la PalancaFEBRER 2009 Núm. 317 Preu 2,30

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Carnaval 2009Carnaval 2009

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIAL: Encomana el català

NOTICIARI: Breus. Obres del PUOSC 2009

MUNICIPIS: Actes de Carnaval a Vilanova de Meià

NOGUERABreus. Més de 1.700 persones visiten el COU

IN MEMORIAM

INFORMELa nova immigració: quantificació i trets diferenci-als entre Catalunya i Artesa de SegreEl biogàs: una tecnologia en progressió

ESPORTSUn any més hem pujat el pessebre a St. Mamet. 20èaniversari del CENG-Futbol Sala. Trobada d’Esco-les de Bàsquet. BTT Bassella-MC Segre-Conor. Re-sultats esportius de gener

VIDA SOCIAL

VIATGES: Zamosc

TEMA DEL MESCarnaval 2009. Pregó de sa Majestat SaltaseklesXVII. Matança del Porc

PARLEN LES ENTITATSAlfons López Tena a Artesa de Segre. Agraïment.Uns Reis esplèndids. La Penya Barça d’Artesa in-

forma. IV Jornades de Recreació Medieval a Baldomar

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... Pressupost 2009 i subvencióZapateroCOSES DEL BRIMERO: De la guerra

CARTES A LA REDACCIÓAgraïment. Sobre la “crisi”. Trist adéu a La Travessad’Anya

FA 25 ANYS: Febrer de 1984

RETALLS D’HISTÒRIAL’església de Seró, panteó de dos presidents de laGeneralitat

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESASessions del Ple, acords de la Junta de Govern i infor-mes d’AlcaldiaDES DE L’AJUNTAMENTAgraïment. L’Ajuntament d’Artesa de Segre informa.Dates a recordar. 20è Premi de Narrativa Breu. Cine-ma en català

DE COLLITA PRÒPIADe totes maneres... gaudeix de la vida!HUMOR

PER QUÈ DIEM...? Va de Carnestoltes

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECASetmana del Llibre Infantil i Juvenil. Novetats de febrer

PALANC-OCI

4

5

26

Carnaval 2009

Fidel a la seva cita anual, Carnaval arribaamb el mes de febrer, més tard o més d’ho-ra. Avui dia, a Artesa de Segre això és si-nònim de comparses, encapçalades pelSaltasekles, de disfresses infantils i de ma-tança del porc.

Foto: Josep M. Espinal

17

34

41

23

7

25

31

48

50

14

49

3511

47

43

38

9

12

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià, Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic de Catalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

Fonts: Registres Civil d’Artesa de Segre, Arxiprestat d’Artesa deSegre, Ajuntament de Foradada i Ajuntament de Vilanova de Meià.

GENER

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 10: Sol Markis i Llobet, fill de Radu i de Dinadia 12: Àlex Baena i Gabandé, fill d’Òscar i d’Alejandradia 29: Noa Suárez i Fernández, filla de Francisco J. i de Carmen D.dia 31: Sandra Alina Lascau, filla de Iuliu i d’Alina

Defuncions:dia 9: Pepita Blanch i Claret (83 anys), natural de Tudela de Segre

Antoni Fons i Armengol (90 anys), natural de Tudela de Segredia 15: Montserrat Llovet i Camarasa (89 anys), natural d’Anyadia 16: Maria Gabarra i Terré (82 anys), natural de Badomardia 18: Montserrat Mitjavila i Balasch (86 anys), natural de Basselladia 20: Josep Puigpinós i Jounou (101 anys), natural d’Artesa de Segre

Matrimonis:dia 11: Maria Amparo Alvárez i Valderrey (veïna d’Artesa)

Enric Ramon Marfull i Casals (veí de Lleida)dia 20: Yaidy Ester Tio Pérez (veïna d’Artesa)

Imad Azami Hassani (veí de Terrassa)

Municipi de Vilanova de Meià

Defuncions:dia 26: Magí Capdevila i Collet (82 anys), natural de Sanaüja

Fins al 27 de març:Termini de presentació d’obres al 20è Premi de Nar-rativa Breu d’Artesa de Segre. Organitza: Ajuntamentd’Artesa de Segre (veure pàg. 44)

7 i 8 de març:A la Dàlia Blanca, representació de l’obra Fora deServei a càrrec del Grup de Teatre Artesenc (veurepàg. 17)

14 de març:A les 19h, a la sala de l’Associació de Veïns deBaldomar, xerrada a càrrec dels historiadors Joan Ven-tura i Joan R. Gonzàlez

15 de març:A les 11h, al pavelló poliesportiu, entrenament detaekwondo. Organitza: Club de Lleure Altis

18 de març:A la Biblioteca Municipal d’Artesa, a les 17:30h, L’ho-ra del conte per a nens i nenes de P3. Conte: El Quimeti la Martina

22 de març:A les 18h, a la Dàlia Blanca, cinema en català amb laprojecció de la pel·lícula Myway. Organitza: Ajunta-ment d’Artesa de Segre (veure pàg. 45)

28 i 29 de març:A Baldomar, celebració de les IV Jornades de Recrea-ció Medieval (veure pàg. 39)

GENER

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 2,8°Temperatura màxima: 15,6° (dia 23)Temperatura mínima: -6,3º (dia 7)Dies amb precipitacions: 17Precipitació màxima: 22 mm (dia 10)Total precipitacions: 55 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 4Precipitació màxima: 16 mm (dia 10)Total precipitacions: 31 mm

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 4,2°Temperatura màxima: 18º (dia 23)Temperatura mínima: -6º (dia 8)Dies amb precipitacions: 6Precipitació màxima: 18 mm (dia 31)Total precipitacions: 42 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 3,5°Temperatura màxima: 17,2° (dia 23)Temperatura mínima: -5,9º (dia 8)Dies amb precipitacions: 14Precipitació màxima: 17,1 mm (dia 31)Total precipitacions: 46,4 mm

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL22 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)35 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.catcorreu electrònic: revista@lapalanca.cat

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Encomana el catalàFa pocs anys, una campanya institucional de la Generalitat ens instava afer de mestres. No us en recordeu? Aquella que deia “tots som mestres”.Malgrat el que pugui semblar a simple vista, i tenint en compte qued’alguna manera tota la societat s’ha de sentir implicada en l’educacióde les noves generacions, la cosa no anava en aquest sentit. En realitat estractava d’un toc d’alerta davant l’arribada de gent procedent d’arreu delmón per a què ens esforcéssim a parlar-los, i així ensenyar-los, la nostrallengua. Ara, la Generalitat acaba de posar en marxa una altra campanya en lamateixa línia. El nou eslògan, més o menys encertat segons els gustos,ens diu “encomana el català”. La pregunta que es fa molta gent és si calia gastar-se uns diners pú-blics per insistir en aquest tema. Nosaltres, com a defensors acèrrims dela nostra cultura i la nostra llengua, creiem sense cap mena de dubte quesí. Hi ha algunes campanyes institucionals que són criticables, però aques-ta no. Com tampoc ho són aquelles que intenten evitar que els nostresboscos siguin consumits pel foc o que ens prevenen contra algun proble-ma sanitari, per posar-ne dos exemples. Volem anar, però, més al fons de la qüestió. Si després de tants anysd’immersió lingüística a l’escola, de creació d’uns mitjans de comunica-ció públics en la nostra llengua, de disposar d’una Llei de NormalitzacióLingüística i de promoure l’ús del català en les institucions, entre moltesaltres actuacions, encara estem així... alguna cosa hem fet o estem fentmalament. I ho diem així, en primera persona, perquè si no hi posem totsi totes el nostre granet de sorra, el català té els dies comptats (els anys,per a ser exactes). El passat mes de gener, en una tertúlia entre el president Pujol i l’es-criptor Quim Monzó, aquest va deixar anar que el català podria acabarconvertint-se en un dialecte del castellà. Pocs dies després, l’escriptor idiplomàtic Carles Casajuana guanyava el premi Ramon Llull amb unanovel·la el títol de la qual no ens hauria de deixar indiferents: L’últimhome que parlava català. A primers de febrer, Marta Alòs, escriptora icolumnista del diari Segre, feia una reflexió sobre les paraules de QuimMonzó i afirmava en un article que “el catanyol anirà guanyant terreny”.I així podríem anar citant exemples... No volem ser alarmistes, però una llengua com la nostra que no té laforça d’un estat al darrera per a què la protegeixi, és una llengua quedepèn principalment dels que la parlem. I no val allò de donar la culpa als altres (als de Barcelona, als nouvin-guts, als polítics...), quan som nosaltres els primers que ens dirigim aalgú directament en castellà perquè el color de la seva pell és diferent dela nostra sense saber ni tan sols si entén aquesta llengua, o bé quan da-vant d’una cambrera estrangera demanem “un cortado” o “una cerveza”. No oblidem que la llengua és una eina molt importat d’integració i decohesió social. En realitat, quan a una persona nouvinguda no li parlemen la nostra llengua, li estem enviant un missatge subliminar dient-li queno és dels nostres. Així no hi ha integració possible.

Col·laboradors/es del mes: Iolanda Masanés, Antònia Estrada, Fina Jaime, AntoniColom, Josep M. Sabartés, Gerard Cortada, CUDOS, CENG Futbol Sala, Jordi Regué,Carlos Pérez, Àlex Trepat, Ferran Marín, David Berral, Joan Giribet, Comissió 300,ACSAS, CEIP Els Planells, Penya Barça d’Artesa, Junta Veïnal de Baldomar, TonBonet, Dolors Domingo, Ramon I. Canyelles, Eva Maza, Noemí Farré, Pere Serra,Albert Vidal, Biblioteca Municipal d’Artesa, Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà,Jordi Esteban

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Sant Sebastià torna a ser festa local

En els dos darrers anys, la festivitat de Sant Sebastià havia cai-gut en dissabte i diumenge respectivament, així és que l’Ajunta-ment d’Artesa va decidir celebrar la segona festa local del ca-lendari laboral (l’altra és el divendres de Festa Major) el di-marts de Carnaval. Semblava que era el moment de fer el canvidefinitiu, d’acord amb l’opinió d’una part de la població. No haestat així i Sant Sebastià va tornar a ser festiu. La Germandat deSant Sebastià va celebrar els actes propis de l’entitat i, posteri-orment, va organitzar un dinar al qual van assistir unes 130 per-sones i que va acabar amb un ball.

Ajuts per al romànic de Cubells i VilanovaLa Generalitat i l’Obra Social “la Caixa” van signar un convenide col·laboració, el passat mes de gener, per la restauració i lamillora del romànic català, mitjançant el desenvolupament delPrograma Romànic Obert. Això suposa l’actuació en 74 monu-ments del patrimoni català fins l’any 2013 amb una inversió to-tal de 18 milions d’euros. A la Noguera es duran a terme cincactuacions, entre les quals la de l’església de Santa Maria delCastell de Cubells (100.000 euros) i la de Sant Salvador deVilanova de Meià (400.000 euros). Les altres corresponen aBalaguer, Baronia de Rialb i Ponts.

Pepita Balasch presenta Natalia a BalaguerDesprés de les presen-tacions a Barcelona ia Artesa de Segre, elpassat 13 de febrerPepita Balasch va pre-sentar la seva novel·-la Natalia també aBalaguer, a la salad’actes del ConsellComarcal, en aquestaocasió acompanyadade Carles Sanuy, pe-riodista i escriptor ba-laguerí.

Exposicions de Borrell i d’EduartDurant el mes de febrer han coincidit en el tempsdues exposicions de pintors vinculats al municipid’Artesa. Organitzat per l’Institut d’EstudisIlerdencs, Antoni Borrell ha exposat al Museu Co-marcal de l’Urgell (Tàrrega) la mostra itinerant queaquesta institució va encomanar al pintor deBaldomar (veure article a La Palanca de novem-bre de 2008) sobre la figura de Jaume I el Conque-ridor (1208·1276), en commemoració dels 800 anysdel seu naixement. Per altra banda, Eduart Garcia,que va estar molts anys establert a Vall-llebrerola,ha estat exposant al Casal de Cultura deCastelldefels, amb el títol “Eduart, una obra enconstant evolució”, un recull dels seus quadres mésemblemàtics realitzats entre el 1965 i el 2000, amés d’un conjunt d’experiències pictòriques rea-litzades durant els dos últims anys i en les quals haintroduït les noves tecnologies i l’art digital.

Trobada de cotxes al castell de Montclar

El diumenge 15 de febrer, el Classic Motor Clubdel Bages va visitar el castell de Montclar, ambprop d’un centenar de vehicles. L’activitat va re-unir vora 200 participants que varen degustarun aperitiu al castell i van conèixer aquesta for-talesa que es troba documentada a l’any 981.Tota la gamma de cotxes que ja no es veuen gai-re per les nostres carreteres hi eren presents, comels populars Seat 600, Seat 124, Mini Cooper,Renault 5, Mercedes... Degut al nombre de ve-hicles, es va condicionar un aparcament prop delcastell.

Neix el Club de Lectura AlentornEl Grup Cultural i Recreatiu d’Alentorn ha posaten marxa el Club de Lectura Alentorn. La primerareunió es va fer el 31 de gener i es va comentar elllibre Mel i metzines de Maria Barbal. En generalva agradar per la seva senzillesa i perquè la histò-ria que explica ens és propera. La següent reunióestà prevista pel 28 de febrer i el llibre escollit ésEl Celler de Noah Gordon. Per a més detalls, espot consultar el bloc del Grup Cultural: http://grupculturalalentorn.blogspot.com.

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

8

la P

alan

ca

Obres del PUOSC 2009l Govern de la Generalitat ha fetpúblics els ajuts definitius del Pla

Únic d’Obres i Serveis de Catalunya(PUOSC) corresponents al 2009. L’actual PUOSC inclou per primeravegada un període de cinc anys (quin-quenni 2008-2012) i no de quatre com

s’havia vingut fent fins ara. Els barems utilitzats en el disseny deles atribucions dels ajuts, com aral’existència de nuclis agregats en elsmunicipis, el converteixen en un plaben adaptat a les necessitats del territo-ri, sobretot dels municipis més petits.

Pel que fa a les nostres contrades,publiquem a continuació un quadre querecull totes les actuacions previstes pera aquest any. Cubells no hi apareix per-què no en té programada cap en el 2009.

La Palanca

E

Mor atropellat un veí de SeróEl 13 de febrer al vespre va tenir lloc el tràgic atropellament dePere Garriga, veí de Seró de 81 anys. En el moment que intentavatravessar la carretera va ser envestit per un cotxe i va morir a causade l’impacte. L’accident va passar a les set de la tarda al quilòmetre109 de la C-14. En l’accident hi van treballar quatre dotacions deMossos d’Esquadra, Bombers de la Generalitat i Serveis Sanitaris.

Places de dia a la Residència d’ArtesaSegons va informar l’alcalde del municipi, Mingo Sabanés, l’ajun-tament crearà 10 places de centre de dia a les mateixes instal·lacionsde la Residència Municipal, per a la qual cosa s’habilitarà una salad’aquest equipament, adaptant-la a la normativa vigent. Sabanésassegurà que hi ha un dèficit d’aquest servei, que té demanda entrela població.

La ventada del 24 de generEn aquesta data, una ventada atípica va tenir terribles conse-qüències a tot Catalunya, incloses vàries morts. A Artesa deSegre, però, va resultar molt menys espectacular que la que esva produir el mes de juliol d’aquest estiu passat. No obstant,els serveis d’emergència van haver de fer alguns serveis. Enalgun cas van fer servir la imaginació que els ha donat fama(per allò de les “idees de bomber”), tal com es pot veure a la

fotografia en què una grua apuntala una planxad’un supermercat artesenc per tal que el ventno se l’acabés enduent.

www.lapalanca.cat

9

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Actes de Carnaval a Vilanova de Meiàl passat 20 de febrer, nens i ne-nes varen reunir-se per celebrar

la festa més divertida de totes aques-tes dates, el Carnaval, on l’alegria iel color són els dominants d’aquestagran disbauxa. La gresca arrencà a les quatre de latarda, tal i com marca la tradició de lesnostres contrades. Els disfressats varenanar desfilant per tots els carrers de lavila, trucant a les portes de les cases icantant cançons, amb una objectiu benclar: “tirar floretes” a la mestressa dela casa per tal que així deixés caure al-gun que altre euret. Després, i per acabar la diversió, elsparticipants varen poder gaudir d’unagustosa xocolatada a la Sala de l’Ajun-tament de Vilanova de Meià.

Associació de Dones “La Comade Meià”Les sòcies de l’Associació de Dones“La Coma de Meià” també varen cele-brar el passat 21 de febrer la popularfesta de Carnestoltes. Els actes, que es realitzaren durantla tarda, van comprendre una desfiladaon es varen premiar les disfresses mésoriginals i un sopar, després, per donarcloenda a la divertida festa d’enguany.

Text: Iolanda MasanésFotos: Antònia Estrada i Fina Jaime

E

11

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Eliminació de places de pàrquingL’ajuntament de Balaguer eliminarà la zona d’aparcament de laplaça Onze de Setembre, a l’encreuament dels carrers Molí delCompte, Tarragona i Fleming i la substituirà per estacionaments enbateria al voltant de la plaça. Fins ara, el triangle que queda enaquesta confluència de carrers, és utilitzat com a aparcament deforma no regulada.

Futur polígon de BellcaireEls ajuntaments de Bellcaire d’Urgell, Bellmunt i Penelles,han firmat un conveni urbanístic per desenvolupar a Bellcaireun polígon industrial de 18 hectàrees de caràctersupramunicipal. L’acord preveu que aquest futur polígonsigui compartit per les tres localitats.

Avinguda Pere III talladaL’avinguda Pere III de Balaguer restarà tallada al trànsitdurant vuit mesos, ja que es duu a terme una reforma inte-gral, englobada dins del crèdit del fons d’inversió local.S’han habilitat altres accessos i passos alternatius per com-pensar als carrers del Pont i a la Banqueta, que mentre durinles obres seran de doble sentit i lliures d’aparcaments.

Ponts és mésL’Àrea de Turisme de l’Ajuntament de Ponts va presentar a princi-pis de febrer la nova marca turística municipal des de la qual s’es-tructurarà l’oferta del municipi. Ponts és més pretén fer saber a lapoblació en general que Ponts és més que un punt geogràfic en les

vies de comunicació cap als Pirineus. L’objectiu és donar a conèi-xer el ventall de possibilitats que ofereix el municipi, des de lahistòria i el patrimoni, passant per les tradicions, festes, etc., aixícom l’àmplia oferta gastronòmica i el comerç de proximitat.

Exposició de Teresa PàmiesL’Ajuntament de Balaguer ha habilitat un espai d’exposiciópermanent dedicat a l’escriptora Teresa Pàmies, situat a la Bi-blioteca Margarida de Montferrer. L’espai es va inaugurar el24 de gener. En aquest espai s’hi poden trobar tots els premis iguardons que ha rebut l’escriptora al llarg de la seva trajectòriaprofessional, així com bona part de la seva obra.

Festa de les cassolesA finals del mes de gener es va celebrar a Térmens la popular Festade les Cassoles en el marc de la festa major d’hivern, on hi vanparticipar al voltant d’unes 900 persones. Un total de 15 colles deveïns de Térmens de diferents edats van cuinar les tradicionals cas-soles de tros, paelles i caragolades per participar en aquesta festa.

Tast de vins a VilanovaEl dissabte 17 de gener, al Local Social de Vilanova de l’Agu-da hi va haver un Tast de Vins a càrrec del sommelier JaumeGaspà i Vila del restaurant Lo Ponts de la localitat de Ponts,organitzat per l’Associació de Joves de Vilanova de l’Aguda.Hi van participar unes 45 persones, que van poder degustar 8tipus diferents de vins i caves.

Anna M. Vilanova

Més de 1.700 persones visiten el COUl Centre d’Observació de l’Uni-vers (COU), a la vall Àger, va

rebre més de 1.700 visitants en eltranscurs de la jornada de portesobertes del 14 de febrer. El COU constitueix l’espai lúdic idivulgatiu del Parc Astronòmic deMontsec (PAM), que es complementaamb l’equipament científic de l’Obser-vatori Astronòmic del Montsec(OAdM), de caràcter científic i ubicata 1.600 metres, al Montsec d’Ares. El director científic del PAM, Sal-vador Ribas, va ser l’encarregat demostrar i explicar els diferents àmbitsque integren el COU: exposició perma-nent, aules-tallers, parc dels telescopis,celostat (per a l’observació solar)...L’element més espectacular del centre,però, és l’anomenat Ull del Montsec,que és un planetari digital multimèdiapioner al món, amb capacitat per a 70persones i que disposa d’una cúpulaabatible de 12 metres de diàmetre quepermet l’observació del cel en directe.

Després d’anys d’espera id’haver despertat moltes ex-pectatives entre la gent de lazona, el COU va ser inauguratel passat 16 de gener i preténser referència de la docència ila divulgació astronòmica i ge-ològica a Catalunya. La setmana de la jornada deportes obertes va rebre la visi-ta del primer grup d’alumnes,procedents del CEIP Progrésde Badalona. De fet, s’esperaque hi passin 3.000 alumnes deprimària i secundària cada any.A més, els estudiants universitaris d’as-tronomia hi podran realitzar les sevespràctiques. Cap a finals de març es preveu queel centre obri també les portes al públicen general, especialment en caps desetmana, festius i períodes de vacancesescolars.

Ramon Giribet i BonetaFotos: Antoni Colom i Ramon Giribet

E

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Als padrins de JanotAmb 6 anys de diferència ens han deixat els nostres estimats padrins de Ja-not. El padrí Pepe, que va morir l’any 2002, no va poder estar gaire temps ambnosaltres, solament un any, però per les fotos veiem com ens cuidava i ensfeia jugar. La padrina Hortènsia ha mort al 2009 i l’hem pogut gaudir uns quantsanys més. Ens ha cuidat, sempre pendents de nosaltres per a què estiguéssimcontents i bé, que no ens faltés res, ens ha donat bons consells i ens ha ajudaten tot moment a fer-nos grans. Gràcies per estimar-nos tant. Sempre us recordarem i us portarem en elsnostres cors.

Adrià i Oriol

Nota d’agraïment

La família Castellà-Jou agraeix a tothom les mostres d’afecte i de condolrebudes amb motiu de la pèrdua de la nostra estimada mare i padrinaHortènsia Solsona Batalla, el passat 5 de febrer. També volem donar les gràcies al personal del CAP d’Artesa de Segre i alservei d’ambulàncies pel tracte rebut en tot moment. Gràcies de tot cor.

A la nostra mare i padrina MariaTe n’has anat i ja no et podrem tenir entre nosaltres, però el teu recordperdurarà per sempre i mai oblidarem l’exemple de vida que ens has donat. La senzillesa i la bondat que tant et caracteritzaven, els savis consellsfets amb molt d’amor, el teu esperit lluitador fins als últims dies, l’art al’hora de fer labors i, sobretot, una constant entrega i dedicació per a totsaquells que han necessitat de la teva ajuda, sense esperar mai res a canvi. T’estimem, Maria.

La família Castellà-Benabarre vol agrair les nombroses mostresd’afecte i de condol rebudes el passat 17 de gener.

Nota d’agraïmentLa família Pallares-Rigal vol agraïr a tothom lesmostres d’estimació i de condol rebudes amb motiude la pèrdua del nostre estimat pare i padrí JosepPallarés i Martí, el passat 29 de desembre. També volem donar les gràcies al personal delCAP d’Artesa de Segre i al servei d’ambulànciespel tracte rebut en tot moment.

12

la P

alan

ca

Nota d’agraïment

La família de Manel Baena i Peláezvol agraïr al poble d’Artesa lesmostres d’afecte i de condol rebudesamb motiu de la pèrdua del seu fill.

13

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Nota d’agraïmentAra toca carregar tot Allò que ens haensenyat a l’equipatge,i agrair-li la perfecta instrucció en l’artd’estimar i servir el seu poble.

Artesa de Segre, gener de 2009

La família Fons de cal Sord dóna lesgràcies a tots els familiars, amics iartesencs que sempre van acompanyarel padrí i van omplir els seus dies de caliu.Gràcies als qui van estar amb nosaltresper recordar-lo.

Nota de recordLa família de la PepitaBlanch Claret vol donar lesgràcies a tota la gent que ensha acompanyat en el durtràngol d’haver d’acomiadarun ser tan estimat com lanostra padrina Pepita. Ella omplia de sentit cadainstant viscut a la seva vora,feia la vida més senzilla iagradable, estimava i es

deixava estimar, sempre estava present en el momentde donar un bon consell, i ara, malauradament, sen’ha anat...

Nota d’agraïmentLa família de Pepita Blanch Claret vol agrair les nombro-ses mostres d’afecte i condol rebudes, i donar les gràcies demanera especial als metges i personal del CAP d’Artesa deSegre per la seva dedicació, ja que ella els hi tenia un granafecte i estimació.

Dol familiar a Cal Boet

Fa breus dies la bonaamiga Laura Rosell iTriginer de cal Boetd’Artesa de Segre vacomunicar-nos una trà-

els seus pares i sempre va guardar un dolç record dela casa on havien nascut i viscut els seus familiarspaterns. Quan l’actual govern espanyol va establirque els fills i nets de ciutadans espanyols nas-cuts a Sud-Amèrica podien demanar la doblenacionalitat, la Laura Beatriz la va demanar ies va empadronar a Artesa de Segre l’any 2007i va votar en les darreres eleccions municipalsartesenques per correu. La meva esposa i jo acompanyem en el do-lorós sentiment tant a la mare de la LauraBeatriz i a la seva filla María Belén com a totala família argentina i catalana.

Magí Serra i Piqué

Nota de condol

Els membres dels Consells deRedacció i d’Administració de LaPalanca volem transmetre el nostremés sincer condol a tota la família deRamon Regué i Montserrat, oncletambé del nostre company Miquel iun dels cofundadors de la nostrarevista, a més d’un artesenccompromés amb diferents entitats.

gica circumstancia familiar. Havia morten un greu accident de cotxe la seva nebo-da Laura Beatriz Rosell Mariategui, de 44anys, filla del seu germà Gerard Rosell (di-funt) i de la seva cunyada Beatriz Mariategui(argentina), deixant una filla de 16 anys quees diu María Belén. La difunta havia nascut a la ciutat deBuenos Aires l’any 1964. Més endavant, lafamília va decidir anar a viure a la ciutat deParanà, a uns 600 quilòmetres al nord de lacapital argentina. Els seus pares van muntar-li una bonica llibreria anomenada “Balmes”,que ella dirigia ja que era una persona moltcultivada i animada. Laura Beatriz havia anata Artesa quan era una noia de 16 anys amb

Trobarem a faltar la teva companyia. Has deixat un buit enles nostres vides que l’hem omplert a base de records quetindrem sempre present en el nostre cor i en la nostra ment. Voldríem que tots la recordéssiu tal com era: una personaeixerida, senzilla i amiga de tothom. Per tots els que l’hem conegutserà impossible d’oblidar-la.

InfInfInfInfInfororororormememememe

14

la P

alan

ca

La nova immigració: quantificació i trets diferencialsentre Catalunya i Artesa de Segre

l fenomen migratori no és nou aCatalunya. Durant els darrers

cent anys, l’arribada d’immigrantsprovinents d’arreu d’Espanya ha es-tat un fet continuat, encara que ambdiferent intensitat segons les dècadesi les comarques afectades. El component migratori, de sempre,ha repercutit directament i indirecta-ment en el creixement de la poblacióde Catalunya, de la mateixa manera queha contribuït al progrés econòmic i so-cial del país. Amb tot, també afegiríemque ha contribuït a la pèrdua, en majoro menor grau, d’identitat nacional, enel sentit de que la immigració ens pocscasos, moltes vegades ajudats per l’acti-tud de la població resident, s’integra enla cultura i en l’ús de la llengua catalana. La darrera onada migratòria, però, escaracteritza pel fet que la majoria d’im-migrants són de procedència estrange-ra i per la rapidesa amb que s’ha pro-duït. L’any 2008 la població estrange-ra a Catalunya supera ja la xifra d’unmilió d’habitants (gairebé mil habitantsal municipi d’Artesa de Segre). Lesdades que exposarem a continuació, enspermetran conèixer el perfil d’aques-ta nova immigració pel que fa als llocsde procedència i a la seva influència enel creixement de la població (no analit-zarem altres aspectes com ara la dis-tribució per sexes i per edats, o les condici-ons socials i laborals d’aquest col·lectiu). Pel que fa al creixement de la po-blació, i a grans trets, podem afirmarque en el període que va de l’any 2001a l’any 2008 la població de Catalunyaregistra un dels creixements més altsde la seva història; passant de 6.361.365habitants a 7.364.078 habitants, amb unincrement del 15,76% (al municipid’Artesa de Segre, amb un incrementuna mica superior del 19,20%, es pas-sa dels 3.312 habitants del 2001 als3.948 habitants del 2008). La immi-gració de l’estranger és el componentprincipal d’aquest creixement de la po-blació catalana. Com ja hem esmentatabans, l’any 2008 el nombre de resi-dents estrangers supera per primeravegada la xifra d’1 milió d’habitants,

concretament 1.097.966 habitants.Aquesta xifra, representa el 15% de lapoblació resident a Catalunya. L’augment del nombre d’estrangersal nostre País és espectacular, donat quees passa de 121.361 persones i el 2%del conjunt de la població a l’any 1999,a 543.008 persones i el 8% del globalde la població a l’any 2003, i a1.097.966 persones i el 15% del globalde la població resident a Catalunya al’any 2008. Al municipi d’Artesa deSegre, l’augment és encara més exage-rat, atès que es passa de 84 persones iel 2,65% del global de la població al’any 1993, a 221 persones i el 6,67 delconjunt de la població a l’any 2001, a484 persones i el 13,58% del total al’any 2003 i a 990 persones i el 25,07%de la població resident (un de cada qua-tre) a Artesa de Segre a l’any 2008. Pel que fa a la procedènciad’aquesta nova immigració, i comvisualitzar a la Taula 1 (població estran-gera per nacionalitats a Catalunya iArtesa de Segre. 2008), podem afirmarque al global de Catalunya Amèrica ésel continent d’on procedeixen més es-trangers, un 35,6%. Europa és el segonamb un 30,2% i Africà està en tercerlloc amb un 25,1%. La nacionalitat mésrepresentada és la marroquina (amb un18,9%), seguida de la romanesa (ambun 8%) i l’equatoriana (amb un7,3%).Altres nacionalitats amb una re-presentació també important són la bo-liviana (amb un 5,5%), la colombiana(amb un 4,2%), la italiana (amb un 4%),la xinesa (amb un 3,5%) i l’argentina,la francesa i la peruana (amb un 3% enels tres casos). En el cas del municipi

d’Artesa de Segre, Europa és el conti-nent d’on procedeixen més estrangers,un 53,6%. Segueixen Amèrica i Àfrica,amb respectivament un 35% i 10,6%.La nacionalitat més representada aquí,és la brasilera (amb un 25,05%), segui-da de la romanesa (amb un 22,83%) ila búlgara (amb un 12,9%). Altres na-cionalitats amb una representació im-portant són la marroquina (amb un8,1%), la moldava (amb un 7,2%), lapolonesa (amb un 3,7%) i l’argentina(amb un 2,9%). De la comparació de les dades entreCatalunya i Artesa de Segre, podemobservar algunes diferències destaca-des. Així, ens adonem com al nostremunicipi el continent d’on procedeixenmés estrangers és Europa (mentre quea Catalunya era Amèrica), en segon llocAmèrica (Europa al conjunt deCatalunya) i en tercer lloc Àfrica (enaquest cas igual que al conjunt deCatalunya). Pel que fa a la nacionalitatmés representada, és la brasilera (recor-dar que a Catalunya era la marroqui-na), seguida per la romanesa (en aquestcas coincideix amb el global deCatalunya), i en tercer lloc la búlgara(l’equatoriana a Catalunya). Amb l’anàlisi de la Taula 2 (pobla-ció estrangera per nacionalitats a Artesade Segre. 2001-2008) i del Gràfic 1(evolució dels estrangers per naciona-litats), podem fer una comparativa enla composició dels estrangers a Artesade Segre els anys 2001 i 2008. El fetmés destacable, pel que fa al continentde procedència, és que mentre a l’any2001 hi havia un cert equilibri entrecontinents: Àfrica (36,20%), Europa

E

15

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

(35,29%) i Amèrica (28,05%); a l’any 2008 Europa (amb un53,64%) representa més de la meitat dels estrangers resi-dents, mentre que Amèrica (amb un 35,05%) passa a ocuparel segon lloc i Àfrica (amb solament un 10,61%) ocupa ja eltercer lloc. En els dos anys, la població procedent d’Àsia iOceania és molt poc important i no arriba ni a l’1%. Pel quefa a les nacionalitats amb major representació, es moltdestacable el fet que la comunitat marroquina de ser al 2001la de major importància (amb un 33,03%) al 2008 és la quartamés nombrosa (amb un 8,08%). En contrapartida, les comu-nitats romanesa i brasilera augmenten molt la seva presèn-cia al nostre municipi i, respectivament, són la segona i laprimera en nombre d’habitants. La romanesa, passa del’1,81% de l’any 2001 al 22,83% de l’any 2008; mentre quela brasilera passa del 6,8% de l’any 2001 al 25,05% de l’any2008. Esmentar, per últim, l’estabilitat de la comunitat búl-gara que del 13,57% de l’any 2001 passa al 12,93% de l’any2008, tot i que de ser la segona més representada al 2001passa a ser la tercera al 2008. Acabarem fent una crida, tant als nouvinguts com a la

població autòctona, per tal de promoure una integracióordenada de tota aquesta nova immigració, integració quea hores d’ara dista molt de ser la que hom estima correcta.La nova immigració, sense haver de perdre els seus tretsdiferencials i la seva cultura de procedència, ha de fer unesforç d’immersió en els costums i tradicions del nostre Paísi, sobretot, en l’ús de la llengua catalana com a principalvehicle de comunicació. I és en aquest darrer punt, i com jaes deia en una campanya institucional fa un temps, que “totssom mestres”. Cal que amb la nostra ajuda i comprensió,aquesta nova immigració faci del català la seva primera llen-gua en l’àmbit laboral i d’ús quotidià. I és que hi ha molts catalans que, en iniciar una conversaamb una persona estrangera, o directament ja la comencenen castellà, o be de seguida es passen al castellà. I d’aquestamanera l’únic que aconseguim, lluny d’ajudar a la integra-ció dels nouvinguts, és anar empobrint la llengua.

Josep Maria Sabartés i GuixésGeògraf

16

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormememememe

El biogàs: una tecnologia en progressióresentació de la tecnologia del bi-ogàs aplicada a les dejeccions ra-

maderes. El biogàs és un gas combustible quees genera en medis naturals o en diges-tors (tancs tancats amb absència d’oxi-gen) a partir de reaccions de biodegra-dació de la matèria orgànica mitjançantl’acció de microorganismes. Quanaquesta matèria orgànica es descomponamb absència d’oxigen (condicionsanaeròbiques), aquest tipusde microorganismes actua ies genera el biogàs. Aquestgas és típicament produït apartir de residus agrícoles(com els fems), els residusagroindustrials, els aboca-dors de residus o les plantesde tractament d’aigües residuals de cer-tes industries. Té diverses aplicacionsque van des de la producció de calor id’electricitat fins a la injecció a la xar-xa de gas natural, passant per la utilit-zació com a combustible perautomoció. El projecte BIOGAS ACCEPTEDpretén treballar de manera eficient isostenible per atraure als possibles con-sumidors d’aquest biogàs. Té com aobjectiu principal incrementar l’accep-tació del biogàs i proporcionar les ei-nes necessàries per entendre l’abastd’aquesta tecnologia. Així doncs, elprojecte proposa un procés dinàmic perpromoure el biogàs en diferents zonesbasant-se en qüestionaris, enquestes iavaluacions. D’altra banda, el projecte també pre-tén realitzar reunions i debats en la zonade l’estudi (Artesa de Segre) per tald’extreure conclusions i recomanacionsi, d’aquesta manera, crear una políticaconvincent del biogàs. A més, els re-sultats obtinguts seran presentats alsmedis de difusió de manera detallada,per observar tant els avantatges com elsinconvenients. Normalment, els projectes d’energi-es renovables (com pot ser el biogàs)tenen una certa dificultat en ser accep-tats. Per a tenir una millor integració,és necessari fer conèixer en detall elsfactors que hi intervenen. Així doncs,

realitzant una tasca didàctica i de pro-moció es pot aconseguir aquest objec-tiu. D’altra banda, al maig del 2007 vasortir un Decret referent al cost delKWh obtingut per biogàs, passant dels7 cèntims/KWh a aproximadament eldoble (uns 14 cèntims/KWh). D’aques-ta manera, els futurs projectes esdevin-dran més rendibles. Cal dir que cadavegada la legislació és més severa i més

exigent; per tant, en l’àmbit rural calgestionar les dejeccions de manera méseficient i més sostenible i la utilitzacióde tecnologies renovables ofereix no-ves possibilitats. Les regions o zones de treball delprojecte BIOGAS ACCEPTED hanestat seleccionades segons les possibi-litats d’implantació de la tecnologia debiogàs. Cal una adaptació que es rea-litzarà mitjançant un programa dinàmici participatiu (qüestionaris i enquestes)presentat i adaptat a les exigències delsdiferents estats europeus participants(Àustria, Hongria, Itàlia, Polònia, Es-panya i Eslovàquia). Els factors desfavorables per a laimplantació de la tecnologia del biogàs,com poden ser les barreres de mercat ola política local, també s’han de teniren compte per tal de poder-los debatrei, d’aquesta manera, poder extreureconclusions i recomanacions. A fi d’augmentar el nivell d’accep-tació del projecte a diferents regionsd’Europa, s’ha construït una pàginaweb (http://www.biogasaccepted.eu/app/). D’aquesta manera, es preveu unamillor i més eficient comprensió i di-fusió d’aquesta tecnologia. En el des-envolupament d’aquest projecte es pre-tén obtenir els següents resultats:- Millorar l’acceptació del biogàs a tra-vés d’una pàgina web editada en 7 idi-omes diferents: anglès, alemany, italià,

espanyol, polonès, eslovac i hongarès.Es compon d’un qüestionari, d’unesavaluacions i d’un manual per a la in-terpretació dels resultats.- Estudiar l’acceptació de les diversesaplicacions, com la calefacció domès-tica, la generació d’energia elèctrica,l’alimentació a la xarxa de gas natural ila propulsió de vehicles.- Integrar el biogàs com a tecnologiasostenible amb l’ajut dels mitjans de

comunicació, les enquestes,les presentacions, les reuni-ons i les conferències rea-litzades.- Crear una política convin-cent per tal de rendibilitzarl’acceptació del biogàs.- Posar a disposició del pú-

blic qüestionaris on-line i manuals pera la integració del biogàs, on es comen-tin les experiències i els resultats de lesactivitats del projecte.- Difondre coneixements i informaciósobre els avantatges i els inconvenientsdel biogàs. A més, BIOGAS ACCEPTED té elpropòsit de fer palesos i difondre elsconseqüents impactes positius de la tec-nologia per tal de:- Conscienciar i sensibilitzar a les per-sones involucrades.- L’acceptació del biogàs es vegi reflec-tida en els futurs projectes.- A llarg termini, BIOGAS ACCEPTEDcontribueixi a la construcció de plan-tes de biogàs amb el compromísmediambiental corresponent. En els propers dies, concretament el13 de març de 2009, es realitzarà unatrobada a la Cooperativa d’Artesa deSegre per tal exposar el projecteBIOGAS ACCEPTED i implantar dela manera més eficient la tecnologia delbiogàs.

Gerard Cortada

Té diverses aplicacions que van des de laproducció de calor i d’electricitat fins a lainjecció a la xarxa de gas natural, passantper la utilització com a combustible perautomoció

P

17

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

TEATREEl Grup de Teatre d’Artesa amb producció de l’Associació deDones “Artesenques Actives” presenta l’obra Fora de Servei

Dissabte, 7 de març de 2009a les 10:00h nitDiumenge, 8 de març de 2009a les 6:30h de la tarda

A la DÀLIA BLANCA

Venda d’entrades numerades a partir deldia 27 de febrerPer dissabte, a Expert Ràdio MateuPer diumenge, a Montse Perruqueria

EN PUNT!

Un any més hem pujat el pessebre a Sant Mametquest any ha estat al tercer in-tent. A causa de les fortes neva-

des, dos cops s’ha hagut de poster-gar. Més de 30 centímetres de neu vancobrir la major part del camí, fentimpossible el pas còmode, gairebéfins i tot dels 4x4. Finalment el diumenge 4 de gener esva despertar serè i el camí es presentavanet i ferm. Només uns quants tolls i moltpoc fang. A la tercera va la vençuda!!! A les 8 del matí, encara força fosc,molts vam començar la nostra ruta capal cim de St. Mamet: uns des d’Artesa,altres des d’Alòs, altres des de laMina… I quina sorpresa en arribar adalt tots plegats que alguns fins i totvan venir des de Ponts i des

d’Agramunt. Aquest any les temperatures ens vanacompanyar força. Tot i que no feiagaire bo, a l’hora d’esmorzar a dalt alcim vam tenir sort que l’aire no eramassa fort. En total ens vam arreplegar unes 50persones, bojos de l’esport i la natura.Amarats de suor i satisfets, dalt ens es-perava un esmorzar amb la companyiadels uns amb els altres, compartint lesemocions i les incidències del camí. Petits de 8 anys i grans de més de50, tots havíem aconseguit la nostra fitad’una manera o altra: caminant, corrent,en bici, a cavall... Que n’eren de bones les torrades ambarengada i una mica de cansalada!!! I

que bé ens sentíem, acollits dins delrefugi recent restaurat!!! Agraïm a totes les persones queaquell dia van matinar per buscar la lle-nya, per pujar el fato, per fer el foc...tot a punt per a què, quan arribéssim,sentíssim la “recompensa del guerrer”. També volem agrair la col·laboraciódels Ajuntaments d’Alòs i d’Artesa, ila presència dels alcaldes i altres repre-sentants. Amb la seva ajuda, la 11a edi-ció d’aquesta ja tradicional sortida s’ar-rela més dins el marc de les activitatsnadalenques de la nostra comarca. Moltes gràcies a tots i fins l’any vi-nent !!!

CUDOS

AA

19

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

20è aniversari del CENG-Futbol Salaquest any, l’equip de la secció deFutbol Sala del CENG compleix

20 anys des de la seva creació la tem-porada 1988-1999. Hem d’estar de celebracions, mésque en l’apartat esportiu on l’equip estàescalant posicions en la taula seria enel vessant lúdico-social on realmentaquest equip pot estar més que orgu-llós, ja que des de la seva creació du-rant la temporada 1988-1989 fins al diad’avui, temporada 2008-2009, hauranpassat per l’equip més d’un centenarde persones, entre jugadors, entrena-dors i delegats d’equip, passant bonesi no tan bones estones i fent el que mésels agrada que és jugar a futbol sala.

Una mica d’històriaFou allà per l’any 1988 quan un grupde nois, d’edats compreses entre divuiti vint anys amb ganes de jugar a futbolels dissabtes a la tarda durant tot l’any,van decidir federar-se a la FederacióCatalana de Futbol i van crear la sec-ció de l’equip de futbol sala dins del’entitat del CENG (agraïments aaquesta entitat ja que fou gràcies alsseus estatuts que fou possible la crea-ció de l’equip de futbol sala). Els inicis van ser molt bons i els dosprimers anys l’equip ja va quedar cam-pió de la seva categoria, assolint l’as-

cens a una categoria superior. Des defa divuit anys l’equip és a la màximacategoria del futbol sala a nivell pro-vincial, assolint durant aquests anys dossubcampionats i quedant diverses ve-gades en posicions tercera, quarta o cin-quena i, encara el que és més impor-tant, ser l’equip de les terres de Lleidaque porta més temps en aquesta cate-goria del futbol sala lleidatà. Per l’equip han passat molts i moltsjugadors, però s’ha d’agrair d’una ma-nera especial als diferents patrocina-dors, l’Ajuntament d’Artesa de Segre,les diferents juntes directives del CENGsense els quals no hauria estat possiblereunir diners i fer front a les despesesque porta la competició (llicències fe-deratives, arbitratges, sancions...).

L’equip actualActualment, l’equip combina laveterania amb la joventut (el jugadormés jove té 20 anys i el més veterà 43anys, qui ho diria, no?) i es practica unfutbol ràpid i ofensiu (millor guanyarper 5-4 que per 1-0). Durant els primersmesos de competició vàrem tenir d’en-trenador al Sr. Rafa Vega, qui va haverde deixar l’equip, i actualment tenim alSr. Jaume Caballer Brito. Els partits decasa, els juguem els dissabtes a les 6 dela tarda a la pista poliesportiva del pa-

velló d’Artesa. Fins al moment, estemrealitzant un campionat força irregular,alternant bons i mals resultats. A la jor-nada 14, ocupem el tretzè lloc amb 3partits guanyats, 2 empatats i 9 perduts,63 gols a favor i 85 en contra. L’equip informarà properament alsafeccionats, exjugadors, patrocinadors,entitats i autoritats dels diferents actesde celebració que es duran a terme enaquest any 2009. Per començar, us con-videm a assistir als partits els dissabtesa les 6 de la tarda al pavelló poliesportiud’Artesa de Segre.

CENG-Futbol Sala d’Artesa de Segre

Membres de l’equip actual- Porters: Ferran Marín, JosepMartos- Defenses: David Galceran, Joel So-lanes, Marc Figuera, Victor Segú- Ales: Jordi Vilanova, Jordi Gabarro,Marc Rendé, Eduard Bergonyó- Davanters: Enric Miranda,Francesc Pedrós, Josep Martí- Entrenadors: Jaume Caballer Britoi Ventura Samarra (entrenador por-ters)- Delegat d’equip: Andreu Sala

AA

20

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Trobada d’Escoles de Bàsquetl passat dia 8 de febrer es va ce-lebrar a Artesa de Segre una

Trobada Oberta d’Escoles de Bàs-quet. Aquesta activitat forma part del cir-cuit de trobades que la Federació Cata-lana organitza per a nens i nenes en edatde formació. En total són 10 trobadesde caire lúdic i no competitiu, on elsfuturs jugadors de bàsquet aprenen queel bàsquet és diversió i se’ls intentaformar esportivament i humanament. A la nostra trobada es van inscriure38 equips de tota la província de Lleida,el rècord de la temporada, i des de les9 del matí fins les 3 de la tarda van anarjugant els seus partits en les 4 pisteshabilitades al Pavelló Municipal. La representació artesenca va estarformada per tres equips, un pre-minimasculí (nascuts l’any 1999) i dosequips de nens i nenes nascuts entre el2000 i el 2002. Tots ells van realitzarun bon paper, amb més o menys en-cert, però amb un entusiasme desbor-dant. El futur del CENG està garantitamb aquestes noves figures emergents.

Jordi Regué

E

“El silenci és la rèplica més aguda.”

Gilbert Keith Chesterton. Escriptor britànic.1874-1936.

21

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

BTT Basella-MC Segre-Conoresprés d’algunes setmanes dedescans “entre cometes”, ja que

segons comenta el tècnic de l’equip,David Berral, els corredors no handeixat d’entrenar en cap moment ies troben en plena forma física, el mesde febrer ha començat la nova tem-porada oficial 2009. L’equip es pre-para així, per participar en novescurses i aconseguir nous reptes. La passada temporada es varen acon-seguir molts bons resultats i els podisassolits feien denotar la fortalesa de totsels seus corredors. Enguany, per aquesta nova etapa,l’equip de BTT comptarà amb un noucorredor, Xavi Domènech, campió jú-nior de la Copa Catalana de Ciclocross2008-2009 i escollit per la SeleccióCatalana per a participar a les provesde la Copa d’Espanya i Campionatd’Espanya de Ciclocross. L’estructura de l’equip d’enguanyqueda de la següent manera:- Josep M. Puigpinós, categoria sub-23- Albert Aubet, categoria sub-23- Òscar Berral, categoria elit- Xavier Domènech, júnior Aquests són els corredors que competi-ran al circuit de competició d’àmbit estatal.

Per altra banda,l’equip autonòmic for-mat per Oriol Badia,Jordi Argelich i AnnaHerreros, competirà enel circuit català i enDavid Boix correrà enla modalitat de descensde BTT en àmbit naci-onal. L’equip ja comença atenir els seus petits afi-cionats i això ha permèspoder crear un equipinfantil format per Marc Azlor, AndreuGonzález, Lluís González i Marc Re-gada. En Pau Boix formarà part del’equip infantil de descens de BTT.Aquests petits esportistes correran enles competicions catalanes. Col·laboradors:- CONOR- L’Esport Mou Catalunya (Generalitatde Catalunya)- Diputació de Lleida- Ajuntament de Bassella- Ajuntament de Vilanova de Meià- Ajuntament d’Artesa de Segre- Àrids del Solsonès, SA- Cal Riera, SL

- Construccions Tony Pampalona- Electricitat Baimo- Geoplanning- Granja Espinal, SL- Hotel Can Boix- La Ferreteria de Ponts- Materials de Construcció J. Tugues- Motos Pascuet- Pretensats Josep Majoral- Ribalta i Fills, SA- SIP Outdoor Activites- Treballs de Fusteria Salvador

D

Cinc preguntes pel tècnic de l’equip, David Berral

Molts mesos de treball i l’equip ho vafer força bé. Pensàveu aconseguir tanbons resultats la passada temporada?Tot i que l’equip estava molt ben pre-parat, mai saps el que et pot passar. Apart de la preparació física dels corre-dors, hi ha altres factors (caigudes in-voluntàries, climatologia, avaries...),que malauradament no es poden con-trolar i sovint no ajuden a assolir po-dis. Però finalment vàrem acabar latemporada millor del que prevèiem. Noens pensàvem quedar tan amunt, tot ique estàvem convençuts de què la pre-paració de l’equip era òptima.Enguany, quin és el vostre gran repte?El nostre principal objectiu per aques-ta temporada és intentar assolir els ma-teixos resultats que la temporada ante-rior, tot i que som conscients que vàrem

deixar el llistó molt alt; i continuar gau-dint amb la bicicleta.Hi ha algun lloc on no podeu partici-par però sí que us agradaria fer-ho?Ens agradaria molt poder participar ales proves que es fan a nivell d’Europai també a la Copa del món. Actualmentés molt difícil aconseguir un bon pa-trocini en un esport tan minoritari comés la BTT. Per tant, haurem de deixaraquest somni, molt important pel nos-tre equip, per quan el nostre pressupostsigui més elevat.El podi, que et ve a la ment en aquestmoment?Quan el Josep M. Puigpinós va assolirel Subcampionat estatal en la categoriasub-23, a Port-Ainé al mes de juliolpassat.Un desig.

Calendari de curses

22 de febrer: Open d’Espanya demarathon a Aguilar de Segarra1 de març: Superprestigio Massi-Open d’Espanya X-Country a Avilés(Astúries)8 de març: Superprestigio Massi-Open d’Espanya X-Country aBanyoles21-22 de març: Copa Catalana de X-Country a Corró d’Amunt

Text: Iolanda Masanésamb el suport del tècnic de l’equip i

autor de la foto David Berral

Poder tirar endavant l’equip, any rereany. Incrementar el pressupost del’equip i créixer esportivament.

Doncs, molts ànims a tot l’equip i de-sitjar-vos molta sort en aquesta novatemporada.

22

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Resultats esportius de gener

Sènior masculí. Territorial ABAC Agramunt - CENG Coop. Artesa 71 - 55CENG Coop. Artesa - Cappont 77 - 63CB Torrefarrera - CENG Coop. Artesa 78 - 60CENG Coop. Artesa - CB Bellpuig 67 - 47CN Tàrrega - CENG Coop. Artesa 76 - 62

Sènior masculí. Territorial BBC Almenar - CENG Calvet 40 - 41CENG Calvet - CB Mollerussa 47 - 72CEP Vallfogona - CENG Calvet 36 - 70CENG Calvet - CB St. Guim 51 - 41CB Balaguer - CENG Calvet 64 - 61

Júnior masculíCENG Alexan - P. Fragatina 62 - 51CB Balaguer - CENG Alexan 42 - 90CENG Alexan - Sedis 72 - 52CENG Alexan - Cappont 63 - 48

Cadet masculíCENG JR Miró - CB Torà 67 - 51CENG JR Miró - BAC Agramunt 63 - 57CB Alcarràs - CENG JR Miró 35 - 78

Infantil masculíCENG SUR - Cappont 23 - 73CB Pardinyes - CENG SUR 53 - 76CENG SUR - BAC Agramunt 58 - 33CE Maristes - CENG SUR 63 - 52

FUTBOL SALA

CENG. Preferent Catalana. Grup 5De la jornada 14 (10-01-09) a la jornada 17 (31-01-09)

Torrente C.-Massalcoreig - CENG Artesa S. 6 - 8CENG Artesa S. - Borges FS 6 - 4CENG Artesa S. - Lleida Morenos 5 - 11Linyola - CENG Artesa S. 8 - 6

BÀSQUET

CENGDel 18-01-09 al 15-02-09

FUTBOLCE Artesa de Segre. Primera Regional. Grup 5

De la jornada 18 a la jornada 21

Borges Blanques - CE Artesa S. 1 - 1 (Ilie)CE Artesa S. - Ribera d’Ondara 0 - 2CE Artesa S. - Cervià 1 - 1 (Àngel)Balaguer B - CE Artesa S. 1 - 1 (Natxo)

Classificació de l’equipPartits guanyats: 7 Empatats: 7 Perduts: 6Gols a favor: 31 Gols en contra: 291r: Mollerussa (41 punts). 8è: CE Artesa (26 punts)

FUTBOL

EFAP (Escola de futbolArtesa-Ponts)

Mini MasculíCENG Miró - Sedis 52 - 24CENG Miró - CB Bellvís 73 - 48CB Alpicat - CENG Miró 94 - 67CENG Miró - Cappont 38 - 78CB Seròs - CENG Miró 49 - 60

Pre Mini MasculíSedis B - CENG Autoxami 39 - 50CENG Autoxami - CE Lleida D 41 - 30CENG Autoxami - BC Almenar 57 - 18CENG Autoxami - Sedis B 52 - 50CE Lleida C- CENG Autoxami 35 - 85

Sènior femeníCENG Jack’s - CB Bellpuig 31 - 52CENG Jack’s - Secà St. Pere 36 - 57CENG Jack’s - CB Belluig 41 - 44CE Maristes - CENG Jack’s 61 - 23CENG Jack’s - CB Juneda 62 - 27

Cadet femeníCB Bellpuig - CENG Jubete 39 - 75Sedis - CENG Jubete 43 - 35CENG Jubete - CN Tàrrega 58 - 44CB Lleida - CENG Jubete 58 - 48CENG Jubete - CE Maristes 60 - 40

Infantil femeníP. Fragatina - CENG Aqui Natura 24 - 61BAC Agramunt - CENG Aqui. Natura 12 - 63CB Bell-lloc - CENG Aqui Natura 02 - 52

Mini FemeníCEP Vallfogona - CENG Segrevest 80 - 30Sedis - CENG Segrevest 14 - 64CENG Segrevest - CE Maristes 45 - 39CB Lleida - CENG Segrevest 43 - 76CENG Segrevest - CB Bellpuig 36 - 51

Informació facilitada per Jordi Regué, Àlex Trepat i Ferran Marín

JuvenilEFAP - Fondarella 9 - 1EFAP - Bellpuig 3 - 2Cervera - EFAP 1 - 2EFAP - EF Urgell 2 - 4

CadetEFAP - Cervera 8 - 2Mollerussa - EFAP 6 - 1EFAP - Bellpuig 2 - 0

InfantilRialp - EFAP 6 - 4EFAP - Ivars 6 - 1Linyola - EFAP 3 - 2Fondarella - EFAP 1 - 1

Aleví ABalaguer - EFAP 1 - 3EFAP - Orgèlia 1 - 2At. Segre - EFAP 2 - 3EFAP - Cervera 5 - 2Borges - EFAP 3 - 1Balafia - EFAP 1 - 1

Aleví BEFAP - Mollerussa 3 - 1Tàrrega - EFAP 2 - 0EFAP - At. Segre 3 - 1Pardinyes - EFAP 1- 10EFAP - Oliana 1 - 7Guissona - EFAP 5 - 2

BenjamíPla d’Urgell - EFAP 5 - 2Binèfar - EFAP 0 - 2EFAP - Tàrrega 3 - 1

PrebenjamíEFAP - At. Segre 10 - 1Guissona - EFAP 3 - 3

23

la P

alan

ca

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

A la revista del mes de gener no vam publicar cap fotografia de la magnífica carrossa de la Cavalcada de Reis d’Artesa. Enreconeixement a l’esforç i la dedicació de les persones i entitats encarregades de muntar-la, volem esmenar aquestoblit.(fotocomposició feta amb 4 fotografies diferents)

El passat 19 de desembre tingué lloc al pavelló el clàssicpartit de bàsquet entre l’alumnat i el professorat de l’IESEls Planells. L’ajustat marcador final palesà la genial qualitatde la cantera artesenca i el bon estat mental i físic de quègaudeix el professorat. (foto: Pilar Gràcia)

Tal com vam explicar en el Noticiari de la revista del de-sembre, la Fundació la Caixa, l’Ajuntament i l’Associacióde la Gent Gran d’Artesa van signar un conveni que signifi-ca l’aportació de 65.000 euros al llarg dels propers 5 anysper part de l’esmentada fundació.

L’Associació de Dones Artesenques Actives va celebrar unany més la Festa de Santa Águeda, el dissabte 7 de febrer,amb l’organització d’un sopar que va comptar amb lapresencia d’un mag i la música de Joan Carbonell.

L’AMPA de la Llar d’Infants Municipal El Bressol va lliurarel regal de Reis corresponent al sorteig que organitzen desde fa uns anys per aquestes dates. La persona afortunada vaser Dolors Morera.

25

la P

alan

ca

VVVVViaiaiaiaiatgtgtgtgtgeseseseses

Zamoscn nom que només ens suggereixllunyania, però la història del

qual és realment captivadora i ensportarà a un altre món i una altraforma de veure. El 1580, un senyor es va plantejarque faltaven llocs per a viure i que ellseria capaç de trobar un lloc agradablei segur per a poder fer front a tots elsperills de l’època. Aquest senyor esdeixa Jan “Sobiepan” Zamoyski. Era uncanceller polonès, un home polític iguerrer de l’època, però visionari i ambuna gran empenta, tanta empenta pot-ser com els brasilers que van voler cre-ar Brasília des del no-res. En aquella època el més importantera tenir un bon castell per a defensar-se. Ell va creure que seria capaç de crearunes defenses prou fortes com per a serfort fins i tot al pla. Va fer dissenyar alseu home de confiança, BernardoMorando (un italià de Pàdua), una ciu-tat amb forma d’ésser humà, en pentà-gon, representant les extremitats i elcap, i situant en llocs estratègics, repre-sentant òrgans humans, les cases i ins-titucions més emblemàtiques. Final-ment va tenir 7 baluards, i al cor l’ajun-tament, a l’estòmac la plaça del mer-cat, etc. Després, a l’exterior va fer lesmuralles, amb baluernes en cada unade les cinc puntes, en forma d’estel. Unesfosses amb tot tipus de defenses (aigua,marismes, forats...) remataven el conjunt. Un cop acabat el recinte, es diu queja hi havia cua per apuntar-se. En prin-cipi hi havia un interès en què la raça

fos una única. Després, com que el se-nyor Jan era més aviat liberal, van ve-nir molts jueus, armenis..., que van por-tar molt de comerç, etc. I aviat, amb lainvasió de germànics i altres, van tenirl’oportunitat de provar les muralles. Alprimer setge, només van resistirGdansk, Zamosc i una altra ciutat, crecque fou Krakow. Al segon setge, tam-bé van resistir. Després, les noves tec-nologies i un setge de 9 mesos, que vafer que els zamosencs es mengessin elsseus propis gossos, va fer caure Zamoscfront els austríacs. De totes maneres, encara avui diaZamosc és “la ciutat ideal”. Arquitec-tes de tot el món van a veure una ciutatdissenyada per a viure, per a la gent,amb cases de no més de tres pisos d’al-

çada, amb bonadistribució, ben de-fensada, i amb di-versos avenços tèc-nics, amb la distin-ció que va ser en unbon principi unaciutat militar, i pertant la caserna, l’ar-senal i tots els mit-jans de defensa te-nien prioritat, aixícom una disciplinai en definitiva unritme de vida cas-trense.

El parc nacional Roztocze és un boscque envolta Zamosc i que acaba de re-forçar la visita, necessària per a tot bonentusiasta de les guerres medievals.Altres bons entusiastes són ben rebuts,donat que a l’estiu hi ha diversos festi-vals musicals i folklòrics. La foto més emblemàtica de la ciu-tat mostra la plaça principal, la plaçadel mercat, i es veu l’ajuntament alfons, amb unes arcades que només ser-veixen per a realçar l’edifici i perquèera una obligació que gairebé totes lescases tinguessin arcades, sobretot su-posem per a facilitar el passeig dels ha-bitants de la ciutat, per algun lloc en elqual no hi plogués ni hi nevés, perquèno hem d’oblidar que estem parlant dePolònia, i no de l’Equador. Quan vaig realitzar el passeig, vaigvoler copsar tota la ciutat. A peu, éspetit, hom la pot voltar molt de pressa,Vaig visitar els baluards que queden,les esglésies, la sinagoga jueva, la ca-tedral, la plaça amb el seu ajuntament iles cases armènies, l’arsenal i altresdetallets dels seus jardins que preferei-xo descobriu vosaltres mateixos. Apa siau, xiquets.

Joan Giribet i Carlí

U

revista@lapalanca.cat

26

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Carnaval 2009robablement, la Rua de Comparses d’enguany ha estat la més concorreguda i espectacular des que es va començaraquesta activitat carnavalesca, ja que hi va participar un total de 580 persones distribuïdes en 57 comparses i

comparsites. A més, cal destacar la gran quantitat de carrosses. Per altra banda, en aquesta edició s’ha produït un relleu en la colla encarregada d’organitzar la comparsa del Saltaseklesi de sorprendre’ns amb el tradicional pregó. Malgrat alguns aspectes a millorar, es podria dir que han passat l’estrena ambnota. Esperem poder gaudir amb ells durant una colla de carnavals.

P

27

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

De la mateixa manera que hem destacat la participació a laRua del dissabte, el diumenge es va veure un pavelló ple demainada disfressada, acompanyats de familiars, com poquesvegades es recorden. En total hi haver 168 inscripcions a laDesfilada de Disfresses Infantil, presidida pel Saltiró, entreles quals es va repartir 10 distincions. Hi va haver berenar il’acte va comptar amb l’animada parella de pallassos Tresquarts de 15.

Fotos: Miquel Regué i JM Espinal

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

28

la P

alan

ca

Pregó de sa Majestat Saltasekles XVIIAparició de José María Ansar, Bush i Blair

¡¡¡Buenas noches, artesenses!!!Aquí nos encontramos reunidoscon dos de mis mejores amigos.A mi derecha tengo a Blairy al otro lado al que nadie puede ver.Compañeros de batallitasy de vez en cuando, también de copitas…

Me han dicho que en este pueblodurante las fiestas mayores hacen soplar…Y quién coño tiene que decirme a mi o a ticuantas copas debo tomar.

El motivo de mi presenciaes porque me han dicho que en el pabellónse hace mucho botellón.Y por eso iré allí como un campeón…

Aparició del Saltasekles Obama

Bona nit, Artesa!!!

Com a Saltasekles estic feliç de tornar,ja que aquest any, amb la crisi,l’heu tornat a liar!!

Ajuntament i oposició,no us mereixeu ni un sol sermó.Lo millor que podem ferés encomanar-nos al nostre senyor!!

Lo Mero i l’Artigues no paren de destorbar.Tal com va dir el rei….¡¿POR QUÉ NO TE CALLAS?!I els deixeu treballar!

Això sí, lo que sembla que està malaments’ha de fer arribar als oïdos de la gent…

Què passa amb el Casal?Que esteu esperant unes altres eleccionsper començar a omplena’l???L’únic que hi veiemés alguna cagada de pardal.

Lo del Gas Natural ja comença a fer pudor.El poble sencer enlaire…abans que hi hagi cap explosió

Al Tanatori, aquest Ajuntamenthi vol veure algun mort vivent…Des que els grallers s’hi van posarpotser algun dels fallits s’hi apuntarà a tocar.

A la Cooperativa,des que quatre desgraciats hi van fotre màja no s’ha tornat a aixecar...La imprenta tampoc se n’ha escapati ara ja és tot paper mullat!

Als qui no afecta la crisisón els qui munten festes al pavelló.I encara es queixen dels qui fan botelló!

Tampoc els afecta al Jack’s,que canvien els preus del dissabte al dimats.

La crisi ja va arribar a la Fira del Meló,o també anomenada la fira dels Vips.De l’únic que ens en recordemés que no vam quedar tips!Ni arròs, ni vi...LA MARE QUE US VA PARIR!!!

Per la Festa Major,una bona patinadava ser la carpa de l’anfangada.A fora el sol ja despuntavai la carpa encara gotejava.Si l’haguéssiu ficat a Anyaalmenys l’haurien fet servir de camp de batalla.

Les Artesenques Actives...OHHH… quina gran amargor!Tampoc per la festa majorno vau poder tocar ni un sol colló,perquè tots ja eren a la carpa de la Diputació.

Si per la Comarkalada us vau passejar,l’estand d’Artesa segur que no vau trobar.Des que el JAS i els Follets s’han separat,lo jovent d’Artesa sembla acabat.

Aiii, lo jovent…Ai, que me’n deixava uns...On són avui los del Lokal???Segur que estan fotent botellóndins d’aquell corral!!

29

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Per lo Sardanal,lo Massana va tornar a fer el jornal.Ja se la sap llarga amb això de posarun parell d’armaris al portal.

Per cap d’any, la barra s’ha regalati ha anat a parar a un poble agregat.Ni la del seu poble van muntar,que aquí amb quatre rumanesla butxaca es van omplenar.

Els personatges d’Artesas’esforcen un collónomés pel fet de voler sortir al sermó…

El Mariano del Laoel Muntanya ha deixat ben arreglat.I ara, del sablasso que et fot,et deixa ben clenxat.I des que la Tena ha criathasta el preu de la fritanga s’ha apujat!

A Radio Foradada el currante han despatxati a altres aficions més obscures s’ha donat.

I de mossèn Salvadordiuen els diaris que ha canviat de vocació.Enlloc de passar-se hores a internet,ara les dedica a tatxar insults de la paret.

El Sisco del Cases,tan republicà que apuntava,des que s’ha jubilat,sembla que estigui d’acordamb el monarcat…

La protecció civil...Hòsties mil…Potser que es dediquin a muntarmés aplecs del conill.

Un bon lloc per anar a rajari quedar-te satisfetés al fòrum que hi ha a internet.Si teniu diarrea verbal,poseu-vos al foro d’Artesaque hi escriu qualsevol subnormal.

Un nou grup ha començat,Kremant la Noguera,amb la caputxa per bandera…L’aire pur de Montmagastreet deixa el cul fet un desastre.AJAA, AJAA!

I anant cap als esports,ens queda dir quatre coses.Sembla que a Artesahauré de fer venir el Michael Pelphs.Així la piscina haurem d’arreglari l’herba del camp potser creixerà.

Perquè aquestos del futbol,tan viatge i tan sopar,algun partit podríeu guanyar.

Al futbol sala,el terremoto de León s’hi va posari ben poc que hi va durar.

I amb els del bàsquethi tindrem compassió,perquè ja no corren, pobrets,que van de processó!

Potser prou de tanta parrafada,que d’escriptors al poble ja n’hi ha prous.Com tots sabeu, la Pepita de l’Olivaun llibre ha publicat.I segons diuen, s’hi ha ben retratat!!

En fi, artesencs,us deixo amb la vostra festa,que a mi m’esperen a la CASABLANCA.I, com diria un que hi va estar un bon temps,crec que…NO HASE FALTA DESIR NADA MÁS!!!

Això sí que em queda per dir:si algú s’ha sentit al·luditque no m’assenyali amb el dit,sinó que faci reflexiósobre la seua actuació.

Que tingueu bon Carnaval, artesencs!!

30

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Matança del Porcalgrat no ser festa local, eldimarts de Carnaval, un bon

nombre de voluntaris vanencarregar-se de convertir els cincporcs sacrificats en gairebé 3.000racions de llonganissa i botifarra. Pràcticament es van esgotar degut ala quantitat de gent que va anar passant

al llarg d’unes dues hores per la zonade les Sitges. Aprofitem per suggerirque, quan el Casal estigui acabat,valdria la pena tornar la festa de laMatança del Porc a la plaça del’Ajuntament, centre neuràlgicd’Artesa. L’autoritat convidada a presidir

l’acte va ser Miquel Pueyo, delegat delGovern a Lleida. També, com éscostum, es va poder veure diferentspersonatges de la vida política, entreels quals cridava l’atenció la presènciadel candidat d’ERC a les eleccionseuropees, Oriol Junqueras.

Fotos: Ramon Giribet i JM Espinal

M

31

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Alfons López Tena a Artesa de Segrel passat divendres 6 de febrer elsciutadans d’Artesa de Segre vam

tenir l’oportunitat d’assistir a la con-ferència Cap a la independència deCatalunya. Els arguments del ponent, el jurista inotari Alfons López Tena, van ser con-tundents i demolidors, però sobretotmolt ben argumentats tant des del puntde vista jurídic, econòmic, històric i ala vegada creïble. Va recalcar que a Espanya, mani l’es-querra o la dreta, l’espoli fiscal i el ro-batori sostingut estan garantits i que amés a més hi ha un projecte dissenyatdes de fa anys per a empobrir-nos almàxim i aniquilar la nació catalana desdel punt de vista cultural. La Comissió 300 anys, organitzado-ra de l’acte, vol agrair a tots els assis-tents la presencia a l’acte i a la vegadavol comunicar que continuarem apos-tant per l’excel·lència dels ponents, elnivell dels quals queda contrastat. No-més cal tenir en compte que l’apostadels partits catalanistes per encapçalarles llistes a les eleccions al ParlamentEuropeu del proper mes de juny ha es-tat per candidats convidats per la Co-missió 300 anys a venir a donar confe-rències o presentacions de llibres:

Ramon Tremosa i Oriol Junqueras. Amés a més de personatges capdavan-ters de la cultura catalana, com VíctorAlexandre, Hèctor López Bofill, JaumeFernàndez o de l’esport català comJordi Villacampa. Continuarem la nostra tasca, i aramés que mai, ja que el nostre país estroba en una cruïlla. El que no va acon-seguir Franco amb la seva repressió, hopoden aconseguir els seus hereus, per-què com deia Josep Pla el més pareguta un espanyol de dretes és un espanyold’esquerres.

E

La Comissió 300 anys continuaràapostant per la qualitat i per latransversalitat del catalanisme. Volem també fer referència i donartransparència als donatius rebuts pelsassistents a l’acte. El 6 de febrer vamobtenir 294 euros en donatius anònims,dels quals una part anirà a sufragar des-peses i l’altra a donatius a entitats quedefensen els nostres interessos socialsi nacionals.

Comissió 300 anys

Uns Reis esplèndidsesprés de les vacances de Nadal, totes les classes del’escola es van trobar amb els regals que els havien

portat el Reis Mags d’Orient gràcies a la carta que els vafer la junta de l’Associació de Mares i Pares (AMPA). La nostra sorpresa va ser quan, unes setmanes després, esvan presentar uns nous “Reis” a l’escola. Es tracta de l’As-sociació de Comerç i Serveis d’Artesa de Segre (ACSAS),que ens va obsequiar amb un munt de pilotes que s’havienutilitzat com a ornaments nadalencs. Des de les pàgines d’aquesta revista volem expressar elnostre més sincer agraïment a totes dues entitats (AMPA iACSAS) per l’interès demostrat cap a l’escola.

CEIP Els Planells

Agraïmenta junta de l’Associació de Comerç i Serveis d’Artesade Segre agraeix a tots els que heu col·laborat de

bon grat a fer possible totes les activitats de la campanyade Nadal (boles de Nadal, figura amagada i el gran apa-rador), ja que sense vosaltres no hagués estat possibledur-les a terme. També volem donar les gràcies a tots els participants delconcurs, esperant que hàgiu gaudit buscant la figura. Final-ment, agraïm la col·laboració de Protecció Civil, La Palan-ca, Ràdio Artesa, Joan, Dolors i l’Ajuntament. Enhorabona al guanyador del concurs Troba la Figura:Jaume Estrada i Puigpinós. Esperem que, en les properes iniciatives que tinguem,continuem amb aquesta gran col·laboració. Les boles de Nadal (pilotes) s’han donat al col·legi, a lallar d’infants, al cau i als jubilats. Fins la propera.

Associació de Comerç i Serveis d’Artesa de Segre

L

www.lapalanca.cat

D

33

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

La penya Barça d’Artesa informaegons la reunió extraordinàriacelebrada el passat 24 de gener,

s’acordà obrir el termini d’inscrip-ció de socis fins el proper 15 de marçpel que fa a les quotes d’aquest any2009. És per això que, a partir d’aquestadata, només seran socis de ple dret elsqui hagin formalitzat la inscripció a sotadetallada. Per fer-se socis de la Penyacaldrà enviar les dades requerides a lasegüent direcció electrònica:

pbartesa@hotmail.com. També podeu entregar-les en mà aqualsevol membre de la nova junta di-rectiva de la Penya: Josep Baró, FerranFontanet, Àlex Trepat, Carles Serra,Francesc Puigpinós, Jordi Llorens,Paco Camats o Pere Ramon Farré. A l’assemblea de socis també es vanaprovar les quotes per aquest any 2009:5 euros de quota individual i 10 eurosde quota familiar (parelles i fills demenys de 18 anys).

Les dades requerides són:- Nom i cognoms- Adreça- Número de compte per a domiciliarel rebut- Correu electrònic Per a qualsevol aclariment, restem ala vostra disposició.

Penya Barçad’Artesa de Segre i Comarca

S

IV Jornades de Recreació Medieval a Baldomarl cap de setmana del 28 i el 29 demarç tindran lloc a Baldomar les

IV Jornades de Recreació Medieval. L’activitat prèvia a les Jornades ésla conferència que oferirà l’escriptorJoan Ventura amb el títol “Arnau Mirde Tost, el Conqueridor de la Nogue-ra”. Es farà a la sala de l’Associació deVeïns, el dissabte 14 de març, a les 7de la tarda. També hi haurà un pica-pica amb

receptes de l’antic receptari medievalcatalà, llibres Coch i Sent sovi. I comptarem amb la presència del sr.Joan Ramon González, historiador ipresident de l’Associació dels Amics dela Seu Vella de Lleida. Pel que fa a la resta d’activitats, hiha un bon nombre de novetats:- L’església serà el centre del mercat ide les activitats.- Hi haurà un sopar medieval amb es-

E pectacle a la plaça Major.- L’endemà, un dinar medieval tipusself-sevice, també a la plaça Major.- Activitats de recreació: tirada amb arc, lluitad’espases, malabars, desfilades, teatre...- Vuit grups diferents de recreació apor-taran més de 80 persones. Es pretén també muntar parades ambla mateixa gent del poble.

Junta Veïnal de Baldomar

“El silenci es l’opció més segura per aquell que es malfia de si mateix”

Francoise VI, duque de La Rochefoucauld. Escriptor francès. (1613-1680)

34

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... Pressupost 2009 i subvenció Zapateromportants acords, si s’acabencomplint.

El passat dia 15 de gener es van apro-var els pressupostos per l’any 2009,amb els vots a favor d’ERC i les abs-tencions de CiU i nostres. Aquest any la situació era diferentper dos motius:- L’ajut extraordinari en obres pels ajun-taments, que va aprovar el GovernZapatero i que representa 177 euros perhabitant i a Artesa uns 660.000 euros.Per aconseguir aquest ajut, s’haviad’aprovar aviat el pressupost, contem-plar una obra nova i un cop aprovat iexposat al públic el projecte, fer unamodificació de pressupost abans d’aca-bar els març, per incorporar-la. Això voldir que si no hi ha pressupost aprovat,no el pots modificar i es perdria aquestimportant ajut.- L’altre motiu que permet aprovar elpressupost és que el Govern d’ERCaquest cop ha tingut voluntat de nego-ciar i ben prompte ens vàrem posard’acord, perquè van contemplar lesnostres demandes i també les deCiU. Dins les nostres peticions, que al-gunes ja recollia la mateixa propostainicial, tornàvem a demanar en la líniade l’any passat. Arquitecte fix, amb re-

dacció de projectes inclosa. Augmen-tar la partida de camins, tant per poblei de festes als nuclis. Una zona d’apar-cament senyalitzada per Artesa. Que esdesencallessin les obres per fer, ques’executessin les que estan pressupos-tades i que millorés lagestió administrativa i el control de ladespesa. Però caldrà veure si compleixen o noels acords del pressupost. Tant l’any2007 com el 2008 no ho han fet. Per-què vegeu un exemple, el 2007, tot justaprovat el pressupost abans d’entrarERC al Govern, els comptes van aca-bar així:- De 5.793.020,33 euros de pressuposten inversions, tant sols se van executar1.500.700’48 euros. L’altra part no s’haperdut fins ara, però, “ja es farà mésendavant...” i moltes queden encara percomençar. Això és mala gestió. I com la gestiói l’organització continua sent un des-gavell, no podíem votar en contra peròtampoc a favor. En aquest pressupostens hem hagut de “tragar” la modifica-ció de crèdit que no es va aprovar el 18de desembre (publicat en l’última Pa-lanca), donat que són despeses ja fetesi caldrà pagar-les, l’obra del costat del

col·legi, i un error administratiu ambHisenda, per l’IVA d’unes parcel·les delpolígon que ens costa uns 59.000 euros. Pel que fa a l’obra del decretZapatero, tant ERC com CiU volien lesMonges. Nosaltres no hi estem en con-tra, però vàrem dir altres obres que nohan tingut en compte (un tram de Se-nill, una plaça nova, un escenari al pa-velló, la llar de jubilats, uns piscinesintegrades en el Senill o l’arranjamentde la Sala d’Actes. Se’n podia fer vàri-es). El problema de les Monges és quèens gastarem 660.000 euros sense ga-ranties de que ja pugui funcionar de caraa les entitats (per funcionar encara fal-taria més diners), i que la plaça del patipugui ser útil, donat que encara hi hau-rà la Sala de Vetlles i no està plantejatun nou tanatori. Ens vàrem abstenir,tampoc votarem en contra d’una sub-venció, però pot passar com el Casal,parets sense que ningú ho utilitzi o se’ngaudeixi.

Josep Galceran i SellartCarme Miquel i Brufau

Membres del Grup municipal PSC-PMa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

I

De la guerraagafen presoner i, després depassar per diferents camps,

faig cap a Bilbao. Allí em va arribaruna denúncia que em va fer un noidel qual no diré el nom per respectea la família. Un dia, junt amb un grupet de 12companys, ens porten al penal deSaragossa (Torrero) a la nit. Allà ensfan entregar los plats i les culleres. La sorpresa va ser l’endemà al matí.Se’ns presenten dos homes. Un, los platsnostres; l’altre, les culleres. Los plats a 3pessetes i les culleres a 50 cèntims. Jo, com que no tenia ni un duro, em que-do sense plat. Vaig pensar que de culleres

en sobraria i en vaig poder agafar una. Som a dinar i ens van aparellar ambun que tingués plat. El noi em diu: “Túcoges el pan y yo cogeré el rancho”.Anàvem en fila de dos. Dono lo tomb ilo noi estava assegut a terra amb lo platal davant. Jo dic: “¿Esto hay quecomer? Ahora mismo me haría daño”.Ell diu: “Como todo es agua, podremosel pan y haremos sopas”. Li contesto:“Me haría daño. Cómetelo tú”. I novaig dinar. Per a sopar, una altra vegada aigua.Què faràs? A menjar s’ha dit! Però men-jar al plat amb una altre no em conve-nia. Aviat vaig trobar un pot a la

“basura”. Allò va ser lo meu plat. Un “cabo” havia matat tot l’ajunta-ment del poble de Cinco Villas perquè al’església hi havia 7 republicans. Volia laclau per anar-los a matar en un barranc, queés lo que va fer. Després de matar-los, elvan posar 20 anys a la presó. Anàvem en dues files a l’hora delranxo i aquest “cabo” es posava davantd’una de les peroles. Jo me n’anava al’altra. Sempre era sopes de pa. En dos anys me’n va passar moltes.Ja us ho aniré contant, però ara ja n’hiha prou.

Ton Bonet

M’

Coses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del Brimerooooo

35

la P

alan

ca

ACLARIMENTDegut a la publicitat repartida recentment iperquè no pugui donar lloc a mals entesos,

manifesta que continua oferint com sempre els serveis de Funerària, Sales de VetllaMunicipals i altres serveis juntament amb FUSTERIA GIRIBET.

FUSTERIA GIRIBET 973 40 02 13PERMANENT 24h 973 39 08 62

Sobre la “crisi”Darrerament sembla que aquest mot –crisi– estigui de moda. A mi m’ha por-tat a escriure el que vinc observant i elque penso de tot això. Tots sabem que els mandataris de lamajoria de països s’esforcen per solu-cionar els problemes que en deriven,fent tot el que poden i posant tot el quetenen al seu abast per poder sortird’aquesta preocupació que ens afecta

a tots. No sé si la meva manera de pensarreferent al tema és correcta. El que ami no em sembla bé és l’actuació d’al-guns comerciants. Mentre alguns han baixat el preudels seus productes, altres han optat perencarir-los fins arribar a una diferèn-cia d’un quaranta i cinquanta per cent.Això em sembla incoherent, no lliga

per enlloc i no és pas buscar solucionsal tema. Penso que seria bo que totsactuessin de la mateixa manera. Caldria que els governants hi poses-sin mà per no derivar cap a un camísense sortida. Desitjo que trobin aviatla solució. Espero que ningú s’hagi molestatamb la meva reflexió.

David Fusté

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

AgraïmentVull donar les gràcies a l’Ajuntament,la Biblioteca Municipal, La Palanca, elClub de Lectures, Ràdio Artesa i lesArtesenques Actives per l’acollida i elrecolzament que m’han donat des delprimer moment que van saber de lameva novel·la NATALIA. Així com lesfacilitats i il·lusió amb què van fer pos-

sible la seva presentació a Artesa, a lasala d’actes de la Cooperativa (a la quetambé estic molt agraïda), on per certno m’esperava ni tanta gent ni tan en-tusiasme. També a tota la gent del poble i ro-dalies per les mostres d’afecte, expres-sions, opinions i ànims que em donen.

A la Noemí pel seu escrit, com no, quem’ha agradat molt. I no paris d’escriu-re. Gràcies, moltes gràcies. Si llegint-la heu passat una bona es-tona, per mi és una satisfacció moltgran. Gràcies i CARPE DIEM.

Pepita Balasch

37

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Trist adéu a la Travessa d’AnyaDefinitivament el passat dia 17 degener es consumava un acte tristamentanunciat: la dissolució de la Travessa.Grup Cultural i Recreatiu de Veïns iAmics d’Anya. Penso que l’any 2009no ha pogut començar pitjor per al mónde l’associacionisme en general i per ala població d’Anya –i de retruc a Artesade Segre, municipi al qual pertany– enparticular. Per a molta gent, la petitaperò dinàmica (almenys fins a la data,ara caldrà veure que passarà) localitatdel Mig Segre ha estat descobertagràcies a la tasca que durant vint anysha fet Ferran Salvat Parés al capdavantde la “pedania” primer i després com apresident d’una entitat, que nosolament ha fet que el poble hagi estatmés conegut que mai, sinó que hagiassolit unes infraestructures iequipaments que han fet millor la vidadels seus pocs habitants i hanmeravellat els seus nombrosos amics ivisitants. Camins, carrers, cementiri, dipòsitd’aigua, etc. Són una petita mostra delsexcel·lents serveis aconseguits. Però amés s’ha millorat el modest peròinteressant patrimoni, amb unamodèlica restauració de la interessantesglésia de Santa Maria, on llueixen endipòsit unes làmpades d’Antoni Guerraque havien estat en la capella de Jesúsde la Seu Vella de Lleida o eldecimonònic carruatge d’enterramentsque es guarda, com a peça singular, enl’escaient museu del carro d’Anglesola.S’ha potenciat l’estudi d’elementspatrimonials veïns, com el gravats

rupestres de Mas de n’Olives (unarèplica dels quals fou lliurada per laTravessa l’any 1992 en un sentithomenatge a la recordada figura deLluís Díez-Coronel Montull, el granarqueòleg de ponent recentmenttraspassat). Però l’amic Ferran veiaque, a més de la recuperació materialdel seu estimat poble adoptiu, caliadonar-li una vida més dinàmica i vaficar-se en el seu darrer gran projecte:convertir les velles escoles en un localsocial que servís per dinamitzar lapoblació i que fes anar a més gent agaudir de les nombroses activitats queha programat setmana rere setmanadurant els darrers anys: exposicions,concerts, pallassos, etc. han estat unreclam per a molts que, a més de passaruna bona estona, han descobert l’encísd’una petita població i la il·lusió d’unpersona entregada com ha estat enSalvat. Probablement, però, les activitatsestrella han estat l’organització de duesTrobades d’Acordionistes de laNoguera els anys 2007 i 2008, i lessessions de ball, que gairebé hanobligat a posar més d’un diumenge elcartell de complet. Aquell magnífic equipament que haestat el local social de la Travessa, dotatd’un petit bar, d’una ben sortidabiblioteca, de futbolí, de billar... unautèntic oasi cultural i recreatiu, eratestimoni el dissabte 17 de gener d’unacte trist i històric: l’assembleaordinària que contemplava en el tercerpunt de l’ordre del dia “el cessament

per renúncia de la Junta Directiva” ien el quart punt “proposta de dissoluciói liquidació de l’Associació en el casque no surti escollida una nova JuntaDirectiva” tal com malauradament vapassar. Perdre una entitat activa i benconsolidada com la Travessa ha estatun luxe que no ens hauríem hagut depermetre. L’associacionisme és una deles característiques de la societatcatalana, nucli d’iniciatives que hanaconseguit fer molta feina en favord’objectius que quedaven oblidats odescuidats des dels poders oficials. Peraixò, la dissolució d’una associaciósempre és una greu pèrdua per lasocietat en general i en especial peraquella que de manera més immediataera beneficiosa de la seva tasca. Araque l’associacionisme està un tantestancat, per no dir en retrocés, eltancament de la Travessa significa uncop baix per a les gents de cors inquietsque volen un país millor. El granet desorra aportat per una entitat com lad’Anya per la utòpica lluita quotidianad’un món millor ha estat escombrat peruns interessos particulars i davant dela còmoda passivitat de la majoria.Quina desil·lusió! Però la societat ésaixí de desagraïda envers aquells queli donen el millor que tenen i saben: laseva generosa dedicació. Tant de bo hihagués un retorn!

Joan-Ramon González PérezSoci núm. 86

del Grup Cultural La Travessa

www.lapalanca.cat - revista@lapalanca.cat

38

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

Febrer de 1984iversos articles tracten les pers-pectives de futur, amb la mira-

da posada a l’any 2000. Una de lescoses que crida l’atenció d’aquestarevista és l’absència de fotografiesinteriors, com en els primers núme-ros. PORTADA. Amb el títol El repte del2000, la revista vol fer una mirada alfutur. Avui, l’any 2000 ha quedat ja unamica enrere. EDITORIAL. En la línia de la por-tada, l’editorial Cap a l’Artesa que as-pirem fa una ullada al segle XX com“un dels més conflictius de la històriade la humanitat” i planteja tres reptesde futur a Artesa: “crear noves indús-tries, planificació urbana i la prepara-ció tècnica, moral i cultural dels nos-tres joves”. LOCAL. La Informació municipalconté una llarga llista de factures (unapàgina i mitja) i una única llicènciad’obres a l’Assemblea Local de CreuRoja per a la instal·lació d’un lloc desocors. També s’informa de les obresdel Pla Únic d’Obres i Serveis de laGeneralitat, amb dues obres a Artesa (1ai 2a fase d’ampliació de xarxa d’aigua,clavegueram i voreres, amb un pressu-post total de 22,5 milions de ptes.) i 6obres més per als pobles agregats ambun pressupost total de 28,6 milions deptes (destaca l’electrificació rural aFolquer amb 13,7 milions). En el Noticiari Local, Josep M. So-lans ens informa de les festes més re-cents com la Cavalcada de Reis i SantSebastià. A més, l’acceptació per partdel Departament d’Ensenyament de ladenominació “Els Planells” per al col·-legi públic, les properes activitats delMoviment de Joves Cristians i les tro-bades de segells i monedes que orga-nitza cada mes el Club de Lectures. A Comarca, el mateix Solans ens in-forma de la immediata construcció d’unpont nou a Alòs de Balaguer per valord’uns 40 milions de ptes., després quela riuada de novembre de 1982 s’em-portés el que hi havia. Per altra banda,l’article Foradada ens recorda la cele-bració de la festa de Sant Antoni Abad,abandonada als anys seixanta amb la

progressiva substitu-ció dels animals pertractors. CAMP. D’ací alsegle XXI, de JesúsSantacreu, és un re-pàs força exhaustiude les necessitats del’agricultura i la ra-maderia a la comarcad’Artesa de cara alfutur. TEMA DEL MES.Quatre articles parlendel nostre futur desde les perspectives deles comunicacions,l’agricultura i la ra-maderia: Les comuni-cacions a l’any 2000,de Joan Clua; L’agri-cultura i la ramade-ria. Com hauria deser l’any 2000, tam-bé de Joan Clua; Lesgrans vies del futur,de Bartomeu Jové; iVisió de les explota-cions agrícoles cara al futur, de RamonJusto. L’Artesa de l’any 2000 que voldrienels joves recull, en més de dues pàgi-nes, el resum de les opinions d’un totalde 35 adolescents de 12 i 13 anys. Pelseu contingut, la revista publica sence-ra l’opinió d’Eva Ribó. Avui dia, un bonnombre ja no viuen a Artesa i fins i totalguns s’han quedat malauradament pelcamí. Hi trobem, però, molts noms co-neguts per ser o haver estat membresactius de la nostra comunitat, entre elsquals una exregidora i una regidora. Engeneral, les seves opinions van moltencarades als problemes d’avorrimenti per això reclamaven llocs d’esbarjocom un poliesportiu, una piscina cober-ta, una pista de patinatge, un cinema... M’HAN DIT QUE... Aquesta secciótambé se suma a fer futurisme i afirmacoses com que “el Segre estaràdescontaminat i ens hi podrem banyar”o que “els joves passaran de la droga i l’al-cohol”. Algunes, però, les encerta: “els or-dinadors estaran a l’ordre del dia”.

URBANISME. Frederic Armengol,que signa com a arquitecte de l’equipredactor de les Normes Subsidiàriesd’Artesa, escriu El fet urbà (I), un con-junt de reflexions al voltant dels pro-blemes que planteja la progressiva con-centració de la població a les grans ciu-tats. AGENDA CIUTADANA. Normal-ment no parlem d’aquesta secció querecull naixements, defuncions i matri-monis, però aquest mes s’hi publica elnaixement d’un dels nostres col·-laboradors actuals: Martí Regué i Roig. INFORME. Mini-residència, signatamb les sigles J.C., és un article queparteix de determinades premisses ianalitza la necessitat i la viabilitat

LA FITXA

Número: 26Data: febrer de 1984Preu: 75 ptes.Pàgines: 24

D

39

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

d’aquest projecte. Comença amb unafrase que val la pena transcriure: “Elnivell cívic i de ciutadania d’un poblees demostra amb l’admiració, el res-pecte i l’estimació vers les personesd’edat”. OPINIÓ. La nostra influència en elfutur és un article signat per DiegoMartínez, de l’Àmbit Maria Corral (unaassociació que agrupa articulistes d’opi-nió). Ens ofereix unes reflexions inte-ressants, com ara: “Escarrassar-se ambangoixa, carregant amb la responsa-bilitat del futur, és un greu error, i finsés supèrbia voler perpetuar-nos persempre”. ASSOCIACIONS. Catequesi parro-quial, sense signar, explica les diferentsactivitats que s’organitzen al voltant dela catequesi.

En els temps tan materialistes quevivim avui, crida l’atenció la publica-ció d’una llista de 19 col·laboradors pera sufragar el repetidor de TV3 (ambaportacions voluntàries de 500 i 1000ptes.). ESPORTS. Un parell d’articles ensinformen de l’actualitat esportiva. AConsell Local d’Esports, sobre la cele-bració a Artesa del III Cross Comarcalde la Noguera, amb més de 400 parti-cipants. Mentre que Penya Ciclistad’Artesa de Segre publica la constitu-ció legal d’aquesta nova entitat i elsmembres de la seva junta, encapçalatsper Josep M. Mayora com a president. CULTURA. Una petita nota informade la publicació, a càrrec del Museu-Arxiu, del fulletó Una indústria líticade la comarca de la Noguera (obrador

neolític de la Roureda de Vernet), del’arqueòleg Joan Maluquer de Motes iNicolau. CARTES A LA REDACCIÓ.Francesca Solé i Clotet escriu dues car-tes: En nom de la llibertat? I una altrasense títol. En la primera, respon unacarta anterior que criticava l’actitudd’alguns regidors d’Artesa. La segonava adreçada a un desconegut que li hafet arribar una carta. El CENG dóna les gràcies a la revis-ta, després d’haver-los considerat comuna de les entitats artesenques més des-tacades de 1983. HUMOR. La secció Les conversesde Quimet i Cosme tanca novament larevista amb un parell d’acudits.

Ramon Giribet i Boneta

Anuncis per a la història

Anunci d’un dotzè de pàgina d’unapetita botiga d’esports que va romandreoberta poc temps

IV Jornades de Recreació MedievalIV Jornades de Recreació Medieval

BALDOMARBALDOMAR28 i 29 de març28 i 29 de març 28 i 29 de març28 i 29 de març

40

la P

alan

ca

RRRRRetalls d’Històriaetalls d’Històriaetalls d’Històriaetalls d’Històriaetalls d’Història

L’Església de Seró, panteó de dos presidents de la Generalitata família Alentorn va estar lliga-da a la població de Seró durant

els segles XVI i XVII. En van ser ba-rons i senyors. No hi van viure, peròdecidiren enterrar-s’hi, de maneraque les capelles de Sant Ramon i SantJaume de l’església parroquial es vanconvertir en certa manera en el pan-teó familiar. Els Alentorn, família que documen-tem a Agramunt els segles XIV, vancomençar a acumular terres a partird’Aladrell, avui partida d’Agramunt. Esvan enriquir ja sigui a través de l’am-pliació del seu patrimoni, o bé d’unapolítica matrimonial que els emparen-tà amb altres famílies benestants i lanoblesa de la zona. Alexandred’Alentorn, en 1626, s’intitula senyorde les baronies de Seró, la Donzell,Rialb Jussà, Rialb Sobirà, Puigverd,Taravau, Ramoneda, Puig de SantAndreu, Polig, Miralpeix, Fraguany,Tarròs, Aladrell, massos d’en Guillot,de Cirera, de Montada i Tancalaporta,a Barcelona, i les vegueries d’Agramunti Urgell. Durant els segles XV i XVI, la famí-lia Alentorn va viure a Agramunt, peròel segle XVII ja va traslladar-se aBarcelona, encara que mai no va dei-xar de relacionar-se amb la zona del Sió,fent-hi estades temporals. En una èpo-ca en què la noblesa catalana estavadividida en bàndols, els Alentorn do-naren suport als nyerros, dels quals

Alexandre d’Alentorn en fou un cab-dill important. A l’enriquiment familiar va seguir laparticipació en la vida política del país,essent representants a les Corts Catala-nes i fins i tot dos dels seus membresvan esdevenir presidents de la Genera-litat. Van ser diputats a Corts: Perotd’Alentorn (1548-1551), Francescd’Alentorn (1569,1572) i Onofred’Alentorn i Oms que ho era quan el22 d’agost de 1569 les Corts van rebreuna carta del rei per a solucionar el con-flicte generat entre la Generalitat i laInquisició i es va decidir crear una co-missió de la qual en va formar part eld’Alentorn. També va intervenir en lesCorts celebrades a Montsó-Binèfar de1585 sobre una ambaixada de les cortsaragoneses. En les mateixes corts,Guerau d’Alentorn es va queixar ambvehemència de l’”excudado”, aquellimpost nou que el rei volia cobrar, peròal qual no havia donat el vist-i-plau laCancelleria catalana. La posició de for-ça que va adoptar va ser durament cas-tigada i van ser empresonats ell i la sevagermana Isabel d’Alentorn (de casadaSemmenat). Alexandre d’Alentorn iBotella també va ser diputat entre 1614i 1617. Tots aquests personatges, com amembres de la noblesa, eren represen-

tants al braç militar, els dos membresde la família destinats a una posició méselevada en la Generalitat seran repre-sentants al braç eclesiàstic. Onofred’Alentorn i Botella, fill d’Onofred’Alentorn i Oms i Elionor Botella, se-gurament era el fill gran destinat a he-retar la casa, i per això va rebre el nomdel seu pare, però devia preferir la vidareligiosa. Sabem que va ser ardiaca deBenasc. Després va ocupar la dignitatde canonge de la Seu de Lleida. Repre-sentant a les Corts pel braç eclesiàstic,va ser elegit el 82è president de la Ge-neralitat i va exercir el càrrec entre 1608

L

41

la P

alan

ca

RRRRRetalls d’Històriaetalls d’Històriaetalls d’Històriaetalls d’Històriaetalls d’Història

La documentació indica la possibilitatde poder trobar els cossos dels presidentsde la Generalitat en l’església de Seró

i 1611. Pere Novau diu que hagué d’ac-tuar per ordre de Felip III en l’expulsiódels moriscs del regne d’Aragó iCatalunya, i s’oposà a les imposicionsque volien posar al territori els reis Fe-lip II i Felip III. Miquel d’Alentorn i Salbà, tambéeclesiàstic, nebot de l’anterior, era filld’Alexandre d’Alentorn i Botella i Àn-gela Salbà. Devia començar la seva vidareligiosa com a monjo de Ripoll i vaparticipar en la vida política. Diputatpel braç eclesiàstic, va ser elegit el 93èpresident de la Generalitat entre 1635 i1638. En aquesta època van evidenci-ar-se les diferències entre la Generali-tat i Gaspar de Guzmán i Pimentel, mésconegut com a Comte-duc d’Olivares,el ministre del rei Felipe IV. Els pro-blemes eclosionaran amb el successor

de Miquel, el presi-dent Pau Claris, idesembocaran enl’enfrontament del’anomenada Guerradels Segadors. L’estudi de la do-cumentació que esconserva de la famí-

lia ens permet seguir la línia familiarperò també ens fa pensar que Onofred’Alentorn i Botella i Miquel Alentorni Salbà, presidents de la Generalitat enel segle XVII poden estar enterrats enl’església parroquial de Seró. A través dels testaments que es guar-den a l’Arxiu de Protocols Notarials deBarcelona, i a l’Arxiu de la Coronad’Aragó, però també pels documents del’Arxiu del Castell de Vilassar de Dalt,podem construir l’arbre de la famíliaAlentorn en els segles XVI i XVII itambé podem conèixer la voluntat ex-pressa de diversos dels seus membresde voler ser enterrats a l’església par-roquial de Seró, que podem considerarcom el panteó familiar. En els testa-ments s’indica com a lloc de preferèn-cia en un primer moment la capella de

Sant Jaume. Onofre d’Alentorn, el pre-sident de la Generalitat, va ser el pri-mer que indica voler ser soterrat a lacapella de Sant Ramon, en un vas nou.Un germà seu Jeroni també expressaaquesta voluntat de voler un sarcòfagnou en la mateixa capella. Els succes-sors seguiran el costum de soterrar-se en la capella de Sant Ramon. Noconeixem el testament de Miqueld’Alentorn i Salbà, però sí el del seugermà que demana també ser enter-rat a la mateixa església i la mateixacapella. La documentació indica la possibili-tat de poder trobar els cossos dels pre-sidents de la Generalitat en l’esglésiade Seró. Cal, però, una prospecció ar-queològica per a convertir la hipòtesien evidència. L’Ajuntament i el Depar-tament de Cultura hi estan interessats.A començament del proper any estàprevist iniciar les actuacions. Esperemque les tombes no hagin estat saqueja-des i el temps i l’abandó no les hagimalmès.

Dolors Domingo RúbiesFotos: Ramon I. Canyelles

43

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de generSESSIONS DEL PLE

Ple ordinari (15 de gener)

S’acorda aprovar inicialment elpressupost general de l’Ajuntament pera l’exercici econòmic 2009 per un im-port de 4.589.242,29 euros, i el del’Emissora Municipal de Ràdio per unimport de 10.900,00 euros.A favor: 5 vots (ERC)Abstencions: 6 vots (4 CIU, 2 PSC)

S’aproven, per unanimitat, lessegüents certificacions d’obra:- Certificació núm. 9, per un import de6.635,51 euros corresponent a l’obra 1aFase de l’Av. Maria Anzizu realitzadaper l’empresa JF Riegos SL.- Certificació núm.9, per un import de25.877,38 euros corresponent a l’obra2a Fase de l’Av. Maria Anzizu realitza-da per l’empresa JF Riegos SL.- Certificació núm.1, per un import de23.500,00 euros corresponent a l’obraPavimentació del carrer del Mig delPont d’Alentorn realitzada per l’empre-sa Construccions Montsec SCCL.

S’acorda sol·licitar la inclusió enel Fons Estatal d’Inversió Local l’obraRehabilitació de l’aulari de l’antic col·-legi de les Germanes Dominiques coma edifici sociocultural i condicionamentde l’espai exterior.A favor: 9 vots (5 ERC, 4 CIU)Abstencions: 2 vots (PSC)

S’acorda, per unanimitat, con-córrer a la convocatòria del FEDER,quadrienni 2007-2010, per demanar-hiajut econòmic del 50% de la despesasubvencionable, per a la realització deles següents actuacions:- Espai transmissor del Túmul/Dòlmenmegalític de Seró.- Passeig del Senill.

S’aprova, per unanimitat, apro-var el conveni entre l’entitat Caixad’Estalvis i Pensions de Barcelona il’Ajuntament d’Artesa de Segre percontinuar impulsant el Pla d’ActivitatsCulturals i Formatives de la Llar de

Jubilats d’Artesa de Segre.

Ple extraordinari (28 de gener)

S’aprova, per unanimitat, accep-tar la renúncia presentada, per motiuspersonals, per la regidora de l’Ajunta-ment del grup ERC-AM, Eva Maza iBatlle.

S’acorda, per unanimitat, apro-var inicialment el projecte tècnic del’obra Rehabilitació de l’aulari de l’an-tic col·legi de les Germanes Domini-ques com a edifici sociocultural i con-dicionament de l’espai exterior, redac-tat pels arquitectes Pablo Culleré Vareai Anna Rendé Mateu amb un pressu-post d’execució per contracte de661.405,00 euros.

JUNTES DE GOVERN(ordinàries 9 i 22 de gener, extraor-dinària 28 de gener)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Ferran Aran Farré, per al manteni-ment de la coberta, substituint les teu-les malmeses per evitar les filtracionsd’aigua quan plou, afectant només lacoberta construïda fa aproximadament50 anys i sense sobrepassar els 14 me-tres de profunditat edificables, de l’edi-fici situat al C/ Calvari, 31 d’Artesa deSegre.- A Vall de Baldomar SL, per canviarteules de formigó velles de la teuladade la granja, situada al C/ Font, 32 deBaldomar.

- A Josefa Fondevila Rosell, per arre-bossar la façana i realitzar tancamentd’obertures existents, amb finestres, del’immoble situat al C/ Eres, 31 d’Artesade Segre.- A Societat Estatal Correos yTelégrafos SA, per la realització d’unarampa d’accessibilitat a l’entrada del’oficina de correus, situada als baixosde l’immoble del C/ Balmes, 25d’Artesa de Segre.- A Ismael Maza Batlle, per a la refor-ma de la coberta d’un edifici destinat ahabitatge, situat al C/ Collet, 9d’Alentorn.

S’acorda denegar a Pere BorrellRiart la distribució dels habitatges 1r-2a, 2n-1a, 2n-2a, 3r-1a i 3r-2a, de l’im-moble situat al C/ Monges, 25 i Ctra.d’Agramunt, 32 d’Artesa de Segre, perl’incompliment de paràmetres urbanís-tics.

S’acorda la concessió de llicèn-cia de primera ocupació a XavierChinchilla Fernández, pels 3 habitatgesde l’immoble entre mitgeres, situat a laPl. Ball, 2 d’Artesa de Segre.

S’acorda autoritzar la instal·laciód’una escomesa d’aigua potable aArtesa de Segre:- A Reigbet SL, per als 12 habitatgesde l’edifici situat a la Ctra. d’Agramunt,48-50.- A Promocions Porta Buñol SL, C/ Rocdel Cudós, 14-16, baixos 1A.- A Promocions Porta Buñol SL, C/ Rocdel Cudós, 14-16, baixos 2A.- A Ferran Domingo Trepat, C/ Roc delCudós, 14-16, 2n 1a.- A Michal Josef Mroszczak, C/ Rocdel Cudós, 14-16, planta baixa 3a.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de canvi de nom de les se-güents llicències d’obertura d’establi-ment i ambiental:- A Bar Salud SCP, la concessió de canvide nom de la llicència d’obertura d’es-tabliment i exercici d’activitats, perl’activitat de bar, situada a la Ctra.d’Agramunt, 1 d’Artesa de Segre, con-

44

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

20è Premide Narrativa

Breu

Termini de presentació de les obres27 de març de 2009

Lloc de presentació de les obresBiblioteca Joan Maluquer Viladot

Acte de lliurament de premis31 de maig de 2009

cedida a favor de Gemma CayetanoRodríguez.- A Agropecuària la Planta SL, la con-cessió de canvi de nom de la llicènciaambiental per l’activitat d’una explo-tació porcina per 414 truges amb gar-rins fins 20 kg, 2 sementals, 30 trugesde reposició i 860 porcs d’engreix, adesenvolupar al polígon 21, parcel·la52, a la finca la planta, terme munici-pal d’Artesa de Segre, concedida a fa-vor de M. Soledad Cuñat Guixà.- A Puigpi 2025 SL, la concessió decanvi de nom de la llicència d’oberturad’establiment i exercici d’activitats, perl’activitat d’una explotació bovinad’engreix, situada al polígon 9, parcel·la111, terme municipal d’Artesa de Segre,concedida a favor d’Anna PuigpinósCapell.- A Puigpi 2025 SL, la concessió decanvi de nom de la llicència ambientalper l’activitat d’una explotació bovinad’engreix, amb una capacitat de 132places de vedells d’engreix, a desen-volupar al polígon 10, parcel·la 310,terme municipal d’Artesa de Segre,

concedida a favor de Núria PuigpinósCapell.- A Puigpi 2025 SL, la concessió decanvi de nom de la llicència ambientalper l’activitat d’una explotació bovinad’engreix, amb una capacitat de 198places de vedells d’engreix, a desen-volupar al polígon 10, parcel·la 288,terme municipal d’Artesa de Segre,concedida a favor de Julià PuigpinósTarré.

INFORMES D’ALCALDIA

Des de l’Agència Catalana del’Aigua (ACA) han enviat l’informependent pel POUM al Departament deMedi Ambient.

El Departament de Governacióha concedit un ajut extraordinari per acobrir el 100% de la despesa de l’obraurgent de reposició del camí de Vernetafectat per una riuada.

El Departament de Medi Ambi-

ent ha atorgat un ajut econòmic a l’ADFSant Mamet per a l’arranjament de ca-mins al Terme Municipal.

S’ha rebut una subvenció de1.268,00 euros de la Direcció Generald’Atenció a la Infància per a subvenci-onar l’assistència de dos infants a laLlar d’Infants Municipal.

L’alcalde s’ha reunit amb repre-sentants del Servei d’Habitatge Prote-git per estudiar la possibilitat que esfacin Vivendes de Protecció Oficial(VPO) a Artesa. En aquesta reunió esva manifestar que la tendència és ferhabitatges de lloguer a preus assequi-bles. Es va oferir el solar de l’Escorxa-dor Municipal.

El Departament de Governaciói Administracions Públiques s’ha com-promès ha donar una subvenció del70% del cost de les obres d’arranjamentde la Casa Consistorial.

Eva Maza i Batlle

Des de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’Ajuntament

AgraïmentVam tenir unes festes de Nadal moltactives i participatives. Hi va haver elsdies de parc de Nadal, cinema,cavalcades... Van ser uns dies plensd’il·lusions. I tot això gràcies a laparticipació desinteressada de lespersones que malgrat el fred i elshoraris es van bolcar a ajudar enaquestes festes. Ara, el Carnaval ha estat esplèndidcom sempre. Aquest any amb méscomparses, més gent al sopar, la gent

amb més ganes de gresca... carrosses,disfresses, ball... També el relleu de lacolla del Saltasekles. Gràcies als quedurant tots aquest anys ens heu fetgaudir i gràcies als que aquest any heuagafat el relleu. El dimarts... la matançadel porc amb totes les inclemències deltemps, però res no queda enrere perpoder degustar aquests magníficselaborats. Volem donar les gràcies a totes lespersones que fan possible aquesta

magnífica vitalitat al nostre municipi.Són hores de dedicació, de deixar lesseves coses per aquestes... però és totun èxit. Gràcies als que hi participeude forma altruista en nom de tot elmunicipi. Comptem amb vosaltres.

Regidoria de Festes

Podeu recollir les bases a l’Ajunta-ment (tel. 973400013)o a la Biblioteca Joan Maluquer iViladot (tel. 973400754).

45

la P

alan

ca

Des de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’Ajuntament

L’Ajuntament d’Artesa de Segre informa- Pavimentació i arranjament de desguassos del carrer delMig del Pont d’Alentorn, per un valor de 23.500 euros.Aquesta obra és del Pla Únic d’Obres i Serveis.

- Rehabilitació del Local Social de Vilves (2a fase) per unvalor de 13.370 euros. Obra del Pla Únic d’Obres i Serveis.

- Enllumenat públic del carrer Poliesportiu per un valor de34.126 euros.

- Pavimentació, enllumenat i col·locació de tanca al final delcarrer Balmes (vora Camp d’Esports Municipal) per un va-lor aproximat de 13.600 euros.

- S’ha habilitat una oficina pel CENG al Pavelló Poliesportiu.

- S’ha canviat la teulada de la tribuna del Camp de Futbolque estava molt malmesa.

- Els Reis Mags van repartir un total de 100 kg de caramelssense gluten, aptes per a celíacs. També es van repartir cara-mels sense sucre, aptes pels diabètics.

- La megafonia que es va instal·lar a la zona de la plaça del’Ajuntament es posarà en funcionament en dies puntuals ide celebració d’algun esdeveniment.

- S’ha signat un conveni d’exhibició de cinema en catalàamb Nous Projectes Audiovisuals. Cada mes es projectaràun pel·lícula a la Dàlia Blanca a preus populars.

Dates a recordarPropera renovació del DNI

Mes per renovar: març. Dates per apuntar-se: del 9 al 20 de marçObertura de la Deixalleria Comarcal

Des del 2 de febrer els residus caldrà portar-los a la novaDeixalleria Comarcal, situada al carrer Onze de Setembre del Po-lígon El Pla. El servei és totalment gratuït i està preparat per rebretot tipus de materials: vidre, paper, envasos, tòners, piles, olis...La deixalleria municipal, situada al costat dels Bombers, ha estatclausurada.Horari de recepció de residus: de dilluns a divendres, de 17h a 20h.

Propera recollida d’objectes voluminososAquest mes de març es reinicia la recollida d’objectes voluminosos:- Artesa de Segre: dijous 19 de març (només en casos excepcio-nals i justificats)- Pobles agregats: dijous 19 de març

Cal trucar per informar del lloc de recollida i dels objectes.Horari d’atenció: de 9h a 14h, de dilluns a divendresTelèfon: 973 40 00 13

Estrena: diumenge 22 de marçLloc: Dàlia BlancaHora: 18:00hPel·lícula: Myway (drama)Organitza: Ajuntament

d’Artesa de SegrePreus populars

Cinema en català

SinopsiMyway és un drama intimista, amb dosisde thriller que explica la història de Mar-co (Ariel Casas), un petit nar-cotraficant

que pretén deixar la “professió” i portar una vida normal al costat de laseva esposa (Sílvia Marsó), la seva filla (Susana Fawaz) i el seu germà(Jaume García Arija). Però després de la mort de la seva mare (AsunciónBalaguer), descobreix que el seu pare (Joan Dalmau), amb qui no esparlava en anys, sofreix un principi d’Alzheimer, així que decideix aco-llir-lo a la seva pròpia casa. El nou entorn familiar, cada vegada méscomplicat i en-rarit, i l’ombra del narcotràfic faran que elsesdeveni-ments es precipitin de forma poc predictible.

47

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

De Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita Pròpia

De totes maneres... gaudeix de la vida!robablement Déu no existeix...Deixa de preocupar-te i gaudeix

de la vida! Això diu un anuncipublicitari d’alguns autobusos deBarcelona o Madrid. Quina frase!Quin eslògan! Què hi ha darrera detot plegat? doncs sembla ser que unaassociació d’ateus. Primer, si són ateus, per quècomencen la frase dient“probablement”? Si l’ateu és la personaque nega l’existència de Déu!, no sé aquè ve aquest adverbi de dubte oprobabilitat. En segon lloc, aquesta afirmaciódóna per pressuposat que el fet decreure en Déu és un llast a l’hora degaudir de la vida. Quina bajanada! Quèhi tindrà a veure la creença o no en Déua l’hora de gaudir de la vida, ser feliç,etc. Són menys feliços els creients? Sónmés feliços els ateus? I els agnòstics,quin grau de felicitat tenen? Preguntes,suposicions... el gaudir de la vida ésun acte personal i intransferible que noté un comú denominador. Trobo aquest eslògan, contradictori,estrany i malintencionat! i no entenc

ben bé què pretén... Suposoque, si em poso en la pell d’unateu, pretén fer apologia de lano creença en Déu perquèaquesta creença ens limita icoarta la llibertat personal...però aquesta és la seva opinió.Ara i avui a les persones adultes res iningú ens obliga a creure. La llibertatés precisament també poder escollircreure en Déu i en quin Déu! Aquesta és una campanyapublicitària que a més a més hemimportat de la Gran Bretanya, vés tu!De què ens servirà a tots plegats?Segurament per enfrontar-nos unavegada més i situar-nos en discussionsestèrils que no ens duran enlloc i quesí potser ens distrauran dels problemesreals i actuals que té la humanitat i queno són altres que enfrontaments bèl·licsque tenim ben a prop entre pobles i quesovint en nom d’un Déu volen imposarun dogma i sotmetre la resta. M’hauria agradat que aquestacampanya atea no es veiés continuadaper altres eslògans dels creients quediuen “Quan tots t’abandonen, Déu

segueix amb tu”. M’hauria agradat queaquests no haguessin caigut en elparany i que tot plegat s’hagués dissoltcom una petita tempesta en un vasd’aigua, que de fet sembla ser que aixíha estat, però mentrestant uns i altress’han gastat un calerons en campanyessense cap profit i que bé podrien haver-se estalviat, i més en temps de crisi comels que estem tenint. Siguem feliços per nosaltresmateixos, sense pors, ni repressions. Ellímit l’ha de posar la pròpiaconsciència, el seny de la personamadura sense fanatismes ni excen-tricitats. Com diu Òscar Tusquets, sovintpotser valdria la pena “fer les cosescom si Déu existís”.

Noemí Farré Cortadelles

Són menys feliços els creients?Són més feliços els ateus? I elsagnòstics, quin grau de felicitattenen?

P

48

la P

alan

ca

PPPPPer què diem...?er què diem...?er què diem...?er què diem...?er què diem...?

Va de Carnestoltesa que som en dies de Carnestol-tes, volem oferir-vos una petita

col·lecció de refranys i dites popularsrelacionades amb aquestes celebra-cions, d’un fort arrelament a la ma-joria de llocs de Catalunya. Moltes són les poblacions, grans ipetites del país, a les quals hi arriba elRei Carnestoltes en aquestes dates ambel seu seguici de festa i, fins i tot, dedisbauxa, ja que, segons les antiguestradicions, per Carnaval tot està permèsi les lleis que regeixen la comunitat sónles que dicta el Rei Carnestoltes i nocap altres. L’origen de la paraula Carnestoltesés llatí, i podria referir-se a la prohibi-ció de menjar carn durant els dies de laQuaresma. Així, el nom tindria el seuorigen en les paraules “carnes avalis”que vol dir “carns privades”. Algunsetnòlegs relacionen aquestes celebraci-ons amb les festes paganes d’hivern, lesdionisíaques gregues i les saturnals ro-manes, consagrades al déu Saturn. Lafesta s’iniciava en el temple d’aquestdéu amb un gran sacrifici, al qual se-guia un banquet en el que tothom hi eraconvidat. Amb el temps, aquestes fes-tes es van perllongar durant més dies,en els que la diversió i la xirinola eraobligada. Es feien sacrificis al déu, lesfamílies i els amics s’intercanviavenregals i es permetien els jocs d’atzar.Les saturnals representaven un canvi enl’ordre social, tal com avui pregona elnostre Carnestoltes. Per exemple, els es-claus, aquests dies, feien de senyors igaudien del privilegi de menjar a taula. A més de les saturnals, en el Carnes-toltes hi podem trobar referències a al-tres celebracions romanes com leslupercals, festes llibertines que retien

culte a la fertilitat; les quirinals i lesfornacals, relacionades amb la fecun-ditat i el cicle de la natura; i lesmamuràlies, que celebren l’any ques’acaba al final de l’hivern i el comen-çament de la primavera. Així, segons la dita popular “DeNadal a Carnestoltes, set setmanes de-simboltes”, la gent es disfressa i té lli-cència per a practicar excessos de totamena, ja que tot seguit arriba la Qua-resma, que la iconografia popular re-presenta com una vella amb set cames,perquè és temps de recolliment, peni-tència, oració i dejuni. L’etimologia del mot Carnestoltespodria venir també del llatí “carnestolendas”, a partir de la frase llatina“domenica ante carnes tollendas”, ésa dir, “diumenge abans de treure lacarn”. De fet, en alguns indrets d’Es-panya se’n diu així, “carnestolendas”,d’aquesta festivitat. La paraula Carnaval, no obstant, pro-vé de l’italià “carnevale” en referèn-cia a l’expressió del llatí vulgar“carnelevare”, “treure la carn”, ja querepresenta el començament dels qua-ranta dies de dejuni de la Quaresma. La tradició popular identifica la llui-ta entre la disbauxa i la moderació ambdos personatges: per una banda el reiCarnestoltes, un home gras, llicenciósi esbojarrat i, per l´altra, la seva enemi-ga, la vella Quaresma, amb set camesque representen les set setmanes quedura aquest període, i que, a més, ésvegetariana. A l’Urgell i a l’Empordà se sol dir“De tard o de primer, Carnestoltes pelfebrer”, mentre que al Baix Ebre es diu“Més tard o més matiner, Carnaval dinsdel febrer”. Ja hem comentat més amunt

la dita “De Nadal a Carnestoltes, setsetmanes desimboltes”, popular al’Urgell, al Bages i a l’Empordà, que aTortosa té una lleugera variant, ja quediu “De Nadal a Carnaval, set setma-nes, tant s’hi val”. Com que la festacada any s’escau en dates diferents, al’Empordà i al Baix Ebre es diu “Car-nestoltes dóna voltes”. Una altra ditaque s’usava en indrets de pasturatge era“Ni Carnestoltes sense lluna, ni fira sen-se puta, ni ramat sense ovella de criade perduda”. I una altre: “Pel temps deles Carnestoltes, molt vi i molt poquessoltes”. Al Baix Ebre també es diu “Siplou per Carnestoltes, per Pasqua tam-bé plourà” i “Alegria Carnestoltes, quedemà és Cendra”, tot volent indicar queles alegries solen durar poc, i alRosselló, en referir-se al dies llicenci-osos que representa el Carnaval, fanservir “Al Carnaval, tot s’hi val”. Pelque fa a les relacions sentimentals, hiha unes dites que fan al cas: “Amors deCarnestoltes, amors de revoltes”, volentdir que un amor nascut durant aquestesfestes serà poc profitós i també “Casa-ment de Carnaval, casament que res val”. N’hi ha moltes més de dites referi-des a aquest dies per tots els territorisde parla catalana, des de la franjad’Aragó fins a les Illes Balears i lesPitiüses, des del Rosselló i la Cerdanyafins a Alacant. Aquí n’hem triat, només,unes poques que esperem serveixin permostrar l’ample abast d’una manifes-tació tan popular com aquesta. Fins aquí, doncs, el “Per què diem...”especial d’aquest mes, dedicat a lesdates de Carnestoltes.

Albert Vidal

J

49

la P

alan

ca

Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

Setmana del Llibre Infantil i Juvenilel 7 al 19 de gener, la bibliotecaJoan Maluquer i Viladot va

acollir l’exposició “A pencar”. Aquest any sobre el món del treball,amb tot el ventall de possibilitats queaquest tema comporta:- Activitats laborals pròpies del mar, laplana i la muntanya.- Artesania i oficis manuals- El comerç, el transport , la restauraciói l’administració.- L’Art i l’esport- Fer carrera després de molts anysd’estudiar- Els serveis públics- Immigració i explotació laborals- Imaginem i inventem novesprofessions Tots els llibres que acompanyavenl’exposició feien referència al món del

D treball, alguns desd’un angle realista,altres de cairefantàstic com pu-guin ser les novel·lesjuvenils i les ronda-lles populars. Els alumnes delcol·legi van passar aveure l’exposició iels de 6è, a més, envan poder gaudir deacompanyats per en Joan Portell Rifà,pedagog de formació i professió quetambé escriu i fa crítica literària,especialitzada en literatura infantil ijuvenil. A Portell li agraden tots elsesports de muntanya, així com labicicleta de muntanya i el senderisme.Ha publicat rutes d’itineraris en BTT

al diari Avui i a El Periódico. Col·laboraperiòdicament en revistes com CavallFort, Descobrir Catalunya i NAT. Tépublicats diversos llibres de rutes ialguns sobre el món de la lectura.

Cursos d’informàtica

Els cursos d’iniciació a la informàti-ca han començat amb el total de pla-ces ocupades. En total 25 personesinscrites en dos cursos, un per la tar-da i l’altre a la nit. La biblioteca té pensat fer-ne d’al-tres, ja que estan tenint molta accep-tació entre els usuaris. Us anirem in-formant.

Hora del conte

En Quimet i la MartinaDimecres 18 de febrer a 2/4 de 6 dela tardaPer a nenes i nenes de P3

Els tres banditsDimecres 18 de març a 2/4 de 6 dela tardaPer a nens i nenes de P5

Novetats de febrerUn home a les fosques. Paul Auster.Ed. Edicions 62En un estat d’ànim tan fosc com la nitd’obsidiana que envolta el món, PaulAuster ens torna a sorprendre amb unanovel·la devastadora amb múltiples re-alitats. Quan l’insomni no el deixa des-cansar, s’explica històries per evitarpensar en les coses que preferiria obli-dar.El bosc de la nit. Djuna Barnes.Ed. Edicions 62És sens dubte la seva obra mestra i unade les grans novel·les de la literaturacontemporània. No tan sols el llenguat-ge, el ritme i la música de les seves pa-raules fan que el seu estil narratiu tren-qui amb els esquemes convencionals de

l’època.. L’edició que aquí presentemofereix al lector en català per primercop la versió íntegra d’aquest gran clàs-sic del segle XX, alhora que restitueixla redacció i la puntuació originals.L’última emperadriu. Anchee Min.Ed. Edicions 62Una novel·la vívida i apassionant so-bre el declivi de l’imperi xinès.La ciutat cansada. Pere Calders.Ed. edicions 62Durant vuit anys en l’exili mexicà, vatreballar intermitentment en la novel·-la, on s’ofereix una visió del drama d’unèxode.Els morts clandestins. Les fosses co-munes de la guerra civil (1936-1939).Queralt Solé.

Ed. Editorial afersEstudi rigurós i concloent de les fossescomunes existents a Catalunya, docu-mentat de manera detallada amb elsnoms de les restes humanes. L’obraaporta a la llum un fet poc conegut, comés el trasllat, entre els anys 1959 i 1964,de les despulles de milers de soldatsfranquistes i republicans al Valle de losCaídos.

L’onze de setem-bre. Història de laDiada (1886-1938). PereAnguera.Ed. Publicacionsde l’Abadia deMontserrat

50

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Elasticitat.- 2. Maria. Avara.- 3. Pit. laR. Mel.- 4. Re. OE. Cabal.- 5. Etern. A.Ela.- 6. Sal. Tosa. P.- 7. A. Llots. tsA.- 8. Rials. arroP.- 9. IE. Iai. Aire.- 10. Alar. Roca. R..- 11.Lluitadores.VERTICALS: a partir de les horitzontals.JeroglíficCansaladeria. (cansa, la, de, ria)Problema d’escacs1- Dd8+, Rg7; 2- Txg5+, hxg5; 3-h6+, Rxh6; 4- Dh8+, Th7; 5- Dxh7++.

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Horitzontals1. Qualitat d’elàstic.- 2. Galeta que té nom de verge. Gasiva.- 3. Partdel cos que pot alimentar els petits i divertir els grans. Al revés, laquarta part de la pesseta. Líquid dolç elaborat per les abelles.- 4. Notamusical que val ben poca cosa. Vocals multisonores. Conjunt de bénsque hom té.- 5. Que ha existit i existirà sempre. Vocal extravertida.Lletra cantonera.- 6. El condiment més prohibit. Acció de tondre. Laconsonant que té més pit.- 7. La primera lletra de l’abecedari. Plural,fang. Al revés, una de les formes de coure el pollastre.- 8. Plural, el llitd’una riera. Al revés, braç artificial del policia.- 9. Al revés, vocals quereclamen la nostra atenció. Avi. Barreja de gasos que respirarem men-tre duri.- 10. Ferir un ocell de l’ala. Polític molt dur. Consonant tossu-da.- 11. Persones que busquen brega.

Verticals1. Relatiu a l’empresa.- 2. Individu d’un poble preromà establert a lescomarques del Maresme, el Barcelonès, entre d’altres. Norma feta pel

parlament.- 3. Habilitat especial. Ni tu, ni jo, ni ell. Ocell o or.- 4. Afirmació. Metall molt utilitzat en joieria. Gènere deplantes herbàcies de la família de les iridiàcies.- 5. Noia que té talent. Consonant que pot aixoplugar.- 6. Vocal que ha fetrègim. La primera vocal. El bruixot del Cavall Fort. Pecat capital que es pot apaivagar amb til·la.- 7. L’armadura d’unaconstrucció. Al revés, nota musical.- 8. Al revés, l’invent més celebrat de Noè. Vocal oberta. Vocal partida. Espai comprèsentre dues parets.- 9. De la mateixa manera. Escollir.- 10. Relatiu a l’àrea. Tractament que reben algunes religioses. Est.- 11.Instrument utilitzat per obrir cartes, tallar els fulls d’un llibre en rústica, etc.

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

Aquesta botiga és una...

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les blanques

La silueta

A la França del segle XVIII es van ferpopulars els dibuixos de persones, ca-res sobretot, fets retallant un cartró foscamb la silueta de la persona represen-tada i enganxant-lo sobre un fons clar.Se li va dir silueta (silouette, en fran-cès) perquè es van fer famosos els re-trats d’Etienne de Silhouette, interven-tor del rei Lluís XV, que va carregard’impostos la població en una èpocad’escassetat i penúria econòmica. Desd’aleshores, una silueta és simplementel contorn d’una figura.

Diccionari Etimològic Complementaride la Llengua Catalana VII, 922

(Joan Coromines)

fatiga

NONONONONOTTTTTAAAAA

DDDDD

Arousa

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

Els organitzadors de la Matança del Porc de dimarts de Carnaval posen davant la càmera després dedinar, preparats per a coure i repartir la llonganissa i la botifarra durant la tarda. (Foto: JM Espinal)