L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASSOCIACÍO CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS

ANV IV. BARCELONA 3 I DE OCTUBKE ne tSSi NÚM. 36.

C O N D I C I O N S D E LA P U B U C A C I Ó

—Se auscriu en lo LOCAL DE I.A ASSOCUCTÍ. P«RADÍS. IO.SSBOH. Hhontdeuhen dirigirse totaslas comunicación? y en las llibrerias de Verdaguer, Taiíldí y Parera, y Felip.

TORNS D]¿ CONFERENCIAS

Día i J Novcnibrc. "Tercer Concrcs inrcrníicion^l Qco^rülich oc Vcneciti.—D. Joieph Ricarí y Girnli.

catalana en Grecia.—D. Antoni Rubio y Lluch.— i, Dcscm^re.^^Toieuo monucucntQt. —D. fc-duart 1 ámaroi

SESSIONS

ÜJ3 JO vJovemurc ^ -Scs ió prcpLirntoriH tic I CJÍCLITMO a Santal Alaria Ati~liga (en lo Valles). Lectura de la Memoria tle 1' cx-cursió á las Guillarías per D. Joseph d' Argullol.

_ 24 Id. —Sessió preparatoria de 1' excursió 4 Vilasaarde Ünh.—

Palafolls per D. Jonquim Olivó.— 20 id. —Quint aniversari de la fundado de la Societat.—Scs-

sió pública tjudic&da al disimsit excursionista FrüAsustí O^nyeilaSt eolocantse son retrsto en la calc^ría i¡e excursionistas celebres iniciada pet 1' Asso-ciaciú.

— i Dcscmbrc—Sessió preparatoria de la visita á la ex-colegiata deSanta Agna de Barcelona.—Lectura déla Memoria

Joaquim Olivó.

EXCURSIONS

Dia i3 Novembre.—Excursió á Santa María Antiga (en lo Valles).— 26 > —Encursióá Vilassarde Dalt.— 4 Dcsembre.—Visita á la es-colegiata de Santa Agna de Barce

DE OCTUBRE I>K i88r.

D. Valentí Botris.» Joseph Ribot y Clin

& J aurtie FonolEcda.» Joseph Puga.» Francisco Soler y Tapias.» Gabriel Palou y Soler.» Joan Moreu y Bori.» Francisco Esteve y Sans.» Pan Company y Avino.

CONFERENCIA

Desarrolla tant interessant témala vetlladel ir de Mars del pre-sent any, nostre consoci D. Antoni Aulésiia y Pijoan, comensantper ier notar que te ti i a extraordinaria trascendencia, pui«c que ha~ventse presentat la llengua catalana unida ab la idea excursionistadesde sa naixensa en nostra tepra, convenía investigar si era aixósolsament fruyt de una unió eventual ó si era condíció precisa dela vida del excursionisme en Catalunya.

Comensá per estudiar Tactual renaixement, manifestació deinmensos resultáis, y feu notar que al estendres s' havía assimilatinstitucions d' altres pobles, com V alpinisme. Investigant 1' origend! aquest lo trobá en lo dcsequilibri que existeix avuy entre la vi-da del camp y la de la ciutat, dominant U d' aquesta y anant l'alpinisme á cercar 1' armonía en la contemplació de la naturalezay en los exerdcis del eos; y digué, que aquí havía revestit un ca-

— C99 —

racter históricb-arqueológich apareguent enllassat ablo movimentcatalanista, y ab sa expressió mes genuina la Ilengua, per formaraquell 1' atmósfera dintre de la qual teñen instintivament quemoures totas las manifestacions de la actual civilisació catalana.

Passant á demostrar la utilitat de 1' adoprió de la Ilengua cata-lana per I' excursionisme, trobá que es 1' idioma la vera represen-tado de la vida d' un poblé, ja que simbolisa son carácter y en-moilla son esperit; y que no solsament traduheix sa inspiradopoética sino que manifestó també son pensament científich y filo-sófich, citant 1' exemple de la escola filosófica catalana que la prencam á element principal pera coneixer la potencia intelectual d' unpoblé ó d' una rassa, y aduhint ab aquest motiu la opinió de Llo-rens un de sos mes notables pensadors. Com 1' excursionisme,continua, condensa tot lo coneixement d* un país determina!, hade valdres d' un llenguatge propi baix los dos punts de vista depropaganda y d' estudi: per la propaganda ha d' anar á excitar losentiment íntim del poblé; per 1' estudi s' ha d' apoyar en los ele-ments constitutius de sa Ilengua com á clan pera buscar sa verda-dera potencia intelectual; pera unayaltra cosa s' ha de valdré delidioma peculiar del país qual conservado, per altre pan, es tantnecessaria com la de sos monuments arpueológichs ó I1 cstudi de

Contestant ais ar^uments que 's fan en contra d:I us de ia llen-gua catalana, feu notar com sos detractors havian hagut d ' anarretrocedint per la elocuencia deis fets de concessió en concessió,deguem reconeixer, primer, la utilitat de son us en lo camp de lapoesía; després en lo de la ¡heratura en general; en lo del perio-disme cientifkb y polítich mes tart, y en lo de las ciencias históri-cas y naturals finalment, davant deis resultáis práctichs qu'estádonant 1' excursionísme cátala, presentantse per medí de sa llen-gua peculiar, individual dintre de las demés associacions espa-nyolas, y propagant ab ajuda d' ella son objecte entre iotas lasclasses, fins las mes modestas.

Acaba dihent que estant 1' esperit cátala encarnat en la Ilengua,eran un y ultre la vida de nostre poblé y per lo tant sois en ellase trobava la verdadera patria. Lo conferenciant fou unanimementaplaudit.

EXCURSIÓ PARTICULAR

Á V I U N O V I DI: LA M U G A Y P E K K L A D A

¡o día ir d' Agost de ttiSi.

Trovarme nosires consócis Srs. Godo y Casades (P.) en 1' ami-ga vila de Casteltó d1 Ampúrias efectuaren dita excursió en V es-mentat dia.

Sortiren de Castelló á dos quarts de tres de la tarde prenent locanií de Perelada que s'obra pas entre camps y vinyas y las ar-bredas que omplun d' ubagas ombras las voras del riu Muga. Lopaisaige es d' una bellesa tranquila y pura, limitat per Nort y Po-nent per las altas montanyas que forman Jas esiribacions del Pirí-neu marítim, y per Llevant y Mitj-jorn, per la plana extendióbesada per las bellas onas del Mediterrani.

A mitj camí, ó sia á uns 40 minuts de Castelló, se trova lo petitpoblé d¡t Vilanova de la Muga, shuat en la ribera d1 aquet riu yentre i' arbreda, com un remar que s' abeura en los tranquila cris-talls de 1' aygua.

Si no fós per sa iglesia parropuial, sería bastan: ¡nsignificant ditpoblé pera I1 excursionista: mes aquella es de tal válua que nu espossible deixar de ferne esment.

Se recomana per la característica rudesa y aspecte primitiu quepresenta. Nua de tot adorno, induptablcrnent pertany á primersdel sigle x. Sa scnzilla fatxada sois presenta un petit portal formalper un arcti semicircular y per tot adorno una petita pestanya. Enlo Uindar h¡ ha toscament esculpturadas tres creus románicasinclosas dintre un círcol á modo de nimbo. Damunt del portals' obra una estreta rinestra ab V eapecte d' una sagetera. Ais doscostáis del mur del frontis dos finesiietas com 1'anterior donanpas a la llum, remat«nt ab un modern campanar.

En la pan posterior se veuhen los tres ábsides característidis,major lo del mitj y ab una sola finestreta, y los dos restañes nusosdel tot.

L' interior presenta tres naus. La volta de la central es lleuge-rament apuntada y la de las laterals forma un quadrant de círcol,ab lo qual se dona certa esbeltas a la construcció, ensemps que

indica refórs á la volta central. Aquesta s' assenta en una pctitarepisa á modo de cornisa, desprovista d' adorno. Dos rabassuts yferms pilans datnunt deis quals hi gravitan altres mnts archs cin-trats divideixen lo temple en tres naus, las que reben Ja llum sol-zament per las primas tinestretas del fronts.

Pocas obras del estil de 1' iglesia descrita presentan tan ben ager-manadas la mes bella esbeltas ab la mes feixuga forsa.

¡Llástima que un mal entes zelbagedestrubiten part lo bon efec-te de tal iglesia! Pintada completament aquesta, f¿i poch temps,mes sembla una decoracio de teatre, que no un temple- Avans eracmblanquinada,y pera fermes bonich, segons se dígué, se gastarencinch onsas pera costejar tal profanació artística.

En la sagrisiía serveix de pica un sepulcre ab llcgenda gótica

ln hoc sepulcro jacet. G. Bascaroni. q. dimissit X solidos proanniversario in hac ecclesia cujus anima requiescat hi pace Amen.Hoc peiit fieri Domina Dulcía uxori sua atino dominiMCCCLXXV. A abdós costats de la llegenda hi han altres tantsescuts nobíliaris.

Aquet sepulcro deuría estar colocat demunt de las dos cartelas

Ahre lápida tan amiga com lo temple existeix al costat de laporta d1 ingrés, mes 1' ignorancia guiada per 1' esperít de fer mals'ha encarregat de destruir la llegenda que contenia.

Ademes son de notar las picas de 1' aygua beneyta y molt espe-cialment la baptismal, que es románica, y tal vegada del sigle x.

Res mes presenta al visitant V iglesia de Vilanova. Desaparegutssos antichs retaules han sigut aquestos sustituiis per altres modernsen los que á falta d' art hi sobra la íusta.

Lo Rnt. Sr. Rector, que amablemeht acompanyá ais escursio-nistas en sa visita, manifesiá que es tradició que en lo poblé deVilanova morí lo rey de Fransa, Felip V A trevit, que venia retutde Girona per Pere, rey d1 Aragó, y que en 1' iglesia existia enter-rai lo primeep Carie?, fill d1 aquel!, sense saber lo lloch de la se-pultura.

Seguidament recorregueren la població y sois en la paret de laresclosa de la Muga observaren un gran escut d1 armas ab una ins-cripetó llatina, obra-del XVII. y los restos d' un torricó.

— 702 —

Després, emprés novament lo camí de Perelada, á las 4 ' i5 h¡ ar-maren , cridant 1' atenció I1 aspecte d' antigór que tan importantvila presenta.

Dos termas torras adossadas á un grandiós cassal, advertían aisexcursionistas de 1' antigua vivenda de la noble Casa deis Ves-comtcs de Rocaberti, Senyors de Perelada. Altres ennegrits y altsedificis sobreíxint de las casas, deyan prou ciar que 1' art crisiiáhavía deixat bons recorts en 1' histórica vila.

Penetrant en aquesta per un vell portal, los estrets y tortuososcarrers ab Uurs antiguas casas, parla van ben tost de aquella edatcaballeresca y gran per riostra térra.

En la plassa major cridan 1' esment algunas casas sentadas de-mu nt de vells pórxos d' archs ojivals. En un recó d' ella, com unvellet rendit pels anys, s1 hi amaga una típica casa del sig!e XV,ab son rodó portalet adovellaty damunt 1' elegant finestreta de tri-lobat llindar y ayrosa columneta, tot colrat peí temps.

En lo carrer que scgueíx á la plassa se veu en 1' ennegrida paretd' una casa, empotrada una columna ab travallat capitdll roma-nich; y en la plassa de Sant Domingo hi produeix pinioresch efec-te lo casal payral d' una noble familia, segons ho indica lo granescut de damunt la portalada.

La major part de las vivendas respiran la grave magestat deis si-gles XVI y XVII ais quals pertanyen molías.

Acompanyais per l'ilustrat farmaecutich Sr. Bataller visitaren lopalau deis Coimes, obra del XVI, avuy en restauració. Si son ex-terior ja crida I1 esment del artista per sa especial fisomía, entussias-ma son interior, perqué sos nobles é ilustradíssims duenyos hanconvenir sas espayosss cambras en un museu verdaderament apre-ciable.

Ab una amabilitat digna d' estima, lo metéis Sr. Comte se dig-na acompanyar per tot ais excursionistas, mostrantloshi la rica co-lecció de grabats, los notabilissims quadros que adornan las parct"deis salons y cambras, en los que s' hi vehuen desde la gótica tau-la al encáustich fins al modern quadro. Los mobles, las arque-tas, las cornucopias, verdaders models del art santuari deis sigles,xv, xvi, XVII y xvui s'hi veuhen abundantment representats. L 'ar-mería es tambe" rica en bons exemplars. Llansas, espasas, dagas,punyals.capélls, rodellas, cuyrassas hi son en nombre exiraordinan*.

_ 7 o 3 -

La biblioteca no desdíu de 1' erudició y bon gust deis Srs. dePerelada. Es rica no tan sois per lo respetable nombre de volums,si que també per la calitat de las obras. Com á molt raras charémuna de las primeras edicíons de las Crónicas de D. Jaume y de

Finalment entre altres curiositats artistico-arqueológicas, quefora liaren enumerar, los foren ensenyadas varias safatas de metallmolt notables, y una d' ellas del sigle xn.

L' escás lemps que restava degué emplearse en visitar rápida-ment lo convent del Carme, obra del xv, y lo de Sant Domingodel x ó xi.

Lo primer conserva encara un precios claustre, model d' ele-gancia y sencülesa. Maravella causa que las primas columnas no's vinclinablo pes delsayrosos archsojivals sobre las que gravitan.La mateiica nuesa deis murs, fá ressaltar mes las armónicas pro-porcions d1 aquella hermosa obra de 1' art gótich.

Per lo claustre s1 entra á 1' iglesia, y causa ella un desencant alesperit anhelant de novas bellesas. De tal manera lo mal gust delpassat segle ha disfresat 1' obra del sigle xv, que ab dificultat sepot assegurar que pertany á una época tan sabia en V an de cons-truir.

Lo desvariejador barroquisme no ha respecta! ni una de las se-veras y estéticas lineas del goticisme; de tal manera que es precíssurtir del temple pera que á la vista de las colradas parets exteriorsy de la senzillay severa fatiada se comprenga que 's contempla unmonument deis sigles mít¡os.

En la major pan de las capellas laterals de 1' iglesia se hi veu-hen bon nombre de lápidas sepulcrals deis sigles xtv y xv, y ade-mes alguns petits sepulcres, perteneixems ak senyors de Perelada.

Lo Sr. Comte d'aquet títol, posseedor actual del convent delCarme tracta de restaurar convenientment I1 iglesia y claustre, ablo qual fará un bon servey al art pairi relligiós.

L' antiquíssim conveni de Sant Domingo, avuy hospital de lavila, presenta son claustre románich, un deis mes notables, per lotípichs, de Catalunya.

De reduhidas proporcions, baix y ombrívol, imposa al que perprimer cop lo visita, y si es á 1' hora del capvespre, la fantasía

ransporta al esperit á épocas molt lluny; impresionantlo for-

Petí tas columnas apa reliadas, en nombre de 5 2, sosten en losarchs sumament rebalsáis del claustre. Los capitells, encara quebárbarament travallats al estil bisantí, son tots de difcrents as-sumptos.

Llástima será que per la incuria del Municipi de Perelada quedesconeix la joya que té á son cuidado, se haurá de deplorar laruina de tal monumento purx que entre altres causas, una cnor-

terra y treyent de son aplom una de las alas del mateix.Lo Sr. Comte, entussiasta per los monuments de nostra térra, ha

fet molías gestions per adquirir á bonpreu.á fí de salvarlo, lo claus-tre de Sant Domingo, mes ha estat inútil.

los preíís retornar á Castelló sense poguer visitar res mes.En lo Ajumament se guardavan en io sigle pa'ssat uns curiosis-

sims monuments bibliográfichs ó sían, un Uibre dit de la Cadenaque contenia los privilegia, consuetuts, concordias y alíres dispo-sicions legáis y administrativas de la vila otorgáis per los Srs.dePerelada y sos oficiáis, y los juramenta que aquestos feyan davantlo Baille de guardarlos y cumplirlos, y altres d^ios de gran impdr-tancia per 1'historia del antich Comtot, > altre anomenat deisflochs veris, tan curios com lo primer; y que segons lo Sr, Batallcrs1 han perdut: lo que voldriam no fos cert.

Dít Sr. conserva un trasllm manuscrit fet en lo passat sigle delcitat llibre de la Cadena, del que 'n tragué un extracte lo Sr. Ca-sades (P.j lo qoa! comensa en la centuria de r ioo.

Es tradició que lo riu Muga que passa aprop de Perelada eranavegable, lo qual se confirma per lo plech de documcnis sobrecosas de mar que deuhen exislir en 1'arxiu de la vila, y adcmdsen lo citat llibre de la Cadena hi ha varias disposicions sobre losCónsuls de Mar de la vila de Perelada.

Aixís meteix se diu que la primitiva poblado se trobava assen-tada en lo lloch dit avuy Sant Llawer, ahont s: hi han recullit al-gunas monedas, una de las quals conserva dit Sr. Bataller, y quedestruida per lo foch se reconstruhí la actual en lo punt que ' s

trova avuy, que era abans lo grandiós castell deis Rocabeni. Con-

trova entre lo casal deis Coimes y 1' iglesia del Carme.

1881.

Ab Jo primer tren del esmentat día, soniren p;ra Grunollersnostres consocis D. Joan Cardona y D. Ramón Verdes ambanthié. dos quans de vuyt. Visitaren lo mes notable de la vila, marxuntá las nou cap al poblé de Corro de Valí, seguint per la vía férreade Frunsa y admirant duraiit lo camí ¡as bellesus del puisatje y lahermosa y ben conservada carretera de Cardedeu, ab sus duas ren-glas d' espessos y frondosos arbres, que mes que camí públich sem-bla un passeig.

A dos quarts de deu arribaren a Corro de Valí, poblado peritade 65o animas, de casas baixas y rónegas, puro de bonich aspccie.Se dirigiren á la iglesia, trobanthi lo Rnt. Rector D. JoaquimCardona, qu¡ los rebé ab sumaamabilkat, posantse desseguida asadisposició, pera ensenyados tot lo que fos digne de la atenció deisvisitants. Se puja á la iglesia per vuit gruhons arreglats de nou,haveiuse avans d'atravessar lo cementiri, situat en un petit pláque queda desde la escala á la pona.

La esmemada iglesia si bé los indica lo Sr. Recior csser delsigle xin, ha sofen, noobstant, tantas reiormas, s'hi hanafegit lantscossos pera engrandirla y ferhi altars nous, que no te figura de sa

notanishi molt las diferents vicisaituts perqué ha passat. S' hi entraper lo costat dret: la nau principal es de volta de cañó, si be malregiilarisada, donebs que l auna part baixa dos pams mes queT altra. A la part esquerra torma una alira peiita nau de diferentestil, ab dos arcadas rematant ab una clau en forma de rosetó. Losdos altars de aqueixa nau son barrochs, aixis com lo altar major,trobantshi al final 1' altar del Sagrament, eos adherii, moderny demal gust. A la part dreta de la nau principal, hi descobriren unretaule, tapat per un sepiliere de Santa Filomena, de la época del

— 706 —

goticisme pintat al encáustkh sobre fusta, bastant ben conserva:,interessant molt especialment per la indumentaria y digne de estu-di baix tots conceptes. Representa, al mitj, la Verge y ais costáisSanta Liúda y Sant Llorens.

En dita iglesia á mes de la feita de Santa Eulalia de Mérida sapatrona, s' hi celebra també la de Sant Isidro Es de notar que enlo altar major y en los banchs de 1' obra, de las Contrarías y al-tres llochs de la iglesia hi ha esculpidas las armas de Barcelona.

Lo exterior tant sois se fa apreciar un poch per la portada y perlo que 's ven de la primitiva fatxada. Aquella remata ab una cape-lleta de Santa Eulalia de Mérida y en la 11 inda hi ha la següentinscripció ó versícul: Púlsate ut aperietur vobis. L. V.—XI y se-parat á cada costat, dintre un circuí, l'any r 573. La fatxada que esmolt semblant á la de Llerona no pot ben apreciarse perqué enuna de sas reformas hi edificaren la casa Rectoral tapantne lameytat ó sia la pan baixa com se pot compendre, y molt probablees que cegarían la porta petita que hi hauria obrint la actual, puixque aix¡ ho demostra '1 modo y la forma del travall de la obra.SÍ be lo Sr. Rector digué que no habia trobat cap escrit, ni cosaque 1¡ hagués donat la evidencia de haberhí altra porta que la perque s' entra avuy día, nos ho confirma ell mateix, al dimos quetan sois hi había una petita porreta en aquell indret tapada en panper lo seller de sa casa, habentse de baixar dos esglahons peratrobar lo pía del referit seller.

A la plassa se conserva molt be un objecte que recorda la épo-ca del feudalisme: la Picota, pilar assentat sobre un peu de 3o cen-tímetres, alt de 3 metres, per mitj d' ampie; remata nt en unacorniseta sota de la que hi ha las armas de Barcelona llaure-jadas y un poch mes avall lo títol: Las Franquezas any 1700,demarcado que antiguament comprenia las poblacíons de Corrode Valí la principal, Llerona, Corro de Munt, y Maraia; y queavuy es lo districte rural de Llerona, de qual Aj'untament depen-deixen. Lo Sr. Rector nos manitestá que ell no ho habia conse-guit mes que en la poblado hi ha varias personas que hi havianvistla argolla, en laque lligavan ó subjectaban los delincuents percastigarlos ó posarlos a la vergonya. Ara serveix pera ficsar losedictes públkhs.

Despedíntse delSr. Rector y qnedantli molt reconeguts per sa

deferencia y amabilitat, se dirigiren á Llerona distaní una mitja.hora de Corro de Valí. Un cop allí y de moment los crida la aten-ció la iglesia d' esül románích, ab sa alta y llisa fatxada comensadaab sa porta pe lita y acabada ab son campanar. Demanaren perlo Sr. Rector qui tant bon punt entengué hi había forosters quevolian veure la iglesia baixá, y, si amabilitat habían trobat en lo deCorro de Vull no tingueren res que desfijar en lo de Llerona.Aíxí fou, que després de ensenyarlos los altars un á un, que resde particular teñen pera esmentar, escepció feta de 6 reiaules quehi ha en lo major que valen alguna cosa, ios exposá totas las pre-ciositats que te guardadas. Allí vegeren las duas creus bizantinas,lo copó pera las sagradas formas lambe bizanti en forma de bar-co, tot de plata dorada; unas canadellas totas de plata, varias casu-llas, y altres objectes tots del servey del culto.

Los mostrá las obras practicadas pera pujar al cor, que leñenrelació ab la conservado de un peu de marbre, en lo que hi haun geroglírlch esculpa á son voltant y s'hi representa un solmolt ben trcbaílat lo qual iins avuy havia servit pera 1' ayguabeneyta y ara se 'I destina pera la pila baptismal ahont serámes fácil sa conservado é inspecció.

Seguíren aprés per la carretera de Granollers, la que 'ls con-duhí al punt de partida, y acabant de passar la tarde en dita vila ysos eniorns, sortíren en 1' últim tren, arrivant á nostra ciutatá dos quarts de nou.

Lo Sr. Vcrgés feu un dibuix de la porta de la iglesia de Corrode Valí. Prop del poblé se reculliren varis exemplars del Ifetixsplendida tipas, unilineata y fasciata. S' adquiriren alguns Goigspera la Associació.

DOCUMENT CURIOS

Publiquen! d continuacíó lo següent curios document, que hadonat á 1' Assocució nostre delegat á Igualada D. Jaume Serra yes una crida feta en 1405, referent á alguna festa d1 aquella pobla-d o y notable per la forma poética ab que vá revestida, y per losde la lis de costums que proporciona:

«Are hojats queus fa hom a saber a tuyt ceneralment, de part de unl d l l l

- 7 o 8 -

la dita di)uedil es nnatnl benavcntijrat MosenycrSantJace I'ioi-

plahentse de la amor de la dita donzela per la qual había íet lo dit viatgefeti v o i e promc^io al ciónos apóstol mo s t n y e r Scm O EI r t h omcu ouc siDcus el glorio? apóstol mossenyer Sent Barthomeu lodesüuravc Je la

mossenyer Sent Harthomeu el faríe aquí gran joya e solac; e feta la ditapro meten ci fon le^at en somms titf líi captivitfH en nu£ era c ¡ou posacper m8 del ancel en Ifl vila UaQ islauíif c com se veye ÍIQUF hste ífan GO'Cc encontinent demana siy havie capella de Sent Barthomeu e fou 1¡ dit

ú¡t pelegri volent cornplir lü Uit vot ha pfoposat de fer lo dit día de di*

Sent B;irthomeu de fer en la dita vila gran fcsia c solac. c de ÍGT bals c

tot jove ctiamofsc c a tots persona de íjuíiicne ley conducto sc QUC di"inans primer vinent cue sera J3 dita fesía tiel dit glonos íipo, to' TTIOSSC™

e.lell ab les banyes ilargent e la cohn dor e qui pus leus sera ne pus

NOVAS

Madrit; D. Rafel Cabezas, astrónomo del Observaton de S. Fernando.á Cádiz; D. Joan Valí, coleccionista d' arqueología á Palma de Mallorca;I Ir re. fer tvfjiuí e ir Espan va Director del ¿fiasco ¿tvüiíGtilóíftco f^jiliciijo dei'alma de Mallorca.

á n' aquesta plassa, la Junta Directiva ha acordar concorrer i la Exposi-

— 7°9 —cao retrospectiva da Arte ornamental Hespanhola e Portuguesa que s'

das per la Assocució.

Nostrcs cotisocis Srs. Co!l y Brugada, y Vergís han visitar, fa pochs

danys que está sofrint lo precios rétenle góticii c?ue S trob¿i á ma dreta.del portal d' entrada deguts, semilla, ais repetits cops que ab frecuenciaestá rebent de la quítxalla del poblé. Pera evitar continué tan deplorableprofanado artística, la Junta Directira ha acordat proposar al Sr. Rectorla colocado d'una barana de fusta ó de ferro al entorn del maule, evitant4e aqueix modo la aproiimació de las criaturas.

Respecte á las gestions fetas per la ASSOCIACI<5 pera evitar la ruina delcimbori, han vist ab gust que la gelosa autoritat diocessana liagi disposatla construcció de duas fermds parets destinadas á sostenir los archs delccehueren la pan de la Epístola. Mes aquesta obra debem considerarla

tístich. aspeetc de altres temps, desfigura! avuy per los moderns adefessisy mutílackins. La obra, actualment íeta pera evitar sa ruina, treu tota

ates son objecte, es molt llohable, no obstan! es precfs evitar que sainterimtdt no prongui, com desgraciadament succehcix tnoltas vegadas,los lionors de solado estable y definitiva.

Penodicns darreramont rclivilsi Z<i voz escolen'\ de Madrid^ La vt?n ¿ÍT-¡¡entina, de Snllcnt. y Lo Missatjer Cátala, de la Habana.

En lo CJttranger los gui&s ó cicerones d* iglesias, museu^, |arJms, etc.,

ierra, la cosa varia ja d' especie y aquí lothom'ha de donar cullerada enlo que no sap ó no entcn. Dihcm aÍKÓ, perqué, fa pochs días, que unsamiclis nostrea, acompanyaren á una persona forastera á visitar la Seud1 una de las poblacíons mós importants de Catalunya, y un cop allí lo

yent que d' aquel! modo serfa rnés profitosa la visita á n' aquella iglesia.

dir tais desatinos que no pogueren menys que donarli aviat la propina ydeslliurarse del ilustrat cicerone.

En Santa María de la Mar ha sígut colocat, en la capella de Sania Tedapeculiar deis Bastaixos, un nou retaule de gust, podría dirse, románich-ojíva! que contindrá un quadro ab I' imaige del Cor de Jesús y las imal-ges de Santa Tecla y Sant Bartomeu. També ha sigut posada en dita ca-pella complcrtamcnt restaurada- la corresponent vidriera de colors ablas imatges de Sant Pacii y Sant OJaguer, travallada ab la períecció acos-tumada en la (ábrica de D. Eudalt Ramón Amigó y dibujada per DonClaudi Lorenzale si be ab notable bon gust en sos detalls, no ab tantamspftrociOi per lo menys en las figuras, com in tingue en la deis 1 rofetassjtLxauB casi sobre de la referida-

En la Capella de Sant Miqucl en la Catedral comensan d colocarse lastaulas del siglc xv que representan la Visitado, Sant Maieu y Sant Scbastiá

Esteve situada casi al enfront de i' nnteríor sT está probant una nova vi~driera de bonich estil dibuixada per D, Agusrí Rigalt.

De la noticia de la destrucció del sepuJcre del Dr. Pujades y pdrdua desas cendras, donada per lo soci delegat & Pigueras Sr. Traytcr; de sa re-produccíó en lo Bolietí y de las comunicacions, remitits y replicas á quehan donat lloch los periódichs de Figueras, resulta, en efecte, que sia perignorancia sia per desconeixemcnt sia per altras causas no s han apre-«iat cora era degut las cendras del ilustre Patrie!, ni s' ha respecta! lovas de pedra que las contenía. La manera com aixó s' hagí íet y la formaen que s' hagi portat i cap es punt poch importan! y secundan; y la

porta á las cosas del passat y á sos bornes venerables; ratificar lo que di-gue Pn son üia y fehciíar y encoratiar al delegat Sr. Trayrcr pera quecontjnuhi vctllant com ceniinella, d^nt noticia de tot Jo que respecte las

queólech francés Mr. Lenormant, demanantli parcrrcspectc las trovallas

— 7 " —arqueológicas fetas darrerament en sa propietat de Cabrera de Matarfi,

una cana, qual copia nt» ha galantmenr facilitar lo Sr. Rubio, y quetraduhidadiu aixís:

«Senyor*Las trovallas arqueológicas fet.is en vostras propietats de Catalunya

qual os dcmsno permis pera publicar en la G¿tX£tts ctrcfiéolo^XQitc vostra

»La necrópolis que haveu descubert deu ser un poch anterior á 1' esta-bliment de la dominado romana en vostre país.n

ttSesons la terrissa que os ha uonat me sembla que s pot colocar abse*guritat en lo mit| segle que na precedit la primera guerra 1 única.^

«Per altrc part, s1 hí notan elaramene duas ciasses de cerámica díte*

ció indígena, influida en algunas de sas formas per models grechs.»

meot greca provcnient QC IQS colomas nelcmcQS ii Empona v de íinodajy jo *n conech d* análogas trobadas á Ampurias.

Dignauvos rebre Scnyor» 8tí las gracias per vostra comunicacio tant

S' ha csirenai en lo teatro del Circo, ab hrillant éiit, una ópera caíala-

ab rnolta inspiracó v novetat, revelant las dots de consumat compositorque adornan al Sr. Sánchez. Lo públich ho ha compres així tributantl-una ovacíó en lo día del estreno y omplint lo teatro en las successivas rei

De la Veu del Montserrat:«En lo inmediat poblé de Folgarolas s'ha tmgut la bona idea de colocar

a la fiitxaua de la iglesia, una sepultura tíótica que s navia detenorat unxích per JIO estar del tot resguardada, Ard, cuydadosatncnt restaurada,no sois estará mes segura, sino que jara 1 mes bon cfecTCj posada parlonade la que ja hi havia á la pan dreta de la portalada bisantina.

Felicnero per CÍJC bon pensament, tant al Sr. Párroco de Folgarolas,

com ni il^lustrat amich nostrc, D. Mariano de Picó a uual iniciativa yexpensas s na ejtecutst la obra coni •> propretan que es JcJ antre i lilasJunyent al qual pertenecía dila sepultura.»

I í íin sicu t cc iJis a 1 ASSOCIÍÍCIO los obicctes y obras SOEIÍentsí

Jura (Club Alpí Francés): Exquisse d1 une histoire géologique du Mont-Blanch, 3 excmplars. Per D. Narci's Oller y Moragas: Una moneda deplata de Curies II. Per Ja Academia bibliográficn-Mariana de Lleyda:tíspflitci }¡i*tFi{iHíTj partido de Murcm. interior iíc la cmdad y santuariosanexos p^r D, Javier Fucnies y Ponte, Lérida rSSi. Per D. Anfós. María

Sani Mars.il del Castell Je Serdanyola. J'er D. Lluís María Soler: Pon-Srelon, caíanla libre de Occanfa, Madrid rSSi, Per D. Joaquiro Gich:Essampa de Santa Mana de Ripoll, Per D. Antón AnJreu y Moragas:Una moneJa Je coure romana. Provinent de la escursíó á Corro de Valí:a Goigs Je Sant Isidro IJaurador y un de Sant Vicents; Varis//Wi>spteudida tipas, uttUineata y fascialtt. Pe; D. Manel Gispcn: Biografíadel Exento. Sr. D. Juan GileUy I'errer, por D. José de Argollo!, Bar-celona, [881; Reseñx biográfica del Sr. D. Antonio de Gimbernat, porD. José Llagostera, Barcelona 1881; Pasado, presente y porvenir de Bar-celotttZf mcruona histórica, filosófica y social, por D. Antonio de Rofarully BrocJ, Bdrcclona i88i. Per lo Circuí de la Unió mercantil de Barce-lona: Memoria leída por el Secretario de la mism;i D. Federico Ribas enla s;sion que celebró dicha sociedad el dia 17 de Julio de 18S1, 2 exem-plars. Pür D. Joseph deArgulIol: Biografía del Excm.Sr. D.Joan GüellyFerrer. Per la Revista popular: Simón Pedro y Simón Mago, por elP. Juanjosc Franco de la Companyúi de Je^ús, B.ircelona 1881. P^r donJuli E. Tarratsy Gx^zette Hcbdo**iadaife de Mddeciite et de Chirurgie,colecto d* nqucsr penodich Je meJicina, d^sJc Julio! de 1875 á Agost de1876; .Archivos de la Medicina Homeopática, colecció d' aquest perió-dicli de medicina corresponent al any 1878, Barcelona. Per lo Institutode Fomento del trabajo nacional: Manifiesto que dirige al país en gí¡ncraly á loíSeñircs Senadores y Diputados á Cortes súbre la reforma Aran-celaria, Barcelona rS8i. Per D. Claudí Omarch y Barrera: Poncellas

inglesa de J. F. Scnit, M.iJrid 18S0. Per D. Pera Gompany: Cincti foto-grafías de monumento de Tortosa. Per D. Joaquím GLJasch: Percstnent

Imprenta d& *La KBn&íxenea t Xucla-, 13, b lxO .