La Torrera, vivenda okupa-da situada al carrer Olzi-nelles, ha rebut ordre dedesallotjar la casa el 2 desetembre entre les 9,30h iles 15,30h. Durant el juli-ol s’han realitzat algunesaccions per mostrar alspropietaris, una família delbarri, el suport que partdel veïnat dóna a la possi-bilitat que s’arribi a unacord. Els ocupants diuenque a la finca no s’hi potfer res per que encara hi hauns llogaters, i demanenestar-s’hi fins que no canviïla situació. Els propietaris, però, nohan atès la proposta i semblendecidits a tirar endavant amb el

desallotjament i la conseqüentintervenció policial.

Periòdic de comunicació popular

Santsi barris veïns

54agost 2002

5.000 exemplars

Mensual

5 1198Novetat sobre les vies

Sàhara: les injustícies d’avui,

les guerres de demà

Begudes de la terra

Aniversari de labatalla de l’Ebre

Sants ArreuEn movimentEn moviment

CSA Can Vies (carrer Jocs

Florals 42, 08014 Sants, BCN)

Telèfon: 93 422 16 13

Correu electrònic:

llaabbuurrxxaa@@lllliibbeerrttaatt..ccoomm

Distribució gratuïta

Visca la Festa Major!

> pàgina 2

> pàgina 3

Falten espaisd’ús socialEncara que la manca de locals i es-pais públics és una mancança crò-nica arreu de la ciutat, en els dar-rers temps la situació del barri haempitjorat notablement. Al tanca-

ment de fet de l’equipament juvenila la Casa del Mig s’hi suma ara l’ex-pulsió de la Colla de Diables delseu local.

Desallotjamentpel setembre

>pàgina 10

Nos engañaroncon la democracia

> pàgina 4

La casa està al 77 i 79 d’Olzinelles.

> pàgines centrals

Acció espectacular a l’Estadi

La Casa del Mig se l’han quedada els tècnics municipals. R.S.A.

> OPINIÓ

> PÀGINES CENTRALS

EspecialFestes Majors

Les Festes Alternativesi el programa complertde tots els carrers.

R.S.A.

De nou tornem a viure la FestaMajor. Una setmana agraïda perquasi tothom. Precisament LA

BURXA del mes d’agost la dedi-

quem a aquest es deveniment. A lespàgines centrals hi podràs trobar elprograma complert de tots elsactes que s’hi faran, posant espe-

cial ènfasi en les Festes Alter-natives, on hi participem activa-ment i que compliran cinc anysd’existència. Cinc anys procurant

deixar el pavelló ben alt i intentantcelebrar les festes de la manera méssatisfactòria possible. Enguany ellema de les festes el dediquem a

una reivindicació ben fonamenta-da: el soterrament de les vies. I mésencara quan es celebren precisa-ment sobre les vies.

2

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinióOpinióagost 2002

Editorial

LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció que es trobados cops al mes al CSA Can Vies (Jocs Florals 42) Periodicitat: MensualTelèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@llibertat.comLA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Periòdic de comunicació popular de Sants

i barris veïns

Quan semblava que ens submergíem en el relax estiuenc ens ha arri-bat una mala notícia: una jutgessa ha dictat ordre de desallotjament perla Torreta. Una bona manera de començar el curs. Ara per ara resultaquasi impossible aturar el que sembla inevitable. Un altre cop semblaque els propietaris guanyaran la partida. La policia farà fora els ocupantsde la casa i aquesta quedarà buida fins que hi puguin construir. El sen-tit comú portaria a qualsevol a pensar que el millor seria arribar a un a-cord per a que els actuals habitants s’hi puguessin estar fins que fos pos-sible. I més quan ja fa tres anys que hi viuen tranquilament. Però no. Lalògica imperant en la ment dels propietaris no entén de necessitats, sinóde beneficis. I el cas de la Torreta n’és un exemple ben il·lustratiu. Noes tracta d’una gran immobiliària ni de cap ric. Els propietaris són unafamília del barri, amb un comerç davant la casa. En cap moment hanvolgut parlar amb els inesperats inquilins, ni tansevol amb terceres per-sones. Prefereixen tenir la casa plena de rates a que algú l’habiti. Se’ls hihauria de caure la cara de vergonya. Esperem que el 2 de setembre elcarrer Olzinelles s’ompli de gent per evitar que se surtin amb la seva.

En aquesta Burxa han col·laborat: Alba Ayala, Roser Benavent, Bernat CostaReimondez, Toni Gonzàlez, Ivan Rubio i Garcia, Raül, Guillem Sànchez,Roger Sánchez Amat, Jordi Bonet, Pau, Les Tenses, David Positiu, LesTenses, Jesús Rodríguez, Miquel Darnès, Lancelot, Jordi Esteban, SotoLagarto, Joaquín Trullén

Pocavergonyes

De colònies

Ja som a ple agost, la vila de Sants queda buida, ens abandonen elscotxes, els fums, els sorolls... hi ha calma total. Molta gent és fora respi-rant nous aires per a que l'aire enrarit de la ciutat es volatilitzi i resultimés respirable al tornar. Si més no que respiri a festes, perquè per moltpodrida que estigui la ciutat les festes majors tornen any rera any, encaraque ens faltin companys i companyes. Tot i restar tancats físicamententre murs de formigó i barrots de ferro, per festes aquests només sónpols i ferralla perquè per festes les seguim tenint al nostre costat ballant,bevent, rient... És per això que volem i exigim la seva llibertat.

L'any passat, durant les darreres festes majors, els moviments socialsvam patir una ràtzia repressiva molt forta. La Laura, una companya deTerrassa directament afectada, va ser detinguda quan tornava a casadesprés d'una nit a les Festes Majors Alternatives de Sants. Se li va aplicarla Llei antiterrorista: aïllament, tortures, pressions, abusos... i posteri-orment va ser ingressada a presó. Igual que altres companys, a nosaltresens han pres la Laura, i és per això que aquest any l'Assemblea de Barride Sants li dedica les festes.

Per festes, llibertat Laura!

Nos engañaron con la democracia! Igual que en Manu Chao canta “nos engañaron

con la primavera” nosaltres podríem dir: “nos

engañaron con la democracia ...”. Abans que

algú es llenci a esbudellar-nos, cal que ho expli-

quem. Viure al primer món, al cor de la vella

Europa democràtica, amb un govern municipal

anomenat socialista i en un barri on el Regidor

ho és també de participació ciutadana ens hau-

ria de semblar que vivim al millor dels móns. I

no és així!.

SALT DE PLENS

Durant l’inici de la dita transiciócap a on, cap a què?, el malaguan-yat, i encara no batut en vendes,Manuel de Pedrolo escrivia altambé malaguanyat “Brusi” lesanomenades “Cròniques colo-nials”, que va aplegar en un volumla també, i van tres, malaguanya-da editorial El Llamp. La colònia:Catalunya. Era una delícia llegir laprosa fluïda i afinada de l’escrip-tor de les terres de Ponent. Elsarticles furgaven de manera sis-temàtica i implacable en l’únic llocon de veritat els fa mal, als colo-nitzadors: la denúncia del dret deconquesta que aviat, amb més omenys violència, farà tres-centsanys que exerceixen.

I ara, la presidenta del “congre-so de los diputados” amb nom desainet sarsualero, Luisa Fernanda(Rudi), que confon “gobierno”amb “reino” i que creu que el“Reino de España” del PP és la

reencarnació de l’Espanya delsAustríes, on el sol mai no se n’a-nava a dormir, ha tret pit (sensel’article masculí singular, no si-guem malpensats) davant de l’al-calde de Sant Pere de Torelló(Osona), Jordi Fàbrega, per obli-gar-lo a escriure en “castellano”,li-dioma-de-limperio. La cosa vaanar així: no li va acceptar un es-crit de l’ajuntament en català, iquan li va retornar amb una copiatraduïda, va recordar a l’alcalde quecom espanyol té l’obligació d’uti-litzar la llengua castellana.

En Jordi, jove i valent com és,no s’ha arronsat i ha dit que n’estàfart de ser tractat com si fos unindígena del vell imperi colonialespanyol. I ha afegit : “Se m’estàdiscriminant per raons de llenguaja que pel fet de ser catalanopar-lant dins de l´Estat espanyol delqual, malauradament, encara enformem part, quedo reduït a ciu-

tadà de segona categoria, a indí-gena a colonitzar”. A més és delmorro fort el xicot, i ha demanata la inefable presidenta amb nomde sainet audiència per a pentinar-la, que es deia abans.

Jordi, no t’hi escarrassis, noperdis el temps No hi poden ferres, com res no hi podien ferl’Hernán Cortés, el Conde-Du-que, en Felip V, l’Espartero, enPavía, en Franco. Tot allò que noentenen ho menyspreen i, si po-den, s’ho carreguen. És la nega-ció de la diferència com a capteni-ment sistemàtic, sense el qualdeixarien de ser el que són, delqual no poden prescindir si s’en-tossudeixen a tenir un lloc al sol,lloc que no saben tenir si no ésfent fora els altres i sol que nosaben prendre si no és prenent-loals altres.

Quel Ness

Després que la caiguda del bloc del'Est ens fes concebre l'esperançad'un món més abocat a la solidari-tat, sense despesa en armamentsque l'absència d'enemics ja fariainnecessària, després que veièssimque el món era cada cop més ric ique la medicina podia atacar quasitotes les malalties, ens hemtrobat amb l'absurda realitatd'un grapat de guerres con-tínues, d'atemptats esgarrifo-sos, d'escalades d'armaments,de controls aferrissats de lasocietat per prevenir, diuen,un suposat terrorisme, de ne-gació de medicines als païsosque no poden pagar-les, d'unadistribució cada cop més desi-gual de la renda, d'uns con-tractes cada cop més escom-braria, d'una societat en la queimpera el culte a la riquesa.

Matxaquen la societat civil finsque aquesta, en alguns casos, em-prèn el camí de la revolta, i això elsdóna nous arguments per lluitarcontra el que anomenen terroristes.I no només és això. Llegim que aIsrael, per exemple, a més de mas-sacrar la societat palestina, voten al

parlament una llei que prohibeix alspalestins reclamar indemnitzacionspels danys rebuts, o a la properaItàlia l'amic Berlusconi fa votar unallei que evitarà el processament delsseus amics i d'ell mateix!. Altramentdissenyen lleis electorals a la sevamida, tot prohibint partits molestos

o evitant nous sistemes d'elecciódirecta que posin en perill la sevapoltrona.

Més a prop nostre, els políticsde torn treballen incansablementper "desactivar" la societat civil.Avorrint els sectors més tímids i,directament detenint i engarjolantels més combatius, fent referència

si cal a no se sap quina connexióamb la banda terrorista tal o qual...O bé quan els veïns irrompen enun acte municipal, cansats de noser escoltats, el polític de torn fagrans escarafalls parlant a la prem-sa d'unes suposades actuacionsantidemocràtiques.

Els polítics que tenim són,ho sabem, culpables del geno-cidi participatiu que patim.Veuen el teixit social i la par-ticipació ciutadana com unperill per a la seva subsistèn-cia com a col·lectiu de privi-legiats. Gent que s'ha fet rica,o que ha prosperat socialmentgràcies a un càrrec al servei depoble.

Ens veuen com un perill,i en això tenen raó. Ens caltreballar per desemmascarar

aquesta farsa, per destruir unademocràcia podrida que cada cops'assembla més a una politocràciadictatorial.

I no ens tremolarà el pols. Apoc que puguem la destruïrem.

Llibert, de la Comissió de

Veïns de la Bordeta

Cartes a la BurxaEnvia’ns el teu escrit a l’adreça electrònica laburxa@llibertat.como a Can Vies (c/ Jocs Florals 42 BCN 08014) o a mà a la bústiade l’AC Arran (c/ Premià 20).

Un camping de primera

treballadores de tercera

Altra vegada hem caigut en latrampa i la necessitat de treballarun estiu més en l'hosteleria, alcàmping Montroig a Cambrils,considerat el segon millor d'Eu-ropa. Millor per a qui? Part delstreballadors venen amb contractede pràctiques de turisme per aca-bar fent de cambreres o escom-briaires. D'altres venim amb uncontracte que t'obliga a treballarde dilluns a diumenge nou hores,però que acaben sent més. Nopodem entrar a cap establimentdel càmping ni parlar amb elsclients més de dos minuts. Nosom més que un dels 280 treballa-dors reciclables. Un malaurat suc-cés ho ha evidenciat. El 17 de ju-liol dos treballadors cordobesos

de vint anys van morir atropellatsdavant del càmping. En seravisats, els propietaris respirarenalleugerits al saber que eren tre-balladors i no clients. No van nipagar el taxi dels amics que vananar a l'hospital. L'endemà es vaorganitzar una sentada en recorddels dos nois morts. Els caps del'empresa van amenaçar els 40 tre-balladors de Córdoba que nocobrarien tots els dies treballats.Tot i així la sentada es va fer i hivan assistir alguns clients.L'empresa va enviar la GuàrdiaCivil. Tothom, també clients delcàmping, arribava a la mateixaconclusió: serà el segon millorcàmping d'Europa, però els tre-balladors no som tractats ni con-siderats com a persones.Cristina, Esther, Gemma, Marta

ALBERTO

agost 2002

3

SantsSantsSantsSantsSantsSants

Alba Ayala/MONTJUÏC

En el decurs de la celebració insti-tucional del 10è aniversari delsJocs Olímpics i la presentació delFòrum 2004, un parell d'accionsorganitzades pel moviment okupavan voler denunciar l'altra cara delpublicitat major esdeveniment his-tòric de Barcelona. Després queJordi Pujol i Joan Clos commemo-ressin l'aniversari donant la ben-vinguda al Fòrum 2004 i rendinthomenatge a Joan Antoni Sama-ranch, ex falangista que més tardva fer el salt a la direcció del COI,va tenir lloc l'acció més ingeniosa.A l’aixecamer un conjunt de milcartolines, repartides prèviamententre el públic que pensava queformaria el logotip dels jocsolímpics, es va crear un mosaicgegant amb el símbol del movi-ment okupa. La figura, de prop de500 metres quadrats, es va fer visi-ble durant cinc minuts a tot l'Es-tadi davant una tribuna que no va

poder dissimular la sorpresa. Se-gons un membre de la comissióorganitzadora, "el desplegamentdel macromosaic s'ha realitzat perdenunciar la repressió policial queva acompanyar els Jocs Olímpicsde 1992 i per denunciar els proces-sos especulatius i financers quevan caracterizar tant les Olimpí-ades com el projecte del Fòrum2004, amb la careta de falsos con-tinguts étics i socials".

Trenta minuts després de laprimera acció de rebuig a la cele-bració, dues persones es van pen-jar des del travesser de l'escenaridesplegant una pancarta de 10metres on s'hi podia llegir: "1992=repressió, Fòrum 2004=especu-lació". La grabació en directe de lacelebració inevitablement va mos-trar a tots els espectadors algunesimatges de l'acció okupa, però rà-pidament es va tallar l’emissió do-nant pas a la publicitat, i al diasegüent gairebé cap mitjà en va ferressó. Tot i així, el moviment

okupa va fer una valoració moltpositiva, tant per l'espectacularitatde l'acció, que va sorprendre a tot-hom, com per l'objectiu de tren-car la normalitat de la celebracióque, segons els okupes, oculta lesconseqüències socials d'aquest ti-pus d'esdeveniments que nomésbeneficien a la classe política i

financera. "Els megaprojectes al'estil Fòrum 2004 amaguen laBarcelona que no es veu: la de lamanca d'equipaments que priva-titza infraestructures públiques,com és el cas de la venda dels ter-renys de Renfe-Meridiana a ElCorte Inglés, la ciutat més cara del'Estat espanyol, la que té 70.000

vivendes buides, la ciutat dels 3000sense sostre, la dels nens del car-rer, la dels immigrants desallot-jats". Joan Clos, per la seva banda,donava la benvinguda al Fòrumamb un missatge de diversitat ani-mant el "somni dels barcelonins ibarcelonines de fer realitat aques-tes grans ambicions".

Espect acular acció a l’Est adi OlímpicDos joves es van penjar a l’escenari a mitja actuació i el públic va desplegarun macromosaic amb el símbol okupa

El Peret va gaudir uns minuts d’una novedosa i inesperada coreografia. PREMSA

Roger Sánchez Amat/LA BORDETA

A mitjans de juliol va arribar lanotícia: el jutjat civil nº2 instava elsocupants de la Torreta a aban-donar la finca el 2 de setembreentre les 9:30h i les 14:30h. Aques-ta decisió pretendria ser el finald'un procediment engegat per ladenúncia que els propietaris vanpresentar un cop okupat l'edifici,el 4 de setembre del 1999. Llavorsun grup de joves van entrar alsnúmeros 77 i 79 del carrer Olzi-nelles i la van convertir en la sevavivenda. Des del principi vanintentar parlar amb la propietat peltal d'arribar a un acord, però laresposta va ser del tot negativa.

Una casa rehabilitada

Els grup de set habitants de la casacreuen que l'ordre judicial és injus-ta ja que, a part de les feines derehabilitació que van haver de ferdurant mesos, ara es quedaransense casa i l'edifici quedarà buit.

Aquest és el principal argument:el fet de que la tercera caseta de lafinca sigui habitada per uns llo-gaters impediria als propietarisconstruir-hi res.

Campanya veïnal

Un cop assabentats, les i els ocu-pants de la Torreta van iniciar unapetita campanya per recollir

suport veïnal. "Ara per ara, nomésla pressió de la gent pot fer queels propietaris aturin l'ordre judi-cial" comenten en l'octaveta edi-tada per l'ocasió. A més, es dónael cas que els propietaris són unafamília part de la qual viu al barri(l'edifici de davant de la Torretatambé els pertany). També espodria aconseguir un aplaçament,

una possibilitat difícil ja que el jut-jat tanca per vacances fins elmateix 2 de setembre. Durant elmes de juliol han repartit propa-ganda entre el veïnat més proper,s'ha realitzat una concentració el18 de juliol amb la participaciód'unes 50 persones i s'ha presen-tat un recurs. També han recollitunes 250 signatures per presentarals propietaris. Tot i això, no sóngaire optimistes.

Error judicial

La via judicial semblava tenir con-sistència, ja que durant el procéss'ha comés un greu error al nocomunicar les decisions a l'advo-cat d'una de les parts. A més, hi haun recurs sobre el qual s'ha dedefinir l'Audiència Provincial, pelque si es desallotja la casa i elrecurs resulta favorable als ocu-pants, es produïrà una greusituació d'indefensió. Per ara, jahan convocat una concentració elmateix dilluns 2 a les 9 del matí.

Desallotjament pel setembreAmenaça imminent per la Torreta, vivenda okupada del carrer Olzinelles

Els propietaris s’han negat a dialogar tot i no poder fer res a la finca

La concentració, davant la Torreta, va reunir amics i veïnes. IVAN

Guillem Sanchez/Hostafrancs

La campanya de la Fecsa contra elfrau està agafant proporcionsserioses. L’ensurt que van endur alCSA Hamsa va ser majúscul quanvan aparèixer un parell de fur-gonetes de la policia. El que sem-blava un desallotjament il·legal varesultar ser el tall del subministra-ment elèctric. A pesar de la provo-cadora presència policial, els oku-pants van mantenir la calma, i esvan limitar a llençar algun cubelld'aiga als militaritzats operaris.

Des de l'Hamsa s'apunta a queaixò formi part de la campanya dedesgast que la propietat està duenta terme per afavorir un desallot-jament. També s'hi inclouria lademanda veïnal per construir unparc al solar, totalment justifica-da, però que en cap cas hauria deser incompatible amb l'existènciadel centre social, al qual fandefineixen sospitosament com un“col·lectiu de joves que algunesmatinades fan activitats de forçasoroll, molestant els veïns iveïnes".

Operació deguerra per un cable

agost 2002 SantsSantsSantsSantsSantsSants

Guillem Sànchez/HOSTAFRANCS

Ni el temps, extraodinàriamentdolent per ser juliol, ni els canvisd'última hora, ni les inminentsvacances van impedir que la gentimplicada en les diferents reivindi-cacions veïnals que estan sorgint alsnostres barris es trobessin en unacte públic-assemblea. Després d'unprimer intent pel dissabte 6 de juli-ol, ajornat a causa de la pluja, l'actees va celebrar el 13. Tot i que no vapoder ser al parc de l'EspanyaIndustrial, davant les oficinesmunicipals de la Casa del Mig, i acausa de noves amenaces climà-tiques es va traslladar al CentreSocial Hamsa.

Tots aquests canvis va afectar

l'assistència, que tot i això va ser deprop de 40 persones. Aquesta va serforça activa, desvetllant la clara vol-untat de coordinar les diferentslluites per tal de fer pinya davant elDistricte. De fet, aquesta va ser una

de les idees que més es va anarrepetint al llarg de totes les inter-vencions. L'altra qüestió en què hiva haver acord va ser en considerarl'especulació com la problemàticacomuna, ja que es considera que

posa la ciutat i l'urbanisme al serveidels diners i no de les persones.També es va exigir que el veïnatpugui decidir com han de ser elsseus barris, i es va destacar el ma-lestar general per la prepotència delspolítics, visualitzada amb la fugidai les sortides de to que van realitzarla darrera Comissió d'Estat (veureLa Burxa núm. 53).

Va participar gent de la Comissióde Veïns de la Bordeta, que vanrecordar la història de Can Batlló,de la Comissió pel Cobriment deles Vies, els afectats pel Mercat dela Marina, els veïns de la plaçaCerdà (que reclamen que es com-pleixin les promeses d'equipamentsa un solar en el que actualment s'es-tan fent pisos de protecció), gent de

les diferents cases okupades del bar-ri i les entitats juvenils afectades perla desaparició de l'equipament a laCasa del Mig. Un cop presentats elsdiferents conflictes es va buscarmaneres de confluir en reivindica-cions tan dispars, de les diferentsestratègies a utilitzar i la gent ambmés experiència van recordar coms'havien guanyat algunes lluiteshistòriques.

A pesar de no concretar res, hiva haver consens en no perdre elcontacte, repetir la trobada desprésde l'estiu i anar fent seguiment através de la Plataforma Veïnal con-tra l'Especulació, que recentments'ha constituït a Barcelona i quecoordina una vintena de lluiteslocals de tota la ciutat.

El veïnat vol decidir sobre el barri

4

Aquí podries posarel teu anunci

Finalment l’acte es va fer a la porta de l’Hamsa. IVAN.

Guillem Sanchez/Sants

Tot i que els nostres barris gaudeix-en d’un teixit associatiu molt ric iactiu, la realitat és que la manca delocals, sumat a la política sectàriaen subvencions que té el Districte,estan posant en perill moltes de lesactivitats. El cas més flagrant i japrou conegut és el de l'equipamentjuvenil de la Casa del Mig, que dosanys després, el seu desmantella-ment ha suposat la desaparició del90% dels col·lectius que l’utilitza-ven, així com la fi de nombrosesiniciatives que sortien d'allà. Tambéés paradigmàtica la situació de l'AVRambla de La Bordeta, que es vaescindir de l'AV Badal-Brasil-Bor-deta per lluitar pel cobriment delCinturó. Ara la seva demanda queel Districte pagui el lloguer d'unlocal social, (en un barri que no técap espai d’aquest tipus) juntamentamb l'AV Sants Sud, un equip defutbol aleví, un de submarinisme ialtres entitats de la Bordeta ha estatdenegada amb la vaga promesad'obtenir un espai en la futura reor-denació de Can Batlló d'aquí 5anys. I això contrasta amb l'AV

Badal-Brasil-Bordeta i el seuespaiós local pagat pel Districte.

Un altre cas urgent és el del'Agrupament Escolta Joan Mara-gall, que després de 10 anys de no-madisme forçat, durant el que hanestat a les seus d’altres entitats, sen-se aconseguir mai un espai adequata les seves necessitats. El cansamenti desgast creats per aquesta situacióhan passat factura, i l'ombra de ladisolució planeja a l'entitat; encaraque de moment no s'han rendit iestan recollint signatures per quel'Ajuntament els cedeixi un local.

L'últim col·lectiu afectat són elsDiables, que tot i ser una de lescolles més antigues i consolidadesde tota la ciutat mai han gaudit d'unlocal propi, sinó tant sols tenien unpassadís entre les Cotxeres i l'es-glésia de Santa Maria que única-ment permetia deixar el material (iels nombrosos robatoris a part)però no fer-hi reunions o altresactivitats. Ara però, fins i tot aixòse'ls hi ha retallat, ja que allí s'ha decol· locar l'aire acondicionat delcentre cívic, i amenacen ambmobilitzacions de cara a l’octubresinó se’ls dóna una alternativa.

Explica’ns una mica d'història

La Casa del Mig es converteix enequipament juvenil cap al 95. Des-prés, i per fer-hi obres, es traslla-da al carrer Miquel Bleach, i allàexplota: els animadors treballenmolt i es genera un espai que per-met la creació d’associacions, imoltes activitats: teatre, rol, solida-ritat, s'edita una revista, es coordi-nen les associacions dels instituts...Com es produeix el tancament?

Les obres estaven acabant, i nosal-tres preparàvem el trasllat, repar-tint l’espai, quan ens arriba el ru-mor que només tindrem la plantabaixa, que el pis és per oficines.Però no us diuen res, només és

un rumor?

Exacte, en cap moment ens handonat una comunicació oficial.Llavors ens organitzem en laPlataforma "La nostra Casa delMig" i convoquem una xocolata-da, una assemblea al Districte,cartes als diaris... I finalment ens

rep l'Alcober, però encara éspitjor, ens enganya, menteix. No-saltres tenim una carta escrita i sig-nada per ell comproment-se atornar-nos el local quan acabin lesobres. Finalment ens acusa senseproves d'una pintada amenaçado-ra a la porta de casa seva. El méscuriós és que ningú ha vist maiaquesta pintada, ja que la van bor-rar a primera hora, però és l'excusaper acabar amb el diàleg.I mentrestant, que us van dir?

L'argument seu és que no volienun gueto, sinó que féssim servirdiferents espais. No entenen quela Casa del Mig no era només unespai, sinó també un esperit. Queel problema nostre no és d'espais,per això tenim els instituts, els cen-tres cívics o els centres socialsokupats, sinó el fet de tenir unpunt de referència, un lloc onconeixe'ns i donar-nos a conèixer.Però la Plataforma ja no existeix

Ells juguen a desgastar-nos i final-

ment ens divideixen entre les enti-tats que volen continuar amb l'espaique sigui i les que es neguen a trepit-jar aquest "equipament". Finalment,tanquen el local de Miquel Bleachper sorpresa llancen tot el materiala les escombraries. Es salva perqueho vam veure i el vam recollir. Alfinal, tant sols tenim la meitat de laplanta baixa, incloent el Punt d'In-formació Juvenil i una sala de novestecnologies de pagament que ningúutilitza. Així ens queden dues salesi un rebedor que tenen la barra dedir-li sala d'exposicions, la plantillas'ha retallat de sis persones a una, iencara es queixen perque fem soroll.I els col·lectius?

La majoria s'han disolt, els altress'han buscat la vida. L'ambient decol·laboració de la Casa ha mort ino entra gent nova. Ara només hianem un grapat de persones cadatarda perque no el puguin tancar,però al setembre acomiaden l'últimanimador, així que ja veurem.

La falt a de locals amenaça el teixit associatiuLa Casa del Mig, l'Agrupament Joan Maragall i ara els Diables pateixen el mateix problema

"La Casa del Mig no era només un espai, sinó també un esperit"

Entrevista a Paola Mulero, usuària de la Casa del Mig:

5

Roser Benavent/SANTS

Mesos d'espera per parlar, una pro-posta a l'aire que no agradava aningú, desencís per com es por-taven les coses des de l'Ajuntamenti finalment, flash! la premsa queanuncia un pacte a tres bandes:Ajuntament, Generalitat i Ministeride Foment. I el veïnat, on era elveïnat que sempre han reclamat elsoterrament total de les vies?.

Una acció reivindicativa al car-rer, com ja va informar LA BURXA

del número anterior, i la pressióveïnal van portar a una convo-catòria de l'Ajuntament per pre-sentar la proposta a la Comissiópel Soterrament de les Vies.

A finals de juny va tenir llocaquesta reunió a les oficines d'ur-banisme de la Plaça de les Glòries:com a ponents, en Xavier Casas,el super-arquitecte Acebillo, elregidor Pere Alcober i altres tèc-nics i polítics.

L'argument municipal va ser

rotund: no se soterren les vies aSants perquè és tècnicament im-possible: caldria tancar tot el tràn-sit ferroviari de l'Estació de Santsdurant dos anys, ja que caldria ferel soterrament a cel obert i no espodria fer amb màquines tunela-dores. No és la primera vegadaque l'Ajuntament emmascaraqüestions polítiques o econòmi-ques rera aspectes tècnics, coms'han encarregat de recordar elsveïns en la seva nota de premsa

del 9 de juliol.La ferma convicció que l'Ajun-

tament els tornava a estirar de lacamisa va portar a l'assemblea deveïns a redissenyar la campanya,portant-la al que s'anomena "cam-panya de baix nivell" tot involu-crant els veïns via comunitatsd'escala. Això va portar a una dar-rera assemblea el 16 de juliol ambla presència de més de cinquantaactivistes acompanyats per unsaltres cinquanta presidents de

comunitats. A l'assemblea es vanexplicar les propostes municipals,i el que això significa, cosa que vamotivar més d'un ooooooohhh!!!general de desaprovació. L'assem-blea va decidir aprofitar aquestessetmanes estiuenques per prepararla logística de noves pancartes,cartells, aprofundir en la captacióde noves comunitats veïnals per lalluita i encoratjar-se per reprendrela campanya en tornar de lesvacances a “playa bávaro”.

Quan convé soterrem vies!!!

agost 2002SantsSantsSantsSantsSantsSants

Toni González/SANTS

L’associació “Memòria històrica”va organitzar una apassionant xer-rada el 12 de de Juliol al CentreSocial de Sants. Varen intervenirla historiadora Dolors Marín, au-tora de “Clandestinos”, un recenttreball que recull tota la lluita dinsl’estat espanyol, Eusebi Jiménez,que a més de les seves experièn-cies personals, està recopilant for-ça informació sobre la guerrillaurbana a Barcelona, i Pedro Cua-drado, lluitador del PSUC que vapatir importants repressions i pèr-dues familiars per la causa.

Un propòsit comú va ser, amés de l’històric i l’anecdòtic,denunciar la falta d’interès insti-tucional i social respecte aquestslluitadors antifeixistes. La histo-ria del maquis no s’acaba en lesmés de 2000 morts (irregulars) iels 600 guàrdies civils en actes deservei. És una historia macabrade tortures, de repressió familiar,de venjances i fugides. La guerracivil i la resistència del maquisprodueixen una certa amnèsiahistòrica que cal restablir si esvolen curar les fortes feridessocials.

Toni González/SANTS

Amb el títol “Perspectives de l’es-querra anticapitalista a Europa” el30 de Juny a les Cotxeres s’hi va ce-lebrar una conferencia organitzadaper “Espai Marx”. Van intervenirJean Pierre Page (Rouges Vif,França), Livio Maitan (Rifundazio-ne Comunista, Itàlia) i Julio Anguita

(IU). En poc més de tres hores vanexposar el patètic moment pel queestan passant les formacions d’es-querres. L’atomització del vot, lanecessitat de trobar un discurs con-sensuat capaç de motivar i mobilit-zar a la població, plantar cara a l’a-vanç de la extrema dreta, al neolibe-ralisme i els seus devastadors sis-temes de globalització.

ContraInfos/POBLE SEC

La commemoració dels 25 anys deles Jornades Llibertàries que tin-gueren lloc el juliol de l’any 77 alparc Güell va ser l’excusa per re-flexionar sobre l’evolució delmoviment llibertari durant aquestperíode i a l’actualitat.

Els debats varen incloure unampli ventall de temàtiques i esvaren desenvolupar al centre socialEspai Obert i a la Fundació d’Estu-dis Llibertaris i Anarcosindicalistes.Civilització i anarquisme, repressió,món del treball, municipis lliures,mitjans de comunicació, margina-ció social, software lliure i federalis-me varen ser alguns dels àmbits dediscusió i donen idea de l’amplitudde les reflexions que es plantejavendes dels col·lectius organitzadorsde la trobada.

Tant a les ponències com a les

intervencions dels i les assistents alsdiferents actes, es varen fer cons-tants crítiques i aportacions enreferència a la unitat del movimentllibertari, a la utilització de les dife-rents formes de lluita i al paper deles organitzacions anarco-sindicalis-tes i dels ateneus dins del panoramageneral del moviment llibertari. Simés no, la participació va ser forçaelevada tant entre persones de lageneració que visqué la transició,com entre aquells i aquelles que hohan conegut a través de la memòriahistòrica escrita o verbal que deixa-ren aquells anys. Tanmateix, lesJornades Llibertàries 1977-2002varen significar la represa d’algunsdebats que feia anys s’havien deixataparcats, i la retrobada de l’esperitde lluita de persones i col·lectiuscap un món més just i més lliure,tal i com s’afirmava al manifest depresentació de l’efemèride.

Els maquis aCatalunya

Anguit a visit a SantsJornades Llibertàriesa Barcelona

AArrtt TTaattttooooPPiieerrcciinngg

Art Tattoo 1C/ Bèjar , 4

Tf. 93 423 25 02Art Tattoo 2C/ Rector Triadó, 24

Tf. 93 426 23 3208014 Barcelona

Metro L1 i L3 -FF.CC. pl. Espanya

Obert de 9 a 22h

tot l’any

C/ Riera Blanca, 119Tel. 93422581808028 Barcelona

F A R M À C I A R U B I O

Llic. Montserrat Rubio

Mòbil: 696 1 1 79 19

La jornada va tenir una dimensió internacional. TONI

Des de Sant s,construint lallibert at dels

PaïsosCatalans

10 de setembre

LLeeccttuurraa ddeell mmaanniiffeesstt uunniittaarriiPPaarrllaammeennttss iinntteerrnnaacciioonnaallss::

Sami Abdul, palestí.Representant del poble amazig

Representant canari del Frepic-Awanak

1100ee aanniivveerrssaarrii ddee ll’’oonnaaddaa rreepprreessssiivvaa ddeell 9922::

David Bassa, periodistaUn exrepressaliat del 92

CCaannttaauuttoorr,, ccaasstteellllss,, ggrraalllleess,, ttaabbaallss

Propost a municip al Propost a veïnal

20h a la plaça Osca

agost 2002 ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

6

Ingredients: Un Kg de tomàquets ben madurs; una pastana-ga; ½ ceba; ½ rama d’api; un porro; una rama de farigola; unacullerada de sucre; sal; oli d’oliva.Elaboració: Tallem les verdures a trossos i les sofregim ambl’oli a foc lent. Quan la ceba estigui marró (sense cremar-la) abo-quem el tomàquet, la farigola, el sucre, dos gots d’aigua i hodeixem coure a foc lent uns 30 minuts. Es treuen les herbes, hotriturem tot, ho passem per un colador xinès i posem la sal.* Opcionalment es poden afegir uns trossos de formatge decabra.

La Burxa ofereix un espai publici-tari per comerços, bars, localssocials, editorials, discogràfiques id'altres que vulguin anunciar-se. L'espai es composa de quatreanuncis per pàgina de 63’5x60 mm.En cap cas els i les anunciants esresponsabilitzen dels continguts.Abstenir-se entitats bancàries,multinacionals i immobiliàries.

Cada requadre costarà 21E (3500 ptes)Si es volen ocupar dos, 36E (6000 ptes)

Plaça Osca, 8Tel. 93 531 30 48

Fusteria d’encàrrec imobles a mida

Les aventures del Drac malaherba

Els àpats de la precarietat

La Cançó

(Pot semblar estrany que una cançó com aquestaapareixi en una publicació com LA BURXA, peròdesprés de tot l’any de serietat i compromís, uncop arribat l’estiu és bó anar-se’n de la pilota. Ila millor manera és fer-ho d’una manera útil.

Així que aquí teniu la cançó de l’estiu per mem-oritzar-la i gaudir-la a les festes. Salut i aserejé!)

Mira lo que se avecina a la vuelta de la esquina,viene Diego rumbeando. Con la luna en las

pupilas y en su traje aguamarinavan restos de contrabando.

Y donde más no cabe un alma allí se mete adarse caña poseído por el ritmo ragatanga.

Y el dijey que lo conoce toca el himno de las docepara Diego la canción más deseada.Y la baila... y la goza... y la canta...

Aserejé ja de jé de jebe tu de jebere seibiunouva majavi an de bugui

an de buididipí.Aserejé ja de jé de jebe tu de jebere

seibiunouva majavi an de bugui an de buididipí.

Aserejé...

No es cosa de brujería que lo encuentre to los díaspor donde voy caminando.

Diego tiene chulería y ese punto de alegríarastafari afrogitano.

Y donde más no cabe un alma allí se mete adarse caña poseído por el ritmo ragatanga.

Y el dijey que lo conoce toca el himno de las docepara Diego la canción más deseada.Y la baila... y la goza... y la canta...

Aserejé ja de jé de jebe tu de jebere seibiunouva majavi an de bugui

an de buididipí.Aserejé ja de jé de jebe tu de jebere

seibiunouva majavi an de bugui an de buididipí.

(Manuel Ruiz “Queco”/ ShakeTown Music)

El raconet cannàbicBenvolgudes amigues i amics,aquest mes a la burxa estemde “celebration” i no és perquèencara ens duri la ressacad´Eurovisió, ni de l´Ecspanya-Korea. Aquest mes hem rebutun e-mail, i que voleu, si po-guéssim trauríem la banda demúsica i tot (parapatximpatx-impatxim bis, bis) per anunciara bombo i “platillu” que quedainaugurada la consulta del Dr.Fumantxú. Així que ja sabeu,si teniu qualsevol dubte, sug-gerència o voleu fer-nos arri-bar una foto de la vostra colli-ta, nosaltres us ho publicaremo respondrem amb molt degust, amb més gust si ensdeixeu fer un tast, és clar!. Peròdeixem-nos de pel·lícules i a-nem per feina:

Amic “Lagarto”, primer detot, gràcies per escriure´ns. Pelque ens dius al teu e-mail tensdos petits/grans problemesamb les teves “estimades”.L´un, els bitxos, i l´altre, el sexede les plantes. Bé primer de tot,i com no ens volem repetir enexcés perquè el tema “mari-huanero” ja és prou extens, etconvoquem, si tens aquest pos-sibilitat, a que et llegeixis detin-gudament les Burxes anteriors(a repassar com a l´escolaxaval!).

Pel problema dels bitxos, not´amoïnis massa si no notesque realment tens una plaga ose t´estan cruspint la planta. LaMaria de balcó és especial-ment un ecosistema en mi-niatura, i si a tu t´atreu l´olorque fan les plantes imagina´t atots els “aznarines”. Segura-ment els puguis mantenir aratlla però mai podràs eliminar-los del tot. Hi ha moles remeiscasolans, el que passa és quenormalment son de caire pre-ventiu i donen força feina, iaixò contradiu la religió del Dr.Fumantxú (més samba i menystreballar). A les botigues tro-baràs insecticides i repel·lentsbiològics que pots fer servirfins a dues setmanes abans derecollir sense que quedi caprastre.

La qüestió del sexe és unamica més complicada i en lesdescripcions poder no hemsigut del tot precisos per aixòus mostrem un parell de fotosper a que veieu la diferènciaentre un mascle i una femella.I recordeu el proverbi: La mil-lor Marihuana, la que fa laMama. Petons a tots el pares imares que ens han salvat mésd´una collita.

Dr. Fumantxú

Aquesta secció gastronòmica vol retre homenatge a totes aquelles persones o ge-neracions que per diversos motius han patit la fam o la misèria. Volem fermemòria d'aquests precaris però efectius coneixements populars de subsistència.z

Crema de tomata semifreda

horari:matins, de dimarts a divendres de 10.30 a 14htardes, de dilluns a dissabtes de 17 a 21h

llibrescontrainformaciórevistes músicasamarretespedaços...

c/de la Cera 1bis 08001 BarcelonaTel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58

ellokal@pangea.org / ellokal@sindominio.net

EEll LLookkaallAAssssoocciiaacciióó CCuullttuurraall

EEll RRaavvaall

Aserejé

Plantes del Trapatoni (la Bordeta).

Planta femella Planta mascle

ESPECIALITATSMEDITERRANI

ORIENTALS

BAR RESTAURANT

PALESTÍ

Riego, 15 - 08014 BarcelonaTel. 03 422 16 10 Fax 93 332 33 50

TTaalllleerrss RRuuaannooReparació de tota classe de vehiclesOfertes en olis, frens i tubs d’escapamentRodes i punxadesInjecció gasolina i dieselComprovació i càrrega del gas i de l’airecondicionat

Antoni Capmany, 82 (al costat de pl. Sants)

Tel. 93 331 00 79 Fax 93 331 03 6608014 Barcelona

Un estiu més arriben les FestesMajors de Sants. Veïns i veïnes esretroben per omplir el barri devida i color. Una vida i un colordiferents als de la resta de l'any.Els cotxes desapareixen de moltscarrers i els sorolls urbans sónatapeïts per la música. El gris ciu-tat es veu substituït per unaàmplia gamma de tonalitats ale-gres. I les presses i l'estrés donenpas al relax i la farra. Les festesfan que el veïnat recuperi el carrercom a espai de sociabilitat i treballcol·lectiu. Balls, sopars a la fres-ca, carrers engalanats i activitatspopulars trenquen així amb unaquotidianitat que gira al voltantdel trinomi treball-consum-TV.Des dels sectors compromesos delbarri fem la nostra aportació al'esdeveniment en forma de FestesAlternatives. Ja fa uns anyets quela iniciativa tira endavant, i perara, no ens cansem.

Quants anys fa?Ja al 1995 es va muntar unaprimera festa organitzada percol·lectius de joves del barri. Peraquelles èpoques van ser LaMandràgora, les CJC, el CoitoDoñana, la casa okupada LaGarnatxa i gent suelta els respon-sables del sarau, que va durar dosdies i es va fer a la rampa deCotxeres. Es feia realitat la ideaque any rera any se'ns passava pelcap. A les Festes hi trobàvem a fal-tar unes quantes coses. El progra-ma oficial era massiu i comercial,

les restriccions horàries aigualienla "juerga" i una creixent mercan-tilització amenaçava les arrels po-pulars de la celebració (espònsors,decoracions professionals). A més,hi faltava un espai que combinèsla tradició lúdica i la realitat socialcombativa de l'entorn. La inicia-tiva es va repetir els dos anysvinents, però per motius interns,es va desintegrar el nucli que duïaa terme la iniciativa, donant pas ales Festes Alternatives.

Les primeres festesAl 1998 l'Assemblea de Barrimunta les primeres FestesAlternatives. Aquesta entitats'havia anat consolidant durantl'any i era una proposta organitza-tiva plantejada des dels centressocials okupats del barri amb l'ob-jectiu d'aglutinar persones icol·lectius amb idees i pràctiquesanticapitalistes. Can Mantega vaser l'escenari escollit, i l'èxit acon-seguit va fer que el següent any esrepetissin, aquest cop a la plaça deSants.I en aquest escenari continuem.

I què dius que feu?Al pàrquing ja es porten quatreedicions de Festes, i per ara esmantè un bon nivell tant d'as-sistència com de gent implicada.Durant aquests anys hem anat lli-mant les incomoditats que com-porta el lloc en qüestió: brutícia,sense instal·lació d'aigua, pixums,calor a dojo... Però encara queden

aspectes sueltos: el treball volun-tari i sense subvencions té lesseves limitacions. L'organitzacióde les festes comença a la primav-era, amb la creació d'un grup detreball que coordina les feines mésprimerenques i fa un disseny deles activitats. Es demanen els per-misos. Després es creen les comis-sions: barres, toldos, cuina, dis-tribuïdora, tècnica, decoració... Detot plegat se'n parla a l'Assembleade Barri, on s'acaben prenent lesdecisions més importants. I ambel màxim de feina enllestida, s'ar-riba a l'agost.

I per què?Amb les festes alternatives inten-tem, primer de tot, muntar un bonsarau per disfrutar al màxim aque-sts dies de l'any. Tant nosaltres, lagent que organitzem, com tothomque hi vulgui venir. Pretenemdonar-li, a més, un profund cairepopular, rebaixant al màxim elspreus i muntant activitats per apúblics diferent. També intentemque siguin un reflex del treballsocial que desenvolupem durantla resta de l'any. I com no, treurealguns calerons per finançar aque-stes lluites. Així que quedeu tots itotes convidades.

Visca la Festa Major!Visquin les Festes Alternatives!

CCoommiiddaa ttííppiiccaa ccoolloommbbiiaannaaBandeja paisaSobrebarriga en SalsaSancocho de gallina

ChuletaBisté a caballoArepas con todo... y más

C/ Riego 23, M L5-L1 Pl. SantsServicio a domicilio: 93 431 70 72

BAR RESTAURANT

CARRER d'ALCOLEA DE DALT

Dissabte 2408.30 h Diana "Triangle de Sants"09.30 h Esmorzar per als veïns18.00 h Jocs infantils23.00 h Ball "Ritmo Latino"

Diumenge 2512.00 h Campionats parxís i dòmino18.00 h Jocs infantils23.00 h Ball "Music Cocktail"

Dilluns 2612.00 h Campionats parxís i dòminoTarda Partit solters/es - Casats/ades

21.30 h Sopar de veïns i bingoDimart s 27

19.00 h Sardanes: "Cobla Principal deCollblanc"Dijous 29

13.00 h Concurs d'allioli i botifarrada18.00 h Jocs infantils21.00 h Sopar homenatge avis23.00 h Havaneres "Les veus del mar"

Divendres 3012.00 h Guerra d'aigua i bany d'escuma18.00 h Berenar infantil i pallassos

"Mascarada"23.00 h Ball "Umega"

Dissabte 3113.00 h Concurs de truites i vermut18.00 h Lliurament de premis23.00 h Disco Mòbil i bany d'escuma

CARRER d’ALCOLEA DE BAIX

Dissabte 2409.30 h Gran traca inici festa i cercavila 10.30 h Sardinada popular12.00 h Inici campionats (dòmino, parxís...)23.00 h Ball amb “Kirtana”

Diumenge 2514.30 h Dinar de Festa Major22.30 h Ball amb “Pokers”

Dilluns 2612.00 h Jocs infantils23.00 h Cremat de rom i havaneres “Xarxa”

Dimart s 2712.00 h Concurs de pintura i manualitats18.00 h Sardanes amb la cobla “Jovenívola

de Sabadell”21.30 h Sopar de germanor

Dimecres 28Actes unitarisGran paella popular per al veïnat

Dijous 2917.30 h Berenar per a la mainada18.00 h Espectacle infantil 23.00 h Ball amb “Quim el Marxós”

Divendres 3012.00 h Partit solters contra casats17.00 h Jocs per a adults22.30 h Ball amb “Aquàrium”

Dissabte 3113.30 h Concurs de truites14.00 h Vermut per al veïnat22.30 h Ball de cloenda amb “Hapleck”Gran traca final

CARRER de GUADIANA

Dissabte 2410.00 h Traca inici de Festa Major13.00 h Cercavila amb actuació19.00 h Jocs infantils23.00 h Disco Mòbil amb coreografies perquè el públic

hi participiDiumenge 25

11.00 h Foc sardinada13.30 h Concurs de truites i pastissos

Sardinada popular18.30 h Tallers infantils i juvenils22.00 h Havaneres amb el grup “Xarxa” amb rom cremat

Dilluns 2612.00 h Concurs de dibuix “Castell Floop”18.00 h Jocs de taula Jocs infantils22.00 h Bingo

Dimart s 2712.00 h Gimcana infantil18.00 h Jocs de taula i xocolatada amb animació

infantil22.00 h Cinema. Pel·lícula “Moulin Rouge”

Dijous 2912.00 h Tallers infantils18.00 h Jocs de taula18.00 h Jocs infantils22.00 h Teatre

Divendres 3012.00 h Jocs infantils Castell “Floop”18.00 h Fi dels jocs de taula18.00 h Jocs infantils23.00 h Actuacions musicals

Dissabte 3112.00 h Cursa popular13.00 h Guerra d’aigua19.00 h Lliurament de premis dels jocs de taula, con

curs de truites i pastissos20.30 h Sopar de germanor23.00 h Orquestra “Gramola”

CARRER dels COMTES DE BELL-LLOC

Dissabte 2409.00 h Traca matinera22.00 h Ball amb el conjunt “Empordà Fusió”

Diumenge 2512.00 h Sardanes amb la cobla “Ciutat de Terrassa”19.00 h Festival infantil amb el grup de pallassos

“Germans Tururut”22.30 h Ball amb l’orquestra “Aquàrium”

Dilluns 2618.00 h Xocolatada22.00 h Ball amb el conjunt “Brindis”

Dimart s 2714.00 h Botifarrada per als socis22.00 h Cantada d’havaneres amb “Les veus dels

pescadors de l’Escala”Dijous 29

22.00 h Sopar de germanorDivendres 30

22.00 h Ball amb el conjunt “Ritmo Latino”Dissabte 31

13.00 h Vermut per als socis18.00 h Berenar dels avis (socis amb tiquet) i ball amb

el conjunt “Brindis”23.00 h Ball amb el conjunt “Brindis”

CARRER de CANALEJAS

Dissabte 2409.00 h Traca22.30 h Grup “ Frenesi”

Diumenge 2513.00 h Vermut popular19.00 h Jocs21.30 h Havaneres: “Nuria Berengueras”,

Dilluns 2611.00 h Jocs infantils18.00 h Pintures infantils22.30 h Grup “Eskch”

Dimart s 2712.00 h Guerra d’aigua fins a les 13.30 h17.30 h Pallassos “Tedi Clom”22.30 h Disco Mòbil

Dijous 2911.30 h Jocs infantils17.30 h Jocs infantils i xocolatada22.00 h Orquestra “Nocturna”

Divendres 3011.30 h Jocs infantils17.30 h Anem a jugar22.30 h Grup “Gats”

Dissabte 3110.00 h Infantil inflables22.30 h Gran Disco GuayTraca fi de festa

CARRER de GUITARD

Dissabte 2410.00 h Ofrena floral St. Bartomeu12.00 h Traca inaugural Festa Major14.00 h Vermut inauguració 18.00 h Berenar homenatge a la tercera edat22.00 h Disco Mòbil

Diumenge 2518.00 h Berenar infantil per gentilesa d’Esclat18.30 h Pallassos “Mascarada”22.00 h Sopar de germanor. El veïnat baixarà el

sopar i la Comissió regalarà el cava23.00 h Ball amb el “Duo Celeste”

Dilluns 2618.00 h Lliurament dels premis del guarniment

Dimart s 2722.00 h Gran barbacoa

Dijous 2923.00 h La marxa dels nois

Divendres 3018.00 h Celebració del 10è Aniversari23.00 h Disco Mòbil amb escuma

Dissabte 3114.00 h Botifarrada popular 23.00 h Macro Disco Mòbil amb “Drag Quenns”

Festes Alternatives de Sant s (aparcament pl. Sants)

Dimar t s 2719h Traca i pregó. Inici de festes.21h Sopar popular23h Nit de PDs (punxadiscos)

Punxa l’Orella (variat) i DJ Victor Tuga (pop)Dimecres 28

18h Acte antirrepressiu: Un any de la ràtzia durant les passades festes i 10 anys de la ràtzia del 9220h Marató d’Espectacles amb Fermin@ (monòleg), Perforsants inllor jans i Ton i Ton (malabars-foc)23h Nit de PDs amb DJ Strangelove (caspa), PD Aloe (patxanga) i PD Manolín (flamenko-txola)

Dijous 2918h Gimkama: Allibera’t20h Cercacarrers amb txaranga, ball de gitanes de Ribes i ball de bastons de Sants23h Concert: l’Orquestra Alternativa (Manresa) i El Nuevo Son (rumba d’Hostafrancs)

Divendres 3014h Concurs de paelles (grups de 5 persones)18h Xerrada al Centre Social: especulació al cor de la ciutat: els PERIs a BCN23h Concert: Bullanga (HC Sants), Aluminosis (agro-rock Castelló) i La Vaca Güano (Hip hop Madriz)

Dissabte 3111h Jocs per la canalla12h Festa de l’aigua14h Dinar Popular16h Cigalonada i bingo18h Videos al Centre Social sobre el poble Saharaui23h Concert: Presidents (Hardcore melòdic Tarraco), Ki Sap (Ska de València) i Alcohol Fino (salsa)

CARRER de MASINI SUD (entreCerdanyola i Blanco)

Dissabte 2410.30 h Traca, pregó i esmorzar per als veïns16.30 h Xocolatada (patrocinada per Esclat)

Campionat de dòmino i parxís23.30 h Ball amb el “Duo Zambra”

Diumenge 2513.00 h Vermut per als veïns18.00 h Bingo23.00 h Ball amb el “Duo Jara”

Dilluns 2612.00 h Concurs de truites17.30 h Taller de fang22.00 h Havaneres amb “Sinofós”

Dimart s 2713.00 h Botifarrada18.00 h Màgia infantil còmica amb “Alain Denís”23.00 h Ball amb el “Duo Fama”

Dimecres 2818.00 h Final de campionats dòmino i parxís

Dijous 2912.00 h Festa de l’escuma amb Disco Mòbil18.30 h Concurs de dibuix22.00 h Sopar de germanor i bingo

Divendres 3013.00 h Sardinada18.00 h Sardanes amb la cobla “Ciutat de Terrassa”23.30 h Disco Mòbil “Banana Show”

Dissabte 3112.00 h Tómbola17.00 h Castells inflables23.30 h Ball amb l’orquestra “Màgic”

CARRER DEL VALLESPIR

Dissabte 2409.00 h Cercavila “El Triangle de Sants “17.00 h Jocs infantil i campionat de dòmino23.00 h Ball amb l’orquestra “Odisea”

Diumenge 2510.00 h Esmorzar per als socis18.00 h Bateig gegantona23.00 h Discoteca “Mega-Mix”

Dilluns 2610.00 h Jocs per a la mainada18.30 h Sardanes amb la cobla “Sant Jordi

Ciutat de Barcelona”23.00 h Havaneres amb “Mar Brava”

i rom crematDimart s 27

11.00 h Jocs infantils18.00 h Berenar per a la gent gran amb

“Núria Juglés”22.00 h Sopar de germanor i bingo10.00 h Trobada de puntaires

Dijous 2910.00 h Jocs diversos18.00 h Berenar nens i pallassos “Arlequi”23.00 h Ball amb el conjunt “Flipper”

Divendres 3011.00 h Jocs18.00 h Jocs23.00 h Ball amb l’orquestra “Constellation”

Dissabte 3111.00 h Jocs14.30 h Paella d’arròs (tiquets) i bingo19.00 h Música23.00 h Ball amb l’orquestra Bossa Nova

CARRER DE ROSÉS (Casa Gran)

Dissabte 2413.00 h Vermut i traca inici festa18.00 h Tarda de jazz21.30 h Sopar a la fresca23.00 h Ball amb el grup “Celeste”

Diumenge 2518.00 h Karaoke21.30 h Sopar a la fresca23.00 h Havaneres amb el Grup

d’Havaneres MontjuïcDilluns 26

18.00 h Festa infantil amb el “grup Itaca”21.30 h Sopar a la fresca23.00 h Bingo a la fresca

Dimart s 2718.00 h Presentació de la tómbola de la Festa21.30 h Sopar a la fresca23.00 h Ball amb l’orquestra “Marimba”

Dimecres 28Descans

Dijous 2911.00 h Gimcana infantil18.00 h Bingo21.30 h Sopar a la fresca23.00 h Cinema a la fresca

Divendres 3018.00 h Jocs infantils21.30 h Sopar de gala23.00 h Ball amb “Sergi i Joan”

Dissabte 3111.00 h Guerra d’aigua18.00 h Berenar per als avis i Bingo21.30 h Sopar a la fresca23.00 h Ball amb el grup “Simbol’s”

i tot seguit traca final

Actes Unit aris

Dimecres2822:00 h Correfoc dels Diables de Sants.

Recorregut: parc de l’Espanya Industrial, Muntadas, Autono-mia, Salou, Sants,Gayarre, Sant Crist, pl. Ibèria i pl. Bonet i Muixí

23:00 h Concert unitari a la plaça de Joan Peiró, davant de l’estacióde Sants. Amb: “La Salseta delPoble Sec i Cheb Balowski

Diumenge 112:00 h Diada castellera de Festa

Major. Al parc de l’EspanyaIndustrial. A càrrec de “Marrecsde Salt”, “Castellers deTerrassa” i “Castellers de Sants”.

PPrrooggrraammaacciióó FFeessttee

I com cada any el nostre Tastabegudes de la Terra, xiringuito de material alternatiu i entrepans i shawarmes.

CARRER de FINLÀNDIA

Dissabte 2409.00 h Traca d’inici de festa09.30 h Esmorzar per als socis del carrer de Finlàndia10.30 h Ofrena floral a Sant Bartomeu, per part de la

Comissió de Festes i veïns que ho desitgin14.00 h Fideuà18.00 h Sardanes amb la cobla “Jovenívola de Sabadell”22.00 h Sopar de socis i veïns23.00 h Ball amb el duet “Xavi i Montse”

Diumenge 2510.00 h Esmorzar al carrer (l’esmorzar a càrrec de cadascú)13.30 h Vermut popular per a tots els socis del carrer17.00 h Taller de màgia20.30 h Concurs de coques i pastissos22.30 h Súper karaoke

Dilluns 2610.00 h Esmorzar al carrer11.00 h Jocs d’estiu14.00 h Dinar de mercat17.00 h Grup d’animació: “Quina Xerinola”20.30 h Concurs de truites22.30 h Ponx, patates...23.00 h Projecció d’una pel·lícula

Dimart s 2710.00 h Esmorzar al carrer11.30 h Partidets de futbol i bàsquet per a tothom 18.00 h Grup d’animació i ball de disfresses infantil

Castell inflable de Xauxa22.00 h Sopar de les dones23.30 h Ball amb el trio “Magma”

Dijous 2910.00 h Esmorzar al carrer11.30 h Tallers17.00 h Tots a berenar amb la xocolatada18.00 h Grup d’animació pallassos “Tururut”22.00 h Sopar de la cervesa. Cadascú ha de portar el

frankfurt i el pa, que foc tindrà per poder-lo cuinar23.30 h Festa amb el grup “Country”

Divendres 3010.00 h Esmorzar al carrer11.30 h Gimcana per a grans i petits14.00 h Graellada18.30 h Berenar tradicional per als socis20.00 h Tómbola23.30 h Ball amb l’orquestra “Salsa Rosa”

Dissabte 3110.00 h Esmorzar al carrer11.30 h Jocs infantils i música ambiental14.00 h Dinar de mongetes amb botifarra per als socis 17.00 h Lliurament de premis del VI Concurs Fotogràfic18.00 h Havaneres amb “Ultramar”22.00 h Sopar de germanor24.00 h Ball de cloenda amb duet “Esquitx”

I tot seguit, traca final

PLAÇA de LA FARGA

Dissabte 2409.30 h Traca i diana. Cercavila “Xaranga Galagonal”17.00 h Jocs infantils23.00 h Ball amb l’orquestra “Sumbra”

Diumenge 2513.00 h Vermut socis17.00 h Bingo23.00 h Ball amb l’orquestra “James Linch Band”

Dilluns 26XVII Campionat de dòminoDurant tot el dia podreu gaudir de 4 castells inflables23.00 h Bingo

Dimart s 27Matí Jocs infantilsTarda Berenar tercera edat amb havaneres: “Ball Paradís “21.00 h Sopar de germanor i xouman “Xema”

Dimecres 2815.00 h Tradicional mongetada feta per R. Peña

Dijous 2912.00 h Guerra d’escumaTarda Xocolatada i “Pallassos Perillosos”23.00 h Ball amb l’orquestra “Cafè Bagdad”

Divendres 3010.00 h XIX Cursa Atlètica18.00 h Lliurament de premis obtinguts durant la setmana23.00 h Ball discoteca “Xauxa”

Dissabte 3112.00 h Nostra tradicional guerra d’aigua18.00 h Sardanes amb la cobla “Principal de Collblanc”23.00 h Xou de la “Comi” Traca i fi de festa

CARRER de GALILEU

Dissabte 2408.30 h Cercavila Vapor Nou08.45 h Traca inici de la Festa Major

Inscripcions als jocs i campionats de dòmino i parxís23.00 h Ball amb l’orquestra “SABOR SABOR”

Diumenge 2512.30 h Jocs infantils18.00 h Havaneres amb “Les veus de la Garota” (cremat)23.30 h Ball amb l’orquestra “La Ley Seca”

Dilluns 2617.00 h Actuació infantil pallassos “Ronals MacDonals” i degustació de refresc22.00 h Sopar de germanor i bingo

Dimart s 2710.30 Botifarrada popular, pa de pagès i vi18.00 h Berenar per als avis patrocinat per Súper Carn

Actuació de la xouman “Maite Carreras”23.30 h Ball amb l’orquestra “Caramban”

Dijous 2909.00 h II Concurs de Pintura Artística. Categories: professionals i pintors nostres17.00 h Finalitza el concurs

Xocolatada infantil actuació dels pallassos “Dandy Clown”18.00 h Veredicte del Jurat i repartiment premis concurs pintura23.30 h Ball amb l’orquestra “De Luxe”

Divendres 3012.00 h Rocòdrom, escalada, esports17.00 h Rocòdrom, escalada23.00 h Disco Mòbil i escuma

Dissabte 3113.00 h Vermut popular18.00 h Ballada de sardanes20.00 h Festival musical jove, 8 hores de música

PLAÇA de L’OLIVERETA

Dissabte 2410.00 h Ofrena floral a St. Bartomeu17.30 h Traca, cercavila i pica - pica22.30 h Ball amb l’orquestra “Pòdium”

Diumenge 2517.30 h Xocolatada i pallassos “Dandy Clowns”22.30 h Ball amb l’orquestra “Salsa Rosa”

Dilluns 2612.00 h Guerra d’aigua17.30 h Concurs de petanca20.00 h Sopar de germanor “Molino 2002 “

Dimart s 2712.00 h Guerra d’aigua17.30 h Berenar avis amb el “Duo Boomerang”22.00 h Orquestra “Umega”

Dijous 2912.00 h Guerra d’aigua17.30 h Aplec sardanes cobles “Lluïsos i Collblanc”22.30 h Havaneres amb el grup “Gavina”

Divendres 3012.00 h Guerra d’aigua18.00 h Karaoke i disco22.00 h Discoteca i escuma

Dissabte 3110.00 h Inflables17.30 h Espectacle infantil “Els farsants”22.00 h Country i llatins a càrrec de “Ball i Ball”22.45 h Orquestra “Bagdad Cafè”

TRIANGLE RIERA ESCUDER

Dissabte 2410.00 h Traca inici de festa11.00 h Ofrena a Sant Bartomeu17.00 h Súper bingo del “Triangle”21.00 h Sopar familiar al carrer23.00 h Ball amb el grup “Umega”

Diumenge 2512.00 h Jocs de fang i aigua18.00 h Jocs per la mainada19.00 h Lliurament de premis a l'Espanya Industrial21.00 h Sopar familiar al carrer22.00 h Ball Disco – “Cocodrilo i Albert Malla”

Dilluns 2612.00 h Botifarrada del Triangle17.00 h Súper bingo del Triangle21.00 h Sopar familiar al carrer22.00 h Ball amb Disco Mòbil

Dimart s 2711.00 h Xocolatada infantil per gentilesa de “l'Esclat”17.00 h Super bingo del Triangle21.00 h Sopar familiar al carrer22.00 h Ball amb Disco Mòbil i escuma

Dijous 2912.00 h Jocs per als joves18.00 h Jocs amb aigua21.00 h Sopar per als socis22.00 h Havaneres

Divendres 3012.00 h Sardinada patrocinada per ascensors “Goberna”17.00 h Súper bingo del Triangle21.00 h Sopar familiar al carrer23.00 h Ball amb l’orquestra “Bagdad Cafè”

Dissabte 3111.00 h Xocolatada per gentilesa de la “Caixa Penedès”18.00 h Jocs i lliurament de regals21.00 h Sopar familiar al carrer23.00 h Ball amb Disco Mòbil i escuma02.00 h Fi de festa, brindis i l’actuació d’un boy

CARRER de ROBRENYO

Dissabte 2412.00 h Traca d’inici de festa

Ofrena floral al patró Sant Bartomeu14.00 h Vermut inauguració de la Festa18.00 h Inici dels campionats (petanca i dòmino). Taller

de dibuix infantil23.30 h Ball inauguració amb “Tequila Sunrise”

Diumenge 2512.00 h Gimcana infantil17.00 h Continuació dels campionats22.00 h Ball amb la marxa de “Ritmo Latino”

Dilluns 2611.00 h Torneig triangular de futbol - sala entre els

equips de Galileu, Alcolea i Robrenyo14.00 h Concursos culinaris de truites, tripa i pastissos17.00 h Continuació dels campionats18.00 h Berenar de la tercera edat 22.00 h Sopar de germanor per als veïns amenitzat per

“Músic Cocktail”Dimart s 27

11.00 Continuació del torneig de futbol-sala (al pati del col·legi Jaume I)

14.00 h Gran sardinada (amb tiquet)18.00 h Xocolatada infantil amb els pallassos “Germans

Tururut”23.00 h Moguda jove amb la Disco Mòbil “J.B.” i bany

d’escumaDijous 29

11.00 Continuació del torneig de futbol - sala14.00 h Botifarrada amb seques i vi (amb tiquet)17.00 h Continuació del torneig de dòmino i petanca18.00 h Trobada de músics novells del barri

“Rockbrenyo XI”23.00 h A tota marxa amb la Disco Mòbil “J.B.”

Divendres 3017.00 h Continuació del torneig de dòmino i petanca23.00 h Cantada d’havaneres amb el grup “Port Vell”,

Dissabte 3113.30 h Lliurament de premis dels campionats i dels

concursos del carrer14.30 h Cloenda de la Comissió i aperitiu (només veïns)17.00 h Bingo popular23.00 h Gran traca de fi de Festa Major i ball de tanca

ment amb “Umega”

CARRER de SAGUNT

Dissabte 2410.00 h Traca10.30 h Majorettes18.00 h Titelles21.00 h Sopar de germanor22.30 h Ball

Diumenge 2511.00 h Futbol13.30 h Vermut18.00 h Karaoke22.30 h Disco Mòbil

Dilluns 2611.00 h Jocs infantils18.00 h Sardanes amb el grup

“Collblanc”22.30 h Sardinada

Dimart s 2711.00 h Jocs18.00 h Escuma22.30 h Ball

Dijous 2911.00 h Jocs infantils18.00 h Titelles amb “Baby”22.30 h Botifarrada i bingo

Divendres 3011.00 h Jocs18.00 h Pallassos i xocolatada22.30 h Havaneres

Dissabte 3112.00 h Guerra d’aigua22.00 h Sopar i ball

CARRER del TENOR MASINI

Dissabte 24Traca inici Festa Major12.00 h Botifarrada per als socis13.00 h Inscripcions campionats parxís i dòmino23.00 h Disco Mòbil

Diumenge 2512.00 h Jocs infantils21.30 h Sopar de germanor22.30 h Disco Mòbil

Dilluns 2617.00 h Xocolatada18.00 h Inici dels campionats parxís i dòmino23.00 h Disco Mòbil

Dimart s 2712.00 h Jocs infantils17.00 h Semifinals campionats de parxís i dòmino23.00 h Trio “Celeste”

Dimecres 2817.00 h Finals dels campionats de parxís i dòmino

Dijous 2917.00 h Bingo23.00 h Disco Mòbil

Divendres 3012.00 h Pallassos i escuma23.00 h “Trio Flipper”

Dissabte 3112.00 h Concurs de truites13.00 h Vermut per als socis21.30 h Sopar fi de festa23.00 h Disco Mòbil

CARRER de VALLADOLID

Dissabte 2410.00 h Ofrena floral al patró Sant Bartomeu a la Parròquia de Santa Maria i

al Mercat de Sants12.00 h Tronada inaugural de la festa al carrer13.30 h Gran vermut popular de Sant Bartomeu22.30 h Ball amb el conjunt “Flipper”

Diumenge 2512.00 h Ballada de sardanes amb la cobla “Sant Jordi” Ciutat de Barcelona22.30 h Ball amb l’orquestra “Dinàmic”

Dilluns 2612.00 h Festa per a la mainada amb el grup d’animació “Mascarada”19.30 h Lliurament de premis als carrers guarnits al Parc de l’Espanya Industrial22.00 h Sopar de germanor amb l’acompanyament del duo musical “Celeste”

Dimart s 2710.00 h Esmorzar amb una bona i gran sardinada19.00 h Ballada de sardanes amb la cobla “Mediterrània”10.30 h Ball amb el conjunt “Cassandra”

Dijous 2910.00 h Concurs d’allioli i gran esmorzar amb mongetes i botifarra17.30 h Gran xocolatada per a la mainada i jocs infantils22.30 h Exhibició de balls de saló amb el grup de ball “CI” amb animació a càrrec

de “Raquel” i amb les parelles “Franky i Tere” – “Andrés i Emi” – “Ernest iMontse” – “Joan i Emi”. Animacions. Exhibicions i concurs de ball.

Divendres 3012.00 h Tallers i manualitats per a la mainada18.00 h Festa homenatge a la gent gran del carrer, actuació del cantant

melòdic “Joan Ramos i de Núria Inglés”22.30 h Gran ball amb l’orquestra “Celeste”

Dissabte 31Matí i tarda Mercat d’artesans “Sant Bartomeu” i participació de puntaires22.30 h Cantada d’havaneres amb el grup “Les veus dels pescadors” de l’EscalaFi de festa amb tronada i l’acomiadament de la Festa Major 2002

amb el Cant dels adéus

)

esta

eess MMaajjoorrss ddee SSaannttss

Les festes de l’any passat...

I les festes d’enguany...

Cartell oficial de la Festa Major

11

Horitzontals: 1. Perso-nes que estan malaltes oque, si no ho estan,tenen molta paciència. 2.Interseccions de caresd’un poliedre. 3. Delrevés, una quarta part del’antiga pesseta. Personaque es mou i salta sensedificultat. 4. Cinquantaromans juntets en unesquadró. Acull, defen-sa, aixopluga. 5. Expres-sió que diem quan algúexagera. Les marcials o les de l’espectacle, per exemple. 6. No téningú a prop, aquesta noia. Una vocal convertida en consonant pelsefectes de la borratxera. 7. No té pas cap malaltia, vostè. A la cas-sola ja no hi cap res més. 8. El de Sant Martí o el triomfal. Estimat.

Verticals: 1. Senyora molt còmica. 2. En aquest precís moment.Agafar aigua del pou. 3. El blat n’és un. Cent romans juntets enuna centúria. 4. Vocals primes i allargades. Mil. Un aliment de cadadia posat per cap per avall. 5. Jornada ciclista de la Volta a Catalunya.Nota musical. 6. Ens oposaríem. 7. Del revés, gens alegre. Sodi. 8.Consonant típica dels plurals. Cansat, fatigat.

1 2 3 4 5 6 7 8

1

2

3

4

5

6

7

8

Des de Bergara (Gipuzkoa) ens ha arribat aquest treball homònim d’unabanda que pràcticament no coneixíem i que ens ha sorprès. Pels amantsdel HC de tota la vida, de les primeres bandas estatals dels 80 (SubterraneanKids, BAP,etc.) i de la velocitat sense arribar a ser estrident, els Fly Shitentraran fàcilment la primera vegada que els escoltin. Dotze temes enmenys de 30 minuts, lletres en eukera (sense traduir...) excepte a “Usurpas”on parlen de la destrucció de la Terra. Molta sort també per aquesta gent

i esperem tornar a tenir notícies aviat. Contacte: Ander-653723092.Positiboki 2002

Tercera entrega d’aquesta banda de Tarragona. Molts són els canvis quetrobem en aquest treball en relació als anteriors. El que més destaca és quehan deixat de cantar en anglès per passar-se al castellà. Altres novetats sónque editen amb una independent molt especial com és El Lokal de Barcelonai que tot plegat ho graven a Vallecas (Madrid) amb la companyia de RosendoMercado y Tony Urbano entre altres. “En la nevera: hambre!!” sona molt

fresc, com sempre, és melòdic, i com gairebé sempre s’enganxa com mai. Des de LA BURXA els desitgemmolta més sort de la que fins ara han tingut. Després de molts anys, aquest estiu tindrem l’oportunitat deveure’ls a les Festes de Sants. Vosaltres mateix@s... Frio en la nevera

Amors i desamors, encontres i desencontres d’una dona i unhome durant un període de vint anys a Argentina, un país tanfascinant com complicat. Allà la vida continua, com el títol delfilm ens diu, i com a teló de fons, els moviments polítics i socialsdel moment. És possible que de no haver aconseguit un enormeèxit amb “El hijo de la novia”, aquesta pel·lícula de J.J. Campanellarodada dos anys abans no haria arribat a les nostres pantalles. Elmateix equip ens ofereix una història senzilla i humana de personatges corrents, als quals entenem i quetan difícil són de trobar a unes pantalles inundades per adolescents estúpids, herois supermagnífics opsicòpates sagnolents. Quan actuament estem seguint la greu situació que atravessa Argentina, resultainteressant veure aquest film ja que a través de la memòria històrica que ens proposa podem compren-dre una mica la seva realitat actual. Lancelot

Salvat representa l’anomalia en la literatura catalana del primer terçdel segle XX. Enfront de la dualitat entre l’ideari noucentista, queaspirava a modernitzar Catalunya per part d’una burgesia il·lustra-da, i la novel·la social anarquista que predicava l’arcàdia feliç, s’alçala veu d’aquest poeta d’extracció popular que esdevé un cant a lavida i a la revolta existencial. Salvat, enemic de tot dogma, no viucom a una contradicció les seves oscil·lacions entre el socialisme,l’anarquisme, l’independentisme, o fins i tot un cert cristianismeanarquitzant. Ans el contrari, tots aquests –ismes li serveixen perradicalitzar la seva aposta per la vida, que esdevé divisa de la sevaobra. Un llibre imprescindible no només per assolir una altra visiósobre la poesia de Salvat, sinó per cabussar-nos en les tensions socialsque farien a Barcelona mereixedora del nom de La Rosa de foc.L’obra es completa amb una exhaustiva bibliografia i un acurat recull de poemes, articles i manifests deSalvat que cal llegir-los acompanyats dels discos amb què Ovidi Montllor, Joan Manuel Serrat i XavierRibalta reteren homenatge a aquest home entusiasta. Jordi Bonet

Presidents

“En la nevera: hambre!!” Edita: El Lokal

Contacte: L’Angúnia Management- 610388407

“El mismo amor, la misma lluvia”

Juan José Campanella

“Joan Salvat Papasseit, l’home entusiasta”

Ferran Aisa i Remei Morros

Fly Shit

“Fly Shit”. Edita: Hotsak-DDT

Música

Cinema

Música

Llibres

SOLUCIONS

Mots encreuats

Jeroglífic

Cors,al revés,ROCS

PassatempsJeroglífic

Mots encreuats

1 2 3 4 5 6 7 8

1PAC I E N T S

22 AR E S T E S

3LAR AG I L

4LE M PAR A

5APAAR T S

6S O LAI I

7S APLE N A

8AR C AM AT

agost 2002ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

Carrer Premià 20 baixos 08014 Sants Barcelona

Telèfon i fax: 93 422 16 13

Obert de 9 a 22h

tot l’any

C/ Riera Blanca, 119Tel. 93422581808028 Barcelona

F A R M À C I A R U B I O

Llic. Montserrat Rubio

Alguns porten ànima.

12

D’ON VENIM...

La Batalla va iniciar-sela matinada del dia 25de juliol de 1938, quanl'exèrcit republicà va co-mençar a creuar el riuper diferents punts en-tre Mequinensa i Am-posta per la zona Nord(Mequinensa-Faió). Elque en principi es con-siderà una victòria per ales tropes republicanesva esdevenir una de lesmés sagnants de les der-rotes: 6.000 morts en 12dies només en un delstres fronts! Els dies 1, 2i 3 d'agost començà lacontraofensiva franquis-ta a tot el front de Me-quinensa-Faió, Alt delsAuts, Satué (sota la car-retera de Maella), Gilabert, Bassadel Señor, vèrtex Aubera, vall deGranada, costa de la vall de la Vila,Mas de Peransó, Montnegre, Vallde Tamariu, Boqueretes, Paransó,Valdurrera... Es van succeir atacs,contraatacs, ofensives, contraofen-sives, xocs frontals... cota perdu-da, cota recuperada.

L'aviació nacional, decisiva

Per la zona central l'operació fouun èxit (també inicial). El pas delriu entre Riba-roja i Benifallet vaagafar per sorpresa les forces fran-quistes i el front s'enfonsà a favordels republicans: Ascó i Flix forenocupats, i progressivament caigue-ren també en poder dels republi-cans Móra, Benissanet, Miravet, elPinell de Brai, Bot, Prat de Comte,el riu Canaletes, l'ermita de laFontcalda, la Fatarella, les Campo-sines, Corbera d'Ebre, l'ermita deSanta Madrona i les serres de laFatarella, Perles, la Picossa, Cavallsi Pàndols. La Batalla de l'Ebreentrava en una nova fase, la mésdura, amb l'atac constant de l'avia-ció alemanya durant els quatre pri-mers dies de l'ofensiva, amb terri-bles accions aèries al damunt deles mateixes concentracions d'e-fectius (els ponts i passeres re-publicanes, que es destruïen du-rant el dia i es tornaven a refer alllarg de la nit), amb bombardejosdes del matí fins a la nit (300avions cadena i caces van arribara realitzar fins a tres serveis diaris).Va haver-hi jornades en què

l'aviació va tirar unes mil tonesd'explosius, el que suposa un foccompletament devastador. Laquantitat de bombes d'aviació i degranades d'artilleria que van caurea la riba i al mig del riu Ebre vanser d'unes 60.000. L'obertura delsembassaments de Tremp, Cama-rassa i Terradets, que va fer pujarmolt el nivell de les aigües, dificul-tava l'arribada de reforços i sub-ministraments als republicans, quea més rebien un suport aeri gaire-bé nul. L'exèrcit franquista, ambl'arribada d'importants reforços,va iniciar les seves contraofensivesper recuperar el terreny perdut.

La cota 705

A la serra de Pàndols, cota 705 delterme de Pinell de Brai, les opera-cions van iniciar-se a les cinc delmatí del dia 10 d'Agost de 1938.La cota 705 o Punta Alta era unaposició clau per dominar el sis-tema muntanyós de la serra dePàndols. Les baixes a tots dosexèrcits eren greus per la consti-tució rocosa del sòl, que impediala formació de trinxeres i obliga-va els combatents a protegir-seamb simples parapets, amb la gra-vetat d'una major acció desvas-tadora dels projectils que explota-ven sobre les mateixes roques. Lestropes franquistes van ocupar lacota 705 cap al tard del dia 14,després de perduda i recuperadaen cinc ocasions i dintre el marcmés sagnant i cruel de la Batallade l'Ebre. Terribles mesos, els de

setembre i octubre de 1938. No hiva haver dia ni nit sense combat;es va anar reconquerint el terrenypam a pam.

Es trenca el front

Dotzenes de milers de tones debombes van caure sobre el marti-ritzat camp de Gandesa, Corberad'Ebre i Vilalba dels Arcs. Les ser-res de Cavalls i Pàndols van sersomogudes per esclats estremi-dors, com si una enorme convul-sió subterrània amenacés ambdestruir aquell bocí de terra.Masses d'homes van xocar entreelles durant vuit setmanes: sola-ment els dies 29 i 30 d'octubre escalcula que van tirar-se 9.000 tonesen projectils d'artilleria i 8.000tones de bombes d'aviació. L'acciód'artilleria que va precedir l'atac

franquista va durar qua-tre hores. El foc, inten-síssim, va anar a càrrecde 76 bateries ajudadesper l'acció de 30 bom-barders. El front es varompre aviat i l'endemàja queia Corbera d'E-bre, però les Campo-sines van resistir, doncsles tropes franquistesvan tardar 36 dies peravançar set quilòmetres.Progressivament, l'exèr-cit franquista avançàsobre totes les pobla-cions que havia perdutal juliol.

A últimes hores deldia 15 de novembrecreuava el riu per Flix eltinent coronel cap del

XVè cos d'exèrcit. Poques horesdesprés ho feien els darrers efec-tius republicans. Les passeres esvan retirar i a les 4,45 hores es vavolar el pont de ferro de Flix. Alvoltant de les 10 del mati del dia16 de novembre entraven a Flixles primeres forces i tancs fran-quistes. Era dimecres i una embla-vida boira començava a aixecar-selentament per damunt del curs delriu... que encara no ha dissipat.

Enrera quedan 116 dies de llui-ta i des d'aquí els hi volem rendirun modest homenatge amb aques-ta nota que els recorda.

Més informació:

Centre d'estudis Batalla de l'Ebretambé a www.iespana.es/republi-caomuerte/ebro.htm

64è aniversari de l’inici de labatalla de l’EbreFa 64 anys, milers de milicians i milicianes

van perdre la vida lluitant per una utopia

que havien tocat amb els dits, la revolució

social. Ara que anem enrere en tots els drets

recuperats al llarg dels anys, volem recor-

dar aquelles persones que van morir perquè

creien que era possible guanyar. Ara farà

més de sis dècades que començà la cam-

panya que va decantar la balança a la dreta.

Va ser un mes d’agost, quan vasucceir un capítol curiosamentoblidat de la Guerra Civil que fa60 anys va patir el nostre país ique va posar aquest poble a unpas de “conquerir el cel”. Curio-sament, perquè és un dels pocsmoments en que les forces revo-lucionàries van passar a l’ofensi-va, i serveix per recordar que elfeixisme no és ni va ser invenci-ble, sinó que tenia (i té) aliatsmolt poderosos. Fou exactamentel 16 d’agost de 1936 quan em-barcà a Barcelona una expedicióintegrada per 5.000 milicians,majoritàriament cenetistes, idirigida pel capità Alberto Bayo,amb l’objectiu d’alliberar Mallor-ca, on el cop d’estat havia triom-fat.

L’atac, que no comptava ambel vist-i-plau del govern de Ma-drid va aconseguí en una ràpidaacció recuperar Eivissa, Formen-tera i Cabrera, i desembarcà aMallorca, aconseguint introduir-se fins a l’interior de l’illa (Me-norca es va mantenir fidel a laRepública, gràcies al conjunt delssoldats i sub-oficials que vandetenir els seus caps colpistes).La ràpida ofensiva semblava apunt de concloure victoriosa-ment quan la intervenció detropes italianes, principalmentd’aviació, van capgirar la situa-ció.

El curiós del cas és queaquesta prompta ajuda no va serdesinteressada, ni tan sols per lacausa comuna de l’anticomu-nisme, sinó que va haver de sergestionada pel falangista Mar-quès de Zayas i, sobretot, avala-da econòmicament pel banquermallorquí Joan March (conegutpel malnom de “pirata delMediterrani” i membre d’unanissaga que avui dia encara estroba entre les més riques delplaneta). Finalment el 3 de se-tembre les milícies revolucio-nàries tornaven a Barcelona ambun balanç catastròfic de morts iferits i pèrdua de material deguerra.

Les tropes feixistes reconque-rien Ses Illes (excepte Menorcaque continuaria resistint fins alfinal de la guerra) que es conver-tirien en la plataforma ideal perbombardejar Barcelona, Valènciai les altres ciutats catalanes, ambl’esgarrifós resultat de 19.101vols, 3.187 bombardejos i 2.843tones de bombes i explosius.

Guillem Sànchez

Passant al’ofensiva

agost 2002 En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

L’exèrcit republicà per una de les passeres fabricades per l’ocasió. DAVID SEYMOUR “CHIM”

El porc fent un picnic al front de Catalunya AUTOR DESCONEGUT

13

Contra les dones del poder>> COORDINADORA FEMINISTA

Granja - Barc/ Salou, 5

Sants

5Sa l o uIllacrua@pangea.org

tel/Fax: 93 319 50 22

La Cimera Mundial de Dones haestat emmarcada entre els actes dela presidència espanyola de la UEi es coneguda com el Davos de lesDones. L'objectiu de la trobada erareforçar el lobby de dones empre-sàries i dirigents i definir les polí-tiques de promoció de la dona enel mercat global. Les assistents noaspiren ni a transformar l'econo-mia de mercat ni a corregir lesdesigualtats que la sustenten, sinóque busquen fer-se fortesi defensar els seus interes-sos.

Cacerolada i

manifestació

Dijous 11 es va celebraruna cacerolada per a do-nes amb l'assistènciad'unes 70. La intenció e-ra donar una recepcióreivindicativa a les donesen l'acte inaugural queAjuntament i Generalitatorganitzaven. Durantprop d'una hora el grupde feministes van roman-dre a la plaça Sant Jaumefent soroll i cridant con-signes, llegint el comuni-cat i perseguint les assis-tents a l'acte per tal d'e-vitar que accedissin al'edifici.

Dissabte 13 al migdiaestava convocada unamanifestació al centre dela ciutat. En la línia de l’habitual,la concentració va ser molt mino-ritària: unes 80 persones, de lesquals un 10% eren homes, malgratera una convocatòria mixta. Lamanifestació va recórrer les Ram-bles entre el Mercat de la Boqueriai Colon. Allà, van desplegar duespancartes amb els lemes “Novolem ser com les dones delpoder” i “No aguantem super-

men, no volem ni serem super-women” i van calar foc a duesmaniquís caracteritzades de donatriomfadora.

La Coordinadora Feminista haorgantitzat aquesta contracimeraperquè considera fonamental do-nar una resposta col.lectiva i con-tundent a la cimera i visibilitzaraixí els costos específics que estàtenint la globalització econòmicaen les dones.

La igualtat del mercat

és precarietat

Des de la Coordinadora es criticaa la cimera de dones per diversosaspectes. En primer lloc perquècentra la seva actuació en l'esce-nari del mercat, sense tenir encompte la realitat i les dinàmiquesd'aquest escenari. Les dones delspaïsos occidentals treballem enfeines feminitzades i menys valo-

rades, cobrem el 70% del sou delshomes i treballem en sectorsmenys qualificats, amb contractestemporals i a temps parcial. A més,les aturades dupliquen el númerod'homes aturats en tots els sectors,nivells i categories. A més, cobremmenys prestació d'atur. L'accés almercat no és, per tant, en condi-cions d'igualtat, i la mentalitat dela rendibilitat no fa altra cosa queagreujar les desigualtats.

Al respecte, des de lacimera es proposa única-ment formar i promoureles dones en aquest àmbitper tal de fer-les més com-petitives. D'altra banda,recolzen els plans d'ajustestructural imposats desdel BM i l'FMI. Això estradueix en polítiques neo-liberals per aplicar als mer-cats immadurs que s'inte-gren a l'economia global.Això vol dir eliminar rigi-deses com els drets labo-rals i drets socials per con-vertir l'Estat en simplegestor i policia.

Entenem, però, que laglobalització es sustentaen una doble divisió, sex-ual i internacional del tre-ball. Les transnacionalstraslladen els centres deproducció a països po-bres on la mà d'obra ésmés barata, menys orga-

nitzada sindicalment i amb polí-tiques mediambientals més toves.Comporta també que les doneseuropees que s'alliberen de lestasques domèstiques contractinuna dona immigrant que les realit-za. En definitiva, un sistema injuston les dones en som les principalsperjudicades.

Les Tenses

La Coordinadora Feminista de Barcelona va con-

vocar juliol un parell d'activitats contra la IX

Cimera Mundial de Dones. La cimera ha aple-

gat empresàries, ministres, líders de la política,

sotsdirectores d'entitats financeres i transna-

cionals. Totes dones que s'ajusten a la perfecció

al model de triomfadora que s'imposa en aques-

ta era de la suposada igualtat d'oportunitats.

Que ningú s'espanti del títol del'article, que no es tracta de capimposició. De la consumicióobligatòria a què ens referim desdel Casal Independentista deSants, és de la coherència per-sonal del què i com consumir. Ide les moltíssimes vessants quecaldria que entre tots i totesreflexionèssim (respecte cap almedi ambient, etiquetatge encatalà, elaboració i distribuciófeta amb comerç just, etc.) vo-lem oferir-vos la nostra apor-tació.

La lluita per combatre lasubstitució cultural també ens hade portar a rebutjar la imposicióde les grans multinacionals queens fan creure que tothom beuel mateix a tot arreu. De la ma-teixa manera que identifiquemdeterminades begudes amb de-terminats espais geogràfics (elpatxaran amb el País Basc, elwhiskie amb Escòcia, l'oruixoamb Galicia, etc.), al llarg i ampledels Països Catalans tambè te-nim un conjunt de begudes queens identifiquen com a poble.

La relació de la beguda ambla festa, és una barreja insepara-ble. I per això durant la setmanade la Festa Major Alternativa deSants hi haurà al servei de bartota una mostra de begudes delsPaïsos Catalans (barreja, poma-da, burret, muscat, ratafia, etc.) ielaborarem una guia perquesapigueu d'on són i com fer-les,perquè volem que les pogueucompartir amb amics i amigues.Es tracta de combatre la homo-genització i la globalització do-nant, també, plaer al paladar.

Casal Independentista de

Sants “Jaume Compte”

De consumicióobligatòria

EL RACÓ DEL CASAL

agost 2002En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

Fes sentir la teva veu!

Alosa Edicions Gràfiques, ésun col·lectiu amb seu al CSACan Vies que té la intenció dedotar dels mitjans necessarisals col·lectius, organitzacionsi/o persones per a fer sentir laseva veu. En aquest sentit, arafarà uns quatre anys, un grupde gent vàrem veure que feiafalta crear un espai on donar laposibilitat de facilitar a qui nodisposa de l'infraestructura oconeixements suficients per apresentar les seves idees públi-cament de forma visual.La nostra feina queda reflecti-da en moltes menes de suportsescrits, per exemple, octavetes,tríptics, revistes, llibrets; en dis-senys per a enganxines,cartells, samarretes, planes pera internet, presentacions mul-timèdia i extenent-nos, fins itot, a projectes de video.Per a fer-se una idea de lescoses en que hem treballatpodeu veure el cartell de lesFestes Alternatives de Sants2002, el de l'acte del 10 deSetembre a Sants, la maque-tació del CD Paraules de R+,el video "Difon la lluita, difonla idea", la samarreta de LaBurxa, entre altres.El nostre objectiu a llarg ter-mini, és arribar a constituir-noscom a cooperativa de serveis,com a forma de desenvoluparun sistema horitzontal i assam-bleari de treball remunerat,sense oblidar la nostra feinagratuïta per a la gent sense veu.

EL COL·LECTIU

Alosa,Edicions gràfiques

J.A. Samaranch, jurant els

principis del Movimiento.

Fou membre actiu de la

Falange i encara avui no

dubta en defensar Franco.

A.A./VALÈNCIA

El Govern i els caps militars deValència i Bétera volen que l'A-liança Atlàntica esculli a finalsd'any aquestes terres per a instal.larla seva Força d'Alta Disponibilitat,un exèrcit de "ràpid desplegament,i gran poder de destrucció", talcom diu l'OTAN. Segons la Pla-taforma Ciutadana Anti-Base del'OTAN, "convertir la base militarde Bétera en la seu del quarter ge-neral de l'OTAN suposaria méspresència militar, una despropor-cionada inversió de diner públic endespeses militars i l'emocionantrisc de viure prop d'armamentnuclear, químic i bacteriològic". Encanvi per al ministre de defensa,Federico Trillo i el president de laGeneralitat valenciana, EduardoZaplana, la inversió de 180 milions

d'euros per modernitzar les ins-tal·lacions del quarter no té mésque beneficis: reactivarà el mercatimmobiliari, projecció interna-cional, impuls de l'economia i con-sum per part dels més de 1000 mi-litars destinats a la zona i, sobre-tot, "consolida Espanya com undels aliats més forts de l'AliançaAtlàntica". Tot i així, Trillo insis-teix en que la instal·lació "no té resa veure amb la militarització de laciutat".

Però l'elecció de la base mili-tar de Bétera com a seu està enca-ra a l'aire. Les noves exigènciesderivades de l'11 de setembre hanfet canviar les estratègies militarsde l'OTAN, i ara preveuen con-vertir la base en un centre d'altatecnologia cibernètica i d'inte-ligència. Tot i que en les primeresevaluacions el quarter de Bétera

va obtindre les màximes qualifi-cacions després del replan-tejament dels requisits haurà depassar l'exàmen definitiu el pro-per mes de novembre.

Des de la Campanya Ciutadanacontra les Bases de l'OTAN "aramés que mai és necessari mostrarel rebuig ciutadà a la nova base del'OTAN i a la militarització delCamp de Túria, Bétera i València".En aquest sentit van convocar unaAcampada Antibase amb l'objec-tiu de recordar a les autoritats que"no s'acceptarà la imposició d'unabase militar de l'OTAN a les nos-tres terres". L'acampada va realit-zar-se al parc del Jonqueral deBétera del 6 al 14 de juliol, ambmés de 40 tendes plantades. Noudies d'activitats, tallers, xerrades,concerts, múltiples accions i unamanifestació. Nou dies denunciant

el militarisme potenciat per l'EstatEspanyol, informant sobre lesconseqüències de les bases mili-tars i treballant per impulsar la cul-tura de la pau.

Acamp ada contra la base de BéteraUn falangista...

Iniciativa contra l'especulacióAmb l'objectiu de denunciar elsprojectes especulatius de l'Ajunta-ment de BCN, diferents grups afec-tats per plans urbanístics han creatla Plataforma Veïnal Contra l'Es-peculació. El primer acte de la Pla-taforma va ser una manifestacióunitària contra els PERIs i plansurbanístics als diferents barris. En-tre les exigències veïnals destaquenla democratització dels mecanismesmunicipals per permetre una realparticipació ciutadana, una infor-mació complerta sobre els plansurbanístics i un concepte integralde la ciutat, amb els equipaments iserveis necessaris i respectant elpatrimoni històric i natural.

El 25 de juny va tenir lloc a Ams-terdam el judici sobre la peticiód'extradició d'en Juanra, acusat decol·laborar amb el comando Barce-lona. Després de sis mesos a la pre-só holandesa de Vught, el jutge vadecidir aplaçar el cas donant la últi-ma oportunitat a l'Estat Espanyolper a que presenti proves clares. Enopinió del magistrat, l'acusació con-tra Juanra és vaga i contradictòria:no s'han presentat els documents iproves requerides i l'acusació havariat ja cinc cops. Finalment laCort holandesa va sol·licitar la lli-bertat provisional sota fiança de20.000 euros fins el judici definitiu,possiblement la propera tardor.

Llibert at per enJuanra

Deu anys de la garzonada olímpica Contra-Infos/GIRONA

Enguany es compleix el desèaniversari de l'operació repressivade l'any 1992 en el marc dels JocsOlímpics de Barcelona, i que vacomportar la detenció de mésd'una seixantena de persones detot l'àmbit català (Girona, Valèn-cia, Barcelona, Ciutat de Mallorca,etc.). Una operació dirigida i exe-cutada pels òrgans de poder del'Estat espanyol, amb la cobertu-ra del govern felipista i el silencidels partits majoritaris. L'objectiu

d'aquelles detencions va ser elimi-nar un moviment popular quehavia anat creixent en capacitatmobilitzadora i que utilitzava elressò mediàtic internacional del'esdeveniment per posar a lapalestra pública la reivindicació aldret a l'autodeterminació de Cata-lunya. Per anul·lar les discrepàn-cies i desmantellar les reclama-cions soberanistes, es va aplicar lallei antiterrorista de manera indis-criminada. La majoria de personesdetingudes van ser objecte de mal-tractaments i tortures, les que l'Es-tat espanyol s'ha negat sistemàti-cament a investigar. Avui les de-núncies estan pendents de reso-lució al Tribunal Europeu d'Es-trasburg. A més, es van mantenira persones a la presó sense judicidurant més de dos anys. El 4 dejuliol va haver-hi a la Casa de laCultura Bisbe Lorenzana de Giro-na un acte en commemoració deldesè aniversari de les detencionsdel 92.

Acció al Micalet de València. INTERNET

Dos moments im-mortalitzats de tanheroica gesta. Pri-mer, uns intrèpidsjoves dirigint-se a les illes perdesprés prendre’npossessió tot can-tant Els Segadors.

FOTOS: EL PUNT

A.A./L’ESTARTIT

Varis grups independentistes vandeclarar, de forma simbòlica, lesIlles Medes com a primer territorirecuperat i independent dels Paï-sos Catalans. L'objectiu de l'acció

era una reivindicació nacionalistaa partir d'una caricatura dels últimsesdeveniments entre Espanya i elMarroc per l'illot del Perejil. Des-prés de llegir un manifest a la plat-ja de l'Estartit, organitzadors isimpatitzants es van dirigir amb

embarcacionscap als set illotsque confor-men les IllesMedes. Un copallà es va des-plegar una e-norme senyeraestelada.

Logotips olímpic i antiolímpic.

Des les Medes a la independència

agost 2002 ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

14

Buffet lliure i cuina casolana

de dimarts adissabtes de13h a les 16h

Pl Osca 10telf: 93 332 89 48

7

només

Proper concert al barridurant les festes el dissabte 31 al c/ Galileu

Valencia, 166, 4t 2a, 08011 BarcelonaTel i Fax 93 533 42 38www.acciosolidaria.orgigman@acciosolidaria.org

‘la Caixa’ c.c 2100-0227-11-0200272343

15

Què està passant al món?

Mobilitzacionsper la fruit a seca

...estimat?

Aquestes quatre opcions que estenen sobre la taula serien lessegüents:1a. El Pla de Arranjament.Celebració del Referèndum comel seu dia s'acordà entre el Polisarii Marroc en els acords de Hous-ton. Partint dels censos de l'èpocaespanyola i amb els votants ques'han pogut acreditar com saha-rauis.2a. El pla Marc (també anome-

nada tercera via)

Proposat per Marroc i que és unaautonomia menor que les del’Estat espanyol, amb el control defronteres, moneda, etc. en mansde Marroc. Desprès d'uns anys espassaria a votació amb l'inclusióde tots els colons que el regnealauita ha introduït en la zona ocu-pada durant tots aquests anys. ElFront Polisari no accepta l’autono-mia ni una futura consulta amb elcens adulterat.3a. La partició del territori

Que el nord i les ciutats més im-portants fossin del Marroc i el sur

fos pel Front Polisari. Res es diusobre els saharauis que quedarienen la zona marroquí.4a. Retorn a la guerra oberta

Abandonament de l'intermediacióper part de les Nacions Unides iretorn a les hostilitats. Represen-taria assumir per l'ONU la pèrduade molt temps i diners i obrir denou els conflictes en la zona.

Sobre la primera opció, el jove

rei de Marroc s'ha pronunciat perla no celebració del referèndum,incomplint els acords firmats pelseu pare, i sobre la tercera ni elsmarroquins ni els saharauis accep-ten la partició del territori. ElCoordinador del Polisari al Parla-ment Europeu, Mohamed Sidati,va assegurar el 13-4-02, que "elpoble saharaui no està disposat acol·laborar en una partició delSàhara, que no ha lluitat 25 anysper a que ara li demanin que hocomparteixi". Dins d'aquestes de-claracions va criticar "les moltesmaniobres i esculls per impedir elprocés de la descolonització delSàhara, mentre que Marroc queva envair el territori il·legalment,intenta saquejar les seves rique-ses".

Com acostuma a passar en a-questes posicions colonialistes,gairebé sempre hi ha interessoseconòmics que són darrera unssuposats drets sobre el territori. Enaquests cas concret sempre ha

estat la pesca i els fosfats i a més,per desgràcia dels saharauis, sem-bla que s'ha trobat petroli a lesseves costes, on unes companyiesfranceses i americanes han acon-seguit una "autorització" del go-vern marroquí per iniciar prospec-cions. És sorprenent que en un ter-ritori en litigi i amb una força inter-nacional sota el paraigües de lesNacions Unides, una de les partsdoni autorització a una tercera i lacomunitat internacional tanqui elsulls, permetent així altra cop mésla prolongació del sofriment delsrefugiats saharauis del desert argelí,i fent bó allò que les injustíciesd'avui són les guerres de demà.

Si voleu bona informació sobreel conflicte podeu consultar la webde la Coordinadora ASPS (Avanzaren la Solidaridad con el PuebloSaharaui):

www.aspsweb.org

Joaquín Trullén

(CGT-Solidaridad Sàhara)

Sàhara: les injustícies d’avui són les guerres de demà

Repressió alPenedès

Les institucions catalanes

van retre homenatge el mes

passat al que fou 21 anys

cap del COI i també presi-

dent d'honor de la Caixa.

En motiu de la visita d'AriasCañete, ministre d'Agricultura iresponsable del PHN, el passat dia17 a Vilafranca, grups independen-tistes (Endavant i l'Assemblea dejoves de Vilafranca) van convocaruna concentració de rebuig. Efec-tius de Mossos i Guàrdies Civilsvan efectuar una forta càrrega poli-cial fins dissoldre les persones con-centrades, que sostenien pancartescontra el Ministre i el PP. Dos diesdesprés, en un concert de caireindependentista durant les festesdels Monjos, poble veí, una provo-cació d'un grup de skins que vaapunyalar un noi magrebí davant lapassivitat dels agents, va provocarincidents amb la policia i cincdetinguts. Segons Endavant, l'ac-tuació policial va ser la resposta ala protesta contra Arias Cañete. Defet, als detinguts se’ls acusa d’estar-hi darrera. El comentari d’un delsagent il·lustra bé la intenció de lapolicia: "esto va por lo del otro dia".

Unió de Pagesos impulsa novesprotestes contra la política agràriade la Unió Europea cap el sectorde la fruita seca, després de comu-nicar la intenció de retallar un 50%dels ajuts que rep el sector català.Algunes mobilitzacions han estat eltall dels principals eixos viaris delpaís i de la línea ferroviària deSalou, i concentracions a diferentslocalitats de les comarques tarrago-nines i lleidatanes.

El 31 juliol del 2002 haurà acabat l'últim

manament de la Minurso (força de l'ONU)

al Sàhara Occidental. Per aquest motiu,

el Consell de Seguretat de l'ONU s'hau-

rà de pronunciar sobre les quatre alterna-

tives presentades per el Secretari General,

Kofi Annan, o tornar altre cop més a pror-

rogar el manament de les forces d'inter-

mediació.

Imatge d’un campament saharaui. INTERNET

Des d aquest espai emprendrem unllarg viatge per diferents pobles i pa sos.No es tracta, per , d’una visita guiadaper museus ni d’una guia d’hostalsbarats, sin d’una aproximaci a la

realitat que viu la gent arreu del m n.Volem fer d’altaveu a les formes deresistŁncia que desenvolupen elspobles per plantar cara a les injust ciesque genera el sistema capitalista.

agost 2002ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

Subscripció anualper rebre LA

BURXA

9 euros (1500Ptes)

Col·laboracióanual amb LA BURXA

18 euros (3000ptes)

Aportacions voluntàries a LA

BURXA

_______euros(escriure amb claretat)

Caixa/Banc_______________________________Adreça___________________________________Població__________________________________Nom del titular_____________________________CODI ENTITATCODI SUCURSALCODI SEGURETATNÚM DE COMPTEes prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que presentarà LA

BURXA

Data__________ Signatura

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Subscriu-te,

col·labora amb

Les subscripcions a LA BURXA acompleixen dos objectius: fer-la arribar all on la seva distribuci no arriba i ajudarecon micament al seu manteniment. Es pot fer de diversesmaneres:mitjan ant correu convencional, per domiciliacibanc ria o manualment. Aix que ja saps.

Si vols col•laborar amb LA BURXA, posa t en contacte amb nosaltres via e-mail a laburxa@llibertat.com, per telŁfon al 93 422 16 13 o passa’t per can vies els dilluns a les 20h. TambØ trobar s una bœstia on deixar enc rrecs, cartes oaportacions a l Associaci Cultural Arran (c/ Premi 20)