ESCRIT PER:

Can Gili Vell - Escola Pere IV de Barcelona Classe de 4t - Escola Jacint Verdaguer de Castelldefels

Torre Agbar - Escola Pere IV de Barcelona

IL·LUSTRAT PER:

Torre Agbar - Escola Pere IV de Barcelona

1

Una nit de Nadal de fa molts anys, una

colla de nens i nenes van sortir a jugar a la neu.

De la colla, la meitat eren nenes i l’altre meitat

nens. La colla es deia “Gunis”. Una de les noies de

la colla es deia Elia i les altres es deien Neus, Marina,

Paula, Carla, Mar, Ana Maria, Ainhoa, Mireia i

Júlia.

Dels nens hi havia un que es deia Fernando i els altres es deien Marc,

Hèctor, Jia Hao, Xavi, Adrià, Eduard, David, Jordi, Massimo, Steven,

Martí, Bernat i Jan. Tots plegats formaven una bona colla.

Aquesta colla era molt

divertida, juganera, aventurera i els agradava molt els perills.

Una de les coses que més s’estimaven era fer de detectius. També s’ho passaven bé fent d’arqueòlegs. Havien resolt molts casos d’un gran misteri.

Vivien a un poble petit del País de la Fantasia.

Quan no sabien que fer els agradava jugar a futbol.

2

En aquest poble es deia que havia un lladre que tenia una

mascota que era un porc assassí. Aquest lladre era molt àgil perquè ningú

l’hi havia atrapat mai.

Al palau

del poble vivia una

senyora molt

moderna que sempre

calçava unes sabates

de talons altíssims i

de xarol negre.

Sempre portava uns vestits llarguíssims i de molts colors.

3

Quan la colla estava

jugant al futbol , van sentir un crit i van anar corrents per veure qui era . Era una noia que cridava : - Auxili!, auxili! un lladre! un lladre! - Què passa? - va dir el Pau. - Un lladre m’ha robat tot el menjar i la meva televisió! La colla va respondre: - Això és un cas pels detectius. - Mirarem totes les empremtes que hagi deixat – van dir elsl Gunis . - Mireu! mireu que he trobat!- va dir l’Héctor .

En Jordi va apropar-se amb la seva lupa i van seguir caminant

seguint totes les empremtes que

trobaven, fins que van arribar a

un bosc on hi havien troncs que

es movien, i un sol de color

molt fosc, quasi negre.

- Tot això em fa una mica de

por – va dir l’Anna Maria.

- No et preocupis, ningú ens pararà perquè estem tot junts i som els

millors detectius del món – va dir la Mireia .

4

Tot seguit, van arribar a una casa on hi havia algú i a la part de

darrera van identificar al porc assassí . La Neus va cridar: - Mireu és aquell noi del poble i la senyora moderna. - Segur que són els lladres que busquem!!! –va dir en Jordi. - Però això no ho sabem segur – va contestar en David. - Entrarem a preguntar …

Quan

van entrar a la casa un senyor els hi va preguntar:

- En què us puc ajudar? Els nois el van dir que si sabia d’alguna persona molt rara que contínuament robava als veïns.

- No, jo no sé res. Elss nens es van repenjar a una paret de la casa per tornar a pensar el que podien fer.

5

De cop, la

paret es va caure i va

aparèixer un passadís

secret. Doncs, van

seguir aquest camí i

varen trobar una gran

sala amb totes les coses

que havien estat

robades.

La colla va anar a comunicar tot el que havien vist a la policia

del poble, que ràpidament, van interrogar i detenir al senyor, a la

senyora i el seu porc assassí.

6

Finalment, es va celebrar una gran festa de Nadal al poble on

hi havia torrons, pastissos i xocolata calenta per als detectius que havien

aconseguit descobrir aquell complicat enigma.

Fi