel que fa ni als objectes destudis ni a la terminologia.

La filosofia, que en aquest moments es trobava centrada en la metafsica,26

estava totalment desacreditada, ja que tota la resta de coneixements havien progressat i

ella no. La metafsica fins el moment no oferia coneixement sin tan sols una srie de

presumptes coneixements, sostinguts sense dades ni raons suficients per fer-ho, i que

sovint venien a ser una espcie de dogmes de fe metafsics que cada filsof sostenia. s

per aix que Kant bateja a tots els grans sistemes metafsics existents fins el moment, i

realitzats com veurem sense una necessria reflexi crtica, com a metafsica

dogmtica. Per ell considera que lexistncia d'un coneixement especulatiu era

notes 26

La metafsica es lo nico que constituye realmente lo que podemos llamar filosofa en sentido propio. (B 879)

Tot i que ja hem utilitzat aquesta paraula, aquesta t unes matisacions filosfiques diferents segons

lautor de que es parle, per tal de tenir una mnima referncia del que podrem entendre per metafsica, valgans la definici que ens dona el Diccionari de la Llengua Catalana en CD-ROM de lEnciclopdia Catalana:

Cincia que tracta, en general, de realitats (o preteses realitats) ms enll del mn sensible o de la natura i, ms en particular, de lens i lsser, com tamb dels seus principis i atributs.



necessari, encara que com s evident, no tal com sha donat fins ara, sin veritablement

com una cincia - amb igualtat de condicions que les altres -. Per aix, el que va a fer s

no construir una metafsica, ja que es trobaria amb els mateixos problemes que els seus

antecessors, sin analitzar all que la far possible.27

Kant analitzar com cal utilitzar la ra, que s la facultat de coneixement

intellectual, partint i prenent com a model com lutilitzen la resta de cincia. s a dir, si

la resta de disciplines ha aconseguit avanar, el que hem de fer s veure com han fet

possible aquest coneixement i per tant aplicar-lo al camp de la filosofia.

5.-2 La metafsica com a problema.

La metafsica, era concebuda des dAristtil, com la part centra de la filosofia;

de fet, la metafsica era considerada com la filosofia primera, en tant que socupava de

les causes primeres de les coses. Per entendre el que s cal acudir a la seua etimologia.

Aquesta paraula, dorigen grec, es descompon en dues parts: la paraula :,JV (meta) que significa ms enll o darrere de, i la paraula NLF46V (physic), que significa fsica, physis, naturalesa. s a dir la filosofia s principalment des de llavors metafsica, en

tant que ella s una explicaci superior a la fsica, una explicaci ms originria,

ms radical. O per utilitzar una expressi molt com en filosofia i que Kant recull a la

seua Crtica, la metafsica, en temps anteriors era considerada la reina de les cincies (A

VIII), lnic coneixement vertader. Per aix, tal com diu Hffe, Kant presenta a la

metafsica com a necessria i com a impossible al mateix temps.28 Necessria perqu no

vol renunciar a ella (o com direm desprs perqu s una tendncia natural de la ra), i

impossible perqu el fets i la histria aix ho han deixat ben pals.

Per si aix es podia afirmar en temps dAristtil, ja no era possible defensar-ho

en plena Illustraci. No li cap doncs a Kant altra possibilitat que intentar crear una nova

metafsica; i per fer-ho ell comena plantejant primerament aquestes dues qestions:

s possible la metafsica com a cincia?29

notes 27

Veure l'apartat La tasca crtica front al dogmatisme. No obstant, i simplificant podem dir que si

b Kant cal inserir-lo en la tradici illuminista alemanya, que havia donat peu a grans obres metafsiques -

en especial la del seu mestre Wolff -, ell fa variar el rumb daquesta tradici en rebre una important influncia de lempirisme angles - en especial de Hume -. (Vid. Abbagnano, pg. 157). La importncia daquesta perspectiva que obre Hume per a Kant es veu clarament reflectida en els Prolegmens:

Ho confesso amb franquesa: fou precisament ladvertncia de DAVID HUME la que fa molts anys em despert de lendormiscament dogmtic i la que don una direcci enterament diferent a les meves investigacions en el camp de la filosofia especulativa.

KANT, Immanuel: Prolegmens a tota metafsica futura que vulgui presentar-se com a cincia.

Barcelona: Laia, Textos filosfics, 7, 1982, pg. 65. (Endavant citat com Prolegmens).

28 Hffe, pg. 45. Videre en general tot lapartat 4.1 daquest llibre titulat El campo de batalla de

la metafsica.

29 Kant no es realitza aquesta pregunta envers altres disciplines, les quals sn ja una realitat, un

factum (fet); de la resta de les cincies, com anem a veure, es preguntar sols com sn possibles:

continua



Quin s lobjecte destudi de la metafsica?

Amb aquestes qestions sinicia, per tant, una tasca de revisi dels fonaments del

que shavia estat fent fins ara, o el que s igual, senceta una tasca crtica. I s que la

metafsica, si vol sser una cincia, ha dsser sotmesa al tribunal de la ra. Per,

cal destacar ac la paradoxa, i tal volta la dificultat del plantejament kanti. La

metafsica ha dsser sotmesa com hem dit, al tribunal de la ra; la ra s doncs el

jutge. Per al mateix temps cal tenir present que la metafsica s precisament lmbit on

es desenvolupa la ra, s a dir s la cincia que neix de la prpia ra, de forma que la

ra, no va a ser en Kant sols qui jutja, sin tamb qui s jutjada. Analitzar la metafsica

implica que la ra sautoanalitze, i indique ella mateix que s all que la fa possible.

(Aquesta autoreferencialitat de la tasca critica de la ra, la converteix en la tasca ms

difcil que ella ha de realitzar; A XI-XII).

A la pregunta doncs, de qui escriu o qui realitza la Crtica de la Ra Pura caldria

contestar que ms que Kant la realitza la prpia ra. Una tasca que el que vol en

definitiva s preparar el cam per a aquesta metafsica, metafsica que Kant no nega

d'entrada, sin simplement no creu possible que es puga construir tal com sintentava

fins ara. El que vol s fonamentar definitivament la metafsica, conduir-la pel cam

segur i aix evitar que vaja, com diu ell errant, 30 ja que lnic resultat que sobt de tal

caminar s la caiguda en lescepticisme (B VII).

Analitzem, com hem dit, les distintes cincies que ja han aconseguit respondre a

les dues preguntes que es feia Kant sobre la metafsica, i aix poder, imitant el seu

procedir, avanar nosaltres, donat que si la metafsica compleix les mateixes condicions

que compleixen aquestes cincies, ella tamb ho seria.

I aix s el que ell comena a fer al prleg de la segona edici de la Crtica, que

s el primer text que anem a treballar.31

Aix, podem plantejar, esquemticament la qesti aix:

Problema inicial La metafsica, s o no una cincia?

ve de la pgina anterior__________________________________________________

Se trata, pues,, de decidir la posibilidad o imposibilidad de una metafsica en general y de sealar tanto las fuentes como la extensin y lmites de la misma, todo ello a partir de principios. (A XII)

No obstant si de la metafsica s que realitza semblant qestionament i de la resta de cincies no,

caldria que pensarem per qu:

Preguntar si s possible una cincia pressuposa que es dubta de la seva realitat.

Prolegmens, pg. 60.

30 Veure la explicaci i les cites que sobre aquest tema es realitza a la pgina 35.

31 Encara que anem a intentar realitzar la nostra exposici seguint l'ordre dels temes conforme els

planteja Kant cal dir que ara de seguida que comencem la lectura del Prleg de la segona edici,

intercalarem, en la nostra explicaci, els primers apartats de la Introducci, que explicarem a la segent

secci, la nmero 6.-DISTINCI A PRIORI - A POSTERIORI.



Plantejament del

problema

1. s un fet inqestionable que existeixen cincies, com per

exemple les matemtiques i la fsica.

2. Donat que existeixen algunes cincies, com sn possibles

aquestes?

3. Caldr analitzar els judicis de les matemtiques i la fsica per a

veuren les caracterstiques?

4. El resultat de lesmentada anlisi ens confirma que tots els

judicis cientfics sn dun tipus concret.32

5.-3 Un examen a la situaci de les cincies.

Abans per dentrar a analitzar les matemtiques i la cincia natural (fsica), fa

primer per una referncia a la lgica. Aquesta va ser la primera que segu el cam segur

de la cincia, ja en temps dAristtil; per aquesta, com a contrapartida, no ha

evolucionat des den. Per per qu trob ella tal cam tan aviat? Doncs pel seu objecte

destudi:

...perqu s una cincia que presenta amb detall i que prova de forma estricta nicament les regles formals de tot pensar... (B VIII-IX)

La lgica s una cincia en la qual lenteniment 33 l'nic que estudia sn les

regles del seu funcionament, s a dir, estudia les regles que el regeixen, que regeixen el

pensament. En aquesta cincia, en tant que lenteniment sestudia a si mateix no depn

de cap objecte i contingut extern, i per tan fa ms fcil la seua tasca:

en ella, per consegent, lenteniment no sha docupar sin de si mateix i de la seu forma. Molt ms difcil per a la ra hauria de ser, naturalment, agafar la

segura drecera de la cincia, perqu sha docupar no solament della mateixa sin tamb dobjectes. (B IX)

Per tant, la lgica s segura perqu lenteniment no tracta cap objecte extern,

per com acabem de llegir, a la ra que s la facultat que actua en la metafsica no li

passa el mateix. No s doncs un bon exemple; de fet ens tornem a trobar ac amb una

certa ambigitat, ja que si b a la lgica abans lhem qualificada com a cincia, Kant

matisa i indica que aquesta ms que cincia, en sentit estricte, s un vestbul, o dit amb

una paraula que ens s ja molt coneguda, s una cincia propedutica de la resta de

cincies.

notes 32

Com veurem ms endavant aquests judicis i ja explicarem el que s un judici, seran sinttics a

priori. (Pg. 51).

33 No cal confondre enteniment amb ra, ja que sn dues facultats diferents. De fet Kant no

explica les diferents facultats del coneixement en els textos que anem a treballar nosaltres, sin prpiament

en l'obra, on dedica a cada facultat un estudi concret. L'explicaci la podeu trobar en l'apartat 7.-1.1 Les

facultats cognoscitives en Kant.



Passem doncs a les cincies en si.34 Kant comena parlant de les matemtiques

(que no diferencia ac de la geometria). Aquestes han aconseguit ser cincia tamb al

principi de la seu histria, per no amb tanta facilitat com la lgica, i per aix parla

Kant duna revoluci,35 que duria a terme Tales de Milet que no restaria en la vessant

sensible de la cincia, sin que es basa en la vessant intelligible o conceptual daquesta.

Per entendre en qu consisteix aquesta revoluci cal per que abandonem

momentniament la lectura del prleg i passem a la introducci. En concret cal que

expliquem la distinci entre a priori i a posteriori.

6.- DISTINCI A PRIORI - A POSTERIORI.

6.-1 Tipus de judicis segons la seua relaci amb lexperincia: a priori i a posteriori.

Kant, recordem, est comparant la metafsica amb les matemtiques i la fsica.

Totes tres diuen ser coneixement o cincia. Per no es troben les tres en una situaci

equivalent, ja que sols les dues darreres sn reconegudes per tothom com a cincies.

Caldria, primer, que nosaltres tingussim clar el que significa que aquestes dues siguen

cincies, i sobretot que esbrinrem com sn possibles com a tal.

Per donar una definici breu i senzilla del que s una cincia, podrem dir que

una cincia seria un conjunt denunciats o judicis, estructurats en un sistema sobre

un camp o objecte dinvestigaci.

El concepte judici cal tenir-lo clar ja que va a ser la base sobre la qual anem a

construir tota la filosofia kantiana:

un judici s un enunciat realitzat personalment per alg en el qual safirma o

nega la relaci entre dos conceptes un dels quals actua com a subjecte i laltre com a predicat.

Anem a veure per que el judicis que conformen les cincies, no sn de

qualsevol tipus, sin que corresponen a una tipologia concreta. Per, com podem

classificar els judicis? Les cincies sexpressen a travs de judicis, d'ac que Kant

utilitze com a via de treball lestudi dels tipus de judicis de les cincies, ja que aquests

sn els que els proporcionen certesa i aplicar-los, si s possible, a la metafsica.

Els tipus de judicis que sutilitzen a les cincies, els podrem classificar, en

primera instncia depenent de la seua relaci amb lexperincia:

notes 34

Obviem ara el pargrafs B X, que comentarem en lapartat 9.-2 La utilitat de la metafsica: de la

ra especulativa a la prctica. Ms concretament es comenta a la nota nmero 71, al pgina 43, en parlar

de la distinci conixer-pensar.

35 Kant parla en totes les cincies d'una revoluci o gir, i s per aix que autoconcep tamb la

seua filosofia com la realitzaci d'una revoluci o gir en la metafsica. Pel que fa a aquesta revoluci a les

matemtiques, nosaltres aprofundirem ms en ella, el que hem dit ara s una mena de presentaci, a la

pgina 28.



A priori36 s el judici la formaci o origen del qual s independent37 de

lexperincia:

Dara endavant, doncs, per coneixements a priori entendrem no aquells que sesdevenen independentment daquesta experincia o daquella altra, sin els coneixements absolutament independent

de tota experincia. (B 2-3).

Exemples: Un triangle t tres angles.

2+2=4

Tot pare es mascle.

A posteriori s aquell judici - o aquell coneixement - que t el seu origen

en lexperincia:

A aquests diu Kant referint-se als coneixements a priori shi oposen els coneixements emprics o coneixements que o sn possibles ms que

a posteriori, o s, per experincia.(B 3)

Exemples Aquesta taula s verda.

Pere s ros.

El cos hum s ms gran que el duna formiga.

Aquest got sha trencat.

notes 36

Podeu ampliar aquesta distinci a priori / a posteriori amb lexplicaci corresponent extreta del

Diccionario de filosofa en CD-ROM- Herder:

(Del latn anteriormente y posteriormente)

Desde el s. XVII, se aplica a dos clases distintas de enunciados, cuando se considera la

manera como llegamos a saber su verdad. Son a priori aquellos enunciados cuya verdad se origina

en la misma razn, mientras que son a posteriori aquellos cuya verdad procede de su

concordancia con la experiencia. A priori significa, por tanto, con anterioridad a la experiencia, o

independientemente de ella, no en sentido psicolgico, sino en sentido lgico: no es necesario

recurrir a la experiencia para conocer que un enunciado es verdadero. A posteriori significa con

posterioridad a la experiencia. Los enunciados cuya verdad se conoce independientemente de la

experiencia, por slo la razn, son al mismo tiempo enunciados necesariamente verdaderos (no

pueden ser falsos y su opuesto es una autocontradiccin), mientras que los enunciados cuya

verdad se conoce mediante el recurso a la experiencia son enunciados contingentemente

verdaderos (pueden ser falsos y su opuesto es igualmente posible).

As pues, lo necesario puede conocerse a priori, mientras que lo contingente slo se

conoce a posteriori. No es necesario recurrir a la experiencia para saber con certeza que si

alguien es soltero, entonces no est casado, basta con conocer slo el significado de los

trminos, mientras que para saber si hay solteros infelices es necesario recurrir a los hechos.

Kant relacion esta distincin con la suya propia entre analtico/sinttico, admitiendo que los

analticos son a priori y los a posteriori son sintticos, pero que, adems, existen los juicios

sintticos a priori. Con la excepcin de Kant, suele mantenerse que los enunciados analticos son a

priori y los sintticos a posteriori. No obstante, M. Bunge sostiene la posibilidad de enunciados

analticos y a posteriori y S. Kripke afirma que no coincide la distincin a priori/a posteriori con la de

necesario / contingente.

37 Es important adonar-se que la paraula que ac hem utilitzat s independent, i no "anterior" per

aix no ens podem deixar guiar pel sentit semntic de la paraula a priori, i pensar que per a Kant significa

literalment anterior. Com expliquem ara mateix, l'anterioritat, de la qual s pot parlar en els judicis a priori,

s sempre lgica, per no necessriament temporal.



Cal tenir ben clara aquesta distinci. Primer que res remarcar el que Kant

explicita a la primera definici. Si jo tinc un got de vidre a la m, jo s que si el deixe

caure a terra es trencar, i a ho s abans de deixar-lo caure, s a dir, s

independentment de lexperincia de trencar aqueix got en concret. s per tant a priori?

No, perqu com ell diu s independent duna experincia concreta, la de deixar

caure ara aquest got, per no de tota experincia, ja que, per qu s que es trenca?

Perqu ho he esbrinat de lexperincia. Si visqurem en un planeta, on el vidre fos

com el plstic, no podrem dir que el got de vidre es trenca en caure, ja que aquest judici

s a posteriori, s a dir depn de lexperincia, i lexperincia en aquest cas em diria que

no es trenca. Semblantment passa amb el judici sobre la grandria del cos de les

formigues; 38 s evident que per nosaltres aquest judici sempre el considerarem vertader

ja que no podem concebre el cas contrari. Per no obstant aquest judici, a diferncia del

dels a priori si que pot ser falsejat, almenys com a possibilitat (i si no que els ho diguen

als guionistes de Hollywood).

Per per contra, 2 +2 serien 4, encara que en el mn no existiren els nmeros (si

no existiren, no ho sabrem encara que a fos aix). Aix com un triangle tindr sempre

tres angles en qualsevol mn possible, ja que daltra manera no seria un triangle. s a

dir, aquest judicis afirmatius sn independents de lexperincia, sn doncs a priori, ja

que la seua veritat es basa en el principi de no contradicci, mentre que en el cas dels a

posteriori, la seua veritat depn sols de lexperincia.

6.-2 El judicis a priori: independncia lgica, que no temporal de lexperincia.

Per, si es fixeu, sembla que el que acabem de dir seria contradictori amb

lafirmaci inicial de la introducci, en la que Kant salinea totalment al costat

dempiristes com Locke i Hume:

No hi ha cap dubte que tot el nostre coneixement comena amb lexperincia (B 1)39

Qu passa doncs amb els judicis a priori, que hem dit que sn independents de

lexperincia? En fer la distinci a priori-a posteriori, hem fet referncia a lorigen o

procedncia de lexperincia. Ara parlem per, del comenament, que s diferent. I en

notes 38

Manllevat de BENNETT, Jonathan: La Crtica de la razn pura de Kant. 1. La analtica. Madrid:

Alianza Editorial, Alianza Universidad, 233, 1979, pg.27.

39 Ac Kant no est dient altra cosa diferent al que veiem en Plat, que malgrat el seu idealisme,

entenia que sols arribarem al coneixement partint de les qestions que l'experincia ens planteja. En Kant

tamb els sentits serien el motor del coneixement, sense ell no hi hauria coneixement. Una persona que no

tingus el sentit de la vista, del tacte, olfacte... per molta ment que tingus, no podria conixer res. Com diu

Copleston:

la facultad cognoscitiva, como l dice, no puede ponerse en ejercicio sino mediante la afeccin de nuestros sentidos por los objetos.

Copleston, pg. 211.



aquesta aspecte Kant, com diem, accepta el punt de partena de lempirisme segons el

qual no hi ha cap coneixement que no comence amb lexperincia (els objectes afecten

els nostres sentits i a partir dac comencen les nostres facultats a treballar).40

Els empiristes doncs negaven lexistncia didees o coneixements innats (tal com

afirmaven els racionalistes). Per Kant no va a defensar la posici empirista que

implicava decantar-se del costat dels sentits menyspreant la ra. Per ell, i tal com

veurem ms endavant, sols pot ser la ra, tal com defensaven els racionalistes, 41. qui

notes 40

Kant amb la seua Crtica i la seua filosofia transcendental intenta superar aqueixes disputes

filosfiques interminables i sobretot estrils que tant descrdit havien dut a la filosofia. En concret ell intenta,

tot i que el seu plantejament del problema s ms ample, superar la disputa que els racionalistes i els

empiristes tenien sobre lorigen del coneixement.

Per tenir una visi sinptica de lempirisme podem acudir al que diu sobre ell el Diccionario de filosofa en CD-ROM- Herder.:

(Del griego :B,4D\", empeira, experiencia, de :B,4D@H, empeiros, experimentado; referido especialmente a las prcticas mdicas que no se apoyaban en teoras, sentido en que

todava se usa en la Enciclopedia francesa) La doctrina filosfica que sostiene que las ideas y el conocimiento en general provienen de la experiencia, tanto en sentido psicolgico (o temporal: el conocimiento nace con la experiencia) como en sentido epistemolgico(o

lgico: el conocimiento se justifica por la experiencia) Quienes dan forma sistemtica al empirismo son, sin embargo, Locke (1632-1704), Berkeley (1685-1753) y Hume (1711-1776). A

ellos se debe la versin clsica del empirismo, cuyos puntos fundamentales son: 1) la afirmacin

de que no existen ideas innatas y 2) que el conocimiento procede de la sensacin, o experiencia

interna o externa; de este modo afirma tanto la prioridad temporal del conocimiento sensible (el

conocimiento empieza con la experiencia) como su prioridad epistemolgica o lgica (el

conocimiento requiere de la experiencia como justificacin).

41 Racionalisme:

(Del latn, ratio, razn) En general, actitud filosfica de confianza en la razn, las ideas o el pensamiento, que exalta su importancia y los independiza de su vnculo con la experiencia En sentido estricto, es el racionalismo moderno que, como corriente filosfica, nace en Francia en el s. XVII y se difunde por Europa, en directa oposicin al empirismo, y que sostiene que el punto de partida del conocimiento no son los datos de los sentidos, sino las

ideas propias del espritu humano. Surge como reaccin a la orientacin filosfica medieval

puesta en crisis por las nuevas ideas del Renacimiento, que entre otras cosa renueva el

escepticismo de los antiguos, el espritu de la Reforma protestante que mina el principio de

autoridad doctrinal, y los xitos del mtodo cientfico impulsado por la revolucin cientfica.

El racionalismo moderno, revolucionario para su poca, y cuyos principales representantes son Descartes, su iniciador, Spinoza y Leibniz, representa no obstante una visin general del mundo y del conocimiento armoniosa, ordenada, racional, geomtrica y

estable, basada en el pensamiento metdico (de la duda o del mtodo more geometrico), la claridad de ideas (principio de evidencia) y la creencia en la estabilidad de las ideas (la doctrina

sobre la sustancia), y acompaada, en el terreno de las artes, por el clasicismo, mientras que,

en el lado opuesto, el empirismo representa una visin del mundo dinmica, cambiante, interesada

por la utilidad del saber, innovadora en teoras del conocimiento y de la sociedad, acompaada a

su vez en el mundo del arte por el barroco, de caractersticas opuestas al clsico. La estabilidad

del ser, frente a la confusin dinmica del devenir. La forma caracterstica de argumentacin racionalista excluye el recurso a la

experiencia y al conocimiento que proviene de los sentidos, y se remite exclusivamente a la razn, a la claridad y distincin de ideas y a la suposicin de que el buen pensar coincide

forzosamente con la realidad: conocer es conocer por la razn.

continua



done validesa i universalitat a aqueixos coneixements que adquirim sensitivament

Com diu al text lexperincia precedeix sempre temporalment al

coneixement -que no lgicament-.42 Sols a partir de la informaci que ens donen els

sentits tenim coneixements, per aix no significa que aquest siguen la font, o la

fonamentaci de tots aquests coneixements, tal com lempirisme, i especialment

Locke defensava.

De fet, com hem vist hi ha algun tipus de coneixement que s independent de

lexperincia. Es evident que els judicis a priori depenen de l'experincia dalguna

forma: els formem desprs43 de certes experincies i de relacionar-nos amb les coses.

En altres paraules:

Conocimiento puro a priori no significa conocimiento explcitamente presente en el espritu antes de que ste empiece a experimentar cosa alguna;

significa conocimiento no derivado de la experiencia, aunque no aparezca como lo

que normalmente llamaramos conocimiento sino con ocasin de la experiencia.44

Aix, per exemple el judici un triangle t tres angles depn de lexperincia,

en el sentit que sols si veiem triangles sensibles sabrem que un triangle t tres angles.

Per aquesta dependncia s sols pel que fa al comenament, a que sols si tenim

experincies sensibles ho sabem, per de cap manera s una dependncia lgica, ja

que aquest judici s independent del mn en que vivim, en tot mn possible un triangle

tindria tres angles, ja que aix sols dependr, tal com veurem,45 del fet de que tinga jo

intucions pures, s a dir, de que jo siga un sser espai-temporal. Per aix podem

assegurar que cap experincia possible contradiria un judici a priori.46 En el cas per

del got, s que hi ha una dependncia lgica, ja que depenent del mn on vivim, el got es

trencaria o no.

ve de la pgina anterior__________________________________________________ Diccionario de filosofa en CD-ROM- Herder.

42 Videre KRNER, S: Kant. Madrid: Alianza Editorial, Alianza Universidad, 188, segona edici,

1987, pg. 20.

43 Recordem com al text Kant diu que "en l'ordre temporal, cap coneixement precedeix a

l'experincia" (B 1).

44 Copleston, pg. 211; la negreta s nostra.

45 Videre la pgina 52.

46 El problema s en Kant prou ms complex del que sha plantejat ac, ja que en la necessitat

lgica o no dun judici no sols intervindr el que siga a priori o a posteriori sin tamb el que siga analtic o sinttic, distinci que explicarem desprs (apartat 6.-). s ms lafirmaci que acabem de fer sobre la no contradicci amb lexperincia dun judici a priori no ser problemtica en el cas del que judici fos analtic, ho ser molt ms en el cas que siga sinttic.



6.-3 Caracterstiques dels judicis a priori.

Kant realitza a continuaci una matisaci, entre els judicis a priori i el judicis

purs. Pur s aquell coneixement que s a priori, i que a ms no cont cap element o

concepte afegit de lexperincia.47

Siga com siga, Kant continua ampliant la diferncia i les peculiaritats daquest

dels judicis a priori i a posterior. Aix podem afirmar que un judici pur a priori s:

necessari: ja que no es pot negar sense entrar en contradicci;48

universal: que es dona sempre, no admet cap contradicci.

En el casos de judicis a posterior, que tamb podem anomenar judicis de

lexperincia, no es donen aquestes caracterstiques. La universalitat, per exemple, en

els casos de lexperincia sempre s relativa (suposada o comparativa), ja que com

indica prov de la inducci. Jo puc afirmar tal com es feia uns quants segles abans que

tots els cignes sn blancs, per a sempre ser provisional, ja que ning massegura

a mi que en el futur no apareixer tal com pass un cigne que fos negre.

7.- COM S POSSIBLE EL CONEIXEMENT?

7.-1 Els judicis a priori com a base del coneixement: el cas de la matemtica i la fsica.

Kant fins ara ens ha parlat del que sn els judicis a priori, distingint-los dels de

lexperincia. Per el que en realitat vol s saber si sn possibles aquests judicis.

Considera inqestionable la seua existncia en les matemtiques. Per ell va ms

enll i creu que existeixen, no sols en aquest coneixement, sin en qualsevol

coneixement. s ms el coneixement com a tal no existiria, si no fos per aquest judicis

a priori:

...aquests sn indispensables per a la possibilitat de lexperincia mateixa (B 5)

De forma que no sols els judicis a priori sn independents de lexperincia, sin

que a ms aquest fan possible lexperincia. Si tots els nostres judicis fossin a

posteriori, s a dir tingueren el seu origen i validesa en lexperincia, significaria,

notes 47

Aquesta distinci, que sens dubte ara es difcil de veure-la clarament, ser ms entenedora

quan vegem desprs altra distinci, la d'analtic i sinttic, i puguem establir les oportunes relacions. No

obstant, en lapartat I i en lapartat II de la Introducci, Kant posa el mateix exemple (tot canvi t la seua causa) com a exemple de judici a priori pur B 3, i com a no pur B 5-. Hom sols pot entendre aquesta aparent contradicci si considera que es fruit duna imprecisi en ls del llenguatge. En el primer cas, en B 3, el mot canvi cal entendrel en el sentit dall que sesdev, tal com fa posteriorment en B 13 (veure all lexplicaci); en el segon cas, B 5, i tal com all mateix explicita, est fent referncia a efecte. B 3 ser doncs el que anomenarem un judici sinttic a priori, mentre que en B 5 s un judici analtic a priori.

48 Afirmar que un triangle no t tres angles s una contradicci lgica, un contrasentit. s necessari

que un triangle tinga tres angles. Per contra no s necessari que un got de vidre es trenque. Encara que

podem pensar que sempre passa al nostre mn, si visqurem en un altre planeta i no es trencara, no

passaria res, no seria una contradicci lgica.



segons el que acabem de veure, que no serien en sentit estricte ni universals ni

necessaris. O dit daltra manera no podrem obtenir regles per ordenar la nostra

experincia. Kant est ac negant ac la teoria de Hume sobre el coneixement que ens

menava a lescepticisme. Per a Hume no sols tot coneixement comenava amb

lexperincia (cosa que com hem vist Kant tamb accepta) sin que a ms tot

coneixement prov i t el seu origen en lexperincia. A implica per a Hume, i ell

aix ho assumeix, que lsser hum no pot trobar en el camp de lexperincia, un saber

ferm i estable, sin que lnic coneixement que obtenim de lexperincia no s ms que

un saber probable. El propi Hume sintetiza magnficament la seu teoria al respecte en el

segent text:

Estamos determinados slo por la costumbre a suponer que el futuro es conformable al pasado. Cuando veo una bola de billar movindose hacia otra, mi

mente es inmediatamente llevada por el hbito al usual efecto, y anticipa mi visin

al concebir a la segunda bola en movimiento. No hay nada en estos objetos, abstractamente considerados, e independiente de la experiencia, que me lleve a formar una tal conclusin; e incluso despus de haber tenido experiencia de muchos efectos repetidos de este gnero, no hay argumento alguno que me

determine a suponer que el efecto ser conformable a la pasada experiencia.

Las fuerzas por las que operan los cuerpos son enteramente desconocidas.

Nosotros percibimos slo sus cualidades sensibles; y, qu razn tenemos para

pensar que las mismas fuerzas hayan de estar siempre conectadas con las mismas

cualidades sensibles?

No es, por lo tanto, la razn la que es la gua de la vida, sino la

costumbre. Ella sola determina a la mente, en toda instancia, a suponer que el futuro es conformable al pasado. Por fcil que este paso pueda parecer, la

razn nunca sera capaz, ni en toda la eternidad, de llevarlo a cabo.49

Aix per exemple, el concepte de causa - que per Kant ser com veurem, una

categoria pura a priori, s a dir independent de lexperincia - seria en Hume un

concepte derivat daquesta, que nosaltres construm a partir de les experincies, o ms

concretament i tal com ell indica, el construm a partir del costum.50

notes 49

HUME, D.: Compendio de un tratado de la naturaleza humana. Valncia: Revista Teorema,

1977, pg. 16. (Lemfasitzat s nostre).

50 Per profunditzar ms en el plantejament de Hume al que senfronta Kant es pot llegir de

HARTNACK, Justus: La teora del conocimiento de Kant. Madrid: Ctedra, Coleccin Teorema, sisena

edici, 1988, les pgines corresponent a la Introducci on parla sobre Hume (pg. 12-17).

Indicar per que per a Kant, i tal com explica clarament Copleston la situaci seria diferent, ja

que ell no considera que la connexi causal de la nostra ment nasca de lexperincia, com Hume; que pensa ell?:

El nio no nace, por ejemplo, con la idea de causalidad. Pero con ocasin de la experiencia su razn forma ese concepto por s misma. Es un concepto a priori en el sentido de

que no procede de la experiencia, sino que se aplica a ella y la gobierna en cierto sentido.

Copleston, pg. 207.

Ara b, no oblidem que dir que no procedeix de lexperincia, des del punt de vista de la dependncia lgica, no implica que no depenga daquesta dalguna forma temporalment -; aix doncs

continua



Estem avanant-nos una mica massa, i estem tocant en definitiva un punt central

en Kant, i que s precisament all ms noveds de la seua filosofia. s tracta del fams

gir copernic amb el que intenta recuperar aquesta seguretat per al coneixement, gir que

explicarem unes pgines ms endavant, en la secci El gir copernic: la soluci per a

la metafsica. Ara per cal que continuem on ens havem quedat.

Retornem doncs al Prleg i recordem on ens havem quedat. Havien quedat

parlant de la revoluci en les matemtiques, per no havem explicat en realitat en que

consistia. Ara ja podem dir en que consisteix. Consisteix en fer el que havia fet Tales, s

a dir, no extraure de les figures sensibles els conceptes, sin tot el contrari en extraure

les figures sensibles a priori - s a dir de forma independent de lexperincia - dels

conceptes. A partir de Tales el coneixement matemtic no s un coneixement sensible,

de lexperincia, sin un coneixement de conceptes i judicis purs a priori.51

Certament a no sembla molt difcil dentendre en el cas de les matemtiques,

donat que al capdavall els objectes dels qual aquesta tracta, i a s el que explica Kant

fent referncia a Tales, sn ells objectes intelligibles, conceptuals, sense aportaci de

lexperincia. Sn objectes que no tenim necessitat de veure, sin de concebre i pensar,

d'ac que desprs de la lgica fos la matemtica (i amb ella la geometria) la que trob el

cam segur de la cincia, amb anterioritat a la cincia natural (fsica). La matemtica s

cincia perqu hi ha una srie de conceptes i de judicis que no provenen de

lexperincia, sin que els posem nosaltres, ja que tot judici o concepte a priori no t el

seu origen en lexperincia, s a dir en all que coneixem, sin que ha de tenir

necessriament el seu origen en el qui coneix, s a dir, en nosaltres.

Per tant en tota cincia hi ha quelcom que la fa possible i que aportem

nosaltres amb anterioritat a tota experincia., que ho aportem a priori. I aix

mateix s el que se nadonaren els cientfics de la naturalesa (Galileu, Torriceli, Stahl)

quan, a ligual que pass amb les matemtiques, ells tamb enfilaren el cam segur de la

cincia:

ve de la pgina anterior__________________________________________________ la proposici que Kant posa com exemple de judici a priori en la fsica, tot el que sesdev t la seua causa, en recorda de nou Copleston que:

La proposicin depende de la experiencia en cierto sentido, a saber, que slo por la experiencia adquirimos la idea de cosas que ocurren, de acaecimientos. Pero la conexin entre el

predicado y el sujeto est dada a priori.

Copleston, pg. 214.

51 Tot i que no es exactament el mateix que indica Plat respecte de les matemtiques com a art

propedutiques, hom si que pot veure una certa analogia entre el que acabem de dir i el que deia Plat.



Van entendre que la ra noms se nadona del que ella mateixa produeix segons els seu propi projecte

Aix doncs, la prpia fsica ha dagrair la tan profitosa revoluci de la seua forma de pensar noms a lacudit de buscar en la natura (no imaginar en ella), dacord amb all que la ra mateixa li posa a dins, el que nha daprendre i de qu no sabia res per ella mateixa. (B XIII)

A ms, si recordeu, hem dit que els judicis a priori, que diem que sn els que

conformen les cincies, sn necessaris i universals (per contra dels a posterior que no

sn cap de les dues coses). Per definici, la cincia s un coneixement necessari i

universal. Lgicament s evident que ser aix si utilitza i sexpressa a travs de

judicis universal i necessaris, tal com sn els a priori. En resum, per a Kant una

cincia sempre est composta per judicis a priori.

I tamb en la fsica es donen - com acabem de citar - aquests judicis, tot i que

en ella es barregen dos tipus d'informacions; per una part la que prov a travs dels

sentits, a travs de lexperincia., i per altra part la que nosaltres aportem: una srie de

principis o coneixements a priori. No ens confonguem doncs, i pensem que Kant est

afirmant que absolutament tots els enunciats de la fsica siguen a

Documents

Kant i la Il·lustració