ÍNDEX

1) Introducció.

2) Descripció de l’institució.

3) Identificació i definició dels diferents espais comunicatius.

4) Anàlisi crítica d’un punt fort o feble de la comunicació en l’institució.

5) Conclusió

*Annexos: Contenen la graella d’identificació, l’entrevista i algun altre material d’interès

recollit.

1. INTRODUCCIÓ

‘’El grupo escolar se estructura formalmente para alcanzar los objetivos planteados en los

documentos programáticos, facilitándole a los maestros y directivos realizar las tareas

asignadas a sus roles más que a lograr las metas y aspiraciones de los alumnos, aunque al

promover las acciones que posibiliten el desempeño del rol del maestro se propicie el

aprendizaje de los alumnos.’’1

La comunicació en una part fonamental a la nostra vida, és inevitable deixar de comunicar-nos

amb els altres, ho fem constantment, fins i tot sense adonar-nos-en, mitjançant la comunicació

no verbal. Saber comunicar no vol dir el mateix que parlar, parlar estimula la ment i comunicar

mou els nostres sentiments. Hi ha gent que afirma que tots el problemes es basen en la

comunicació, si tothom ( els polítics, institucions, persones en general …) es sabés comunicar

correctament, gran part dels problemes mundials desapareixerien . Hi ha dos tipus de

comunicació destacables ; la comunicació verbal ( basada en el llenguatge) i la comunicació no

verbal ( basada en l’expressió corporal i facial).

A l’hora de realitzar aquest treball, hem escollit una institució que es dedica a fomentar

l’educació en el lleure, anomenada Agrupament Escolta i Guía Mare de Déu de Núria.

Hem escollit aquesta institució perquè varem creure que era massa tòpic agafar una institució

basada en l’educació formal, com una escola, un institut o una universitat. Creiem que es

important també conèixer el tipus de comunicació que es troba a institucions més dinàmiques

i didàctiques, desvinculades de l’escola i de l’educació formal, ja que és d’importància saber-ho

perquè els infants que acudeixen a aquest tipus d’institucions hi passen molt de temps, i es bo

que els pares s’assabentin de les activitats que fan el seus fills i de com progressen en

aquestes.

En aquest treball veurem com es comunica aquesta institució, l’agrupament escolta i guia

mare de déu de Núria, tant a nivell exterior com interior, i analitzarem si aquests són els

mètodes correctes o si cal canviar l’estratègia comunicativa, per tal d’afavorir la comunicació

de l’organisme.

1 [http://www.psicologia-online.com/articulos/2006/comunicacion_escuela.shtml]

2. DESCRIPCIÓ DE L’ INSTITUCIÓ

L’Agrupament Escolta i Guía Mare de Déu de Núria ( AEIG) és una institució dedicada a

l’educació en el lleure d’infants i joves des de fa més de 50 anys . Està adherit al moviment de

Minyons Escoltes i Guies sant Jordi de Catalunya, entitat que forma part de la federació

Catalana d’escoltisme de la World Organization of Girl guides and girl Scouts, que gestiona el

moviment ‘’scout’’ de Catalunya. Aquesta institució treballa i funciona a través del voluntariat

(juntament amb altres institucions com Escoltes Catalans, Acció escolta, esplac...)

Els seus locals es troben al soterrani de l’Escola Pia, al carrer Diputació de Barcelona, des de fa

més de 50 anys ( malgrat sigui una activitat recomanada per l’escola com a extraescolar,

l’agrupament no està vinculat a l’escola). Cada dissabte, nens i nenes de 6 a 17 anys, acudeixen

a les 16.30 al ‘’cau’’ ( nom que reben els locals) on fan activitats per grups d’edats, amb les

quals es pretén educar en valors mitjançant dinàmiques de lleure. Un cop per trimestre es

realitzen uns campaments i diverses excursions de cap de setmana.

Els diferents grups en que s’organitzen els nens son :

- Castors i llúdrigues: nens i nenes de 6 a 8 anys.

- Llops i daines: nens i nenes de 8 a 11 anys.

- Ràngers i noies guia: nois i noies de 11 a 14 anys.

- Pioners i caravel·les : nois i noies de 14 a 17 anys.

- Truc : grup autogestionat de nois i noies de més de 17 anys encarat a les descobertes i

al servei (de caire social, natural...)

A partir del 18 anys trobem els monitors i monitores voluntaris anoments ‘’caps’’.

Tots els monitors/es i tots els membres de l’Equip d’Agrupament es troben cada 15 dies en una

reunió anomenada Consell, on els monitors de cada grup expliquen el desenvolupament del

curs, consulten dubtes i qüestions i fan revisió. També es prenen les decisions en nom de tot

Els “alts càrregs” de la institució, anomenats Caps d’agrupament solen ser un matrimoni que,

de jove, hagi format part d’un grup escolta i que actualment, els seus fills formin part de

l’agrupament (aquests són els requisits que es busquen, però tampoc sempre es compleixen al

100%). Aquests són els portaveus i gestors de l’agrupament i conten amb el suport de l’Equip

d’Agrupament, format per un càrrec de tresorer, un secretari, un consiliari i un encarregat de

material.

l’agurpament (participar o no en segons quines activitats proposades, fixar un calendari,

preparar les festes de nadal o de sant Jordi…).

Els monitos i monitores de cada grup es reuneixen també un cop per setmana per tal de

preparar els caus, les sortides i campaments.

AGRUPAMENT ESCOLTA I GUIA MARE DE DÉU DE NÚRIA. Nens i nenes amb els caps i l’equip d’agrupament.

3. IDENTIFICACIÓ I DEFINICIÓ DELS DIFERENTS ESPAIS COMUNICATIUS

COMUNICACIÓ INSTITUCIONAL (Com es comunica l’agrupament amb el moviment)

L’ institució es comunica amb el moviment (minyons escoltes i guies sant Jordi de Catalunya)

mitjançant el correu electrònic i, algunes vegades, per correu postal. L’encarregat de

comunicar-se amb el moviment és el Cap d’agrupament, que fa d’enllaç entre l’ institució i el

moviment transmetent la informació emesa pel moviment (s’anuncien jornades

d’agrupaments,trobades de formació, notícies i avisos d’interès per als voluntaris...)

Aquesta informació tansols la reben els caps d’agrupament i els monitors, no transcendeix als

pares ni als nens i nenes (és informació dirigida als caps i als que formen part en actiu del

moviment escolta).

COMUNICACIÓ EXTERNA DE L’ INSTITUCIÓ:

L’ institució es comunica externament amb els nois i noies i nens i nenes, i amb els pares i

mares a través de llistes de correu electrònic, en casos excepcionals també per correu postal.

Els monitors passen la informació puntual per un cap de setmana als nois i noies de cada grup

a través d’una cadena telefònica (els nens i nenes no usen internet per comunicar-se o

almenys això és el que es pretén).

Els monitors i els caps d’agrupament així com també el consiliari i els tresorers (és a dir, el

consell d’agrupament) es comuniquen amb les famílies a través de llistes de correu electrònic i

també, en el cas d’una convocatòria anual o “de les de sempre”, s’utilitza el correu postal.

COMUNICACIÓ INTERNA DE L’ INSTITUCIÓ

En la comunicació interna s’utilitza principalment el correu electrònic degut al gran nombre de

voluntaris vinculats a l’ institució. En casos puntuals d’urgència, s’utilitza el telèfon (per la seva

efectivitat) i en alguns casos (jornades de formació o sortides de caps) s’utilitza el correu

postal.

Les diferents llistes de distribució de correus són:

- Llista del consell (tots els càrrecs i monitors reben la informació)

consell@aeignuria.cat

- llistes de correu de cada grup (llistes exclusives per als monitors de cada grup)

familiestronc@aeignuria.cat, familiesestol@aeignuria.cat, familiessecció@aeignuria.cat,

familiesgrup@aeignuria.cat, collanovells@aeignuria.cat, equipagrupament@aeignuria.cat.

REUNIONS, TROBADES CASUALS I JORNADES:

Reunions: Els monitors (caps) de cada grup, es reuneixen un cop per setmana per tal de revisar

la feina feta anteriorment amb els nens i nenes, i per preparar el proper dia de cau.

Tots els monitors de tots els grups es reuneix amb l’EA (l’equip d’agrupament, format per Caps

d’agrupament, tresorers, consiliari i secretari) un dijous cada 15 dies, per prendre decisions

que afecten a tot l’agrupament i per tal de resoldre dubtes o donar alguna informació nova.

Com a trobades casuals es prepara una sortida a principi de curs, Passos, on entren els nens i

nenes nous i on passen de grup els monitors i els nens que els hi toca. També per sant Jordi i

per Nadal es prepara una sortida on participen tots els vinculats a l’entitat (pares, mares, caps i

nens i nenes, fins i tot ex membres)

Al principi de curs es realitza una jornada de formació pels nous monitors.

REUNIÓ DEL CONSELL (caps de les unitats i equip d’agrupament)

Cada unitat (cada grup) té un tauler d’anuncis al seu espai. Els nens i nenes preparen una llista

amb els telèfons i les adreces dels membres del seu grup per tal de poder passar la “cadena

telefònica” en cas de tenir sortida o d’haver de dur alguna cosa puntualment un dissabte. La

cadena telefònica funciona de la següent manera: Cada monitor té assignat un petit grup de

nens (6 o 7 per monitor) els quals preparen una llista ordenada dels noms i els telèfons dels

membres del seu grup i del cap, i se l’enduen a casa. En el cas que un cap de setmana sigui

excursió o s’hagi de dur alguna cosa en particular al cau, els monitors de cada petit grup,

truquen al primer de la seva llista i li passen la informació, aquest, després d’apuntar-ho, ha de

trucar al següent de la llista i així successivament fins que ,l’últim que rep la cadena, truca al

cap per confirmar si ha arribat la informació correctament.

Al principi de curs, es dona als pares i mares un fulletó informatiu (tríptic ajuntat a annexos)

amb els horaris, el calendari i els objectius de la unitat del seu fill així com també una breu

presentació dels caps de la unitat. Cada grup té uns pares “enllaç”, que s’encarreguen de

transmetre informació d’última hora (¡Hem perdut el tren! Arribarem mitja hora més tard...) a

la resta de pares (en aquest cas el pare o mare enllaç truca al primer pare de cada petit grup

de nens i aquests utilitzen la cadena dels seus fills per passar-se la informació)

Les circulars de correu postal s’envien només en casos de jornades especials.

Normalment s’utilitza el correu electrònic i les llistes de correu per tal d’informar als pares de

sortides, campaments, dubtes o recordatoris.

El cau té una revista auto editada anomenada La grapadora, que conté cròniques de sortides i

d’activitats escrites pels nens i nenes i també zones d’opinió i de recomanacions així com

consells i passatemps, tothom pot contribuir a aportar coses.

SUPORTS TIC:

L’agrupament gaudeix feliçment d’una pàgina web creada fa 5 anys on es comparteixen les

fotografies de les excursions,informació sobre l’ institució, calendaris de trimestre i les

convocatòries a trobades, sortides i campaments així com també recordatoris d’activitats.

www.aeignuria.cat

ESTRUCTURACIÓ DE LA COMUNICACIÓ:

Formalitat del llenguatge: S’utilitza un llenguatge i una comunicació formal a les cartes i

correus encarats a les famílies i en tota comunicació externa. Internament s’utilitza un registre

informal en correus i trucades i formal en reunions.

Direcció de la comunicació: depèn del cas, normalment la informació és descendent, va des de

dalt (els caps d’agrupament o el consell) cap a baix (els pares i els nens i nenes).

Els canals emprats són tant escrit com oral.

4. ANÀLISI I CRÍTICA D’UN PUNT FORT O FEBLE DE LA COMUNICACIÓ EN

L’ INSTITUCIÓ

Després de realitzar l’entrevista i el treball de camp a l’ institució i revisant el material que hem

anat recollint, hem arribat a la conclusió que un punt a analitzar i criticar és l’ús d’Internet que

fa l’ institució. Creiem que, per una banda, és un punt fort ja que s’utilitza a nivell general i

principal per a comunicar-se dins l’ institució i el moviment. A més, avui en dia l’ús d’internet

és generalitzat i a l’abast de quasi tothom, i per tant és bo que sigui una eina usada per

comunicar-se dins d’institucions i empreses que conten amb un gran nombre de participants,

ja que permet comunicar instantàniament i assegura l’emissió i recepció de missatges. Però,

per altra banda, és criticable com a punt feble ja que creiem que se’n fa un ús abusiu i

pràcticament únic. Seria útil que l’ institució es plantegés altres canals per a comunicar-se com

per exemple un suro o taulell d’informacions generals i d’avisos, o una pàgina de la revista de l’

institució dedicada als recordatoris i als consells i/o recomanacions. Defensem això perquè és

també molt corrent avui dia el fet que no es consulti el correu electrònic amb freqüència

(sobretot si es tracta de persones que no utilitzen l’internet per a les seves qüestions diàries) o

que no tothom sàpiga desenvolupar-se amb habilitat dins el món de la xarxa. També creiem

que el fet que s’usi internet, allunya als infants (principals protagonistes de l’ institució) de la

informació completa. Si es fessin servir altres suports (com els mencionats anteriorment)

s’afavoriria la coordinació de les activitats, els pares sabrien que poden consultar qualsevol

dubte el dissabte mirant el taulell (en el cas de no consultar amb freqüència el correu

electrònic o de no trobar al monitor/a en concret amb el que volia parlar, etc) i els nens i

nenes també estarien més al dia de les activitats i les jornades que s’estan o es faran.

Afavoriria a la comunicació de dins (interna) cap a fora (externa)

5. CONCLUSIÓ

Hem observat que és molt important establir i mantenir una bona comunicació amb els que

ens rodegen, la família, els amics, a la feina...però sobretot és important tenir una bona

comunicació amb totes aquelles persones o institucions que són importants per nosaltres. Les

institucions que es dediquen a l’educació són de les més importants per als pares i mares ja

que s’ocupen d’una prioritat principal de tots els infants, educar-los i ensenyar-los. Tots els

pares i mares que donen importància a l’educació i al creixement intel·lectual i personal dels

seus fills i filles, estan interessats en les activitats i propostes educatives de les institucions on

apunten els seus fills. Si a les institucions hi ha una bona comunicació interna impulsarà a que

la comunicació externa també sigui lloable. Les institucions haurien de considerar la

Comunicació com una prioritat principal ja que transmetre bé els missatges dóna seguretat i

confiança a aquells que s’hi apunten o que hi apunten els seus fills. Si la comunicació interna és

bona afavoreix, com hem dit, al desenvolupament i coordinació d’activitats cosa que també

genera un sentiment de benestar als que s’hi involucren.

Podem dir doncs, que és important tenir i mantenir una bona comunicació i per tant, saber fer

un bon ús, útil, clar i plural, dels canals d’emissió i recepció de missatges.

Graella d’identificació de la comunicació

Amb aquesta graella pretenem que organitzeu les observacions sobre la comunicació del centre. Per aquest motiu, us facilitem una sèrie de criteris sobre els quals cal que presteu atenció en l’anàlisi de la comunicació. Al fer l’entrevista també els podeu tenir en compte.

Per cada dimensió us afegim alguns dels indicadors que ens poden ajudar a identificar i seleccionar el tipus de comunicació. N’hi pot haver molts d’altres. Totes les dades que recolliu cal que les anoteu en la columna “Anotacions de camp”.

Dimensions de comunicació Indicadors observables Anotacions de camp

Institucional - Pla de Comunicació de la institució, organització, organisme, etc.

L’ institució es comunica amb el moviment (minyons escoltes i guies sant Jordi de Catalunya) a través de correu electrònic i per correu postal. L’encarregat de comunicar-se amb el moviment és el Cap d’agrupament que fa d’enllaç entre l’ institució i el moviment així com també amb els altres agrupaments.

Relació amb el context - Comunicació externa- Comunicació Interna

L’ institució es comunica externament amb els nois i noies i nens i nenes i amb els pares i mares a través de llistes de correu electrònic i en casos excepcionals també per correu postal. Els monitors passen la informació puntual per un cap de setmana als nois i noies de cada grup a través d’una cadena telefònica.Internament els monitors i els caps d’agrupament així com també el consiliari i els tresorers es comuniquen a través de llistes de correu electrònic i també en el cas d’una convocatòria puntual s’utilitza el correu postal.

Llocs i modalitats - reunions- jornades- trobades casuals

Els monitors (caps) de cada grup, es reuneixen un cop per setmana per tal de revisar la feina feta anteriorment amb els nanos i per preparar el proper dia de cau.

El consell d’agurpament (tots els monitors de tots els grups) es reuneix amb l’EA (l’equip d’agrupament format per Caps d’agrupament, tresorers, consiliari i sectretaria) un dijous cada 15 dies per prendre decisions que afecten a tot l’agrupament i per tal de resoldre dubtes o donar alguna informació nova.Com a trobades casuals es prepara una sortida a principi de curs, Passos, on entren els nens i nenes nous i on passen de grup els monitors i els nens que els hi toca. També per sant jordi i per nadal es prepara una sortida on participa tota l’entitat (pares, mares, caps i nens i nenes, fins i tot ex membres)Al principi de curs es realitza una jornada de formació pels nous monitors.

Suports - tauler d’anuncis- convocatòries, circulars, cartes- fulletons

Cada unitat (cada grup) té un tauler d’anuncis al seu espai. Els nens i nenes preparen una llista amb els telèfons i les adreces dels membres del seu grup per tal de poder passar la cadena telefònica en cas de tenir sortida o d’haver de dur alguna cosa puntualment un dissabte.A principi de curs es dona als pares i mares un fulletó informatiu amb els horaris, el calendari i els objectius de la unitat del seu/seus fills/es.Les circulars de correu postal s’envien només en casos de jornades especials. Normalment s’utilitza el correu electrònic i les llistes de correu.El cau té una revista autoeditada anomenada La grapadora, que conté cròniques de sortides i d’activitats escrites pels nens i nenes i també zones

d’opinió i de recomanacions així com consells i passatemps, tothom pot contribuïr a aportar coses.

Suports TIC - correu electrònic- pàgina web- eines xarxes socials- Intranet- Messenger- televisió- ràdio

consell@aeignuria.cat

www.aeignuria.cat

llistes de correu de cada grup:

familiestronc@aeignuria.cat,

familiesestol@aeignuria.cat,

familiessecció@aeignuria.cat,

familiesgrup@aeignuria.cat,

collanovells@aeignuria.cat.

Grau d’estructuració dels missatges

-Formal-Informal

S’utilitza un grau de formalitat amb les cartes i correus encarats a les famílies i en tota comunicació externa. Internament s’utilitza un registre informal en correus i trucades.

Direcció de la comunicació (en l’organigrama de la institució observada)

-Ascendent-Descendent-Horitzontal

Depèn del cas. Normalment la informació és descendent, va des de dalt (els caps d’agrupament o el consell) cap a baix (els pares i els nens i nenes)

Canals emprats -Escrit-Oral-Gestual

Escrit i oral.

Grau de participació -Unidireccional/Lateral-Bidireccional /Recíproca

ENTREVISTA A L’ INSTITUCIÓEns trobem les tres integrants del grup a passeig de gràcia per anar a visitar l’ institució i per a realitzar l’entrevista que dúiem preparada. Havíem quedat amb el cap d’Agrupament, l’Oriol Admetlla, pare de tres nens del cau i antic cap del Núria (nom abreviat de l’ institució). Com que hem quedat a les 16’30h, els locals (foscos i humits, amb una olor especial de moltes coses entaforades de fa anys, però molt acollidor i organitzat) eren plens de monitors amunt i avall i de nens que anaven arribant.

1. Dins de l’ institució, quin paper desenvolupes?

Jo sóc el cap d’Agrupament, juntament amb la meva dona la Neus. Som els responsables “màxims” de l’ institució .

2. Com vas arribar fins aquesta professió?

Professió! (riu) En el nostre cas, som pares de nens del cau i ex membres del cau.

3. Quant de temps fa que hi treballes?

Des que ens ho varen proposar els antics caps d’agrupament, aquest és el meu tercer any, però vaig estar 4-5 anys de monitor i uns 4 anys de nen.

4. Ens centrem a l’ institució, com es comunica l’ institució internament? I externament?

Internament en aquest moment a traves de llistes de correu electrònic, reunions quinzenals i per telèfon. Externament ( amb els pares) també fem servir molt el correu electrònic i el telèfon. Els nens i nenes passen una ‘’cadena’’ per telèfon per passar-se la informació sobre les activitats ( ells han de ser responsables de la seva comunicació)

5. Feu reunions? On? Cada quan? Si que fem reunions , en fem dos:

Per una banda en fem una cada 15 dies aproximadament, on es reuneix el consell d’agrupament ( per fer revisions, prendre decisions...)

Després, els caps de cada unitat es reuneixen setmanalment per a preparar els dissabtes o les excursions o campaments, depèn del que toqui, i per a revisar activitats i fer seguiment.

6. Realitzeu algun tipus de jornada? Quines son les trobades casuals, si en feu?

A nivell de caps, aquests marxen un cap de setmana abans de començar el curs per a revisar el nou curs, per la formació bàsica ( per als nous) , i normalment amb algun convidat que ve a tractar d’algun tema en especial.Però també tenim algunes sortides amb tots el nens i nenes i a vegades amb els pares ( per Nadal, Sant Jordi...).

7. Quins tipus de suport feu servir normalment per millorar la vostra comunicació?Es a dir, si teniu tauler d’anuncis, si feu convocatòries, circulars...

Per les trobades casuals s’envien convocatòries a les famílies amb format de carta.

8. Feu servir suports TIC, a la vegada que els suports tradicionals?

Si , bàsicament correu electrònic, i també la pàgina web.

9. Quin grau de formalitat feu servir normalment a l’hora d’estructurar els missatges, tant de cara als pares com per als propis membres de l’ institució?

Quan és cara a les famílies, es mira que tingui el major grau de formalitat, com a reflex de la feina que estem fent .

Entre els membres normalment som menys formals i més concrets.

10. Com s’organitza la direcció de l’ institució?

Els membres de l’Equip d’Agrupament son : dos matrimonis(els caps d’agrupament i els tresorers) una secretària i un consiliari. Ens trobem cada 15 dies per tractar els temes de subvencions, de burocràcia i gestió.

Tenim una organització totalment horitzontal, tothom treballa per igual i la seva aparaula té el mateix valor que la de qualsevol.

Però és una estructura piramidal en funció d’organització de l’agrupament( bàsicament per posar noms ) encara que tots som voluntaris.

11. Quin canal emprat feu servir normalment?

Convocatòries i reunions fixades per un calendari.

12. Quin és el grau de participació que feu servir en relació amb els pares?

Els pares al dia a dia no participen ni intervenen a les activitats, però son informats dels objectius i de les revisions, es convoquen reunions de pares i, això si, participen a les sortides casuals. (passos, Nadal, Sant jordi...)

Els pares poden opinar i aportar idees però s’intenta que no interfereixin en les nostres decisions ni que intervinguin. Poden opinar a una assemblea a principi de curs però no poden decidir, encara que es tenen molt en compte les seves opinions.