LA BARCELONAﬂuència dels descobriments àrabs en la ciència catalana medieval, per la recerca catalana del regne del preste Joan, per la conquesta cata-lana de les Canàries, per

LA BARCELONAAFRICANA

Col·lecció: Barcelona Cosmopolis • 6

JOAN M. SERRA

LA BARCELONA AFRICANA.indd 1 23/10/17 16:17

Primera edició: novembre del 2017

© del text: Joan M. Serra Sala

© de les fotografies: Joan M. Serra, Pepe Navarro, Vicente Zambrano, Antonio Lajusticia,

Ajuntament de Barcelona, Miquel Rius, Pérez de Rozas, Josep Esplugas, Arxiu Fotogràfic de Barcelona, Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Jordi Calveras, Ferran Pestaña, Visual Hunt,

HEMAV, Erich Hackl/Birdlike, Lettera27, Pau Fabregat/Fundació AISGE, Chispita 66, Carlota Figueras i Fabiola Llanos

Coordinador de la col·lecció Barcelona Cosmopolis: Josep Huguet Biosca

Col·laboració especial: Josep Alert Puig

Procedència de les imatges: base cartogràfica propietat de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i particulars i institucions esmentats al copyright

© d’aquesta edició: Ajuntament de Barcelona i Cossetània Edicions

Edita:

9 Grup Editorial – Cossetània EdicionsC. de la Violeta, 6 – 43800 Valls

Tel. 977 60 25 [email protected]

www.cossetania.com

Ajuntament de BarcelonaPasseig de la Zona Franca, 66

08038 BarcelonaTel. 93 402 31 31

barcelona.cat/barcelonallibres

Consell d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona:Gerardo Pisarello Prados, Josep M. Montaner Martorell, Laura Pérez Castallo,

Jordi Campillo Gámez, Bertran Cazorla Rodríguez, Marc Andreu Acebal, Águeda Bañón Pérez, José Pérez Freijo, Pilar Roca Viola, Maria Truñó i Salvadó

i Anna Giralt Brunet

Directora de Comunicació: Águeda Bañón

Director d’Imatge i Serveis Editorials: José Pérez Freijo

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Anman Gràfiques del Vallès, SL

ISBN Ajuntament de Barcelona: 978-84-9156-048-7ISBN Cossetània Edicions: 978-84-9034-667-9

DL T 1245-2017

El contingut d’aquest llibre no podrà ser reproduït, ni totalment ni parcialment, sense el permís previ de l’editor

Tots els drets reservats


3

PRÒLEG per Gustau Nerín ............................................................................5

INTRODUCCIÓ .........................................................................................7

ELS INDRETS

1. QUAN EL MAR ERA NOSTRUM; NÚMIDES, IBERS, CARTAGINESOS I ROMANS Segles III aC a VII ........................................................................10

2. AMAZICS I IEMENITES A BARCELONA Segles VIII a XII ...........................................................................16

3. TEMPS DE COMERÇ, TEMPS DE CONQUESTES Segles XIII a XV............................................................................28

4. FILÒSOFS, MISSIONERS I ESCLAUS Segles XIII a XV............................................................................38

5. CORSARIS I PIRATES. XOC D’IMPERIS Segles XVI a XVIII.........................................................................50

6. EL RETORN COLONITZADOR AL MARROC Segle XIX i primer terç del XX ......................................................58

7. ESCLAUS, CACAU I FUSTA Segle XIX i primer terç del XX ......................................................68

8. ENTRE LA RECERCA I EL PATERNALISME: ARTISTES, CIENTÍFICS I AVENTURERS Segle XIX i primer terç del XX ......................................................76

9. REPÚBLICA I DICTADURA Anys 1931 a 1975.........................................................................90

ÍNDEX


4

10. LLENGUA I LITERATURA .....................................................100

11. ARTS I ARTISTES AFRICANS A BARCELONA ...................110

12. GASTRONOMIA, ESPORTS I ASSOCIACIONISME .............120

13. COL·LABORACIÓ CIENTÍFICA I EMPRESARIAL ENTRE BARCELONA I ÀFRICA ............................................128

ÀFRICA A BARCELONA Principals entitats africanes a la ciutat .....................................138

AGRAÏMENTS ...............................................................................142

ELS MAPES ........................................................................................143


5

En la mitologia popular barce-lonina els indians que retornaven d’Amèrica són autèntics models de triomf social (tot i que la fortuna d’alguns tingués un origen molt tèrbol). En canvi, anar a l’Àfrica generalment constituïa una au-tèntica maledicció. A causa de les campanyes del Marroc, tan cele-brades pels militars africanistes, l’Àfrica era sinònim de xinxes, de minses racions militars, de l’ame-naça contínua dels pacos (francti-radors...), de vexacions i amenaces infligides pels comandaments als reclutes, de desapareguts que mai no tornarien a les seves llars... Les conflictives descolonitzacions del Marroc, Guinea, Ifni i el Sàhara van acabar de reblar el clau. Els catalans que eren allà van retornar amb una mà al davant i l’altra al darrere, i no van voler tornar a sentir a parlar del continent africà.

Durant el franquisme, com a mínim en els seus primers anys, els rancis militars africanistes fe-ien contínues proclames d’africa-nitat, en un intent d’aconseguir l’amplia ció de l’imperi espanyol amb una bona porció de Marroc, o molt més. Però aquesta onada de fervor colonial africà no va arribar a la majoria de la població de la ca-pital catalana. Durant molts anys els barcelonins van mirar amb enveja i un cert ressentiment cap a Europa. Mentre els diners cor-rien per l’Europa de la postguerra mundial, Espanya encara arrosse-

gava la llarguíssima crisi de post-guerra i molts espanyols havien de marxar a treballar cap a aquell Nord pròsper que cantava Espriu. I mentre els europeus gaudien de democràcia i de llibertats (i fins i tot de pornografia), els barcelo-nins havien de sobreviure en una societat dictatorial, repressiva i pu-ritana. Com ens podria estranyar que s’emmirallessin en una terra que se suposava habitada per gent “neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç”?

Barcelona no parava de fer pro clames, de vegades fins i tot excessives i servils, d’europeïtat. L’ingrés a la Comunitat Econòmi-ca Europea el 1986, per a molts, va ser un autèntic somni. En aquell temps gairebé no hi havia africans a Barcelona (l’arribada massiva d’immigrants va ser pos-terior). La capital catalana vivia d’esquena a l’Àfrica i s’esforçava a oblidar el passat que posava en contacte ambdues societats. Però és obvi que l’Àfrica era massa a prop de les costes catalanes perquè Barcelona hagués restat immune a la seva influència.

Aquest llibre de Joan M. Serra posa de manifest allò que fàcil-ment es dedueix mirant el mapa: que Catalunya ha tingut intensos contactes amb l’Àfrica, violents i pacífics, al llarg de la seva història. No només hi ha una Barcelona africana avui, sinó que al llarg de la història hi ha hagut múltiples

PRÒLEG


6

Barcelones africanes. I el nostre univers mític també té l’emprem-ta, inevitable, del contacte amb el continent africà.

L’autor es capbussa en el pas-sat i el present de Barcelona, per teixir un mapa, no només carto-gràfic sinó també mental, de les relacions euroafricanes. I ho fa pràcticament en solitari, perquè fins ara s’havia dedicat molt poca atenció al tema. L’autor d’aquest llibre explora la història barcelo-nina i troba moltes relacions amb el continent africà, començant per aquelles llunyanes dates en què els predicadors cristians arribaven a Barcelona procedents del Magrib.

Joan M. Serra dissenya un re -corregut històric, amb gràcia i sa-viesa, que ens passeja per la con-questa musulmana de bona part de Catalunya, per les expedicions mi-litars catalanes per la Mediterrània, per la presència d’esclaus africans als mercats barcelonins, per la in-fluència dels descobriments àrabs en la ciència catalana medieval, per la recerca catalana del regne del preste Joan, per la conquesta cata-lana de les Canàries, per les activi-tats de cors dels mariners catalans, per l’expulsió dels moriscos, per les expedicions bèl·liques barceloni-nes dins les lògiques del colonialis-me espanyol... El lector sens dubte podrà veure la història de la ciutat des d’una òptica original.

No és un llibre que pretengui definir les relacions de Barcelona amb Àfrica com a idíl·liques. De fet, l’autor no defuig els temes in-còmodes: les guerres constants, els saqueigs, l’esclavatge, la xenofò-bia... I així aconsegueix oferir-nos un relat que ens obliga a inter-rogar-nos sobre la nostra ciutat. Girar la mirada a l’Àfrica és una forma d’aconseguir una altra visió de la pròpia realitat catalana. Allò que van fer els barcelonins amb els africans ajuda a entendre, també, allò que vam cometre entre nosal-tres mateixos.

Però, a més a més, Joan M. Serra ens apropa a una altra Barce-lona africana, la que, avui dia, posa en contacte els barcelonins nascuts a la ciutat, amb barcelonins pro-cedents de diferents indrets de l’Àfrica. I, sobretot, amb les seves mostres culturals: llengües, litera-tures, arts, gastronomia, rituals... La Barcelona africana és, sobretot, una guia per apropar-se d’una for-ma diferent a la realitat africana, sense sortir de la capital catalana. Aquest llibre és una guia que ens condueix per les cicatrius que per-duren, al teixit urbà, dels contac-tes euroafricans, però també ens apropa a les comunitats africanes que han esdevingut barcelonines.

Gustau Nerín

Antropòleg


7

La relació de la ciutat de Bar-celona amb països i ciutats africa-nes ha estat desigual: intensíssima des de l’època romana amb el Magrib i tot el nord africà fins a Alexandria, episòdica amb Etiò-pia, colonial amb la zona del golf de Guinea, especialment amb la Guinea Equatorial. Amb altres indrets d’Àfrica la relació ha estat molt més circums tancial fins que al segle XXI les relacions comerci-als i turístiques s’han intensificat i diversificat.

Aquesta guia pretén descobrir indrets i personatges de la ciutat que han tingut relació amb el con-tinent africà i les empremtes que persones, moviments artistics i culturals de procedència africana han deixat a Barcelona. Per tant, hi apareixen tant aquells llocs em-blemàtics que molta gent coneix i visita de la capital catalana, com llocs més modestos però que són significatius en la història que en-llaça Barcelona amb Àfrica i ens recorden els personatges que van teixir aquestes relacions.

Els capítols del llibre estan es-tructurats en dues parts: de l’1 al 9 se segueix un fil cronològic que arrenca de l’època dels cartagine-

sos fins a arribar als anys setanta del segle passat. A través d’aquests capítols anem veient diversos mo-ments i episodis històrics en què Barcelona i els pobles africans han tingut relacions comercials, cultu-rals o bèl·liques i els vestigis que això ha deixat en edificis i llocs de la ciutat que es poden visitar. Els quatre capítols següents, del 10 al 13, tracten de manera temàtica aspectes diversos com la literatura, la gastronomia i altres, però ja cen-trats en els segles XX i XXI.

A cada capítol trobareu un plànol esquemàtic de Barcelona amb un seguit de localitzacions relacionades amb el tema del capí-tol. A continuació, una explicació històrica del tema tractat i, des-prés, una sèrie de petits articles en què es destaquen personatges, fets, edificis i moments que relacionen Barcelona amb Àfrica. El llibre es clou amb una llista d’entitats i organismes de la ciutat que es relacio nen amb Àfrica i una sèrie de mapes de districtes municipals, on es tornen a repetir les localit-zacions amb l’objectiu que cadas-cú pugui confeccionar-se els seus itineraris cronològicament, per temes o per proximitat.

INTRODUCCIÓDESCOBRIR ÀFRICA A BARCELONA


8

La Barcelona africana vol ser una invitació al turisme de conei-xement, dedicada a les persones que tenen curiositat i interès per descobrir als carrers i places de la capital catalana les empremtes, petites o grans, que hi ha deixat la història dels pobles africans i els

lligams històrics, econòmics i cul-turals que ens uneixen.

Aquesta obra forma part de la col·lecció Barcelona Cosmo-polis, promoguda per l’empresa CatEmo cions, fruit de la col·la-boració entre Cossetània Edicions i l’Ajuntament de Barcelona.


ELS INDRETS

Torre de la plaça de toros Monumental d’estil orientalista. Foto: Joan M. Serra.


10

Els romans van fundar Barcelona al segle I aC.

Progressivament la ciutat va quedar integrada dins la

xarxa comercial de l’imperi romà i va esdevenir un dels

centres de comerç de la Mediterrània occidental. Les

intenses relacions comercials que va establir amb el nord

d’Àfrica van fer que el cristianisme arribés a Barcelona des

d’aquelles terres i que la ciutat mantingués forts lligams

amb les comunitats cristianes nord-africanes.

1QUAN EL MAR ERA NOSTRUM: NÚMIDES, IBERS, NOSTRUM: NÚMIDES, IBERS, NOSTRUM: NÚMIDES, IBERS, CARTAGINESOS I ROMANS

SegleS III aC a VII

1.15 1.161.14L’antiga Porta Pretòria de la muralla romana de Barcelona, construïda a principis del segle IV, que donava pas al Decumanus Maximus, actual carrer del Bisbe. (Foto: Pepe Navarro. Ajuntament de Barcelona)


11

LOCALITZACIONS

1.1 Museu d’Arqueologia de Barcelona. Passeig de Santa Madrona, 39.

1.2 Monestir de Sant Cugat. Sant Cugat del Vallès, a 25 km de Barcelona.

1.3 Santa Maria del Mar. Plaça de Santa Maria, 1.

1.4 Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional, Parc de Mont juïc, s/n.

1.5 Església de Sant Feliu l’Africà. Carrer de Sardenya, 29.

1.6 Torres romanes. Plaça Nova, s/n.

1.7 Muralla romana. Carrers de la Tapineria i del Sotstinent Navarro.

1.8 Museu d’Història de Barcelona. Plaça del Rei, s/n.

1.9 Catedral de Barcelona. Pla de la Seu, s/n.

1.10 Església de Sant Pacià. Carrer de les Monges, 27.

Vegeu-ne la ubicació detallada als plànols ampliats de les pàgines 144-155

Sarrià - Sant Gervasi

Horta - Guinardó

NouBarris

SantAndreu

Sant Martí

LesCorts

Eixample

Gràcia

CiutatVella

Sants - Montjuïc

1.6

1.8

1.3 1.7

1.1

1.9

1.4

1.5

1.2 Sant Cugat

1.10


12

Ibers i cartaginesos

L’enfrontament que es pro-duí al segle III aC entre Roma i Cartago, imperi africà situat on ara hi ha Tunísia, pel domini de la Mediterrània occidental va tenir la península ibèrica com a teatre de les operacions militars. Els cartagi-nesos no ocuparen l’actual territo-ri català perquè havien pactat amb els romans que no travessarien el riu Ebre, però Anníbal, cabdill militar cartaginès, trencà aquest pacte durant la Segona Guerra Púnica i travessà Catalunya amb el seu exèrcit camí d’Itàlia el 219 aC. Ho va fer, però, per l’interior del país, evitant la zona costanera. Al pla de Barcelona hi vivien els laietans, els quals no entraren en contacte amb els cartaginesos. La

conseqüència de la pugna entre Cartago i Roma va ser que els ro-mans iniciaren l’ocupació de l’ac-tual territori català per interrom-pre les vies de subministrament de l’exèrcit cartaginès. Els romans, a més a més de vèncer Cartago, sot-meteren els poblers ibers i uns 10 o 15 anys abans de la nostra era fundaren la ciutat de Bàrcino, ori-gen de l’actual Barcelona, damunt d’un possible establiment iber.

Romans des d’Alexandria fins a Bàrcino

Entre els segles II i I aC Roma va anar ocupant tot el territori de la península ibèrica i el nord d’Àfrica fins a Egipte, i així com-pletaren el seu imperi a totes dues

Torre de la muralla romana visible a la plaça dels Traginers.(Foto: Vicente Zambrano. Ajuntament de Barcelona)


13

ribes de la mar Mediterrània. El nord d’Àfrica, sota l’imperi d’Au-gust, es va convertir en una única província romana, l’Àfrica procon-sularis, on Egipte no era inclòs. La ciutat de Tarragona, capital de la província Tarraconense, era el centre del poder romà a Catalunya però, a partir del segle IV, Barcelo-na anà guanyant importància i s’hi equiparà. La ciutat de Barcelona es va integrar a la xarxa comercial de la Mediterrània occidental, que incloïa la costa mediterrània de la península ibèrica, la Gàl·lia Nar-bonensis, la península itàlica, i les terres nord-africanes de Mauretà-nia i Numídia.

Origen africà del cristianisme a Barcelona

Els escriptors i bisbes cristians del nord d’Àfrica van tenir des del segle II una influència fonamental en l’Església occidental. Curio-sament, mentre que a Roma els

cristians feien servir el grec en la litúrgia, l’Església nord-africana va traduir la Bíblia al llatí i va assen-tar aquest idioma com a llengua de culte, que un segle després pas-saria a Roma.

L’Església de la província Tar-raconense, on eren inclosos els territoris de l’actual Catalunya, va mantenir estretes relacions amb les comunitats del nord d’Àfrica i en va rebre una forta influèn-cia. Els bisbes Cebrià de Cartago i Agustí d’Hipona van intervenir en els afers hispànics de l’Esglé-sia i els llibres del bisbe barceloní sant Pacià van ser coneguts al nord d’Àfrica. Els testimonis arqueolò-gics demostren que la disposició de les basíliques i els baptisteris primitius, i diversos aspectes or-namentals dels sepulcres desco-berts a Catalunya, segueixen el model nord-africà. La invasió dels vàndals al segle V, i més tard dels àrabs, faran que aquesta relació minvi i s’oblidi l’origen africà del cristianisme a les terres catalanes.

Sabies que…?

Sant Onofre, santa Maria Egipcíaca, sant Antoni Abat, sant Climent d’Alexandria i sant Maurici de Tebes són sants que gaudiren de gran devoció a Barcelona i a Catalunya i tenen la particularitat que són venerats tant per l’Església catòlica com per l’Església copta. La comunitat copta té actualment quasi dos centenars de seguidors a Barcelona, però no dispo-sa d’església pròpia. Un altre sant africà amb molta devoció a la ciutat va ser sant Agustí, ja que a Barcelona es va esta-blir la primera comunitat agustiniana de la cristiandat a finals del segle IV.


14

Els poblats ibers del pla de BarcelonaVa ser durant la Segona Guerra Púnica que l’exèrcit cartaginès

va travessar el riu Ebre i es va introduir a l’actual territori català per arribar fins a la península itàlica i atacar Roma. En aquella època al pla de Barcelona hi vivia el poble iber dels laietans i sembla que hi havia diversos petits poblats ibers: un al capdamunt de la muntanya de Montjuïc, que era el poblat més important, i altres establiments al turó de la Rovira, al Putxet, a prop de l’Hospital de Sant Pau, a la plaça de la Gardunya i potser al mont Tàber. D’aquella època (segle III aC), se’n coneix una moneda ibera on surt el nom de Bàrkeno, antecedent de la Bàrcino romana. Al Museu d’Arqueologia de Barcelona (1.1) podem veure diversos objectes dels ibers i també estatuetes púniques.

Un sant nord-africà, difusor del cristianisme a

BarcelonaSant Cugat i el seu company, o germà, sant Feliu havien nascut a

la ciutat de Scil·li, situada a la vora de Cartago. Tots dos estudiaven a Cesarea (actual Alger) i van arribar a Barcelona a finals del segle III per predicar el cristianisme. Mentre que sant Cugat es va quedar a Barce-lona, sant Feliu es va traslladar a fer tasques de missioner a Girona. Al cap de poc temps de la seva arribada, es va desfermar la persecució de l’emperador Dioclecià contra els cristians i sant Cugat fou detingut.

Aquest quadre d’Ayne Bru, pintor flamenc establert a Barcelona, mostra l’execució de Sant Cugat. Al fons es veu la façana del monestir de Sant Cugat del Vallès tal com era a principis del segle XVI, amb el campanar inacabat. (© Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona (1502-1507). Foto: Jordi Calveras)


Documents

LA BARCELONAﬂuència dels descobriments àrabs en la ciència catalana medieval, per la recerca catalana del regne del preste Joan, per la conquesta cata-lana de les Canàries, per