L’ E S T R O P

L’ E S T R O P

Associació de la Costa Bravaper al patrimoni marítim

L’ E S T R O PAssociació de la Costa Brava per al patrimoni marítim

DEFINICIÓ

Estrop: Anella de corda encapellada a l’escàlem d’una embarcació, la qual, posada al voltant del coll del rem, serveix com a lligam per a subjectar-lo.

Gran Enciclopèdia Catalana (espam-garri) . Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1974.


PER QUÈ AQUEST NOM ?

Els motius que l’any 1997, impulsaren als fundadors de l’ associació a triar aquest foren:

L’estrop és un dels complements del buc que pateix més, el que suporta el major esforç a l’hora de fer-lo avançar, és el que pateix un major desgast i, recordem-ho ... ... sense el qual la tasca dels mariners no serveix per a res, si l’estrop no transmet l’energia del rem a l’escàlem ... el buc no avança i va inexorablement a la deriva


I per últim, no oblidem que una de les característiques primordials de l’estrop és la seva elasticitat, sense la qual o el rem o l’escàlem no suportarien l’esforç i es trencarien.

Entenem que aquesta última qualitat de l’estrop “ELASTICITAT” és indispensable en el temps en que vivim, i més si el que volem és coordinar iniciatives que vulguin conjunyir voluntats diverses per aconseguir un fi comú.


ELS ANTECENDENTSL’Estrop és el resultat lògic d’una realitat que a finals dels anys noranta es donava a Catalunya. Existien grups de persones i entitats que s’interessaven pel patrimoni marítim i per les coses de la mar en general, que de manera inconnexa plantejaven activitats de dinamització cultural entorn aquests temes. La societat catalana ha viscut tradicionalment d’esquenes a la mar.

El cas de la recuperació de la vela llatina i de “les catalanes” a la Catalunya Nord és l’exemple a seguir.


Moviment liderat per la societat civil.

De la preocupació pel patrimoni marítim, a les comarques gironines, va néixer L'Estrop per formalitzar o institucionalitzar una realitat plena d’iniciatives que calia posar en comú i coordinar.

A finals de 1997 es redacten els estatuts d’aquesta nova entitat que aixopluga altres entitats escampades pel territori gironí. A principis de l’any següent es constitueix jurídicament aquest grup que comença a treballar amb la il·lusió de compartir un projecte comú: posar en el lloc que es mereix la cultura de la gent de mar de la Costa Brava.


ELS MEMBRES

Formen part de L'Estrop les entitats següents:

El Museu de la Pesca, de l’Ajuntament de Palamós, l’Associació d’Amics de la Vela Llatina de Cadaqués, l’Associació d’Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell, l’Associació d’Amics de la Vela Llatina de l’Escala, l’Associació Gironina d’Amics de la Mar, el Club Nàutic Llançà, la secció de Modelisme Naval del Club Nàutic de Lloret de Mar, Tela Marinera SC, Vaixells del Mediterrani, l’Associació Amics del Museu de la Pesca, així com personalitats del món mariner i cultural a tall individual.


LA TRAJECTÒRIA DE L’ESTROP

L’Estrop agafa el relleu d’una iniciativa que es venia duent a terme al Reial Club Marítim de Barcelona que era una convocatòria per a ordenar el calendari de trobades de vela llatina.

Els resultats d’aquesta feina no passen desapercebuts:


Organització de les Jornades de Marina Tradicional Promediterrània, que tenen caràcter bianual i es desenvolupen a l’empara de l’Ajuntament de Palamós a través del Museu de la Pesca i de la Càtedra d’estudis marítims de la UdG. Es va per la cinquena edició.

Coorganització del Cicle de Conferencies de marina Tradicional, d’acord amb el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya. Es desenvolupen durant sis anys seguits.

Es coordina el Calendari de trobades de Vela Llatina de Catalunya.

S’organitza per primera vegada la Ruta de L'Estrop.


Es dóna suport a la realització de diverses trobades de vela llatina al llarg del litoral.

Es participa i es fa present la vela llatina en mostres i estands com els del Saló Nàutic o en el Fòrum de les Cultures de Barcelona

Es participa en l’organització i execució dels Tallers de vela llatina a bord del Rafael.

S’impulsa i es treballa en l’organització de les diferents edicions de la Copa Catalunya de Vela Llatina.


Es dóna suport i es treballa conjuntament amb la Federació Catalana de Vela (FCV) en:

a) la creació d’una associació de navegants que sigui la impulsora de la classe vela llatina dins el marc federatiu,

b) establir el calendari de competicions esportives de la classe, i

c) la consecució d’una embarcació monotip de vela llatina, que possibiliti l’ensenyament d’aquest tipus de navegació en l’àmbit de les escoles de vela adscrites a la FCV.






PER QUINA RAÓ,

AVUI,

CAL L’ESTROP ?


LA MISSIÓ

La missió de L’Estrop, Associació de la Costa Brava per al patrimoni marítim, és ser/esdevenir un element de suport per als seus membres i una plataforma de comunicació per als seus membres i entre aquests i la resta de la societat, que treballa per recollir i difondre el coneixement i les activitats que en l’àmbit del patrimoni marítim hi ha a la Costa Brava, amb la voluntat d’assolir la sensibilització i el gaudi de la societat envers la mar.


EL MANDATÉs l’objecte de dedicació de L'Estrop que li permet fixar la missió en termes concrets, formulats en base al contingut i a l’abast geogràfic.

El contingut de L'Estrop és el patrimoni i la cultura marítimes. Per tal de posar en valor el patrimoni marítim i per tal de contribuir a la seva difusió, L'Estrop i els seus membres dissenyen, organitzen i desenvolupen accions i activitats que pretenen fer més presents i més visibles a la societat els valors de la nostra cultura marítima.

Pel que fa a l’àmbit geogràfic, l’actuació de L'Estrop abasta la Costa Brava.

A partir de la missió i mandat de L'Estrop s’han marcat unes premisses o directrius bàsiques.


LES DIRECTRIUS (LÍNIES MESTRES)

1. L’acció de l’ Estrop no es limita als seus membres.2. L’Estrop estableix i ha d’establir vincles de col·laboració amb les

administracions, les institucions, les entitats, els col·lectius i els particulars, d’aquest territori d’actuació o d’un altre, que li puguin permetre aconseguir millor els seus objectius.

3. El naixement i evolució de L’Estrop passa per tenir al costat el propi sector marítim, que és la seva raó de ser en última instància.

4. L’Estrop ha de fomentar entre els seus membres el disseny i desenvolupament d’activitats culturals, des dels paràmetres de la creativitat i la qualitat.

5. L’Estrop ha de posar l’accent en les persones.


OBJECTIUS PRINCIPALS

A partir d’aquestes directrius es plantegen els objectius principals:

I. Vetllar per la salvaguarda, conservació i difusió de la cultura i el patrimoni marítim.

II. Recollir i difondre el coneixement sobre el mar i sobre les accions i activitats que es generen entre els seus membres i coordinar les activitats d’aquests.


III. Donar suport i/o assessorament als seus membres en relació al patrimoni marítim de la Costa Brava.

IV. Sensibilitzar la societat, especialment els seus representants, envers la preservació del patrimoni marítim des d’una perspectiva integral, tant cultural com natural.

V. Esdevenir una entitat oberta, plural, democràtica, integradora i participativa, organitzada en forma de xarxa de col·laboració, reconeguda com un referent en el seu àmbit d’actuació i al servei de la ciutadania.


DARRERA PINZELLADASi bé finalment decidírem constituir-nos sota el nom de L’ESTROP, com a part del buc que suporta un dels majors esforços, mirant enrere també podríem haver triat el nom de:

“LA QUILLA”, doncs aquesta és la part per a on es comença a construir un buc, i a la Costa Brava la nostra entitat d’entitats fou el primer col·lectiu d’aquest tipus en organitzar-se i constituir-te formalment en pro del patrimoni marítim.


Entenem que si no volem que aquest buc naufragui, la quilla ha de restar sempre en el seu lloc i el màxim de robusta possible, i l’estrop ha de ser reforçat en tot moment per a evitar que el desgast del pas del temps i de l’esforç realitzat l’arribi a trencat.

És per això que demanem la vostra col·laboració i adhesió a aquest projecte.

Moltes gràcies,

L’ E S T R O P

[email protected] [email protected]

Documents

L’ E S T R O P