Embed Size (px)
Citation preview
www.lacomi.org
La Comissió informa: Activitats de TardorOctubre - Desembre 2015 // Núm. 76 // Any XX
2
PortadaPublicitat
SumariPublicitatEditorial
PublicitatLa Comissió Informa
PublicitatNotícies de Canovelles
PublicitatCalaix de sastre
PublicitatCoses del camp
PublicitatAstronomia a l’abast
PublicitatEspurnes d’una vida
Publicitat Secció d’estudis
MeteorologiaCanovellins
PublicitatCuriositats
PublicitatPoesia de ma terra
Publicitat Fisioteràpia al teu abast
PublicitatCuriositats
PublicitatPlantes
PublicitatLa cuina de l’àvia
PublicitatMoments dolços
PublicitatToc d’humor
PublicitatCalaix de la Ciència
Publicitat Agenda
Publicitat
1 2 345 6 7-1112131415 16 1718192021222324-2526-27 282930 31 323334 35 363738 39 40 41 42 43 44 4546 47 48
Comissió sant antoni abat JaViER gaRCía
imma lloREt
Roman maRin
JosEP many
anna aguayo
XaViER alonso
maRina CastEllà
laia CaldERon
toni CaldERon
“CoRal”GLÒRIA Cot gEmma duRan
Pau gaRCía
Eulàlia gisPERt
tEREsa gomà
Rosa gRataCós JoRdi lloREda
anita miRallEs
miREia Plans
montsERRat PoCuRull
m.glÒRia Puig
XaViER PuJadas
EstER PuJol
maRia sánChEz
anna fonoyEt
EditaDirector
Publicitat
Col.laboradors
Disseny gràfic
Sumari 3
Si deSitja donar a conèixerel Seu comerç o la Seva empreSa:
GENT de Canovelles tel. publicitat: 696 21 69 22
apartat correuS 196 - 08420 [email protected]
diStribució gratuïta a SociS i anunciantS Dipòsit Legal: B-5365/96
GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa responsable del contingut dels articles, opinions o missatges comercials inclosos en la revista.
4
Finalitza un any ple de vivències i esdeveniments que passaran a formar part de la nostra historia com a entitat. Un bon nombre de persones ha participat en les diferents activitats que s’han fet durant l’any, aquestes persones són l’autèntic motor de la nostra entitat. Els socis, els col·laboradors i els participants són els que donen sentit al valors que representa la Comissió Sant Antoni Abat.
Durant aquest any hem pogut observar que s’ha produït un canvi generacional. Les persones majors de 60 anys continuen fidels a la tradició i són presents a totes les activitats; podem dir que la generació de persones que passen els 50 han sigut el motor de la última dècada i, avui dia, estan gaudint de la Comissió amb un esperit lúdic, desprès d’una feina excel·lent feta durant els últims anys. Si parlem de la generació que es troba entre els 40 i els 50 anys, potser és la que menys participants tenim a la entitat.
“Els socis, els col·laboradors i els participants són els que donen sentit al valors que representa la Comissió Sant Antoni Abat”
La generació que té entre 30 i 40 està vivint moments familiars molt bonics. Alguns estan vivint una experiència única, com els casos de l’expresidenta Laura i en Miquel, que viuen la paternitat. La seva experiència ens ha de servir per fer que tots aquells pares i mares com ells tinguin en la nostra entitat un lloc on poder gaudir d’aquests
moments tant especials. Però també, amb la seva edat, hi ha un bon grup de joves que estan vivint un altre moment, professional o personal, que condiciona el seu temps lúdic. La Comissió és casa seva i totes aquelles idees que vulguin portar a terme seran benvingudes.
Molts joves d’entre 20 i 30 anys estan immersos en els seus estudis. El fet d’haver començat a estudiar fora del poble els ha portat a fer nous amics i a descobrir altres activitats que no es donen al nostre municipi. A tots aquests joves els convidem a ser els nostres ambaixadors, a que s’aconsegueixi que la joventut d’altres contrades conegui les nostres activitats i els encoratgin a participar.
Ens plau dir que els més menuts de tots continuen participant en els diferents grups de ball, teatre i festes tradicionals amb la il·lusió de sempre. Ara s’està treballant en la obra de teatre Els Pastorets, és la secció de l’entitat amb més col·laboradors.
Com veieu, tenim il·lusió per treballar, per tots vosaltres, per tant, us encoratgem a seguir, a participar, demanar, gaudir i crear totes aquells activitats que fan de la Comissió una entitat única i singular.
CREAR, PARTICIPAR I GAUDIR ÉS EL SENTIT
DE LA COMISSIÓ
CANVI GENERACIONAL
https://twitter.com/gentlacomi
5Editorial
6
La tardor de 2015 amb moltes activitats
Els mesos de tardor del 2015 han estat plens d’activitats que ens han fet gaudir de trobades inoblidables, fidels a les nostres tradicions. La carnada i la Castanyada han sigut dos activitats molt seguides; la obra de teatre del grup Aplec ha sigut tot un èxit, omplint l’auditori Can Palots, amb la obra “Un show de tren”. El 20è aniversari de la revista ha sigut un esdeveniment important, es va publicar una edició especial destacada pel reportatge del misteri de la Verge Bellulla. Les seccions de Pastorets i Ball de Gitanes han començat a prepara la nova temporada, plena de novetats.
La carnada de germanor
La trobada anual en honor a San Galderic va reunir al voltant de 100 persones, que van gaudir d’un dia solejat, més propi de l’estiu. A l’esplanada de Can Duran es va muntar les taules i les brases on els assistents van preparar les viandes. Un bon vi, refrescos, amanida i pa amb tomàquet van completar el menú típic d’aquesta diada. Abans de dinar i per obrir boca, es van ballar unes sardanes: homes i dones agafats de les mans formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música. Una diada com aquesta es completa amb una gran sobretaula de tots els assistents, amb
Carnada / Ester Pujol
Carnada / Ester Pujol
7La Comissió informa || Text: Javier García
8
postres deliciosos, i cafès. El sorteig dels articles aportats pels participants va ser l’acte final d’aquesta gran diada.
Presentació pel vintè aniversari de la revista Gent de Canovelles
Amb motiu del 20è aniversari de la revista Gent de Canovelles es va fer la presentació del commemoratiu número 75. L’acte va comptar amb la presencia de socis i de l’alcalde, el Sr. Orive. Es va presentar l’article sobre el destí de la Verge de Bellulla. Article elaborat pel Pere Julià arran del descobriment d’aquest fet. El Sr. Eustaqui Casals, el principal coneixedor dels fets de la verge, va fer acte de presència i afirmà les explicacions que va fer al Pere durant la seva entrevista. Els assistents, en saber el desenllaç de la historia de la mare de Déu de Bellulla, no se’n sabien avenir. Molts encara pensen que no pot ser veritat aquest final per a la verge.
Castanyada
Aquest any la festa de la Castanyada va comptar amb l’espectacle musical a càrrec dels components de Ball de Gitanes, amb la participació de algunes companyes del grup de teatre.
Presentació Revista / Ester Pujol
Presentació Revista / Ester Pujol
Castanyada / Ester Pujol
Castanyada / Ester Pujol
La Comissió informa
A partir de un repertori de música llatina els artistes van fer-nos gaudir d’un espectacle d’interpretació amb diferents cançons. Un bon grapat de castanyes, vi dolç, moniatos i panellets van endolcir una nit tradicional. Tot i que la festa de Hallowen sembla guanyar adeptes any rere any, la nostra Castanyada continuarà sent la millor expressió cultural d’aquest dia.
Teatre: L’Aplec
“Un Show de tren”
El 8 de novembre el grup de teatre l’Aplec va presentar l’obra de teatre “Un Show de tren”. Un grup de viatgers Camí de Paris troben un entrebanc durant el viatge que atura el tren. La convivència dels passatges durant la aturada es d’allò mes singular. Casi 300 persones omplien el teatre Can Palots de Canovelles per veure l’estrena de la obra. Aquest any el grup d’actors i actrius estava format per 11 components que han fet gaudir al públic d’una comèdia amb el segell inconfusible del seu director, Eric Resina.
Teatre: Cia Cumulonimbus
“Jo també vaig votar a Hitler”
L’obra de teatre “Jo també vaig votar a Hitler” de la Cia Cumulonimbus es va estrenar el diumenge 29 de novembre a Can Palots, sota la direcció de David Maqueda. La obra és una adaptació feta a partir d’escenes intercalades de dues obres diferents ambientades
Teatre / Ester Pujol
Teatre / Ester Pujol
Teatre / Ester Pujol
Teatre / Ester Pujol
9La Comissió informa
10
en l’Alemanya de Hitler. S’explica cóm van canviar les coses al país i, sobretot la vida dels jueus, que estava condicionada per la por a morir. “Jo també vaig votar a Hitler” és una obra molt treballada per tots i cadascun dels components del grup.
Ball de gitanes
El grup de Ball de Gitanes presenta una novetat: en aquesta nova temporada estan preparant una nova coreografia que, segons diuen, ens farà gaudir d’un magnífic espectacle amb noves musiques i moviments. No ens han volgut donar cap més pista, així que només podem esperar amb moltes ganes l’inici de la nova temporada.
Pastorets
Els Pastorets han iniciat els assajos amb novetats, en una edició marcada pel canvi de direcció. Aquesta edició comptarà amb nous actors, nous personatges, i noves tècniques teatrals. Els petits tenen mes importància en l’obra i s’ha innovat en el canvi de músiques de l’infern i del cel. Els dimonis, angelets i pastors tenen una cita cada dissabte al campanar per preparar les funcions que es donaran a finals d’any i principis del 2016. De ben segur que, com cada any, quedarem sorpresos de la gran feina d’aquest grup d’actors. Us esperem el 26 i 27 de desembre i 3 de gener a Can Palots!
Secció Excursionista
El 25 d’octubre, data en què acostumem a fer una travessa pel Pirineu, vam modificar els plans per fer una circular per Sant Aniol, sortint de Sadernes.
La pujada, suau però llarga, va passar pel poble de Talaixà on vam esmorzar al costat de la seva església. La troballa de bolets va animar aquest tram dur i intens. I quan ja ens sabíem a prop
Pic Sant Marc / Anna Fonoyet
Pic Sant Marc / Montserrat Pocurull
La Comissió informa
del cim, la seva aparició davant nostre ens va meravellar la vista amb els seus colors de tardor. La panoràmica des del Pic de Sant Marc, punt de frontera amb la Catalunya Nord, ens regalava 360º d’un mosaic de colors esplèndids.
La baixada, per la cara nord, ens va permetre endinsar-nos en aquest quadre de colors i fulles fins que vam trobar el riu Llierca amb el seu preciós salt del Brull i el gorg fosc. I resseguint el riu vam tornar als cotxes amb les últimes llums del dia.
El 22 de novembre, vam fer una matinal per una zona poc coneguda, les Guilleries, territori del mític bandoler Serrallonga.
La caminada circular va sortir dels afores de Sant Hilari Sacalm i ens va mostrar un recorregut decorat amb una catifa de fulles d’arbres, com els castanyers, els roures o els avellaners que ens van acompanyar tot el camí. El puig de Sant Miquel de les Formigues, ens va sorprendre amb un mirador preciós al Litorial, el Montseny, el Pirineu amb les primeres neus i, fins i tot, l’Estartit i el golf de Roses. Una caminada agradable i diferent.
La Comissió informa
El gorg Fosc / Anna Fonoyet
Salt del Brull / Anna Fonoyet
Puig S.M.Formigues / Montserrat Pocurrull
Puig S.M.Formigues / Montserrat Pocurrull
11
12
A continuació podeu veure un recull de notícies publicades en els principals mitjans de comunicació de la nostra comarca els dos últims mesos de l’any 2014.
Vallès Oriental Televisió (www.votv.cat)
8 d’abril “Canovelles celebra el Dia Internacional del poble gitano”
4 de novembre “Canovelles congela la majoria de taxes i impostos pel 2016”
3 de novembre “El club de rol de Canovelles compleix 25 anys”
28 d’octubre “Canovelles subvenciona cursos de natació a les escoles”
27 d’octubre “Canovelles dóna feina a 25 persones amb un nou Pla d’Ocupació”
16 d’octubre “Canovelles suma 4 agents més al servei de proximitat de la policia”
15 d’octubre “Canovelles millora les voreres de dos carrers del municipi” 15/10/2015
13 d’octubre “La Casa de Andalucía de Canovelles celebra 31 anys de vida”
El 9 nou ( www.el9nou.cat)
2 de novembre “Mare de Déu de Bellulla, punt final”
La Comissió Sant Antoni Abat esbrina que la imatge, perduda des del 36, va acabar fosa
17 d’octube “El bisbat ordena tres nous capellans destinats a Granollers i Canovelles”
Notícies de Canovelles || Gemma Duran
QUÈ HAN DIT DE NOSALTRES13
14
No s’hi val. Aquest cop, no. Ja canses. Deixa-ho córrer, si tant et costa. Ningú no t’hi obliga. Però vols i dols. No saps què t’hi empeny. A complir. Sempre a complir. Tant li fa l’enteniment balb i els ulls rogencs: s’ha de fer. I avui, de què? Deixem reposar l’esllanguiment dels ulls de la Mercè i les crivelles de les puntes dels dits del pare; els pèsols ofegats de l’àvia i els esclops plens de palla de l’avi, els germans, la germana llunyana, la noia i el noi, la petita, “m’agrada tant, mama”, “no t’amoïnis, m’hi trobo molt bé”, ”jo també us trobo a faltar”, “i tu què saps?”, “tu què t’empatolles?”, “tu què saps què és trobar a faltar, mocosa?” Tens por, molta por que sigui tard. Però tu, cada matí, obres la veneciana del seu quarto perquè li entri el sol, “però quin sol li cal si és tan lluny…” Si et va dir que per a quatre dies i ja en fa qui sap quants. Però no desbarris més. Surt d’aquesta peça on restes enxubada des que t’hi has tancat per no sentir la fressa que feien les nenes, perquè només eren nenes les que jugaven a la xarranca. No has dit que volies parlar de la Rascaiú, avui? Doncs comença, si n’ets capaç. Que no veus que és tard? Res de nou. Et preguntes per què avui ella? Doncs, per res, és aquest cap, o també, aquest matí, a la sala d’espera de les bates blanques, per fer-te passar la por, mentre la noia anava fent passar la gent, ella era allí, aclofada a la cadira de braços, subjectant amb les dues mans el moneder de xarol que desprenia una olor de resclosit que ofenia. I te l’ha recordada, la Rascaiú.
Es deia Juanita, així. Com ho diuen a terres manxegues, terres que havia abandonat seguint el militar de cap a peus que era el seu marit, militar de “los nacionales”, com havia de ser, segons la filla, única perquè no tenia germans i única en la mala llet que sempre arrossegava. A la mare, la Juanita, amb el decurs del temps se li abaixaren els fums i, quan veié la paga que li quedava després d’haver servit en cos i ànima el seu senyor, deixà de creure en tot i es refugià
a fer mitja i a llegir els tebeos que la filla comprava a la néta. I aquí entres tu.
La Juanita, seca, esprimatxada, escardalenca, baixava les escales de granet, gastades i lluents de tant transitar-hi, girava la balda i treia el caparró al carrer. Hivern i estiu duia unes mitges grises, gruixudes, que li amagaven unes venes que recorrien de cap a cap les seves cames estampades de varices. Les espardenyes eren negres com el betum, de llana a l’hivern i de sarja a l’estiu. Quan hi havia rosada, arribava a casa amb el calçat curull de perletes que deia que li humitejaven els peus. Seca com era, un bocí de roba del mercat servia per fer-li un vestit o una faldilla estreta, que no li’n calia més. Sobre les espatlles, una valona que ella mateixa s’havia fet. Solia ser grisa, de llana, a l’hivern, i de fil, de cotó, com aquell amb què lliguen les botifarres a pagès, a l’estiu. Amb una mà se l’aguantava, la valona, i amb l’altra subjectava la nansa d’un cistellet on duia una ouera de sis i una ampolla buida de gasosa: venia a casa teva a procurar-se algun queviure que deia que era més “natural” que a la botiga. I tu, preadolescent, te la miraves tan bon punt la veies aparèixer pel caminet del costat del torrent. Miraves aquell cosset inconfusible, corbat, amb el monyo esbullat, i endevinaves el que encara no veies: el nas tort, la barbeta afilada, el llavi superior grisós, les arracades que li penjaven i li feien encara més grans els forats, els ulls apagats, tristos, enterbolits, les dents esclarissades, la pell d’aquí i d’allà flàccida... Quan ja gairebé hauries pogut comptar-li els cabells blancs i grisos que li cobrien el cap, et menjaves amb els ulls aquell cabasset per entrellucar-hi, entre l’ampolla i l’ouera de sis, algun feix de la col·lecció Claro de Luna o de Rosas Blancas. Aquelles aventures, aquell món i aquells amors, aquells prínceps i princeses, et feien somiar, lliscaves pel cel i t’hi movies com una ploma.
Calaix de sastre || Eulàlia Gispert
LA RASCAIÚ15
16
La civada és un dels cereals més consumits des de fa ja molt temps, atès que per les seves especials qualitats tant nutritives com a energètiques, es va convertir a la base de l’alimentació de pobles i civilitzacions.
Per aquest motiu, la civada ha estat nomenada com la “reina dels cereals”, ja que el seu contingut en proteïnes, vitamines, hidrats de carboni i nutrients és molt més ric que altres cereals comuns.
Aporta sacietat gràcies al seu alt contingut en hidrats de carboni complexos, també coneguts com a carbohidrats d’absorció lenta. Això significa que el seu efecte saciant és moltíssim més perllongat, per la qual cosa a més d’ajudar en la disminució de la gana és útil per controlar els nivells de sucre en la sang (és, de fet, un dels cereals més recomanats per a persones diabètiques).
Prevé i alleuja l’estrenyiment degut sobretot al seu alt contingut en fibra soluble, per la qual cosa és un cereal adequat i aconsellat en persones amb estrenyiment, ja que facilita el trànsit intestinal, arribant fins i tot a millorar-ho. Manté el colesterol a ratlla gràcies al seu contingut en aminoàcids essencials
(especialment en metionina), és un cereal útil per a persones amb els nivells de colesterol alts, ja que ajuda a disminuir el colesterol LDL. També el seu contingut en fibra i en greixos insaturats omega-6 ajuda a disminuir aquest tipus de colesterol i a augmentar el bo (HDL).
Prevenció del càncer: conté lignans i fitoestrògens, dues substàncies que ajuden a disminuir aquells càncers relacionats amb les hormones, com és el cas del càncer de mama.
Gràcies al seu contingut en proteïnes, la civada ajuda i afavoreix la producció i el desenvolupament de teixits nous en el nostre cos. En ser rica en fibra ajuda precisament a reduir el colesterol, la qual cosa es tradueix en beneficis cardiosaludables tant per al cor com per a les artèries.
BENEFICIS DE LA CIVADA17Coses del camp || Xavier Pujadas
18
LES NITS A L’HIVERN
No fa pas masses setmanes, tots vàrem sentir a parlar d’un asteroide que deien que tenia una mica més de 400 metres de diàmetre, que s’havia descobert no feia massa temps, uns pocs mesos, i que passaria el dia 31 d’octubre. Realment va passar aquest dia i concretament a les 18h TU, a 480.000 km del planeta Terra. Una vegada processades les imatges de radar de l’asteroide, que en realitat es diu: Asteroide 2015 TB 145, les imatges mostren que l’asteroide és gairebé circular i té un diàmetre d’uns 600 metres. S’observen nombrosos detalls com concavitats, taques blanques que podrien ser roques i altres estructures que podrien ser esquerdes. Les imatges van ser obtingudes fent servir microones emeses per l’antena de 70 m de Goldstone, l’eco de les quals es va rebre fent servir l’antena de 100 m de Green Bank i amb una resolució d’uns 4 metres per píxel.
Totes aquestes dades que tenim ara estan molt bé pels científics, però, què sabem actualment de les defenses que té el nostre planeta, per si de cop i volta es descobreix un meteorit o asteroide amb rumb de col·lisió amb la Terra? Doncs bé, en Daniel Marin Arcones, que és astrofísic i un dels millors experts en astronàutica de l’estat espanyol, té publicat en la revista mensual Astronomia i en el seu bloc “eureka” un article que parla d’aquest tema. Ens diu que durant els anys 60, amb la carrera de l’espai a tot gas, varen sortir els primers estudis i projectes destinats a evitar impactes d’asteroides contra la terra, de tots els que van sortir, el més conegut i ambiciós es el projecte Icarus:
es tractava d’agafar sis coets gegants Saturn V equipats amb armes nuclears per canviar l’orbita del asteroide Icarus. L’asteroide 1566 Icarus, va ser descobert el 1949 per Walter Baade, té 1,4 quilometres de diàmetre i una massa estimada de 4.400 milions de tones. Desprès de diverses versions, el disseny final del projecte Icarus, passava per segrestar el programa Apol·lo de la Nasa, dit d’una altra manera, per apropiar-se dels seus potents llançadors saturn V, o sia, més o menys podríem dir de manera molt simplificada que les armes nuclears viatjarien en els apol·los enlloc dels astronautes. Quina era la probabilitat calculada en el seu dia d’èxit de la missió? Doncs la probabilitat de canviar d’òrbita l’asteroide amb èxit es va calcular en un 71%, encara que la probabilitat de que cap fragment relativament gran de l ’Icarus, en el cas de que, enlloc de desviar-se, explotés en diversos fragments, era del 86%. Hauria sigut viable el projecte Icarus amb la tecnologia dels anys 60? En Daniel Marin ens diu que molt probablement no, doncs hi havia massa serrells per lligar, començant pel desenvolupament de les armes nuclears tant potents en un interval de temps tant petit i la creació de sistemes de navegació autònoms avançats. Però resulta com a mínim curiós, constatar que fa 40 anys hi havia millors sistemes de llançament que actualment. Recordem que el projecte Apol·lo fa uns anys va deixar de funcionar. Si demà es descobreix un asteroide perillós similar al Ìcarus en rumb de col·lisió amb la Terra, no hi ha cap llançador comparable a un coet Saturn V amb el que poder evitar la tragèdia.
Astronomia a l’abast || Jordi Lloreda 19
20
L’EDAT AVANÇADA
Permeteu-me que el meu escrit, degut a les circumstàncies coincidents amb les celebracions de Tots Sants i el Dia de Difunts, no tinguin aquell pols d’optimisme. L’entrada de la tardor comporta un canvi emocional important, diversos components entren en joc i ningú no els desitja.
Les reunions de la setmana passada ho reafirmen. Els tertulians d’edat avançada vam crear un clima melangiós, tristoi. Ho vam atribuir al canvi d’horari, el dia curt, el fred que treu el nas. Algun optimista va irrompre a la conversa ressaltant la gamma cromàtica a cotes mitjanes de les muntanyes, exalçant les postes i sortides de sol, l’encant de la llar de foc, la festa dels panellets en família, fer-los i menjar-los. L’intent es frustrava en un tres i no res.
La buidor i l’angoixa dominen la situació.
“Aquesta vida és una merda”.
“El meu nebot de pocs dies operat de càncer”.
“El meu home té les hores comptades”.
“L’artrosis no em deixa tranquil”.
“L’artritis ha rebrotat”.
“La dona no es pot moure del sofà”.
I un reguitzell de virus que ronda al nostre costat.
Les noticies esgarrifoses, inhumanes, en el segle XXI.
I aleshores ens pengen un anunci: “La edad no pesa”. Carai! Sí que pesa, i molt...
Sols hi ha un antídot: l’AMOR en majúscules.
Sant Agustí:
ESTIMA I FES EL QUE VULGUIS
LA MESURA D’ESTIMAR ÉS ESTIMAR SENSE MESURA.
Vells joves, ho tenim a la mà, no hi ha retallades, ningú no distribueix el nostre potencial. Estimem sense por, el tresor és infinit a dins, es podreix i contamina. Siguem rius d’aigua pura i cristal·lina. Lluitem-ho amb dents i ungles, per fer un món millor.
Espurnes d’una vida || Glòiria Puig 21
22
23
EL MONESTIR DE PEDRALBES (III):ESCLAT DE LA GUERRA CIVIL (1935-1939), TEMPS CONVULSOS PER AL MONESTIR
Durant l’inici de l’alçament dels militars colpistes, la situació a Barcelona ciutat era extremadament confusa. Sortiren militants de partits i sindicats amb armes per a fer front a l’exèrcit revoltat. Així doncs, un cop reduït a fracàs el cop inicial, les milícies antifeixistes i de la CNT van fer-se amb el control de punts importants de la ciutat.
Com no podia ser d’altra manera, la comunitat religiosa de Pedralbes n’havia estat informada, i ja a la tarda del 19 de Juliol de 1936 no va tenir dubte que havia d’abandonar el monestir. Per entendre tot això cal remuntar-se als episodis d’anticlericalisme abans de la Segona República (1931-1939), en un context de política liberal, d’idees republicanes, més aviat radicals, i del moviment obrer al llarg del segle XIX. La setmana tràgica de 1909 mostraria els sentiments anticlericals d’un sector de la població; i així amb el despertar de la República, els fets d’Astúries de 1934, etc. Amb els primers dies d’esclat de la revolució popular -just després de derrotar els colpistes- amb un control de milicians i creació de tribunals revolucionaris, sense cap tipus de control de govern, provocaren una escala de violència contra l’Església i persones dretanes i conservadores. Tot i que el clergat masculí va endur-se la majoria de les víctimes eclesiàstiques, la comunitat de Pedralbes va haver d’abandonar.
Ben entrat el conflicte bèl·lic, l’entorn del monestir de Pedralbes, per la seva
posició estratègica i, en certa manera, aïllada del nucli urbà, va anar modificant les funcions de les seves edificacions. La seguretat que oferia per la proximitat i protecció de les bateries antiaèries, va facilitar que polítics representatius de la República escollissin el seu resguard. I de la mateixa manera que alts càrrecs de la política hi buscaven aixopluc, el patrimoni artístic i documental també hi va trobar refugi. Abans d’entrar en aquesta qüestió però, caldrà reprendre el fil de la comunitat religiosa.
Les poc més de quaranta dones religioses que es trobaven a l’edifici van iniciar un exili de prop de tres anys. A partir d’aquell moment diversos familiars van allotjar algunes de les germanes a les seves llars i altres religioses es van acollir, en un primer moment, a la caritat de cases de veïns i coneguts. Al llarg de tot l’agost, les religioses es van anar ubicant a diversos indrets de la geografia catalana i altres territoris peninsulars i europeus. Passat de les germanes que es quedaren a Catalunya, al Setembre del mateix any, moltes d’elles van embarcar cap a Itàlia amb prop d’un miler de religiosos més. Algunes d’elles van morir durant l’exili, d’altres van emmalaltir i les que no, van poder retornar al monestir passat el conflicte.
Fragments extrets de:
AIXALÀ, C. i RAMOS, J. Monestir de Pedralbes. República, guerra i patrimoni. Ajuntament de Barcelona, 2015.
Secció d’estudis || Marina Castellà
24
Estiu ‘15 3r trimestre –juliol, agost i setembre
UN JULIOL PLUJÓS (65 mm) i CÀLID (+2,77 ºC)
El mes de juliol va venir marcat per una calor intensa fruit de la persistència d’una dorsal anticiclònica que va afectar-nos del dia 1 al 20 de juliol. A partir d’aquesta data es va produir una normalització de la temperatura i tempestes.
El mes va començar amb una temperatura que es va mantenir clarament per sobre dels valors normals per l’època, com a conseqüència de l’arribada d’una massa d’aire molt càlid provinent del nord d’Àfrica i la presència d’una dorsal molt marcada. La subsidència provocada per l’anticicló a les capes mitjanes i altes va afavorir l’augment de la temperatura. A més, la nuvolositat va ser molt escassa, fet que va permetre que la temperatura diürna assolís valors molt elevats; concretament la primera quinzena l’anomalia tèrmica va ser de +3,87 ºC.
Tot i això, del dia 20 al 31, les tempestes van sovintejar i la pluja total (65 mm) ha estat la més elevada des del 2011.
AGOST PLUJÓS (80 mm) AMB TEMPERATURES NORMALS (-0,02 ºC)
La situació va estar dominada durant bona
part del mes per les altes pressions en superfície a l’oest del continent europeu, que s’estenien des de les Açores fins a l’interior, i l’arribada d’aire relativament fred en altura a les nostres latituds. Amb aquest configuració, la massa d’aire molt càlid provinent del nord d’Àfrica que va afectar el Principat durant bona part del juliol es va inhibir durant gran part de l’agost i no s’han produït onades de calor. El pas de diverses pertorbacions associades amb l’aire relativament fred en les capes mitjanes i altes de la troposfera van provocar episodis de tempestes, algunes d’elles, fortes.
SETEMBRE SÈC (31 mm) i FRESC (-0,60 ºC)
La meteorologia del mes de setembre va venir marcada per un desplaçament cap al nord de l’anticicló Atlàntic amb una disposició en sentit meridià nord-sud, fet que va provocar una ondulació del corrent en jet a les capes mitjanes de la troposfera, facilitant l’entrada de depressions fredes procedent d’altes latituds. Amb aquesta configuració, l’entrada de masses d’aire càlid provinents del nord d’Àfrica es va inhibir durant gran part del setembre i no es produïren episodis de calor. La persistència de mesos càlids, poc habitual, van acabar amb un mes de setembre en què les anomalies negatives van dominar clarament; aquest setembre ha estat el més fred des del 1996.
Un juliol càlid que s’ha situat en la segona posició del rànquing, només superat per l’agost 2003.
L’agost ha estat un 52% més plujós que la mitjana històrica i contràriament el setembre ha estat un 61% inferior a la seva.
En conjunt aquest estiu astronòmic ha presentat una anomalia tèrmica de +0,73 ºC i una pluja un 13% superior a la mitjana històrica.
Durant els nou primers mesos de l’any, el dèficit hídric es situà en el 16% i la temperatura mitjana ha estat la segona més càlida des del 1995.
20 DIES DE CALOR MOLT INTENSA
PEL JULIOL BEURE SUARI LA FRESCA BUSCAR
Meteorologia || Toni Calderon
25Meteorologia || Toni Calderon (Observatori meteorològic de Can Pastor)
26
Sortir de compres per Canovelles
Hi ha dos costums que no s’haurien de perdre mai: un d’ells és sortir a comprar pels carrers del poble, començant pel Café del mati, a les cafeteries del barri, ja que el comerç local és un element clau de coexistència i estructura urbana. Petites botigues d’alimentació, de roba i altres comerços situats als carrers principals de cada barri fan que la nostra població gaudeixi d’allò que es diu qualitat de vida.
La crisi del consum i els nous hàbits dels consumidors han fet que aquest sector hagi patit durant els últims anys. Moltes botigues petites han hagut de tancar, provocant una certa desolació en el paisatge urbà. Tot i això, el pes d’aquest comerç a Canovelles és molt més elevat que a altres ciutats en què han proliferat grans centres comercials amb el transcurs dels anys.
El model de comerç local basat en la proximitat, la professionalitat i el dinamisme és la clau
Comprant a Canovelles has de saber que es pot gaudir d’una gran varietat de botigues. Tant si fas una
Comerços recomanats
Administració de loteries núm. 1ÀGORA S.A. D’assessorament i serveisAluminis EsteveAmadeu - mant. i repar. de l’automòbilAntiga Casa AsturgóAssessoria QuintanaAssessoria VisertaAuto escola JoaquinAuto J. PiellaBar Cafeteria JJJBarba RojaBocactoriaBodega CañasBodega J. ROCACarnicería SalmantinaCarnisseria polleria RosarioCarnisseria TeixidóCarns i Viandes de Canovelles SLCasa MaestroCerámicas AlbaClínica Dental Ricard TrayterCongelats CanovellesDelfos Centre NaturopataDival arranjamentsEl MolíEl petit Joel - Gelateria cafeteríaEstació Servei Joan Pallarés SerraEstanc núm. 2Farmàcia Font AltabaFarmàcia GirbauFerreteria IndustriaFersix, S.L.Fina. La teva modaFisiopunturaFloristeria Many Gratacós, S.C.P.Forn de pa R. Rius SLForn de pa Tolino SCPFruites i verdures Carmeta Gamma Maestro CanetGarylopGos netJ.M. MartosJamoneria Fernandez Doradoje-maJoguines EncarnaJoyería Relojería RAFA
Canovellins || Pau García
ELS COMERÇOS DE CANOVELLES
ruta per algun dels carrers del centre o dels voltants, sempre hi trobaràs productes de qualitat. Una àmplia oferta en moda, menjar, vi, objectes de decoració i molt més. Aquest teixit comercial ofereix un servei diferenciat a altres centres com Granollers o Barcelona.
A cada cantonada trobaràs un comerç on deixar anar la golafreria i degustar productes exquisits elaborats amb ingredients de primera qualitat, cuidar la teva imatge i salut i aquell regal que farà feliç a alguna altra persona.
L’altre costum, i més important, poder saludar i conversar amb botiguers i veïns tot esperant el nostre torn a la botiga...
Prova-ho i veuràs.
Canovellins || Pau García
La casa dels angeletsLa Llar del VeterinariLa PapereriaLleteria PujadasM. del Mar Muñoz JiménezMaipa perruquersManualitatsMarchan joyeria relogeriaMerceria PalmiraMinifaunaMQM Més Que MascotesNadek Peluqueria unisexParlemPas FotoPaso a nivel - Pastisseria Pastisseria PluméQUICK QUACK auto-rentatQuiosc CervantesRestaurante NavasR-talladesServeis veterinaris VovetSiKsi TapesSola PerruquersSorel·la PerruqueriaSuma CarmenSupermercado Manel i Chari Castro, S.C.PSusi DuranTallers Matamala Icart, S.L.TÀNDEM ciclesTapicerías CanovellesViar instal·lacions i serveis
27
28
Natura i Bellesa || Glòria Cot
Ajuda l’organisme a lluitar contra l’envelliment:
Permet d’activar la circulació sanguínia i afavoreix la transmissió de l’influx nerviós, la qual cosa pot tenir efectes beneficiosos sobre la memòria, la tensió arterial i el sistema immunitari.
Calma les articulacions doloroses:
Actua sobre les prostaglandines 2, responsables de la inflamació. Disminueix el dolor i millora la funció de l’articulació.
Contribueix a reduir la taxa de colesterol:
Degut a la seva riquesa en àcid linolènic (entre 65 i 80%), que el cos no pot produir. Cal associar-ho a una dieta pobra en grasses i rica en fibres.
Redueix els símptomes del síndrome premenstrual:
Regula la producció d’estrògens, alleugera els símptomes que es produeixen en els dies anteriors a l’aparició del síndrome.
Protegeix les pells seques i fràgils:
Conté àcid gama linolènic, torna elasticitat a la pell i reestructura les fibres de col·lagen. Acompanya també el tractament de l’èczema i de la psoriasis
Observacions:
No prendre.la durant més d’una any. En cas d’èczema, no prendre juntament amb corticoides. No prendre si es pateix de riscs d’epilèpsia.
Font: Top Santé
L’OLI D’ONAGRE, ANTI-EDAT NATURAL: 29
30
MECANOSCRIT DEL SEGON ORIGENDE MANUEL DE PEDROLO
Fem homenatge a Manuel de Pedrolo que fa vint-i-cinc anys que va morir. (L’Aranyó 1918-Barcelona 1990). Va ser un gran escriptor català. Va escriure poesia, teatre-classificat com a teatre de l’absurd- novel·les i contes.
De família noble rural, va estudiar batxillerat a Tàrrega i al 1935 va anar a viure a Barcelona. Va començar a escriure molt jove. Era un intel·lectual íntegre i molt compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà crític amb els partits polítics abans, durant i després de la transició espanyola. Està considerat de l’esquerra independentista. Va rebre molts premis entre els que destaca a l’any 1979, el Premi d’ Honor de les Lletres Catalanes. Les seves obres van d’un fort realisme a un gran idealisme simbòlic, passant per novel·les policíaques i psicològiques. Li agrada tractar l’aventura de l’home subjecte a la seva qualitat humana. “Mecanoscrit del segon origen” és
una novel·la de ciència ficció que han adaptat al cinema enguany, dirigida per Bigas Luna i Carles Porta. També TV3 ha fet una sèrie per emetre.
“L’Alba, una noia de catorze anys, verge i bruna, tornava de l’hort de casa seva amb un cistellet de figues negres, de coll de dama, quan s’aturà a avergonyir dos nois, que n’apallissaven un altre i el feien caure al toll de la resclosa, i els va dir:
- Què us ha fet?
I ells li van contestar:
- No el volem amb nosaltres, perquè és negre.
- I si s’ofega?
I ells es van arronsar d’espatlles, car eren dos nois formats en un ambient cruel, de prejudicis...”
És genial, us animo a llegir-la!
Poesia de ma terra || Anna Aguayo (Voluntària per la llengua) 31
32
Durant l’embaràs, el cos de la dona experimenta molts canvis; per aquest motiu és molt important prendre consciència de les estructures que hi estan involucrades: les articulacions que constitueixen la pelvis i, sobretot, la musculatura trobem a la base, que serà la que ens permetrà facilitar la sortida del bebè durant el part i evitarà que patim trastorns genitourinaris “a posteriori” (p. ex. Incontinència urinària): seieu damunt d’un “fit ball” o d’una tovallola enrotllada i realitzeu moviments lents endavant (per sentir el pubis), en darrera (per sentir el còccix) i cap als costats (per sentir els isquios). Entre aquestes superfícies òssies trobem la musculatura pèlvica.
(Imatge: https://www.
gimnasiosbemequer.
wordpress.com)
Tot seguit, podeu iniciar la tonificació de la musculatura del sòl pèlvic (també anomenats EXERCICIS DE KEGEL), que
podeu realitzar damunt la pilota o la tovallola, amb la columna ben recta i la pelvis neutra (sense inclinar-la endavant, en darrera ni cap als costats): Inspireu i, mentre espireu, contraieu durant 5 segons la musculatura perineal: tancant els esfínters (uretra, vagina i anus) pensant en elevar-los en direcció al melic. Relaxeu la musculatura mentre inspireu novament.
(Imatge: https://www.es.wikipedia.org)
No heu de contraure glutis, adductors (que ajunten les cames) ni el recte de l’abdomen (que fa la flexió de la columna endavant)!
Per últim, també és important l’activació del múscul transvers de l’abdomen, per tal de potenciar l’efecte dels exercicis de Kegel i per protegir les lumbars i mantenir els òrgans que hi ha a la pelvis a la seva posició natural (evitant que “caiguin”): Estireu-vos amb els genolls flexionats; inspireu expandint les costelles inferiors i, mentre espireu, porteu el melic cap endins i cap amunt.
(Imatge: http://www.coolsilkara.com/)
Com a fisioterapeuta, també m’agradaria recordar-vos que durant l’embaràs és important mantenir una activitat física lleu-moderada (depenent de cada cas) i sense impacte, tenir cura de la higiene postural i mantenir una alimentació saludable i equilibrada i, sobretot...Gaudiu del vostre embaràs amb molta consciència!!!
SÒL PÈLVIC SALUDABLE DURANT L’EMBARÀS
Fisioteràpia al teu abast || Maria Sánchez (Fisioterapeuta acupuntora) 33
34
SCIO, un dispositiu de butxaca capaç d’analitzar la composició dels aliments, begudes, medicaments i altres objectes.
Una start up israeliana ha engegat un dispositiu de butxaca capaç d’analitzar la composició dels aliments, begudes, medicaments i altres objectes.
Segons Consumer Physics, el dispositiu SCIO (pronunciar SKIO) envia dades sobre la composició química d’una substància al Smartphone de l’usuari, on es podran veure els resultats mitjançant
una aplicació. És “el primer sensor molecular que cap en el palmell de la mà”, diu Dror Sharon, co-fundador de la firma.
Els usuaris podran veure quantes calories hi ha en l’hamburguesa que tenen en el plat, el contingut de la seva beguda, o si una jaqueta és realment de cuir.
SCIO no necessita contacte físic amb la substància que s’està comprovant, ja que utilitza un feix de llum que es coneix com a Espectroscòpia d’Infraroig Proper. Cada molècula interactua amb la llum per crear una signatura òptica única, que pot revelar les propietats químiques d’un objecte, com la humitat, greix o sucre.
Mitjançant l’examen, per exemple, del contingut de sucre d’un tomàquet en el prestatge del supermercat, el sistema pot determinar el seu grau de maduresa; però de moment, es confon amb un plat preparat com la lasanya, amb les seves capes de pasta, salsa, carn i verdures.
font: http://www.enlacejudio.com/2015/09/13/mini-escaner-israeli-informa-lo-hay-en-la-comida-la-bebida-las-pildoras/ (© EnlaceJudíoMéxico)
SCIOCuriositats || Glòria Cot 35
36
LES TULIPES
El país natiu de la tulipa és Turquia. Durant molts segles va ser la flor preferida d’aquell país, es feia servir per l’ornamenta, als edificis, teixits i ceràmiques.
En el segle XVI, la tulipa es posà de moda a Holanda i va arribar a ser un símbol d’aquest país. Va haver una veritable bogeria per les tulipes. En el conreu d’aquestes flors, els holandesos es feren famosos arreu del món. Es van fer encreuaments i les noves cabeces es van vendre a preus altíssims.
S’hi van invertir fortunes, el famós bulb de tulipa anomenat Semper Augustus va canviar de propietari per 5.500 florins d’aquell temps. Es va arribar a especular sobre bulbs encara inexistents.
Entorn de les tulipes, van córrer les més fantàstiques rondalles, com la d’un mariner prou ignorant com per confondre una cabeça de tulipa d’un gran preu amb una ceba, i cruspir-se-la amb les arengades de l’esmorzar.
Al cap de vall, va passar la febre de les tulipes, però la flor, que havia entrat d’aquesta manera a la historia d’Holanda, s’hi va quedar com una part integrant del país.
Actualment, Holanda és el país més exportador de flors d’Europa.
Plantes || Rosa Gratacòs 37
38
BACALLÀ ESPECIAL DE L’ÀVIA TERESINA
(2n premi concurs de peix blau i bacallà de la Festa Major de Granollers 2015)Ingredients per a 4 persones:
8 talls de bacallà del morro dessalat4 carxofes200g de panses1 ceba, tomàquets madurs, 1 farcellet d’herbes2 ousoli, sal, farina
Elaboració:
Enfarinar el bacallà ben escorregut i fregir-lo en una paella amb l’oli ben calent (el costat de la pell de cara avall). Quan és ben ros per cada costat el
posem en una plata per anar al forn i el reservem.
Netejarem les carxofes i les tallarem a trossos; les bullirem uns minuts (reservar una mica de caldo). Després s’enfarinen i es fregeixen i les reservarem.
Fem uns ous durs i els reservem. Les panses les posem una estona en remull, en una tassa amb una mica de conyac.
Fem un sofregit amb el mateix oli de fregir el bacallà, amb la ceba, els 2 grans d’all, el tomàquet a trossets, el farcellet d’herbes, una culleradeta de farina blanca i una mica de caldo de bullir les carxofes. Quan està tot ben sofregit ho colarem i ho posarem a la plata per sobre del bacallà i anirem afegint les carxofes, els ous durs partits per la meitat i les panses amb una mica de conyac del remull.
Per últim, fem una picada amb 1 all, una galeta, 4 ametlles, 2 avellanes i julivert. Ho lliguem tot amb una mica de caldo, i ho tirem per sobre de la plata.
Ho taparem i ho posarem 15 minuts al forn, que ja tindrem calent, perquè faci una mica la xup-xup. Ja veureu com us llepareu els dits!
La cuina de l’àvia || Teresa Gomà 39
40
BROWNIE
Ingredients:
(És aconsellable que els ingredients estiguin a temperatura ambient)
- 75g mantega
- 150g xocolata fondant
- 2 ous
- 200g sucre
- 80g farina
- 50g nous
Elaboració:
Bat els ous sencers amb el sucre fins aconseguir una massa homogènia i cremosa.
En un altre bol afegeix la xocolata trossejada amb la mantega i posa-ho al microones un minut o dos (depenent de la potencia del microones) remena-ho fins que tot quedi desfet i integrat.
A continuació afegeix aquesta massa a la dels ous i el sucre del principi i remena un altre cop. Incorpora la farina (a poc a poc) i tornar a remenar fins que no quedin grumolls (si es necessari
utilitza la batedora per evitar-los i que la massa quedi més homogènia).
Per últim trosseja les nous i afegeix-les a la barreja.
Reparteix la massa en un recipient rectangular (la massa no pujarà, ja que no li hem posat llevat).
Posa la massa al forn a uns 175ºC i uns 35 minuts; sempre controlant-ho ja que la massa es molt prima i se’ns podria cremar.
Nota: el brownie es recomanable tallar-lo en quadradets i es pot acompanyar amb una bola de gelat de vainilla.
Bon profit!
Moments dolços || Laia Calderón 41
42
MODEL FAMILIARToc d’humor || Xavier Alonso 43
44
ESTEPA BLANCA Calaix de la ciència || Anita Miralles
Català: Estepa Blanca
Castellà: Jara Blanca
Científic: Cistus albidus
FAMÍLIA: Cistàcies
ECOSISTEMA: Pineda
ASPECTES FÍSICS
És un arbustet espès i erecte que no sol passar d’un metre d’alçària
Fulles: El fullatge és persistent d’un color verd esblanqueït, que és provocat per la blanca pilositat vellutada, molt densa, que recobreix completament les fulles (2 a 5 cm); aquestes són planes i el·líptiques, amb els marges enters i tres nervis principals prominents. Les fulles es disposen de forma oposada a la tija sense pecíol.
Flors: Les flors molt grans (4 a 6 cm.), que apareixen soles o en grups de fins a 7 al capdamunt de les tiges, no són pas blanques, sinó que presenten 5 pètals d’un vistós color rosa porpra i nombrosos estams grocs. Els pètals són arrugats com els de les roselles. Floreix a la primavera.
Fruit: El fruit és una càpsula ovoide de color marró, que en assecar-se s’obre amb 5 cavitats per disseminar grans quantitats de diminutes llavors.
UTILITAT
Els Cistus contenen olis i essències, com el Cistus ladaniferus, que només es troba en una colònia de la serra de
Collserola de la qual s’extrau el làudan de suau perfum.
Les llavors de les estepes són riques en fècules i se les ha utilitzat per obtenir-ne farina i barrejar-la amb altres panificables (Marroc). També és bona per a fer cataplasmes.
CURIOSITATSCrida l’atenció el seu nom de “blanca” ja que les flors són roses; el seu nom fa referència al color del fullatge.Al Baix Penedès (St. Jaume dels Domenys) el seu nom vulgar és Rosa de bosc. Aquí tenim un poema d’una gran escriptora mallorquina
REFRANYS
FLABIOL DE PASTORTornada de flabiol,
bona per sentir enfora,dins la quietud de l’hora
en què dorms fins l’embatol.
Sembla que ran del pinar,per les estepes florides
fas les roges margalides,plenes de saba, esclatar.
Maria Antònia Salvà
45
46
Dilluns 21-22.30Dimecres 21-22
Assaig BALL de GITANES
Dimarts 21-22 Assaig BALL de BASTONS
Dijous 21-23 Assaig grup teatre L’Aplec
Diumenge 16-19 Assaig grup teatre Cumulonimbus
Diumenge 3 19:00h Pastorets
Diumenge 17 Caminada Matinal
Dissabte 23 Diada de Sant Antoni Abat
Dissabte 6 Carnaval
Diumenge 21 Travessa Serra Cavallera
Diumenge 22 Caminada Matinal Familiar
Dissabte 26 19:00h Pastorets
Diumenge 27 19:00h Pastorets
Tota la informació a: www.lacomi.orgwww.facebook.com/comissiosantantoniabattwitter.com/lacomi
GENER
FEBRER
DESEMBRE
TARDOR
Us hi esperem ! D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació.
MAIPA PERRUQUERS 93 846 64 31 c/Centelles 3
FARMÀCIA FONT ALTABA 93 849 08 33 c/Riera 38
NADEK PELUQUERIA UNISEX 93 846 61 86 c/Industria 31 local 3
MARCHAN JOYERIA RELOGERIA 93 846 54 77 c/Riera 18
DELFHOS CENTRE NATURÓPATA 93 844 31 98 c/Isidre Duran 2-4 local
MANUALITATS 93 849 76 97 c/ Rec, 30
ANUNCIA’T AQUÍ [email protected]
Comerços col·laboradors
47Agenda
