28 de junyAparescut al Cultura/s de La Vanguàrdia

LA CULTURA DESPRÉS DEL 15MIngrid Guardiola

En les darreres eleccions es va utilitzar el vot per a castigar la mala gestió del govern socialista, com si l’urna fos un pulsador d’un programa de tele-realitat qualsevol, sense tèmer que entrarien altrees armats de fa temps, llestos per a retallar tot el que fonamenta la democràcia. Quan el 15 de maig la gent va començar a “indignar-se” acampant a les places, resignificant l’espai públic i posant en crisis el sistema político-econòmic actual, ningú es podia imaginar que un mes després la majoria ciutadana demanaria, unànimament, la dimissió de Felip Puig, la nacionalització de la banca, la recalificació de les retallades socials i, fins i tot, un referendum popular. Ningú podia advertir les decapitacions en educació, la pujada delirant de les taxes, que els alcaldes agafarien les regiduries de cultura com si fos un joc de nens, que el CoNCA quedaria absorvit pel nou Institut Català de la Creació i les Empreses Culturals (ja ho va fer Thatcher a Anglaterra a mitjans dels 80’s), que festivals amb pressupostos de entre tres i sis millons d’euros es posarien com a “model cultural” a seguir, que els artistes passarien a ser empreses, que els mitjans de comunicació principals serien una prolongació natural del poder polític manipulant sense escrúpols la informació diària sobre el que passava als carrers (la indignació i revolta popular) i el que passava afora (Portugal? Islàndia? Holanda? Investiguin!), que els intel·lectuals i periodistes es riurien reiteradament dels ciudadans precaris per a salvaguardar les seves pells i privilegis, que la “finestra única” de’n Mascarell seria la solució als problemes. Però tampoc ningú podia pensar-se que les assamblees de barri cobrarien aquesta força, ni que en els acampades les subcomissions de cultura (formada per gent que porta anys treballant per i per a la cultura) farien en un mes el que no han estat capaces de fer les institucions culturals en anys, això és, activitats de formació i divulgació permanents, i l’elaboració d’un document matriu en el que es recullen propostes de reformes legals i organitzatives segons les necessitats i realitats culturals actuals, un model de cultura plural i sostenible, a llarg termini i de servei i benefici públic, amb transparència estructural i informativa, independent dels interessos polítics, etc., un avançament del que es podrà trobar sintetitzat el 15 d’octubre en el Referendum Popular. El contingut és públic, passin i llegeixin.

1