Upload
ahidalg04
View
2.270
Download
3
Embed Size (px)
Citation preview
2. El gronxador de J.H.Fragonard (1757)
3. Felip V i Isabel de Farnessio per Van LooFelip V va ser rei
dEspanya entre 1700 i 1746
4. Vocabulari bsic
Antic Rgim: sistema social, poltic i econmic vigent a Europa durant
lEdat Moderna (segles XVI, XVII i XVIII). Consistia en:
Estats amb una monarquia absoluta o autoritria.
Una societat estamental: la societat estava dividida en grups
indivisibles. Els estaments privilegiats eren la noblesa
(militars)i el clero (eclesistics); tenien privilegis poltics i les
terres de conreu. El Tercer Estat no tenia cap poder, encara que
una minoria podia ser rica (burgesia); la major part del Tercer
Estat estava formada per pagesos.
Leconomia era agrria. Els propietaris de les terres tenien el poder
jurisdiccional sobre els pagesos que les treballaven.
Absolutisme: sistema poltic propi dEuropa durant el segle XVIII i
darreries del XVII. El rei tenia tots els poders.
5. Societat estamental
6. Vocabulari bsic
Il.lustraci: corrent filosfic que es va difondre a Europa durant el
segle XVIII (el segle de les llums), especialment a Frana. Els
il.lustrats volien donar llums a la societat amb ls de la ra
(contra la superstici), amb leducaci (contra la ignorncia) i amb la
llibertat individual (contra la tirania absolutista).
Despotisme il.lustrat: molts reis absolutistes es van deixar
influenciar per les idees il.lustradesfomentant leducaci, el progrs
i la investigaci cientfica. Es pot resumir amb la frase: tot per el
poble, per sense el poble: el sistema poltic no va canviar.
Liberalisme poltic: sistema poltic que va sorgir a Europa durant el
segle XIX desprs de les revolucions liberals, com la Revoluci
Francesa. La burgesia pren el poder acabant amb labsolutisme. El
poder est per servir al poble, i no al revs. Els liberals van
propiciar la consolidaci de leconomia capitalista.
7. Voltaire (1664-1778), un dels grans filsofs francesos de la
Il.lustraci
8. Antecedents
Espanya, durant el segle XVIII, tenia un sistema dAntic Rgim. La
monarquia de la dinastia dels Borb practicava labsoltisme des del
1700.
Carles III va regnar des de1759 fins el 1788, quan va morir. La
seva poltica shavia caracteritzat pel reformisme il.lustrat. El seu
fill li va succeir amb el nom de Carles IV.
Un any ms tard, 1789, esclata la Revoluci Francesa que va fer caure
el poder absolutista de Llus XVI, rei de Frana (tamb Borb). Carles
IV soblida del reformisme il.lustrat del seu pare per lluitar per
la defensa de labsolutisme (ministres il.lustrats, com
Floridablanca o Jovellanosvan ser apartats).
9. Retrats dels reis dEspanya Carles III i del seu fill i
successor, Carles IV el caador
10. Apartat 1: La guerra del Francs (1808-1814)
Lexecuci de Llus XVI a Frana lany1792 va propiciar que Carles IV
prengus una srie de mesures antirevolucionries:
Va nomenar Primer Ministre a Manuel Godoy(amic de la reina Maria
Llusa de Parma).
Va tancar la frontera amb Frana (per evitar el contagi
revolucionari).
Finalment, va declarar la guerra a Frana.
La guerra no va anar gaire b. Desprs dels xits inicials, Frana va
ocupar territoris espanyols (Vall dAran, Cerdanya, Alt Empord i
zones del Pas Basc i Burgos). Lany1795 es va signar la Pau de
Basilea on Espanya va admetre la superioritat de Frana. Aquesta
primera guerra contra Frana rep el nom de La guerra gran
(1793-1795).
11. Manuel de Godoy y lvarez de Faria (1767-1851)
12. Apartat 1: La guerra del Francs (1808-1814)
Desprs de la Guerra gran, Godoy va decidir aliar-se amb Frana
(Tractat de Sant Ildefons, 1796) per lluitar contra els anglesos.
Aix va provocar que Espanya perds gaireb tota la seva flota a la
batalla de Trafalgar (1805) contra lalmirall Nelson.
Godoy tamb va deixar passar a les tropes franceses per Espanya (ja
amb Napole Bonaparte com a emperador francs) per envair Portugal
(Tractat de Fontainebleau, 1807). Godoyvoliar arribar a ser sobir
duna part de Portugal.
La major part de la noblesa i el clero odiaven a Godoy, fins i tot
el fill del rei, el prncep Ferran. Tenia massa poder, era dorigen
humil, recolzava els francesos i va fer reformes que van perjudicar
a lEsglsia. Lany1808 va esclatar el Mot dAranjuez (rebel.li de bona
part de la noblesa en la localitat on estava el rei). El prncep
Ferran estava implicat en el mot. Godoyva ser forat a dimitir i el
rei Carles IV va abdicar a favor del seu fill, el nou rei Ferran
VII.
13. Escena imaginada de la Batalla de Trafalgar (1805) i recreaci
artstica del Mot dAranjuez (1808)
14. Ferran VII, rei dEspanya en 1808 i entre 1813 i 1833
15. Apartat 1: La guerra del Francs (1808-1814)
Carles IV va intentar recuperar el tro amb lajut de Napole i aquest
va aprofitar la disputa entre pare i fill per envair Espanya.
Napole va nomenar nou a rei dEspanya al seu germ, Josep Bonaparte
(ms conegut com a Pepe Botella), 1808.
El nou rei va emprendre tot un seguit de mesures liberals a
lEstatut de Baiona: igualtat davant la llei de tots els espanyols,
pagament dimpostos pels privilegiats...
16. Caricatura de Josep Bonaparte, rei dEspanya entre 1808 i 1813 i
germ de Napole. Conegut com Pepe Botella, lescena fa referncia a la
seva afici per la beguda i el joc.
17. Apartat 1: La guerra del Francs (1808-1814)
El 2 de maig de 1808 el poble de Madrid es va alar contra els
invasors francesos. La revolta antrifrancesa es va escampar per
tota Espanya amb la constituci de Juntes dArmament i de Defensa. A
ms, el mateix any els francesos van perdre la batalla de
Bailn.
Lexrcit napolenic va ocupar tota Espanya i Catalunya va passar a
formar part de Frana. Per el domini francs havia de lluitar contra
la guerrilla de la resistncia.
18. Espanya (1814)
19. Apartat 1: La guerra del Francs (1808-1814)
Durant la guerra del Francs (1808-1814) es van enfrontar a Espanya
els partidaris de la invasi francesa (els afrancesats), de caire
liberal; i els contraris a Napole, els absolutistes, que recolzaven
el retorn a la corona de Ferran VII.
Tamb cal destacar que molts liberals van oposar-se a la invasi
estrangera. Fins i tot, les idees liberals franceses es van
propagar entre els opositors a Frana.
Les derrotes de Napole a Rssia (a partir de 1812) van facilitar la
retirada de tropes franceses dEspanya des de lany1813 (Tractat de
Valenay).
20. Apartat 2: Les Corts de Cadis (1812)
Les Juntes dArmament i de Defensa es van agrupar a Aranjuez en una
Junta Suprema Central lany1808. Aquesta junta va declarar com a
legtim rei dEspanya a Ferran VII. Els francesos avanaven, i la
Junta es va desplaar a Sevilla i, finalment, a Cadis.
A Cadis es va crear, lany1810, un parlament: les Corts. Formaven
part daquestes corts il.lustrats com Floridablanca, Jovellanos o
Antoni Capmany. Van decretar la sobirania nacional: el poder
resideix en el conjunt dels ciutadans.
Les Corts de Cadis van promulgar la primera constituciliberal de la
histria dEspanyalany1812. Una constituci s el recull de les lleis
ms importants dun pas. Aquesta es va inspirar en la constituci
francesa de 1791.
s a dir, guanys qui guanys la guerra (Ferran VII o els napolenics)
Espanya shauria de convertir en un pas liberal, abandonant
labsolutisme i lAntic Rgim. En la prctica, aquesta constituci no va
tenir transcendncia.
21. Proclamaci de la Constituci de Cadis (1812) per Salvador
Viniega
22. Apartat 2: Les Corts de Cadis (1812)
Les caracterstiques de la Constituci del 1812 sn:
Espanya s una monarquia, per amb el poder limitat. Sestableix la
separaci de poders:
Es basa en la sobirania nacional: el poder est per representar
al poble. Els espanyols deixen de ser sbdits per ser ciutadans
(tenen drets i deures). Aquests drets es recullen en una Declaraci
de Drets del Ciutad: igualtat davant la llei, dret de
propietat...
Es planteja reformes en la recaptaci dimpostos (ms igualitria),
implantaci de lensenyament pblic i servei militar obligatori.
25. Apartat 3: La pugna entre liberals i absolutistes
(1814-1833)
Ferran VII el desitjat va tornar al tro lany1814 amb la retirada
dels francesos. Quan va marxar era un rei absolutista i retornava
amb la Constituci liberal de Cadis. Per a Espanya existien pocs
liberals i Ferran VII tampoc o era.
Per tant, va declarar la constituci nula i va retornar a
labsolutisme (Restauraci). Els dirigents liberals van ser detinguts
o assassinats.
Per la crisi econmica va fer que la ideologia liberal tingus cada
cop ms partidaris a Espanya. La burgesia volia accedir al poder i
desitjava poltiques favorables al capitalisme; a ms, els pagesos no
volien pagar tants impostos. Fins lany1820 es van succeir tot un
seguit de cops militars (grup de militars que volen prendre el
poder per la fora) liberals que van fracassar.
26. Apartat 3: La pugna entre liberals i absolutistes
(1814-1833)
Lany1820 va triomfar el pronunciament militar del coronel Rafael
Riego. Aquest va forar al rei a acceptar la constituci.
Comena lanomenat Trienni liberal (1820-1823).
Els objectius principals del nou govern liberal van ser:
Abolir els residus de feudalisme que hi havia al camp: la terra no
ha de ser de lEsglsia o dun senyor amb ttol nobiliari, sin del
propietari que la pugui comprar.
Recolzar la indstria i el comer permetent la lliure circulaci de
mercaderies.
27. El coronel Rafael del Riego: va liderar el pronunciament
militar que va donar lloc al Trienni liberal en 1820. Va ser
executat per ordre del rei en 1823. Va decretar com a himne
nacional aquesta tonada que avui dia es considera lhimne dels
republicans
espanyols.http://www.youtube.com/watch?v=vFYgsaf-xYc
28. Apartat 3: La pugna entre liberals i absolutistes
(1814-1833)
Ferran VII volia recuperar el poder absolut i va demanar ajut a les
potncies europees absolutistes.
A ms, el nou govern tenia problemes interns:
Els pagesos es van desencantar del liberalisme perqu continuaven
treballant una terra que no era seva (el senyor la havia comprat a
lestat o shavia venut a un burgs) i els impostos encara
augmentaren.
Bona part de la noblesa i el clero es van veure perjudicats per la
reforma (ara pagaven impostos i no en recaptaven). Els antics
privilegiats van fomentar els aixecaments de pagesos.
Els mateixos liberals van enfrontar-se entre ells (moderats contra
exaltats).
29. Apartat 3: La pugna entre liberals i absolutistes
(1814-1833)
Frana (ara un estat absolutista) va escoltar la petici de Ferran
VII i va restaurar labsolutisme a Espanya amb la intervenci militar
dels Cent Mil Fills de Sant Llus (1823) comandats pel duc
dAngulema.
Va comenar una greu repressi contra tot aquell que fos partidari
del liberalisme (2.044 assassinats a Catalunya lany 1824).
Per els nobles i clergues ms conservadors (partidaris de lAntic
Rgim) encara volien una posici ms clara del rei en contra de les
poltiques liberals. Aquest sector va iniciar una guerra amb el
recolzament de la pagesia catalana: Guerra dels Agraviats (1827),
que no va tenir gaires conseqncies poltiques.
30. Ferran VII agraint larribada del Duc dAngulema i els Cent Mil
Fills de Sant Llus
31. Apartat 3: La pugna entre liberals i absolutistes
(1814-1833)
Ferran VII no tenia encara descendncia i, per tant, el seu germ
CarlesMaria Isidre era el successor al tro. Lany1830 va nixer la
nica filla del rei, Isabel, per la Llei Slica que va promulgar
Carles V impedia regnar a les dones.
La reina Maria Cristina va a empnyer al seu marit a decretar la
Pragmtica Sanci (1832) per derogar la Llei Slica. Carles va fer-se
amb el recolzament del partidaris ms conservadors de labsolutisme i
de lAntic Rgim: neix el moviment carl.
Lany1833 mor Ferran VII que deixa com a hereva a Isabel, de tres
anys dedat, i a la seva esposa Maria Cristina com a reina regent.
Maria Cristina temia un aixecament carl i va buscar el recolzament
dels liberals.
La dcada 1823-1833 s coneguda com a Dcada Ominosa (que vol dir
abominable, desastrosa), degut a la manca de direcci en la poltica
de Ferran VII.
32. A la primera imatge veiem els retrats de la reina Maria
Cristina, esposa del rei Ferran VII (en mig); a la dreta, Carles
Maria Isidro, germ del rei i aspirant al tro. La segona imatge s de
la infanta Isabel, filla dels reis i futura reina Isabel II.
33. Apartat 4: La independncia de lAmrica espanyola
Arran el descobriment dAmrica per part de Cristfor Colom, bona part
del continent era part del territori espanyol.
Els reis borbons del segle XVIII havien afavorit el comer americ
grcies a les plantacions de caf, sucre o tabac amb m dobra esclava
dorigen afric. Aquest creixement econmic va afavorir els blancs,
nascuts a Amrica per descendents despanyols, que eren els
propietaris de les plantacions. Aquest grup rebia el nom de
criolls.
Els alts impostos que havien de pagar a la corona espanyola, el
control del comer transatlntic per part dEspanya i el recolzament
dels britnics van afavorir laparicidunmoviment independentista a
Amrica dirigit pels criolls, imitant la Revoluci Nord-americana del
1776.
34. Apartat 4: La independncia de lAmrica espanyola
Amb la guerra del Francs (1808-1814) Espanya no podia mantenir el
control de les colnies americanes, fet que va permetre els
moviments dindependncia.
Un cop acabada la guerra, Ferran VII no va voler acontentar els
criolls i va optar per enviar homes armats per esclafar les
revoltes.
Aquesta poltica va ser un desastre i va propiciar la independncia
de tota la Amrica espanyola (exceptuant Cuba i Puerto Rico) entre
1811 i 1824.
35. 36. Apartat 4: La independncia de lAmrica espanyola
Els pasos sorgits i els lders independentistes van ser:
Les conseqncies econmiques a Espanya i Catalunya de la prdua de
les colnies van ser greus. El comer exterior catal es va centrar a
lilla de Cuba. Tamb va ser favorable el retorn a Catalunya de molts
burgesos que vivien a Amrica i que van impulsar el naixement de la
indstria txtil catalana.
41. Jos de San Martn i Simn Bolvar, llibertadors dAmrica del
Sud