LA CONDICI FSICA LA FORA

La fora s la capacitat que tenen els nostres msculs de vncer o doposarsea una resistncia utilitzant la tensi provocada en els msculs per la contracci de les fibres musculars.

Els factors que condicionen i ajuden a definir les diferents classes de fora elsobtenim de la segent frmula:Fora = massa x acceleraci

Massa la resistncia o crrega a superar o a la qual ens hem doposar.Acceleraci es defineix com la rapidesa dexecuci del moviment per vncer aquellaresistncia o oposar-nos-hi.

QUI LA TREBALLA?La fora muscular sutilitza en gaireb totes lesaccions de la vida quotidiana (aixecar objectes,portar bosses, estirar...) i obviament en infinitat deprctiques esportives i jocs.

COM INFLUEIX AL NOSTRE ORGANISME?El treball i lentrenament de la foramuscular produeixen rpidament efectessobre el nostre organisme. Aix permetque la puguem millorar tamb ambrapidesa si la treballem duna maneraregular i planificada.

COM SUCCEEIX?Augmenta la grandria de les fibres musculars i, per tant, augmenta la grandria del mscul. Aquest fenomen sanomena hipertrfia muscular.Tamb augmenta la grandria dels tendons.Entren en funcionament fibres musculars que estaven inactives.El mscul augmenta les seves reserves denergia.

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA FORAMida del mscul o hipertrfia: "a major volum muscular major desenvolupament de la fora". A ms, la nutrici va de la m en la mida del mscul.

Unitats motores: un tipus d'unitats motores (les rpides o FT) tenen major nombre de fibres que altres (les lentes o ST), per tant en cada contracci podran desenvolupar ms fora.

Longitud del mscul: el mscul en reps t cert to muscular. Si ho estirem estarem acumulant energia elstica que desprs es pot reutilitzar en la contracci.

Angle de l'articulaci: en l'exercici de curl de bceps, la major o menor flexi del colze altera l'angle d'aplicaci de fora, pot perdre intensitat la fora que es transfereix a l'os per moure.

Velocitat del moviment: com ms rpid volem fer un moviment, menys crrega mxima podrem aixecar.

ALTRES FACTORSEdatClimaSexe

COM LA PODEM MILLORAR?- Exercicis dautocrregues. Exercicis on el pes que cal vncer s elpropi pes corporal.- Exercicis per parelles. Traccions, empentes, transport amb el pesdun company.- Exercicis en circuit. Es tracte de realitzar una srie destacions en formade circuit.

COM LA PODEM MILLORAR?- Exercicis amb estris lleugerament pesats o cinteselstiques. Ex: pilotes medicinals.- Multisalts. Repeticions dun mateix tipus de salt o dunconjunt combinat de salts.

LA FIBRA MUSCULARLes caracterstiques funcionals del mscul vnendeterminades per la seva capacitat de contracci que confereix a l'organisme en el seu conjunt, a cadascun dels rgans i sistemes que el constitueixen, la possibilitat de realitzar moviments. La importncia de la musculatura ve reforada pel fet de representar voltant del 40% del pes corporal, contenir ms d'un ter de les seves protenes i ser responsable de gaireb la meitat de l'activitat metablica de l'organisme en reps.

EL MSCULEls msculs s'uneixen als ossos per mitj de teixits resistents, similars a un cord blanc, anomenats tendons, que permeten que els msculs tirin dels ossos.

TIPUS DE FORCES (Segons la resistncia superada)

FORA RESISTNCIAFORA EXPLOSIVAFORA MXIMA

FORA RESISTNCIACapacitat muscular de vncer una resistncia durant un llarg perode de temps. - Massa o crrega mitjana - Acceleraci mitjana

La fora resistncia s molt important en esports com el ciclisme, lescalada i el rem. Les dues proves fsiques que hem fet per mesurar la nostra fora resistncia sn: la prova dabdominals durant un minut i la prova de flexions de braos a lespatllera durant un minut.

FORA EXPLOSIVAs la capacitat de superar resistncies no gaire grans amb una altavelocitat dexecuci.

- Massa o crrega petita o mitjana- Acceleraci mxima

Com que la massa o resistncia s petita (una pilota, el propi cos...) lavelocitat pot ser mxima. Exemples de fora explosiva serien elsllanaments dhandbol, els salts de llargada o dalada o el llanament dejavelina. Les dues proves fsiques que hem fet per mesurar la nostra foraexplosiva sn: la prova de salt horitzontal amb peus junts i la prova dellanament de la pilota medicinal.

FORA MXIMAs la capacitat que tenen els nostres msculs de crear la mxima tensiamb una contracci muscular.

- Massa o crrega mxima- Acceleraci mnima o nulla

Com que la massa o resistncia que hem de superar s molt gran (unapesa, una paret...), la velocitat s molt lenta i podem fer molt poquesvegades lexercici (d1 a 5 vegades). Normalment noms sutilitza en treballde sobrecrregues amb peses.

- TIPUS DE FORCES (Segons el tipus de contracci)ISOMTRICAISOTNICA (Concentrica Excentrica)

ISOMTRICAEn aquest cas el mscul roman esttic, senseescurar-se ni allargar-se, per encara que estesttic genera tensi.

ISOTNICA (Concntrica)Una contracci concntrica es dna quan un msculdesenvolupa una tensi suficient per superar unaresistncia, de manera que aquest s'escura, i mobilitza unapart del cos vencent aquesta resistncia.

ISOTNICA (Excntrica)s quan una resistncia donada s major que la tensiexercida per un mscul determinat, de manera que aquests'allarga. En aquest cas el mscul desenvolupa tensiallargant-se, s a dir, estenent la seva longitud.

Andrea, Quim Ortuo, Pere Torrents, Oscar Garcia, Aroa Gonzlez, Joan Prez