Continuen empresonats dos jovesveïns de Santa Eulàlia sota acusa-cions de danys i desordres per unsfets relacionats amb el llançamentde còctels molotov a la comissariadel Districte a principis d’octubre.

L’esperpèntica situació jurídica, jaque les acusacions en cap momentpoden justificar la presó preven-tiva, està fent créixer la indignacióde molta gent, i els actes de soli-daritat es multipliquen

Batasuna va presentar una novaproposta política per a la resolu-ció del conflicte basc enmig d’unagran expectació. El Velòdromd’Anoeta, a Sant Sebastià, es vaquedar petit per assistir a l’acte enquè més de 15.000 persones vandonar suport a l’esquerra abertza-le. Pancartes amb la inscripció deBatasuna recordaven que, tot i seruna partit il·legalitzat pel governespanyol, és un partit plenamentlegítim per a la gent d’EuskalHerria.L’acte va estar amenitzat per unasèrie d’actuacions culturals: can-çons i danses basques, música, unconcert de cors, contes, vídeos ifotografies històriques es van anar

intercalant amb discursos. Els dirigents històrics de l’antigaHerri Batasuna, Jon Idígoras iItziar Aizpurua, van sortir a par-lar enmig de grans aplaudiments.Aizpurua va fer un resum delsdarrers 25 anys de lluita indepen-dentista en un emotiu discurs, ivaremarcar els moment importantsde l’esquerra abertzale dels darrersanys. Idígoras, per la seva part, vafer referència a les diferents pro-postes que ha anat fent l’esquerraindependentista basca per a la re-solució del conflicte i per lasuperació del marc constitucionalactual, com l’alternativa KAS il’Alternativa Democràtica.

CSA Can Vies (carrer JocsFlorals 42, 08014 Sants, BCN)

Telèfon: 93 422 16 13Correu electrònic:

l a b u r x a @ l a b u r x a . o r ght tp ://www.laburxa.org

El Districte actua per tancar l’Ateneu Mawla, localindependentista del carrer Salou, amb l’excusad’una suposada denúncia per soroll

El tinent d’alcalde va amenaçar els propietarisamb una expropiació si renovaven el lloguer alcentre social del Poble Sec

Xavier Casas pressiona enpersona per tancar l’Espai Obert

Mentre l’Ajuntament de Barcelonaanuncia pomposament un i altre copque vol promoure l’associacionismei la participació ciutadanes, la sevamà esquerra (en aquest cas perso-nificada pel tinent d’alcalde i“número dos” de l’equip de Clos,Xavier Casas) es dedica a posar tra-ves i intentar eliminar cert tipus deteixit associatiu.

Casas es va reunir amb els propie-taris de l’immoble que acull l’EspaiObert i els va amenaçar amb una ex-propiació si renovaven el lloguer. Fi-nalment l’aparició d’una immobiliàriapertanyent a la Caixa de Terrassa queva adquirir l’edifici va fer que

l’Ajuntament aturés l’expropiació.L’Espai Obert és un centre social

del Poble Sec que en vuit anys s’haconvertit en referent essencial delsmoviments socials més combatiusde Barcelona, així com en un espaiutilitzat per un ampli ventall social,incloent-hi artistes, educadors i gentno organitzada enlloc. Ara tenen finsal gener per trobar un altre espai.

Més a prop, al carrer Salou, elprojecte més modest de l’AteneuMawla ja ha hagut de tancar portesa causa de les amenaces municipalsd’enfonsar-los a multes per unes su-posades denúncies per sorolls.

1296L’entrevistaEn MovimentParèntesi

Dani, veí de Cornellàdetingut i torturat a la

comissaria de CreuCoberta

Endavant celebra la tercera Assemblea

Nacional

Auca contra el calaix i

pel soterrament

>pàgina 10 i editorial

Solidaritat amb els dosjoves de l’Hospitaletempresonats

Batasuna aposta per aconseguir la pau a Euskal Herria

>pàgina 5

Avís:

té nou correu:laburxa@laburxa.org

Espanya no voll’hoquei català

Els treballadorsde Miniwatt esresisteixen al tancament

Les presons catalanes són un polvorí

> OPINIÓ

> SANTS

> QUÈ ESTÀ PASSANT ALS

PAÏSOS CATALANS

>pàgina 11

>pàgina 4

>pàgina 2

>pàgina 3 i editorial

Una cercavila va sortir de Sants fins a la manifestació de pl. Universitat TONI

IRINAEntrada de l’Espai Obert

OpinióOpinióOpinióOpinióOpinióOpiniódesembre 2004

2

LA BURXA és una revista editada per un equip de redacció quees troba cada dimecres al CSA Can Vies (c/ Jocs Florals, 42) Periodicitat: mensualTelèfon de contacte: 93 422 16 13Adreça electrònica: laburxa@laburxa.orgLA BURXA no es fa responsable dels articles d’opinió.

Periòdic de comunicació popular de Sants

i barris veïns

En aquesta BURXA han col·laborat: Alba Ayala Bartés, Roser Benavent, Pau Canela,Bernat Costa, Miquel Darnés, Toni González, Jou, Lancelot, Irina Llopart, Ivan Miró,Mireia, Gemma Parera, Jordina i Laia Sánchez Amat, David Positiu, Raül, Soto, GuillemSànchez, Meritxell Sánchez Amat, Joan Teran, Yol, Roger S. A., Casal Independentista,Comissió de Veïns de La Bordeta, Creación Positiva.

Editorial

Batasuna va “moure fitxa política” el 14 de novembre a Anoeta en feruna proposta de negociació política i anunciar el seu compromís amb lesvies pacífiques i democràtiques per iniciar el procés de pau a Euskadi. Lareacció dels polítics i mitjans de comunicació espanyols hauria pogut serdiferent, però va ser la mateixa de sempre: el pas de Batasuna els va sem-blar insuficient i conseqüència directa de la feblesa d’ETA (com si aixòfos una raó per no iniciar un procés de pau). Per ells, la proposta deBatasuna no mereix cap resposta fins que aquest partit no faci una con-demna formal del terrorisme. Després de 48 hores, van ser detinguts 17membres d’ETA (sempre s’obliden el “pressumptes”) que segons el mi-nistre de l’Interior, José Antonio Alonso, eren “els ulls i les orelles” d’ETA(sense el “pressumptes” un altre cop). Al contrari que Rajoy, no pensemque aquestes detencions siguin la millor resposta a l’oferta de diàleg deBatasuna. El mateix dia d’aquestes detencions, els mitjans de comuni-cació es van fer ressò de “diversos documents” arribats a Radio Euskadisegons els quals ETA ignorava la proposta de Batasuna i insistia en lalluita armada. La informació era tèrbola, es parlava d’un text del 12 d’oc-tubre, d’un comunicat de novembre, d’un butlletí intern d’ETA, etc. Enqualsevol cas, no es corresponia amb les vies habituals d’ETA. Batasunaen va fer cas omís i finalment es va confirmar que no es tractava d’unnou comunicat, sinó d’extractes d’un de previ a la declaració d’Anoeta.Tot plegat semblava una estratègia orquestrada per recordar a l’opiniópública que ETA no és més que una banda d’assassins amb qui no s’hade negociar mai, i per treure importància al pas donat per Batasuna. Laclau és evitar reconèixer que el problema a Euskadi és un problema políticque necessita una solució política. Molts preferirien una solució policialque desmuntés el moviment de l’esquerra abertzale i el fes callar per sem-pre. A molts “demòcrates” els molesta que hi hagi gent que tingui unmodel polític diferent. ETA els dóna l’excusa perfecta per no haver deparlar de la llibertat del poble basc per escollir, i els permet justificar totesles seves accions contra els moviments socials i polítics d’Euskadi. Peraixò no volen sentir a parlar de diàleg.

L’Ajuntament de Barcelona i laGeneralitat han donat llum verdaa l’ampliació de l'’stació de Sants.L’engrandiment de l’estació res-pon, segons els seus promotors, al’augment de trànsit ferroviari, iper tant d’usuaris, que suposaràl’arribada del tren de gran veloci-tat, l’AVE. Però la macroestacióque es pretén construir (que, perdescomptat, no respon a capnecessitat del veïnat) no es corres-pon a l’augment de trànsit quesuposaria la nova línia ferroviària. El projecte de la nova estaciósuposaria doblar la superfície del’estació actual i multiplicar pertres el volum edificat, mentre quel’arribada de l’AVE suposaria unincrement d’usuaris de l’estació enaproximadament un 20%. El quees pretén fer no és una estaciómés gran, sinó un altre hotel, ungran centre comercial i d’oci,oficines per llogar,etc., és a dir, unaltre pilotasso urbanístic a costa delveïnat. Al marge de les considera-cions sobre la necessitat i laidoneïtat d’infraestructures coml’AVE, el nou tren de gran veloci-tat podria tenir la seva estació a

Sants sense haver-la de fer tresvegades més gran ni endur-se perdavant un tros de barri.La nova estació ocuparia els espaison actualment hi ha aparcaments,al davant i al darrera de l’estacióactual i, a més, part dels espais abanda i banda on ara hi ha vials.En sentit vertical, arribaria a unaalçada d’uns 20 metres, similar ala de l’hotel que hi ha actualment.Tot això significaria un immenscub encastat al bell mig del barri.L’Ajuntament està esbombant queabandonarà l’urbanisme faraònici d’aparador que l’ha caracteritzatdes de fa anys i que invertirà mésals barris. Es veu, però, que inver-tir als barris no vol dir pas inver-tir per al veïnat dels barris, sinóper seguir fent construccionsdesmesurades que, a més, atemp-ten contra el teixit urbà tradicionali contra la qualitat de vida de lespersones que hi vivim.Alguns mitjans de comunicaciós’han fet ressò que l’Ajuntamentestà iniciant els processos d’ex-propiació i que l’inici de les obresestà previst per al proper mes defebrer. El veïnat afectat, però, no

ha rebut cap mena d’informació,ni molt menys cap notificació delsprocessos d’expropiació. Semblaque la participació ciutadana quetant pregona l’Ajuntament ni tansols inclou que els veïns afectatsper les actuacions municipalsrebin informació puntual del queels ha de caure al damunt.Si tirés endavant aquest projecte,suposaria l’enderrocament d’unsquants edificis d’habitatges del’entorn de l’estació, sobretot alcarrer de Vallespir, que serien sub-stituïts per nous vials, hotels i edi-ficis d’oficines. D’aquesta manera,es faria fora de les seves cases unbon nombre de persones is’escapçaria de forma irreversibleuna de les zones amb més per-sonalitat i més valor històric deSants. Tot plegat, per una obrainnecessària, només comprensiblecom una gran operació especula-tiva més.

Plataforma pel Soterramentde les Vies i contra el Pla de

l’Estació

L’ampliació de l’estació deRenfe amenaça Sants

Al circ de Fresno, lamaquinària espa-nyola greixada ambels nostres diners hatriturat les il·lusesesperances nostra-des. Els nois de l’es-tic hauran de tornarals partits de coste-llada. El miratgeMacau ha estatnomés això: un mi-ratge. I què ens pen-sàvem! No es pot jugar una parti-da de pòquer on les cartes estanmarcades i contra tafurs profes-sionals del Manzanares. Els espa-nyols podran continuar usurpant larepresentació internacional en unesport que sense els catalans seriaun joc de bales al pati de l’escola.La injustícia és aclaparadora, indig-nant. Fins i tot el moderat Avui deiaen una editorial que si sortia fumatanegra (com així ha estat) hauríemd’aconseguir un estat per a nosaltres

solets, que ja som grans (és trist quedesprés de segles d’espoli i humi-liació alguns reclamin la inde-pendència perquè no podem tenirseleccions catalanes, però val méstard que mai). I als progres caspososi multicultis de sempre els direm quesí, que hi ha coses més importantsque no pas les seleccions esportives:la llibertat nacional i la igualtat socialals Països Catalans. Des de Daniel Cardona a JaumeCompte, des de Joan Fuster a

Manuel de Pedrolo,tots ells i molts méssempre ho van tenirclar: independència iprou!. Com tambého té clar Daniel Ca-mon, veí de Sants,jugador d’hoquei iautor del llibre d’èxitUn únic camí. EscriviaPere Quart a La sol-ució de l'il·lús: “...queens deixin, doncs,

anar sols i podrem, amb temps ipalla, ensenyar-los com se fa unavera democràcia. Llavors, i nomésllavors, encetarem el diàleg perarribar a ser germans, però cadas-cun a casa!”.No passa res. De derrota en derro-ta fins a la victòria final. Els delspatins hauran ajudat a obrir els ullsa molts i moltes. Via fora dels ador-mits!

Quel Ness

>> SALT DE PLENS

Independència sobre rodesL’Ajuntament de Barcelona torna a caure en les seves contradiccions.Per una banda, diu que vol afavorir la participació ciutadana, les asso-ciacions, la societat civil. Però, peruna altra, pressiona perquè no re-novin el lloguer a l’Espai Obert, un dels locals neuràlgics dels movi-ments socials de la ciutat, situat al PobleSec. El lloguer s’acabava i elSr. Cases (primer tinent d’alcalde), no va deixar alternativa als propie-taris: o bé rescindien el contracte o bé tirava endavant el procés d’ex-propiació de l’edifici per fer-hi equipaments escolars o culturals. Estàclar que la voluntat de fer equipaments és només una excusa. És queno es pot considerar un “equipament” per al barri un projecte coml’Espai Obert, des d’on es fan tot tipus d’activitats culturals, socials ipolítiques? A més, al mateix Espai Obert es fan activitats educatives(La Canalla) i nombroses activitats culturals (presentacions de llibres,concerts, etc.) Així doncs, l’acció de l’Ajuntament beneficia només laCaixa de Terrassa, que ha comprat l’edifici per construir-hi, i perju-dica el barri i el teixit social de la ciutat. No s’ha d’oblidar que des del’Espai Obert s’han organitzat diverses campanyes de gran repercus-sió social, cosa que el converteix en un referent entre els movimentssocials. A més a més, és un espai que ha accollit diversos col·lectius;alguns dels quals es reuneixen de forma quotidiana a l’Espai Obert.A partir d’ara hauran de buscar un altre local, ja que han estat expul-sats per motius clarament polítics del Poble Sec.

També l’Ateneu Popular Mawla, a Sants, ha hagut d’abandonar elseu espai per la interferència d’un ajuntament amb una concepciómolt restringida del que és un espai social per al barri. Potser caldriaque l’Ajuntament es fes a la idea que no tot funciona al seu gust i queels espais socials no seran sempre fets a mida, sinó que projectes coml'Espai Obert o el Mawla seguiran endavant.

L’Ajuntament tanca espais socials

Diàleg a Euskadi? Ni parlar-ne!

desembre 2004SantsSantsSantsSantsSantsSants

3

Gemma P.A./POBLE SEC

Després de vuit anys de funciona-ment del local social, cultural ipolític a l’Espai Obert, al Poble Sec,els col·lectius que ocupen el localhauran d’abandonar l’edifici a causade la rescissió del contracte d’ar-rendament. No obstant això, lapèrdua de local de l’Espai Obert norespon a la senzilla regla de fina-lització de contracte, sinó que dar-rere hi ha l’ interès específic del’Ajuntament d’acabar amb aquestespai que aglutina diversos col·lec-tius de base, sota els principis del’autogestió, l’antiautoritarisme i elcol·lectivisme, potenciant la par-ticipació i la democràcia directa.

L’Espai Obert es troba situat alcarrer Blasco de Garay, 2-4. Lafinca està qualificada com a equi-pament comunitari de nova crea-ció de caràcter local (equipamentescolar o cultural), segons el Plaespecial Poble Sec-Montjuïc. Desde la Regidoria d’Urbanisme es vaobrir un procés d’expropiació del’edifici, però atès que el procés noavançava amb prou agilitat,va intervenir Xavier Casas,primer tinent d’alcalde ipresident de la Comissiód’Urbanisme, Infraestruc-tures i Habitatge de l’Ajun-tament de Barcelona.Aquest va convocar elspropietaris del local on es trobal’Espai Obert a una reunió el dia 10de juny, en la qual el primer tinentd’alcalde els exposà les duesúniques opcions: o bé l’Ajuntamenttirava endavant el procés d’ex-propiació, o bé els propietaris escomprometien a rescindir el con-tracte d’arrendament als actualsinquilins per, posteriorment, cons-truir-hi reservant la primera plantaper a equipaments.

Segons el Conveni Urbanístic del’Ajuntament, es va arribar a unacord: “l’Ajuntament de Barcelonarenuncia a prosseguir o reiniciarqualsevol actuació d’expropiació dela finca de referència, per raó de laseva qualificació urbanística com aequipament comunitari”. D’altrabanda, els propietaris de l’edifici “escomprometen a presentar, per simateixos o mitjançant una tercerapersona interessada com a promo-tor, un pla especial urbanístic deconcreció del tipus d'equipament(...)”. El mes de setembre es vaefectuar la venda de l’edifici aCatalonia Gebira S.L., filial immo-biliària de la Caixa de Terrassa, per4 milions 32.000 euros.

El mes de gener de 2005 elscol·lectius que conformen l’EspaiObert hauran d’abandonar l’edifi-ci que durant vuit anys han omplertd’activitat. De moment estan bus-cant un altre local on donar con-tinuïtat al projecte. Per tal definançar el canvi de local han iniciatuna campanya de cerca de méssocis, el que els permetria seguir

mantenint-se de forma autoges-tionada.

Vuit anys de lluita socialActualment vuit col·lectius parti-cipen de forma quotidiana a l’EspaiObert: l’Ateneu Llibertari, impul-sor del projecte l’any 1996; elContrainfos, col·lectiu que edita unbutlletí setmanal de con-trainformació; la revista Polèmica;l'Arxiu Biogràfic, dedicat a la

recopilació de música; La Canalla,un projecte d'educació alternativa;AC Color, managers de grups demúsica; Petra, un col·lectiu de dis-seny gràfic; Apoyo Mutuo i AccióAlternativa.

A part d’acollir aquestsnombrosos i diversos col-lectius, l’Espai Obert éstambé un punt de trobadad’altres col·lectius i associa-cions, i ha esdevingut unreferent per als movimentssocials de dins i fora de

Barcelona. Tots els col·lectius quehan necessitat un espai han pogutacudir a l’Espai Obert. Tal i comafirma un dels seus membres,“tothom s’ha sentit seu el local,ningú l’ha sentit aliè”.

Durant aquests vuit anys, des del’Espai Obert s’han realitzat infini-tat d’activitats: presentacions decampanyes, rodes de premsa, pre-sentacions de llibres, concerts, etc.A més a més, l’Espai Obert ha aco-

llit campanyes en moments de granmobilització a Barcelona, com arala Campanya contra l’Europa delCapital, Trenquem el Silenci, cam-panyes contra la repressió de l’oku-pació, etc.

És per tot això que “la des-aparició de l’Espai Obert no su-posarà només el tancament d’un

local, sinó l’enfonsament d’un pro-jecte que ha donat aixopluc a nom-brosos i diversos col·lectius, asso-ciacions i organitzacions per tal quedisposessin d’un espai on vertebrar,planificar i desenvolupar accions iintervencions orientades a incidiren nombrosos fronts”.

Vull donar suport a Espai Obert fent-me soci/a col·laborador/a (Ompliu aques-ta butlleta i envieu-la o presenteu-la a: Espai Obert, c. Blasco de Garay, 2 1r,08004 Barcelona.)

Dades personalsNom i cognoms _________________________________Adreça_______________Nº_____CP___ Població ___________________Telèfon ____/_______________Correu electrònic __________________________________

Aportació econòmicaLa meva quota de contribució mensual serà de (encerclar) 5 o, 10o, Altres quan-titats (escriviu xifra) ___________

Domiciliació bancàriaAteneu a càrrec del meu compte els rebuts a nom de l’Associació BCN Paral·lel(Espai Obert)

En Xavier Casas va entrar a l’Ajuntament de Barcelona a través de laseva tasca com a assessor en temes sanitaris. Tant en Casas com enClos provenen del món mèdic, de fet es van conèixer a la facultat. Vaser sotsregidor de Ciutat Vella i màxim responsable de l’assetjamentde veins i veïnes del Raval i la Ribera.

President de totes les societats semipúbliques (Procivesa i d’altres)encarregades de les reformes urbanístiques, després va ser regidor deCiutat Vella i finalment va passar a ser primer tinent d’alcalde.

És la mà dreta de l’alcalde i qui manté totes les relacions amb lesgrans empreses inversores internacionals a Barcelona. És qui tancaels pactes amb immobiliàries, constructores i tot tipus d’empreses quees dediquen a l’especulació amb l’habitatge.

AP Mawla/SANTS

L'AP Mawla, el local de Maulets,el jovent independentista revo-lucionari, al Barcelonès es veu o-bligat a tancar les seves portes acausa de les pressions i travesexcusades per part de l'Ajun-tament de Sants - Montjuïc.

“Malgrat els entrebancs nocallarem ni aturarem la nostralluita”. Des de l’assemblea cele-brada el 7 denovembre al CasalIndependentista de Sants es vandetallar les properes accions quees duran a terme, esperant rebreel màxim de suport possible.

L’Ateneu Popular Mawla tancat per pressions de l’Ajuntament

Pintada de mural en la inaguració del local.

L’Espai Obert busca nou local

“Currículum” de Xavier Casas

La manifestació contra la guerra passa per davant de l’Espai Obert, on es es dóna suport amb una pancarta. CONTRA-INFOS

Butlleta de suport a l’Espai Obert

ARXIU

4

SantsSantsSantsSantsSantsSantsdesembre 2004

Cinc funcionaris de la Modelimputats per maltractaments

A peu de carrer...

Carrer Premià 2008014 Sants BCNTel. 93 422 16 13

www.arran.org

Obrim elsdilluns

Obrirem a partir de les 17 h

A partir del 4 d’octubre

Contra-Infos/ESQUERRA DE

L'EIXAMPLE

El divendres 19 de novembre vacomençar el judici contra cinc car-cellers acusats d’agredir un pres a lapresó model de Barcelona. En laroda de reconeixement el pres vapoder identificar tres carcellers comels autors materials de l’agressió. Se-gons la seva advocada, la resta defigurants també eren carcellers i degran semblança física amb els acu-sats, al contrari del que sol passar.

El pres és un dels que va iniciarla investigació sobre l’actuació delsfuncionaris després del motí deQuatre Camins l’abril passat. ElJutjat d’Instrucció núm. 4 deBarcelona ha obert una investigaciópels fets que van succeir, segons elpres, a finals d’agost.

El pres també denuncia haverpatit coaccions per part de laDirecció de la Model per tal querenunciés a la seva defensa, fet pelqual s’ha presentat una demandaque s’afegeix a la primera. En l’a-gressió va ser emmanillat al llit icolpejat amb unes manilles. Va seramenaçat per si denunciava, mentreque se li exigia que retirés la denún-cia que va presentar. Paral·lelaments’ha interposat una altra denúncia

perquè després d’un nou trasllat aCan Brians, on es troba actualment,hauria tornat a ser maltractat.

Durant el judici, la defensa delscarcellers va comentar que tot erauna invenció del pres i que l’agres-sió havia estat d’un altre pres; ques’havien barallat al pati i l’haviaestomacat amb un walkman. Lescintes de vídeo que podien aclarir elsuccés van ser esborrades i no espodran visionar.

El secretari de Serveis Peniten-

ciaris, Albert Batlle, assegura que té“plena confiança en les actituds” dela Direcció de la presó Model.Paral·lelament, el Col·legi d’Advo-cats de Barcelona va emetre uncomunicat amb relació als fets enquè remarca que la lletrada que duuel cas ha presentat una denúncia perl’actuació del director, del sotsdi-rector de Règim Interior i del capdel mòdul de la sisena galeria de laModel per haver pressionat el presper tal que firmés un escrit renun-

ciant a la defensa de la lletrada “sotala promesa de millorar la sevasituació penitenciària”.

La Comissió de Defensa delCol·legi qualifica els fets de moltgreus i ha exigit a l’Administraciópenitènciària que obri una investi-gació. Al comunicat de denúncia delCol·legi s’hi ha afegit l’Observatoridel Sistema Penal i dels DretsHumans de la Universitat deBarcelona i l’Associació Catalana dela Defensa dels Drets Humans.

Noves mobilitzacions a MiniwattRedacció/ZONA FRANCA

Les empreses Miniwatt, LámparasZ i Philips Procesos Electrónicos,situades a la Zona Franca i per-tanyents a la mutinacional Philips,han iniciat un període de mobil-itzacions en resposta als riscos queplanen sobre l’ocupació i les con-dicions laborals d’aquestes empre-ses.

En els últims 20 anys Philips hadut a terme un procés de des-mantellament industrial que hasuposat a l’Estat espanyol la

desaparició de 12.000 llocs de tre-ball provocat pel tancament dediverses fàbriques, les reduccionsde plantilles i l’inici d’un procés desubcontractació que ha generatuna precarització de les condicionslaborals. Actualment queden coma únics centres de producció dePhilips i L.G. Philips les fàbriquesd’enllumenat (180 treballadors itreballadores), Miniwatt (335 tre-balladors i treballadores) i PhilipsProcesos Electrónicos, amb 50persones treballant després de lareducció de plantilla i la subcon-

tractació de l’activitat de l’empre-sa.

Lámparas Z ha viscut unprocés de reducció de la càrregade producció, lligat a successivesreduccions de plantilla, i ara esveuen obligats a treballar els diss-abtes per evitar ser acomiadats.

D’altra banda, Miniwatt va servenuda el 2003 a l’empresaBusiness Creation, que en 20mesos va reduir la plantilla fins auns 200 treballadors. A causa del’oposició dels treballadors, Phi-lips va fer-se enrera en la venda,

però en recomprar Miniwatt elpassat mes d’octubre continuaamb el desmantellament a travésde baixes incentivades i ha reduïtla producció en un 60% de lacapacitat de la fàbrica, sense captipus de futur pla industrial.

A més, els terrenys on es trobaMiniwatt estant a l’espera de serrequalificats, com va succeir ambels terrenys de Lámparas Z al pas-seig de la Zona Franca, cosa queva suposar un gran negoci per a laPhiplips, amb la venda dels ter-renys per 30 milions d’euros.

Cap a les deu del matí, quan elsMossos d’Esquadra es van asse-gurar que no quedava ningú a lacasa, va començar el desplega-ment per executar el desallotja-ment de l’Hortet de Santa Eulàlia.Una desena de furgonetes d’anti-avalots van precintar el perímetredels horts comunitaris i van deixarpas a l’empresa d’enderrocs.

Pocs minuts després va passarun noi que en veure que el desa-llotjament s’estava fent efectiu hova advertir a la gent propera quea poc a poc es va anar concentrantdavant de la casa. Per sorpresa me-va i dels meus companys, quan hivam arribar ja no hi quedava caparbre: havien tallat figueres, pins,nesprers, un ficus gegant i ja co-mençaven a fer forat i vandestrossar tot el que hi havia con-reat.

Després, els mossos van entrardins l’immoble i van començar allençar per la finestra totes aque-lles pertinences que podien con-siderar de valor i van retornar alsantics ocupants quatre tonteriessense cap mena de valor. Totseguit els obrers, si se’ls pot anom-enar així, es van dedicar a ensor-rar els sostres de la casa.

Tot i la indignació, els concen-trats vam intentar mantenir lacalma malgrat les provocacionsconstants dels antiavalots i el fortdesplegament de secretes. L’únicmoment de gran tensió es va pro-duir quan un company, en arribaramb bicicleta, va intentar creuar lalínia d’antiavalots que delimitavala concentració. Els mossos li vanprohibir el pas i el van llençar aterra. Van començar ha haver-hiempentes, cops de porra i insultscap als concentrats que vam sor-tir a ajudar el nostre company irecuperar la bicicleta.

Cap a les set de la tarda, apro-fitant la concentració que donavainici a la manifestació de rebuig,vam entrar a recuperar objectespersonals i eines, i de sobte vansortir dos guàrdies de seguretatque van intentar impedir-ho.

Ivan

Desallotjat per sorpresa l’Hortet

Les presons estàn fortament vigilades amb espines de ferro ARXIU

Visita-la....

5

desembre 2004

933 306 158 perruqueria934 911 894

La denúncia de LA BURXA genera les primeres reaccions

Arguments de pes contra els empresonamentsRedacció/LA BORDETA

Ja són més de 15 les entitats delsnostres barris que s’han adherit ala campanya que exigeix la lliber-tat dels dos joves de l’Hospitaletempresonats des del 4 d’octubreamb relació al llançament de còc-tels molotov a la comissaria deSants. La solidaritat santsenca,però, es va concretar en l’acteimpulsat per l’Assemblea de Barri,que va omplir de gom a gom lasala d’actes de la parròquia de SantMedir, el matí del dissabte 13 denovembre.

Però el principal èxit de l’activi-tat no va ser la capacitat de con-vocatòria, sinó les dues hores decontundents arguments per l’alli-berament immediat de l’Eudald il’Ermengol. El primer en parlar vaser el Dani, del Comitè de Suportde l’Hospitalet, que explicà el casi assenyalà la incongruència que espugui estar tancat en presó pre-ventiva per uns delictes (danys idesordres) que difícilment supo-sarien una condemna que signi-fiqués un ingrés a presó. Tambéva denunciar la situació dels dosjoves al centre de la Trinitat, onsón utilitzats “com a ostatges perl’Administració penitenciària pertal de frenar les protestes”. Ensegon lloc, l’Eli, del Comitè de Su-

port de Cornellà, va explicar lestortures sofertes pel veí del seupoble detingut la mateixa nit, i quesortosament es troba en llibertat(veieu l’entrevista de la contra-portada).

Seguidament en David Fernàn-dez i la Gabriela Serra, militantsdels moviments socials, van expli-car el funcionament del Grup IVde la Brigada d’Informaciói la sevafunció com a desestabilitzadora deles lluites socials. A més d’explicarla funció de la repressió per posarels moviments socials a la defen-siva, van recordar el cas de “Jorge

Bolancel, un jove de Cornellà queel 1997 es va suïcidar després deser torturat a la comissaria peragents d’aquest grup”.

Finalment, Iñaki Rivera, pro-fessor de dret penal de la Univer-sitat de Barcelona va exposar comtotes les reformes del Codi Penal,d’ençà la seva aprovació el 1996,responen a una lògica de “li-quidar” i “eliminar socialment”tant la marginalitat i la pobresacom la dissidència política i social,emmarcada dins una línia teòricaconeguda acadèmicament com el“dret penal de l’enemic”, fundada

pels juristes del nazisme.D’altra banda, han estat cons-

tants les accions per la llibertatdels dos presos, entre les qualsdestaquen el miler de personesque es manifestaren pel centre deBarcelona el dissabte 13 de no-vembre, i el centenar que ho ferenel dissabte anterior, 6 de novem-bre, per la carretera de Sants.També s’han manifestat en aquestsentit la Comissió de Defensa delsDrets de les Persones del Col·legid’Advocats i l’Ajuntament del’Hospitalet, entre altres institu-cions.

Guillem Sànchez/ SANTS, LA

BORDETA I SANTA EULÀLIA

Mentre el preu de l’habitatge con-tinua la seva escalada imparable,les empreses dedicades a l’espec-ulació i els crèdits immobiliarissuperen rècords de beneficis acada exercici; cada cop més sec-tors socials denuncien la faltad’habitatges i espais socials, i elmoviment okupa continua la seva“batalla” quotidiana en contrad’una de les pitjors xacres de lanostra societat.

Durant el darrer mes s’hanobert nous fronts en aquest com-bat, el més sonat dels quals va serel desallotjament de l’Hortet deSanta Eulàlia, desallotjat pelsMossos d’Esquadra sense avísprevi i després de dos intents,frustrats per la pressió social.Amb aquesta nova acció desa-pareix una curiosa iniciativa dezona verda autogestionada, ondesenes de veïns i veïnes de totesles edats podien cultivar la sevaparcel·la d’hort.

D’altra banda, la casa del car-rer Vallespir okupada el 4 de juli-ol ja ha rebut l’ordre de desallot-jament, i l’assalt policial pot tenirlloc en qualsevol moment sensecap més avís.

A més, un grup de joves haokupat un immoble al carrerParcerisas, que ha rebatejat ambel nom d’Ateneu Llibertari Carrer,i l’ha convertit en un nou espaiautogestionat per a La Bordeta.

Okupacions idesallotjaments

Redacció/SANTS

En el número anterior del periòdicvam obrir la primera plana amb unarticle d’investigació on es denun-ciava l’ús, per part de la Brigadad’Informació de la Policia Nacio-nal, de fitxes il·legals de personesvinculades als moviments socials.

Aquesta informació ja ha tingutles primeres conseqüències, la mésimportant de les quals ha estatsens

dubte que molta de la gent afecta-da ha començat a reunir-se per talde respondre amb diferentsmesures, jurídiques i de denúnciapública, a aquestes pràctiques con-siderades “totalment inaccepta-bles” per la gent de la ComissióAntirepressiva consultada: “El fetque fossin pràctiques ja conegudesno és raó per no denunciar-les araque se’n tenen proves materilasirrefutables”. Concretament, la

Policia podria estar vulnerant l’ar-ticle 22 de la Llei orgànica de pro-tecció de dades, que regula els fit-xers que les diferents administra-cions públiques realitzen ambinformació dels ciutadans, aixícom la prohibició constitucionalde realitzar censos segons lescreences polítiques, ideològiqueso religioses de les persones.

D’altra banda, el diputat alCongrés per ERC, Joan Tardà, va

preguntar al ministre de l’Interior,Alonso Suárez, si “existeix algunadirectriu des del Govern encami-nada a criminalitzar els movimentssocials”, citant explícitament el casde l’Hospitalet i les torturesdenunciades pel veí de Cornellà, imostrant el mateix dossier al qualens vam referir al’anterior númerode LA BURXA. El ministre varespondre: “Nosaltres no estemper criminalitzar res”.Va afegir que

no era responsable de l’empres-onament, ja que això depenia d’unjutge constitucionalment inde-pendent i imparcial, i que “notenia cap constància” de l’existèn-cia de maltractaments a les comis-saries, però que si “en detectava”els responsables serien immedia-tament sancionats, excloent peromissió qualsevol possibilitat d’ini-ciar una investigació administrati-va.

Manifestació en suport als presos a l’Hospitalet del 13 de novembre. IRINA

SantsSantsSantsSantsSantsSants

desembre 2004 ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

6

La cançó

Antes la gent del Baix Ebreper a poder-ne viatjarvan fer-ne un vaporeti riu amunt van anar.

Després van fer el Carriletper a més poder carregar

i va ser una maravilla.I va ser la maravilla

hasta que els el van llevar.Lo Carrilet del Baix Ebre

va fer un transport molt actiu,portant persones i bultosigual d'hivern com d'estiu.

També ho va fer el vaporet,hasta que el van jubilar;

allà a Jesús i Mariaa la punta de l'Illa

enganxat se va afonar.Lo Carrilet recorria

de Tortosa a Camp-redóper carrils de via estretai a Amposta feia estació.

I allà a Jesús i Mariaxulava amb gran emoció,que prop n'estava la Cava!Que ja arribava la Cava,

final de la 'trajecció'.Los treballadors del camp

mai lo podrem oblidarperquè ell xulava a les nouque era l'hora d'enganxar.

També xulava a la unaquan sortíem a dinar,

i a les sis tornava a vindre,i a les sis tornava a vindre,que era l'hora de plegar.A estacions i apeaderos

ell s'havia de parar,tant en diumenges com festes

sempre et venia a buscar.Ell mai va fer-ne cap festa,

ell sempre va treballar,perquè la gent del Baix Ebre,perquè la gent del Baix Ebre

ne poguessa viatjar.

MÀGICA NIT

horari:matins, de dimarts a divendres de 10.30 a 14htardes, de dilluns a dissabtes de 17 a 21 h

llibrescontrainformaciórevistes músicasamarretespedaços...

c/ de la Cera, 1 bis 08001 BarcelonaTel: 93 329 06 43 Fax: 93 329 08 58

ellokal@pangea.org / ellokal@sindominio.net

El LokalAssociació Cultural

El Raval

desembre 2004ParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesiParèntesi

7

Nom________________________________________Cognoms____________________________________Carrer i número_______________________________Codi Postal___________ Població_________________Telèfon_______________ DNI____________________

35 Subscripcióanual per rebre LA

BURXA

9 euros (1500Ptes)

Col·laboracióanual amb LA BURXA

18 euros (3000ptes)

Aportacions voluntàries a LA

BURXA

_______euros(escriure amb claretat)

Caixa/Banc_______________________________Adreça___________________________________Població__________________________________Nom del titular_____________________________CODI ENTITATCODI SUCURSALCODI SEGURETATNÚM DE COMPTEes prega que entregueu fins a nova ordre els rebuts que presentarà LA

BURXA

Data__________ Signatura

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

Les subscripcions a LA BURXA acomplirandos objectius: fer-la arribar allà on la

seva distribució no arriba i ajudar econòmicament al seu manteniment.

Es pot fer de diverses maneres:mitjançant correu convencional, perdomiciliació bancària o manualment.

Així que ja saps.

Subscriu-te

En un mena de dietari, l’autor va narrant les seves vivències i impres-sions en una societat sotmesa a profunds i vertiginosos canvis com ésla veneçolana. Comença amb un escepticisme gairebé total, que es vaesvaint a mesura que coneix els sentiments, propostes i pràctiques delsmoviments socials que impulsen l’anomenat procés bolivarià. I és que laprimera revolució del segle XXI no s’assembla gens al que els manu-als del segle passat deien sobre com havia de ser una revolució. Té especial interès la reconversió dels militants de les avantguardesrevolucionàries dels 70 en organitzadors comunitaris, que van cons-truir una extensa xarxa d’associacions culturals, mitjans i assistènciasocial alternatius. Xarxa que ja existia abans de Chávez i que generauna espècie d’ajuda mútua amb el seu govern, no exempta de tensionsi complicitats.

Guillem Sànchez

...Músiques per la memòria (antiimperialista)Recopilatori musical de l'Assemblea de Joves de Sabadell

Venezuela más allá de ChávezRaul Zelik. Virus editorial

Música

Llibre

Ja fa uns dies ens va arribar aquest interessant recull de grups deSabadell, editat per l’Assemblea de Joves, els beneficis del qual es des-tinaran a una organització juvenil palestina i a autogestionar l’assem-blea. El contingut del llibret aporta molta informació sobre les lluitesque es porten a terme a Veneçuela, el Nepal i l’Iraq, per citar algunsexemples. Quant a l’apartat musical pròpiament dit, ens trobem ambun total de 16 bandes amb un ventall d’estils per a tots els gustos i pera totes les tendències. Entre les bandes que ja ens sonen, trobem grupsnovells o que simplement no ens sonen tant. Andreu i els Rumberus,Pomada, Batzak, Kalash, La Pupil·la, Xot i Despertaferro són algunesde les bandes que hi apareixen. En fi, el missatge és clar: quan nomésens mou la inèrcia... músiques per la memòria!

Gomutaratu

Una pel·lícula combativa que ens situa a l’Argentina actu-al, on en un context d’atur i pobresa el Club SocialAvellaneda pateix l’amenaça de desaparèixer, engolit pelcapitalisme i la visió “racional” de l’administració muni-cipal. No obstant això, la predeterminació d’algunes per-sones intentarà salvar aquest espai social i cultural, essen-cial per mantenir viva i activa la comunitat. Sembla quela pel·lícula ha activat a Aregntina un moviment per sal-var aquests centres culturals, tendents a desaparèixer. Entot cas, el film transmet una dosi d’energia per reforçar el teixit social a Agentina i allà on sigui, necessariper fer front a l’individualisme que tendeix a imposar-sea tot arreu. Ricardo Darín fa una esplèndid paper que l’acosta encara més al cinema social. En general tots els intèr-prets destaquen en el seu paper i doten d’una gran sensibilitat els personatges.

Gemma P. A.

Luna de AvellanedaJose Luís CampanellaCinema

Un grup de multimilionaris, cansat de les apostes en les cursesde cavalls, busca noves tendències en aquest joc. Un mosso quecuida els cavalls se n’assabenta i els diu que pel 20% dels benefi-cis de l’aposta els muntarà una cursa diferent, una cursa en quècadascun apostarà 60.000 € pel cavall que vulgui que quedi últim.Ells no ho entenen gaire perquè, si l’objectiu és quedar últim, lacursa no s’acabarà mai, però ho accepten. Així que es fa la cursa,un guanya l’aposta i el mosso s’emporta el 20%. Com ha muntatla cursa seguint el seu criteri?

L’enigma

Solució de l’enigma de juliol:1r marxen els 2 de 50 kg fins a la costa, un s'hi queda i l'altre torna al'illa. Després marxa el de 100 kg fins a la costa. I finalment el de 50 kgque s'havia quedat a la costa se'n va a buscar l'altre de 50 kg que estavaa l'illa.

Les parets parlen...

8

desembre 2004 En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentD’ON VENIM... EL RACÓ DEL CASAL

El 1944, en una Europa convulsaper una guerra terrible que noacabava mai, un fet encara mésconvuls va contribuir a posar lle-nya al foc. La població deVarsòvia, organitzada en les guer-rilles de l’Exèrcit de l’Interior, esva sublevar contra l’ocupació ale-manya.

Va ser una acció militarment“absurda”: l’exèrcit alemany era elpoderós del moment, el front deguerra més proper estava a cente-nars de quilòmetres i mai rebrienreforços. En el que s’ha conegutcom la “Insurrecció de Varsòvia”,milers de “civils” (en una revoltapopular qui és civil i qui militar?)armats amb fusells, còctels molo-tov i alguns explosius van atacarels edificis de gestió de l’ocupació,van paralitzar la ciutat i per unsdies van controlar alguns barris.

La resposta nazi no es va feresperar, i l’ordre directa de Hitlerd’arrasar la ciutat va ser acom-plerta a consciència. Utilitzanttancs i artilleria pesada, els nazisvan anar reconquerint la ciutat; perevitar els franctiradors van instal-lar llançaflames als carros blindatsi anaven incendiant els edificis unper un, després hi entraven i elsminaven. Els ferits o els que esrendien eren executats immedi-atament al mateix lloc on erencapturats. Milers de persones vanser assassinades i Varsòvia va ha-ver de ser reconstruïda utilitzantfotografies i documentals perrecuperar-ne els màxims detalls.

Aquesta pot semblar unahistòria antiga, però aquests diesla podem veure a cada telenotícies.A Fallujah, una insurrecció civilmilitarment “absurda” contra unaocupació estrangera està sentbombardejada i aniquilada a cons-ciència, atacant amb míssils lescases on hi ha franctiradors irematant els ferits davant la tele-visió. Després diran que les com-paracions són odioses, peròaquesta, a més, és molt fàcil.

Guillem Sànchez

Fallujah iVarsòvia

Aquest 2005Cantar i reivindicar en català

El Casal celebrarà el 15è aniver-sari. Serà una efemèride que ensomple d’orgull i satisfacció pel quesignifica portar una dècada i mitjaal peu del canó; també ens obligaa repassar i reflexionar sobre lesnostres mancances i els reptes quetenim plantejats de cara al futur.És innegable que arribem a l’ani-versari amb unes instal·lacions mi-llors de les que teníem fa 15 anys,amb més de 100 sòcies i socis,amb una economia modesta peròsanejada, amb una xarxa de com-plicitats al barri (Arran, CAL, CSS,Can Vies, ABS, etc.) que noteníem, i el Casal ha estat una peçacabdal per construir-ho. Els efec-tius actius de l’esquerra indepen-dentista s’han multiplicat i es dis-posa de bars, locals etc. Genera-cionalment ens hem eixamplat iavui el ventall d’edats va dels 18al 70 anys.

Tot això és cert i ens omplede goig, i també ho és que el Casali d’altres col·lectius es troben enuna situació d’impàs, amb pro-jectes sòlids o madurs però quehan perdut l’energia i l’empentadels inicis, i que necessitem reno-var el nostre paper en funció delscanvis importants que en tots elsàmbits s’estan produint. RAR:reflexió, acció, renovació han deser els eixos fonamentals quemarquin les activitats que el Casalté programades per aquest anyd’aniversari.

Si ha estat bo que aquests anysperdéssim alguna cosa pel camí ésaquell messianisme un poc ingenuque ens feia veure com a avant-guarda i que nosaltres sols eremsuficients per canviar-ho tot. Hemaprès a treballar i compartir el nos-tre projecte i treball polític ambd’altres col·lectius que sovint pen-sàvem que eren poc complemen-taris amb el nostre projecte. És adir, aquest aniversari el volemcompartir amb tots els col·lectiusi persones del barri i de fora ambels quals ens uneix la conviccióque tenim molts motius per seguirlluitant.

Casal Independentista

Faltaven 10 minuts per les vuit delvespre quan vaig procedir a la pre-sentació de l’acte. La breu interven-ció passà amb més pena que glòria,però no la suficient com per deslluirun acte que tenia molt bona pinta.Tot i que la sala no estava plena (s’hivan apropar unes 50 persones), lataula de ponents era tot un luxe. Delmón dels músics ens acompanyavael Francesc Ribera,Titot, cantant delsBrams, de Mesclat ide Dijous Paella, il’Àlex, dels vilafran-quins Inadaptats. Delmón de la comuni-cació havien vingutl’Àlex Romaguera,periodista del setma-nari El Triangle iexpert en movi-ments socials, i elFerran Amado, co-ordinador del con-curs Sona 9 i col·la-borador d’Enderrock. Per últim, rep-resentant el món de les discogràfi-ques alternatives, hi havia el Dani,de Propaganda pel Fet, i el Bull, deBullanga Records i d’Inadaptats.

Repàs històricPer començar, el Ferran Amado il’Àlex Romaguera ens feren unaintroducció històrica en dues parten què presentaren els referents delsprimers grups que conformarenuna primera onada de música reivin-dicativa a mitjan anys 80. Els TheClash a Anglaterra i els Kortatu aEuskadi foren bandes que inspi-raren molts joves a l’hora d’agafarun instrument i denunciar a ritmed’ska i punk la realitat social delmoment. No hauríem d’oblidar, pe-rò, la importància que abans haviatingut la Nova Cançó com a movi-ment que havia transcendit l’àmbitmusical. Noms com l’Odi Social, laBanda Trapera del Río i Desperdicis

Clínics se citaren en diverses oca-sions per assenyalar que van donarpas a una nova fornada de bandesque ja als 90 prengueren el relleu.En aquesta evolució s’esmentà lainfluència d’un episodi sovint infra-valorat pel seu caràcter institucional,però que ajudà a normalitzar el fetde cantar en la llengua del país: elrock català.

Difondre la idea amb la músicaUn dels debats més prolífics giràentorn d’un aspecte recurrent nonomés en el món de la música: comfer per arribar a més gent sense re-nunciar als principis. Es veia clar quela música era una bona manera detrencar el gueto en què movimentssocials i esquerra independentistasemblen a voltes estar submergits.En aquest sentit es valorà po-sitivament que els darrers anys s’ha-guessin generalitzat les festes majorsalternatives a molts pobles i ciutats,i que en d’altres la festa oficial de l’a-juntament hagi comptat amb la par-ticipació de grups i cantants com-promesos. Els dos vilafranquins,partidaris ferms de l’autoedició i lano participació en canals comercialso institucionals, polemitzaren ambel missatge més heterodox i prag-màtic defensat pel Dani dePropaganda i el Titot. Es contra-

posaren també la nostàlgia per unpassat més autèntic i autònom ambla tendència actual de cuidar lesformes i ampliar el coixí social.

Crisi discogràficaEn diverses ocasions durant la taularodona es féu referència a la crisi dela indústria discogràfica. Davantd’un futur negre, i tenint en compte

que les grans corpo-racions no es veuranafectades en capmoment (els matei-xos que editen discssón els que fabriquenels CD verges), lespetites discogràfiquesestan abocades a cer-car alternatives, so-vint precàries, coml’ampliació del nego-ci al management (con-tractació de grups) il’aprofundiment enels canals i les formes

de venda.

I per acabar...Traient conclusions podríem definirla sensació general com a optimista,almenys pel que fa a la riquesa musi-cal i estilística que actualment vivimals Països Catalans. Un optimismecaut, però. Moltes vegades es lloa-renles virtuts d’iniciatives popularscom el recopilatori protagonista del’acte, Cultura de Resistència, fet queprovocà la satisfacció dels orga-nitzadors. No vaig dubtar en afegirque tot i els esforços que hidedicàvem, havia estat un plaer rea-litzar aquesta tasca, i vaig destacarque fa tan sols 10 anys hauria estatpràcticament impossible ajuntargairebé 80 bandes i cantants en unprojecte d’aquestes característiques.

Roger Sánchez AmatImpulsor Cultura

de Resistència

El Nadal proper farà ja tres anys que va sortir alcarrer el primer volum del recopilatori Cultura deResistència. Sense gaire aspiracions ni recursos, esva fer un lloc en les discografies personals d’ar-reu del país i va esdevenir una autèntica bandasonora del moviments socials. Una vegada paritel segon volum, sembla prendre consistència uns

dels objectius buscats pel col·lectiu impulsor:anar esbossant un panorama musical reivindi-catiu expressat en la nostra llengua. A moded’acte de presentació es va realitzar a lesCotxeres el passat dijous 11 de novembre unataula rodona entorn de tres eixos: música, llen-gua i compromís.

FERMÍN MUGURUZAEl Cultura de Resistència en una botiga del Japó!!

La panera + loteria.... 2 en 1...

Ja pots adquirir els números als millors locals i establiments del barri. Exposició a l’Arran (c/Premià 20)

Vols guanyar el lot nadalenc més increïble que hagis vist mai? A més a mésjugaràs amb el mateix número al sorteig del nen...Aquest diàbolic cap i cua és el número en el qual confiem, des de La Burxa, pera que ens faci rics i puguem contrainformar des de les platges caribenyes.36.663, grava’t aquest número al cap perquè el 5 de gener el veuràs sortir per la tele. Si no l’has comprat te’n penediràs... l’any passat va tocar.....

36.663

9

desembre 2004En movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn movimentEn moviment

La Burxa ofereix un espai publicitariper a comerços, bars, locals socials,editorials, discogràfiques i d'altresque vulguin anunciar-se. L'espai es composa de quatre anun-cis per pàgina de 63’5x60 mm. Encap cas els i les anunciants esresponsabilitzen dels continguts.Abstenir-se entitats bancàries,multinacionals i immobiliàries.Cada requadre costarà 21E (3.500ptes) i si es volen ocupar dos, 36E (6.000 ptes)

publicitat@laburxa.org

Contra els mitjans del poder...Contra el poder dels mitjans...Recolza la comunicació popular:

Subscriu-te a

LA BORDETA, MON AMOURESPAI DE SEXUALITATS

Probablement per a la majoriade vosaltres la masturbació és unelement més de la vostra sexua-litat i no us suposa cap mena deproblema. Ara bé, si recordemles barbaritats que s’han ditd’aquesta pràctica, entendremque el tema pugui generar con-flicte a més d’un. “Deixa cec”,“Treu la força”, “És pecat”,“S’associa amb malalties men-tals”... Aquestes són nomésalgunes de les meravellosespropietats que durant anys s’haatribuït a acariciar-se els genitalsi donar-se plaer a un mateix. Actualment potser ja no som tantremendistes, però a molts lamasturbació els genera senti-ments de culpa i de vergonya ino la disfruten plenament.D’altres pensen que és pròpia depersones soles o que no tenen“les necessitats satisfetes” i l’a-bandonen quan aconsegueixenuna vida sexual “satisfactòria”,és a dir, amb altres persones. Sialgú de vosaltres es preocupaperquè té ganes de masturbar-setot i tenir parella o bé perquèdescobreix que és la parella quiho fa, no us sentiu malament.De fet, és una bona eina perconciliar el desig sexual en laparella, ja que dóna inde-pendència. No es pot esperarque tots dos us encengueu sem-pre al mateix temps... A més, allòque s’aprèn amb l’autoerotismeenriqueix després les relacionsen parella si es comparteixenamb l’altre els camins que mést’agraden.En resum, la masturbació dónaplaer, allibera tensions, potencial’autoconeixement, és sexe seguri permet les fantasies més rebus-cades. No és estrany, doncs, quesegons les estadístiques (sicreiem que la gent diu la veritatquan li pregunten sobre sexe) el95% dels homes i el 85% de lesdones la practiquin.

M. Zerlendi

Jo em masturbo,tu et masturbes,ell es masturba...

Ha caigut com una bomba albarri el projecte de construir aCan Batlló la seu d’unaConselleria de la Generalitat.No pel fet en si, sinó perquè sesuma a la concentració fun-cionarial que representarà lanova Ciutat Judicial (tres milfuncionaris més uns quantsmilers d’advocats, procuradors,etc.). Pel que sembla laConselleria dita es menjaria, pelcap baix, els 18.000 metres desòl d’equipaments de la naucentral. Quan temps enrera laComissió de Veïns es manifes-tava d’acord amb elfet que aCan Batlló hi hagués unequipament “de ciutat”, ensreferíem a un equipament quetambé servís per al barri: unagran biblioteca, una facultatunviersitària, una escola d’artsi oficis, entre moltes altresopcions, i no a despatxos pera buròcrates amb cap projec-ció cap al barri. Un barri,recordem, que ha dipositattotes les seves esperances d’e-quipaments en Can Batlló,entre altres coses per què s’hapermès construir tot un barrisense ni un sol equipament.

Només especulació, pilotas-sos, carrers bruts i lluites veï-nals per aconseguir qualsevolcosa. Sort que “gaudim” d’ungovern socialista “d’esquerres”des de fa més de vint-i-cincanys …

Comissió de Veïns de La Bordeta

Una Conselleriano és un equipa-ment de barri

Endavant celebra la sevatercera Assemblea NacionalL’organització Endavant va cele-brar els passats 30 i 31 d’octubrela seva tercera Assemblea Nacio-nal a Ribes del Garraf (Garraf).En aquestes trobades biannualson estan convidats a participartots els militants i col·laboradors,Endavant ha fet una avaluació dela conjuntura política, s’ha de-batut sobre la política a desen-volupar en elspropers anys iha renovat elsseus càrrecs na-cionals.

Endavant vanéixer fa quatreanys de l’evolu-ció de la Pla-taforma per laUnitat d’Acció(PUA), i és unaorganització ques’inscriu dinsl’esquerra inde-pendentista i téla voluntat decol·laborar ambla resta dels mo-viments socialsdels Països Ca-talans.

A Sants, l’as-semblea d’En-davant actual-ment està for-mada per una vintena de per-sones i es va constituir fa quatreanys; es reuneix i forma part delCasal Independentista JaumeCompte i participa en les difer-ents iniciatives populars delbarri, com l’Assemblea de Barri,les campanyes antirepressives, elCorrellengua i la mateixa Burxa.

En aquesta darrera Assem-blea, l’organització independen-tista i socialista ha tornat a cons-tatar la negació dels drets socialsi nacionals que pateixen elsPaïsos Catalans sota els Estatsespanyol i francès, i que tenen laseva expressió més descarnadaen les agressions que pateix el

territori, la negació del dret al’autodeterminació, la repressiópolicial que ha patit l’esquerraindependentista (i la resta demoviments socials) i l’especu-lació que s’estén pels nostresbarris i pobles.

Alhora, Endavant ha analitzatel nou factor que representa ungovern autonòmic al Principat

que s’anomena “d’esquerres icatalanista”, però que porta aterme polítiques socials i nacio-nals que continuen gran part delsprojectes dels seus antecessors,mentre que no proposa anar mésenllà del marc jurídic constitu-cional espanyol, un Estat ambgreus dèficits democràtics ihereu encara del projecteuniformitzador franquista.

Davant d’aquesta realitat,Endavant fa una aposta pels pro-pers anys de creació i extensió dexarxes de col·lectius i organitza-cions, que des de diferentsàmbits puguin crear propostessectorials i intercomarcals d’or-

ganització popular i de base,desobeint des dels nostres barrisi viles una legislació espanyolaque ens explota i ens oprimeix, ifent evident que només organ-itzant-nos podem plantejar alter-natives a un model injust,espanyolista i autoritari.

Les xarxes sectorials i inter-comarcals són una eina per anar

construint uncontrapoder po-pular i uns barrismés vius i com-batius que pu-guin decidir i in-cidir en els pro-blemes que elsafecten. A lanostra comarca,n’és un exemplela Xarxa contrael Tancamentd’Empreses i laPlataforma delsPaïsos Catalanscontra la Cons-titució Europea.

En les decla-racions finals, lanova taula nacio-nal va fer unacrida a continuarlluitant per unpaís més just illiure, fent una

aposta per construir una xarxasocial que pugui plantar cara aunes polítiques estatals que cadadia incideixen més en les pri-vatitzacions, les retallades de lli-bertats, el racisme institucionalde la llei d’estrangeria i l’exten-sió de la precarietat a àmpliescapes de la societat. Finalment,es va fer una menció de tots elsrepresaliats per causes polítiquesals Països Catalans, i en especialdels presos polítics catalans dis-persats arreu de l’Estat espanyol.

Àlex Tisminetzky Militant d’Endavant

ENDAVANT

desembre 2004 ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

10

F l o r i s t e r i aV a l l e s p i r , 1 6

0 8 0 1 4 S a n t s , B C Nt e l . 9 3 4 9 0 2 9 8 3

Uns querepeteixen...

George W. Bush va tornar aguanyar les eleccions amb un

discurs plenament bèl·lic imoralitzador

L'esquerra abertzale posa les bases pera la resolució del conflicte al País Basc

Laura Riera i ZigorLarredonda absolts

El dia 20 de novembre es va realit-zar una manifestació pels carrers deCornellà amb el propòsit de recor-dar la mort de Jorge Bolancel. El 23d’octubre de l’any 1998, Jorge Bo-lancel es va suïcidar després de sor-tir d’uns interrogatoris a la comis-saria de Sant Ildefons. Fou detingutper una acció contra una ETT. Vamassistir a la manifestació una cin-quantena de persones, les quals vanhaver de veure com antiavalots apeu i amb el material a punt elsseguien per les voreres. La marxa vafinalitzar davant de la comissaria onel noi va ser sotmès als interroga-toris i allà, amb un ampli cordó poli-cial que envoltava l’edifici, es va lle-gir un comunicat que recordava eltrist esdeveniment.

Recordant la mortde Jorge Bolancel

El dissabte 13 de novembre es vacelebrar una jornada a favor del’ensenyament popular a la Ferade Gràcia, organitzat per l’Alter-nativa Estel. Durant tot el dia esdesenvoluparen diferents activi-tats: al matí i a la tarda es ferendiverses xerrades i debats (elsnous plans europeus d’ensenya-ment, el model d’ensenyamentcubà i el de la III República); al’intermedi, un dinar popular, i perfinalitzar la jornada, que va teniruna notable assistència, es vamuntar un concert amb In-sershow, Divisió 29, Arma sociali Pirat's Sound Sistema.

Redacció/MADRID

L’Audiència Nacional de Madridva fer pública la sentència abso-lutòria del dos joves de Terrassael passat 2 de novembre. LaLaura i en Zigor van ser jutjatsels dies 22 i 23 d’octubre sota l’a-cusació de col·laboració ne-cessària per a l’assassinat ambuna petició fiscal de 30 anys depresó que es rebaixà a 19 anysdurant el judici. Les declaracionsdels pèrits de la Guàrdia Civil idels altres encausats, LierniArmendaritz i Fernando GarcíaJodrà, van ser decisives per al’obtenció d’una sentència abso-lutòria. Tant en Zigor com la Laura vanser condemnats per aquest mateix

tribunal a nou anys de presó perpertinença a banda armada icol·laboració respectivament, sen-tència que s’està recorrent alTribunal Suprem en el cas de laLaura Riera. Actualment els dosjoves estan esmpresonats en com-pliment d’aquestes condemnes.Des del dia 10 d’aquest mes enZigor es troba en règim d’aïlla-ment per haver-se negat a com-partir la cel·la. En Zigor restarà23 hores a la seva cel·la tan solsamb una hora de pati i no podràveure cap altre pres. D’altra banda, la Laura Riera haestat trasllada altre cop a la presóde Badajoz, trasllat que es va ferefectiu mentre la presa estava enun bis a bis amb el seu marit,també pres.

F. Armengol/EUSKADI

Arnaldo Otegi va presentar lanova proposta de Batasuna perresoldre el conflicte basc. El dis-curs, que barrejava basc i castellà,era tallat sovint pels crits delsassistents, demanant la inde-pendència i en suport a l’orga-nització armada ETA.

Otegi va presentar els set com-promisos que assumia l’esquerraabertzale per superar el conflicteamb l’Estat espanyol. També pro-posava obrir una etapa de diàlegsincer a dues bandes: per un costatels agents polítics, socials i sindi-cals, a partir d’acceptar que havien

de ser els bascos i basques quitenien la darrera paraula sobre elseu futur; per l’altre costat unataula de diàleg entre el governespanyol i ETA per a la desmilita-rització del País Basc, en què hau-rien de participar també els refu-giats i presos bascos i les víctimesd’accions armades, del costat quefossin. Otegi també va tenirparaules de suport per al poblepalestí, tot recordant Arafat, i peral poble de l’Iraq.

L’acte va acabar amb un ho-menatge a totes les organitzacionsil·legalitzades per l’Estat espanyol,com Jarrai i Gestoras Pro-Amnistia.

Meritxell S. A./BARCELONA

La violència de gènere està presentgairebé cada dia als mitjans decomunicació. Arran de la celebraciódel Dia Mundial contra la Violènciaenvers les Dones el 25 de novem-bre, per una vegada no s’ha parlatde víctimes, sinó de les persones quelluiten perquè desaparegui. Al nos-tre barri, una cinquantena de per-sones es van reunir el 24 de novem-bre al vídeoclub Pimpamfilms perreflexionar sobre el tema a partirdels documentals Amores que matani Machos. L’endemà va tenir llocl’acte que cada any organitza laXarxa de Dones contra la Violènciaa la plaça Sant Jaume. El dissabte 27 de novembre laPlataforma Unitària contra lesViolències de Gènere va organitzar

un concert a l’edifici Fòrum sota eltítol Trenquem el silenci. Hi vanassistir unes 3.000 persones, moltesde les quals venien de fora deBarcelona en autobusos organitzatsper les entitats de dones de les dife-rents poblacions. Els cantants SílviaComes, Gerard Quintana, QuimiPortet i Mònica Green van col·la-borar en l’acte amb les seves actua-cions, entremig deles qualses va ferun repàs en vídeo dels actes queorganitza cada sis mesos la Plata-forma a un barri amb la participaciód’entitats de l’entorn. Com als actesanteriors, es va fer un homenatge ales víctimes de la violència domès-tica amb un recordatori dels seusnoms. Al final del concert, els mem-bres de les entitats organitzadoresvan pujar a l’escenari i van rebre unfort i càlid aplaudiment del públic.

Trenquem el silenci!

Debat sobreensenyament

Acte de Batasuna a Anoeta INTERNET

Teteria barCarrer Comptessa de Sobradiel, 4

08002 Barcelona tel. 93 268 45 33

Compromís per anar a les arrels del conflicte amb l’objectiu de bus-car una sortida democràtica.

Tots i totes les ciutadanes basques tenen dret a ser consultades. Elsestatus polítics actuals i de futur necessiten l’aprovació de la ciutadania.

Compromís de respectar la decisió dels ciutadans bascos i basques.Compromís que la consulta es farà en condicions pacífiques i democrà-

tiques, prenent les mesures que siguin necessàries.Compromís que l’acord tindrà en compte tant la història com l’actual

realitat d’Euskal Herria. L’acord ha de comptar amb l’adhesió i el respecte

de les diferents sensibilitats existents en el poble basc.Compromís per dirimir les diferències durant el procés de manera pací-

fica i democràtica.Compromís que la utilització de vies exclusivament polítiques i democrà-

tiques permetrà la materialització, sense límits ni restriccions, de tots elsprojectes polítics.

Compromís que en l’acord es recolliran i regularan els drets recollitstant en la Declaració universal dels drets humans com en els Pactes pelsdrets econòmics, civils i polítics de l’ONU.

Compromisos que assumeix l’esquerra abertzale per arribar a la pau

desembre 2004ArreuArreuArreuArreuArreuArreu

11

Què està passant als Països Catalans?

Després de fer la volta a mig món, can-viem d’aires. En aquest nou apartatvolem apropar-nos a la realitat del nostrepaís, desde Salses a Guardamar i des deFraga a Maó. Desde LA BURXA volem

contribuir a la coneixença del nostre passat immediat, de les problemàtiquesactuals, tant socials com ecològiques ieconòmiques, i dels moviments popularsque ens fan avançar.

...i altres queno els deixen

La selecció catalana d'ho-quei és vetada per la FIRS,la Federación Española de

Patinaje i … el governespanyol!

En protesta contra la llei d’es-trangeria i per demanar la regu-larització sense condicions, migmiler de persones van rodejar laDelegació del Govern en unacadena humana el dia 27 denovembre. Amb més de 200torxes i crits de “Papers per atothom” van deixar constànciade la lluita contra les lleis d’es-trangeria tant dels governs delPP com del PSOE.En acabar van marxar en mani-festació fins a la plaça de Colomon es va desconvocar l’acte.

Aplec contra unalínia d'alta tensió

A Arles (Vallespir), els dies 27 i28 de novembre el Col·lectiud’Associacions No a la MoltAlta Tensió (THT) va organitzarun aplec d’àmbit europeu contrael projecte d’autopista elèctricaque transportarà energia de lescentrals nuclears franceses a laxarxa espanyola. Hi assistirenrepresentants de França, Itàlia,Bèlgica i Anglaterra. A part del’encontre, el col·lectiu organitzàactivitats lúdiques de tota mena:castellers, exposició de fotos,cursa de bicicletes i mercat deproductes locals.

A finals del 2003 es va presentavrl’Informe de l’Observatori delSistema Penal i dels DretsHumans (OSPDH) sobre lasituació de les condicions d’em-presonament a Catalunya. L’in-forme es va despatxar als mitjansde comunicació en un parell dedies i la Conselleria de Justícia vaqualificar als seus autors d’antisis-tema, sense entrar a fons en laqüestió plantejada (tortures, suï-cidis i absència d’objectius de l’ac-tual política penitenciària). Quanel 30 d’abril es produeix l’anome-nat “motí de Quatre Camins” ensvam pensar que els presos erencom els víkings, disposats aassaltar les nostres vides amb unabarra de ferro i un ganivet esmo-lat a les mans. La realitat estavaescrita feia mesos i ningú l’haviavolgut mirar.

De presos n’hi ha molts, mésde 8.000; de presons, diuen quepoques i en “condicions no massaadequades”, segons paraules del'Honorable Conseller Josep M.Vallès. L’enduriment de les penesd'’mpresonament va dirigit a allòque el delegat de Govern aMadrid, el Sr. Ansuategui, vadefinir com a “limpieza de calles”.A les presons, bàsicament, hi haels de sempre segons l’informe del’OSPDH: “El 80% dels presossón homes menors de 40 anys, un50% són consumidors o addictesa les drogues o l’alcohol. Un 30%són seropositius i aproximada-ment la meitat pateix hepatitis Bo C”, per últim el 25% sonestrangers. Catalunya té trans-ferides les competències sobre lespresons sense que en cap cas s’ha-

gi plantejat la necessitat de repen-sar el model penitenciari més enllàd’obvietats: com més presos, méspresons. La cultura punitiva delcàstig s’incrementa amb novesmines de persones i lleis moltsreglamentistes: els menors, elsautomobilistes, els okupes. Així,com a paradigma de la nova cul-tura penal, trobem les penes multa(amb diners no entres; sense, les

presons catalanes són sempreobertes).

El programa 30 minuts de TV3del 30 d’octubre entrà a la presóModel i ens mostrà part de la rea-litat que ningú al carrer volescoltar. El presos a les presonsno fan res en el sentit més literalde la paraula. No hi ha, en unapresó massificada com la Model,cap estímul que permeti pensar enuna futura reinserció, ni cap dife-rència amb una granja de porcs,per l’amuntegament. No es vadonar cap dada sobre assistència

de presos a cursos o activitats dinsde la presó, no es va entrar a lescel·les de càstig/aillament, ni esvan comentar les condicions sa-nitàries de les persones malaltes(VIH, hepatitis, malalties mentals,etc.). L’actual política penal-peni-tenciària ha estat consensuada ivotada pels partits a Madrid.Creure que els problemas de mas-sificació de la Model i altres

presons catalanes és un problemad’anteriors governs o és culpad’uns presos que creixen com elsbolets és mentida.

Vulguem o no, l’actual políticapunitivorepressiva de l’Estat es-panyol i del Tripartit es basa enl’aplicació d’un terror difós sobredeterminats grups socials, quemultiplica la seva eficiència mora-litzant a la resta de la societat ambuns mitjans de comunicació am-plificadors tant del delicte com dela pena associada. L’associació d’i-matges de violència a minories

ètniques (àrabs/terroristes, ro-manesos/lladres, nigerianes/pros-titutes), de protestes veïnals ambmoviments antisistema o, endefinitiva, fer creure que les em-preses tanquen i es deslocalitzenperquè treballem poc i guanyemmolt, és mentida. L’actual políti-ca es va pactar i consensuar aMadrid. Les reformes del CodiPenal a cop de Telenotícies és lanova forma de governar d’aquestspolítics.

Dins d’aquest panorama, queles presons catalanes estiguinplenes de gent jove, malalta i senseperspectives, que a les presonscatalanes es torturi o es practiquinpolítiques de dispersió peniten-ciària (trasllat de presos lluny de laseva família i entorn) o es limitil’ús de mesures higièniques per alconsum de drogues (programad’intercanvi de xeringues), enssembla un mal menor.

El Mossos d'Esquadra tirote-javen un “moro” de Santa Colomaper un suposat tràfic de drogues,van inaugurar la comissaria de laMina amb un gitano mort percauses “naturals”, els funcionarisde presons han estat denunciatsper tràfic de drogues (dins dels“talegos”) i per tortura a moltspresos ara i fa molts anys, la sinis-tralitat laboral es de les més altesdel món occidental... “Miri, nom’expliqui més, avui soparé ambun conseller i un jutge, hi ha moltscalés en joc, a tots llocs es fancoses malament, vol que parli delseu cas? Segur que no entra...”

Centre de DocumentacióArran

Les presons catalanes al límitLa arribada al poder del tripartit ha generatuna autèntica mina de notícies i anècdotesper a la premsa: viatges a Perpinyà, pate-rades contra el Fòrum, motí a QuatreCamins i consellers sense corbata.

Noticies només superades per l’esperpentde veure el Partit Popular buscant la llargaombra d’ETA a l’Afganistan o l’Iraq.Darrere d’aquesta suposada llibertat depremsa que ens aclapara amb imatges i

alarmismes innecessaris, hi trobemombres i silencis repetits una i un altravegada sobre el mateixos artistes, empre-ses i affaires (substituir per presos, especu-lació i pobresa).

Unes 500 persones“tanquen” laDelegació delGovern

Dono suport a la Plataforma per el soterrament deles vies i contra el pla de l'estació.

Nom_______________________________Cognom____________________________DNI _______________________________E mail______________________________Signatura:

A Sants, les vies del tren passen a cel oberti divi-dieixen el nostre barri. L'ajuntament en lloc desoterrarles, vol constriuir un calaix, un veritable murde ciment que encara degradara més el lamentableestat actual.A Sants, l'ajuntament i la RENFE volen fer unamacroestació duplicant la superficie actual i espec-ular amb la seva perifèria amb la construcció de méspisos. Aquest situació afectarà el pracri estat delcomerç de la zona i malmetra habitatges totalmentconsolidats.

a Sants, NO AL CALAIX DE LA VERGONYA

I NO AL PLA DE L'ESTACIÓLlocs de recollida:Centre Social de Sants (Olzinelles 30,Arran ( Premia 20), La lluna en uncove(Vallespir 16), Video Club PimPam Films (Valladolid 25), Casalindependenista Jaume Compte(Premia 31), Casal Jaume Aiguader(Olzinelles 118).

desembre 2004

Can Vies c/Jocs Florals 42, CS de Sants c/Olzinelles 30, Casal Independentista Jaume Compte c/Premià 31, Espai Obert c/Blasco de Garay 2, AC Arran c/Premià 20Adreces

- Per començar, com va ser la tevadetenció?Va ser a la cantonada de Sant Roc ambVilardell, cap a la una de la matinada (deldia que van llançar els còctels molotov ala comissaria), s'atura un cotxe patrulla iels policies baixen amb la pistola a la mà,em tiren a terra, em posen el genoll al'esquena i i m'esposen. Un cop al cotxeem porten a la comissaria de Creucoberta.Allà m'esperen 8 o 10 antiavalots, entrecrits i insults em porten a una habitació iem comencen a pegar. No sé quan durala pallissa, però a mi em sembla que nos'acabarà mai, és una pluja de patades icops de puny, un dels policies és especial-ment violent, i vàries vegades m'aixeca iem tira contra el terra amb força.Finalment entren dos altres polices depaisà, em canvien d'habitació i començael primer interrogatori; em diuen que con-fïi en ells, que si els explico coses empodran salvar, m'ofereixen tabac a canvid'informació i coses així. Com no sé quedir-los em tornen a deixar sol, llavors entral'antiavalot més violent i em pega unabufetada a l'orella, el cop em reventa eltímpan, i a partir d'ara em costarà moltsentir tot el que m'aniran dient. Tornenels policies de paisà i em tornen a "salvar",però com que segueixo sense "parlar"torna repetir-se l'escena: em deixen sol,entra l'antiavalot i em pega una patada alpit que em deixa sense respiració.

- I com sabien que eres tu a qui bus-caven?No sabien res, a mi no em demanen elDNI fins després de la pallissa, abans eslimiten a mirar-me la cara avia'm si emconeixien "de vista". Em detenen sim-plement per ser allà en aquell moment iportar una dessuadora negra. Bé, tambécaminava una mica de pressa, però es queperdia l'autobús.

- I no et diuen perquè t'han detingut?Criden alguna cosa sobre els còctels molo-

tov, però quan jo demano que vull veureun advocat em diuen que no esticdetingut, que perquè vull l'advocat, que siés que potser he fet alguna cosa. A mi emfa mal tot el cos i demano anar al metge,tot i que primer s'hi neguen desprésaccedeixen.

- I no tens cap descans?Durant 24 hores no puc dormir ni men-jar res, només a la nit del dilluns emdonaràn un suc. Quan ja em porten aAiguablava (comissaria de Nou Barris)tornen els interrogatoris.

- I també els cops?No, ja no em tornaran a pegar més, peròem tenen més de 15 hores en una salad'interrogatoris, i allà m'amenacen con-tinuament: que si me portaran a Madrid(a l'Audiència Nacional), que si detindranla meva nòvia, la meva germana, el meucap a la feina. El pitjor és quanm'ensenyen el paper conforme m'acusende terrorisme. Llavors és quan ho veigpitjor, ja m'imagino camí a Madrid idesprés a la presó.

- I en quina situació es fan els inter-rogatoris?En una sala de 2 per 2 metres, d'uns tresmetres d'alt, només hi ha una cadira i jom'haig d'asseure al terra, que està moltfred, d'aquesta manera el policia semprequeda per sobre meu. Hi ha una menad'extractor de fums que fa un soroll con-

stant i molt desagradable, la llum està moltforta. Només hi ha una porta metàlica quesols es pot obrir des de fora, quan la tan-quen hi ha una insonorització total, peròde tan en tan la deixen una mica oberta ipuc sentir els cops i crits de les altres salesd'interrogatori; així quan un dels altresdetinguts (van ser tres en total) li agafa unatac d'ansietat, llavors venen corrents i laobren.

- I finalment arriba la declaració.Sí, al dilluns a la tarda em treuen l'acusacióde terrorisme i la incomunicació, i em per-meten declarar davant el meu advocat. Lestres hores abans estem "preparant" ladeclaració, ja que volen assegurar-se quediré el que ells volen, però quan arribo ala sala se m'encen una llumeta i recordoque tinc el dret a no declarar, així que noho faig.

- I això provoca represàlies?Home, es van enfadar molt. Un cop a lacel·la ve el cap de la Brigada d'Informació,que es fa dir Jordi, i em diu que l'hedefraudat molt, que l'he fallat i que no hooblidarà. En aquell moment m'espantomolt.

- I tornen els interrogatoris? No exactament, ara el que intenten ésconvertir-me en delator, m'ofereixenposar-me en nòmina, arxivar el cas idonar-me impunitat; també em citen enun restaurant per al cap d'una setmana.

- I has notat seqüeles de tot això?Ara ja estic millor, però les dues primeressetmanes em costava dormir i no supor-tava estar sol, estava molt nerviós i m'en-fadava amb molta facilitat. Tampoc aju-dava gaire el fet que la policia em truquéso que fessin guàrdies a la porta de casa,tot això feia augmentar molt la meva por.També hi ha el tema del tímpan, tot i quehe recuperat molt la oïda, encara haig d'a-nar al metge per saber si ho faré totalment.

DANI, DETINGUT I TORTURAT A LA COMISSARIA DE CREU COBERTA

L’ENTREVISTA

“Primer em van pegar, i desprésem van preguntar qui era"

El Dani té 23, però n'aparenta menys, i tot i la sevacomplexió fràgil se li endevina una gran fortale-sa, i la veritat és que la de tenir per passar el queva passar i després explicar-ho. Jo mai havia entre-vistat a una persona sotmesa a tortures, i espero

no haver-ho de fer mai més, primer perquèm'agradaria que aquestes coses no es tornessin arepetir, i segon perquè noto que aquesta no és unaentrevista normal, no puc evitar que una gran indi-gnació es vagi coent dins meu.

Act

ivit

ats

Divendres 3 de desembreMassa critica, pl. Països Catalans, vine amb labici

Jornades contra la precarietat Organitza: Xarxa contra el tancament d'empre-ses

Dijous 2Jornada d'accions descentralitzades

Dijous 9 18h Processó Laica de Don Tancament i DoñaPrecarietat, a les a la plaça Universitat

Divendres 10 i dissabte 11 Jornades contra la precarietat a les Cotxeres deSants

Diumenge 1217h Concentració de clausura de les Jornades,a la plaça Sant Jaume

Dijous 1620h. Presentació de la nova Burxa, a l'AC Arran

Tira d’enganxines politicosocials.Aquest mes, radios lliures.

GUILLEM SÀNCHEZ