L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIACIO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS

ANV V. BARCSXONA 3O DE SETEMBKK DE 1881 NÚH. 47.

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ

SESSIONS.Octubre 26.—-Sessió preparatoria de la excursió á Pubol (rglesia y castell),

hermita bizantina de Sia. Cristina, Monells, La B¡sbal, Sant

ratallada y Ullastret. ^ ^ <*naP0S »EXCURSIONS.

Octubre 8.—Visita á la casa-torre del Sr. Marquésdc Casa-Brusi, ahonts' hi conserva lo oati de la CasaGralla.

J ' Sta. Cristina. Monells^ La Bisbal, Si. Miquel de Cruylles,Castell de Vullpellach, Canapost, Pcratallada y Ullastret.

VISITAÁ L\ Exi'OSIClÓ RETROSPECTIVA DE MANRESA.

Nostre consoci D. Eduart Támaro, visita la ciutat de Manrcsaen los dias de las festas deis Sants Martirs, que tingueren llochuquesi any ab molta solemnitat, y ab tal moiiu, habent examitiatparticularmcnl 1' Exposició retrospectiva, que fou una de lasprincipáis manifesiacions públicas, ne feu la ressenya impresa abson nom que poch després ha sigut publicada, de la qual nos remetlosegüent estraae.

Dita Exposició retrospectiva de Manresa, <mó extraordinaria-ment rica per lo número y ealitai del objectes exposats, tingué lomént d' esser la primera, ben organissada y classificada, .j ademtisd' aixó complena en quant hi había exemplars decasi totas lassec-cions arqueológicas._ Vestits de senyora del sigle passat, los mes de magnifica tapisse-

ó faldellins de plata y or, fins ab úras de paper barberi, agremans,

CICFI cridaban la atencio per SJS va riadas y ert general atripulólasformas, y no menys eran notables los estirats cossets, las fortissi—mas cotillas, los rets de felpa rosats ó negres, las mit¡as y mitenasde seda y los elegants xapinsde seda blanca, brodatsde ftors ab se-das de colors.

No fa!tav3n tampoch casacons de seda ó vellut de vanats colors,xupas ben complertas y hermosamein brodadus, antiguas tovallo-las de coto ab brodats de color, cortinatjes, cobre-Hits etc., y entots aquets objeaes ben conserváis era molt grat examinarllur for-

Ab molt ucert fou lambí exhibit lo riquissim frontal del siglexv, existent en la Seu, obra superba en sa mena, puix lo trabaü debrodador en seda y or, en son quadro principal del Calvari, y enlos divuit accessoris de la vida de la Sta. Verge y la Passió de Je-sucrist, tots ab multitut de figuras, en sa major pan molt correc-les, excedeix á tota ponderado. Cal recordar que aquesta hermosajoya porta la següent llegenda: Geri Lapi, rechamatore me fecilin Ptorentia.

No faltava tampoch condigne representado á la numismática yentre molías monedas antigás, fou exposat un exemplar de totaslas monedas y medallas acunyadas á Manrcsa, per lo Sr. Man! yEspinalt.

La cerámica y crestalleria úngueren ademes d' un autemich lla-critnatori de Pompeya, bonas representacions en traualls de por-cellana y crestall, disiingintse una típica morraua catalana de cres-tallabcinch brochs, uns blanchs y altres blaus, destináis peraposarshi flors, quan s'utilisava pera la passa-calle en las festasmajors

Lilantias y safatas o bacinas d1 iglesia, de llauto, y uns incensersde bronse tot probablement del sigle xvu. icnian particularitatsdignes dT estudi; y entre alires petits objectes de ferro eran nota-bles una clau y un segell ab lo cart trobats en lo castell de Car-

orfeví«íminiaturcadesa.

Una g]

;alzers, é ¡ncensers de plata eran bonas mostras de 1'i lo sigle xvu, y prop també s'admiravan hermosassobre aram ó marfil pintadas ab grandíssima deli-

g fata de piala ab flors embutidas, macerinas, culle-rot, plats, escudellas y altre veixella de plata, formaban un aplechriquissim per son valor y exceleni má d* obra, y encara mes richera un hermós adres de pedras ágatas montat ab or. d1 estil deprincipis del sigle, no essent rnenys apreciablcs diferents jochs d*arrecadas de plata v or ab díamants, esmeragdas, pedras de Vich,etcétera.

Entre algunas armas blancas y de foch de diferent valor y pro-cedencia, figurava una ballesta del sigle xv trobada en las torras

- u5 -

. de Fals, y entre la eolecció diplomática hi havia documentsab segells de cera del temps de Don Jaume I y una Bullía de Ino-cenci X. ab son segell de plom.

Un importaniissim document del 977, consfenava la fundadode V iglesia de Sta. María de Serraieix peí comte Oliva Cabrera.Del siglc XIV un Líber primas Judeorum contenia una figura dejuheu pintada sobre la tubería.

Podia veurers una completa eolecció de las obras que se ocupande Manresa y de diferents periódichs de la mateixa compresos los -,de TSOS y ademes una gran eolecció de Goigs, impresos á Manresa.

Fora Ilarga I' enumerado deis diferents Jlibres del sigle xv y al-guns altres notables exposats, de fetxa posterior, mes no pot obli-darse la cita del complert mostruarí deis grabáis ab fusta déla casaAbadal de Manresa, quals planxas se conservan y 'n foren algunaspresentadas.

Moltissimas arcas, caixas de nuvia y altres mobles cridavan 1'atenció ademes de dos grans lliis barrochs y un brazer de bronze

En quant ais quadros, tan en lo relatiu á taulas com á cuadroso\ olí d assumpíos religiosos y de costums etc hi ha VJQ mol t Q ueveure, essent dignes d especial menció uns quadros üb 1Q iraslacióde las reliquias deis Sants Mártirs, ahont s? observan detalls tí-pichs del sigle xvii; y lo retrato d1 un Papa que revela tal vegada lama de Viladomat.

Totas las personas mes consideradas de Manresa y poblacionsinmediatas, contribuiren al millor lluimcnt de 1" Exposició retros-

ASI'soler^Mon^Selva^Sdá^TSdS^^nall, Serra, Tirana, Burillo, Papírer, Valles. SoleryMarch, Tho-masa, Batllés, Oms, Suaña, Puig. Calvet, Muncurull, Santmartí,Subirana, Pons, Morell y altres que sería fácil citar, ademes de laObra de U Seu, I1 Ajuntament de Manresa y demes dignes corpo-

EXCURSIÓ PARTICULARAL PL-IG DE BASSEGODA Y COLLS DK LLISTONÁ Y MALHKM

(PntiNEus ORIENTALS.Ilos di&s 1 j 1 /(Vr y 1 f) d1 Agost de 1^82.

Aplech de monianyas y cingles fou lo tros de Catalunya recor-regut, objecte de la excursió comensada per Sant Joan las Foms á2 quarts de cinch del malí del primer dia.. Jin Casicllfollit de la Roca prengul un guia vehí d' aquest pin-

toresch poblé, molt caminador, y mes que tot, gran práciich d'aquellas encontradas; guiantme perfeciament durant iota la pena-

senipre á peu, 4^ no rus de cami la major part per costas y ros tos d&pedregam.

Deixat Castellfoflit, ab mitja hora per carretera y altra mitja.per bosch, vaig passar per Moma^ut anant á travessar la riera deLlierca per lo alteros pora de un ull qual construcció se deu aissenyors de Salas; remontamla tres quuris per trencar á la dreiase-guini un' altra riera tributaria d' aquesta que naix á Sant Aniolde Guja, fins á arribar á las 9 á Sadernas, poblé d1 escás vehinat,ab iglesia románica.

Lo trajéete de riera plena de grans rocas, las unas damunt las.altras en confusio. enipesas y enquibidas en desordre per losaiguats, ja indican bé prou lo selvátich terrhori que cal revenceryrecorrer; no gayre exprés per ferh¡ passejadas ab matxos de sella.

A Llevunt, en un replá á mit¡a vessant de la cinglcra de SantGarau se veu lo poblé de Entreperas en lo cami de Tonellá áFrunsa per Las Cañáis, áspres montanyas que 1' endemá debia

A '/t de deu soní de Sadernas pera entrar tot seguit y pujantsempre, al Pas d' en Roca estreta gorja ó congos! quals massas derocas de inmensa elevado á tall perpendicular per banda, solsdei-xan lloch pera la riereta de Sant Aniol que en moltsindrets no ar-riba á teñir tres metres d' ampiada y un irist caminet vorejantla.

Es verament hermós lo tó que pren I1 aigua que hi corre, puixdeturada en las gorguetas aparenta bell y trasparent verc esme-ragda.

A la meytat d1 aquella deserta gorja, en un deis revolts, quedanlas runas de una reduhitia construcció nomenada pomposamentCastell sa Espasa, que ¡unt ab la enlayrada cova del Bísbe la qunlmostra aixís mateix senyals d1 haver sigut fortificada, sens duptedesueren servir antígament pera tancar lo tránzit en temps de re-bomboris ó guerras.

Eran las 11 quan deixava lo Pas, irobant un poní de Ires arca-das dit d' en Valenti, y al bell costal un róneth hostal ab las pa-réis interiors tan ennegridas y lluhentas peí fu ni de la llar, que no's coneiüia si eran fetas de obra ó bé de sutja. No obstant hi irobíbona aigua y lo obligat licor de momanya, aiguardent, que desit-java pera ferme passar la set. Durunt lo descans, en la conversase referí una costum fins fá podis anys seguida de colocar unplat de cendra ab un sou ó quatre quartos y mitj dintre, al costalde qualsevol cadávre que 's trobés en despoblat, ja fos per moríviolenta ó per accident desgraciat. Se faria probablement perevadir 1'acció de la justicia los parents óvehinsmes propers allloch ahont hagués ocorregut.

Seguí després caraí planer per conreuhada valí, tancada á máesquerra per las montanyas de Talaixá al devant peí Puig de Bas-

segoda y á la dreta per las de Gitarriu, no Guitarriu com se véindicant en los mapas. Ab condol vegí, tot passant, una farga

Keta mitja hora de pujuda mes, per un turonet al ni i rj de Ja valívaig entrar dins la solitaria iglesia de R¡u; poblado composta deContadas masías escampadas dintre lo ctrcult de montanyas res-senyat. En la conchuda per cal Agustí de Riu vaig diñar refent-ine y asafa n t dalit pera empcndre á las 3, 1 ascensio al PLUS deUassegoda. líen prop de d uas horas de trepar consecu ti va me n t pergrenys de roca calisti primitiva fou lo oimí esbufegidor per gua-nyar 10 cim• iio te poncier&cio ia inmetisitat tic piantiras y mo¡i~tanyas, tant de Catalunya com de Frsnsa, que domina arrtu arreu,

ii j j r ^ i i _ H ' - i i k j T

ao uett esciuerp treiía n t de pe tira. Ü n la erm ¡ ta Dizaiiiina oe la ^^a rede Deu de las Águilas al peu mateix del Puig, vaig adquirir unsnotables Goigs.

Després de r hora de baixada per fragosos rosts ele pedras querocas del cim, trobava hospitalitát y descans en lo casal dit Prin-cipi, terme del poblé de Ribellas.

Descriureno's poden las patriarcalscostumsd'aquellssolitaris ca-sáis, ahont quasí no 's coneix mes fré que '1 que vé del Suprem Cria-dor; ahont cada dia á entrada de fosen lot se detura y la colla depastorsy rabadans ni fa cap, vestits ab peí! de xay y lo indispen-sable sarronet de la mateixa peí!, barretina d' escaríala y esclops.Aixó que en las ciutats sois se veu miniaiurat en los pessebres,

Allí veureu que la bellugadissa y soroll deis moradors lots, xichsy grans, aplegáis vora la llar cessa religiosament davant la mágica

sari; donar h'del trasllat de tan venerandas costums seria tasca

A punta de día del 18 tou comensada la segona jornada, asso-lint lo Coll Roig nom que se li dona peressercompost de rogenchsterrers, difereot del color cendres de las demés montanyas calissasque 1' envoltan; descendintne per intermenable fajeda á trobar en.la fondalada lo punt en que 's iriforca lo avans citat camí de Tor-tellá á Fransa, essent aquí las desertas montanyas, Las Cañáis.Prenent lo caminet de la esquerra ab pochs minuts s' arriba á laenclotada iglesia románica de Sant Aniol de Gu¡a, vorejant la rie-reta del mateix nom, únich punt de la excursió ahoni vegí explén-dida vegetado. Pels esmentais indrets irobt los següenis coleópterosquins noms científlchs donats per nostre consocí Sr. Muller son:

Dermestes Friscki; Copris lunaris {femelia); Geotrypes laevi-gatus; Id syhaticus y Timarcha laevigata.

Es en lo obüdat llogaret de Sant Anrol que cert botánich rosse-llonés, iill de Prats de Molió, descobrí á principia del present sigle

una esquisida BORAGINEA, qual noticia dona en una Guía publicadaen trances, nosire digne delegal á Perpinvá Mr. Pere Vidal, dihenttraduhida: «Si lo naturalista no tem pas ia fatiga y si es disposat ádesafiar los obstacles y penlls que ofereix la naturalesa del terreno,pot visitar la ermita de Sant Aniol á Espanya y cullir lo Lithos-jpermum oleafolium, elegant arbust descovert en 1814 per lo bo-

pecte á la localitat ab la «Flora de Catalunya» del done botánichcátala Sr. Costa.

Las ayguas de Sant Aniol congrian la pedra tosca com á SantMiquel del Fay, en diferentes covas lapissadas de estalactitas é in-crustacions; una de ellas té la entrada per lo interior de la iglesiay en lo cap de valí hi ha un típich altaret.

Vistas semblants maravellas de la naturalesa emprengui lo ca-minet que no ' s deixa tins ais colls de las Fulgueras y Llistoná,abdos costat per costat pera entra r a í 1 ransa •

Veritable es la descripcio que fá en breus paraulas de 1' acciden-tada topografía de aquells terrenos lo citat Mr. Vidal, rfonchs quernaterialment tinguí de desafiar lo perillos Pujant d' en Llebra,conegut de aquells monianyesos per lo pas mes temible y esglaya-dor de tota la comarca.

Al cap de uns 40 minuts de pujada per bosch migrat y pedregóscal pujar per una lleixa grahonada per cantells ¡rregulars de rocaviva, de encara no 3 pams d' ampiada, á mitj ayre de una costarosta, ó mellor dit, inmensa mole de pedra tallada á plom, ente-rament llisa, per alt y per baix: son 5 minuts impossibles de tles-criure. Una trisia falca clavada en una escletxa es lo únich en quepot ampararse qui té prou cor per passarlo; aquest es lo Pujantd' en Llebra que no 'm quedaren desitjos de tornarlo á visitar; esencara moltíssim mes arriscat baixarlo, lo que no m1 hauría per-més lo guía, puig aixís se lé continuamem lo precipici al devant.

Planejant cami se segueix lo que passa per la cova de las Pussaspunt de refugi en cas de pluja ó tempestat, trovant després */t perfresca! riera, á cal Morató, hospitalaria masía al centre de poéticavalí pirenaica. La circundan rent imponent semicírcsl, lo arestatpurg de las Bruixas, á 1 55o meires de altitut, seguint á la dreta locoll de las Falgueras, lo de LUstona y montanyas del Plá delCastell.

Al, punt de mitj dia donava lo ¡Deu vos guart! dalt del coll deLlistoná á nostre germá lo gay Rosselló, en la mateixa partió na-tural que forman las ayguas al cscorrers per las duas vessants delcoll; la del S. pertany á Espanya y la del N. IÍ Fransa.

Torrentera avall voltada 1 e payssaije y montanyas de trist as-pecte, á '/* de 2 entrí á Lo Menera, poblet francés lo mes apropde la ratlla. Sois vaig ferhi la estada precisa per diñar, fent via per

pujada suau y ben esplanada en nnitj de tcndres castanyers á visi-tar lo santuari gótich del Coral rodejat de corpulenta oms.

A o <t horas de ascensio e n tra ba oel coil de íícrnsdell tocan tni de p^alrevn, de re toro íi O a talu nya» donan t carinyos j Aoeu! aisRussellonesos tot guaytam al lluny las joliuas planas de Perpinyáorladas peí sempre hermós mar llatí, y devant per devant las

Montanyas regaladasSon las del CaniRóQue tot 1' isnu fioreixenPrimavera y tardor.

Abunda per aquellas &erraladas cubertas de gleva la Cürluifl

mosa y única flor groga es verhable hidrómetre de la'naturalesa;quan se clou senyal de pluja y quan se bada no falla pas lo bon

Traspassant torrenteras y solitaris devallants, á posta de sol vaigarribar á Rocabruna. en dita poblado 1' excursionista pot triar dedos hostals; lo d' en Poch y lo d' en Gana: mal^rat tan repulsiusnoms per rehabililarme de la jornada de IJ. ñoras no m mancasuíicient companatje y regular assisiiment ates las possibiliiats deun curt vehinat.

Al matí del rq vaig sortir de Rocabruna havent visitat lo histó-

rotnánich.ünantdretá Bíigct, poblacióde 13oo habitanisf flanquei-¡ant la riera de Rocabruna ab continuat devallant y á un quart denou h¡ entraba, dirígintme á la iglesia de notable construcció ro-mánica ab esbelta torre campanar, Mereix elofjis la acertada restau-rado interior ab severa pintura polycroma. Cunte un precios re-laule d! aiabastre y lo notable Crist bizantí de mida natural ab ex-pressiva testa digna de contemplado qual imatge coneguda per laSanta Magestat de Baget es tinguda en gran venerado per tota laencontrada. Exemple d' aixó lo vegf en una currua de pagesos quedel poblé de Serinyá, 8 horas lluny, en prometensa li portavanciris, blandons y altra* presentallas.

Alas io tocadas eixí de Baget, caminant riera de Rocabrunaavall cap á la llar«a pujada de i horas, girant y regirant. per tro-bar al cim lo poblé de Bestracá, indicat per un sol casal al costaldel camí, y un xich mes enllá sa iglesieta bizantina enteramentaislada. No puch deixar de recordar lo hermós color blau que os-tentan los cairips que 'ls pagesos deixan sens conrear desprtís dehaber segal, per fer descansar las térras ja que se 'n aproritan permedrarhi expotitáneament multitut d' Espuelas: Delphinium pu-bescen s.

De aquest punt ab tres quarts se baixa al poblé de Oix situat enmiix de un"plá no gayre rich de conreu travessat per un sech rie-ral que ajuda á fer mes trist aquell terme.

Eran las dtias de la tarde quan m' assentaba á taula y una voltaacabat senzill repás aní á saludar al Sr. Rector, decidir catalanista,qui, després d' haverme cedit galanament esculüt nombre degoigsy mostrar la iglesia, románica com las demésesmen ludas en aquesta

aquells moments se m' oferí de bon grat, en tot y per tot, essentlant mes d' estima la bonn voluntat davant la espectativa de veu-rem obÜgat á pernoctar en aquell lloch sens cap mena de conei-

lo mes cora! agrahiment.Anhelant descans despre's de 3 llargas ¡ornadas, emprenguí á

despit del mal temps y ja fosquejant, lo trajéete de Oix á Castell-follit per dresseros y camins plens de fanch, essent hen fosen quanpassaba per Castellfollit y entraba telísment á Sant Joan las Fontsde reiorn.

Plaumc donar compte á nostra benvolguda Socielai d1 aquestaexcursió pera que, tant per poch com per molt, puga contribuhirais lloables tíns que 's proposa.

Barcelona 25 de Setembre de 1882.RAMÓN VERGIÍS.

EXCURSIÓ PARTICULAR

los días 3 y 11 de Setembre de íüfiu.

Lo día tres de Setembre á la matinada sortiren de Barcelonaper la línea de Frunsa combinada ab la de S. Joan de las Abades-sus y ab destino a lii poli los nos tres COEISQCIS setiyors Au les tía, n

Massó (Antoni), Barallat (Heriben), Fuura, Gicb y Vial.Los excursionistas anavan proveits d' un magnífich barometre

holosterjch de Bre^uet, facilitat per nostre consoci don Joseph Ri-cart y Giralt y d1 un bon termomeire; de la máquina fotográficapropietat del senyor Massó ab una dotació de trema placas prepa-radas A la gelatina-bromuro; álbum pera dibtiixos del senyor Au-Jéstia y fullas arqueológicas pera repartir durant la excurstó en losDochs que fos convenient.

Durant lu trajéete en ferro-carril prengueren á cada estació losQQtos de pressio barométrica y temperatura• pera íer un estudicomparatiu ab las altituts conegudas y dedubirne 1'estat absolutdel barometre, al efecte de que las diferencias de nivell successí-vas poguessen apreciarse ab tota la exactítut que fos possible.

Los datos presos foren los següents: •

Barcelona. . . .ClotSant Andrcu.. .MoneadaMolktMonimeló. . . .Gmnolkrs. . . .L . Gurriga.. . .Aigu.freda.. .CenlellasBalenyáVich.ManlleuTordlóS. Quine de BesRipoll

7 63 m m Termom762 «762 »

24- C-

»424

An á Ripoll passaren á visitar lo célebre monastir en estat- : ; del que lo senyor Mussó feu una colecció de qua-

ijráficí

it; y la riquíssima y original portada dedel claustre, nonla iglesia

En lo monastir tingueren lo gust de reunirse ab lo nostre socidelega! senyor Raguer, de quí reberen noticias referents á la co-mensada restaurado, tenint de doldres de que las térras que tocaná las parets del august edifici hajan sigut arrendadas y servescanpera plantiu de monjeteras y alires hortalissas, que desdjuhen delrespecte á que es acreedor lo monument, ademes de perjudicar laseveritat de son aspecte.

Després de la visita al monastir passaren á diñar á la Fonda delUnivers, abont pogueren saludar també al altre soci delega! enaquella vila lo senyor D. Pere Pellicer que ab lo dit senyor Re-fiuer, obsequiaren ais excursionistas en lo cassino, després de d i -ñar, ab cate, licors y cigarros v lo que fon de molla valúa, los hidonaren recomenacions pera Gombreny.

A las 4 de !a tarde deixavan Ripoll (Barom. 702; Term. 25°); endirecció ú la carretera de Ribas fins á Campdevar.ol (Sant Cristo-fol de) distara 4 kilóm. de Ripoll que 's fan en 5o min. de maricaproxrmament. lin lo pont sobre lo Fresser fou presa la observadosegüent: Baróm. 699' mm.—Term. 2a".' Acte seguit sT emprengué lo camí de Gombreny remuniant lo

riu Merdás per un bon camí de ferradura y passant per Sant Llo-rens de Campdevanal—1 hora—(1); arribantse á Gombreny—1 h.

15 min.,—á entrada de fosen. Lo paisatje d: aquest trajéele té cer-la monotonía al deixar lo valí del Fresser, mes atacostarse á Gom-breny comensa á embellirse ab los accidenis que présenla la mon-ta nya de Montgrony. ahont s' alsan espadadas ringleras á ma-nera de murallas, lo que explica perfectament que fos aquell lolloch de refugi deis crísüans de Catalunya quan la invasió sarrahi-na y lo puní d' ahont paniren las expedicions pera la reconquista.

Üstá Gombreny situat en la vessant S. del Montgrony, veyentscdesde '1 poblé lo célebre Santuari colocat en un cingle, damuntd' una faréstega valí p;r hont s' escorra un bullidor torrent. Des-de aquesta valí, per la que s' enfila lo camí del Santuari, lo senyorMasso trague una vista fotográfica, en que 's veu lo poblé de Gom-breny arrupit á la falda de la montanya, domínat envers miljornper la altura hont está situada la ermita de Saní March d' Estiula.

ellissima impressio causa ais excursionistas la entrada a Uom-breny per 1' efecte. que 'ls produhí un bell oratori dedicat á laMare de Deu de Montgrony cornpost d' un atri y de la capelletaen quin fons cremava una llanda, que destacantse sobre la negrorde la vesprada donava al conjunt un segeil de poetich misticisme.Eran las 7, 45 del vespre; lo barometre marcava 683Tr!mm. y lo

La geni del poblé y multitut de íorasters, estavan congregáis ála pbssa celebrant ab bailadas la festu major. Hi hagué donchs perlal rahó díticultats pera 1' allot¡ament deis excursionistas, que fo-ren vensudus gracias á la galantería y amabilitat, en quinas duascusas se repartíren los nostres companys pera passar la nit, de undeis delegats en la població y del Sr. Merge de la tnatcixa.

Menjaren, donens, en 1* hostal del Nen Xich, ahont se dona un

A la nit comensá á ploure y tot 1' endemá seguí fent mal temps,per lo que fou precís quedarse á Gombreny. Ab aquest moiiu tin-gueren los excursionistas lemps pera fer una agradable visita alsenyor Rector D. Joan Rícart, delegat de la ASSOCIACIÓ qui 'ls en-tera deis bons desitjos que 1' animan pera la restaurado del San-tuari de Montgrony, y ademes pera fer bona coneíxensu ab algunsvenina de Castellar d' En Huch, entre ells los senyors Alcalde ySecretan del Ajuntament, los qui posaren á disposició deis nos-tres companys, pera lo que 'ls fos menestet, al agutzil del pobléJaume Armengol (a) Xarlet excelent coneixedor del pays.

La única antiguetat que dega notarse á Gombreny es una imatjebizantina damunt del portal de la iglesia.

Las distunciíis de Gombreny ais pobles circunvehíns son:Aranyonet (^i«regat al ajuntament de Gombreny.) 1 hora i5 min.Castellar de Nuch. . . . , . . 3 » 3o »Pobla de Lillet 3 »

Lo dia 5 sortiren de Gombreny á las 6, 45 del mati ab tempscarregat (Baróm. 685 mm. Term. 23",) y á miija hora del pobléromensá á ploure. Aixó no obstant pogueren embadalirse con-templant uiis paisatjes preciosos, animáis per un bullicios tque salta . Atrs ;endirper sa vorera dretu en vistas del Santuari de Monif{rony. Tot se-guit se trobá una capella románica dedicada á Sant Joan y s' en-tra en un bosch de píbets anomenat !a Baga Llisa \i hora) d' as-pecte alpestre, envellutat d' herba, pera arribar al coll del Plá dela Espluga (i5 min.) desde hont se contemplan los atrevas cimsde Tas altas ierras que divideixan la valí de I1 Arija de la del Llo-bregat. Lo paísatjc s' engrandeix considerablement, 3o minuts des-prés, passüda una penca collada, se descendéis á la valí de la Arijapeí pas en zig-zag nomenat los Escapadors; aquesta baixada encarquecur ta ( io min. ] es moltforta.Se passá 1'Arija ab molts tra-valls, perqué baixava '1 riu irnpetuos, á causa de la pluja del diaabans, y tor seguit se puja per la vessant oposada per un camí me-nos pintorescb, fins que al arribar a dominar la valí del Llobre-gal se contempla 1' especiacle magestuós de las infinitas y alterosasserras que la envoltan amanyagadas per las boyri-s que ab los

e disputa1 n lo doi IÍ del espa;Poch després se trovaren las primeras casas de Castellar d ' E n

Huch y entráis en lo poblé s1 allotjaren los nosires companys enV Hostal del Fanxacó (no Panxico com se diu en lo ' 'excursió publicada en lo bollen n." 42.) Excelent seijar; café inmillorable; dolent de dormir.

Lo Barómetre senyalava 65o5 mm. y [ i" lo termóiLas distancias itinerarias entre Castellar d' En H

bles circunvehins son las següents:

ey de

ch y los po-

Tosas.FornellsNava.GombreiSantVicLa Pobl

saní pGav.rró,

cns de Rus.a de Lilleiel anieriort.

2 horasi5 1

3o45

Saní Jaume de Frontanyá. 4 oAlp y Escadars.. 5 »

Lo poblé de Castellar d' En Huch (fundat sens dubte per IMIHuch de Mataplanal está situat en anfiteatre mirant á la valí delLlobregat, que s' obra cap al S. y en la falda de sas mes elevadasvessanis. Fin direcció al N. se comunica ab la Cerdanya peí Pláde la Anyella, 1' Hostal de la Molina (4 horas) y la valí d' Alp. Al

— 124 —

Oest te loclevat Puig Llansada ab que termina la montanya deIí.us y desde honi se ovira un panorama inmeng.

Los Halaos, esgarrifosos preeipícis, rodejan lo poblé per sa partseptentrional, per hont apareix edificat al cirn d' una roes; men-tres que per la part de mitjorn s' assenta en una vessant relativa -ment suau coberta de verdosos prats.

Las Harpas rengleras de casas posadas á manera de grahons a"

ñas de son castell enquadrat tot per los cingles mes alts deis Bulsosy las comas Pirenaicas desprovehidas de vegetado, tres quartasparts del any rublertas de neu, donan á Castellar un aspecte espe-cial, que sembla portar á la memoria una joguina japonesa,

Aquí s' havia lliurat fiya di? per día, vuit anys la memorableaccio entre las tropas del general López Domínguez y las torsascarlistas, acció que 'ls vehins de Castellar recordan ab horror en-

1 j ii ' j J j r\ i 11

as runas ÜC sas nars iQcenúiauaSi [ucu vuiga que semoíantsescenas no 's repeiescan may mes á Catalunya!

Un peiit pá y beure posa ais excursionistas en estat de visitarlas Fonts del Llobregat situadas dessota '1 poblé á cosa de IO m¡-nuts, menires s' amania lo diñar.

Original y per demés hermós es lo naixement del n'u. Deu cas-catas formantne una sola, se ilensan furientas y ab gran estrépit ála estreta valí, sortínt dT altres tants forats oberts en un cingle deroca. Algunas vegadas se dona lo cas d' esser tal 1' ¡mpuls de 1' ay-gua, que, sortint en posíció horisontal, va á estellarse contra laparet oposadu de la canal, pera caure despres en escurría al Hit del

Mes no era aquesta sola la admirado que 'ls esperava ais nos-tres companys. Es precís dirho ben alt perqué 'ns sentí qui deusentirnos; lo naixement del Llobregat en un altre pays que no fosEspanya seria una maravella que íitrauria ais excursionistas de to-tas parts y en gran nombre y a¡xó fora un gran eleinent de pros-peritat Aquí dorm desconeguda (com no sia deis habitants deispays) sense que ningú haja pensat en realisar la obertura de uncamí prou cómodo pera que pugan visitarla aquells que no voleno no poden soportar las fatigas d1 aquella térra d' isarts.

En las Fonts marcava lo barómetre 658 mm. y termómetrei6.5 graus. La temperatura del aygua al saltar de las Fonts 8o.

Lo Sr. Massó tragué una vista fotográfica d' aquell precios es-pectacle y de retorna Castellar d' En Huch feu una vista del poblé.

Despres d' un excelent diñar tractavan los excursionistas de vi-sitar la Tula, cova que 's veu part á araunt deis Balsos mes lapinja, que desde la Baga Llisa havía cessat, torna á retermarse yno ni bagué medí de sortir del Hostal fins á entrada de fosch ques' aprofitá una estona de crepúscul pera pujar á un serrat vehí ycontemplar las montanyas que en loj dias subsegüents devian vi-

sitarse, d' entre ]as que sobressoriía Ja de Pedra-forca, musiraní áestonas sa silueta misteriosa besada per las boyras. Entretant EnXarlet instruía ais excursionistas sobre distanciasque s' amidavany combinavan en ¡tinerari sumant horas y horas, y se recorrían ablas nueras de campanya en pochs instants.

Despres d' una nii toledana passada en comunitat sobre un ¡asde palla, no gayre espós, per huver desayrat los Hits que hi haviadisponibles, en los que, mes que dormir, se podían fer estudis en-tomológichs, se despediren los nostrcs consocis de las personasque'Is havían tant distingit y acompanyats d' En Xarlet, y deltraginer que s'havían enmenat desde Ripoll ab duas cavalJerías,se diri^iren á las 7 de] matí del dia ti cap á lu Pobla de Lillet.Marca va á Castellar d' En Huch lo barómetre 646 mm. y 12o lotermómetre.

Baixaren per la veüsant esquerra de la val! fins á trobar Ja canaldel rju prop ds lu casa nomenada lu finrgci vellci (3o minutsj ahonthi há un amich pont sobre '1 riu que passaren plens d' admiradoy en-.ussiasme. Allí hi há la mes gran cascata qué 'Is excursionistasconeíxen á Catalunya. Lo pont, posat com per major ornamentdei admirable salí, sembla una boca que llensa tot un ríual espay.Aqucst dona dos ó tres ressalts y cau escumejant, aixecant un nú-vol d' espumas, d' una altura considerable, se deiura un momenten un peiit replá y novament se precipita perpendiciilarment peraretopar furiós eií una KPan roca y desfcrse en dos brassos. Lo bru-git es inmens y 1' efecte indescriptible.

La fotografía que 'n feu lo Sr, Massó dona una idea d' acjuelladmirable puní de vista, mes 1' art es impotent pera rcproduhir lomoviment, lo colorit y la grandesa del espectacle.

Desde, aquest punt lo riu no para may de caure de salt en salí yá cada pas s' ofereix un paysatje dijíne d' admiració. Es un veriía-ble deliri de V uygua, si així 's pot dir. Dos detalls mes foren re-produhiis per la foiofírafia y estem segurs, per mes que seniioidirho, que pochs caialans endevinarían que aquclls paysatjes sonde Catalunya.

partir del punt en que las ayguas semblan reposarse del gran saltde la Farga vella, hns prop de San Vicens de Rus.

A 15 minuts de la gran cascata se visita una perita pero bastantbonica covu de tosca nomenada lialma del Trucafart.

Alas ios 'arr iba á San Vicens de Rus (no Rusch com se diu enJo Bolleií núm. 42) marcant lo barómetre 6715 mm. y 18° lo ter-mómeire.

Las distancias de San Vicens de Rus ais pobJes circunvehinsson Jus següents:

Castellar d' En Huch. . . . i hora dGavarrós i » J 5 minuts.La Pobla de Lillct i » 15 »Aranyonet 2 »Gombreny 3 »De Gavarrós á Broca 2 •>

Se visita la iglesia, ahont pogué veures lo canalobre de ferro ba-lui, en forma de planta d' acónil [no del sigle xn sino del xiv) delque lo Sr. Auléstia ne tragué un croquis. Al Sr. Ecónomo, queestigué sumament deferent ab los excursionistas se li deixá unexemplar de la fulla arqueológica y tot seguit s' emprenguc lamarxa en direcció á la antiga casa nomenada La Parera, per lo quelou precis deixar lo camí direcie á la Pobla y pujar al cim d' uagran serrat que s1 alsa sobre la vorera dreta del ríu, travessantavans ab alguna dificultat lo Monmcll, ríu nascut d' una abun-dosa font en la montanya de Rus y arluent del Llobregai al que 'sprecipita en continuada y blanquíssima cascata.

En la Parera no s' hi trobá, que sia de notar, mes que un an-tícb original peu d' ast ó mossa, del que '1 Sr. Auléstia tragué unapunt en son álbum; un Hit ab columnas salomónicas, bastantscnzill, y una recular caixa de nuvia del sígle passut.

(Seguirá.)

NOVASLÍI JuntQ Uircct 1 va de 1 Associació nsacoruatoueen la pró\ima sessió

Eundació de la CATALANISTA, sia colocat en la galena d* excursionistas ca-talans célebres, que está reuniot en lo local, lo retrato del celebre viatgerD. Sinibald de Mas, qui fou pensionat per lo Gobern espanyol pera con-tinuar tas exploracions d' Ali-Bey, recorreguent molía part del Assia y

S' han encarregat de redactar la biografía y de fer lo retrato respectiva-raent los socis D. Lluis M.» Soler y Puig y D. Tomás Moragas.

Entre 'Is festeigs ultimament celebráis en aquesta Ciutat ab motiu delas firas y festas de la Mercé, devem consignar especialment la colocacióde la primera pedra del monument á Cristofol Colon, tant perqué en iHI

luis de Santángel tresortr deis Reys^atojicns oue ueixa is cavinais pera pagar Ja primera expedicioi Jaume

Reys en lo propi assumpto y senyalá la divisió deis mars entre Espanya

(1J La aparent discordancia de datos ítínerariB consiateix en ser lo caruide pujada ó da uaUada.

autonist que pona á America la veu de 1' Iglesia; y D. l'ere de Margaritvale 111 cavaller, gobernador de la Isabela ycapüillde Jas forsas que s cm-pona Colon en Ja segona expedición

La OATALANISTA se complau en io non acort del I*lunicipi y de Ja Lo*

I1 arquitecto Sr. Buhigas autor del projecte premiai, per 1'aceptado detant llohable pensament.

1 o día -ib del corrent Setembre, tingué lloch 1' inaugurado del primerMusen municipal, que ab lo nom de Museu Martorell ha sigut construí!

del nou Museu, hi porta "parí délas coleccions que son germáV '/ran-cisco habiii le^üt c^iterosament á la ciucm de u^rcelotia^ y en lo tfiateLKMuseu mvitnda per 1' Excm. Sr. Alcalde, V Associaeió artística arqueo-

de vistas de inonuinenis espanyols destruits o noCabJcment tnod'ncats.També nostra Societat figura ab alguns dibuiitos en dita exposició,

diíscijQSfl de contribuir á que aquestas tnatuíestscLons siarj lo mes co~"piosss é interessants possibles.

1 ambe en los ult̂ n^s días de fesifi ha tingut lloch en la Onsa de la Giu*

de Vallfogona y d' en Bonaventura Caries Aribau, en la galería de cata-lans célebres. La vidíi y obras d* aquestas grani figuras de 1* historia lite-

escriniors D. Joaquim Rubio y Ors, y D. Joaquim Riera y Bertrán dignís-sim Prcsident de Ja CATALANISTA. LOS retratos eran deguts¡ lo de n Gar—cfa al pinzell de D. J. Masnera, y lo de n' Aribau al del Sr. Maní y Al-

Wostre consoci Y). Joseph Colomiñas acaba d1 efectuar un exci^rsio par~

opjectes de ceráEmca, trobada Y any passat á Cabrera de lvlataroT y queposeneit y guarda euidadosament son ilustrar propietnri lo Sr» Rubio de

facíoris las excavacions á dít poblé de Cabrera y de que enere altres deis

cotia subjecta per una diadema que se estén al voltant del cap flns á

aNargaif onnci estret y ab nansa pona, imnres lo carácter de sa proce*-denciagrega.

Aixís meteijí pot dirse d1 un kilix de térra roía que cubreií una capatle barnis negre blavench. Li forma es la d' un plat poch fondo, ab dosnansas delicadament motiladas y peu ampie fent motiluras de correcle

nor de la base y en altres dos circuís y ratllas radiadas, trassadas sobre '1barnis y en lo fons del plat.

ó casi iguals HIS que S han trobal en alguns punís d Italitt y Grecia, prin**cipalmeni á Troya.

Ademes de tais objectes s" han trovat de nou varias urnas cínera-

rnent, cora aixis mete:* espasas, puntas de llama, darts y altres armas que's troban ja doblegadas ja recias y serapre al costal de las urnas cinera-

Mr. Birch Direcior del Museu arqueologich de Londres, s' ha ocupa!

portant necrópolis de Cabrera y sa opinió respecte a líi anticuctat á' eixoscb|ectes coincideiit ab la de Mr. Lenormantj fíxantla abdo£ disiíngits ar—

Darniramem, per encárrech del propietari Sr. Rubio de la Serna, hatret copia de dits objectes, lo dislingit artista D. Nicolau Al taro, á fí

uircli nous datos y ira^nicnis de vasos1 pci"a obtindrc son ilusirat paref

diecna al pas oue Tis barnis^ts son de procedencia sreca de las coloniasd' Ampurias y RoJas.

Periodichs rehuís darrerameni; E! Porvenir, de Igualada;^ Comer-

Han sigut cedits á 1' Associació los ohjectes y obras següents:PerD. MarcdíColl: Goigs de Ntra. Sra. del Remey que 's eantan en

lá capella de la casa de Banys de 'n Blancafort ,de la Garriga y altres deSt. Llorens del Munt. Per D. Enríen Masriera: Un dibuix de [' iglesia yrectoria de Papiol tret peí mateix. Per D. Pelegrí Casades: Goigs de SanlPau Bisbe de Natbona, patró de S. Pere de C»sserras y un pase á lavorde Anión Fígolsdelany i85i. Perl). Ramón Vergcs: los següents Goigs:Sta. Cecilia de Sadernas; Mare de Deu de las Águilas; St. Aniol de Guja;Nta. Sra. del Coral, de Prats de Molió; S. S. Magestai de Baget; St. Llo-rens y Ntra. Sra. de Escalas, de Oix, tots procedentsde l'excursió ais Pi-rineus Orientáis. Provment de 1N excursió a las Valls del Alt Lloiiregaty de Bsls^renv: 10 excmplars de goigs diversos. Per la Untow Fabril y

Marzo 1881. Per D. Antoni Massó las següents fotagralías tretas peí ma-teix: perspectiva de tres tunéis del ferro-carril de Barcelona á Vilanova;Moniseny, Santuari de St. Segimon; Valí y Santuari de St. Marsal; Ca-pella de St. Miquel deis Barretons;; Cova de St. Miquel deis Sants. Per laComissió executiva de la Exposició de Lisboa: Catálogo ilustrado da Ex*posicao retrospcctivn de Arte ornamental portuguesa é hespanhola cele-brada em Lisboa em 1882 (2 vol. text y estampas.) P¿r D, RamónVergés: tjn ejemplar de pedra to«ca procedem de St. Aniol de Guja.